POESIA 2005 · 2006
Ars eròtica Sí com el cuc o l’abellot, a voltes ruc i d’altres glot de terra endins, és clos al pot, i en mà d’un nin, n’és el ninot, la set de llot, grillet, barrot, adormissat de tot en tot, jo, l’irredempt, tarit-tarot puc fer-me el mort, l’estaquirot i só la clau i só el picot, la fera al cau, l’ardit furot a trenc d’un salt i l’esvalot, i deixo blanc com xerigot, amb un brunzit encès pertot, el meu botxí. Faig un vaitot: dic vers eixut com un sanglot, vol so d’esclop, descloc el clot de sota el sot, l’abim, l’escot, la flor d’un ull collida al trot i un botó cau i bot a bot s’esmuny al pou fins al remot. ¡Sens fi llibert, sens fi indevot i tant la vull que em sóc ignot! L’esguard roman i mor el mot. És foc l’instant, l’estirabot. Tots finirem d’un mateix got. Quan l’ull és cluc, el cap és cot.
Sabel Gabaldón Sáez | 95