NARRACIÓ BREU
2 013 · 2 014
—Res, només que els bombons del paper brillant porten licor a dins. L’Eulàlia toca el cap de les seves dues filles, que s’han donat per al·ludides. De seguida, en Ramon li agafa una ampolla de cava de la safata a la sogra, l’obre i comença a cantar “moltes felicitats, moltes felicitats”. Tots el segueixen. Dues ampolles més tard, continuen parlant, però distribuïts de manera diferent. La Maria, en canvi, segueix a la seva butaca, amb expressió de cansament. Aprofitant que la iaia està abstreta, l’Eulàlia mana a les bessones i al seu nebot que vagin a buscar els regals que han deixat a l’entrada. —Ramon? Què fas? —demana la Dolors al seu marit, que està darrere de la Maria, a punt de donar-li un cop amb un diari plegat. —Shhht... Iaia, no es mogui —es fa un silenci i se sent un brunzit d’insecte. —Però això és molt gros per ser una mosca! —objecta l’Eulàlia amb sorpresa, al mateix temps que entren els néts amb els regals cridant “Per molts anys, iaia!”. En Ramon es lamenta perquè ha perdut l’insecte de vista. Les bessones i el jove acosten els dos paquets a la Maria, que continua a la butaca. Són clarament dues plantes d’interior mal embolicades. —Mama, aquesta és una kèntia. És com una palmera, però... L’Eulàlia està parlant amb la seva mare, quan se n’adona que no està reaccionant. En veure-ho, es comença a posar nerviosa. Mentrestant, la Dolors intenta excusar la seva mare apel·lant a les emocions fortes d’un dia com avui. Tots somriuen i miren la iaia amb atenció, esperant algun tipus de resposta. La Maria continua asseguda a la mateixa butaca vermella, al mig del menjador. Ara, però, està envoltada de moltes plantes verdes, ufanoses, de tot tipus i mides. Orquídies, lianes, arbres exòtics recoberts de molsa. De fons, el soroll d’una cascada i el brunzit de l’insecte, que s’intensifica cada cop més. Els lloros, els papagais i les cacatues de tres colors volen i canten sobre seu. La Maria s’aixeca de la butaca amb certa dificultat i s’endinsa entre les plantes que l’envolten, deixant-se perdre en la seva selva tropical. Roger Vila Blanch 162 |