Les belleses de la Natura
27 r
a blau palid cap ençà i violat·fosc enllà; i, un cop més, a mida que ls nuvols comencen de aplegar-se altra volta, se torna un arxipelac de brillanta mar blava i fosques illes d'ultramarí. Mentre I sól s'encamina a ponent, els turons de l'altra banda cambíen una vegada més. Escassament semblen la mateixa encontrada. Lo que era al sól ara es a l'ombra, i lo que era . a l'ombra ara s'esplaia brillant en el solei. La mar novament devé d'Ull blau solid uniform, clapejat solament a certs indrets per les ramio· les de vent, i va palidint vers el cap-vespre a mida que baixa I sól; les penyes, que recullen els seus raigs de posta, perden la llur color fosca, i a certes bandes sem blen gaire bé tant blanques com la calç; mentre que a la posta de sól s'encenen altre cop, per un moment, amb una roentor daurada, al mateix temps que la mar decau a una grisor freda. Emperò aviat els turons també s van refredant, Golden Cap aguantant coratjosament fins a la fi, i el foscant de la vesprada s'assola sobre les penyes i el boscatge, els camps de blat i les closes. Això no es més que una part, i una part molt petita, dels cam bis en una sola diada. I escassament hi ha dos dies que se semblin. A voltes una boira de mar ho cobreix tot. També la mar, que avui dorm tant quietament. a vol· tes s'enfurisma, i la mateixa existencia de la badia es testimoni de la seva força. A més, la nit varía com el dia. Devegades envolquellada amb un dosser de foscor, deve-