UEA Magazine_num 50

Page 1

uea

N 50 >Desembre 2020

MAGAZINE

Nous escenaris sense oblidar els objectius IV Fòrum UEA Llibre Blanc d’Infraestructures i Mobilitat de l’Anoia Biorenovables, l’energia del present: Especialistes en projectes d’energies renovables Intarex: Més de 25 anys acompanyant a les empreses en la seva transformació digital Circuit Parcmotor: Al podi de la innovació, la indústria i l’esport Repoblem

1

www.uea.cat


38 ºC

INNOVANT EN BIOCLIMATITZACIÓ BENVINGUTS A UN MÓN MILLOR

25 ºC

REFRIGERA, VENTILA I REFRESCA Biocool, molt més que aire fred

Consum d’ 1 Kw/h Menys d’un euro al dia!

Refrigera, ventila i refresca al mateix temps renovant l’aire de forma contínua

Redueix la temperatura entre 7 i 14o segons condicions exteriors

Permet treballar sense necessitat de tancar portes o finestres

Consumeix un 80% menys que un aire condicionat

Permet la “climatització zonal” refredant només on és necessari

Millora la qualitat de l’aire, desplaçant pols, fums i olors desagradables

Controla la humitat per a les persones o processos industrials

Refreda entre 120 i 200 m2

Redueix la electricitat estàtica

Introdueix aire exterior filtrat i fresc

No genera gasos contaminants, és ecològic

TU ET PREOCUPES PER LA TEVA EMPRESA NOSALTRES PER LA TEVA SALUT I FELICITAT

www.asbert.com · info@asbert.com · tel 93 804 52 51

www.biocool.es


SUMARIN50

05 Editorial

06

Fòrum UEA

Llibre Blanc d’Infraestructures i Mobilitat de l’Anoia Entrevista a Pere Macias Pàgina 12

Opinió Igualada i l’Anoia a la cruïlla per Enric Llarch

Opinió La segona oportunitat: Un mecanisme eficaç que permet l’exoneració total dels deutes per Lídia Huerta Pàgina 27 Radiografia de l’Anoia davant la Covid-19 Pàgina 28 Igualada Mentoring: suport a les micropimes i autònoms Pàgina 30 Conca Industrial: Joves professionals del manteniment industrial Pàgina 31

No deixem passar cap ni una oportunitat per Dolors Paniagua Pàgina 16

Manifest pel futur industrial, empresarial i social de l’Anoia Pàgina 20 Manifest UEA i FEGP davant el desenvolupament del Pla Territorial Parcial del Penedès Pàgina 22 La UEA al procés participatiu del Pla Territorial del Penedès Pàgina 23 Zoom UEA 50 edicions de la UEA Magazine Pàgina 24 Regulació del teletreball: aspectes clau a tenir en compte Pàgina 26

Reportatge Biorenovables, l’energia del present: Especialistes en projectes d’energies renovables en l’àmbit empresarial i residencial Valor Associatiu Pàgina 42 Espai Empresa Pàgina 43 Notes de premsa d’empreses Pàgina 44

Pàgina 14

Crisi, oportunitats, eines, futur per MICOD Pàgina 18

40

DOSSIER DE PRENSA SECTOR MODA Y CALZADO

9a Setmana de l’Ocupació d’Igualada Pàgina 32 Webinars UEA i sessions informatives online Pàgina 34 Sessió informativa sobre la nova llei que regula els lloguers Pàgina 35 Programa 30 Plus Pàgina 36

Cap a una Anoia sostenible Resiliència i oportunitats davant la nova realitat Pàgina 38

50

www.intarex.com 93 805 37 67 intarex@intarex.com

La trajectòria Intarex: Més de 25 anys acompanyant a les empreses en la seva transformació digital Reportatge Circuit Parcmotor: Al podi de la innovació, la indústria i l’esport Pàgina 52 Anoia, patrimoni industrial La Cotonera Pàgina 54 Fem Comarca Repoblem Pàgina 56 Oficis Perruquer Pàgina 58

N50. DESEMBRE 2020 EDITA: Unió Empresarial de l’Anoia - Ctra. Manresa, 131 - 08700 Igualada, Barcelona - Tel. 93 805 22 92 - Fax 93 804 60 55 - www.uea.cat - uea@uea. cat DIRECCIÓ I REDACCIÓ: Bet Altarriba COL·LABORACIÓ: Equip de Gestió UEA DIRECCIÓ D’ART: Concepte Gràfic - disseny@conceptegrafic.com MAQUETACIÓ: Concepte Gràfic - Calafell, 25 - 08700 Igualada, Barcelona - Tel./Fax 93 804 04 41 - www.conceptegrafic.com FOTO PORTADA: Unió Empresarial de l’Anoia IMPRESSIÓ: Unigrafic - Av. Madrid, 28 - Pol. Ind. Les Gavarreres - 08711 Òdena, Barcelona - Tel. 93 805 10 61 - Fax 93 803 91 02 PUBLICITAT: uea@uea.cat - Tel. 93 805 22 92 DIPOSIT LEGAL: D.L.B. 41 498-02. UEA no es fa responsable de les opinions expressades en els articles, excepte les realitzades pels mateixos òrgans de govern de la UEA. Queda prohibida la reproducció total o parcial per qualsevol mitjà sense l’autorització expressa de l’autor.


Inscripcions

Dijous 17 de desembre 2020, a les 19h Plataforma virtual per seguir l’esdeveniment en directe. També hi haurà una app mòbil per fer networking! Programa: 19h - Benvinguda i presentació a càrrec de la periodista de TV3, Núria Bacardit Discurs institucional president de la UEA, Joan Domènech Ponència de Xavier Sala-i-Martín 21h -Cloenda acte Volem celebrar amb tu la vintena edició de la Nit Empresarial UEA, la nit del sector econòmic i empresarial de la comarca. Volem reconèixer el teu esforç, la teva complicitat, confiança i compromís amb l’entitat en aquests temps tan incerts i convulsos perquè vosaltres els socis sou els veritables protagonistes. Més informació a www.uea.cat

4


editorial Aquest número és especial: celebrem 50 edicions de la UEA Magazine, la única revista econòmica i empresarial de la nostra comarca. Una revista que va arrencar el setembre de 2002, ara ja fa divuit anys, i que ha seguit en peu, impresa -tot i que ara ja fa uns anys, també en suport digital- fins avui dia. Una revista que ha vist néixer 50 portades, tot i les circumstàncies, el pas dels anys, les crisis, els canvis i els reptes. Però, tot i això, mai ha perdut la seva raó ni la seva essència: tenir el deure i el compromís d’informar temes d’interès econòmic i empresarial. Ser una finestra oberta al soci, però també, un aparador del nostre teixit productiu. La UEA Magazine és la publicació que dona veu i visibilitat a vosaltres, els socis, les empreses, els sectors econòmics. Que compta amb l’opinió d’experts i columnistes, anunciants que aposten per la seva continuïtat, empreses que obren les seves portes per narrar i exposar les seves entranyes. Perquè és així: la revista és possible gràcies a la vostra confiança dipositada. Definir aquests mesos complexos, convulsos, difícils i incerts no és cosa fàcil. Tot i això, una de les paraules que més m’emporto com a president i com a empresari i que considero que més sobresurt davant la situació actual és aquesta: la unitat. Em refereixo a aquest concepte quan miro la feina feta fins ara, com a entitat, i me n’adono de com d’important és que anem units per fer front a l’adversitat: que quan anem junts som més forts. Potser us semblarà una obvietat, no ho nego, però això no vol dir que no sigui cert i important de transmetre. L’exemple més clar ha estat i està sent com hem afrontat la pandèmia. Ho hem fet per defensar i reivindicar allò que no considerem just, allò que creiem que ha de millorar, allò que realment necessitem: quan demanem més ajudes directes per a les empreses, quan reclamem un millor tracte per als autònoms i autònomes, quan els governs no solucionen les coses a temps, i tants altres temes, que vosaltres, també com a empreses ens feu saber perquè us ajudem i ho defensem. Com sempre dic, la Unió Empresarial de l’Anoia és el “pal del paeller”, gràcies al seu teixit empresarial: cadascun de vosaltres, autònoms, micropimes, petites, mitjanes i grans empreses que lluiteu dia rere dia per transformar i millorar la nostra socie-

tat. Però si parlem de present, també hem de tenir en compte el passat per encarrilar el futur. De fet, aquest número encapçala una nova secció anomenada “Anoia, patrimoni industrial”, un recull de fàbriques i empreses que van posar l’Anoia al mapa i perquè hem de saber d’on venim per saber cap a on volem anar. També penso en la unitat, davant el fet que com a comarca, seguim lluitant per tot allò que mereixem perquè les nostres empreses, negocis i indústries siguin més fortes i més competitives, un problema endèmic que arrosseguem des de fa dècades: les infraestructures i comunicacions del nostre territori. La petició del tren. La manca de sòl industrial. La millora de la mobilitat i la xarxa viària. El rescabalament. La fibra òptica. Tot això -i molt més- ho vam posar de manifest al Llibre Blanc d’Infraestructures i Mobilitat de l’Anoia al IV Fòrum Empresarial de l’Anoia i on s’hi publiquen conclusions i idees de futur perquè l’Anoia sigui capdavantera en infraestructures, mobilitat i sòl industrial. Si tot això ho aconseguim, les empreses seran més competitives, sense cap mena de dubte. Aquest document també ha servit per impulsar manifestos on la unitat també s’hi veu reflectida: hem fet un manifest a través de la CUMA, on entitats, col·legis, sindicats i empreses s’hi ha adherit per sumar i fer més forta la nostra reivindicació: perquè volem empresa, volem futur. Volem sòl industrial per revertir aquesta situació tan complexa i combatre les xifres d’atur. Volem que tothom tingui oportunitats de futur. I no només al nostre territori, sinó que també ens hem unit amb la FEGP (Federació Empresarial del Gran Penedès) on ambdues entitats volem sumar esforços i estem plenament convençudes que el desenvolupament del Pla Territorial del Penedès és molt important i positiu per a les nostres comarques i per Catalunya perquè cal, ara més que mai, apostar decididament per impulsar l’activitat econòmica a les nostres comarques. També em refereixo a la unitat quan una vegada més, seguim amb la fórmula públic-privada: en ambdós casos ens uneix el mateix objectiu com és el de destinar recursos i projectes per fomentar l’ocupació a la nostra ciutat, però també, a la nostra comarca. I una vegada més, ho hem tornat

a fer. Conjuntament amb el consistori igualadí hem impulsat un projecte conjunt anomenat Igualada Mentoring, per donar suport a les micropimes i autònoms de la ciutat que tant han patit la crisi de la Covid-19, a través de mentors experts: empresaris i empresàries, directius i directives i professionals, que de forma desinteressada, volen ajudar a d’altres empreses, dotantlos de recursos, motivació i eines gràcies a la seva experiència professional. Un fet que connota la generositat del nostre teixit empresarial. Un altre dels projectes que hem tornat a engegar és el Prepara’t, un programa que també impulsem amb l’Ajuntament d’Igualada i que té per objectiu ajudar a l’ocupabilitat de la comarca. Una vegada més es constata el seu èxit: no només per les 9 edicions consecutives, sinó també, perquè resol i aconsegueix el seu propòsit. Gràcies al Connecta, una de les seves activitats, hi ha persones que han trobat feina a empreses de la comarca. També vull agrair a les empreses que s’hi ha presentat per voler retenir el talent del nostre territori. I ja per acabar, com a unitat, vull demanar la vostra participació a la Nit Empresarial de l’Anoia. Aquest any, més que mai, és un reconeixement a tots vosaltres que feu possible el comentat en aquestes línies. Un acte diferent per seguir fent el que més ens agrada: fomentar la unitat i el treball en equip. Perquè d’aquesta situació que estem vivint, igual que moltes anteriors, només ens en sortirem si anem junts.

Joan Domènech President de la Unió Empresarial de l’Anoia

5


IV Fòrum Empresarial de l’Anoia Llibre Blanc d’Infraestructures i Mobilitat de l’Anoia

Per quart any consecutiu, i ja de manera consolidada, la Unió Empresarial de l’Anoia va celebrar el Fòrum Empresarial, l’acte acadèmic impulsat per la pròpia entitat. Davant la situació generada per la pandèmia del coronavirus, l’acte es va emetre a través d’una plataforma virtual i en directe, dissenyada exclusivament per a seguir l’esdeveniment, i va ser vist i seguit per més de 200 persones; tot i que va tenir alguns punts de més de 500 visualitzacions en streaming. Entre les quals, empresaris i empresàries, directius i directives, agents socioeconòmics, representants de la Generalitat, sindicats, i ciutadania en general. Tanmateix, els i les assistents van poder fer networking virtual a través d’una app mòbil desenvolupada per l’entitat per tal de seguir l’acte, i a la vegada, fomentar les relacions laborals i empresarials. El IV Fòrum Empresarial de l’Anoia va posar de manifest la necessitat imperiosa de resoldre la demanda històrica en millores i inversions en infraestructures, mobilitat i sòl industrial de l’Anoia per assolir la competitivitat d’aquesta en tots els sentits. I ho va fer a través de la presentació pública del IV Empresa i Progrés: Llibre Blanc de les Infraestructures i Mobilitat de l’Anoia, un informe econòmic i empresarial -elaborat per la UEA a través de la CUMA- i que posa de manifest aquesta demanda històrica que la comarca arrossega des de fa dècades. Aquest document ha estat possible gràcies a la implicació i participació de més de 1.400 persones, entre les quals: alcaldes i alcaldesses dels municipis anoiencs, experts i expertes en mobilitat i infraestructures, empreses, i la població anoienca.

UEA Magazine IV Fòrum UEA

L’acte va ser conduit pel periodista igualadí, cap d’Informatius de RAC1 i degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros.

6

Joan Domènech, president de la Unió Empresarial de l’Anoia

“Les infraestructures són un reflex

del territori i que la comarca, amb consens i unitat, ha d’apostar per unes infraestructures competitives i una estratègia de mobilitat que ens apropi a la resta de comarques i capitals”

Marc Castells, alcalde d’Igualada “Cal unitat i consens territorial. Ara és el moment de fer l’aposta territorial més ambiciosa i apostar per la gran mobilitat”


Posada en escena de la presentació del “Llibre Blanc d’Infraestructures i Mobilitat de l’Anoia”, un informe econòmic i empresarial elaborat per la patronal anoienca amb l’objectiu de reclamar aquesta demanda històrica en millores i inversions en infraestructures, mobilitat i sòl industrial

“Avui l’important són els objectius per afavorir la mobilitat, no les obres públiques”

Dolors Paniagua: “Sí cal més sòl industrial de gran format a la comarca. L’Anoia ha perdut grans oportunitats”

Xavier Sanyer: “És vital la importància de l’accessibilitat en transport públic al conjunt del territori i les zones d’activitat econòmica”

Elevator pitch amb experts El IV Fòrum UEA va comptar amb la realització d’un elevator pitch -conegut pel discurs de l’ascensor- on tres experts en infraestructures, Pere Macias, coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya i president del Cercle d’Infraestructures; mobilitat, Xavier Sanyer, cap del Servei de Mobilitat de l’ATM; i sòl industrial, Dolors Paniagua, gerent de Projectes d’inversió a la Unitat d’Inversió a Catalonia Trade & Investment.

Taula rodona “Visió 360º: Les necessitats, reptes i oportunitats” Seguidament, es va realitzar una taula rodona que duia com a títol “Visió 360º - Les necessitats, reptes i oportunitats” on hi participaren una estudiant, Marta Lorenzo, que viu a Masquefa i estudia a l’Institut Milà i Fontanals; una empresària, Míriam Pujol, consellera delegada de Calaf Grup; i un treballador, Jordi Vidal, clúster manager del Leather Cluster Barcelona que viu a Vic i treballa a la capital de l’Anoia. Tots tres exposaren primerament la seva visió i posteriorment, debateren amb els tres experts sobre les deficiències i mancances del transport públic, els inconvenients de les comunicacions de la comarca, entre altres aspectes com la fibra òptica; i sobretot, com aquest dèficit afecta a la competitivitat de les empreses. Tot això, també posaren en relleu el valor i actius de la comarca que la fan diferent.

UEA Magazine IV Fòrum UEA

Pere Macias

7


IV Fòrum Empresarial de l’Anoia

Conclusions i idees de futur perquè l’Anoia sigui capdavantera en infraestructures, mobilitat i sòl industrial Propostes, idees i estratègies a abordar des de l’entorn públic i privat, amb la complicitat i la implicació de tots, agents, municipis, ciutadania i empreses. Aquest Llibre Blanc permetrà vetllar pel seguiment i la realització dels avenços i millores recollides

Conclusions L’Anoia és una comarca ben situada, però amb ritmes desiguals. Cal potenciar una voluntat de participació i implicació per part de molts agents, socials, econòmics i també des de l’administració pública, de treballar per a unes necessitats comunes, posant sobre la taula el poder fer projectes participats

UEA Magazine IV Fòrum UEA

La millora de les comunicacions, infraestructures i mobilitat de l’Anoia és una assignatura pendent que té la comarca des de fa temps, i una necessitat reclamada reiteradament pel teixit empresarial

8

L’Anoia compta amb una bona xarxa viària, però amb importants mancances. Són demandes que es centren en l’estat de l’A2 i el projecte previst de Fomento; la C37 amb el trèvol inacabat i l’estat i el traçat de la via cap a Tarragona; el desdoblament de la C15 entre Igualada i Vilafranca del Penedès; la finalització pendent de la Ronda Sud i el seu enllaç amb Igualada. També a l’Anoia Sud, desdoblar la B224, enllaçar Masquefa amb el Quart Cinturó (B40). A l’Alta Anoia, millorar la c1412a. I tot i no ser una via de la comarca, també es coincideix en veure estratègic el carril BUS VAO a la B23 per entrar a Barcelona

La xarxa ferroviària sense novetats. L’Anoia compta amb una línia de Ferrocarrils que va d’Igualada a Martorell – Barcelona (R6) i una de Rodalies (R12), que passa pel nord, per Calaf i connecta amb Lleida i Manresa. Pels anoiencs no són línies de tren competitives, òptimes, ràpides ni eficients. I tampoc útils pel transport de mercaderies El sòl industrial. Un debat actiu i amb moltes opinions al respecte, que plantegen la importància d’assolir consens al territori sobre quin tipus de sòl es necessita i on s’ha d’ubicar i que tingui en compte les realitats de la comarca Ordenament del territori. Molts dels planejaments urbanístics de la comarca estan antiquats. Els plans urbanístics, directors, territorials.. Són processos lents, però molt necessaris i no es poden fer d’esquena al territori Polígons i zones industrials. Els polígons existents són estratègics a nivell empresarial, però la majoria tenen algunes mancances importants com la falta de pàrquings o àrees de descans, punts de recàrrega de vehicles elèctrics, accés amb transport públic, entre altres


Energies renovables incipients. Tot i que la comarca compti amb instal·lacions que aposten en ferm per les renovables, plaques solars i molins de vent, cal impulsar una estratègia que congenií amb les realitats i voluntats del territori Telecomunicacions per estar a l’alçada. Tot i l’avanç en la implantació de les noves tecnologies a la comarca, es veu insuficient el desplegament d’algunes infraestructures de telecomunicacions d’alta capacitat, com la fibra òptica i la tecnologia mòbil. Transport públic. La xarxa de transport públic a la comarca és limitada. Manca connexió entre bona part dels municipis de la comarca i amb altres capitals de comarques veïnes com Manresa o Vilafranca del Penedès. Una comarca diversa amb igualtat d’oportunitats. L’Anoia compta amb tres zones diferenciades: l’Alta Anoia, la Conca d’Òdena i l’Anoia Sud. A nivell comarcal es troba a faltar una estratègia global, compartida i consensuada en l’àmbit de les comunicacions, infraestructures, territori, mobilitat, a curt, mitjà i llarg termini.

Aposta per l’estratègia i l’especialització. L’Anoia compta amb un bon nombre d’actius, serveis estratègics i infraestructures que la posicionen i la complementen. Com a territori, sectors tradicionals, centres d’innovació i formació, noves apostes empresarials i sectors emergents són la carta a jugar per impulsar el creixement econòmic a través de l’especialització. Un futur més sostenible. S’han de repensar les infraestructures de transport, mobilitat, empresa, indústria i estratègia territorial tenint en compte la descarbonització, l’electrificació i en la línia dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Un territori que creï ocupació. La millora de les infraestructures, la captació d’inversions i el sòl industrial són els motors que permetran l’evolució del territori, generar, fidelitzar i captar talent, i crear nous llocs de treball. Que l’Anoia pugui oferir oportunitats a tots els ciutadans que volen treballar prop de casa. El valor d’un entorn i unes arrels. L’aposta per la transformació del territori i l’economia ha de partir de la base del respecte i l’estima per un entorn i una tradició. És essencial encomanarse de la cultura mediambiental que es fa des del sector primari i aprofitar aquesta nova embranzida per posar en valor un sector i uns recursos que cal preservar i dinamitzar perquè sigui encara més fort i representatiu. La ruptura d’un model. La situació generada per la pandèmia requereix també posar atenció a àrees i sectors que s’estan transformant i esdevenen més estratègics pes reptes que tenen davant i els canvis que propicien: nous models empresarials, noves capacitats professionals, noves necessitats, noves prioritats...

UEA Magazine IV Fòrum UEA

Xarxa elèctrica per créixer. L’Anoia compta amb una xarxa elèctrica preparada per a la demanda existent i per al futur creixement del territori. Tot i que el subministrament sol tenir estabilitat es produeixen fluctuacions, baixades de tensió, microtalls... Una problemàtica afegida es deu a la “quota de rescabalament” que s’aplica arran de la Subestació Elèctrica Anoia i que s’aplica a les noves instal·lacions industrials o a les empreses que volen ampliar potència

9


IV Fòrum Empresarial de l’Anoia

Idees de futur

UEA Magazine IV Fòrum UEA

10

Situar l’Anoia com un dels territoris més competitius per a les empreses S’ha d’aprofitar la bona ubicació de l’Anoia i el seu potencial per mostrar la comarca com un lloc atractiu per a la nova indústria i vetllant per les empreses ja existents Treballar per a una única estratègia de territori L’Anoia és una comarca amb diverses realitats. És important treballar en clau municipal, però cal també observar la comarca de manera global i apostar per una estratègia única de comarca en comunicacions, infraestructures i mobilitat Promoció i potencial del territori A nivell turístic, com a comarca per viure, per treballar, per estudiar... La comarca compta amb un important potencial que no s’ha de deixar perdre. Elements estratègics d’especialització, però també atractiu i qualitat de vida Millorar de la xarxa de carreteres De les carreteres i vies de comunicació en depèn la competitivitat de les empreses del territori, però també la mobilitat de les persones, la capacitat d’atraure i retenir talent, el potencial turístic i la dinamització de la comarca

Apostar amb fermesa per la xarxa ferroviària La mobilitat amb tren a l’Anoia és un tema pendent que fa anys que s’arrossega i que cal posar fil a l’agulla per facilitar la connexió entre municipis anoiencs i de les comarques veïnes Telecomunicacions per una comarca del segle XXI El desplegament de telecomunicacions a la comarca presenta força desigualtats, amb cobertura en els nuclis més poblats, però amb mancances en polígons i poblacions petites i disseminades Energia renovable i a l’abast de tots L’Anoia té una alta capacitat energètica per ara i futurs creixements, cal mirar però les possibilitats que les fonts d’energia renovables poden oferir al territori per ser autosuficient Impulsar models de transport compartit més eficient i sostenibles Cal repensar la mobilitat actual tant dins la comarca, com cap a fora, incloent models eficients i sostenibles Apostar pel model de municipis sostenibles, connectats i inclusius Tot i que cada població té condicions geogràfiques, culturals i socioeconòmiques diferents, és vital enfocar un model de ciutat més sostenible, connectat, eficient i inclusiu

Llibre Blanc d’Infraestructures i Mobilitat de l’Anoia


Gràcies

als col·laboradors i patrocinadors per fer possible el IV Fòrum Empresarial de l’Anoia

Organitza:

Amb el suport:

Col·labora:

11


Pere Macias:

“Les infraestructures han de ser sostenibles i han d’estar molt ben dotades de xarxes de connectivitat” Entrevista a Pere Macias, coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya i president del Cercle d’Infraestructures

Vostè es considera un amant dels ferrocarrils... Totalment. Sóc un amant dels ferrocarrils, potser perquè sóc olotí i recordo que allà el ferrocarril va desaparèixer quan tenia 15 anys. Em va quedar la recança de què perdíem un servei molt important per a la ciutat i la comarca.

UEA Magazine l’Entrevista

Un territori perquè sigui competitiu i també generi atracció per a la inversió i captació de noves empreses, necessita estar dotat d’unes bones infraestructures. Com veu l’Anoia en aquest sentit? Tot i la bona posició geoestratègica que té la comarca, aquesta arrossega aquest problema endèmic des de fa molts anys.

12

Des del punt de vista de la xarxa de carreteres, l’Anoia es troba en una cruïlla entre l’A-2 i l’Eix Diagonal. Una via recentment oberta i que ja es veu que convindrà desdoblar. D’altra banda, l’A-2 també s’ha quedat estreta i s’hauria d’activar el projecte de fer-hi un tercer carril i modernitzar-la per garantir la connectivitat amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Ara bé, pel que fa al ferrocarril, tot i comptar amb la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, la situació de l’Anoia és clarament millorable.

Un altre dels sentiments que hi ha la comarca és el d”’abandó” a l’hora de reclamar millores a la línia ferroviària que va a Barcelona, la R6 / El carrilet... És molt difícil que una línia ferroviària de traçat convencional pugui anar més enllà de les actuacions que hi ha anat fent la Generalitat. Recordo quan es va electrificar, quan s’han anat adequant les estacions, millorant els trens... Però la geografia és massa potent i condicionant per permetre millores substancials.

Hi ha qui suggereix la mitjera de l’A2 per posar un tren de via siempre per anar de Barcelona a Lleida, vista la dificultat del Carrilet. El traçat ferroviari i el viari difícilment són compatibles pels requeriments geomètrics d’un i altre, per la qual cosa aquesta solució no em sembla gens possible.

L’Eix Transversal Ferroviari serà mai una realitat? Aquest eix no té sentit com una via entre Lleida i Girona, però en canvi sí que el té les seves connexions per millorar els serveis ferroviaris a Igualada o a Manresa. Per tant, potser seria convenient parlar de nous enllaços ferroviaris de la Catalunya central, més que d’eix transversal, ja que és una peça que té molt poc sentit des del punt de vista de la racionalitat ferroviària.

I Catalunya? Quina és la seva situació en quant a infraestructures? Quina visió en veu a mig i a llarg termini? Catalunya va fer un avanç molt important en infraestructures que va quedar estroncat per la crisi del 2007. Ara convindria reprendre amb força i determinació les actuacions pendents, i fer-ho amb una òptica que vagi d’acord amb els temps. Les infraestructures avui han de ser sostenibles i han d’estar molt ben dotades de xarxes de connectivitat.

“Les infraestructures sempre són un element necessari però no suficient per al creixement econòmic”


Com seran les infraestructures del futur? Han de ser infraestructures que garanteixin l’accessibilitat a qualsevol punt del territori, conjuminaran el respecte al medi ambient amb l’eficàcia gràcies a les noves possibilitats que obre la hiperconnectivitat de les xarxes i els vehicles autònoms.

Les infraestructures sempre són un element necessari però no suficient per al creixement econòmic. Hi ha moltes regions amb hiperdotació d’infraestructures i, en canvi, no aconsegueixen avançar econòmicament. Per exemple, sempre s’ha dit que les autopistes del sud d’Itàlia van servir perquè tothom se n’anés. Ara més que mai convé, per tant, tenir infraestructures però també disposar de gent molt ben formada i, sobretot, que hi hagi una ètica basada en el treball i l’esforç.

Amb el confinament hem enregistrat els nivells de contaminació atmosfèrica més baixos des de la Revolució Industrial. Quin és el futur a mig i a llarg termini de la mobilitat urbana? Malauradament aquests nivells tan baixos de contaminació han tornat a ser alts en el moment en què s’ha animat la mobilitat. Això ens exigeix actuar i fer moltes coses, entre elles potenciar tots els desplaçaments a peu i en bicicleta, promocionar el transport públic, fer un ús racional de l’automòbil i retirar, com abans millor, els vehicles amb motor de combustió, substituint-los per vehicles elèctrics.

Davant la proposta de reduir el nombre de vehicles privats que entren cada dia a Barcelona, això ha de venir acompanyat d’una millora de la xarxa de transport públic... Quin paper hi jugarà el servei de Rodalies en aquest sentit? Rodalies és la peça estratègica per fer possible la mobilitat sostenible a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Per aquest motiu, hi ha una gran responsabilitat en el fet d’augmentar la capacitat de transport i fer-la més fiable.

UEA Magazine l’Entrevista

Les infraestructures, com per exemple el Corredor del Mediterrani, són claus per a la recuperació econòmica i la creació de llocs de treball, donada la situació que ha provocat la pandèmia del coronavirus?

13


Igualada i l’Anoia a la cruïlla Igualada i l’Anoia són més que mai en una cruïlla, tant en termes geogràfics com de futur econòmic i de benestar

El tren de mercaderies i l’articulació amb el node de Martorell

Enric Llarch, Economista especialitzat en economia regional, urbana i dels serveis

UEA Magazine Opinió

“Igualada va competir fins al darrer moment amb Berlín per la planta de bateries de Tesla”. Així ho ha manifestat Pere Macias, exconseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i actual coordinador del Pla de Rodalies de Renfe al IV Fòrum Empresarial de l’Anoia. Aquesta cursa per captar grans inversions foranes ja conegué un episodi rellevant el 2006, amb la nova planta que Nissan volia construir per sortir de la Zona Franca de Barcelona, tal com ho havia fet Seat uns quants anys abans.

14 14

El president Montilla i el conseller Huguet li van oferir implantar-se a l’Anoia, però Zapatero i Sebastián va preferir apuntalar la fàbrica de Renault a Valladolid i no atendre les demandes en infraestructures -fer-hi arribar el tren de mercaderies- que feia Nissan per muntar una nova fàbrica a l’Anoia.

Un exemple, sobretot aquest darrer, de com les infraestructures poden condicionar el desenvolupament -i ara hem vist que també la continuïtatde les grans empreses exportadores. De fet, aquesta és la tesi general del Llibre Blanc d’Infraestructures i Mobilitat de l’Anoia impulsat per la Unió Empresarial de la comarca. El mateix Pere Macias ho remarcà al començament de la seva intervenció: “Avui l’important són els objectius per afavorir la mobilitat, no les obres públiques”. Això no vol dir que l’esmentat document no contempli algunes cartes als Reis, com l’eix transversal ferroviari per a mercaderies, quan encara no hem enllestit el Corredor Mediterrani per la costa. Tanmateix, Macias proposà que es centressin els esforços per connectar de forma eficient amb Martorell, sobretot en termes ferroviaris, i d’allà cap a la resta de la xarxa de mercaderies. De fet, Igualada disposa d’una línia de ferrocarril, bàsicament de passatgers. És un dels pocs carrilets -amb via d’ample mètric- de Catalunya que

va sobreviure prou temps perquè la Generalitat arribés a temps per modernitzar-la. Un carrilet on per arribar a Sant Boi des de Barcelona, a finals dels anys 70, el maquinista havia de parar el tren per baixar la barrera del pas a nivell i que Macias va recordar que s’havia electrificat sota el seu mandat de conseller. Després s’habilità un transport per fer baixar el potasi de Súria, però tot plegat no era, i no és encara, eficient per arribar al port carregats amb mercaderies més valuoses, com els vehicles de Nissan. Avui, per no existir, no hi ha a la comarca ni un moll de càrrega per a mercaderies. Així mateix, un dels debats generats entorn a l’elaboració del Llibre Blanc anoienc ha estat si cal prioritzar la captació d’inversions que interactuïn amb el teixit econòmic preexistent o no cal posar aquesta condició i ja es generarà la indústria i els serveis auxiliars que facin falta. En el que no sembla haver-hi dubtes és en la necessitat de disposar de sòl industrial en parcel·les que siguin susceptibles d’acollir implantacions de grans dimensions.


Covid: habitatge, relocalització industrial i embalatges Dolors Paniagua, gerent de Projectes d’Inversió a la Unitat d’Inversió a Catalonia Trade&Investment, va apuntar a la mateixa trobada unes reflexions sobre els canvis que pot, o no pot, accentuar la pandèmia, sobretot segons la seva durada. Canvis que a un territori com Igualada i l’Anoia podrien ser-li favorables si els sap aprofitar. Els principals serien tres: - La consolidació del teletreball, que obriria noves oportunitats a les zones residencials ben comunicades amb Barcelona, però no fins al punt d’haver de desplaçar-s’hi cada dia per treballar. El diferencial del preu del sòl i la qualitat de vida jugarien a favor d’aquesta segona corona de ciutats al voltant de Barcelona.

Font: Via Empresa

Als Estats Units, les polítiques de Trump -molt més matusseresen aquest sentit han aconseguit menys resultats dels que ell esperava però més dels que els seus detractors pronosticaven. I en aquest context, un altre cop les segones corones de les grans ciutats de tradició industrial poden tenir oportunitats interessants - La rellevància cada cop més gran de l’embalatges en un context de desenvolupament del comerç electrònic. El packaging, ha de ser sobretot més sostenible i també innovador. I aquí, això ho va apuntar la mateixa Paniagua, la tradició anoienca al voltant del paper i del cartró podria trobar noves oportunitats.

Trens de camions per ampliar l’A2 La conversió de l’antiga carretera general entre Barcelona i Lleida en una autovia gratuïta ha generat la implantació de serveis logístics i d’empreses del sector de la construcció , especialment a la Segarra, amb grans extensions de sòl pla i amb reduïda rendibilitat agrícola, La millora de l’A2 en els trams més problemàtics, especialment al Baix Llobregat, sembla que ja és sobre la taula. Un eventual tercer carril, sembla que serà més difícil, especialment quan la connexió per l’AP2 a través de Montblanc en pocs mesos deixarà de ser de peatge i a hores d’ara disposa d’una gran capacitat subutilitzada. Tanmateix, Macias va apuntar que potser amb no gaires anys i emprant el 5G, es podria reclamar un nou carril específic per als trens de camions: una corrua de camions on només el primer seria guiat per un conductor i la resta el seguirien de forma automatitzada.

El node igualadí Precisament, com recordà Perer Macias, a pròxima finalització del túnel del Coll de Lilla i la finalització de l’A27 entre Reus, Valls i Montblanc, dotarà la

Conca de Barberà d’un rol d’hinterland logístic del port de Tarragona. La ubicació d’Igualada i l’Anoia enmig de l’eix Barcelona-Lleida, amb el Baix Llobregat i el port d’una banda i la zona logística de la Segarra de l’altra cal que es completin amb uns bons accessos al port de Tarragona i la Conca de Barberà.

Macias: “Avui l’important són els objectius per afavorir la mobilitat, no les obres públiques” El desdoblament fins a Vilafranca de la C15, especialment congestionada fins a Capellades, esdevé imprescindible. Segons Macias, això pot dotar la comarca de grans oportunitats, no tant per fer de base logística -el sòl hi és limitat i els usos alternatius són més rendibles-, però sí com a node productiu a cavall d’aquests eixos. Igualada i l’Anoia són més que mai en una cruïlla, tant en termes geogràfics com de futur econòmic i de benestar. En mans de l’empresariat, les institucions i la societat civil anoienca està aprofitar al màxim aquestes oportunitats. Les crides a la col·laboració i la participació de tots plegats han sovintejat al llarg del IV Fòrum i el Llibre Blanc d’Infraestructures de la comarca augura que la lliçó pot estar ben apresa.

UEA Magazine Opinió

- L’eventual relocalització de la cadena de valor industrial, que les grans empreses fortament descentralitzades a l’Àsia i fora d’Europa en general, poden arribar a fer arran de la feblesa estratègica que ha quedat en evidència amb la manca de subministraments bàsics arran de la pandèmia. Això depèn, és clar, de la voluntat de la Unió Europea d’incentivar aquest retorn d’unitats productives, amb cicles curts i prou valor afegit per suportar els costos europeus.

15


OPINIÓ

No deixem passar cap ni una oportunitat

Dolors Paniagua Gerents de Projectes d’Inversió Estrangera Acció- Catalonia Trade & Investment Direcció General d’Indústria Generalitat de Catalunya

La preocupació per la disponibilitat de sòl industrial pateix una certa dicotomia. N’hi ha territoris que estan preocupats per la manca de sòl industrial i n’hi ha que, tot i tenir-ne, veuen que no produeix els efectes que pensaven que tindria. I és que, encara continua a l’imaginari, que el fet de tenir sòl industrial disponible atrau, per se, noves empreses que enfortiran l’economia local i regional i crearan ocupació i riquesa. L’experiència en l’atracció de noves inversions i en el foment de l’activitat econòmica d’empreses ja presents a Catalunya, mostra com la disponibilitat de sòl industrial pot esdevenir clau, en el procés de decisió d’una empresa, a favor o en contra d’un territori. Però en cap cas influeix, ex ante, en les decisions sobre inversions de les empreses. És a dir, la disponibilitat de sòl permet la localització d’una decisió però, l’existència de sòl no provoca que les empreses prenguin la decisió d’invertir.

UEA Magazine Opinió

Tanmateix, hem de tenir present que, fins i tot, en els pitjor moments de tota crisi econòmica, sempre hi ha empreses en procés de recerca de noves localitzacions, per primeres implantacions o, simplement, per ampliacions que absorbeixin creixements orgànics. Oferta i demanda coexisteixen en el temps, però són molts els factors que influeixen en que no es trobin a l’espai.

16

Parlar de sòl industrial és parlar d’un ventall de disciplines, essent la més important l’Urbanisme. És aquest, l’instrument més poderós que tenen els governants per decidir el futur de les ciutats i les seves àrees d’influència. Mitjançant el planejament,

es configuren les àrees industrials i les seves singularitats, que s’espera cobreixin les necessitats de les empreses. Crec i confio que ja hem superat la fase històrica de què a cada municipi hi havia d’haver un polígon i al final el que teníem era una fragmentació i atomització de l’oferta, lluny de la demanda d’empreses mitjanes i grans. Des de fa uns anys, s’han fet grans esforços per generar força més sòl industrial i per millorar la vertebració del territori en aquesta vessant. Alhora, però, que s’ha fet molt més complex el procediment per obtenir sòl finalista, en bona part per l’obertura dels processos de participació ciutadana i, en una altra, per la multiplicitat d’organismes que acaben informant de la adequació o no de l’actuació. Aleshores per què parlem contínuament de la manca de sòl industrial? És certa aquesta afirmació? Hi ha manca de sòl encara? Es necessiten grans superfícies de sòl industrial per no perdre oportunitats? Perdem oportunitats d’inversió per no tenir sòl urbanitzat i a punt? I la resposta a priori és sí. Però la veritable

resposta no és tan simple. Realment, ens podem permetre, des de les administracions, tenir molts metros quadrats disponibles amb els serveis, els accessos, les depuradores, etc preparats per quan arribi alguna empresa a la qual li encaixarà tot el que hem posat a punt? Estic convençuda de què no. El que sí és important és planificar quin territori volem i com volem que s’articuli, delimitar les grans actuacions industrials i els principals usos, les infraestructures estratègiques, etc i, tot això, buscant el màxim consens, però fet això, el que necessita l’empresa és claredat, flexibilitat i agilitat. Claredat en els processos i tràmits per conèixer la seqüenciació d’informes i permisos que necessitarà i tenir un calendari realista que li permeti prendre decisions i planificar els seus propis processos interns. Flexibilitat i agilitat per coordinar les actuacions de totes les administracions i empreses de serveis davant de la realitat quan s’ha fet concreta: tenim el sòl industrial i tenim una empresa disposada a invertir. Posem-nos, doncs, d’acord i no deixem passar cap ni una oportunitat.


17


Crisi, oportunitats, eines, futur La Conca d’Òdena ha estat en diferents èpoques referent d’iniciativa i lideratge econòmic a Catalunya. Però en les darreres dècades ha hagut d’afrontar greus crisis econòmiques, locals i globals. Ara mateix ens trobem immersos en un d’aquests episodis, probablement el més incert, perquè no depèn de l’esfera econòmica sinó de la sanitària. Per això resulta complicat preveure’n el final i el panorama resultant. Però el deure dels governants és definir les estratègies adequades i desenvolupar les eines que permetin, arribat el moment, reprendre l’activitat econòmica. Perquè d’aquest renaixement dependran, no només el progrés del territori, sinó també el benestar de les persones. És per això que els set municipis que integrem la Mancomunitat de la Conca d’Òdena hem iniciat l’elaboració del Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica de la Conca d’Òdena (PDUAECO). Ho fem amb la Generalitat de Catalunya, junts i convençuts, coordinats i cercant un planejament adaptat a les nostres peculiaritats, que reculli la diversitat i que resulti útil per al desenvolupament del futur.

UEA Magazine Opinió

Perquè, quan superem aquest episodi, hem de poder oferir noves oportunitats a la ciutadania, llocs de treball, alternatives pels joves i els perfils de difícil ocupabilitat i horitzons per desenvolupar la indústria, el comerç, els serveis i l’emprenedoria. Assegurant un bon panorama econòmic podrem també garantir serveis públics de qualitat.

18

Aquest PDUAECO és un projecte de país que, no només vol facilitar l’establiment de sectors econòmics estratègics i impulsar la Conca d’Òdena, sinó que ho vol fer posant el focus en els reptes actuals: sostenibilitat, innovació i inclusió. Els nostres municipis tenen grans actius: bona ubicació geogràfica, tarannà emprenedor, tradició industrial, comerç dinàmic i una aposta clara per l’educació i el desenvolupament del talent. En aquest sentit, resulta fonamental la tasca de promoció dels atractius del territori i de detecció de mancances que porta a terme l’Oficina de Captació d’Inversions Empresarials de la MICOD, que en els darrers set anys ha contribuït de manera molt rellevant a la promoció econòmica i del territori. I són igualment útils i necessàries les iniciatives de l’àmbit privat, com el recent Llibre Blanc d’Infraestructures i Mobilitat de l’Anoia, elaborat per la UEA, una detallada radiografia de les necessitats del territori en aquests àmbits. Precisament, entre les mancances del territori n’hi ha una molt important: cal nou sòl per destinar a les activitats econòmiques del segle XXI. El sòl industrial disponible actualment a la Conca d’ Òdena son parcel·les molt petites i responen a la implantació de petites i mitjanes empreses, així doncs no permeten acollir cap activitat econòmica de gran format de les quals s’han rebut propostes d’inversions ja que aquestes sol·liciten un sòl industrial a partir de 10ha i la parcel·la mes gran disponible a la Conca no suma més de 5 ha.

Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena (MICOD) Alcaldes i alcadesses d’Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Òdena, La Pobla de CLaramunt, Jorba i Castellolí

És per aquest motiu que s’està gestant un PDUAECO responsable, coherent, sensible amb el territori i amb perspectives ambicioses però realistes. La proposta presentada per la Generalitat de Catalunya planteja reduir en un 30% la superfície destinada a sectors d’activitat econòmica respecte el planejament vigent. El 67% de les 400 hectàrees que contempla mantindrien la condició de sòl majoritàriament agrícola, un 18% acollirien nova activitat econòmica i el 15% tindria noves funcions de protecció ambiental i paisatgística, xarxa de camins, zones verdes i equipaments públics. Aquest és un procés obert que busca el diàleg i el màxim consens, en què les institucions volem escoltar tots els actors del territori per a recollir totes les sensibilitats i, al mateix temps, garantir un desenvolupament econòmic molt necessari. Actualment, després de l’exposició i la participació ciutadana, abordem la deliberació i avaluació de les propostes rebudes. Estem seguint, doncs, un camí llarg, però meditat i amb un destí molt clar. Cal que prenguem consciència que el Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica de la Conca d’Òdena és l’eina que guiarà el futur desenvolupament econòmic i social del nostre territori. Sumem esforços, dialoguem, escoltem-nos, aportem, siguem constructius i treballem en positiu. Les generacions futures depenen en gran part d’allò que ara estem fent.


Malware

Global network

Sniffing

Keylogging

Cryptojacking

La teva empresa

Tan fonamental com tancar amb clau la porta del nostre negoci

1

FortiGate

2

FortiSwitch

3

FortiAp

4

EndPoint

L'eina definitiva per la comunicaciรณ interna i segura de la teva empresa

"El teletreball ha evidenciat el potencial de RAINBOW ALE"

Millora avui mateix, consulta www.sematdata.com

UEA Magazine Opiniรณ

Rainbow

19


Manifest pel futur industrial, empresarial i social de l’Anoia La CUMA (Comissió d'Urbanisme i Mobilitat de l'Anoia) i tots els seus integrants, convençuts de la necessitat de sòl industrial de gran format i de treballar-hi des del consens, manifesten el següent. A més, agraeixen totes aquelles empreses que ja s'hi han adherit i animen que s'hi puguin afegir més empreses i entitats 1. Que l'elevada taxa d'atur exigeix una proposta que aporti nous llocs de feina i que proporcioni un futur als joves que actualment han de marxar de la comarca per manca d'oportunitats o veuen afectada la seva qualitat de vida. 2. Que és necessari i urgent que vinguin noves empreses per fidelitzar, retenir i captar talent, oferint llocs de feina de proximitat i qualitat i proporcionar feina a la industria auxiliar ja present al territori. 3. Que permeti la dinamització del model econòmic actual existent, millorant la qualitat de vida, generant riquesa i activitat (comerç, turisme, restauració i serveis) 4. Que representa una aposta pel talent, l'especialització i afavorir els vincles entre el món industrial i el formatiu, del Campus Universitari i els centres de Formació Professional. 5. Que els polígons actuals existents a la comarca, buits o mig buits, són petits i no són competitius respecte altres àrees industrials més properes a Barcelona, tot i que són necessaris per acollir empreses petites d'aquí que vulguin créixer o altres que vulguin instal·lar-se. Cal que aquestes parcel·les es condicionin i es preparin.

UEA Magazine Manifest pel futur industrial

6. Que un pla director com el PDUAECO és una reserva de sòl a llarg termini que només es desenvoluparà en cas de tenir inversions compromeses i no es construirà un polígon buit. Determina uns espais i els deixa apunt urbanísticament perquè puguin acollir activitats empresarials que s'adaptin a les necessitats del moment.

20

7. Que comptar amb un Pla urbanístic permet reduir els tràmits i terminis que necessiten les empreses quan volen ubicar-se, aportant valor a la comarca com a acollidors de noves activitats. És la manera de millorar les condicions davant qualsevol demanda de sòl vers altres territoris. 8. Que l'ordenament del territori preserva de l'existència de zones industrials urbanitzades buides i permet que es mantingui l'activitat actual mentre no hi hagi cap demanda concreta de sòl.

9. Que el sòl industrial no és incompatible amb els usos no industrials de la resta de sector, i cal preservar el territori on mantenir l'activitat agrària per garantir produccions de qualitat, gestió del medi ambient i diversificació de la renda. 10. Que la comarca compta amb unes 17.000ha de massa forestal, 6.000 ha de sòl agrícola i 600ha de sòl industrial. Tenim molt marge per ampliar el sòl per usos industrials mantenint l'equilibri i el protagonisme dels altres usos i activitats de la comarca. 11. Que indústria ha de deixar de ser sinònim de contaminació i destrucció. No només la normativa vigent exigeix la minimització de l'impacte ambiental de la indústria, que ha de ser neta, sinó que la consciència mediambiental empresarial ja és molt elevada i continua creixent, amb una aposta per models econòmics i productius sostenibles, d'alt valor i baix impacte. 12. Que cal treballar no només per la ubicació sinó per aconseguir una zona industrial ben urbanitzada, en concordança amb l'entorn, tenint en compte la proximitat amb les zones urbanes i habitades (per sorolls i trànsit), garantir la integració del paisatge i aplicar criteris de proporcionalitat de volums i estudi de visuals. 13. Què l'Anoia és un territori òptim per la seva ubicació, per les carreteres i vies, per la proximitat amb Barcelona, port i aeroport, Lleida, Andorra i Tarragona, i cal aprofitar-ho. 14. Cal analitzar les possibilitats de sòl a tota la comarca, unificar criteris per equilibrar els territoris, i dibuixar i planificar des del consens amb coherència i la realitat del territori. 15. Que cal un aposta de territori per acollir activitats empresarials prioritzant aquelles que requereixin mà d'obra de qualitat i amb el respecte per l'entorn i exigències mediambientals. 16. I que l'Anoia disposa d'un entorn i unes característiques de valor per a noves empreses i nova activitat: formació universitària i professional de qualitat, teixit empresarial multisectorial (divers i especialitzat), entitats empresarials, culturals i socials, paisatge i entorn natural, activitats de lleure i cultura, turisme slow...


21

UEA Magazine ZOOM UEA Magazine


Manifest UEA i FEGP davant el desenvolupament del Pla Territorial Parcial del Penedès

La Unió Empresarial de l’Anoia i la Federació Empresarial del Gran Penedès som dues entitats, patronals, que representem i defensem les empreses del nostre territori: les comarques de l’Alt i Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia. Compartim el compromís per l’entorn econòmic i social, la prioritat pel foment de l’activitat econòmica, el desenvolupament del teixit empresarial del territori en harmonia amb l’entorn i la voluntat de generar ocupació. Som comarques diferents, territoris diferents, amb una realitat empresarial diversa, en sectors i perfils, en empresa, indústria, serveis, agricultura i turisme, una diversitat que esdevé riquesa que com a territori cal respectar i posar en valor.

Davant l’evolució del Pla Territorial Parcial del Penedès, la UEA i la FEGP: Què volem: 1. Respecte: Que el procés participatiu del Pla cal que sigui plural i que tingui en compte les diferents realitats del territori, amb la implicació de persones i agents diversos i d’arreu de la vegueria. 2. Equilibri: Que cal definir un planejament que permeti el creixement de l’activitat econòmica en la línia de l’ecosistema social i empresarial existent de cadascuna de les comarques dotant-lo de competitivitat, llocs de feina i qualitat de vida 3. Sòl pel creixement empresarial: Cal comptar amb una planificació que permeti el desenvolupament de noves àrees, industrials i empresarials pel creixement ordenat, sostenible i respectuós de l’activitat empresarial en harmonia amb l’entorn i l’activitat existent. 4. Empreses: Cal apostar decididament per impulsar l’activitat econòmica en aquest territori, fortament penalitzat per les darreres crisis econòmiques, i atraure noves empreses i afavorir el creixement de les existents.. 5. Infraestructures: Un aposta valenta per la millora i el desenvolupament de les infraestructures estratègiques per l’avenç del territori: en carreteres, xarxa ferroviària, energia i subministraments, àrees industrials, zona agrícola i vitivinícola, entorn rural i d’oci. 6. Comunicacions: Per estar connectats dins el propi territori (zones urbanes i zones rurals) i apropar-nos a les altres comarques i zones de Catalunya, tant a nivell de mobilitat de persones i del talent com de mercaderies, i amb la mirada posada en la mobilitat pública, eficient, elèctrica i autònoma del futur.

UEA Magazine Manifest UEA i FEGP

7. Tecnologia del s.XXI: Cal una necessària actualització i aposta de les xarxes d’internet, fibra òptica, cobertura mòbil i 5G per estar a l’alçada del present i el futur, tant per la ciutadania com per les empreses.

22

Ambdues entitats estem convençudes que el desenvolupament del Pla Territorial Parcial del Penedès és molt positiu per les nostres comarques i per Catalunya ja que comptar amb un pla per la planificació i ordenació dels territoris és important i estratègic pel seu desenvolupament futur.

8. Sostenibilitat: Que totes les accions, mesures, propostes i millores es facin amb les màximes garanties de sostenibilitat, respecte i integració mediambiental pel territori.


La UEA al procés participatiu del Pla Territorial del Penedès Joan Mateu, vicepresident de la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) i president de l’Associació Empresarial del Polígon Industrial Les Comes (AEPIC) va ser un dels experts que participaren al seminari sobre el Model Econòmic i Productiu del Procés Participatiu del Pla Territorial del Penedès, un procés que es basa en un espai d’interlocució entre la ciutadania i l’Administració, una figura de planificació derivada del Pla Territorial generada de Catalunya, que estableixen el mode d’un territori concret pels 20 anys vinents. Al seminari hi participaren organitzacions i entitats empresarials que debateren el futur i els reptes que tenen els territoris a nivell industrial i empresarial i exposar quin és el model econòmic i productiu que ha de tenir la Vegueria del Penedès. A banda de Joan Mateu en representació de la UEA i l’AEPIC, hi participaren Jordi Carbonell, subdirecció General d’Inversió Industrial; Eduard Brull, Federació d’Empresaris del Gran Penedès; Maite Esteve, Associació d’Elaboradors de Cava. El vicepresident de la UEA i president de l’AEPIC, Mateu va recordar que l’Anoia actualment supera el 16% d’atur, i per aquest motiu va reblar la necessitat de sòl industrial a

la comarca per a la vinguda de noves empreses, però també, per ajudar a les ja existents: “Necessitem més activitat industrial i empresarial. Tenim un alt índex d’atur i necessitem rebatre’l. Les empreses actuals no poden absorbir-lo”, va afirmar. Mateu també va emfatitzar les bases en què s’ha de sustentar aquest model “on no tot s’hi val. Ha de créixer sobre la fidelització i la retenció del talent. Ha d’anar en harmonia amb altres usos del sòl i activitats; que han de ser productius i sistemes sostenibles, d’alt valor i baix impacte, seguint les ODS i criteris de medi ambient.”

23


24

UEA Magazine ZOOM UEA Magazine


edicions de la UEA Magazine Treballant junts per donar visibilitat al món empresarial i econòmic de la comarca.

UEA Magazine ZOOM UEA Magazine

GrĂ cies per ser-hi!!

25


Regulació del teletreball: aspectes clau a tenir en compte La pandèmia ens ha posat sobre la taula aspectes que potser vèiem lluny a instaurar: una d’elles, el teletreball. Cada cop són més les empreses que apliquen aquesta metodologia que no només obre la porta a la seguretat de tots els treballadors i treballadores, sinó també, a la conciliació familiar. Per regular-ho, el 13 d’octubre, va entrar en vigor el Reial Decret Llei 28/2020 del Teletreball, una llei que estableix i clarifica la diferència entre teletreball i treball a distància.

Què és el teletreball? Es considera teletreball el treball fet a distància amb eines tecnològiques, quan el 30% de la jornada laboral es realitza fora de l’empresa en un període de referència de 3 mesos (el que suposa 1 dia i mig en una jornada de 40h)

Quins avantatges té? • Millor productivitat • Conciliació familiar • Integra persones amb discapacitat • Redueix els accidents de trànsit in itínere • Menys contaminació

Què diu la llei? • El treballador pot elegir ser teletreballador d’acord amb l’article 34.8 de l’Estatut dels treballadors que estableix el dret a conciliació de la vida familiar i laboral • El treball a distància serà voluntari per la persona treballadora i l’empresari i requereix la firma de l’ acord del treball a distància regulat en aquest Reial Decret Llei, a més de reversible. I per tant, no es podrà imposar • Aquest acord ha de preveure la compensació de despeses pel treballador • Aquest acord ha de ser per escrit, serà per un any • Es reforça el dret a la desconnexió digital • Les condicions del teletreball hauran de constar per escrit. Per sortir del treball a distància també es requereix un acord • Serà l’empresa que haurà de facilitar els mitjans, eines i equips al treballador per a la realització de les seves funcions • Es garanteix el dret a la flexibilització de l’horari • S’ha de continuar registrant la jornada de manera adequada i fiable

UEA Magazine ZOOM UEA Magazine

• La feina a distància es considera regular quan representi com a mínim el 30% de la jornada en un període de referència de 3 mesos.

26


LA SEGONA OPORTUNITAT: UN MECANISME EFICAÇ QUE PERMET L’EXONERACIÓ TOTAL DELS DEUTES La figura de la segona oportunitat, integrada al nostre ordenament jurídic des de l’any 2013 per a les persones físiques empresàries, i des de l’any 2015 per a qualsevol persona física no empresària, va donar peu a trencar amb principis que fins aquell moment eren inalterables, com és la responsabilitat patrimonial universal preceptuada a l’article 1.911 del Codi Civil (el deutor respon amb tots els seus béns presents o futurs), per obrir pas a la revolucionària possibilitat que els deutes de les persones físiques insolvents quedessin per sempre redimits. L’objectiu principal de la llei és permetre a les persones físiques (ja siguin empresàries o no), una segona oportunitat: tornar a néixer econòmicament. En aquest sentit, la llei busca emparar a totes aquelles persones que han perdut tot el seu patrimoni (amb deutes de per vida), així com totes aquelles persones que es troben en una situació d’insolvència i que encara conserven part del seu patrimoni. En aquest darrer supòsit, cal tenir en compte que a través d’aquest procediment se li liquidaran els seus béns (excepte els inembargables) per pagar als creditors, amb una excepció que opera en determinades ocasions: la vivenda habitual hipotecada. Segons el criteri dels Jutjats Mercantils i de Primera Instància de Barcelona, en aquests casos, sempre que el valor de la hipoteca superi el de la vivenda, i el préstec hipotecari

es trobi al corrent de pagament, sorgeix la possibilitat de “salvar” la vivenda i no haver-se de liquidar. Dit això, les fases del procediment són principalment tres: qualsevol persona en situació d’insolvència pot iniciar un intent d’acord extrajudicial de pagaments amb els seus deutors, que es presenta davant de Notari o en el cas de ser empresari, davant del Registrador o Cambra de Comerç (tenint en compte la capacitat de pagament del deutor, -si és que en té-, a través de les corresponents rebaixes i ajornaments factibles), essent un mediador concursal el que gestioni aquesta primera fase, moment en el que es paralitzen els embargaments i les execucions. A continuació, i si no s’arriba a un acord de pagament (que acostuma a ser el que succeeix), s’iniciarà la segona fase a través de l’obertura d’un concurs de creditors consecutiu, en el que es classificaran els tipus de crèdits existents i un cop liquidat el patrimoni (si n’hi ha), s’entrarà en la tercera fase en la que es podrà obtenir l’exoneració immediata dels deutes, sempre i quan sigui un deutor de bona fe, i s’hagin liquidat els crèdits contra la massa (els que es generen un cop iniciat el concurs) i els crèdits privilegiats (principalment crèdits garantits amb hipoteques, i crèdit públic). Tanmateix, davant del supòsit de no haver presentat prèviament acord extrajudicial de pagaments quan es compleix amb

els requisits que determina la llei, també s’haurà de satisfer el 25% del crèdit ordinari. En cas de no poder pagar els crèdits enumerats, la llei preveu poder acordar un pla de pagaments amb una sèrie de condicions i compromisos pels 5 anys següents (exoneració diferida); i finalment, en el cas de tampoc poder complir, la llei estableix una tercera possibilitat d’exoneració denominada la “tercera oportunitat”, on si es compleixen els requisits legals, és possible l’exoneració total dels deutes. Tanmateix, hauríem de fer una referència a l’especial consideració del deute públic, que s’escapa de la brevetat que ocupa les presents línies, però a fi de comptes del que volem donar visibilitat és que a través d’una bona planificació i un degut assessorament, els deutes poden quedar completament cancel· lats. Així doncs, la figura de la segona oportunitat permet a les persones deslliurar-se dels seus deutes contrets en el passat per tal que, descarregats d’aquesta llosa que haguessin arrossegat de per vida, puguin començar de nou amb els seus projectes personals i/o professionals i construir un futur.

GABINET JURIDIC CLARAMUNT & CIA. ADVOCATS

Lídia Huerta. Advocada.

COBERTURA LEGAL INTEGRAL EN LES PRINCIPALS ÀREES DEL DRET ÀREA MERCANTIL: Dret societari Dret concursal, insolvències i segona oportunitat Dret penal de l’empresa Consum Marques i patents Contractació mercantil i bancària Reclamacions judicials d’empresa

Gabinet Jurídic

Claramunt & Cia. Advocats Av. Barcelona, 56 · 08700 Igualada Tels. 93 804 61 00 - 93 804 69 62 – Fax 93 804 53 81 e-mail: claramuntadvocats@claramuntadvocats.com

ACORD PELS SOCIS DE LA UEA: Avaluació gratuïta en cas de concurs de creditors i 2a oportunitat com també la 1a visita d'assessorament per cada assumpte mercantil diferent que es necessiti. Consulti les altres especialitats

27


Radiografia de l’Anoia davant la COVID-19 Els efectes de la pandèmia han estat molt rellevants a nivell empresarial a la comarca. Empreses i autònoms de la comarca afronten la nova normalitat davant setmanes de tancament, on molts sectors econòmics com l’hostaleria i la restauració, no se’ls hi ha donat les suficients alternatives de subsistència.

Ara, és el torn d’un procés de desescalada i de reobertura, on ara més que mai, economia i salut han d’anar plegades per fer-hi front i no causar més perjudicis dels necessaris. A continuació, exposem una anàlisi de l’impacte de la pandèmia fins al moment, de la pandèmia.

CAIGUDA EMPRESES

-5,9 %

0,7 %

AUTÒNOMS

Tanquen empreses

UEA Magazine ZOOM UEA Magazine

Segons un estudi recent de la Cambra de Comerç, la pandèmia ha comportat una destrucció del teixit empresarial, amb una reducció del 9,2% respecte l’any passat. En aquest sentit, l’Anoia ha tancat el 3r trimestre amb un total de 3.024 empreses, el que suposa el 5,9% per sota de la del mateix trimestre de 2019.

28 28

Les microempreses (fins a 10 treballadors i amb un pes del 84% de la comarca) són les que han patit més els efectes de la pandèmia, ja que ha disminuït un 6,7% el tercer trimestre en termes anuals, seguida de les empreses d’entre 11 a 50 treballadors, que ha disminuït un 2,1%

Destaca la recuperació de les empreses mitjanes (de 51 a 250 treballadors) que sumen quatre empreses més (+6,5%), respecte el segon trimestre de 2020

Autònoms Els autònoms són els que més han patit la crisi de la Covid-19. Un col·lectiu invisible i castigat, tot i que sigui el teixit productiu més important del país. Tot i això, la comarca de l’Anoia ha registrat aquest darrer trimestre, 7.942 autònoms, una xifra lleugerament superior tant a la del trimestre anterior (+0,7%) com la del tercer trimestre de 2019 (+0,5%). Aquesta evolució contrasta amb la de la mitjana catalana mostrant-se més dinàmica a la comarca (després d’una caiguda també més suau).

Regala De dimarts a dissabte,

un dinar

Barri dels Vivencs 1 · 08787 La Pobla de Claramunt · Barcelona T 93 808 60 11


+0,6

ASSALARIATS

Treballadors i treballadores: ERTOs i situació d’atur Els assalariats a la comarca s’estabilitzen en els 25.801 durant el tercer trimestre, un 0,6% més que el trimestre anterior. La xifra se situa lleugerament per sota dels nivells previs a la pandèmia (-2,2%) però cal tenir present que aquesta dada recull els treballadors que estan en situació d’ERTO. En aquest sentit, la última dada registrada que fa pública el Servei

Públic d’Ocupació Estatal a data 30 d’octubre de 2020, exposa que hi ha 2.186 persones que reben una prestació per ERTO a la comarca de l’Anoia. Per últim, quant a les xifres d’atur, el nombre d’aturats registrats ha estat de 8.731 al setembre, un 23,7% més que el mateix mes del 2019 (amb 7.057 persones aturades). No s’assolia un volum similar des dels primers mesos del 2017.

2.186

PERSONES EN ERTO

+ 23,7%

PERSONES EN ATUR

UEA Magazine ZOOM UEA Magazine

Font: Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball de la Cambra de l’Anoia i el Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona

29


Neix L’Ajuntament d’Igualada i la UEA impulsen Igualada Mentoring per donar suport a les micropimes i autònoms www.igualadamentoring.cat

Ajudar a impulsar o fer créixer un negoci, micropime o autònom són alguns dels objectius principals d’Igualada Mentoring, un programa impulsat per l’Ajuntament d’Igualada i la Unió Empresarial de l’Anoia.

UEA Magazine ZOOM UEA Magazine

A través d’aquest programa de mentoratge, basat en un procés d’acompanyament personalitzat a l’autònom o autònoma, i petit empresari / empresària per part d’un mentor/a professional expert, amb àmplia experiència i coneixements, qui ajudarà a l’autònom o micropime (mentorat) a posar el focus real sobre la seva gestió, organització i planificació del seu negoci. Una connexió de complicitats basada en el creixement mutu, tan personal com professional.

30

Des de l’organització se celebra la bona entesa i col·laboració per realitzar aquest projecte. Igualada Mentoring estava obert a 20 persones per rebre aquest assessorament, i 20 professionals que han volgut posar el seu gra de sorra, experiència i professionalitat per ajudar a altres. Fins al moment, ja s’han omplert totes les vacants. Un fet que demostra la generositat del teixit empresarial anoienc. Ara és el torn d’iniciar la posada en marxa d’aquest projecte. Ja s’han realitzat les entrevistes a mentors i mentorats per fer el matching entre ells i la formació pertinent per ambdós casos.


Conca Industrial: Joves professionals del manteniment industrial

Gràcies al programa de formació i inserció de joves en el projecte Conca Industrial, les empreses de l’Anoia podran disposar de 12 professionals, formats en manteniment industrial i les seves diverses àrees, per a entrar a formar part de l’equip. Els candidats podran incorporar-se a qualsevol empresa de la comarca i sector, que vulgui incorporar un perfil “Junior” en l’àrea de manteniment. Una sessió de Speed Dating el dia 15 de desembre permetrà entrevistar els 12 candidats en un sol matí. Els participants tenen d’ entre 16 i 25 anys i amb un nivell formatiu d’ ESO i Cicles Formatius de Grau Mitjà. La formació, que estan portant a terme actualment, té una durada de 300 hores i té com objectiu capacitar-los en coneixements d’electricitat, soldadura, pneumàtica

i electropneumàtica, a fi de portar a terme tasques de manteniment en qualsevol sector d’activitat industrial. Més informació i interès en els candidats a anna@uea.cat

Informació Speed Dating Dia: 15 de Desembre de 2020 Horari: de 9:30h a 13h Lloc: plataforma Google Meet Més informació a www.micod.cat

31


El Connecta lidera amb èxit la 9ª Setmana de l’Ocupació d’Igualada

Per 9è any consecutiu, la Unió Empresarial de l’Anoia i l’Ajuntament d’Igualada organitzen la 9a Setmana de l’Ocupació – Igualada Prepara’t, un programa que té l’objectiu d’acompanyar a les persones i donar eines per a la seva recerca de feina, ja sigui perquè estan en situació d’atur o busquen un canvi professional, en el nou mercat laboral. L’edició d’enguany va tenir lloc a través d’una plataforma virtual, entre els dies 16 i 20 de novembre. Aquesta nova edició va oferir dues propostes clarament diferenciades: per una banda, sessions formatives amb experts i ponents reconeguts, i per l’altra, el Connecta, l’activitat que uneix oferta i demanda de feina. Pel que fa a les conferències, va haverhi una assistència mitjana de 90 persones diàriament.

32

“El Mercat Laboral a l’Anoia”

amb Jordi Marcé, regidor de Dinamització Econòmica de l’Ajuntament d’Igualada i Joan Domènech, president de la Unió Empresarial de l’Anoia

Marcé: “La recerca de feina combina molts factors: entre ells, la motivació, l’actitud positiva i l’autoconeixement. Podem afrontar qualsevol repte o qualsevol dificultat si hi posem una actitud positiva”. Domènech: “L’Anoia és una comarca diversificada i basada en petites i mitjanes empreses. Tot i el context generat per la pandèmia, hi ha empreses anoienques que cerquen personal. Aprofiteu les eines del nou mercat laboral per aconseguir els vostres objectius”.

“Quin és el futur laboral que ens espera? Estratègies per liderar el nostre projecte de vida” amb Marta Zaragoza,

economista, assessora, formadora, conferenciant i investigadora.

Zaragoza: “La innovació i la creativitat han de ser eixos fonamentals. Sempre ens hem de transformar i donar la nostra visió més millorada. Les tecnologies han de formar part nostra sí o sí. De la Covid-19 podem extreure coses positives com el teletreball. Ens ha donat més eficiència i més eficàcia. Estalviem recursos, tenim millor organització espai i temps i també, una millor conciliació”.


Connecta: punt de trobada entre oferta i demanda de feina “Com vendre’t avui dia per buscar feina” amb Mónica

Mendoza, psicòloga, conferenciant internacional, formadora, experta en intel·ligència emocional, motivació, vendes i creixement personal. Mendoza: “Manifesteu el vostre talent i el vostre coneixement. No us frustreu si no us responen, això forma part de la vida. Hem entrat en un entorn VUCA: volàtil, ambigu, complex i incert. Ara més que mai hem de treballar la identitat digital. Ens hem de saber vendre i diferenciar-nos del mercat”.

“Com fer un CV d’impacte” i “Com preparar-te per a una entrevista virtual” amb

Carlos Bella, docent universitari, conferenciant, consultor i formador en habilitats directives i intel·ligència emocional. Bella: “El CV ha de reflectir la vostra professionalitat, això és el que el fa atractiu de debò. Serveix perquè algú que no et conegui, agafi el telèfon i et truqui. No només ha de ser un recull del que has estudiat o fet, ha de ser un flyer dels serveis que ofereixes. Al CV hi ha de dir: qui ets, què sents, què ofereixes. Això és un CV eficient perquè sigui la clau per fer un procés de selecció òptim i amb èxit”

Per segon any consecutiu, es va celebrar el Connecta, un espai creat per generar oportunitats i reactivar l’ocupació i les oportunitats de treball del nostre territori. El Connecta d’enguany ha presentat un total de 32 ofertes de feina de 12 empreses de la comarca amb diferents perfils sol·licitats: des de vacants més tecnològiques fins a perfils com llicenciats/des en ADE, auxiliars administratius/ves, peons, operaris... En aquest sentit, una quarantena de persones han presentat les seves corresponents candidatures i s’han entrevistat amb les empreses que participaven en aquesta acció, de forma online. Les empreses que s’han presentat al Connecta valoren positivament aquest esdeveniment i destaquen la novetat en gestionar-ho, així com també, el fet d’haver trobat els candidats i poder tancar les ofertes de feina.

33


Webinars UEA i sessions informatives Aquest trimestre, la Unió Empresarial de l’Anoia ha seguit impulsant els webinars UEA i també ha realitzat sessions informatives online, per tal de seguir acompanyant i assessorant a les empreses en matèria d’actualitat; així com també, per tal de resoldre dubtes generats per la gestió empresarial de la pandèmia gràcies a la col·laboració d’experts i expertes en les temàtiques corresponents. Pel que fa a les sessions informatives online, aquestes compten amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya Pots consultar tots els webinars fets fins ara a la web de la UEA: www.uea.cat

Aspectes a tenir en compte en la prevenció de la Covid-19

César Sánchez: “He de tenir un pla d’acció? Evidentment que sí. El rebrot és baix a nivell laboral i empresarial. Les empreses estan fent un gran esforç econòmic i de recursos per complir-ho davant la complexitat de la situació. Webinar a càrrec de César Sánchez, director de l’Oficina de Prevenció de Riscos de Foment del Treball Nacional i secretari general de Fepime Catalunya. Aquest webinar va permetre a les empreses conèixer a fons què s’ha de tenir en compte per prevenir la COVID-19 als llocs de treball.

34

Novetats i dubtes dels ERTOs a les empreses

Javier Ibars: “Són necessàries i urgents noves normes de caràcter fiscal i reducció de costos laborals. És totalment necessari prorrogar els ERTO sine die per a les empreses que ho requereixin” Webinar a càrrec de Javier Ibars, director de Relacions Laborals i Assumptes Socials. Aquesta jornada va permetre exposar les claus i els tràmits dels expedients de regulació temporal de treball vinculades a la Covid-19 i les seves mesures extraordinàries.

Aspectes a tenir en compte del Reial Decret d’Igualtat Retributiva entre homes i dones

Misi Borràs: “La igualtat de gènere i la diversitat aporten benefici empresarial” Sessió a càrrec de Misi Borràs, advocada laboralista i sòcia de Garrigues. Aquesta jornada va exposar les claus per entendre i informar sobre el Reial Decret d’Igualtat Retributiva entre homes i dones. La jornada forma part dels Plans de Formació de l’àmbit de Catalunya, adreçats a la capacitació per al desenvolupament de les funcions relacionades amb el diàleg i la negociació col·lectiva.

Dubtes i respostes sobre la Nova Llei del Teletreball

Manuel Luque: “El teletreball serà voluntari, tant per al treballador com per a l’empresa, a més de reversible. I per tant, no es podrà imposar” Sessió online amb Manuel Luque Parra, Conseller de Cuatrecasas, Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Pompeu Fabra i director de la revista jurídica IUSLabor. Aquesta jornada va formar part dels Plans de Formació de l’àmbit de Catalunya, adreçats a la capacitació per al desenvolupament de les funcions relacionades amb el diàleg i la negociació col·lectiva.


online

Sessió informativa sobre la nova llei que regula els lloguers

Liderant el talent

Encarna Medina: “El talent s’ha d’entrenar en equip i cal motivar amb passió, entrenar la curiositat i créixer gaudint. El talent és una part del dia a dia. És una tasca més”. Webinar a càrrec d’Encarna Medina, consultora, coach i formadora. Aquesta jornada va posar focus al talent per liderar els equips.

Comptabilitat analítica, una eina de gestió a la mesura de l’empresa

Jose Luis Giral: “La comptabilitat financera o externa informa dels resultats sense oferir detalls. La comptabilitat analítica adapta aquesta comptabilitat perquè sigui útil a la gestió. El resultat serà el mateix, però la visió i l’anàlisi serà diferent” Webinar amb la col·laboració de l’ACCID (Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció) i que va anar a càrrec de Jose Luis Giral, economista, expert comptable acreditat REC i AECA. Tècnic tributari.

El passat 22 de setembre va entrar en vigor la nova llei de regulació dels lloguers. Per donar resposta als dubtes generats, la UEA va realitzar una sessió informativa a la sectorial dels immobiliaris que va anar a càrrec de l’advocada experta en dret immobiliari a PMP advocats, Rosalia Marcet.

Què regula aquesta llei? La normativa 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatges. Aquesta nova llei regula el preu del lloguer dels pisos a través de l’índex de referència calculat per la Generalitat i afectarà a tots els nous contractes de les ciutats que entrin dins el paràmetre de zona tensionada i el seu altre àmbit d’aplicació també són els contractes d’habitatges destinats a residència permanent.

Què permetrà? Aquesta llei permet congelar i rebaixar els lloguers a 60 municipis catalans on es considera que el mercat de lloguer està tensionat. D’entre el llistat de municipis inclosos dins la declaració transitòria d’àrees amb mercat d’habitatge tens s’hi inclou Igualada com a únic municipi de l’Anoia. Tanmateix, aquesta llista no està tancada, sinó que s’hi podran afegir més municipis en què el preu del lloguer creixi de manera sostinguda i superior a la mitjana del país.

Aspectes a tenir en compte Els arrendaments exclosos són: • Els contractes anteriors a 1 de gener de 1995 • Habitatges de protecció oficial • Habitatges públics per al lloguer social • Habitatges assistencials La llei preveu sancions pels propietaris en el cas d’incompliment d’aquesta normativa

35


programa 30+ El programa 30+ ofereix contractació subvencionada a les empreses per inserir persones d’entre 30 i 45 anys

Les empreses que contracten a una persona dins del programa 30+ tenen dos beneficis directes:

4

Les persones són formades a mida de les necessitats del lloc de treball

4

Les empreses reben una subvenció equivalent al SMI (o la part proporcional de les hores treballades) durant un període de 6 a 9 mesos.

Aquesta és la 4a. edició del Programa 30+ que organitzem des de la Unió Empresarial amb unes estadístiques molt positives. Quasi el 40% dels contractes van prorrogar-se una vegada vençut el període de contractació subvencionada.

UEA Magazine ZOOM UEA Magazine

Per a més informació, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres: Laura Farré femocupacio@uea.cat Pilar Moreno formacio@uea.cat

36

La Unió Empresarial de l’Anoia acompanya a les empreses que vulguin contractar dins del programa 30+ durant tot el procés:

1 2 3 4

S’encarrega de la preselecció del candidat adequat a l’oferta de feina de l’empresa Gestiona el pla de formació del treballador segons les indicacions de l’empresa Assessora en tot moment a l’empresa sobre els tràmits per la contractació Prepara la documentació per a que l’empresa pugui sol·licitar la subvenció i, una vegada finalitzat el període de contractació subvencionada, també els ajuda amb la justificació econòmica

Aquest projecte està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i pel Servicio Público de Empleo Estatal - Ministerio de Trabajo y Economía Social en el marc del Programa SOC-30 Plus regulat per Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol.


POSTGRAU

SI T R EBA LLES EN U N DEPA R TA M ENT D’IM POR T-EXPO R T,

T ’ I N T E RE SSA

UEA Magazine El reportatge

EN COMERÇ INTERNACIONAL

37


Resiliència i oportunitats davant la nova realitat

la transformació cap a una economia circular Des de la Unió Empresarial de l’Anoia estem més pendents que mai de donar resposta als reptes empresarial i socials que han aflorat amb la COVID, i volem anar més enllà i ajudar a les empreses a transformar-se per fer front a la nova realitat i a la que vindrà després.

Per això engeguem la iniciativa Resiliència i oportunitats davant la nova realitat: la transformació cap a una economia circular Estem convençuts que les empreses que no es transformin ara desapareixeran, per això ens hem de preguntar: com serà aquesta nova realitat? Ningú ho sap del cert, però el que és evident es que la societat mateixa, els proveïdors, els clients, les administracions... estan empenyent cap a una economia més verda i digital.

Com que apostem per “Resiliència i oportunitats davant la nova realitat” des de la UEA posem a disposició de les empreses el projecte Connexions: circularitat i projectes, adreçat a 50 empreses. De que es tracta?:

UEA Magazine Cap a una Anoia sostenible

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i el Pacte Verd Europeu (Green Deal), entre d’altres, son iniciatives globals molt potents encaminades a fer del planeta un lloc més habitable, amb objectius clars i ambiciosos pel 2030 i pel 2050, en el cas del Green Deal. El principal repte és fer compatible el desenvolupament econòmic, la justícia social (no deixar a ningú enrere) i la protecció dels ecosistemes terrestres i servir-se de la revolució tecnològica i les noves eines digitals per esdevenir punters tecnològicament parlant i mediambientalment responsables a través de la innovació.

38

“Una empresa resilient és aquella que surt de les crisis millor posicionada que la competència i està més preparada per a encarar properes crisis o disrupcions” L’aposta per l’economia circular és, en aquest cas estratègica pels propers 30 anys per a Europa, i a la UEA volem que sigui estratègica per les empreses de la nostra comarca, ja que la implementació de l’economia circular a tots els nivells de l’empresa l’ajudarà a ser més resilient. Creiem que és un element clau per la supervivència, creixement i millora en competitivitat de les empreses i hem d’abanderar aquesta direcció perquè moltes més empreses hi apostin i no quedin enrere.

• 50 empreses que podran disposar d’una visita, diagnosi i informe d’un grup d’experts en resiliència i oportunitats empresarials i economia circular. • aquestes 50 empreses participaran en jornades gratuïtes i sessions de treball col·lectives per trobar projectes entre empreses i se’ls assessorarà en el procés del projecte així com de les ajudes i subvencions directes existents per seu finançament. • Cal inscriure’s a través del formulari • Selecció de les 50 empreses participants segons el grau d’innovació, impacte positiu en la circularitat i grau de viabilitat tècnica i econòmica. • Aquest projecte es porta a terme amb la col·laboració de l’Agència de Residus de Catalunya


39

UEA Magazine Empreses 4.0


UEA Magazine El reportatge

Especialistes en projectes d’energies renovables en l’àmbit empresarial i residencial

40

www.biorenovables.cat


L’empresa anoienca, nascuda de la mà de Jordi i Agustí Varea, té per objecte convertir la comarca en territori capdavanter en energies renovables Cada cop, les empreses prenen més consciència i responsabilitat pel que fa a reduir la seva petjada de carboni al planeta i a la vegada, reduir el seu impacte al medi ambient. No podem obviar que la preocupació pel medi ambient és latent: el canvi climàtic afecta i té una repercussió a la nostra salut i a les nostres vides. Tanmateix, aquest fet no només ajuda a les organitzacions a minvar aquest perjudici, sinó que també té molts altres avantatges i beneficis: a nivell econòmic, l’aposta per aquesta inversió, ajuda a les empreses a reduir el seu consum elèctric, i per tant, a reduir les seves factures i costos energètics. En aquest sentit, les empreses i també els habitatges replantegen aquesta nova doble solució, reducció de les emissions i reducció de la despesa.. Les empreses aposten per innovar a mesura que van coneixent els beneficis directes a l’utilitzar energies renovables i tendeixen a convertir-se en empreses sostenibles. Per fer-hi front, neix a la comarca de l’Anoia l’empresa Biorenovables: una empresa que acompanya a les empreses en aquest procés.

“Canviar el futur passa per les decisions que prenem ara al present” Sota la batuta dels germans Jordi i Agustí Varea, Biorenovables té per objecte convertir la comarca en territori capdavanter en energies renovables, una clara aposta per l’ecologisme cap a una energia 100% verda i sostenible: “Ens definim com a artesans. Fem projectes personalitzats, a mida dels nostres clients, ja

siguin empreses o l’àmbit residencial”, detallen des de Biorenovables. “Busquem la sostenibilitat, que no només millori i amortitzi l’impacte mediambiental, sinó que a mitjà i llarg termini, aquesta inversió acabi sent un estalvi per a les empreses i famílies. Canviar el futur passa per les decisions que prenem ara al present. A Biorenovables, per sobre de tot, realitzem instal·lacions coherents, oferint un tracte personalitzat amb la màxima garantia i qualitat perquè treballem amb els millors fabricants”, expliquen.

Enginyeria, instal·lació, assessorament, consultoria i administració El producte principal que disposa Biorenovables és l’energia fotovoltaica, un tipus d’energia basada en la transformació directa de la radiació solar en electricitat i que permet que qualsevol empresa o persona produeixi i consumeixi la seva pròpia electricitat: “Som una empresa especialitzada en treballs energètics. Principalment, en autoconsum fotovoltaic (amb o sense excedents o amb bateries), ja sigui per a ús domèstic o residencial; empresarial o en granges”. En aquest sentit, des de Biorenovables realitzen un estudi personalitzat dels patrons de consum, els espais i estructures disponibles per tal de determinar de forma individualitzada les necessitats de cada client i ho executen amb un projecte clau en mà, és a dir, un projecte individualitzat, de principi a final, perquè el client no s’hagi de preocupar per a res. Des de Biorenovables també s’encarreguen d’executar la instal·lació: “Comptem amb els millors tècnics que executaran el projecte definitiu sota un pla d’acció determinat i que també seguiran les màximes de disseny, qualitat i sostenibilitat que defineixen els nostres treballs”, afirmen. A més, també ofereixen el servei postvenda, una acció que ofereix l’assessorament per fer un bon ús de la instal·lació i monitoratge per poder seguir el funcionament del sistema; i el servei d’operacions de manteniment preventiu i correctius, ja sigui per la neteja i/o operacions en la planta fotovoltaica. Des de Biorenovables insten a les empreses de la comarca a contactar amb ells per realitzar un estudi de resultats sense compromís que permeti comprovar els beneficis en cada cas. “Volem que les empreses vagin els beneficis directes i indirectes de la fotovoltaica, que es deixin assessorar i sorprendre per la innovació i l’energia del present”.

Un dels altres serveis que ofereixen són punts de recàrrega (per a zones viàries públiques o per a comunitats de veïns): “Hi ha una necessitat latent en aquest aspecte perquè no hi ha suficients infraestructures perquè els cotxes elèctrics puguin abastir-se”. Tant en Jordi com l’Agustí es mostren molt il·lusionats amb la bona rebuda que han tingut amb el seu projecte

empresarial: “Estem realitzant diversos projectes per a les empreses d’aquí de la comarca. Des de Biorenovables volem ajudar a totes les empreses perquè apostin per aquest tipus d’energia totalment verda per contribuir a frenar el canvi climàtic, a no emetre residus ni CO2. És una font d’energia inesgotable. I no només volem contribuir pel medi ambient, sinó ser partícips d’aquest canvi social. El futur el decidim avui.”

UEA Magazine El reportatge

Mobilitat elèctrica

41


Valor associatiu

Diverses empreses de l’Anoia detallen els beneficis de formar part de la UEA Formar part de la Unió Empresarial de l’Anoia obre tot un seguit d’avantatges i possibilitats per al teixit empresarial de la comarca. Empreses anoienques detallen quins beneficis obtenen per ser sòcies de la UEA: visibilitat, representativitat, lobby, formació i informació actualitzada i contrastada. Gràcies per confiar en nosaltres!

serveis als seus associats, sempre amb el màxim compromís per tal de donar sempre les solucions més adequades.

Fa molts anys que Ràdio Sala – RS Audiovisual forma part de la UEA. En tots aquests anys s’han viscut moments bons i moments dolents i sempre n’hem tingut el seu recolzament, és indiscutible la gran professionalitat amb la que es gestiona els diferents

Pel que fa a la gestió que s’ha fet a nivell d’informació referent a la pandèmia deguda al COVID-19, vull donar un especial agraïment per la gran tasca que s’ha fet en la recopilació d’informació referent a les ajudes, ERTOs i diferents informacions essencials per al teixit empresarial de la nostra comarca. Gràcies per mantenir-nos al dia en aquests moments tan difícils!”

Toni Mabras i Sala – Director tècnic de Ràdio Sala

de personal qualificat, falta de clients, falta o necessitat de qualsevol cosa) i que té un equip dissenyat per transformar aquestes necessitats en oportunitats per altres empreses. Aquesta organització és un nexe d’unió entre oportunitats i necessitats del mercat laboral, enfocada a que la seva zona d’influència no pari de créixer en coneixement, formació i competitivitat. A més, sempre que tinguis un dubte (laboral, jurídic, financer, etc.) tens un lloc on et poden donar consell o transmetre el dubte cap un professional.

Moltes vegades ens pregunten (Leancat) quins son els nostres canals de comunicació, com ho fem per fer arribar el nostre producte o servei a les empreses, com ens fem veure, com sabem les necessitats reals de les empreses..... I sempre donem la mateixa resposta: existeix una organització que està al servei de les empreses, on hi arriben les necessitats reals de les empreses (falta

Justament aquest any, a causa de la pandèmia, hem tingut més dubtes i necessitats que mai, i el primer canal d’informació, de suport i d’ajuda sempre ha estat la Unió Empresarial de l’Anoia. Gràcies al seu equip humà i a la seva missió ens han ajudat a solucionar moltes problemàtiques que ens han sorgit. ”

UEA Magazine Valor associatiu

Joan Casanovas – cofundador de Leancat

42

Aquests darreres mesos han estat una mica complicats per tota la situació viscuda, però hem d’agrair l’esforç fet en les tasques de difusió, la implicació i suport donat

per tot el personal de la UEA. També cal destacar una iniciativa nascuda l’any passat com el “Connecta” que té lloc durant el Prepara’t – Setmana de l’Ocupació d’Igualada. Considerem que és un acte molt positiu per a la nostra comarca i que aquest any arribi a la seva segona edició. Valorem el treball, la il·lusió i la constància que hi ha posat la UEA“

Mari Luz Montserrat - departament facturació de Dicor ISM


Espai empresa Escolta’ns cada dimarts a les 08:45h al 103.2 FM o a www.radioigualada.cat Si vols participar al programa i donar visibilitat al teu negoci o empresa, escriunos: bet@uea.cat Pots recuperar tots els programes a la web de la uea: www.uea.cat

Setembre 2020

Toni Mabras, CEO d’Entropy

Enric Bastardas, comunicador, formador, il·lusionador i provocador

15/09/2020 – Coneix l’empresa: Entropy Care Systems 22/09/2020 – Resolució de conflictes a l’empresa

29/09/2020 – Coneix l’empresa: Espai Gastronomia

Carles Carol, CEO d’Espai Gastronomia

Octubre 2020

Encarna Medina, coach, consultora i formadora

Ton Lloret, impulsor de la iniciativa

Paula Arias, gerent de la UEA

06/10/2020 – Coneix l’empresa: Encarna Medina 13/10/2020 – Repoblem

20/10/2020 – IV Fòrum UEA, Llibre Blanc d’Infraestructures i Mobilitat de l’Anoia

27/10/20 –

Espai Empresa és el programa de la UEA a Ràdio Igualada. Cada dimarts al matí, a partir de les 08:45h en directe, els periodistes Bet Altarriba (Comunicació UEA) i Jordi Quintana (Ràdio Igualada) donen ressò i visibilitat al teixit empresarial anoienc, i de tots aquells temes que giren al voltant del món econòmic, industrial i empresarial.

Igualada Mentoring Jordi Marcé, regidor de Dinamització Econòmica de l’Ajuntament d’Igualada

Novembre 2020

Miguel Ángel Carrique, gerent de TC Carrique

Jordi Marcé, regidor de Dinamització Econòmica de l’Ajuntament d’Igualada

03/11/2020 – Coneix l’empresa: Talleres Carrique 10/11/2020 – 9a Setmana de l’Ocupació – Igualada Prepara’t 17/11/2020 – Coneix l’empresa: Biorenovables

Jordi Varea, cofundador de Biorenovables

43


UEA Magazine Notes de premsa d’empreses

Notes de premsa d’empreses

44

FIRANOIA FA UN BALANÇ EXITÓS DE PÚBLIC I VENDES

LA VEU DE L’ANOIA, ESCOLLIDA MILLOR PUBLICACIÓ DE PREMSA A LA NIT DE LES REVISTES I LA PREMSA EN CATALÀ

STOP VIRUS: COVERSAFE™, EL FILM CONTRA VIRUS I BACTERIS

LA CAMBRA LLIURA EL SEGELL D’EMPRESA COMPROMESA A SERVISIMÓ

El darrer cap de setmana de setembre es va celebrar al centre d’Igualada FirAnoia, una de les primeres grans fires multisectorials celebrades a Catalunya des de l’esclat de la pandèmia de la Covid-19. Des de divendres i fins diumenge a la tarda, un centenar d’expositors, principalment comerços i empreses de serveis de la Conca d’Òdena, van omplir el Passeig Verdaguer i la Plaça de Cal Font. Fira d’Igualada, l’entitat organitzadora de FirAnoia, fa un molt bon balanç d’aquesta edició, tant pel que fa al nombre de visitants, com per les xifres de vendes de cotxes d’ocasió a la fira Automercat, que va arribar als 90 cotxes venuts, més del 50% dels vehicles exposats. Des de l’organització s’havia estimulat la compra amb diverses accions, com el repartiment de 6.000€ en premis entre els compradors. La 67ena edició de la fira multisectorial de l’Anoia, FirAnoia,va coincidir enguany amb tres certàmens més que s’havien hagut de cancel·lar a causa de la pandèmia: la fira del mercat de l’automòbil d’ocasió Automercat, la Fira d’Artesania i el Mercat d’Antiguitats.

L’APPEC editors de revistes i digitals va guardonar el setmanari comarcal La Veu de l’Anoia com a Millor Publicació de Premsa a La Nit de les Revistes i la Premsa en Català. El jurat valora els 38 anys de trajectòria de la capçalera anoienca i la seva “valentia i tenacitat per informar a peu de carrer en el primer territori amb confinament perimetral com va ser la Conca d’Òdena a causa de la pandèmia”.

Degut als canvis succeïts enguany, hem de ser més curosos amb la nostra higiene i seguretat. Gergonne España comercialitza COVERSAFE™, un film de protecció autoadhesiu i invisible, eficaç contra virus, bacteris i floridura. De fàcil aplicació en qualsevol superfície: taules, passamans, manetes... Tot el que toquem amb més freqüència, i que en la nova era Covid genera preocupacions per la transmissió de malalties. Les propietats antimicrobianes del COVERSAFE™ eliminen els microorganismes presents en les superfícies, inclòs el coronavirus, garantint la seva efectivitat un mínim de 4 anys sense perdre propietats. COVERSAFE™ és segur per al medi ambient, apte per al contacte amb aliments i completament segur per als éssers humans.

La Cambra de l’Anoia va lliurar el Segell d’Empresa Compromesa a Servisimó per haver facilitat les sessions pràctiques del curs d’electromecànica, un dels cursos que Cambra de l’Anoia impartia mitjançant el programa PICE de Garantia Juvenil als joves del territori.

www.firanoia.cat

La Nit de les Revistes i la Premsa en Català, l’acte dels reconeixements als professionals de la comunicació i a les publicacions en català més important del sector, va celebrar la seva 20a edició el passat dimecres 14 d’octubre en una gala virtual presentada per l’escriptor Màrius Serra des de l’Espai Endesa de Barcelona.

www.veuanoia.cat

Gràcies a COVERSAFE™, les activitats comercials i les empreses poden garantir el benestar que realment necessitem en la nova era: major seguretat i higiene front a virus i bacteris. Gergonne España és un proveïdor global en el sector de l’automoció. Fundada en 1979, filial de la companyia francesa Gergonne Industrie, actualment instal·lada a Òdena (Barcelona).

www.gergonne.com

El curs d’electromecànica de vehicles ha estat possible gràcies a la col·laboració del concessionari Volkswagen-Audi, espai on els 12 alumnes del programa han pogut implementar els seus coneixements teòrics. Les hores pràctiques realitzades en aquesta empresa van permetre als alumnes conèixer què es poden trobar al seu ofici i adquirir habilitats i coneixements. Per aquest motiu, el delegat de la Cambra de l’Anoia, Xavier Badia, va lliurar al gerent de Servisimó SL, Francesc Pua, el “Segell d’Empresa Compromesa”, agraint la col·laboració per poder contribuir a fer realitat aquest programa formatiu. Els alumnes van adquirir coneixements de mecanitzat bàsic i de desmuntatge, muntatge i substitució d’elements mecànics i elèctrics simples del vehicle, sota supervisió.

www.cambrabcn.org


CODELEARN IGUALADA, UNA EXTRAESCOLAR A PROVA DE COVID

NEIX CONTROL FINANCER: SERVEIS D’OUTSOURCING FINANCER

ENGIMÀTICA: CIBERSEGURETAT INDUSTRIAL DES D’IGUALADA

ALÍCIA PASSOLA: QUALITAT AL SERVEI DE LES EMPRESES. CONSULTORIA AMB VALOR AFEGIT

Codelearn Igualada afronta un curs escolar atípic amb la seguretat de poder garantir la continuïtat de l’extraescolar durant tot l’any. L’escola de programació i robòtica per a nens i adolescents segueix un mètode propi que utilitza com a base una plataforma online gamificada i un model d’aprenentatge semipresencial, la qual cosa va facilitar l’adaptació de l’extraescolar a la modalitat online durant el tancament dels centres educatius.

Neix Control Financer, una empresa dedicada a l’externalització de la direcció financera i del departament de control de gestió. La motivació de CF és ajudar a les petites empreses a guanyar tranquil·litat a l’hora de prendre decisions.

Engimàtica ha tancat un acord de col·laboració amb l’empresa TECNOideas2.0 de Barcelona, amb la finalitat de promoure i millorar la Ciberseguretat de les empreses industrials de l’Anoia des de la mateixa comarca, obrint despatx a les instal·lacions d’IG‑NOVA Tecnoespai.

És en moments de crisis que cal tenir present, encara més, el concepte de Qualitat en el seu sentit més ampli: El que ens permet analitzar, optimitzar, millorar, avançar.

www.codelearn.cat

Entre els principals serveis que ofereixen es troben: l’acompanyament en la gestió, realització d’estudis de rendibilitat, necessitats de tresoreria, elaboració i seguiment de pressupostos, construcció i reportin dels principals indicadors de la companyia. Prendre decisions empresarials exitoses depèn, en bona part, de disposar o no d’informació rellevant i de qualitat. És per això, que a Control Financer es dediquen a trobar i analitzar els indicadors adequats per tal d’ajudar en el control empresarial i detectar noves oportunitats.

www.controlfinancer.com

Ofereixen serveis de diagnòstic i auditoria de ciberseguretat en entorns industrials, definició de polítiques de ciberseguretat, disseny de plans de contingència i continuïtat de negoci enfront de desastres, a més de formació a mida i plans de conscienciació per a treballadors i directius, entre d’altres. Els Sistemes de Control i d’Automatització Industrial (IACS) poden ser objectiu de Ransomware, ciberdelinqüents, competidors, empleats i proveïdors descontents, errors humans o tecnològics. Als socis de la UEA els ofereixen un diagnòstic bàsic gratuït per determinar el grau de maduresa del seu procés de Ciberseguretat Industrial.

www.engimatica.cat

L’experiència de 20 anys realitzant funcions en diferents àrees, aporta una visió transversal; la passió per l’organització i la millora, una metodologia enfocada a la consecució d’objectius i a la cerca de l’excel· lència. Com deia Phil Crosby -un dels mestres de la Qualitat amb el seu concepte de zero defectes-, “la qualitat no costa diners, però no és gratuïta. El que costa diners són les coses que no tenen qualitat, totes les accions que resulten de no fer bé les coses”.

www.aliciapassola.com

UEA Magazine Notes de premsa d’empreses

Amb una nova normalitat a les aules i el seguiment de noves mesures de seguretat, el centre viu el seu segon curs preparat per a tots els possibles escenaris: manté les dues modalitats actives i les classes per videoconferència de la modalitat online són alhora una alternativa efectiva per als alumnes que han d’aïllar-se preventivament o que no volen assistir al centre a causa de la situació actual. De la mateixa manera, en cas de nous confinaments els alumnes presencials podrien seguir l’extraescolar en línia sense que el seu progrés es veiés afectat.

En aquest sentit, des de CF analitzen la companyia en tots els seus aspectes (clients, costos, facturació...) per tal de veure en quin moment es troben i buscar les solucions que ajudin a assolir els objectius desitjats.

El servei que s’ofereix és un servei de consultoria i assessoria integral, flexible i adaptat a cada empresa i projecte, per tal de donar suport en la implantació i seguiment de la norma ISO9001 o altres sistemes de qualitat; així com seguiment de projectes, organització de processos i millores.

45


UEA Magazine Notes de premsa d’empreses

Notes de premsa d’empreses

46

MYSOLARENERGY, ENERGIA FOTOVOLTAICA, SEGURA I EFICIENT PER A LES EMPRESES

LA VEU FA ENTREGA DE 4.710 EUROS SOLIDARIS A CREU ROJA ANOIA

EMINFOR S.L. A PRIMERA LÍNIA EN LA LLUITA CONTRA LA COVID 19

A3 COMERCIAL PW, EMPRESA ESPECIALITZADA EN PRODUCTES I SERVEIS DE NETEJA

En un context en el què la legislació cada vegada exigeix més l’ús de fonts d’energia renovables, ha vist la llum MySolarEnergy, una iniciativa de Saltoki que promou la instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’una forma eficient i segura. I ho fa, juntament a una xarxa d’instal·ladors que executen les instal·lacions i garanteixen el seu correcte funcionament.

La directora de La Veu de l’Anoia, Pia Prat, va lliurar al mes d’octubre, un xec soldiari de 4.710 eyros al president de Creu Roja Anoia, Francesc Xavier Botet. Aquests diners són els que es van aconseguir en publicitat en l’edició de la Revista Solidària que ja fa uns anys que La Veu de l’Anoia treu per Nadal i que el 2019 es va fer commemorant el 75è aniversari de Creu Roja Anoia.

L’empresa, especialista en neteges i desinfeccions, ha adaptat els seus protocols de desinfecció ambiental per fer front a la COVID19. Per fer-ho, ha adquirit equipament específic per a la desinfecció de superfícies i la desinfecció aèria i ha incorporat la tecnologia UV en els seus processos de desinfecció.

A3 Comercial Paper Wast és una empresa dedicada a la distribució d’articles de paper d’un sol ús i de tota classe de productes i serveis de neteja, per al sector de la indústria en general, i també per als sectors de l’hostaleria i restauració.

Els avantatges d’instal·lar panells solars per a l’autoconsum són incomptables: estalvis en la factura elèctrica, independència energètica davant les companyies elèctriques, i per suposat, cura del medi ambient.

La revista fa un repàs de la història de l’entitat tant en l’àmbit anoienc com internacional, a més d’oferir diverses entrevistes a representants de Creu Roja Anoia. Anteriorment, s’havia dedicat aquesta iniciativa de La Veu de l’Anoia a Càritas, Apinas i la Llar del Sant Crist. Entre aquestes tres entitats, i sumada la quantitat que s’ha donat aquest any a Creu Roja, La Veu ha fet una donació de 26.323 euros a entitats socials a la comarca de l’Anoia.

En un moment en el que proliferen les ofertes estandarditzades sense cap estudi al darrere, MySolarEnergy destaca pel seu assessorament professional i la personalització de les seves propostes. A més, ofereix altres serveis com el finançament fins el 100%, renting per a empreses, monitorització o assessorament en matèria de subvencions. MySolarEnergy ofereix un estudi gratuït i personalitzat amb el que qualsevol empresa podrà decidir si, definitivament, vol fer-se propietària de la seva pròpia energia.

www.mysolarenergy.es

www.creuroja.org

Seguint amb el seu caràcter innovador també ha homologat el producte DIOXPURE SUP que és el primer producte amb diòxid de clor certificat i homologat pel Ministerio de Sanidad y Consumo, per a eliminar el COVID19 en superfícies, tant per desinfecció ambiental com per indústria alimentària. Entre les actuacions que estan realitzant cal destacar les feines de neteja i desinfecció en residències i centres sociosanitaris afectats per brots de COVID19, ajudant així a evitar la seva propagació entre els residents i el personal dels centres.

www.eminfor.com

Tot i que es tracta d’una empresa jove, el seu equip compta amb l’experiència de més de deu anys en el sector. En aquest sentit, des de A3 Comercial PW consideren que aquest és el seu valor afegit i diferencial al respecte davant els seus clients. A més des de l’empresa ofereixen atenció al client i assessorament tècnic totalment personalitzat. Des d’A3 Comercial PW consideren que la seva màxima premissa és la cura i el manteniment amb el medi ambient. Fet que compleixen emprant productes sostenibles i en totes les certificacions al respecte.

www.a3comercialpw.com


LA TARIFA PLANA ARRIBA AL SECTOR LEGAL

LA POBLA DE CLARAMUNT I VILANOVA DEL CAMÍ JA TENEN FIBRA ÒPTICA D’IGUANA

EL TEATRE DE L’AURORA REOBRE AMB UNA NOVA PROGRAMACIÓ AMB UN FORT ACCENT LOCAL

Lidera Comunicació amplia el servei d’edició de publicacions amb productes com revistes i butlletins municipals, catàlegs, memòries o publicacions temàtiques per a empreses, entitats i institucions. El servei inclou l’elaboració de continguts, el disseny i la impressió del producte, cuidant-ne cada detall en tot el procés. Lidera Comunicació és una agència de comunicació creada per un equip de professionals amb més de 15 anys d’experiència al món del periodisme i les noves tecnologies que ajuda a les empreses, institucions i associacions que no disposen de gabinets de comunicació propis a donar a conèixer la seva feina. Serveis de gabinet de premsa, campanyes de màrqueting, comunicació on line (pàgines web i xarxes socials) o productes audiovisuals son alguns dels serveis que ofereix.

Peña González neix en ple COVID, i són advocats sí, però adaptats al moment que vivim, aportant la innovació al sector legal, donant-li un aire fresc i amb moltes ganes de revolucionar-lo. La tecnologia i en part, la pandèmia, ens posa en safata una manera de treballar diferent, mitjançant una comunicació immediata i constant, reunions en videoconferència, enviament de documentació telemàtic, etc. Adaptant-nos a les restriccions, i a la vegada sense perdre temps. Des de Peña González ho volen aprofitar i acullen tots aquests avantatges per brindar eficàcia i reduir al màxim els costos, salvaguardant la discreció i la confidencialitat. Engeguen aquesta nova aventura d’emprenedoria, tenint molt present les necessitats del mercat, i que volen estar al costat de cada client, sempre que els necessiti. Han creat el que denominen com a “Legal packs”, és a dir tarifes planes, amb la intenció de fer arribar a les empreses i els autònoms aquest suport legal constant i de confiança, per un cost molt reduït, i adaptat al pressupost del qual els clients necessitin. La seva passió és el dret, però sobretot exercir-lo amb compromís, excel·lència i justícia, ja que el seu lema és allò que un dia digué en Charles Louis de Secondat: “Una cosa no és justa pel fet de ser llei, ha de ser llei perquè és justa”.

Iguana segueix treballant per fer arribar la seva pròpia xarxa de fibra òptica arreu de la nostra comarca i ja ha completat el desplegament de La Pobla de Claramunt i està acabant d’enllestir el de Vilanova del Camí. L’operador de l’Anoia ja dona cobertura a més de 44.000 unitats immobiliàries d’una trentena de nuclis. Iguana ofereix un dels amples de banda més elevats de la comarca amb fins a 1 Gbps de descàrrega i 300 Mbps de pujada per a particulars, i amples de banda superiors o bé a mida per a empreses que es poden complementar amb centraletes virtuals que permeten gestionar la telefonia de l’empresa de manera professional des de qualsevol lloc, xarxes privades virtuals que permeten, entre d’altres, teletreballar com si s’estigués a l’oficina, xarxes sense fils, etc. Iguana està treballant per fer arribar la fibra òptica a Copons, Veciana, Carme, Orpí, Piera, La Llacuna, i a Montserrat Parc i Sant Pau de la Guàrdia al Bruc.

El Teatre de l’Aurora torna a obrir portes amb la Programació Setembre/Desembre 2020. La sala independent de Cal Font estrenarà tres espectacles Molotov de David Pintó i Joan Valentí, un colpidor muntatge que reviu la història de Cipriano Martos, militant antifranquista mort el 1973; Sota Sola de Ka Teatre, un espectacle familiar sobre la importància de donar valor a les petites coses del dia a dia i La farmaciola del malalt imaginari, una adaptació de El malalt imaginari de Molière dirigida per Marc Hervàs i interpretada per Jordi Hervàs i Fina López. També es podrà veure La lleugeresa i altres cançons de Teatre Nu, on l’actriu Aida Oset actua, canta, toca la guitarra i fa de dj. en un recital en homenatge a la infermeria. També Denarius World dels pierencs PuntMoc, 6 històries i més de 80 personatges amb només 3 actors. La Tresquera de Cia. La Remeiera amb l’actriu tousenca Mònica Torra, un espectacle íntim, directe i alliberador que tracta els abusos infantils dins del nucli familiar. Finalment el multipremiat El rei de casa de Farrés Brothers i cia., que reflexiona sobre què passa quan arriba un nou germanet a casa. Al novembre el teatre acollirà una nova edició del Festival El Més Petit de Tots amb ...I les idees volen d’Animal Religion i Kl’aa, la teva cançó d’Inspira Teatre. La programació també inclou un cicle de tres concerts: el pianista Joaquim Font, el Rèquiem de Mozart Temps Viscut i Funky Good Time.

www.lidera.cat

@pena_gonzalez_abogados

www.iguana.cat

www.teatreaurora.cat

UEA Magazine Notes de premsa d’empreses

LIDERA COMUNICACIÓ AMPLIA EL SERVEI D’EDICIÓ DE PUBLICACIONS

47


UEA Magazine Notes de premsa d’empreses

Notes de premsa d’empreses

48

L’HOTEL DEL SOMIATRUITES APAREIX A LA REVISTA ARCHDAILY, UNA DE LES MÉS PRESTIGIOSES DEL MÓN EN ARQUITECTURA

VENDING MARTÍNEZ: 40 ANYS AL MÓN DEL VENDING

L’HOSPITAL UNIVERSITARI D’IGUALADA S’ADHEREIX AL DIA MUNDIAL DEL CÀNCER DE MAMA

INSTINT.NET ES CONVERTEIX EN AGÈNCIA DE MARKETING DIGITAL PARTNER DE TRUSTPILOT

L’Hotel del Somiatruites, projectat per l’arquitecte Xavier Andrés, no deixa de despertar interès en les capçaleres especialitzades en arquitectura d’arreu del món. La revista ArchDaily, la més llegida del món amb mig milió de lectors diaris, s’ha fet ressò d’aquest edifici situat al barri del Rec d’Igualada. Un hotel que destaca per la integració en l’entorn industrial d’aquest barri emblemàtic a través del disseny –amb la pell i la fusta com a grans protagonistes en l’interiorisme–. L’Hotel del Somiatruites compta amb set habitacions, espais convertibles que l’hoste pot transformar en zona de descans o bé de treball, amagant el llit al sostre, i que s’adapta a les necessitats d’allotjament d’una ciutat mitjana com Igualada, amb força presència de visitants professionals.

Una vida vinculats al teixit empresarial de la comarca de l’Anoia, nascuts a Igualada, aprenent i millorant dia a dia amb la barreja d’experiència, aprenentatge i servei de proximitat. Matèria prima de primera qualitat, productes reciclables, nova pàgina web i ara botiga online, per facilitar la vida als seus clients.

L’Hospital Universitari d’Igualada s’adhereix al Dia Mundial del Càncer de Mama. L’objectiu d’aquesta diada és sensibilitzar i conscienciar a la població de la rellevància de la detecció precoç del Càncer de Mama. És important fer les revisions ginecològiques i de les mamografies de cribratge poblacional, ara més que mai, donada la pandèmia de la COVID 19. També es vol donar suport a les dones que estan en el procés diagnòstic, tractament o les que ja han superat aquesta malaltia.

Instint.net s’ha convertit en agència de marketing digital partner de Trustpilot, la plataforma d’opinions més potent del món, que contribueix a potenciar la confiança dels compradors digitals. Trustpilot és una de les fonts internacionals més fiables on els usuaris obtenen opinions sobre empreses i marques per a prendre millors decisions, que inclou un procés de verificació per garantir la seva fiabilitat.

Archdaily no és l’única revista especialitzada que s’ha fixat en aquest projecte de l’igualadí Xavier Andrés, capçaleres de prestigi com On Diseño, Plataforma Arquitectura, Promateriales o Arqa s’han fet ressò de l’Hotel del Somiatruites, que ja porta un any i mig en funcionament.

www.somiatruites.eu

Intentant acompanyar un break al treball, quan comences el dia a casa, escalfar el dia de fred o simplement per degustar els matisos amargs. El cafè és la segona beguda més consumida al món, la imatge més popular a Instagram, i el nexe d’unió en històries de pel·lícules. Robusta i aràbiga són les principals varietats de gra, el primer conté més cafeïna, és més fort i amarg, el segon és de millor qualitat i compleix amb els tres grans pilars que ha de tenir un cafè: aroma, cos i acidesa.

www.vendingmartinez.cat

Des de l’Hospital es varen realitzar diverses activitats en motiu del Dia Mundial del Càncer de Mama, com per exemple, el personal va dur una mascareta de color rosa, al vespre es va il·luminar de rosa la façana de l’Hospital o es realitzaren diverses xerrades per conscienciar a la població.

www.hospitaligualada.csa.cat

Com a agència partner de Trustpilot, des d’Instint.net milloren el recorregut del client dins l’ecommerce, i ajuden als comerços online a generar confiança a Internet, fer-se veure i vendre. Ofereixen prova social, de manera que el client descobreix les experiències d’altres compradors; fidelització, a través del feedback que es genera, i posicionament web, ja que Google valora positivament que les botigues online apareguin en plataformes externes de verificacions certificades. Per a oferir el millor servei ecommerce als seus clients, a Instint. net també són partners oficials de Google, TrustedShops i Criteo. Des d’Instint.net treballen al costat dels clients per crear experiències de compra satisfactòries, que tinguin en compte les necessitats de l’usuari i tots els aspectes que impliquen l’experiència d’una bona compra online.

www.instint.net


AUTOBOMBA INCORPORA NOVA GAMMA

RÀDIO SALA – RS AUDIOVISUAL CREA UNA NOVA MARCA RS DRONE

INTAREX APORTA SOLUCIONS D’INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL A LA INDÚSTRIA

ESSÈNCIA ALQUÍMICA, CENTRE D’ESTÈTICA I COSMÈTICA NATURAL, OBRE LES SEVES PORTES DE NOU

Auto Bomba, empresa del sector logístic amplia la seva gamma de productes; a les marques Unicarriers, Nissan, Stöcklin i Kärcher de les quals és Distribuïdor i Servei Tècnic Oficial ara hi suma la marca EP EQUIPMENT, apostant clarament per les noves energies.

Feia temps que els clients de Ràdio Sala RS Audiovisual els hi demanaven servei de vídeo i fotografia aèria per poder incloure en les edicions dels vídeos publicitaris, de presentacions de producte o dels diferents esdeveniments audiovisuals, esportius o d’altres índoles. En aquest sentit, des de RS Audiovisual informen i presenten la nova marca que a dia d’avui ja està completament operativa: RS Drone Aerovisual Services, servei destinat a tot tipus de client que desitgi o requereixi d’una filmació o fotografia aèria, serveis d’inspecció, supervisió o esdeveniment en directe amb videoprojecció a temps real de l’esdeveniment. RS Drone és una marca de RS Audiovisual que s’ha constituït com a empresa operadora acreditada per l’Agencia Estatal de Seguretat Aèria (AESA) i en que a dia d’avui disposa de dos pilots professionals juntament amb drones professionals amb càmeres 4K i una unitat mòbil equipada amb tot el material necessari per a la realització en directe d’esdeveniments.

Hem sentit a dir moltes vegades que la indústria 4.0 és el futur. Però ja és el present i és clau per a ser més competitius. Intarex, que ofereix solucions de software per empreses des de fa 25 anys, i partner oficial de SAP Business One, fa un pas endavant i està desenvolupant projectes de Intel·ligència Artificial (AI) amb l’ànim de seguir aportant valor afegit a la indústria.

Essència Alquímica és un centre d’estètica i cosmètica natural situat a Igualada. A Essència Alquímica uneixen benestar físic i emocional per arribar a la bellesa i la salut, amb un respecte absolut per la natura que ens envolta.

EP, nascuda al 1993, en els seus inicis estava limitada al mercat asiàtic, però aviat es va situar com a fabricant predilecte de marques de prestigi mundial, les quals li encomanaven la producció subrogada d’equips d’interior, com transpaletes elèctriques, apiladors... Aquestes fructíferes aliances van atorgar-li una confiança i notorietat suficients per començar a distribuir el seus propis productes sota la marca original. Auto Bomba sempre al costat dels seu clients oferint solucions personalitzades.

www.autobomba.com

www.rsaudiovisal.com

Algunes de les aplicacions pràctiques d’AI en les que treballa Intarex són per exemple la lectura de textos manuscrits a partir de la captura d’una imatge amb un mòbil o una tauleta. O el poder donar ordres per veu dins el procés de producció, quan un operari/a no pot teclejar o tocar una pantalla. Un altre cas és poder fer una mesura acurada d’una superfície, una pell de curtits per exemple, a través de visió artificial i al mateix temps poder detectar defectes. I fins i tot la sensorització de la fàbrica i el magatzem que, a partir de sensors (temperatura, presència, ...), permeti integrar la informació física dels processos de producció al software de gestió. El futur ja és una realitat!

www.intarex.com

Busquen la combinació més adient, entre les teràpies d’olis essencials, plantes i llum per tractar les necessitats de cada clienta. Reserva hora pel teu diagnòstic gratuït i comença el teu camí de transformació personal. Novetat covid: Essència Alquímica és el primer centre d’estètica català en desinfectar l’aire del local mitjançant ionització. Es tracta d’un aparell instal·lat dins de l’aparell de l’aire condicionat i que elimina tot tipus de patògens en espais tancats i superfícies. Aquest sistema ha estat certificat pel Ministeri de Defensa i l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial i és totalment innocu per a la salut. L’aromateràpia (Alqvimia), la fitoteràpia (Vagheggi) i la fototeràpia (Lipoled) al teu servei, consulta tots els tractaments i serveis a:

www.essenciaalquimica.com

UEA Magazine Notes de premsa d’empreses

Els productes EP incorporen bateries de ions de liti, pensades per fer càrregues d’oportunitat i allargar les jornades productives, estalviant les pèrdues de temps en els canvis de bateries, a uns preus molt competitius.

49


Més de 25 anys acompanyant a les empreses en la seva transformació digital La missió d’Intarex, és acompanyar a les empreses en la seva adaptació als entorns canviants del mercat, aportant solucions de software que ajudin a millorar la competitivitat i facilitin el creixement.

“La nostra missió és fer que els nostres clients siguin més competitius gràcies a la tecnologia”, detalla Blai Paco, CEO d’Intarex. Això és possible gràcies a treballar amb solucions estàndard que permeten una gran escalabilitat i modulació per adaptar-se a als nous reptes amb els que es van trobant els clients.

UEA Magazine La trajectòria

Solucions a mida però estàndards

50

“L’objectiu es oferir una solució estàndard a on el nivell d’especialització semblava requerir una solució a mida. Volem que les nostres solucions s’adaptin com un guant, però amb un programari estàndard. La importància de l’estàndard rau en el fet de reduir els costos de propietat i assegurar la seva evolució. El programari estàndard és a més un sumatori de bones pràctiques sectorials, que creix amb les iniciatives de tots els clients.” detalla Paco.

Intarex es diferencia d’altres partners SAP per l’alt rati de desenvolupadors del seu equip, que els permet parametritzar i personalitzar les solucions a les casuístiques de cada client. També n’és un valor afegit, la seva mida d’empresa, que permet un tracte molt mes proper i personalitzat.

SAP Business One Gràcies al seu nivell d’especialització, l’empresa igualadina Intarex va entrar al 2006 a formar part de la xarxa partner de SAP Business One, la plataforma líder de gestió empresarial per a petites i mitjanes empreses. El seu programari està present en 130 països i es troba en constant desenvolupament i millora. SAP optimitza els processos de l’empresa i aporta una visió fidedigna

i unificada de les operacions. Des de la comptabilitat i les relacions amb el client, fins a la gestió de la cadena de subministraments i compres. A més, captura tota la informació del negoci en un sistema únic i escalable, simplificant la presa de decisions de l’empresa gràcies a la visualització de tota la informació i dades en temps real. Així doncs, aquest programari aporta un valor afegit a les empreses gràcies al poder de la informació. També en millora la productivitat i per tant permet competir amb empreses més grans.

www.intarex.com

Intarex es una empresa que es dedica des de fa més de 25 anys a desenvolupar i implementar solucions integrals de software, ERP, per a les Pimes. Partners de SAP Business One des del 2006, té com a objectiu que el client desenvolupi tot el seu potencial. A més, els seus orígens igualadins ha fet que Intarex hagi arribat a esdevenir líder en soluciones verticals especialitzades en Moda, Calçat i Curtits (totes elles integrades a SAP Business One).


Novetats a l’avantguarda de la tecnologia Cloud, treballa al núvol

Azure la plataforma cloud d’avantguarda “El cloud juga un paper fonamental, sobretot pel que fa al teletreball. És una solució del present i del futur perquè ens permet treballar des d’on sigui”, detalla Paco i afegeix dient que “és clau pel creixement de qualsevol tipus de negoci. A més, és també una forma de protegir la seguretat dels documents de l’empresa”. En aquest sentit, des d’Intarex ofereixen les solucions Cloud de Azure, perquè la teva empresa estigui a l’avantguarda en tecnologia. Treballar al núvol aporta el valor de la mobilitat, fent que puguem accedir-hi des de qualsevol lloc, dispositiu i plataforma. Ajuda estalviar, doncs les aplicacions al núvol són més fàcils de mantenir i sempre estaran actualitzades. L’Adaptabilitat, l’espai que necessitem i quan el necessitem, pagant nomes el que es necessiti en cada moment. Gaudint de la seguretat contra ciber-atacs que una sola empresa no es podria permetre. A més d’ajudar a la sostenibilitat i reduir la petjada ecològica, gràcies a la concentració i optimització de servidors.

Intel·ligència Artificial Un altre projecte que s’està desenvolupant és el d’Intel·ligència Artificial, amb la intenció de potenciar l’ús d’aquesta tecnologia a les Pimes, augmentant el valor i impacte de l’ERP als diferents processos de l’empresa. Per exemple, automatitzar la similitud d’imatges en catàlegs, per tal de relacionar productes visualment semblants de forma automàtica i millorar la personalització de l’oferta. O fer que la màquina pugui detectar visualment (a partir d’imatges) errors i defectes d’un producte dins del procés de fabricació, o fins i tot mesurar-ne la seva superfície, com en el cas de les pells. Això fa que es pugui obtenir automàticament informació rellevant del producte dins del procés de fabricació.

La clau de l’èxit: l’escolta activa L’equip d’Intarex està format per més de 25 treballadores i treballadors, entre les quals, compta amb un equip desenvolupador de 8 persones. Durant aquests vint-i-cinc anys lntarex ha anat creant una xarxa de clients que s’estén per tota la península Ibèrica i des de Mèxic a Argentina, amb localitzacions puntuals a Estats Units, Europa i Àsia. “Els nostres valors es basen en crear relacions satisfactòries i de proximitat amb els clients. El tracte proper ens permet treballar cada projecte amb la mateixa il·lusió que el client. L’escolta activa sobre totes les propostes i l’experiència de 25 anys desenvolupant i implementant solucions per a Pimes són la nostra proposta de valor”, revela Paco.

UEA Magazine El reportatge

Arrel de la pandèmia, l’empresa Intarex ha desenvolupat solucions tecnològiques encarades a resoldre les noves problemàtiques dels seus clients. També ha ajudat a la transició cap al teletreball de molts dels seus clients. Una d’elles és la transició al núvol. El treball al núvol, el cloud, fa referència a tenir-ho tot, documents, programari i correu electrònic allotjat en servidors al “núvol” i s’accedeix a través d’internet.

51


Al podi de la innovació, la indústria i l’esport A través de dos actius com el Circuit Parcmotor i el Campus Motor Anoia, l’empresa Gestió Parcmotor Castellolí SL aposta clarament per estar a l’avantguarda de les noves tecnologies en un entorn exigent gràcies a l’aposta doble de Cellnex i Circuit Parcmotor

UEA Magazine El reportatge

El municipi de Castellolí acull un complex de renom i de referència. No només a l’estat, sinó també al continent europeu i en l’àmbit internacional. Es tracta del Circuit Parcmotor, un actiu de comarca, però sobretot pretén ser-ho de país, i que es regeix per uns paràmetres que el converteixen en un circuit smart. Reflex per ser camps de proves per la indústria, plataforma per la formació, escenari de l’esport de motor i capdavanter i pioner en la mobilitat intel·ligent, la connectivitat i

52

la sostenibilitat gràcies al partnership amb Cellnex. L’empresa que gestiona i fa possible l’engranatge d’aquest complex és Gestió Parcmotor Castellolí SL, arran d’un acord d’explotació amb la Fundació Catalana per l’Esport del Motor a canvi d’un cànon de gestió, i que ha implantat des del juliol de 2017 un model de negoci basat en el lloguer d’espais i la prestació de serveis associats a les activitats que s’hi desenvolupen. La flexibilitat i la

seva vocació de servei generen una alta consideració per part de les grans marques d’automació com a usuari final de la instal·lació. En aquest sentit, aquest complex es defineix sobre tres eixos principals que el fan singular -tot i la seva ubicació i orografia que ja de per se connoten la seva essència-: la innovació, la indústria i l’esport. Uns valors fonamentals que a més també aposten per estar a l’avantguarda de les noves tecnologies en un entorn canviant i exigent com l’actual.


DOS ACTIUS PRINCIPALS: EL CIRCUIT PARCMOTOR I EL CAMPUS MOTOR ANOIA

L’APOSTA DE CELLNEX PER CONVERTIR EL PARCMOTOR EN UN CIRCUIT CONNECTAT

CIRCUIT PARCMOTOR: UN POL D’ATRACCIÓ PER A MARQUES I CORPORACIONS

Per fer-hi front, la companyia es basa en dos actius principals: un, el propi circuit, i l’altre, el Campus Motor Anoia. Per una banda, Circuit Parcmotor compta amb més de 800.000 metres quadrats, destinats a diferents circuits, serveis i instal·lacions per promoure jornades de test, accions de comunicació, activitats d’entrenament i esports de motor.

La innovació és un dels eixos principals de Circuit Parcmotor i gràcies a l’aposta doble de Cellnex Telecom i Gestió Parcmotor Castellolí SL ha permès que sigui un dels primers circuits connectats d’Europa arran de l’equipament del complex amb les infraestructures i tecnologia necessàries perquè s’hi puguin desenvolupar nous productes i serveis vinculats a la mobilitat intel·ligent i el vehicle connectat i autònom. Un fet que ha permès convertir Circuit Parcmotor en un entorn de referència, donat que compta amb una xarxa inalàmbrica amb connectivitat a tot el recinte, tot tipus de sensors i càmeres d’alta definició pel seguiment de vehicles en pista i unitats embarcades en els propis vehicles per a la transmissió de veu, vídeo i dades de telemetria, entre d’altres funcionalitats. A la vegada, tota la infraestructura desplegada s’autoabasteix mitjançant energia eòlica i solar.

El segon eix que en què pivota Circuit Parcmotor és la indústria. La seva proximitat a Barcelona l’entorn natural de privilegi però també la confidencialitat que confereix l’emplaçament, l’orografia i l’exigència del circuit en si, com també les noves infraestructures, fan d’aquest complex un punt d’atracció per a marques i les seves necessitats, ja sigui per a esdeveniments corporatius i presentacions de producte, així com jornades de testing, formació i desenvolupament de tecnologia. Són nombroses i reputades les corporacions que han confiat en aquestes instal·lacions acollint projectes d’alta envergadura. En aquest mateix sentit, s’ha donat suport a l’administració pública comarcal pel Projecte PECT: Pla d’Especialització i Competitivitat Territorial perquè el complex i el territori siguin una referència en la infraestructura i explotació del vehicle autònom.

Una mostra de la premissa i aposta per a una gestió energètica eficient i mediambientalment responsable. Tot aquest desplegament, no només permet disposar d’un circuit modèlic i pioner tecnològicament, preparat fins i tot per a la tecnologia 5G, sinó que a la vegada posiciona la instal·lació, fomenta la riquesa, l’ocupació i una xarxa d’infraestructura al territori, tant pel propi municipi, però també a la comarca de l’Anoia.

circuitparcmotor.com

ESPORT DE MOTOR, CAPITAL CIRCUIT PARCMOTOR Finalment, el tercer eix és l’esport. Circuit Parcmotor té el ferm objectiu de potenciar la formació de joves pilots, arran de l’acord de gestió amb la Fundació Catalana per l’Esport del Motor. i la creació d’un Centre Alt Rendiment , construït a sobre del binomi amb Dorna Sports per esdevenir un centre de referència d’alt rendiment del motociclisme i a la vegada ser un centre adscrit al programa Road to MotoGP.

UEA Magazine El reportatge

Per l’altra, el Campus Motor Anoia, un equipament que està dotat d’un espai de 2.800 metres quadrats, focalitzat en acollir activitat industrial del sector de l’automoció, jornades de formació i casos d’ús relacionats amb l’entorn TIC i la indústria 4.0 convertintse en l’espai ideal de testeig i d’aplicació per a simulacions avançades dels nous serveis de mobilitat.

53


Anoia patrimoni industrial

LA IGUALADINA COTONERA

UEA Magazine patrimoni industrial

L’origen de la Igualadina Cotonera es pot trobar el 13 de juliol de 1842 quan va ser constituïda la Companyia Fabril Igualadina per un grup de socis capitalistes, els quals eren importants fabricants i comerciants de la vila d’Igualada. La direcció de la companyia corresponia al Consell d’Administració format pels socis Ramon Castells Pie, màxim accionista, Josep Aguilera i Oleguer Godó i es va nomenar director de la fàbrica a Celdoni Carles.

54

L’any 1857 es va liquidar l’esmentada societat i es va constituir la Igualadina Cotonera. Els seus accionistes van ser els següents: Ramon Castells, Marià Padró, Ramon Godó, Oleguer Godó, Joan Sendra i Ramon Carrer, tots antics socis de l’anterior companyia i les persones de l’entorn de Macià Vila van ocupar els llocs de responsabilitat en la direcció de l’empresa. L’any 1861, la Igualadina Cotonera era la sisena fàbrica de teixits més important de Catalunya.

La baixa productivitat de l’empresa com a conseqüència de la manca de combustible va ocasionar que, cap el 1881, es posés a la venda els edificis i els terrenys. Així l’empresa va passar a mans de la família Godó. Quan l’any 1883 va morir Ramon Godó i Pié, Bonaventura Llucià Grifell i Joan Godó Llucià, mare i fill, el van succeir en el negoci familiar i van decidir constituir una societat regular col·lectiva anomenada Vídua i Fill de Ramon Godó. Una de les grans innovacions que van aportar a la fàbrica va ser dotar-la d’energia elèctrica. A la fàbrica hi treballaven, l’any 1903, 423 treballadors dels quals 322 eren dones. La indústria tèxtil cotonera igualadina va entrar en crisis durant la dècada dels anys vint, fet que va coincidir amb el període d’estancament de la I Guerra Mundial. Durant la Guerra Civil l’empresa va ser col·lectivitzada (1936-1939) i entre els anys 1939 i 1959, la producció de la fàbrica dels Godó va ser molt baixa, com la de la resta de fàbriques tèxtils.


L’Anoia és vestigi i testimoni del seu passat industrial, territori i essència d’un imponent patrimoni industrial de llarga i reconeguda tradició, que avui dia, reflecteix el que vàrem ser, el que som i que ens projecta el futur. Font: PASCUAL I DOMÈNECH, Pere. La Igualadina. Símbol de la revolució industrial a Catalunya. Ajuntament d’Igualada-Institut Municipal de Cultura. Igualada. 2014.

A la mort de Joan Godó, l’any 1957, l’empresa va quedar integrada en la Societat Anònima Textil Igualadina (SATI) i va tancar definitivament el 1967. A la Igualadina Cotonera es fabricava, amb telers mecànics (200 telers l’any 1933), filats i teixits de cotó, bàsicament, per a matalassos, tapisseries i indumentària. Els tipus de teles eren: damascs, alpaques, cutis, cotó, cashmire, etc...

A l’Arxiu Comarcal de l’Anoia es conserva la documentació de l’empresa. El fons està integrat per documentació de direcció, gerència, recursos humans i comptabilitat. En la documentació referent al patrimoni cal destacar els plànols i les valoracions dels danys ocasionats per la Guerra Civil. Finalment, també és interessant la documentació relacionada amb la gestió de la producció, amb els escandalls, els mostraris, etc.).

Fotografies: ACAN- Arxiu Fotogràfic Municipal- Autor: Marca Vila. Fons Ramon Godó i Franch

UEA Magazine patrimoni industrial

L’any 2003 l’edifici va ser declarat Bé d’Interès Local i Bé Cultural d’Interès Nacional, per la seva vàlua arquitectònica, patrimonial i simbòlica.

55


Tornar als orígens, a la terra, i a l’essència de les coses senzilles, donar vida a la Catalunya buida

UEA Magazine Fem comarca

Durant la pandèmia ha nascut una iniciativa a les xarxes socials que ha sigut i segueix sent tendència: és el compte Repoblem. Una iniciativa que pretén posar solució al despoblament rural

56

Escrivia Mercè Rodoreda a Quanta, quanta guerra... que “les coses importants són les que no ho semblen”. La pandèmia del coronavirus i com a conseqüència el confinament, ens han posat sobre la taula moltes inquietuds, però també, ens ha fet qüestionar quin model de vida volem: pisos cars, petits, sense balcó, allunyats de la natura, que ens fan replantejar què volem o que no volem tornar a reviure, i que potser abans, no ho havíem valorat prou. Després del confinament, hi ha hagut municipis petits o micropobles que han fet despertar un interès inaudit, sobtat, i on queda palès que la societat vol retornar als seus orígens, a la terra. A l’essència que les coses senzilles són les que de debò ens

han d’omplir com a éssers humans. Un reflex de tot això és la iniciativa que ha nascut durant la pandèmia: Repoblem de la mà de Ton Lloret. Catalunya, des de fa dècades, arrossega un problema endèmic com ho és el despoblament rural. La recerca de noves oportunitats, la lluita per una vida millor, la industrialització, la manca de feina, les fortes gelades o sequeres -que acaben afectant al model productiu d’un territori que tant en depèn com els fruiters o les oliveres, el cereal i la vinya, i tants d’altres conreus- provocaren un èxode dels petits nuclis de població cap a les ciutats. “Volem repoblar la Catalunya buida”, detalla Lloret i afegeix que: “Tard o d’hora, el despoblament


En aquest sentit, l’objectiu de Repoblem és el següent: revertir aquest encallament que fa segles que viu Catalunya i les comarques d’interior i municipis rurals; i per l’altra, aprofitar aquesta onada de ciutat. “La ciutat no ha quedat igual després del confinament o amb la pandèmia. Ara és més antipàtic viure-hi. Comprar o

anar a un centre comercial és molt menys ociós que abans, per això la gent busca un altre tipus de vida i possibilitats que ofereix l’entorn rural”, explica Lloret. “Volem ajudar, no volem globalitzar aquest fenomen. Tot això també es produeix per la regulació de l’accés de l’habitatge”. Tanmateix, l’impulsor de Repoblem també explica que es produeix un cercle viciós i que fan la situació molt més complexa del que ja és: “Quan marxa gent, no poden romandre alguns serveis com l’escola o els comerços; i que per tant, com que no hi són, ja no hi va a viure més gent. Ara és un moment per trencar aquest cercle. La iniciativa pretén posar-se al servei d’aquests pobles via ajuntaments o veïns o mentors, però també es posa al servei d’una empresa que busqui una vacant concreta en un municipi determinat perquè no acaba d’omplir aquesta oferta de feina, o alguna altra que ofereixi la possibilitat de fer teletreball,

i per tant, la persona pugui anar a viure al municipi en qüestió i pugui desenvolupar la seva feina”. Fins al moment, la iniciativa Repoblem ha causat furor a les xarxes socials i ha tingut una bona acceptació i ha causat diverses allaus de correus de persones que s’interessen per anar a viure als diversos municipis que anuncien des d’aquest compte de Twitter i Instagram, ja sigui per captar noves famílies a viure a diversos municipis, d’altres per gestionar negocis o establiments. La UEA està al costat de qualsevol iniciativa que pugui dinamitzar la comarca, generant reptes i oportunitats. Per aquest motiu, felicitem a Repoblem perquè posa en valor i dona resposta a una de les necessitats del Llibre Blanc com ho és la captació de talent, la reactivació dels pobles, la recuperació d’antics oficis i l’autocupació.

UEA Magazine Fem comarca

és una qüestió que s’ha d’encarar perquè els petits municipis segueixen perdent població”. Lloret ho exposa des de la seva experiència i vivència; de fet, ell viu amb la seva família en un petit nucli del municipi d’Argençola: “Hem anat perdent habitants i això comporta que la població perd serveis. Hi ha hagut pobles que han fet crides puntuals, sobretot per no haver de tancar serveis com l’escola, oferint pisos o albergs. Ara amb la pandèmia ha sobresortit també l’altra vessant, que en realitat, és el procés contrari: tanta gent que ha volgut o vol anar a viure a un poble i unir-ho. D’aquí neix el compte de Twitter Repoblem”.

57


Mirant enrere

Els oficis d’abans... PERRUQUER:

El qui té per ofici tallar els cabells, afaitar, etc. El qui fa o ven perruques.

UEA Magazine Mirant Enrere

58

A IGUALADA... abans del 1936, hi havia moltes perruqueries però no constaven al registre del pagament de les contribucions per activitats econòmiques (Matrícules Industrials). A la rambla de Sant Isidre, núm. 16, l’any 1878 hi havia la perruqueria d’Isidro Foix, amb fabricació de postissos i dipòsit de perfumeria. Al mateix carrer, al núm. 32, el 1878, hi havia la perruqueria de Vicenç Claramunt. El seu negoci era una «tienda de peluquería en donde se afeita, riza y corta el pelo, trabajándose además en pelo natural». Anys més tard, Salvador Trullols i Ribé hi regentava una perruqueria i perfumeria. L’any 1895, va ser temporalment regentada per Esteve Salanova. Estava especialitzada «en el buidament de navalles, estisores i màquines de barber i en niquelació de tota classe d’objectes». El 1918, apareix com a perruqueria per a senyores, on també feien «banys i dutxes» i regentada pel seu fill, Gabriel Trullols i Miquel. Així hi trobem que el 1882, el pare del pintor modernista, Gaspar Camps, tenia una perruqueria i feia perruques, al carrer de Santa Maria, i al núm. 1 del carrer de l’Argent, almenys l’any 1882, hi tenia la seva perruqueria Francisco Foix. A la plaça del Pilar, a les acaballes del segle XIX, hi havia el «saló de perruqueria artística» del barber Pere Abadal i Torner Altres perruqueries de la rambla de Sant Isidre eren: la del núm 2, d’Eudald Cuadreny i Vidal que hi feia

FOTO: ACAN. Josep Castelltort, anys 30

TERMINOLOGIA Perruca: Cabellera postissa. Perruqueria: Botiga de perruquer; obrador de perruquer.

de barber des de 1906. El dia 21-11-1907 es va vendre la perruqueria a Jaume Alsina i Leonar i el 1909, hi havia la perruqueria i perfumeria de Veremundo Bertran i Santacana, àlies el Gallet.


59


El teu fill és el 29

Contracta ara l’assegurança de salut de la teva família i la quota dels teus fills serà només de 29 €* *consulta condicions de la promoció vigent

Què fa diferents les nostres asseguraces de salut? EL QUADRE MÈDIC MÉS AMPLI

Inclou els centres més prestigiosos i els equips mèdics que hi treballen. HOSPITALITZACIÓ A TOT EL MÓN

ASSISTÈNCIA EN VIATGE

Amb validesa a tot el món.

COBERTURA DE PRÒTESIS

Fins a 42.000 euros per a tractaments especials fora del quadre.

La més àmplia del mercat, cobreix totes les pròtesis internes i molt més.

COMPLEMENT SPORT

PSICOLOGIA CLÍNICA

Amb cobertures exclusives de medicina esportiva.

Sense necessitat de prescripció mèdica, fins 24 sessions l’any.

LLIURE ELECCIÓ DE GINECÒLEG I PEDIATRA

Cobertura exclusiva per als col·legiats. ASSISTÈNCIA INTEGRAL DEL CÀNCER

Inclou medicacions i teràpies que altres companyies no cobreixen. TELECONSULTA I VIDEOCONSULTA

Per a consultes sobre temes de salut, sense haver-se de desplaçar.

COBERTURA DENTAL

Odontologia bàsica i dues higienes anuals cobertes.

ı

60

Sant Cugat del Vallès - Hospital General de Catalunya • Terrassa • Vic Vilanova i la Geltrú • Girona • Blanes • Figueres • Olot • Palamós • Lleida Tarragona • Reus • Tortosa • El Vendrell • Palma de Mallorca • València • Madrid

Infor

OFICINES I DELEGACIONS: Granollers • Igualada • Manresa • Mataró • Sabadell

m

Seu social: Tuset, 5-11 08006 Barcelona - Tel. 93 414 36 00 - www.mgc.es

e’n t a


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.