Com arribar a un futur energètic sostenible i evitar el col·lapse. Universitat de la Pau 2008 Sant Cugat del Vallès
Perspectiva
100% renovables
Escenari optimista
Poca eficiència
Fer mĂŠs amb menys
Energia neta • Extreure o aprofitar energia costa energia • Transportar energia costa energia • Emmagatzemar energia costa energia • Usar energia costa energia • El que he fet servir finalment és l’energia neta disponible
Densitats
Densitats
Complexitat i eficiència
Elèctric vs hidrògen Compressió
Conversió AC/DC 95% ! 95 kWh
90% ! 64 kWh Electròlisi 75% ! 71 kWh Liqüefacció 65% ! 46 kWh
Electricitat renovable AC
Transport / transferèn cia
Cèl"lula de combustible
80% ! 51 kWh
26 kWh
50%
Transport / transferència
Cèl"lula de combustible
90% ! 42 kWh
50% 21 kWh
100 kWh AC transmesa xarxa elèctrica
Conversió ACDC i càrrega de bateria
Vehicle elèctric amb frens regeneradors
90% ! 90 kWh
85% ! 77 kWh
90% ! 69 kWh
Vehicle amb cèl"lula de combustible 90% 23 kWh
Vehicle amb cèl"lula de combustible 90% 19 kWh
Solar • Avantatges: – Es pot instal·lar a la teulada (modular). – Manteniment baix (pols, gel). • Desavantatges: – Ocupa molt d’espai (Almaraz -> 200km2). – Subministrament intermitent (i rendiment depèn de latitud i estació)-> Factor càrrega baix (17% a España) – Produeix nomes electricitat. – Cost.
Eòlica Nordex N90 (2,3MW) 90 -110 metres de torre 45 metres de pales 150 tones d’acer 10 tones de coure 30 tones de fibra de vidre 1.000 tones de formigó Línees d’alta tensió fins al camp no incloses.
Termosolar elèctrica Pla Solar Mediterrani 38.000 milions € 200 plantes de 50MW 10GW potència instal·lada (objectiu 20GW) Factor carga 25% 22TWh anuals (44Twh si 20GW) Consum elèctric anual països mediterranis 1.656TWh/any PSM = 1,3% / 2,6% consum total Consums Planta 50MW: Aigua 200-300.000 m3 (refrigeració) Desaladores aigua refrigeració, evaporació, condensació, neteja 1,8 y 3,6% producció elèctrica 1,8 3,6 Mt acer (1,5 T carbó x 1 T acer) 10-20.000 km canonades 2-4 Mt vidre 400-800.000 T formigó. 28.500 Tm sals
Nuclear • Costos: en mercats liberalitzats, l'energia nuclear no és
competitiva davant el gas i el carbó (seria diferent si es penalitzes les emissions de CO2). • Seguretat: els dissenys moderns poden reduir els riscos d'accidents seriosos, però no és possible la seguretat absoluta. • Residus: cap país ha implementat amb èxit un sistema efectiu per a emmagatzemar i/o eliminar els residus d'alta activitat. • Proliferació: no hauria de portar-se a terme una expansió important si el risc de proliferació no es redueix fins a límits acceptables. • Percepció social: una part important de la població occidental segueix mantenint una posició contrària a l'energia nuclear.
Optimistes vs pesimistes Constanza: “Hem de ser prudentment pessimistes” Els optimistes tenen raó
Els pessimistes tenen raó
Polítiques basades en un optimisme tecnològic
Beneficis elevats
Resultats desastrosos
Polítiques basades en un pessimisme tecnològic
Beneficis moderats
Resultats tolerables
Crisi de model Les nostres cases són més grans que mai, però les nostres famílies són més petites. Portem els nostres nens a les millors escoles que ens puguem permetre, però a penes els veiem. Tenim més diners per gastar, i tot i així estem més endeutats que mai. Què està passant? El món Occidental és sota els efectes d'una borratxera de consum que és única en la història humana. Aspirem als estils de vida del rics i els famosos al cost de família, amics i satisfacció personal. Els índexs d'estrès, depressió i obesitat són amunt mentre lluitem amb el buit i les inacabables decepcions de la vida de consumidors.
Clive Hamilton, economista australià.
Quina mena de problema? Los científicos hemos constatado que existe un problema de emisiones, pero no lo podemos resolver. Puesto que el CO2 lo producen las máquinas, tendremos que llamar a los ingenieros. Estos, a su vez, dirán que existe la tecnología necesaria para solucionar el problema, pero que cuesta dinero, así que se llamará a los economistas. Los economistas harán sus cálculos y dirán que, para conseguirlo, habrá que cambiar nuestro actual modelo social basado en el transporte, el derroche energético... así que se llamará a los sociólogos. Éstos, a su vez, dirán que es un problema de escala de valores que ellos no pueden resolver, así que se acudirá a los filósofos para que nos digan qué valores deberíamos poner nuestro empeño e interés Anècdota que cita Juan Negrillo a l’article “Cambio climático: ¿la nueva religión?” (El País 16 de febrer 2008)
El Roto
ASPO VII a Barcelona