SANT CELONI I L'ATLETISME

Page 1



SANT CELONI I L'ATLETISME Una aproximació històrica

Albert Galin i Calvo Atleta, entrenador, directiu, organitzador i promotor de l’atletisme


SANT CELONI I L'ATLETISME ALBERT GALIN I CALVO

Primera edició: Octubre de 2021

© del text: Albert Galin i Calvo © de les fotografies: Fons personal d’Albert Galin i Calvo i Arxiu particular de la família Castelltort (2021). Revisió i correcció ortogràfica: Marta Callavé

© 2021 Tushita edicions www.tushitaedicions.com info@tushitaedicions.com

Disseny de les cobertes: Sir Gawain & Co a partir d’una idea d’Albert Galin.

Imprès a: Romanyà Valls ISBN-13: 978-84-123938-1-1 Dipòsit legal: B 16674-2021 Thema: SHB, DCN, 1D, 1DSE, 1DSE-ES-J, 1DSE-ES-JA IBIC: WSK, BM, 1D, 1DSE, 1DSE-ES-J No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic, ni la seva transmissió a través de qualsevol mitjà, bé sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament o d’altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Fotografia de la coberta: ©Fons personal d’Albert Galin, (2021). Fotografia de la contracoberta: ©Fons personal d’Albert Galin (2021). Fotografies de l’autor a les solapes: ©Fons personal d’Albert Galin (2021).


SANT CELONI I L'ATLETISME

Albert Galin i Calvo Pedagog i exatleta internacional Impulsor i divulgador de l’atletisme

5



Al meu germà Antonio, referent i suport en els camins de la vida.



«De la realització de cadascú, depèn el destí de tots» Tucídides (460 aC-395 aC)


Albert Galin i Calvo

Altres obres del mateix autor CATALUNYA MARXA Generalitat de Catalunya 1988 Barcelona

MEMÒRIES 60 anys d’atletisme Tushita edicions 2020 Sant Celoni

10


SANT CELONI I L'ATLETISME

AGRAÏMENTS

A totes aquelles persones que durant els anys cinquanta

i seixanta corrien i feien atletisme al poble, i també als que organitzaven curses. Aquests han estat els primers aficionats locals i als quals devem admiració. També a les persones que durant els anys setanta, amb el seu compromís i convicció, van fer possible la realitat de l’atletisme a Sant Celoni. Sense les seves aportacions no s’ hauria produït el recorregut atlètic que forma part del patrimoni històric, social i cultural del poble. A totes les persones que ens han facilitat informació, documents i contactes per contrastar i validar les dades. Finalment, a l’editor, que amb la seva paciència i gran professionalitat ha fet possible aquesta edició.

11


Albert Galin i Calvo

ÍNDEX AGRAÏMENTS. PRESENTACIÓ. PRÒLEG. PREFACI. PREÀMBUL. INTRODUCCIÓ.

11 19 21 27 29 33

PRIMERA PART CAPÍTOL I – ANTECEDENTS (1931-1973) L’esport a Catalunya. La Federació Catalana d’Atletisme. República i atletisme. Selecció olímpica republicana 1936. Preolímpic Berlín 1936. Selecció d’imatges del temps de la República. Temps de guerra. Els anys quaranta. Can Petó. La família Castelltort. Crònica des de Mèxic. Biografia d’en Romà Castelltort. La Falange i l’esport català. La pràctica de l’atletisme local. Els primers atletes. Salutació feixista per fer esport. L’OJE i l’atletisme. Vencedor de la Jean Bouin. L’OJE Sant Celoni a Barcelona. El millor corredor dels anys seixanta. Arribada de l’arquitecte de l’atletisme.

37 39 39 39 41 43 45 51 51 53 55 57 58 66 68 69 70 70 71 73 73 76

12


SANT CELONI I L'ATLETISME

CAPÍTOL II – ORÍGENS (1973-1982) Inici de l’atletisme federat. La primera competició atlètica oficial. L’atletisme local va prenent forma. El primer gran impulsor. Primer curset d’iniciació a l’atletisme. Fundació del CA Sant Celoni. La primera junta directiva de l’atletisme. El Campionat Local de cros. Primera participació a la Lliga Catalana de clubs. Jornada de Lliga a Palafrugell 1976. Primera competició de cros d’àmbit català. Jornada de Lliga a Barcelona 1978. Quadrangular internacional de marxa. El segon cros català a Sant Celoni. Sant Celoni-La Costa. L’alcaldessa, impulsora de l’atletisme. Concentracions estatals a Sant Celoni. Els primers jutges d’atletisme. Presentació del projecte atlètic local. Campió estatal júnior de marxa a Madrid. Primera cursa urbana de relleus. Seminari d’entrenadors locals d’atletisme. Rècord estatal junior de 20.000 m marxa. Campionat d’ Europa Júnior a Utrech. Tècnics locals a Lisboa. Athletae. Primer Campionat de Catalunya a Sant Celoni. Francesc Botonero, el millor marxador dels anys vuitanta. 13

77 79 79 81 82 84 87 88 89 91 92 93 94 94 95 97 98 99 101 102 103 104 104 105 106 106 108 109 110


Albert Galin i Calvo

CAPÍTOL III – EVOLUCIÓ (1982-2000)

111

Inauguració de la de la pista d’atletisme. Atletes convertits en obrers. A Roma, un atleta participa en el Itàlia–França–Regne Unit–Espanya. Campió estatal absolut en pista a Santiago de Compostel·la. El Centre d’ Entrenament Català de Sant Celoni. Segona Trobada Internacional a Sant Celoni. Inici de la promoció atlètica a la pista. Primera reunió internacional d’atletisme. Campionat Local Open de 20.000 metres marxa. Triangular amistós a Saragossa. Segona reunió internacional a la pista. Primer Campionat d’ Espanya a Sant Celoni. El primer logotip de l’atletisme local. Cros Internacional de Mònaco. Estructuració de la promoció atlètica. Campionat de Catalunya Júnior a Sant Celoni. El primer gran velocista local. Centenari dels Maristes a Catalunya. Curs d’Activitats Físiques. Athletae / Exprés. Trobades de llançadors a Sant Celoni. El mastí dels Pirineus. Els cecs a la pista d’atletisme. La Copa Pirineus a Sant Celoni. El seu propi pes en litres de vi. Els atletes omplen l’Ateneu. Participacions internacionals al cros. Europeu Júniors a Iugoslàvia. Repercussió del canvi polític. Campionats del Món d’atletisme. Copes del Món de Marxa.

113

14

114 115 116 117 118 118 119 119 120 121 121 122 123 124 124 124 125 125 126 126 127 127 129 129 130 130 131 132 132


SANT CELONI I L'ATLETISME

Els relleus 4x400 metres. El millor corredor dels anys vuitanta. Rècord estatal júnior en disc. Aniversari de la Federació Catalana a Sant Celoni. Estatal juvenil a Màlaga. Jocs Olímpics de Barcelona. Es renova el sintètic de la pista. Sant Celoni-Lazio de Roma. Decatló Social. Jocs Mundials de Calgary (Canadà), 1997. Expedició a Sorgues (França). Un atleta excepcional. Entrenadors locals d’atletisme.

134 134 135 136 137 137 138 138 139 140 141 144 145

CAPÍTOL IV – DESENVOLUPAMENT (2000-2021) 147 Campionat de Catalunya Veterans a Sant Celoni. La Milla Urbana. Intent d’obertura d’un nou cicle. Campus de Nadal. Marató de Miami (EUA). Acampada Jove. Insígnia de plata per als jutges d’atletisme. De l’esplendor a la decadència. Celonina de Londres. Rècord estatal infantil. La pista convertida en heliport. El repòs etern d’un campió. Fundació del CA Baix Montseny. Athle-News. Retorna el cros català a Sant Celoni. Atleta i entrenadora. Campió de França sub-23. De Sevilla a Sant Celoni. 15

149 149 149 150 150 151 152 152 154 155 155 156 157 158 159 160 160 162


Albert Galin i Calvo

Reinici de l’activitat. Un polonès especialista en trails. Doble campió de Catalunya sub-23 de pista coberta a Sabadell. Un símbol de longevitat atlètica. Un català del nord. Campionat estatal a Avilés. Campionat de Catalunya sub-16 a Barberà del Vallès. Reconeixement al degà dels àrbitres. Presidents de la FCA a la pista de Sant Celoni. Campionat estatal de cros sub-23 per equips a Gijón. Campionat de Catalunya de 10.000 metres a Sant Celoni. Arriba la Marxa Nòrdica. Campionat d’ Europa Màsters a Venècia (Itàlia). La marató de Berlín. Reunió d’atletes internacionals. Els Dijous a la fresca. Nova etapa en el CA Sant Celoni. Bronze a l’estatal de pista coberta a Madrid. La pandèmia i l’atletisme. Una atleta de Romania entre nosaltres. De Colòmbia al Baix Montseny. Nou enllumenat de la pista. Comença una nova època. El nou paviment sintètic. Quaranta anys de la pista d’atletisme. Una permanent persistència. SEGONA PART CAPÍTOL V – ATLETES DESTACATS

163 163 164 164 165 166 166 167 168 168 169 170 171 171 172 173 174 175 175 176 177 177 178 178 179 180

181

Romà Castelltort. 183 Albert Galin. 188 16


SANT CELONI I L'ATLETISME

Francesc Botonero. Rafael Cobos. Dídac Mañas. Olga Riera. Andrea Díez. Adrià Galin. Altres.

190 192 194 195 197 199 200

CAPÍTOL VI – COMPETICIONS EMBLEMÀTIQUES 211 Gran Premi de marxa. Campionat Local de cros. Sant Celoni-La Costa. Trofeu Promoció de marxa. Trofeu Baix Montseny d’atletisme. Cros del Baix Montseny. Memorial Josep Novell i Olivé. Les proves combinades

213 216 218 219 219 221 222 224

CAPÍTOL VII – COMPETICIONS OFICIALS

225

Espanya-França-Bèlgica-Suïssa 1977. Espanya-Noruega 1983. Catalunya-Euskadi-Llenguadoc-Piemont-Sardenya 1990. Campionat estatal a Sant Celoni 1984. Campionat de Catalunya de marxa per clubs 1982. Campionat de Catalunya Júniors 1985. Campionat de Catalunya Veterans 2000. Campionat de Catalunya 10.000 metres 2018. Campionats Provincials de Barcelona de marxa 1976, 1984, 1987 i 1992.

227 228 229 229 230 231 231 232

17

233


CAPÍTOL VIII – ELS CLUBS D’ATLETISME

235

Club Atletisme Sant Celoni 1975. Club Atletisme Baix Montseny 2011.

237 238

EPÍLEG. ACABAMENT. NOTA FINAL. HEMEROTECA CONSULTADA . ÍNDEX ONOMÀSTIC.

239 241 242 243 245


SANT CELONI I L'ATLETISME

PRESENTACIÓ

S

ant Celoni és una vila esportiva i amb una gran vida associativa. En el moment de l’edició d’aquest llibre, més de 2.600 persones formen part d’alguna de les 23 entitats esportives del municipi. Segurament hi ajuda l’entorn privilegiat on vivim, així com la xarxa d’equipaments municipals que s’ han anat desplegant al llarg dels anys. Però, sobretot, aquest gran èxit és degut a la iniciativa de la gent. Persones que estimen l’esport i amb vocació de compromís amb la comunitat. Gent que dedica el seu temps de manera altruista a la formació, cohesió, salut, esforç..., valors pilars de la pràctica esportiva. A totes aquestes persones els devem el màxim agraïment com a municipi perquè ens ajuden a ser millors com a societat. 19


Albert Galin i Calvo

Aquest llibre és un clar reflex d’aquesta realitat. L’Albert Galin, un atleta reconegut del nostre municipi, però sobretot, un gran activista de la pràctica i formació esportiva, ens descobreix en aquest llibre la història de l’atletisme a Sant Celoni. Emmarcat en l’evolució de d’aquesta disciplina a nivell mundial i de país, l’autor desgrana persones, esdeveniments, fets..., claus de la història d’aquesta pràctica esportiva a la vila que ens ajuden a explicar la seva evolució fins a l’actualitat. Sant Celoni i l’atletisme és fruit d’una minuciosa tasca de recerca. A partir de diversos tipus de documentació i entrevistes a persones implicades en tota aquesta història, l’autor rescata de l’oblit noms propis i fets que formen part de la nostra història local i en deixa constància per a futures generacions, connectant el present amb el nostre passat recent i posant en valor alguns fets molt poc estudiats encara al nostre municipi. Des d’aquesta presentació, que l’autor m’ ha honorat a escriure, vull agrair a l’Albert la seva tasca en l’edició d’aquest llibre i tots els seus anys de compromís amb l’atletisme celoní, i fer-ho extensiu a totes les persones que heu contribuït a fer gran l’esport a la nostra vila. Estic segur que els lectors gaudireu molt de la lectura. Gràcies! Maig de 2021 Raül Garcia Ramírez Alcalde de Sant Celoni

20


SANT CELONI I L'ATLETISME

PRÒLEG

Si hi ha algú que pot parlar amb propietat de l’evolució

de l’atletisme a Sant Celoni, de la seva història, aquest és l’Albert Galin. I la raó és molt simple: va ser ell qui va introduir aquest esport al poble, el va saber divulgar, escampar, popularitzar i consolidar creant el Club Atletisme Sant Celoni, i va impulsar la construcció de les pistes d’atletisme per dotar-lo d’un magnífic equipament. Quan l’Albert em va trucar i em va dir que estava fent un llibre sobre l’atletisme celoní el vaig felicitar i encoratjar a tirar-lo endavant. Però quan, al mateix temps, em va demanar que li fes el pròleg, li vaig dir que s’equivocava. Que a mi l’esport no m’ ha agradat mai, i que era difícil trobar una persona tan negada en aquest aspecte. Ell, però, hi va insistir i, com que no sé dir que no, aquí em teniu... Vaig conèixer l’Albert Galin a mitjan anys setanta, quan jo era alumne del col·legi La Salle i ell va començar com a professor d’educació física a l’escola el curs 19751976. Si he de ser sincer, per les meves aptituds, era de les assignatures que menys m’atreia, i tot i que per a bona part dels meus companys era la més esperada, jo volia arribar a COU per poder-me’n alliberar. Ara he sabut que Galin va començar a vincular-se a Sant Celoni a finals de 1974, quan l’alcalde Ferran Catarineu li va demanar que redactés un projecte per promocionar l’atletisme al poble. L’any 1973 i 1974 la Federació Catalana d’Atletisme havia organitzat al poble les primeres edicions del Gran Premi de Marxa, i Galin hi va participar. Així es va iniciar la vinculació de l’alcalde amb la FCA i amb Galin. 21


Albert Galin i Calvo

Però retrocedim en el temps... com era el poble aleshores? El 1970 Sant Celoni tenia 9.297 habitants i deu anys després havia arribat pràcticament als 12.000 (11.929). Ja havia passat l’embranzida accelerada dels anys seixanta quan, a causa de la implantació de noves indústries que necessitaven molta mà d’obra, el poble va atreure veïns de la rodalia i, sobretot, nouvinguts de zones deprimides d’arreu de l’ Estat. Els 4.923 celonins de 1950 van créixer fins a 6.764 el 1960. Aquí és quan va començar el salt fort, i amb només deu anys, el 1970, es van sobrepassar els 9.000 veïns, com acabem de veure. A partir d’aleshores el creixement es va estabilitzar amb un ritme normal. És significatiu, però, que entre 1960 i 1990, la població pràcticament es doblés, ja que aquest darrer any Sant Celoni tenia 12.567 habitants. El poble creixia i es modernitzava a bon ritme. La mort del dictador el 1975 va donar pas a uns anys d’efervescència. Temps de canvis, d’il·lusió, de recuperació de les llibertats, de reivindicacions, de reviscolament de les entitats, dels partits polítics i dels sindicats, silenciats durant molts anys. El darrer alcalde del franquisme i de la transició democràtica va ser Ferran Catarineu, que va regir l’Ajuntament entre 1972 i 1979. Pel que fa a l’activitat física, durant el franquisme pràcticament tots els esports quedaven englobats dins la Organización Juvenil Española (OJE) del Frente de Juventudes. L’OJE promovia competicions atlètiques, d’ handbol, de tenis de taula, de futbol... i des de 1965 també organitzava l’elecció del millor esportista dins de la revetlla del 18 del juliol, en una festa que es mantingué fins a mitjan anys setanta. Com que volia modernitzar i generalitzar l’esport entre la joventut, el 1975 l’Ajuntament va contractar l’Albert Galin, que era monitor poliesportiu, per a dur a terme l’educació física de joves i escolars del poble a l’empara 22


SANT CELONI I L'ATLETISME

de la Delegación de Juventud, i amb la intenció de crear el Patronat Municipal d’ Esports. En aquella època, però, els consistoris tenien pocs recursos, i Ferran Catarineu va propiciar que el col·legi La Salle contractés Galin com a professor de gimnàstica dels grans el curs 1975-1976. Poc després també va entrar a L’Avet Roig per fer l’educació física. La tasca de l’Albert Galin va començar el mateix 1975, amb l’organització d’un curset d’iniciació a l’atletisme. Va ser a partir d’aquí quan es va popularitzar l’afició per l’atletisme al poble, i gràcies a la dedicació de l’entrenador Galin, qui també va dinamitzar la creació del Club Atletisme Sant Celoni el mateix 1975. L’any següent dirigia el Patronat Municipal d’ Esports, constituït el 1976 amb l’objectiu de facilitar i promoure l’esport i coordinar les activitats que s’organitzaven al poble. D’aquesta manera, Galin entrava a formar part de la minsa plantilla municipal que hi havia aleshores. El Club Atletisme va estar els primers anys al recer del Patronat. A poc a poc, el Patronat va anar agafant el relleu de l’OJE, acompanyat d’una gran quantitat de clubs, que van proliferar a partir de mitjan anys setanta i especialment en els vuitanta. Sota el lideratge de Galin, l’atletisme va assolir tanta empenta a Sant Celoni que les pistes d’atletisme van ser el gran equipament que va promoure el primer ajuntament democràtic dirigit per Teresa Rossell, que va ser alcaldessa entre 1979 i 1983. Es va començar a treballar en les pistes el 1976 i es van inaugurar el 1982. Però no cal que ens estenguem en aquests temes, ja que l’Albert ens ho explicarà abastament al seu text, com també descriurà les competicions atlètiques celonines i les fites aconseguides pels esportistes del Club Atletisme Sant Celoni. Però no és només en el camp de l’atletisme on es va notar la presència de l’Albert Galin. Dirigia el Patronat Municipal d’ Esports, i l’alcaldessa Teresa Rossell va voler potenciar-lo entre els escolars: per això el 1979 es van 23


Albert Galin i Calvo

iniciar els Jocs Escolars Esportius. Durant el curs, tots els dissabtes al matí hi havia competicions esportives interescolars entre centres de Sant Celoni i de la rodalia, com Llinars, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve, Vallgorguina, la Batllòria, Gualba... Els esports que es feien al poble eren l’ handbol, el bàsquet, el futbol sala, l’atletisme (cros i pista), els escacs, el voleibol... De cada temporada dels Jocs Escolars Esportius es feia un acte oficial de presentació, amb la presència de polítics dels municipis participants, i un acte multitudinari de cloenda en el qual hi tenien cabuda tots els esportistes i s’ hi repartien els trofeus. El Patronat també organitzava, des de 1981, la Nit de l’ Esport que es feia cada any, al mes de novembre, en el transcurs d’un sopar en el qual també hi solia haver orquestra i algun petit espectacle. Es confeccionava una llista amb els candidats i se seleccionava un noi i una noia com a millors esportistes de l’any. Tampoc es pot oblidar la seva tasca al capdavant del Patronat Municipal de Cultura, Esports i Joventut quan es van unificar els patronats. L’Albert Galin va promoure la creació dels dos butlletins municipals. El primer va ser L’ Esport, que es va editar entre 1981 i 1987, i és una eina bàsica per conèixer l’evolució de l’esport al poble entre aquests anys. Més atractiu general té Germinal, un informatiu de Sant Celoni que aplegava resums de les sessions de l’Ajuntament, però també notícies de la vila, cròniques d’actes i de festes, aportacions d’entitats i d’escoles, articles històrics escrits per Joan Pla Reverter, Martí Esclusa Prat o Josep Muntasell, col·laboracions literàries... i seccions tan interessants com “Sant Celoni tingué” o “Els nostres artistes”. Va començar amb el mandat de l’alcalde Antoni Pujol l’any 1983 i comptava amb el suport d’eficients funcionàries municipals i d’un bon grup de col·laboradors. Galin en va ser director fins al 1987. La lectura de Germinal és imprescindible per saber 24


SANT CELONI I L'ATLETISME

com era el poble i què s’ hi feia als anys vuitanta. És un altre gran regal que els curiosos interessats per la història li agrairem sempre. Josep Maria Abril López Historiador de Sant Celoni Tècnic de Cultura de l’Ajuntament

25



SANT CELONI I L'ATLETISME

PREFACI

El llibre Sant Celoni i l’atletisme és un magnífic treball de

l’amic Albert Galin, que recull fidelment una part molt important de la història de l’atletisme i, especialment, de la marxa atlètica a la ciutat de Sant Celoni. L’autor del llibre, pedagog, entrenador i gran marxador internacional, és una figura essencial en la història de l’atletisme català i espanyol. Ha dedicat pràcticament tota la seva vida a l’esport que estima, l’atletisme, i ha viscut amb passió moments decisius de la història d’aquest esport. L’atletisme l’ ha fet créixer com a persona i li ha permès establir un fort vincle afectiu amb molts entrenadors, jutges, directius i companys, que encara duren i que són tants que no els puc enumerar perquè no hi cabrien en aquest llibre. Malgrat tot, no vull deixar de fer menció de la defensa ferma i sincera que l’Albert Galin va fer del seu gran amic i marxador Jordi Llopart, primer campió d’ Europa català i medallista olímpic desaparegut recentment, quan els mitjans de comunicació no van valorar suficientment la seva extraordinària contribució al desenvolupament de la marxa atlètica al nostre país. Després dels seus dos llibres anteriors, Catalunya Marxa (1989) i Memòries, 60 anys d’atletisme (2020), l’Albert Galin ens sorprèn amb aquest nou llibre. Recorrent al seu arxiu personal, a les seves vivències i als seus amplis coneixements sobre l’atletisme, fa un extens i ben documentat recorregut per la història atlètica de Sant Celoni, fent referència als orígens de l’atletisme local, als primers grans atletes emergits, als primers jutges d’atletisme, als 27


Albert Galin i Calvo

entrenadors, a les primeres competicions, a les primeres instal·lacions, clubs i associacions, que abasten un llarg període de temps i que permeten recuperar els moments més importants de la història atlètica de la ciutat. L’octubre de 2019, l’Albert Galin va organitzar una trobada d’antics marxadors dels anys 60 i 70 a la pista d’atletisme de Sant Celoni, una experiència que tots els qui hi vàrem participar vam viure com un esdeveniment emocionant i inoblidable. Potser estic equivocat, però jo crec que l’Albert va organitzar aquella trobada perquè sent una gran nostàlgia dels moments en què l’atletisme es vivia d’una manera menys professional i era una font de relacions personals i de transmissió dels grans valors inherents a la pràctica atlètica. També crec que aquesta nostàlgia d’un temps millor, que ha quedat gravada per sempre a la seva ànima, és el motor que l’empeny a escriure sobre atletisme i a treure a la llum aquest gran llibre que, de ben segur, inspirarà noves creacions. Aquest llibre passarà a enriquir el patrimoni històric, social, cultural, i esportiu de Sant Celoni i de Catalunya, i el seu autor, l’Albert Galin, passarà a ocupar un lloc preeminent entre aquells que treballen, amb molt d’esforç i dificultats, per recuperar la història i els veritables valors del nostre esport. Agraeixo a l’Albert l’ honor que m’ ha fet en demanar-me la redacció d’aquest escrit, i animo els lectors a llegir el llibre amb interès, a trobar l’ànima de l’autor entre les seves pàgines, i a fer la màxima difusió perquè altres lectors coneguin aquesta magnífica obra. Bernat Serrán Jiménez Professor i catedràtic Institut Politècnic de Terrassa (INST) i UNED Historiador de l’atletisme

28


SANT CELONI I L'ATLETISME

PREÀMBUL

Conec l’Albert Galin des de fa més de cinc dècades, quan amb els meus germans practicava la marxa atlètica a la secció d’atletisme del Barça i ell començava a fer-ho en el JAB. Des de llavors hem anat mantenint, de manera intermitent per les circumstàncies de la vida, una relació que ha anat reforçant-se amb amistat i afecte. I és que l’Albert reuneix uns valors i unes qualitats humanes que a més de permetre-li ser com és, una gran, bona i generosa persona, l’ han fet créixer i destacar en els camins i activitats que ha anat emprenent, i en els àmbits socials on ha estat i està present. Que ara s’ hagi proposat escriure per deixar constatació de la importància de la pràctica esportiva i, concretament, de l’atletisme a Sant Celoni, és un fet molt remarcable, que se suma al treball que han fet i fan altres persones que s’ han preocupat i ocupat de preservar la seva història, entenent-la com aquella que procura apropar-se a la vida de cada dia dels que han estat i són els seus veïns i veïnes per deixar-ne memòria. Aquesta és la història important. Molt per sobre de la dels reis, nobles i d’altres jerarquies que l’ han ocupada en el seu decurs, però que per si sols són incapaços d’abastar-la ni explicar-la en la seva realitat i complexitat. En fer memòria de la meva pràctica de la marxa atlètica en els anys seixanta i inicis dels setanta del segle passat, tinc present l’aventura d’ haver col·laborat en aquell esforç de l’Albert i d’altres persones, entre elles el meu pare, Lluís Vila. De totes elles, en conservo un entranyable 29


Albert Galin i Calvo

record per donar impuls a la marxa tot creant i fent rutllar el Club de Marxa Mare Nostrum. En una de les activitats que vam realitzar com a club, una excursió al Montseny, vam passar per Sant Celoni de tornada a visitar els meus avis de Can Petó, en Pep Blanché i la Teresa Santamaria. D’aquesta manera, l’Albert va tenir el primer contacte amb el que, al cap d’uns anys, seria el seu poble. Però va ser trenta anys abans del fet anteriorment relatat que l’atzar, que també acompanya la història, va fer possible establir la primera relació de Sant Celoni amb la marxa atlètica. Ho descriu l’Albert en aquest llibre. L’estableix l’estada, l’any 1939 i segurament un parell d’anys més, del meus oncles, Romà Castelltort i Maria Vila, en el primer pis de l’edifici que en l’actualitat és el número 35 del carrer Major, just al costat d’on vivien els meus avis i on va néixer la meva mare, Rosa Blanché. L’oncle Romà havia estat diverses vegades campió dels 50 quilòmetres marxa de l’ Estat espanyol durant l’època de la República. I com l’ heura trepa per l’arbre o per la paret d’un edifici, la història dels nostres protagonistes s’enfila en si mateixa per abocar-nos a unes circumstàncies que ens vinculen a la història dels veïns i veïnes de Sant Celoni. Jo mateix hi vaig viure des dels set dies de vida fins passats els nou mesos, quan amb la mare vam retornar a Barcelona, i a la història de l’Albert. I és l’Albert qui avui recupera el fil de la història per donar-nos a conèixer com la pràctica de l’atletisme, amb totes les disciplines que aplega, s’ ha anat desenvolupant a Sant Celoni fins arribar a l’actualitat. I com aquesta pràctica ha influït en diferents generacions de vilatans, bé sigui des de l’esport escolar o federat, per ajudar-los a formar-se tot gaudint de l’esport i de la convivència social que genera. 30


SANT CELONI I L'ATLETISME

Però és que a més de fer-ne la història, l’Albert té el gran mèrit de ser-ne un importantíssim i cabdal protagonista en el decurs de les darreres dècades fins al dia d’avui. Sense la seva presència i aportació, la història de l’atletisme a Sant Celoni no seria la mateixa i molt probablement no es tindria la magnífica pista d’atletisme de què gaudeixen els seus veïns i veïnes, com també tots aquells atletes d’altres contrades que en ocasions l’ han utilitzada i la utilitzen. Barcelona, 28 d’abril de 2021

Francesc Xavier Vila Blanché Net de Can Petó Alcalde de Sant Boi de Llobregat 1979-1997 Medalla d’Or de la Ciutat (2004)

31



SANT CELONI I L'ATLETISME

INTRODUCCIÓ

Aquest és un treball d’investigació, recerca i recopilació

història de l’atletisme local que parteix de la presència al poble d’un destacat atleta de la Segona República. Un treball on es reflecteixen dades, esdeveniments, curiositats, personatges i competicions que han anat configurant la realitat d’aquest esport a la nostra població. Les dades que s’exposen estan contrastades i comprovades de manera empírica, amb documents, relats i experiències pròpies. En el 1969 vaig trepitjar els carrers de Sant Celoni per primera vegada. Després, el 1973, i amb motiu de l’organització de la primera competició federada en què també vaig participar, va ser el punt de partida d’aquesta meravellosa aventura humana que va ser la implantació de l’atletisme a Sant Celoni i de la qual, ara, tractaré d’exposar el recorregut que ha tingut en els darrers cinquanta anys. Va ser, doncs, a partir de principis dels anys setanta que vaig sovintejar les visites a la localitat del Baix Montseny fins a l’any 1975, quan va arrancar de manera decidida el projecte de l’atletisme local. Gràcies a l’interès personal que sempre he tingut per conèixer la història del poble i a un gran respecte per les persones que ens van precedir, algunes de les quals vaig tenir la immensa sort i oportunitat de conèixer, ha estat possible la redacció d’aquesta aproximació històrica de l’atletisme a Sant Celoni. L’experiència acumulada en el món atlètic al llarg dels anys m’ ha permès també plantejar aquest treball des d’una 33


Albert Galin i Calvo

perspectiva oberta i globalitzada, on es recull tot allò referit a l’esport olímpic de l’atletisme i a la seva evolució i desenvolupament en el nostre entorn, incloent-hi tot allò que és específic, com les competicions i els atletes que, amb els seus resultats, són els grans protagonistes. Així mateix, allò que l’acompanya, com han estat les diverses accions paral·leles que fan referència a la divulgació i promoció. Dediquem una especial atenció a la pista d’atletisme convertida en escenari de grans esdeveniments i en el centre neuràlgic de gran part de l’activitat, com per exemple els entrenaments, la gestació d’iniciatives, la planificació d’organitzacions i altres aspectes que han marcat la trajectòria atlètica realitzada en el decurs dels anys. Un espai, la pista d’atletisme, que ha estat profundament necessari i imprescindible per a la consolidació d’aquest esport. Un espai que els atletes més antics estimem i del qual hem tingut cura, conscients del valor que representa poder-la gaudir. Malauradament, aquest esforç generós, desinteressat i responsable dels antics atletes, no s’ ha vist sempre recolzat per algun dels governs municipals, que en ocasions ha menystingut aquesta instal·lació esportiva i l’ ha destinada a altres usos ben allunyats dels seus orígens, poc profitosos per a l’esport i únicament beneficiosos a nivell polític per a alguns. Afortunadament, s’ ha pogut redreçar la situació i avui dia brolla una sensibilitat més positiva per mantenir el patrimoni esportiu municipal que durant massa temps hem trobat a faltar. L’ historiador Marc Tul·li Ciceró (106 aC - 43 aC) explicava que el coneixement de la història era «mestre de vida» perquè es podien aprendre lliçons del passat. Si aquesta humil aproximació històrica de l’atletisme a Sant Celoni serveix per aprendre alguna cosa i millorar algun aspecte del futur, per petit que sigui, em sentiré profundament satisfet. 34


SANT CELONI I L'ATLETISME

Per tant, aquest treball es presenta des de la història, que és la ciència que narra aspectes de les societats humanes, d’acord amb relats, testimonis, materials, escrits i documents. Segons Marvin Harris (1927-2001), la vida social està formada per dos tipus de fenòmens distints. Per una banda, la conducta de la gent, i per una altra, els seus pensaments i emocions. Ambdós es poden abordar des de dues perspectives diferents: la del propi participant i la de l’observador extern. Cadascuna d’aquestes dues perspectives dona lloc a dues tipologies d’investigació. En aquest cas ho fem des de les dues vessants, la del participant i la de l’observador. La societat celonina ha desenvolupat un procés atlètic que intentaré descriure al llarg de les pàgines d’aquest llibre. Una minuciosa lectura d’aquesta obra ens permetrà realitzar un recorregut al llarg dels anys per un tema que també forma part del patrimoni històric, social i cultural del nostre poble.

Albert Galin i Calvo Llicenciat en Ciències de l’ Educació Doctorat en Pedagogia Postgrau en Gestió d’ Instal·lacions Esportives Sant Celoni 2021

35



PRIMERA PART

CAPÍTOL I

ANTECEDENTS (1931 – 1973)



SANT CELONI I L'ATLETISME

L'ESPORT A CATALUNYA

Des de finals del segle xix, en els seus inicis, l’esport ha

tingut una important incidència en la societat catalana. Durant la segona part d’aquest segle, diverses modalitats esportives van experimentar un gran creixement i, quan a Barcelona s’inaugurà l’ Exposició Universal de 1888, van patir un canvi important. Aquesta data és sovint considerada com la del naixement de l’esport plenament reglamentat a Catalunya. L’esport català s’ ha organitzat, principalment, en els clubs esportius. Els clubs, posteriorment, van agrupar-se per constituir les federacions esportives. La majoria de les federacions esportives catalanes van ser les pioneres de l’ Estat espanyol.

LA FEDERACIÓ CATALANA D'ATLETISME

El 2 de setembre de 1915 es va constituir la Federació

Catalana d’Atletisme, la primera de l’estat. Fins a dos anys després, amb motiu de la celebració del segon Campionat d’ Espanya de cros, no es va iniciar el tràmit per crear la Federació Espanyola que, finalment, aprovà els seus estatuts el 26 de març de 1921.

REPÚBLICA I ATLETISME

L’

esport català i l’atletisme en particular, tingueren un fort impuls durant els primers anys de la Segona República Espanyola. Van ser moltes les iniciatives creades, 39


Albert Galin i Calvo

com el Comissariat d’ Educació Física i Esports de la Generalitat o el Comitè Català de l’ Esport Popular (CCEP), que prengué forma per fer front a l’apropiació dels valors esportius dels feixismes europeus, especialment del nazisme alemany. A Barcelona, eren freqüents les curses a l’antic camp de futbol del Barça, situat a les Corts. Abans de començar el partit de lliga o a la mitja part, es disputaven unes competicions que el públic seguia amb entusiasme. Entre els atletes més destacats trobem el que fou quatre vegades vencedor del Campionat d’ Espanya dels 50 km marxa els anys 1931, 1933, 1934 i 1936, Romà Castelltort Vila, (1906-1980). També va assolir el rècord estatal de les dues hores marxa en pista l’any 1931, quan va realitzar un total de 20.687 metres. El seu fill Javier, des de Nova Zelanda, ens comenta: «... su pasión era el montañismo y sus innumerables entrenamientos en el Montseny, y en invierno, su actividad en la nieve de la Molina esquiando».

Aquest atleta, en qui centrarem la nostra atenció per les seves vinculacions a Sant Celoni i a qui descobrirem a les properes pàgines, es va exiliar a Mèxic als anys quaranta. Va deixar família i amics a la nostra vila, on va residir durant un temps, com la família Blanché Santamaria de Can Petó. A aquesta família, la identificarem més endavant per posar en relleu les relacions directes i derivades que ha tingut amb l’atletisme de Catalunya i, també, amb el de la nostra població. Del 1931 al 1936, l’atletisme català gaudia de popularitat i era motiu d’atenció i seguiment per una bona part de la societat. L’atletisme femení començava a tenir presència en les competicions. Precisament la germana del nostre 40


SANT CELONI I L'ATLETISME

protagonista, Maria Mercè Castelltort, i les seves cosines, Rosa i Dolors Castelltort, van ser unes destacades atletes iniciadores de l’atletisme femení durant el període republicà, i van assolir rècords i títols catalans i estatals.

Imatge de l’època que acredita el mèrit esportiu de l’atleta Romà Castelltort.

SELECCIÓ OLÍMPICA REPUBLICANA 1936

Entre els esportistes que estaven inscrits per participar

a l’Olimpíada de Berlín de 1936 hi havia cinc atletes. Diferents fonts periodístiques han publicat diverses i contradictòries llistes. A continuació oferim la llista oficial del Comitè Organitzador dels Jocs (Teilnehmerlliste), segons indica el Dr. Bill Mallon, prestigiós historiador olímpic estatunidenc. Sorprèn l’absència dels genets, així com la d’altres esportistes en natació, waterpolo, lluita, tir i rem, ja que s’ havia 41


Albert Galin i Calvo

anunciat prèviament per la premsa que Espanya estaria representada en aquestes disciplines. Romà Castelltort, que sortia en totes les llistes, no va poder participar el dia 5 d’agost en els 50 km marxa de Berlín, on podria haver realitzat un bon resultat.

42


SANT CELONI I L'ATLETISME

PREOLÍMPIC BERLÍN 1936

Els atletes de la república espanyola es preparaven per

ser seleccionats i anar als Jocs Olímpics de Berlín del 1936. La premsa se’n va fer ressò en un article publicat on s’anunciava la celebració a Barcelona, per al diumenge 10 de maig de 1936, del Campionat Estatal de 50 km. Una competició designada com la prova selectiva per anar als Jocs de Berlín.

43


Albert Galin i Calvo

La competició va ser guanyada per Romà Castelltort amb un temps de 4 hores, 52 minuts i 05 segons, millorant el rècord estatal.

Romà Castelltort.

44


SANT CELONI I L'ATLETISME

SELECCIÓ D'IMATGES DEL TEMPS DE LA REPÚBLICA

A continuació oferim un petit reportatge gràfic de gran

valor històric: Els millors marxadors estatals durant la República, Romà Castelltort, Guerau García, Aureli Pellín i altres com J. Martí, R. Bartra, B. Font, A. Medina, J. Freixas, J. Ripoll, etc. Maria Mercè Castelltort del Club Femení i d’ Esports de Barcelona, destacada atleta catalana entre els anys 1931 i 1936, especialista en curses i la primera practicant de la marxa atlètica al nostre país, va ser la precursora d’aquesta modalitat que no tingué continuïtat fins al 1970 amb Pilar Montesinos del Club Marxa Mare Nostrum de Barcelona. Tot i la prohibició de la marxa atlètica femenina pel règim franquista, es va reprendre de nou l’activitat.

45