Enri c d'Ofterdingen
49
peix os i de mon stres mar ins que els mar iner s resta ren enem ics, danç aven . Sols arn forta men t tapa des, espe rant impa l1urs orel les cant . I el cant finà. Llav ores el cien ts la fi del viatg er, amb el fron t asse rena t, saltà al fosc abim mera velló s inst rum ent. I tot just abra çat al seu havi a toca t en les ones resp lend ente s, que sota d'el1 ple 110m d'un mon stre agra it que s'alç à l'am dant rapi dam ent arn l'adm irat cant s'al1 unyà neor al dam unt. AI cap de poca esto na ja havi a arrib at a Ja cost a ont aque st volia anar , i el posà suau men t entr e I jonc s de Ja platj a. El poet a endr eçà al seu salv ador una aleg ra tona da i se n'an à tot cap d'alg un temp s, trob ant- se una cont ent. AI vega da en la platj a tot sol, se quei xà dolç ame nt d'aq uell s joiel1s que s'est imav a de la perd ua cord s d'ho res ditxo ses i peny orestant com a red'am or i agra imen t. Enc ara dura va I cant , que men t pel mar el mon stre amic ving ué sobt osabrao lant aleg ramen t, i trag ué de la gola totes aboc ant- les a Ja platj a. Els mar aque lles joies , iner vien roba des, dess egui da que I poet s que les haa al mar , havi en com ença t a fer part hagu é salta t s; les, ting uere n baral1es que s'an aren i, tot fentenco nant fins a cost ar la vida a la majo r part d'ell s; els pocs que resta ren no eren prou pera men ar el vaix ell, que al cap-d'aval1 s'est rel1à en la cost a i se n'an à a fons . Els mar iner s arn prou feine s pogu eren salv ar-se , i arrib aren a terra amb els vest its destroç ats i les man s buid es: I aixf fou da de l'agr ait mon stre, que cerc com arn l'aju à ls joiel1s per dins del mar, torn aren aque sts a man s del seu prop rieta ri.
4