Maurici M 33lerlinck
està escrita sobre les lloses que s'aixequen!. .. Ah!. .. (Cau esvanida als peus de l'estatua. Les monges, precedides de l'A badessa, avancen sota les volies, de la mateixa manera que a l'acte precedent, per anar a la capella. Molles, d'entre elles, són extremaddi"nent velles; i l'A badessa camina penosament i tota corbada, apoianl-se sobre la croça. Apenes són entrades, veuen a Beatriu extesa, immobil, a travers del corredor; i, espantades, inquietes, desolades, corren i la volten.) L'ABADESSA
(que es ta primera d'adonar-sen)
Sor B{>!ltriu es morta! SOR CLEMENÇA
El Cel ens l'ha donada! el Senyor ens la pren!. .. SOR FELICITAT
La seva corona està a punt, i els angeIs l'esperen. SOR ENGLANTINA
(aixecant i sostenint la testa de Beatriu, que besa amb una mena de paor religiosa)
No, no : no es pas morta: tremola, respira... L'ABADESSA
Que està pali da! que està descarnada! ... SOR CLEMENÇA
Sembla que la nit l'agi envellida de dèu anys.
"