J4
Ibsen
mateix. Quin resulta t n'ha tret? Té vin· tissís o vintísse t anys i encara no sab cI que es la vida de familia. OsvALP. - Perdoni , senyor pastor: en això sí que s'engan ya. MANPERS. - Com vol dir? Jo 'm pensav a que vostè no s'avia fet més que amb aro tistes. . OsvALP. - Efectiv ament. MANPERS. - l especia lment amb artistes joves. OSVAL D.-Sí, senyor. MANDERS. - l jo 'm creia que ben pocs d'aques ts joves podien posar casa i mano tenir una familia. OSVALD. - N'hi ha molts que no's poden casar. MANDERS. - Veu? El que jo li deia... OSVALD. - Però poden tenir casa posada. l n'hi ha alguns que 'n tenen, i molt ben organit zada, i molt com cal. (La senyora Alving segueix amb viu interès el que diu el seu fill; aprova amb el cap però sense dir res.) MAND ERs.-Pe rò jo no parlo de la casa d'un solter. Quan dic posar casa, vui dir casar· se, constitu ir una familia, viure amb la se· va dòna i els seus fills. OSVALD. - Sí, amb els seus fills i la mare dels seus fills. MANDERS (sobresaltat i iuntant les mans) .Valga·m Déu!