Seu central i secreta de la lògia amazònica.
1 fascicle 0 desembre 09
Aquest és un espai de creació lliure i desinhibit. Amb format d’una (única) revista i (esperem) multitud de fascicles de la mateixa. Pretenem sacsejar les consciències de les
persones que n’están dotades (o de quelcom semblant). El col.lectiu que formem només te una ambició i una sola pretensió: Fer volar valquíries!
(segueix a la pàg. 2)
Sabem que és una tasca difícil i feixuga (tots sabem de les dimensions d’una valquíria comú), peró el difícil i ja quasi oblidat art de fabricar quimeres, empaitar impossibles i “desfacer entuertos” ens manté vius, il.lusionats i ens reviscola (ufanosament!) a cada instant de les nostres (cada cop més) curtes existències.
Us emplaçem a llegir-nos, a colaborar i a gaudir d’aquest senzill aparador, autèntic calaix de sastre intel.lectual i de creació.
En propers fascicles explicarem, per entregues, la historia de la secta amazónica.
Per exemple, parlarem de la teca a la secció “Ecos de saciedad”, o crearem “Assbook”, la primera xarxa asocial d’internet.
(ve de la portada)
També encetarem i matarem seccions, amb possibilitats de ressurrecció, tantes vegades com ens roti. Es la llibertat que dona el pertànyer a una lògia, concretament a la única secta secreta que s’anuncia a viva veu i per escrit (cony, es una figura retòrica!).
2
“manxeta” Col.laboradors en aquest fascicle: Lo surreal resideix en éll: Johannes Von Giralt Dibuixa i quasi escriu: Rana, príncipe encantado de conocerle. Escriu i fa “Mim”: Vladimiro Kornoski Pérez de Aguinaga Dibuixos desanimats i relats: Galdric Parides consensuades: Lògia Kowalski
Bona nit, cargols! Valquíries Kowalski, els grans maestres.
Canviarem d’idioma quan ens peti i potser ens passarem la gramàtica pel forro, ja que el nostre filòleg s’ha desnucat en un “mal gestu”, senyor comissari.
Vols pujar al bus i participar d’aixó? No qualsevol pringat o mindundi pot ser membre d’aquesta secta amazónica i fer volar valquíries amb nosaltres. Peró si fas coses i et ve de gust, ho pots provar. Contacta amb els Grans Maestres a: josep@underline.cat No prometem res, peró...ves a saber! Amb el que ens envieu que sigui una caca, prometem fer algún dia un “fascicle basura”.
Frases infames by Rana: • La borsa es perdre en 2 segons el que no tenies i que no havies fet res per guanyar. • Jo no he tingut la sort de poder ser de dretes.
secció recopilatòria del marxandatge encara mai fet Amb un desconegut retrat, fet també per Alberto Korda, el comandant Guevara ens deixà constància del seu interés pel foc i la pòlvora uniformat de fallera major. Samarreta commemorativa de cotó ignífug.
Novetat!
CHE’s
BURGUER
Un entreteniment d’en J o h a n n e s Vo n G i r a l t
dibuixat en jam session per un pincell i en Rana
3
Mim (
mínimes imatges del mòbil
Inaugurem la pàgina de mim de la revista.
Aquesta es la única revista que te actuacions de mim. Expressions, ganyotes i altres demostracions corporals capturades amb l’estri que sempre està a la butxaca. La primera es “doble ganyota”, i la segona, “a chorus line”, ambdues sortides del mòbil d’en Vladimiro Kornoski.
4
Escriviu?
Prosopopeye Prosopopeye EL MARINO SOY. . .
es La secciò per navegar entre lletres, sortir-ne marejat i atorgar-se importància com autors que han publicat..
Lament per Jaume Escamilla
Matriarcat amb espardenyes i bata
presència immensa, abillada amb devantal consells d’or... centimets a la sabata mentora meva, clepsidra espiritual Sacerdotessa del ritual diari, del sobreviure amb coratge i dignitat, reina dels pobres, orgull proletari receptacle de plors, solatge i edat. Mel i ceregumil, llapis termosan, parxes Sor Virginia, gotet de quina, sucrets d’aigua del Carme... i el nen volant! Plors al teu coixí, tercera edat farsant!, nits de metall... còlera vespertina, putos hospitals amb metges merdejant!. Foll d’udolar el teu nom, opto per fugir cot, amagat, faig una teranyina Houdini existencial...poruc de l’albir? reclòs en una llauna de tonyina. Despistat com un alcalde amb un cordill flàccid com catedrals de silicona estúpid Saturn vomitant el seu fill pèrfid deutor de qui l’amor em dona.
Qui em farà pam al cul i qui em treurà el moc? Qui em dirà: no ploris nineta meva? I les històries a la vora del foc? I els genollets pelats? i el carbó de coc? I el pa amb vi i sucre... i l’olor de ceba? Qui em farà molts petons?... tan burro com sóc! Ja fa tant, però fa tant poc, que ets allà dalt oh núvol amb olor de trementina! dipósit de ciència... mare universal, cura ancestral, gota de mercromina. Per honorar-te la mort vesteix de dol només per a tu les bruixes no es pentinen desconsolat, cap nit més sortirà el sol... ploren els Deus, amb plors que no dominen Arraulidet, sense cap nord ni guia passen els dies llindant l’apatia destí dels mediocres: no tinc cap fita Només els records...l’amor rebut... l’honor! d’haver estat el teu net... oh càlid tresor! et trobo a faltar molt... iaia Conxita.
5
Diumenge Garcia per Galdric Sala
En Garcia trampoleiava carrer avall amb una
borratxera important. Fent zigazagues d’una banda a l’altra de la vorera i saludant els fanals un per un, en Garcia era home educat, fèia cami cap a casa seva per, en arribar-hi, deixar-se anar sobre el catre i veure com les últimes hores d’aquell diumenge s’esvaien mentre admiraba com el mobiliari del seu dormitori dèia adéu a la setmana ballant una animada sardana sobre el seu cap.
6
Havia estat un diumenge com tants altres en la vida d’en Garcia, afrontant temes de conversa de gran trascendència al llarg de tota la jornada acompanyant de la més variada companyia, proposant solucions universals als problemes més greus que la societat ens planteja i fent-se creus de com la situació actual a tots nivells podia estar tant deteriorada, tanmateix a mesura que passaven les hores, més convençut estava que el remei a tots el mals passava per escoltar el seu savi consell. El bar del Siscu els diumenges era un fòrum de discussió i debat d’alt voltatge. En Garcia i els seus contertulis afrontaven qualsevol tipus de questió, no existia tema que se’ls resistís i l’allau de disertacions i enceses sentències que pronunciàven, només eren interrompudes cada pocs minuts per una set terrible que apaivagaven gràcies al bon saber fer del senyor Damm i a la generositat del Siscu, que els hi mantenia una llista enorme resultant del mític “apunta’m-ho”. Passaven les hores i el tò de veu augmentava, en ocasions es palpava clara indignació
en les paraules d’en Garcia, semblava com si la problemàtica que plantejava en aquell moment s’hagués agreujat respecte a les onze del matí, ja eren prop de les set de la tarda i el debat era en uns dels moment àlgids. El local s’omplia de personal, de nous analistes socials provinents d’altres barres de discussió del poble, de jovent i sobretot, d’aficionats al futbol que venien a veure el partit de la jornada a la flamant nova pantalla que el Siscu havia instal.lat. Esport?, futbol?, mare de Deu senyor, no dubtéssiu ni per un instant que en Garcia i el seu cercle n’éren, com no, uns grans experts i afrontaven el tema des de tots els punts de vista posibles, cap tàctica era prou innovadora per ells, cap jugador amb prou talent per superar aquell que Galdric Sala ells una vegada havien conegut de joves, el senyor Damm anava que volava, i en acabar el partit, fós quin fós el resultat, la raó els havia assistit: “Ja t’ho havia dit jo” Fent ziga-zagues vorera avall, en Garcia despertava sentiments al seu pas: -“Quina desgràcia, i la seva dona tan bona mossa que és”, com si les dones dels alcohòlics haguessin de ser forçossament unes males putes. En Garcia parlava i parlava, i seguirà fent-ho mentre el fetge aguanti i, és clar, no solucionarà cap dels problemes que ens ofeguen, altres que eren a la llotja del camp veient el partit tampoc ho faràn, però en Garcia mai m’ha robat res i un dia em va donar un cigarret.
Tres microcontes d’en Rana:
El fabulador automático
El fabulador automático arranca cada noche con una nueva obra.
Un teatro de monstruos y maravillas que conviven con la realidad más cotidiana. Revive a los muertos y mata lo vivo, nos entristece o alegra con caprichosa alternancia. Nos conforta o inquieta, nos da imposibles amores y nos quita lo que damos por nuestro. Nadie sabe el propósito del autor para con su público forzoso porque los sueños, sueños son.
Love story
L
a ciega y el mudo se enrollaron. Su relación fue fructífera ya que ella nunca sufrió su hermosura ni tuvo que escuchar sus sandeces. También les ayudó, es cierto, que el marido de ella fuera sordo. Nunca oyó sus jadeos.
Crec en Dèu
No tinc cap més remei que assegurar-vos
A mí.
que ell existeix. Mal que em pesi.
A la meva edat. Se que escoltar un vell tabalot com jo afirmar qualsevol bajanada no es cap novetat, peró creieu-vos que ell, potser no de la manera que tothom se l’imagina, existeix. He estat tota la meva llarga vida un agnòstic convençut...es més, un desmenjat de qualsevol divinitat o espiritualitat. Durant 78 anys m’ha refotut tant el mort com el qui el vetlla i , tot i que no he fet cap mal als religiosos, ells tampoc m’han fet cap bé a mí. Peró ara fa una setmana, anant a buscar el pa a la fleca, vaig ser conscient amb una certesa absoluta de la seva presència. I, no em demaneu perquè, em va donar la inmortalitat.
M’han aixafat tres vegades els autobusos, m’he tallat les venes escolant-me fins la darrera gota i... l’endemà, torno a ser jo. amb el bastó, la gota i ...la coixinera del pa, buida. Coixinera i mal de peus per a tota la eternitat. No l’entenc aquest ser. No m’el creia, peró ara que sé que hi és, he de dir que té un humor ben estrany.
7
dibujos desanimados
8
9
Ahhh!..la música!!! que importante es la música
10
bien el pedagógico uso que el ejército americano hacía de la música de Wagner), y también para en la vida de las personas!. Desde que un huaturdir a la población a través de programas de milde homínido descubrió que con dos trozos de televisión (noche de fiesta) por ejemplo. hueso y un tronco vacío de encina (o bien el cráEn la historia de la música (ver: “Historia de la neo de un pariente especialmente pesado) podía Música”. Emuaj Allimacse, ed. Goldennose, año hacerlo percudir todo junto y crear unos sonidos 2005) , hay un invento que revolucionó los métoque adoptaban un ritmillo vacilón, cosa que inexdos de audición de la misma: plicablemente le hacía mover el esqueleto, desel mecanismo del volumen!...antiguamente si un de entonces, decía, el hombre no ha dejado ya músico se excedía en el ímpetu con que internunca más de hacer y escuchar música, ya fuera pretaba una pieza musical se le podía arrojar una para aliñar las bacanales que nuestra raza siemfruta, una hortaliza o directamente un pedruspre hemos montado o simplemente para dar la co de notables dimensiones!...actualmente no, tabarra. señores!... con una suave rotación de un simple Pero empecemos por el principio... para disfrutar botoncillo podemos hacer que el volumen de la de la música, en condiciones, lo primero ( y funtonadilla, que estamos escuchandamental ) que se necesita son dos do, suba o baje a voluntad del usubuenas orejas, como más grandes ario y así conseguimos disfrutar sin mejor!...todos los animales de la molestar al prójimo... en toda acticreación que conozco tienen orevidad humana, pero, siempre hay jas, o por lo menos algo semejandetractores, objetores...gente para te, (sí sí!, Enrique Iglesias también!), la cual las leyes son un bonito conlos que no están dotados de orejas cepto para olvidar!. En el aspecto (pocos!), tienen antenas, que les dan unas prestaciones parecidas, Umzufrieden Musik del volumen el colectivo más activo y beligerante, hoy en día, lo fora pesar de que no fardan tanto, sí man estos seres que, conduciendo unos ridículos les permiten, en todo caso, oír las FMS del otro coches de colorines, convertidos en auténticos lado del Atlántico(lo cual no es moco de pavo). Se altavoces, intentan convencer a todo el mundo hace del todo imposible imaginar la letra del Aseque se ubique a dos kilómetros de ellos que su rejé sin la base harmónica que le ha sido otorgamúsica es la más chachi!... grave error!... puesto da, parecería talmente un ritual indigerible ( todo y que, lo que escuchan, no podemos estar absoluque con dicha base también lo parezca!). tamente convencidos que sea música ( y esto sePara encontrar un ser sin pabellones auditivos y ría otro debate!) y caso que lo fuera, yo no tengo por lo tanto especialmente negado para detectar, porque enterarme lo mas mínimo de sus gustos no tanto sólo música, sino cualquier sonido inteliexecrables!. De hecho un buen día, intentando gible nos hemos de remitir a los extraterrestres!... iniciar un coloquio con unos crustáceos de esos, ( verdes, cabezón triangular, ojos como la negra lo único que recibí por toda réplica, en su turno del billar, feos como la madre que los parió!... y sin de palabras, fue un eructo... eso sí, sonoro y bien orejas!) lo cual los hace ya, de buenas a primeras modulado. de poco fiar, y más todavía si pensamos que lo Para ir acabando y a guisa de resumen os diré que anhelan con toda su alma ( si es que estan que hace falta escuchar música, hace falta estuprovistos de ella ) es invadir el planeta... este pladiar e interpretarla. La música nos hace personas neta!!!, mira si son jilipollas!!! eso si, hasta que no más abiertas, más sensibles (o eso parece). Hace aprendan a leer en los labios de la humanidad, falta respetar los gustos de los otros y esperar se les puede insultar, gritar, humillar y desprecique los otros respeten los nuestros (si no, siemar a espuertas. Desde el inicio la música se ha pre queda el tiro en la nuca del otro). utilizado esencialmente para finalidades positivas Pensemos, finalmente, cómo sería nuestro placomo son: neta sin música?... más silencioso obviamente... bailar, ligar, relajarse, imitar a guitarristas famosos pero no tan divertido!. Todo y que pensándolo haciendo todo tipo de piruetas (sin guitarra), etc. bien... a veces tengo mis dudas. Pero ( y en todo, en esta vida, han de haber peros!), la música también ha sido usada para toVladimiro Kornoski Perez de Aguinaga dos tipo de crímenes abracadabrantes...y hechos “Reflexiones sobre la música” luctuosos y detestables... (recordemos, sin ir más Volumen.6 (fragmento) lejos, al protagonista de la Naranja Mecánica, o
noticiari desmanegat de coses que pasen o que prou, prou, que podrien passar.
Investigació:
Les fàbriques de nans de jardí. Com afronten el nou segle els sectors tradicionals? Qué preparen els cervells creatius del món de la fantasia jardinera? El Pudesí está elaborant un acurat informe per que els lectors puguin saber com serán les figures del jardí del demà.
Michelín es mort! A causa d’un greu accident el benvolgut ninot, amic dels camioners i camioneres del món, acaba la seva carrera a Manresa. Per ironies de la vida, el que semblava que havia de morir per fallada cardíaca, com be apuntava el seu sobrepés, va finar mentre treballava demunt d’un vehicle per questions de canvi d’aires. El ninot, Bibendum Michelin, nascut a França al 1898, es trovaba treballant a la Pujada Roja de la població catalana de Manresa quan de sobte va començar a perdre la compostura, qui sap si degut a la forta presència publicitaria dels seus competidors (veure la fotografía). Una dotació dels mossos d’esquadra, ajudada per un compressor que pasava per allá van intentar sense éxit reanimar-lo. La empresa mare ha rebut innombrables mostres de condol. Com a exemple, i amb gran afectació, una delegació del gremi de cansaladers va visitar la capella ardent ahir tarda.
Tanmateix, hem volgut destapar la possibilitat que en aquestes empreses hi hagi un “catàleg amagat” en el que s’ofereixen figures que, amb gran realisme, efectuen accions reservades normalment als adults i sense conillets ni ànecs pel mitg. Clar que els ànecs també acostumen a fer aquestes cosetes, peró mai davant dels conills, i menys amb ells! Si que tenim, peró, precedents al respecte amb princeses i nans, cosa que no es d’extranyar ja que normalment als jardins es poden trobar fins a 7 nans i en canvi, pobrets, no hi figura mai cap nana. ( seguirá a la página 2.804)
11
publicitat
Activitat de futur.
Cursos d’endeví per a joves. L’Ajuntament de Prats de Lluçanés ha realitzat un pas endavant per tal de consolidar com a ofici una de les activitats més velles del mòn. No sabem si en el cas de suspendre el curs l’aprenent de Nostradamus estarà legitimat per tenir premonicions, auguris i altres activitats semblants com, per exemple, esplicar endevinalles.
¡Construya su propio
INTERNET
de madera de sapeli!
Felicitats al redactor del pasquí, ja ho podia haver vist a venir! Estrena de la nova novel.la de Bran Down:
El còdex Ray Conniff Una nova intriga de Bran Down apareix per el gaudi de tots els afeccionats a la novel.la de històries. Si,...de històries! 12
L’argument, sorprenent i que per fí s’aparta de les estructures i gènere que va encetar i acabar el senyor Umberto Eco en només dues noveles, orbita al voltant de la tecnologia present...gairebé: La reconeguda marca finesa de tocadiscs “Csidäcøt” treu el seu primer model que gira al revés: el destocadiscs. Aixó permetrà a les discogràfiques doblar el preu dels vinils, ja que amb aquest aparell es poden escoltar en ambdues direccions.
La sorpresa es que, lluny de la llegenda urbana de possibles missatges diabòlics, al tocar a l’inrevés vinils de Ray Conniff apareix “El cal. lendari dels pagesos”, en edicions d’anys saltats. El protagonista s’enfrontarà a obscurs poders que no l’hi volen cap bé. Arrossegat fins a Tàrrega per l’argument, descobrirà allà que vinils de la Núria Feliu, a l’inrevès, auguren un final inmediat i esgarrifós a la humanitat. El desenllaç, no podem explicar-lo ni del dret ni del revés.