Catàleg de Transferència i Innovació de la Universitat Ramon Llull

Catàleg de Transferència i Innovació

Catàleg de Transferència i Innovació de la Universitat Ramon Llull.

Aquesta és una primera versió del catàleg. Properament es publicarà una versió més actualitzada i completa.

Carrer de Claravall, 1-3 08022 Barcelona Tel. 93 602 22 00 www.url.edu info@url.edu Edita: Universitat Ramon Llull Publicació de l’Oficina de Recerca i Innovació de la URL Redacció: Maria Girona

Intervenció coordinada: 001-P-001062 Operació individual: IU16-005442 Catàleg de Transferència URL 2

Índex 4

La transferència a la Universitat Ramon Llull

6

IQS Tech Transfer

8

Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna

10

Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna

12

La Salle R&D

14 Esade 16

Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés

18

Observatori de l’Ebre

20

Institut Universitari de Salut Mental Vidal i Barraquer

22

Institut Borja de Bioètica

24

Escola Superior de Disseny ESDi

26

Càtedra ÈTHOS

28

Càtedra de Turisme Responsable i Hospitalitat

30

Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència

Catàleg de Transferència URL 3

La transferència a la Universitat Ramon Lllull La Universitat Ramon Llull (URL), així com les institucions federades que la conformen, tenen com a una de les seves missions la transferència de coneixement del món universitari cap al sector productiu i cap a la societat en el seu conjunt.

Catàleg de Transferència URL 4

En milers d’euros

1.500

1.500 300

Tipologia d’activitat de transferència de la URL per sectors

270

Des de cadascuna de les institucions de la URL anualment es dona forma a aquest procés de transferència mitjançant diferents fórmules de col·laboració. Així, en els darrers anys, la URL en el seu conjunt té una activitat global de transferència d’uns 3,5 milions d’euros anuals, principalment adreçada al sector privat, però amb alguna part destinada al sector públic.

Projectes I+D+i pel sector públic Projectes I+D+i pel sector privat Serveis I+D+i pel sector públic Serveis I+D+i pel sector privat

Aquest volum de transferència de coneixement del conjunt de la URL engloba diversos camps d’expertesa, que van des de les ciències socials i empresarials, passant per l’àmbit de salut, fins a l’enginyeria química i tecnològica.

Tipologia d’activitat de transferència de la URL per àrees de coneixement

300

9 1.440 1.820

Arts i humanitats Ciències Socials Ciències Tecnologia

En milers d’euros

Catàleg de Transferència URL 5

IQS Tech Transfer Des de l’any 1963, l’Institut Químic de Sarrià (IQS) ofereix serveis d’assistència i assessorament a les indústries, empreses i administracions. La col·laboració es basa en l’aportació de coneixements per a la solució de problemes concrets i reals, utilitzant les tècniques més avançades i oferint la millor qualitat en els serveis prestats.

A través d’IQS Tech Transfer es gestionen les activitats d’I+D+i, d’assistència tècnica, i de transferència de coneixement i de tecnologia d’IQS; donant així suport a la competitivitat empresarial i a la innovació.

Serveis • Productes i processos químics.

• Biotecnologia industrial i bioenginyeria.

• Materials avançats.

• Medi ambient.

• Farmàcia i cosmètica.

• Productes industrials.

• Consultoria i assessorament empresarial.

Casos d’èxit Desenvolupament de fàrmacs | Ercros Contracte de prestació de serveis RDI des del 2001 per al desenvolupament de rutes de síntesi i processos de producció de fàrmacs. S’inclou la dedicació a temps complet de dues investigadores.

Desenvolupament de biocatàlisi | Interquim Acord de col·laboració des del 2011 per a la consolidació d’una línia de recerca dins de l’àmbit de la biocatàlisi i la bioenginyeria.

Anàlisis clíniques | Esteve Col·laboració permanent en el desenvolupament de mètodes analítics per a matèries primeres, excipients i producte acabat.

Validació dels mètodes segons requeriments de les farmacopees i anàlisi de mostres en rutina per alliberació de lots.

Valorització de subproductes | Samsarapps Desenvolupament de noves tecnologies per al tractament d’olis usats de diversa tipologia per a l’obtenció de detergents i sabons.

Catàleg de Transferència URL 6

CONTACTE IQS Tech Transfer Núria Vallmitjana

Via Augusta, 390 08017 Barcelona +34 932 672 004 techtransfer@iqs.edu www.techtransfer.iqs.edu

Entrevista al Dr. Jordi Martorell, CEO i cofundador d’Aortyx. Professor d’IQS School of Engineering i coordinador del grup de recerca en enginyeria vascular i biomedicina aplicada.

“Al ser acadèmics, el nostre producte té solvència científica i passió” Aortyx és una spin-off sorgida d’IQS que dona resposta a necessitats del sector clínic. Fins a l’actualitat ja ha aconseguit finançament per més de 5 milions d’euros.

D’on va sorgir el projecte Aortyx?

Jo vaig començar a fer recerca d’enginyeria biomèdica i aplicar el meu coneixement a les malalties coronàries.

El que anomenem enginyeria vascular.

Cap al 2016 va ser quan van confluir els meus coneixements en biologia vascular i la enginyeria dels materials.

El que fèiem era imitar l’aorta i, a partir d’aquesta imitació, veure com responia a diferents estímuls. El resultat va ser el desenvolupament d’un pegat d’entre 150 i 200 micres que té les mateixes propietats mecàniques que l’aorta, així com un adhesiu no tòxic que l’enganxa a les parets de l’aorta.

Per tant, un dispositiu que permet tapar la ruptura de l’aorta?

Exactament. Té una resistència molt elevada. Però no només calia el pegat i l’adhesiu. El 2018 vam començar a treballar en una tècnica innovadora per desplegar i col·locar el pegat que té un funcionament que recorda al de les teranyines. L’electrospinning teixeix unes fibres molt fines amb propietats mecàniques que es poden modular. És una conjunció de tècniques i productes que hem treballat íntegrament als laboratoris d’IQS.

Com va sorgir el projecte Aortyx?

En aquesta recerca vam fer prototips, els vam provar, i després la tasca va ser la de cercar els fabricants que poguessin produir els dispositius industrialment, amb materials i processos escalables i acceptables en l’entorn clínic.

Aleshores, per coordinar la recerca, la transferència i el business plan, vam crear la spin-off Aortyx, perquè va deixar de ser un projecte acadèmic per passar a ser un projecte empresarial.

“La bellesa de la transferència és que el que fas a l’acadèmia esdevé un producte que genera interès”

Qui posa els diners?

La decisió de fundar l’empresa va néixer perquè el nostre finançament com a grup de recerca tenia un sostre.

Per a mi, la bellesa de la transferència és que el que fas a l’acadèmia esdevé un producte de mercat que necessita finançament, però que genera beneficis i, per tant, interès. A l’etapa prèvia a la fundació de l’empresa vam guanyar diversos programes d’impuls competitius, amb ràtios d’èxit d’entre un 5 i un 25%. Alguns van ser iniciativa de La

Caixa, la FIPSE, la Generalitat, Enisa,

Neotec, o de la Unió Europea. També, per finançament privat. En total, portem cinc milions d’euros aconseguits.

Què comporta passar de l’acadèmia a un projecte empresarial rellevant?

Ara ja pensem primer en el business, però confiem en el nostre producte perquè continuem sent l’acadèmia. Això també ens dona tota la solvència científica i la passió, cosa que a altres llocs podria ser un impediment.

Catàleg de Transferència URL 7

Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna La Facultat de psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna acumula una sòlida experiència en diversos àmbits de coneixement com son l’educació primària, la logopèdia, la pràctica i gestió esportiva o la psicologia.

La col·laboració i la transferència de coneixement als agents externs a la universitat ha estat un pilar de la Facultat, ja sigui mitjançant el Servei d’Assessorament i Innovació Pedagògica (SAIP), o a partir de projectes innovadors en el camp de la psicologia i la pràctica esportiva.

Casos d’èxit Disseny del pla d’acció educativa | Basílica de la Sagrada Família Disseny del model d’educació patrimonial de la basílica de la Sagrada Família, definint un model singular, innovador i referent en l’àmbit català i estatal i promocionar el treball educatiu de la Fundació en xarxa amb les escoles del territori.

Disseny de materials didàctics | Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo Conveni per desenvolupar materials didàctics multimèdia per a la formació sobre la prevenció de les alteracions de veu.

Disseny d’un sistema d’avaluació | Departament de Polítiques Digitals i administració pública de la Generalitat de Catalunya Conveni per a la transformació del sistema d’avaluació actual de la competència en tecnologies de la informació i la comunicació.

Catàleg de Transferència URL 8

Serveis • Serveis de consultoria, formació i projectes relacionats amb els àmbits d’expertesa de la Facultat.

• Anàlisi de necessitats i suport en el disseny, la implementació i l’avaluació de projectes educatius.

• Disseny de plans formatius.

• Elaboració de continguts, materials, guies i protocols d’actuació.

• Avaluació d’entitats o programes.

CONTACTE Servei de Transferència Eva Liesa

Cister, 34 08022 Barcelona +34 932 533 000 saip@blanquerna.url.edu www.blanquerna.url.edu

Entrevista al Dr. Miquel Àngel Prats, mestre, psicopedagog i investigador responsable de la línia eduTIC del Grup de recerca Pedagogia, Societat, Innovació i TIC.

“Estem al dia i en constant contacte amb el món tecnològic. Oferim confiança” El SAIP (Servei d’Assessorament i Innovació Psicopedagògica) és un servei de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna que dona suport a tots aquells centres o entitats educatives que volen impulsar un canvi, una millora o una innovació.

En quin projecte esteu treballant actualment des del SAIP de Blanquerna-URL? Ara mateix estem treballant en la renovació i actualització de l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC), un certificat del Departament de polítiques digitals de la Generalitat de Catalunya, que permet als usuaris demostrar el seu nivell de capacitats en l’ús de les TIC davant qualsevol empresa o administració pública.

En què consisteix la intervenció?

Aquesta acreditació va ser creada l’any 2009, i fa poc es va veure que calia actualitzar-la per garantir la seva adaptació al marc europeu de competències digitals. Van demanar-ho a la Universitat Oberta de Catalunya i també a nosaltres, de manera que les dues universitats hem estat treballant conjuntament per aconseguir aquest objectiu. Primerament, vam valorar les vuit dimensions actuals de l’ACTIC, i després vam mirar d’alinear-nos amb els cinc eixos que defineix Europa. Vam crear un marc de treball amb certa personalitat; ens hem emmirallat en el marc europeu, però, alhora, hem buscat una marca catalana que tingui com a denominador comú el

benestar digital per afavorir una relació responsable amb la tecnologia.

Quines són aquestes dimensions?

La primera és la gestió de la informació.

La segona, la comunicació i la col·laboració. Després, la creació de continguts.

També hem tingut en compte la seguretat, el civisme i el benestar digital.

I, l’última, la resolució de problemes i l’autonomia.

“Al nostre grup hi ha mirades interdisciplinàries, com ara educadors socials, psicopedagogs o tecnòlegs.

Tots treballen per atendre les necessitats de les entitats”

Per què vosaltres?

Estem immersos en molts projectes sobre competència digital ciutadana; ens coneixen. Estem al dia i en constant contacte amb el món tecnològic. Oferim confiança perquè som del mateix sector, entenem exactament com treballen. Som mestres. Al nostre grup hi ha mirades interdisciplinàries, com ara educadors socials, psicopedagogs o tecnòlegs. Però tots treballen amb una base capaç d’atendre les necessitats d’aquestes entitats sense crear-ne de noves, per garantir la seva autonomia.

Teniu altres projectes?

Ara estem treballant amb l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts que ens ha demanat que l’acompanyem en qüestions de transformació sociodigital a les associacions de famílies d’alumnes i a les entitats socioeducatives, amb la finalitat d’ajudar-les a utilitzar més eficientment les tecnologies. Diagnostiquem, valorem les necessitats i plantegem diferents formats. Això serveix a les persones que hi treballen, però també als usuaris, que se n’acaben beneficiant.

Catàleg de Transferència URL 9

Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna L’Institut de Recerca en Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna aplega el conjunt dels professors investigadors de la Facultat, així com els estudiants de doctorat. La missió de l’Institut de Recerca és oferir serveis a empreses, administracions públiques i entitats del tercer sector en projectes i reptes dels seus àmbits d’expertesa.

L’activitat de recerca de l’Institut se centra prioritàriament en la revolució originada per les T.I.C. de la comunicació i en com aquesta revolució està capgirant, en el marc de la globalització, la vida de les persones i les comunitats, sempre des d’una perspectiva multidisciplinària.

Serveis • Qualitat de la informació, democràcia i fake news.

• Màrqueting digital i noves formes de publicitat.

• New media i realitat virtual.

• Relacions internacionals, ciberseguretat i diplomàcia digital.

Casos d’èxit Recerca | Whatsapp “What’s up with news? Fighting misinformation on WhatsApp: users’ approach”, recerca per a la companyia WhatsApp sobre l’ús d’aquest servei de missatgeria a Espanya amb l’objectiu final de poder combatre la desinformació.

Recerca i difusió | Generalitat de Catalunya Recerca i difusió de les possibilitats de la tecnologia blockchain en el sector del periodisme i els mitjans de comunicació a través del projecte “Blockchain, periodisme i comunicació”.

Informe | Aid to the Church in Need (ACN) Informe sobre la situació de la llibertat religiosa al món.

Catàleg de Transferència URL 10

CONTACTE Institut de Recerca en Comunicació i Relacions Internacionals Marçal Sintes

Tallers, 70 08001 Barcelona Tel. +34 932 533 000 marcalso@blanquerna.edu www.blanquerna.edu/ca/fcc/

Entrevista al Dr. Jaume Suau, periodista, docent, investigador i coordinador del grup de recerca Digilab, Media, Strategy and Regulation de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna.

“Whatsapp incentiva l’exposició a notícies que reforcen només les nostres creences” Quin ha estat un dels projectes més rellevants del Digilab darrerament?

Des del Digilab vam guanyar una convocatòria de projectes de recerca llançada per Whatsapp. La interlocució era directament amb ells. L’empresa té molts enginyers en plantilla, cosa que funciona molt bé per investigar sobre les seves plataformes obertes com ara Facebook, però no serveix de gaire per Whatsapp, que és una plataforma tancada, perquè no tenen accés a les converses encriptades dels usuaris.

Tenen dades estadístiques, com el tràfic de missatges o de quants grups ets membre. Però el contingut exacte, no. I, arran de la polèmica sobre les fake news sorgida després de les eleccions del Brasil o dels EUA, Whatsapp volia saber a través d’estudis i recerques, si la seva plataforma afavoria la difusió d’aquest tipus d’informació.

Un tema d’actualitat pura.

Sí. De fet, un dels problemes que tenim els periodistes és que expliquem discursos que després potser no tenen tanta connexió amb la realitat com ens podem pensar. Això ho dic perquè ara està de moda parlar sobre la desinformació. I, amb tot, no tenim dades sobre com arriba i es difon aquesta informació entre la gent. Podem monitorar els mitjans tradicionals, fins i tot els digitals.

Però, a les xarxes en obert estem cecs.

I, a Whatsapp tampoc no tenien dades sobre el tema. Per això, la mateixa empresa, per responsabilitat envers la seva plataforma, va finançar dotze projectes arreu del món per descobrir què passa a

dins de la seva plataforma i combatre la desinformació. Un d’ells va ser el nostre.

Un encàrrec a mida per a vosaltres.

Sí. De fet, vam aplicar metodologies que ja hem fet servir en altres projectes; focus groups, survey research, i experiments. Tot això, per mesurar el nivell d’impacte de la desinformació a l’aplicació i conèixer els mecanismes que fan que la gent comparteixi el que rep.

“Espanya és un dels països on la gent rep més notícies per Whatsapp, malgrat tractar-se d’una plataforma no dissenyada per a això“

I després?

Vam compartir-los alguns insights i recomanacions. Espanya és un dels països on la gent rep més notícies per Whatsapp, malgrat tractar-se d’una plataforma no dissenyada per a això. I com més informació s’hi comparteix, més probable és que aquesta sigui esbiaixada, errònia, manipulada o polaritzada. L’app afavoreix que et creguis més els continguts, perquè els reps dels teus coneguts. Això funciona molt bé en grups petits, on hi ha la gent que coneixem i que acostuma a pensar com nosaltres. D’això es desprèn que la plataforma incentiva l’exposició selectiva; l’exposició a notícies que reforcen només les nostres creences. A llarg termini, ens quedem amb això i no rebem altres punts de vista. De fet, Whatsapp va acabar implementant algunes de les nostres recomanacions, com ara la possibilitat de denunciar contingut, o la limitació dels missatges de difusió automàtics.

Catàleg de Transferència URL 11

La Salle R&D A La Salle és un campus universitari internacional amb àmbits d’expertesa en Enginyeria, Arquitectura, Business, Arts Digital i Animació.

A la Salle la tecnologia i la innovació busquen donar resposta als reptes de la societat.

La Salle Research & Development (La Salle R&D) és la unitat que té com objectiu transferir al mercat el coneixement i la innovació que es genera per així satisfer-lo i entendre’l millor. La Salle R&D facilita la incorporació de tecnologies d’avantguarda necessàries per la innovació i el desenvolupament competitiu de les empreses dels diferents sectors industrials del país i de la societat en general, a través de projectes d’R+D i transferència accelerada.

Casos d’èxit Aplicació d’intel·ligència artificial i tractament d’imatges a processos de fabricació | Empresa industrial Desenvolupament de l’algoritme d’intel·ligència artificial capaç d’identificar els defectes de pintat a través del tractament d’imatges en temps real i basat en machine learning.

Aplicació d’intel·ligència artificial a la producció i llançament de producte | Empresa d’entreteniment Desenvolupament d’un mòdul de gestió intel·ligent de la demanda a través de l’aplicació de ciència de dades i desenvolupament d’algoritmes basats en intel·ligència artificial.

Millora de l’atenció a les persones en la llar mitjançant tecnologies d’anàlisi acústica | Suara Cooperativa i Idibgi El projecte SuaraMap permetrà identificar patrons de comportament de persones grans a la seva llar i personalitzar la seva atenció. Per fer-ho, s’utilitza una xarxa de sensors acústics.

Catàleg de Transferència URL 12

Serveis • Facilitar la incorporació de tecnologies d’avantguarda necessàries per la innovació i el desenvolupament competitiu .

• Big data .

• Cloud computing.

• Interacció transparent.

• Tecnologies immersives.

• Tecnologies de mitjans de comunicació.

• Ciberseguretat.

CONTACTE La Salle R&D Xavier Baño

Sant Joan de La Salle, 42 08022 Barcelona Tel. +932 902 440 xavier.bano@salle.url.edu www.salleurl.edu

Entrevista al Dr. Xavier Sevillano, enginyer tècnic i superior en telecomunicacions i enginyeria electrònica, i membres del grup en Tecnologies Media.

“La resolució de problemes complexos és la nostra expertesa” La Salle R&D uneix l’experiència i el coneixement que els seus grups de recerca tenen en noves tecnologies com la intel·ligència artificial, el big data o el cloud computing, per donar resposta a problemes concrets. El grup de recerca en tecnologies media (GTM) treballa en temes com el Machine learning, el deep learning o el transfer learning.

Quin és el projecte més significatiu en què esteu treballant?

Es tracta d’un projecte per a una empresa que necessitava aplicar intel·ligència artificial al control de qualitat d’un procés industrial que consistia a polir una superfície d’un material. Necessitaven comprovar si el procés de polit era satisfactori. Per poder fer això havien de captar imatges d’aquest material, analitzar la seva textura i classificar si responia a un bon o mal polit. Per aconseguir-ho vam fer servir la visió per computadora i la intel·ligència artificial.

Va ser un projecte que ens anava com anell al dit perquè la resolució d’aquest tipus de problemes complexos és la nostra expertesa.

Per què amb intel·ligència artificial?

Era un procés que es reduïa a un problema de classificació. Per resoldre-ho, es va crear un programa que, a través d’una xarxa neuronal -que és un tipus d’algorisme d’intel·ligència artificial-, permet prendre una imatge del material per extreure els atributs o les característiques d’aquella textura. És la xarxa neuronal qui, de manera autònoma, analitza les imatges i extreu paràmetres

que permeten fer el control de qualitat.

Vam crear també un mòdul que possibilita que la intel·ligència artificial aprengui quines textures ha de reconèixer.

Inicialment, ens van donar una imatge per ensenyar-li a l’eina durant la fase d’entrenament quins tipus de textures tenia cada àrea.

“El client va venir a nosaltres perquè volia incorporar en el seu procés el deep learning lligat a la visió per computadora, que és el que fem aquí”

Això és machine learning?

Sí. La intel·ligència artificial seria com la caixa gran i, a dins, hi ha el machine learning. Alhora, a dins del machine learning hi ha el deep learning, que són les xarxes neuronals profundes que representen ara mateix l’estat de l’art en aquesta disciplina. Són els algorismes d’intel·ligència artificial que actualment aconsegueixen unes prestacions més elevades. I, de fet, el client va venir a nosaltres perquè el que volia incorporar en el seu procés era el deep learning.

Quins són els altres reptes d’aquestes eines?

El deep learning lligat a la visió per computadora, que és el que fem aquí, s’utilitza molt en processos industrials. A més, aquesta tècnica permet reutilitzar models que ja existeixen i reentrenar-los per adaptar-los a reconèixer altres tipus de dades. És el que es coneix com a transfer learning que permet usar aquestes tècniques sense haver de recollir grans volums de dades al principi.

Catàleg de Transferència URL 13

Esade Esade està compromesa amb l’avenç del coneixement a través d’una recerca rigorosa en els camps del management i del dret. Les seves unitats de recerca inclouen més de 100 experts en un gran nombre de camps i àrees de coneixement.

Els grups investigadors d’Esade treballen estretament amb el sector privat per conèixer les seves necessitats empresarials, comparteixen els resultats de les seves dades i ofereixen orientació estratègica per abordar les qüestions més urgents.

Serveis • Recerca de solucions a necessitats empresarials.

• Orientació estratègica.

• Anàlisi per la transformació sostenible.

• Projectes de millora de les polítiques de presa de decisions i de promoció del debat públic.

Casos d’èxit Informe econòmic | Banc Sabadell Anàlisi de la conjuntura i de les tendències de l’economia espanyola i internacional.

Estudi | Fundació Caixa d’Enginyers Estudis i anàlisis, que permetin que les empreses coneguin els factors claus de l’èxit per a transformar-se cap a empreses més sostenibles, des d’un punt de vista mediambiental.

Disseny i execució de les activitats sobre la incorporació dels ODS | Fira Barcelona Procés de conversió de les contribucions de Fira Barcelona als ODS. Desenvolupament d’eina d’avaluació de competències en emprenedoria | Govern d’Andorra Creació d’eina sistèmica per avaluar com es desenvolupa el nivell competencial en matèria d’emprenedoria en alumnes de secundària, i aplicació de la mateixa a l’Escola Andorrana.

Catàleg de Transferència URL 14

CONTACTE Oficina de Recerca d’Esade Laura Castellucci

Av. Torreblanca, 59 08172 Sant Cugat Tel. +34 932 806 162 laura.castellucci@esade.edu www.esade.edu

Entrevista a la Dra. Lisa Hehenberger, directora de l’Esade Center for Social Impact i docent del departament de Direcció General i Estratègia d’ESADE. Experta a en filantropia empresarial i inversió d’impacte social.

“El més important de mesurar no és tant l’indicador en sí, sinó com l’utilitzes” Quin és el context de la creació del Center for Social Impact d’Esade? És un centre de recerca on investiguem sobre la generació de canvi en la societat a través d’activitats de negoci o d’inversió. Arran de la col·laboració amb la fundació basca BBK des de fa tres anys, finalment, la tardor del 2020, vam consolidar la Comunitat de Pràctica en Mesurament i Gestió de l’Impacte per entendre les necessitats i reptes de les entitats grant-making, les fundacions sense ànim de lucre que funcionen com inversors perquè distribueixen dotacions entre diferents projectes. Fa anys que aquestes entitats es preocupen per conèixer com s’utilizen aquests fons, les activitats que realitzen les entitats que reben el finançament i l’impacte que tenen en la societat. Per poder-ho fer, necessiten un sistema de mesura d’impacte.

Per què és important evaluar el seu impacte social?

Per poder aprendre i millorar el seu exercici. Facilita la presa de decisions.

Aporta legitimitat a l’entitat perquè l’ajuda a mostrar als agents involucrats i a la seva comunitat com avança la seva missió. Els indicadors s’adapten en funció del sector i de l’activitat, però el procés és força estàndard.

Aleshores, quin era el problema?

Hi ha fundacions a les quals els costa implementar la mesura. No hi dediquen recursos o no disposen de personal amb aquestes habilitats. També trobem entitats on manca la cultura de la dada,

sovint perquè troben que és un control massa invasiu. En altres, es tracta evidentment d’un problema de governança; no n’hi ha prou amb mesurar. S’han d’integrar aquests processos en tots els sistemes de l’organització, començant pel pla estratègic. El més important de mesurar no és tant l’indicador en sí, sinó com l’utilitzes per aprendre i canviar.

En treballar amb la Asociación Española de Fundaciones vam veure que hi havia moltes fundacions interessades a millorar. Per això, vam posar en marxa la segona fase del projecte amb la fundació BBK.

“Evaluar l’impacte social aporta legitimitat a l’entitat perquè l’ajuda a mostrar als agents involucrats i a la seva comunitat com avança la seva missió”

En què consistia la segona fase?

Vam crear dues comunitats de pràctica de fundacions, una d’àmbit europeu i, una altra, d’àmbit nacional. I organitzem una reunió mensual amb els dos grups. Al principi, vam prioritzar la creació de l’espai de confiança perquè les fundacions se sentissin segures per exposar assumptes delicats. Un cop identificats els temes a tractar, vam convidar experts en pràctiques o eines d’interès per a elles. A la segona part de les trobades, cadascuna presentava un cas per després posar-lo en comú.

Ara, hem elaborat un informe que recull l’experiència del primer any d’aquestes comunitats, perquè les fundacions participants puguin instruir-se i perquè tot el sector disposi d’aquests aprenentatges, en forma d’estudis de cas.

Catàleg de Transferència URL 15

Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés La Fundació Pere Tarrés vol ser un agent social rellevant i transformador que pugui aportar coneixement i afavorir la reflexió sobre qüestions educatives i socials, especialment les que estan insuficientment ateses.

La Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés com a entitat diversa i multidisciplinar aporta valor a la societat a partir de la triangulació de la intervenció social i educativa, l’experiència formativa i la generació del coneixement que es realitza de les àrees de recerca, consultoria i estudis. L’objectiu final és la identificació de necessitats socials i l’acompanyament d’entitats, administracions públiques i altres agents en el seu procés de millora i sostenibilitat institucional.

Casos d’èxit

Serveis • Elaboració d’informes, guies i documents de bones pràctiques en lleure educatiu, vulnerabilitat o desenvolupament comunitari.

• Formacions especialitzades.

• Servei de consultoria d’administracions públiques o del tercer sector.

Model de bones pràctiques en treball comunitari | Generalitat de Catalunya Informe de recerca publicat i treballat comunitàriament amb l’Ajuntament de Castell Platja d’Aro per fer difusió d’un model de bones pràctiques en treball comunitari.

Qüestionaris de competències clau acadèmiques i d’ocupabilitat | Entitats de temps lliure educatiu i centres socioeducatius Instrument per avaluar les competències acadèmiques i d’ocupabilitat en centres d’esplai i centres socioeducatius.

Paràmetres de bones pràctiques en l’execució penal a Catalunya | Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada Guia orientativa per a professionals d’institucions del Departament de Justícia, amb adults, a presons, o amb joves, en l’àrea de Justícia Juvenil.

Catàleg de Transferència URL 16

CONTACTE Facultat d’Educació Social i Treball Social Joan-Andreu Rocha

Santaló, 37 08021 Barcelona Tel. +34 934 152 551 jarocha@peretarres.url.edu www.peretarres.org

Entrevista a la Dra. Txus Morata, experta en acció comunitària, oci, participació infantil i exclusió social.

Coordinadora del Grup de Recerca Innovació i Anàlisi Social.

“La necessitat aflora de l’elevada taxa d’abandonament i d’absentisme escolar” En què es basa la guia pedagògica per a l’aplicació del qüestionari sobre competències acadèmiques i d’ocupabilitat que heu elaborat?

Aquest material deriva d’un encàrrec del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Vam dur a terme un estudi per al qual vam seleccionar joves de quatre comunitats autònomes que eren usuaris de centres de lleure i centres socioeducatius. Els vam entrevistar per valorar quina era la seva percepció d’aprenentatge i de millora de les seves competències. És a dir, en què trobaven que havien millorat després d’haver passat per aquests centres.

Què entenem per centres de lleure?

Els centres de lleure són els esplais i els centres d’escoltisme. Els centres socioeducatius, en canvi, són aquells espais de protecció i atenció a la infància, on van els nens i nenes en sortir de l’escola i, durant tres hores, berenen, fan reforçament educatiu i hi treballen hàbits de salut. En aquest cas, vam consultar joves de tots dos tipus de centres.

Per a què han servit aquestes dades?

Gràcies a aquest estudi, vam descobrir que, de totes les competències, n’hi havia algunes que eren més valorades pels joves. Concretament, de les competències acadèmiques claus del Sistema Educatiu Espanyol, les més valorades van ser la d’aprendre a aprendre, la social i cívica, el sentit d’iniciativa i l’esperit emprenedor. I, de les competències sobre ocupabilitat, les que millor van puntuar van ser el

treball en equip, la presa de decisions, la resolució de problemes i la flexibilitat. Després d’haver fet aquesta anàlisi, vam elaborar la guia pedagògica, una eina que poden aplicar els educadors dels centres de lleure i dels centres socioeducatius. És un material didàctic que s’incorpora a les programacions de treball dels educadors i que, alhora, ajuda a avaluar el procés d’aprenentatge dels joves i a comparar les seves competències adquirides respecte de la situació inicial.

“Els centres socioeducatius treballen amb joves vulnerables.

Cal ajudar als educadors a tenir eines pedagògiques”

Per què hi ha aquesta necessitat?

Ajudar als educadors a tenir eines pedagògiques per poder millorar aquests processos. Aquesta necessitat aflora de l’elevada taxa d’abandonament i d’absentisme escolar. Sabem que els centres socioeducatius treballen amb joves vulnerables. Necessiten eines per afavorir la seva inserció i integració social, i facilitar-los l’accés al món formatiu i al professional.

Heu afegit, doncs, eines i processos a aquests serveis?

Sí, aquesta és la gran aportació. Perquè no estava sistematitzat. Els educadors ja feien moltes activitats i les segueixen fent. Però les feien treballant des de la intuïció o des d’una praxi no tan reflexionada, sense la possibilitat de valorar aquesta tasca per la manca d’eines a mida però homogènies per fer-ne el correcte seguiment.

Catàleg de Transferència URL 17

Observatori de l’Ebre La recerca de l’Observatori de l’Ebre s’estructura en dues línies, una de geomagnetisme i aeronomia i una altra de canvi global.

En el marc de la primera línia, s’estudia, s’analitza i es mesura la variabilitat del camp magnètic terrestre i la ionosfera, tant a l’escala global com local. Aquesta línia de recerca té una llarga tradició a l’Observatori, i en la seva complexitat és única a Espanya i competitiva a nivell internacional.

En el marc de la segona línia, s’estudien els impactes del canvi climàtic sobre el cicle hidrològic continental, sobretot a l’àrea de la conca de l’Ebre. Aquesta és una línia de creació recent que pretén ajudar a respondre qüestions en relació als recursos hídrics tant globals, com de les Terres de l’Ebre.

Serveis • Monitoratge de la sequera del sòl.

• Monitoratge de l’activitat sísmica.

• Manteniment de sèries històriques i adquisició de dades geofísiques.

• Manteniment, digitalització i difusió de registres sísmics.

Casos d’èxit Monitoratge geofísic d’activitat sísmica | Enagás Servei de manteniment de xarxa sísmica local i de monitoratge d’activitat sísmica. Anàlisi, explotació de dades, elaboració d’informes d’activitat sísmica i provisió d’alertes.

Sistema de recollida de dades meteorològiques | Consell Comarcal de l’Alt Penedés Creació d’un sistema que recull dades de les estacions meteorològiques de l’Alt Penedès i d’ humitat del sòl i les processa per calcular les necessitats hídriques de la vinya.

Manteniment operatiu d’estacions sísmiques | Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Manteniment operatiu de les estacions sísmiques EBR, ALCN i ALCX i facilitar l’intercanvi i la difusió de les dades sísmiques.

Manteniment de sèries històriques i adquisició de dades geofísiques | Instituto Geológico y Minero de España Assegurar el continu registre geomagnètic i ionosfèric.

Catàleg de Transferència URL 18

CONTACTE Observatori de l’Ebre David Altadill

Horta Alta, 38 43520 Roquetes Tel. +34 977 500 511 david_altadill@obsebre.es www.obsebre.es

Entrevista a Dr. Pere Quintana, físic docent i investigador en hidrologia, clima i meteorologia a l’Observatori de l’Ebre.

Coordinador del projecte Life Clinomics a les Terres de l’Ebre.

“L’algorisme interpreta les dades i fa recomanacions de reg automàtiques” Què feu des de l’Observatori de la Sequera a la Terra Alta?

Des de l’Observatori, realitzem un seguiment de l’estat hídric de la vinya a la Terra Alta. Cada setmana, els dilluns al matí, publiquem un butlletí amb informació sobre la precipitació i la humitat del sòl a finques de secà. Per les de regadiu, realitzem recomanacions de reg. Ara, també s’està aplicant aquest sistema a la zona de l’Alt Penedès.

Qui encarrega aquest projecte?

Això és una prova pilot del projecte Life Clinomics, del 2019, realitzada per l’Observatori de l’Ebre, amb el suport de l’Escola Agrària de Gandesa, per encàrrec del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE).

I, per què?

Els pagesos de la zona tradicionalment han regat a ull. Els costa mesurar si fan servir aigua de més. Les plantes esdevenen addictes a l’aigua i, si es rega de més, aquests conreus es poden fer malbé. Fem que el cultiu sigui el més rendible possible per evitar els mals anys. És importantíssim en el context actual de canvi climàtic. Està absolutament alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Per tant, tenir les dades és cabdal. És clar. La Terra Alta és una zona de conreus tradicionalment de secà. En concret, la vinya és el sector més interessant, econòmicament parlant, per a l’agricultura d’aquesta zona. Però, des de l’any 2000 es va introduir progressi-

vament el rec, gràcies a un sistema que extreu aigua del pantà de Riba-roja i que aporta aigua al nord de la comarca on ara mateix hi ha una mescla entre vinya regada i de secà. La sequera, el paràmetre que mesurem nosaltres, és fruit de la falta de pluja, però també de l’excés de vent o de temperatura. I, amb aquests tres factors, obtenim l’indicador de balanç hídric, que té en compte els tres factors. No basta amb només mirar la pluja per obtenir la humitat del sol.

Gràcies als nostres sensors i al nostre sistema tenim informació qualitativa des del 2019.

“Fem que el cultiu sigui el més rendible possible per evitar els mals anys. És importantíssim en el context actual de canvi climàtic.

Està absolutament alineat amb els ODS”

I, a continuació...?

Amb aquestes dades vam crear un model que vam entrenar creuant les nostres observacions amb la informació meteorològica dels satèl·lits, de la qual sí que tenim l’històric. Gràcies a això, hem creat un algorisme que reprodueix l’històric i l’evolució de la humitat del sol. L’algorisme interpreta les dades i fa recomanacions de reg automàtiques.

I, la transferència s’acaba materialitzant en el butlletí que comentes.

Sí. El més important del butlletí és la secció de recomanacions de reg. Els pagesos menys tecnificats la valoren molt. Necessitem difondre’l encara més, perquè és un servei directe a la societat.

Catàleg de Transferència URL 19

Institut Universitari de Salut Mental Vidal i Barraquer L’Institut Universitari de Salut Mental Vidal i Barraquer es dedica a la recerca científica i tècnica, així com a la docència especialitzada. També disposa d’un Centre Mèdic Psicològic privat.

Tant en la recerca com en la docència persegueix la qualitat en el camp de la psicologia i les ciències afins des d’una perspectiva biopsicosocial i interdisciplinària. La recerca, actualment, s’organitza al voltant de dos grups: el Grup de Recerca en Mentalització i Avaluació d’Intervencions Psicològiques (GREMAIP) i el Grup de Recerca en Psicologia i Espiritualitat Transcultural.

Serveis • Formacions especialitzades en Tractament Basat en la Mentalització i Avaluació d’Intervencions Psicològiques (AMBIT) a professionals.

• Consultoria en avaluació i recerca en salut mental.

Casos d’èxit Formació en model MBT-C | Xarxa pública de salut mental Organització per primera vegada a Barcelona de la formació especialitzada en el model d’intervenció psicoterapèutica MBT-C per a nens, en col·laboració amb el Yale Child Study Center de la Universitat de Yale.

Disseny de pla d’avaluació i recerca | ARSISAM Disseny d’un projecte d’avaluació i recerca sobre el treball assistencial de diferents serveis de salut mental de la xarxa pública a Catalunya, en col·laboració amb el Child Outcomes Research Consortium del Regne Unit.

Formació en model AMBIT | Hospital Clínic de Barcelona Formació pels professionals que formen part del nou equip ECID Eixample de l’Hospital Clínic, en el model AMBIT a càrrec dels professors de l’Institut Universitari de Salut Mental acreditats per l’Anna Freud National Centre for Children and Families de Londres.

Catàleg de Transferència URL 20

CONTACTE Institut Universitari de Salut Mental Mark Dangerfield

St. Gervasi de Cassoles, 88 Barcelona Tel. +34 934 34 00 01 mdangerfield@fvb.cat www.fvb.cat

Entrevista al Dr. Mark Dangerfield, psicòleg clínic i psicoterapeuta, coordinador del projecte d’Intervenció Clínica al Domicili (ECID) de la Fundació Universitària de Salut Mental Vidal i Barraquer.

“Anem allà on el jove accepti rebre el tractament, a casa, a l’escola o al carrer” Què és el Equip Clínic d’Intervenció a Domicili (ECID)?

El projecte ECID és una iniciativa que vam engegar l’any 2017 i que va ser pionera a Catalunya. Està basat en el model AMBIT (Adaptative Mentalization Based Integrative Treatment) de l’Anna Freud National Centre for Children and Families de Londres. Aquí no existia aquest model d’intervenció que està especialment dissenyat per atendre adolescents en alt risc d’exclusió social, amb psicopatologies i trastorns, que no es vinculen als serveis assistencials ordinaris. Són nois i noies d’entre 12 i 18 anys que no volen anar a visitar-se als centres de salut mental perquè els costa relacionar-se i necessiten un servei d’atenció psicològica i psiquiàtrica més flexible, adaptat a les seves necessitats.

Per tant, aneu a visitar-los allà on es troben més segurs?

Allà on el jove accepti rebre el tractament. A casa, a l’escola o al carrer. La xarxa de salut mental convencional està dissenyada per atendre les persones que hi van, però no les que no hi van o no suporten necessitar ajuda. Davant d’això, prenem el paper actiu, capgirem el model sanitari actual, i oferim una intervenció molt més respectuosa amb el que poden tolerar. Ens hem d’adaptar per poder ajudar-los perquè el patiment en aïllament és una gran font de patologies que augmenten el risc de deteriorament i cronicitat en l’àmbit psicopatològic, social i acadèmic-laboral.

És una qüestió de confiança?

Absolutament. Per poder connectar amb les seves necessitats emocionals, han de confiar que hi haurà algú al seu costat que se’n farà càrrec i que estarà disponible per acompanyar-los en el seu patiment. Si no és així, sempre mantenen una distància de seguretat, que és una conducta adaptativa per sobreviure en entorns relacionals molt disfuncionals, en un món viscut com a hostil.

“Sempre dic que jo no sóc un acadèmic pur.

Vaig arribar a la docència i a la recerca des de l’assistència per la necessitat de transmetre noves maneres de fer”

Per què la tasca feta des d’aquí és transferència?

Sempre dic que jo no sóc un acadèmic pur. Estic immers laboralment en la salut mental des dels noranta, atenent adolescents en alt risc, sobretot des de l’assistència pública. Després, la Fundació Vidal i Barraquer em va proposar treballar en un hospital de dia nou per a adolescents i arran de la meva tasca allà, vaig acabar dirigint l’Institut Universitari de Salut Mental Vidal i Barraquer de la Universitat Ramon Llull on fem formació de postgrau en salut mental. Per tant, vaig arribar a la docència i a la recerca des de l’assistència per la necessitat de transmetre noves maneres de fer.

Els ECID han esdevingut serveis de salut mental concertats amb CatSalut.

Sí, el projecte l’ha replicat l’Hospital Clínic de Barcelona. Després de rebre la nostra formació, al febrer van estrenar un equip d’intervenció clínica al domicili, al barri de l’Eixample de Barcelona.

Catàleg de Transferència URL 21

Institut Borja de Bioètica L’Institut Borja de Bioètica es va fundar l’any 1976, essent el primer centre de bioètica de l’Estat espanyol.

A l’Institut Borja de Bioètica entenen la recerca com a pas previ indispensable per a poder dur a terme una docència excel·lent, un assessorament de qualitat i una aportació de valor a la societat.

Casos d’èxit

Serveis • Assessoria i consultoria en qüestions ètiques de l’àmbit sanitari, sociosanitari i d’investigació biomèdica.

• Formacions especialitzades.

• Assessorament a comitès d’ètica d’hospitals i institucions sanitàries.

• Servei de documentació i biblioteca especialitzada en bioètica.

Elaboració de codi ètic | Centres sociosanitaris catòlics de Catalunya Xarxa pública de salut mental.

Formació | Departament de Treball, afers socials i famílies Formació bàsica i avançada per a persones que formaran part dels Espais de reflexió Ètica en Serveis socials.

Formació | InterAc, Societat catalana de bioètica Formació de membres de Comitès d’Ètica Assistencial.

Organització de congrés | International Society for Clinical Bioethics Coorganització i presidència de la XV Annual Conference of the International Society for Clinical Bioethics.

Organització de congrés | European Association of centers of Medical Ethics (EACME) Organització i presidència de la EACME annual conference “Justice in health care. Values in conflict” celebrada a Barcelona.

Catàleg de Transferència URL 22

CONTACTE Institut Borja de Bioètica Montserrat Esquerda

Santa Rosa, 6 08950 Esplugues Tel. +34 936 006 106 mesquerda@ibb.hsjdbcn.org www.iborjabioetica.url.edu

Entrevista a la Dra. Montserrat Esquerda, directora de l’Institut Borja de Bioètica, doctora en medicina especialista en Pediatria i llicenciada en Psicologia.

“Està demostrat que la formació en bioètica millora el cost-efectivitat en salut” Què feu a l’Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull?

Aquí investiguem i impartim formació superior reglada en bioètica i també fem formació a petició d’institucions o centres, adreçada als seus professionals de la salut o de l’àmbit social o sociosanitari. Són cursos actualitzats i adaptats a les necessitats dels usuaris.

El catàleg és gran i ens contracten els departaments de formació, o de recursos humans dels centres. Darrerament, hem impartit alguns sobre distrès moral on hem treballat amb metges, auxiliars, infermeres o administratius.

Què és el distrès moral?

Aquest concepte s’ha tractat des de l’àmbit de la psicologia. Però, a banda de l’impacte emocional, nosaltres sabem que també hi ha un impacte ètic.

I això es produeix a la feina quan has de fer una cosa que consideres que no hauries de fer, però les circumstàncies o el context t’obliguen a fer-la. Esdevé un conflicte entre allò que podria haver fet, el que jo penso que hauria d’haver fet i el que realment vaig poder fer. I això té evidentment manifestacions psicològiques. En aquestes formacions mirem de fer explícit el que és implícit.

Busquem paraules i, per tant, busquem arguments. Això ha empitjorat amb la pandèmia i es manifesta, per exemple, en la gestió de la soledat dels pacients.

També amb les prioritzacions a les UCI o afrontar-se a haver de donar males notícies per telèfon. Sentir que dia rere dia no pots tornar als estàndards de qualitat, respondre davant la saturació

hospitalària havent de treballar en un àmbit que no és la teva especialitat... I ens adonem que encara no està resolt.

La gent ha parlat poc del que va viure.

També els professionals amb molta experiència?

I tant. És una situació que requereix una molt bona formació i atenció sanitària, però amb molt bon maneig dels aspectes emocionals i ètics. Per això tenim el lema “high tech high touch”, que ens recorda que l’atenció sanitària ha de ser avançada, però que la bioètica ens ha d’ajudar també a pensar en els fins de la medicina, no sols els mitjans.

“El lema high techhigh touch ens recorda que l’atenció sanitària ha de ser avançada, però que la bioètica ens ha d’ajudar també a pensar en els fins de la medicina, no sols els mitjans”

Per què pot interessar això a un centre?

També per cost-efectivitat. I això està demostrat per diverses metanàlisis.

Aquells que anomenem “hospitals amables” que compten amb l’empatia o la compassió del personal, aconsegueixen un progrés evident en molts indicadors.

A banda de millorar la satisfacció dels pacients, augmentar l’adherència als seus tractaments o fer que demanin menys proves complementàries, els professionals empàtics, en relació amb els professionals que pateixen burnout, disminueixen els reingressos per cirurgia, aconsegueixen minvar la prescripció de calmants i, per tant, es redueixen els seus riscos associats. I tot això s’acaba revelant en els pressupostos.

Catàleg de Transferència URL 23

Escola Superior de Disseny ESDi L’Escola Superior de Disseny ESDi té com a motor crear sinèrgies entre el món acadèmic i el món empresarial, vinculant empreses amb alumnes i graduats i generant col·laboracions diverses amb empreses, marques i firmes dels diferents sectors.

Com a institució que busca promoure la investigació en disseny, l’ESDi va crear un laboratori de recerca dedicat a la definició de tendències de color futures que s’apliquen en diferents àmbits del disseny: l’ESDiColor_LAB, una plataforma d’investigació que es dedica a dissenyar les cartes de colors de referència per a la indústria tèxtil, de la moda i del disseny de producte.

Serveis • Anàlisi i prospectives en tendències de color.

• Elaboració d’informes de tendències socials aplicades al disseny per a la industria.

• Formació en metodologies de disseny orientades a l’anàlisi de productes, serveis i experiències.

Casos d’èxit Informes de tendències socials | Modaac Elaboració d’informes de tendències socials aplicades a l’àmbit del disseny per a la indústria textil i de la confecció, a partir de l’anàlisi dels comportaments socials, culturals polítics i econòmics que es produeixen en el nostre entorn social Creació de cartes de color | Associació Internacional del Color, Intercolor Realització de les cartes de color que representen l’Estat Espanyol en els Congressos Internacionals de Color que organitza Intercolor cada sis mesos, a partir d’un estudi previ sobre tendències socials en l’àmbit de l’Estat espanyol.

Creació d’exposició | Lliga pels drets dels pobles Elaboració de Cicatrius Compartides, una exposició a càrrec de la Lliga pels drets dels pobles ,que explica la situació de les dones a la RD del Congo, concretamen a l’àrea de Butembo, a la província del Kivu Nord, un territori castigat per la colonització belga i les guerres.

Catàleg de Transferència URL 24

CONTACTE ESDiColor_LAB Encarna Ruiz

Marquès de Comilles, 81-83 08202 Sabadell Tel. +34 937 274 819 eruiz@esdi.edu.es www.esdi.es

Entrevista a la Dra. Encarna Ruiz, directora del Departament Universitari de Teoria i Anàlisi del Disseny d’ESDi i directora de The Create Lab & ESDiColor_LAB.

“Transformem dades sociològiques en continguts útils per als dissenyadors” Què és l’ESDiColor_LAB? Es tracta d’un laboratori de color dins de l’ESDi on elaborem teoria i anàlisi del disseny per aplicar-lo a la indústria del disseny. Formem part de l’Associació Internacional de Color Intercolor.

Donem solucions a l’hora de dissenyar productes, serveis o experiències que permetin a la indústria progressar i millorar. Ens dediquem a estudiar els comportaments socials humans, d’un grup concret, que té unes actituds i tot això es transforma en coneixement que els dissenyadors converteixen alhora en productes i serveis. La idea és ser capaços de transformar dades sociològiques en continguts que puguin servir als dissenyadors.

Entenem doncs, que les tendències de color són una construcció?

Per descomptat, són una construcció social i cultural que tenen en compte tot el que passa en un context temporal i geogràfic determinat. El color és la primera opció de compra quan t’apropes a un producte perquè és un dels elements de comunicació no verbal que els consumidors tenim a l’hora d’aproximar-nos a les coses. És un element molt cultural.

Tenint això en compte, cada dos anys ens reunim al congrés Intercolor representants dels diferents països membres per presentar les tendències cromàtiques. La indústria necessita tots aquests referents; les tendències de color s’han de tenir previstes perquè cada temporada renoven els seus productes i han de decantar-se per uns colors o per uns altres. Al meu equip calibrem

l’estat d’ànim de la comunitat, entre altres coses, per determinar i proposar unes gammes cromàtiques en funció de les dades que hem obtingut gràcies a l’estudi previ sociològic. I, quan ens trobem, veiem les propostes de la resta de països. ESDiColor_LAB és el representant espanyol en Intercolor, i destaca per ser l’única organització provinent del món acadèmic.

“Donem solucions a l’hora de dissenyar productes, serveis o experiències que permetin a la indústria progressar i millorar.”

I, a partir d’aquí, la indústria fa la resta.

La indústria de la moda necessita aquesta cadència de dos anys per poder donar resposta a temps a les necessitats del mercat. Primer es decideix el color, amb les cartes de color, després els dissenyadors han de comprar els teixits als proveïdors, han de dissenyar, tenyir i tornar amb les seves propostes. I, només amb això, ja ha passat un any i mig.

L’altre mig any es dedica a la producció i comercialització. És molta feina que no es pot fer a correcuita. És una proposta de valor absoluta.

La moda, en definitiva, és tot un teixit d’indústria. I el que els interessa és estar connectada als canvis socials. Per això l’estudi és bàsic. En un món globalitzat moltes empreses estan actualitzades en tot moment perquè són capaces de fer aquests estudis elles mateixes. Però, tota la resta del sector, necessita consultar les cartes de color que es presenten cada temporada per preparar a temps materials i colors.

Catàleg de Transferència URL 25

Càtedra ETHOS

Càtedra Ethos La Càtedra Ethos-URL, nascuda l’any 2001, és la càtedra d’ètica aplicada de la Universitat Ramon Llull on es realitzen tasques de consultoria a empreses reconegudes.

Les seves línies prioritàries d’investigació i treball són: l’ètica de les organitzacions, l’ètica de les professions, la bioètica, l’ètica dels mitjans de comunicació, la responsabilitat social corporativa i les estratègies educatives per a la divulgació de l’ètica. La Càtedra treballa amb un conjunt format per investigadors de diferents camps de treball: l’ètica de les organitzacions; l’ètica de les professions (ètica aplicada al business, a l’acció psicosocial i educativa, a la mobilitat, al turisme, als mitjans de comunicació, etc.); la Responsabilitat Social Corporativa.

Serveis • Redacció de codis ètics.

• Elaboració de documents de missió, visió i valors.

• Manuals de bones pràctiques.

• Auditories ètiques.

• Auditories de transparència.

• Mapes de riscos ètics.

• Anàlisis de reptes ètics i disseny d’estratègies per fer-hi front.

Casos d’èxit Guia de bones pràctiques funeràries | Mémora Elaboració del document de bones pràctiques funeràries durant la pandèmia que plasma pràctiques concretes que garanteixen el caràcter ètic de tot el procés funerari.

Codi ètic | Fundació Barça Orientació en l’elaboració d’un codi de conducta, instrument per tenir cura de manera proactiva del benestar dels membres de la Fundació Barça, així com dels destinataris de la seva missió.

CONTACTE Càtedra Ethos-URL Mar Rosàs

Mapa de riscs ètics | Aigües de Barcelona Elaboració del mapa de riscs ètics d’Aigües de Barcelona.

Anàlisi i proposta d’acció ètica en la gestió de la seguretat pública | Conselleria d’Interior de la Generalitat Seguretat: civisme i valors. Anàlisi i proposta d’acció ètica en la gestió de la seguretat pública.

Catàleg de Transferència URL 26

Claravall, 1-3 08022 Barcelona Tel. +34 602 22 00 mrosas@rectorat.url.edu www.url.edu/ca/recerca-i-innovacio

Entrevista al Dr. Francesc Torralba, Doctor en Filosofia, Teologia i Pedagogia, docent, escriptor i director de la Càtedra ETHOS de la Universitat Ramon Llull.

“Ajudem a institucions a manifestar els seus valors a través de la seva activitat” Què és la Càtedra ETHOS? ETHOS és una càtedra d’ètica aplicada a les professions i a les organitzacions.

Fem recerca, fem docència en ètica aplicada a diferents centres de la URL i fem transferència de coneixement a organitzacions molt diverses; institucions públiques, ONGs i empreses privades.

Treballem molt a mida i no solem aplicar cap model. Gestionem tot allò que està relacionat amb els intangibles d’una empresa: la missió, la visió i els valors.

Com es materialitza la vostra tasca?

Elaborem codis ètics o guies de bones pràctiques. Hi ha una gran demanda perquè a les organitzacions hi ha gent i maneres de funcionar molt diverses i volen arribar a uns mínims elementals.

Fem servir una metodologia pròpia, a través del diàleg amb tots els grups d’interès de l’organització en qüestió, de manera que el producte acaba sent un vestit a mida. La nostra manera de treballar garanteix la participació i el compromís necessaris perquè cap dels beneficiaris l’acabi rebent com un objecte estrany. El mateix procés és valuós perquè permet reflexionar sobre els mínims compartits, els valors que volen transmetre, el respecte que tothom mereix o les seves exigències. Un procés que difícilment pot fer la direcció directament.

Quina diferència hi ha entre que entomeu el projecte vosaltres o una consultora?

Nosaltres ens dediquem a l’ètica de les organitzacions i tenim molta ex-

periència. Quan rebem un encàrrec i presentem una proposta, primerament busquem què s’ha fet prèviament en institucions similars i, a continuació, fem l’estudi empíric. Captem les intervencions, les depurem i les traduïm en un llenguatge més categòric. Sovint cal arribar a consensos abans de publicar-lo.

Quins altres encàrrecs rebeu, a banda de codis ètics?

També realitzem la concreció dels valors al realisme. Fem que deixin de ser entelèquies. Ajudem a les institucions a manifestar aquests valors a través de la seva activitat, a traduir-los en bones pràctiques coneixent aquella organització. Fem propostes que es puguin aplicar i avaluar en el temps.

Una altra de les nostres activitats és revisar memòries de responsabilitat social corporativa. I, un cop revisades, elaborem propostes per ampliar el que ja es fa. Ajudem a les institucions a innovar en responsabilitat social corporativa i repassem aquelles pràctiques que ja tenen en marxa.

“Fem servir una metodologia pròpia, a través del diàleg amb tots els grups d’interès de l’organització, de manera que el producte acaba sent un vestit a mida”

Temes que gairebé obligatoris avui dia...

Lògic. Per això també auditem portals de transparència. La transparència és cada cop més exigida, volem organitzacions diàfanes. Si hi ha més transparència, és més difícil que hi hagi corrupció i males pràctiques.

Catàleg de Transferència URL 27

Càtedra de Turisme Responsable i Hospitalitat La Càtedra de Turisme Responsable i Hospitalitat-URL té l’objectiu d’impulsar la recerca i la transferència de coneixement en matèria de turisme responsable i hospitalitat amb la finalitat de generar consciència i contribuir al desenvolupament responsable, sostenible i accessible de l’activitat turística.

Els experts de la Càtedra de Turisme Responsable i Hospitalitat d’IQS School of Management, tenen un llarg recorregut en l’assessorament d’empreses privades del sector turístic i de la restauració; així com a les administracions públiques, a les quals assessora i ofereix formació especialitzada.

Serveis • Turisme responsable a les destinacions turístiques.

• Sistema d’indicadors de turisme responsable per a productes turístics vivencials.

• RSC i sostenibilitat a l’empresa turística.

• Models i mecanismes de governança sostenible de les destinacions.

Casos d’èxit Recull d’estudis de casos d’excel·lència en RSE | Direcció de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona Projecte “Doing good and doing well: estudi de casos d’excel·lència de RSC a l’Hosteleria de Barcelona”.

Programa de revalorització del patrimoni per enfortir el turisme sostenible | AECID Projecte universitari de cooperació al desenvolupament finançat per l’AECID, en el marc del Programa de Revalorització del Patrimoni Cultural i enfortiment de capacitats de la població de Quispicanchi, com elements substancials del turisme responsable.

Redacció de Codi Ètic | Organització Mundial del Turisme Identificació i desenvolupament dels principis d’aplicació del Codi per al Comitè mundial d’ètica del turisme.

Catàleg de Transferència URL 28

CONTACTE Càtedra de Turisme, Sostenibilitat i Innovació Jordi Ficapal

Via Augusta, 390 08017 Barcelona Tel. +34 932 522 890 jordi.ficapal@iqs.url.edu

Entrevista al Dr. Jordi Ficapal, docent, antropòleg del turisme, i director de la Càtedra de Turisme Responsable i Hospitalitat d’IQS School of Management.

“La clau és el perfil del viatger, però no només. S’ha de revisar l’oferta turística” Esteu plenament immersos en un projecte que desperta força interès entre el sector turístic.

Aquest projecte de recerca aplicada respon a un encàrrec del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya. i consisteix a identificar les necessitats formatives de nivell superior del teixit turístic.

Com ho heu fet?

Hem fet una diagnosi de les seves necessitats tenint en compte el que han viscut durant la pandèmia i tots els reptes de transformació que el sector ja tenia pendents, però que ara s’han accelerat. I això ens ha portat a identificar i prioritzar aquelles àrees de canvi en què aquestes empreses han de treballar.

I, tant elles com nosaltres, interpretem que aquest canvi es pot aconseguir a través del talent intern, és a dir, formant el seu personal. Per això, l’última fase del projecte preveu dissenyar cursos pilots de formació contínua superior.

Per tant, creant formacions a mida?

Sí. És un procediment a la inversa de com es plantegen les formacions habitualment. Preguntem a les empreses allò que necessiten, analitzem i interpretem les dades, i dissenyem cursos que puguin satisfer aquestes carències. Cursos d’upskilling i reskilling. Això també ens ha permès conèixer la situació real del sector, que ara està, com és natural, molt preocupat i obert a canvis.

és la digital i tecnològica. El turisme va poder viure durant molts anys sense haver de fer gaires esforços. Però, ara, això ha canviat. I quan pretenen canviar-ho, detecten que tenen una manca de personal especialitzat en innovació.

Com a segona àrea a treballar, trobem la sostenibilitat. I és que la seva pràctica quotidiana ha d’incorporar cada vegada més elements del turisme responsable perquè la seva activitat té impacte sobre el territori i la comunitat. Aquí la clau és el perfil del viatger, però no només.

S’ha de revisar l’oferta turística. I cal fer aquesta reflexió des de les administracions i el sector.

La tercera és la centralitat del client. El negoci turístic té com a responsabilitat conèixer el seu client i formar-se en el tracte, en l’hospitalitat. Molt relacionat amb això, es troba el turisme d’experiències, que cada cop s’ofereix més.

I, l’última necessitat detectada és la innovació com a eix transversal. En el producte, però també en l’eficiència organitzativa, que el mateix sector detecta i que afecta totes les parts del negoci.

“El canvi es pot aconseguir a través del talent intern, és a dir, formant el seu personal. Per això, l’última fase del projecte preveu dissenyar cursos pilots de formació contínua superior”

Es nota que coneixeu bé el sector.

Per a nosaltres això ha sigut crucial per garantir l’èxit. I, de fet, hem tingut una molt bona rebuda. La idea és acabar el projecte oferint vuit cursos de formació contínua superior en l’àmbit turístic a partir de les mil cinc-centes necessitats formatives detectades i categoritzades.

I, què necessiten aquestes empreses?

Hem identificat quatre àrees. La primera

Catàleg de Transferència URL 29

Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència La Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència de la Direcció General d’Afers Religiosos (Departament de Justícia) i la URL, constituïda a partir de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, és un espai de recerca i divulgació que té com a objectiu principal estudiar i analitzar la situació de la llibertat religiosa i de consciència a Catalunya.

Les principals accions que es preveuen en el si de la Càtedra de llibertat religiosa i de Consciència,la primera d’aquesr àmbit a Catalunya, se centren tant en la recerca com en la divulgació i sensibilització sobre l’esmentat dret.

Serveis • Anàlisi de la situació de la llibertat religiosa.

• Estudi dels estàndards internacionals de valoració del dret a la llibertat religiosa.

• Difusió a la ciutadania.

• Anàlisi de dades del fet religiós.

• Propostes per facilitar l’accés a les dades sobre el fet religiós.

Casos d’èxit Informe Bianual sobre Llibertat Religiosa i de Consciència a Catalunya | Direcció General d’Afers Religiosos, Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya L’informe analitzarà el reconeixement, respecte, protecció i compliment del dret humà a la llibertat religiosa a Catalunya durant el període 2020-2021, tenint com a referència la normativa, estàndards i recomanacions internacionals en la matèria, així com el règim jurídic vigent a Catalunya i Espanya.

CONTACTE Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència Míriam Díez Bosch

Tallers, 77 08001 Barcelona Tel. +34 932 533 108 catedrallibertatreligiosa@ blanquerna.url.edu www.catedrallibertatreligiosa. org

Catàleg de Transferència URL 30

Entrevista a Paula Martí, coordinadora de la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència a l’Observatori Blanquerna en Comunicació, Religió i Cultura de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna.

“Hi ha un desconeixement generalitzat sobre els afers religiosos” Fa poc que heu creat la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència.

Per què?

Respon a la voluntat i a l’objectiu de garantir que totes les persones que viuen a Catalunya puguin exercir el dret humà a la llibertat religiosa. Nosaltres, des de la Càtedra, podem aproximar-nos-hi científicament a la situació i les condicions de l’exercici d’aquest dret en el marc legal vigent a Catalunya. Un coneixement que permeti dissenyar noves polítiques i enriquir les que ja existeixen per avançar més eficaçment en la seva protecció.

I com esteu contribuint-hi ara mateix?

Actualment, estem elaborant l’Informe bianual de Llibertat Religiosa a Catalunya, un encàrrec de la Direcció General d’Afers Religiosos.

Quin és l’objectiu d’aquest informe?

Avaluar el grau de reconeixement i de respecte del dret a la llibertat religiosa a Catalunya. Fem una anàlisi de polítiques públiques i del marc legal relacionat i elaborem un registre d’incidents concrets que hagin tingut lloc a Catalunya.

Busquem els incidents, anem a parlar amb les comunitats religioses i recollim testimonis. L’objectiu final és que la DGAR pugui adaptar les polítiques públiques existents o bé fer-ne de noves a partir de l’anàlisi de la situació. Fins ara, no s’havia sistematitzat mai un recull de casos i no comptàvem amb dades per conèixer els motius de discriminació, ni les confessions més afectades, o les àrees més vulnerables.

Quines vulneracions del dret a la llibertat religiosa us heu trobat?

En el moment en què et poses les ulleres de la Càtedra, trobes vulneracions del dret a la llibertat religiosa i de consciència per tot arreu i de tota mena. Hi ha casos concrets, com ara una noia que no podia fer les pràctiques en un hospital perquè no podia exercir amb vel. O incidents més estructurals.

Per exemple, els cementiris no estan adaptats a les confessions religioses que no són la catòlica. I la pandèmia ho va visibilitzar perquè molts musulmans que repatriaven els seus cossos als seus països d’origen, no van poder-ho fer perquè les fronteres estaven tancades.

Contemplem tota mena de confessions, també les minoritàries. Hi ha un desconeixement generalitzat sobre els afers religiosos. Cal una societat on es pugui exercir el dret a creure i a no creure.

“En el moment en què et poses les ulleres de la Càtedra, trobes vulneracions del dret a la llibertat religiosa i de consciència per tot arreu i de tota mena”

A banda de l’informe, quines altres accions deriven de la Càtedra?

Properament, celebrarem el I Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència. Farem formacions en verificació de dades sobre el fet religiós a Catalunya i convocarem un premi anual de treballs finals de grau i treballs finals de màster i doctorat sobre la llibertat religiosa i de consciència a Catalunya.

Catàleg de Transferència URL 31

Catàleg de Transferència URL

www.url.edu