El Camí de Sant Jaume
Anglès Anglès està situat en una plana fèrtil, prop de la desembocadura de la riera d’Osor al Ter. Etimològicament, el nom d’Anglès es creu que ve del llatí eclesiis, fent referència a les esglésies existents en aquesta vall. L’Anglès actual nasqué com a conseqüència de la colonització dels monjos benedictins de Sant Medir (més tard establerts a Amer), duta a terme durant el segle ix. En aquell moment, el nucli original de la població cal situar-lo a la sagrera de Santa Maria de Sales, embrió de la vila actual de la Cellera de Ter (el nom d’aquest municipi és una El casc antic d’Anglès derivació, precisament, del mot ofereix racons plens de tipisme sagrera). S’anomenava sagrera l’àrea sacralitzada situada entorn de l’església, on tota violència comesa era considerada un sacrilegi pel qual s’havia de respondre davant un tribunal episcopal. L’augment de població, la creació d’un mercat incipient i les necessitats de defensa portaren a la construcció d’un castell durant el segle xiii. La vila d’Anglès destaca per un magnífic barri gòtic, situat al nucli antic de la vila, amb portals, finestres i inscripcions de gran interès artístic i nombroses cases nobles. La que avui és plaça de la Vila fou l’antiga plaça d’armes del castell. A la banda nord del poble, sota l’esmentada plaça, encara s’hi pot veure un fragment de la muralla medieval que antigament encerclava la vila. La que avui és l’església parroquial de Sant Miquel era la capella del castell d’Anglès, pertanyent a la saga dels vescomtes de Cabrera. Hi ha referències escrites sobre aquest temple des de l’any 1200; no obstant això, a causa de les múltiples reformes i ampliacions que ha sofert, l’estil que hi predomina és el gòtic renaixentista tardà. Al barri antic s’hi poden veure també alguns edificis modernistes. Pels voltants del poble hi ha nombrosos masos gòtics, alguns de fortificats. Sobre un turó proper destaca el santuari de Santa Bàrbara, a uns 850 m d’alçada, des d’on les vistes són espectaculars; si el dia és clar, es pot veure el mar.
86
La Cellera de Ter Per arribar a la Cellera de Ter, ja a la comarca de la Selva, la Via Verda ha de pujar part de la carena oriental del massís de les Guilleries. Sortosament, la pujada per la Via Verda és còmoda tant a peu com en bicicleta, tot i que són els ciclistes que baixen per la via els que fan més bona cara. El nucli urbà està situat al centre de la vall, al peu de la muntanya de Puigdefrou (843 metres d’alçada), que, amb la seva silueta inconfusible, és l’accident geogràfic més representatiu del poble. Del poble destaca l’església de Santa Maria de Sales, documentada del començament del segle ix. Molt afectada pels terratrèmols del segle xv, de l’antiga construcció romànica en resta només la base quadrada del campanar. La reconstrucció de l’edifici s’allargà gairebé dos segles. Les destruccions del 1936 comportaren la desaparició del retaule barroc i de la imatge romànica de la Verge, entre altres elements artístics. L’edifici és d’estructura gòtica i la façana és barroca, molt senzilla, on destaca el porxo d’accés, amb columnes de pedra i coberta de fusta recentment restaurada.
87