Espectres
Sl
HEGINA. -Molt bé diu. (La senyora Alving s'assegu ra que la Regina se n' ha anat; després tanca la porta.) MAND ERS.-I ell no sentirà pas res d'allí dins estant? SENYORA ALVING. - Sent tancada la porta, no. I, després , també sortirà dessegu ida. MANDERS. -Estic tot trastorn at encara. No sé com m'he pogut empass ar cap queixalada. SENYORAALVING (anant amunt i avall, procurant domina r el seu estat nerviós). - Ni jo tampoc . Però, què podem fer? MANDERS. - Sí, què podem fer? Li juro que no'u se pas. Hi entenc tant poc en qüestions d'aques tes! SENYORA ALVING. -Estic ben segura que a ores d'ara encara nO'i ha res. MAND ERS.-N o, Déu nos en guard! Però, de totes manere s, això no pot anar. SENYORA ALVIN G.-Tot plegat no es més que un capritx o de l'Osvald : en pot estar ben segur. MAND ERs.-S í,ja li he dit que no soc gens compet ent en coses d'aques tes. Però, la veritat, me sembla ... SENYORA ALVIN G.-Ella se n'ha d'anar de casa, i com més aviat millor: d'això ni cal parlar-n e. MANDERS. - N atura1m ent. SENYORA ALVIN G.-Però , aon anirà? No estaria pas bé...