4
TOTOSONA Juliol | Agost
JOSEP MARIA SERT i el seu corrent artístic Per Miquel dels Sants Molist Badiola En aquest article demostraré la necessitat d’afegir un nou corrent artístic als ja existents de la primera meitat del segle XX. S’hi hauria de poder ubicar la figura de Josep Maria Sert i Badia, muralista de la Catedral de Vic, injustament ignorat pels entesos en les set últimes dècades. El mal ambient entre els artistes, crítics i marxants d’aquella època va propiciar aquesta situació que ara voldria esclarir i solucionar de manera justa. Encara que no agradi, la història s’ha de relatar tal com es va produir sense intentar amagar el que no interessa. Al meu mode de veure, això ha trastocat lleugerament els fonaments educatius de l’Art Contemporani. La clau d’aquesta situació està al Nova York dels anys 30, amb la decoració del Rockefeller Center. Capbussem-nos-hi i impregnem-nos d’aquells aires per a comprendre la situació: EXPERIÈNCIA AMERICANA Ens hem de traslladar a l’altre cantó de l’Atlàntic. L’economia dels Estats Units estava enfonsada després del crac del 29. La borsa d’aleshores va caure en picat. Per a remeiar-ho, hi va haver fortes injeccions de diners per part de l’Estat en tots els camps, un d’ells, l’artístic. A través d’aquesta aportació va néixer el MoMA (Museum of Modern Art). Alfred Barr en fou el seu primer director fins el 1943. Per altre cantó, al 1930 s’iniciaren les obres del Rockefeller Center, un complex de 19 edificis comercials situat a la mateixa metròpolis novaiorquesa. Al 1931, John Davison Rockefeller Jr. i la comissió encarregada de la seva decoració, amb l’objectiu de fer més atractiu l’edifici, van confiar els murals del gran vestíbul als següents pintors decoradors de fama mundial: Frank Brangwin, Diego Ribera, Josep Maria Sert i Pablo Picasso. Sembla ser que aquest últim es va negar a presentar un esbós previ, pel que quedà descartat (Saavedra 1987, 200). La temàtica triada per a elaborar els murals era el domini de
l’ésser humà sobre la civilització moderna. Les instruccions a seguir eren, entre d’altres, que les pintures s’havien de realitzar en negre, blanc i gris, i la seva temàtica havia de posar de relleu l’habilitat de l’ésser humà per a desenvolupar la civilització a través del cultiu de la ment. Havien de mostrar la nova relació de l’home amb l’home. La decoració se la repartiren Frank Brangwin, Diego Rivera i Josep Maria Sert. A cadascun d’ells li corresponia pintar una sèrie de plafons per a ubicar-los a les parets i sostre del recinte. En el cas de Rivera, com que havia inclòs en la composició el retrat de Lenin, acabà per ser descartat a causa d’inserir-hi simbologia política. Sert fou l’encarregat de substituirlo tenint més plafons a muralitzar. Un cop confirmat el canvi de criteri, mitjançant un cablegrama, el muralista barceloní exclamà des de París: “És un gran triomf. No només meu, sinó d’Europa. He vençut a Rivera” (del Castillo 1947, 222). En un principi, pintà sobre quatre plafons les composicions titulades: “El Progrés industrial”, “La Medicina”, “L’Abolició de l’esclavitud” i “La Pau” (vegeu fotografies fetes per Josep Cudinachs Vallespí). Aquesta primera entrega es va instal·lar a l’abril de 1933. Els altres vuit murals que va fer, degut al gran impacte que causaren entre el públic nordamericà, els entregà entre el 1937 i 1941. En definitiva, al món de l’art d’aquells moments, hi devia haver moltes tensions, estires i arronses, i enveges entre els artistes i intel·lectuals. Els crítics i els marxants també col·laboraven en aquest “poti, poti”. Aquests podien i segueixen podent elevar a altes esferes a artistes determinats, i fer descendir fins als “inferns” a d’altres. Un dels crítics, era Alfred Barr, que amb tota probabilitat era picassià.... i, exercint les seves funcions, castigà amb la total ignorància artística, transformada en Diagrama, l’obra de Sert.
Sert examinant un esbós de Ribera Aquest Diagrama era una mena de guia informativa per als visitants, que anaven a veure l’exposició “Cubism and abstract art” al Nova York del 36. Hi inseria un gràfic en que s’incloïa una sèrie de corrents artístics avantguardistes com el Cubisme, Dadaisme, Fauvisme, Expressionisme, Futurisme, Neoplasticisme... En ell, no es veu per enlloc un moviment artístic adequat al nostre muralista. Tots els “ismes” haguts i per haver menys un que hauria d’incloure o qualificar l’estil de la pintura sertiana. D’altres hipòtesis per les que Alfred Barr descartés la idea de incloure a Sert en el seu Diagrama, podien haver estat: - o que no s’assabentà del fet que a la ciutat novaiorquesa hi va haver una exposició de Sert a la Galeria Wildenstein al 1923, ni de la vinguda i col·locació dels grandiosos murals al Rockefeller Center, a la primavera de 1933; el que comportaria ser un mal crític que no estava al corrent de tots els estils artístics de l’època;
- o que no deuria conèixer el procediment de muralització de Sert, ni podia haver sabut que el surrealisme, més tard també faria pintures realistes. - també es pot pensar que la família Rockefeller, a l’introduir els murals de Sert en la seva seu central, tenia mal gust i estaven fora de la “onda artística”. Aquest és un argument que rotundament nego. John Davison Rockefeller Jr. va estar al Patronat del MoMA i, al seu pare (David Rockefeller – 1915-2017) se’l té en la memòria d’aquest museu, en el lloc principal, per haver fet tasques de col·laboració molt importants. Llavors, la decoració del Rockefeller Center es considera elaborada per un aficionat o per un artista? Si és la segona opció; Sert no es mereix pertànyer a un corrent artístic de nova creació, al costat dels establerts per Barr?
- o que, quan es van instal·lar els panells amb pintures de Sert en aquest edifici, ell ja tindria molt avançat el seu diagrama, i no va ser capaç d’inserir el moviment sertià. Davant d’aquesta impossibilitat, va optar per descartar-lo, tot i que va apreciar el seu talent. - o a causa de l’alt preu d’una obra sertiana en aquell moment. El MoMA no tindria tant pressupost i, al final, es decidí descartar l’adquisició d’aquests murals. Barr volia potenciar el museu que presidia... Solució alternativa: Ometre totalment la figura de Sert.
Diagrama d’Alfred Barr