El destí de l'borne
J4J
una de dues coses: o bé la mort es un estat de no-res i d'incon sciença complet a, o bé, com diu la gent, hi ha un cambi i una emigració de l'ànima , d'aques t món vers l'altre. Ara bé: si suposeu que no hi ha pas estat conscient, sinó un sòn com el dormir d'aquell qui no es torbat ni tallt sols per la visió de som· nis, la mort serà un guany que no s pot lloar prou. Perquè si una persona hagués de triar la nit en que I seu dormir no sigués torbat ni tant sols per somnis, i hagués de compar ar els altres dies i les nits de la seva vida amb aquest, i després ens hagués de dir quants de dies i quantes de nits ell ha passats més plasents i mellors que aquest en el curs de la seva vida, jo crec que qualsev ol home, no diré pas un particul ar,.sinó adhuc el Gran Rei, no n trobarà pas gaires de jorns o de nits aitals, en com parança arn bels ·altres. Doncs, si la mort es com això, jo dic que morir es guanya r; perquè aleshore s l'eternit at unicam ent es una sola nit. Emperò si la mort es la jornada cap un altre lloc, i allà, segons diuen, hi són tots els morts, quin bé, oh amics i jutges meus!, pot ser més gran que aquest? «Si verame nt, quan el pelegrí arriba an el món d'abaix, es deslliur at dels professo rs de justicia en aquest món, i troba ls veritabl es jutges que s diu que judique n allà, - Minos i Rhadam anthus i )Eacus i Triptol emus i d'altres fills de Déu, qui foren dreture rs en la llur propria vida, - aquell romiatg e serà