Lord Avebury
276
dregada, ni en els remolins del bufarut, que s desenrotllen els caracters més enlairats de lo sublim».' Més, per exquisidament joliua que sia la blava arcada del cel en ple dia, arn la seva inestroncable varietat de nuvols, «encara hi ha una llum que l'ull cerca invariablement amb un sentiment més pregon de lo bell, la llum del cap-vespre o de trenc d'alba i els barrals de nuvols d'escarlata, cremant com focs de guarda en el celatge verd de l'horizont».2 Els colors de la vesprada verament s'esvaeixen aviat; emperò, a mida que la nit s'atança, que n'es de gloriós "el firmament amsafirs vivents! Hesper, qui mana la host estellada, sortí I més lluent; fins que la lluna, alçant·se envolcada amb una ennuvolada majestat, a la fi esplaià, aparent reina, la seva II um que no té pariona, cobrint la fosca arn mantell argentat».'
Generalment nosaltres parlem d'una bella nit, quan es calma i clara, i els estels lluen brillantment sobre ls nostres caps; emperò que n són també de grandioses les maneres ferestes de la Natura! que magnificenta quan el llamp salta «entre foscor i enlluernament»! quan
1)
Ruskin.
2)
Ruskin.
3) Milton.