TOT OSONA 35 "BONES FESTES I BON ANY 2023"

És hora de preparar-nos els dies per estar amb família, agafar forces per encarar un 2023 ple de bones notícies i per somriure amb els que més estimem.

Des de la revista TOTOSONA, us volem agrair tot el que heu fet per nosaltres aquest any, fent un cop més que estiguem molt contents de la rebuda de tots els números de les revistes que hem publicat, de les propostes que ens heu anat enviant, dels col·laboradors, dels anunciants, del tracte rebut de tots vosaltres en general.

És per això que ens animeu a continuar oferint-vos unes publicacions cada cop més enfocades al que ens demaneu i fent-vos cas de les aportacions que ens trameteu al nostre correu. L'any que ve, esperem que sigui millor que aquest que estem deixant enrere, i que puguem assolir totes les nostres fites. Que puguem aconseguir llimar diferencies i que sobretot estiguem bé emocionalment.

Us deixem amb un nou número de la revista, replet de novetats editorials, informació variada de la comarca, de les millors receptes i consells sobre psicologia i moda. Ens tornem a trobar l'any vinent.

Bones festes i feliç 2023

Recordeu que si vols qualsevol de les nostres publicacions per correu, ens podeu enviar un correu electrònic a: info@totosona.com

Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.site Administració Marta Anglada Portada Arxiu Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar Dipòsit legal B 18552-2014 Editorial Revista de Vic Preguntes o qüestions info@larevistadevic.cat Telèfon 655

Xavi Ruiz

Llibres

UNA NOIA DISFRESSADA DE CLARINET

El reconegut escriptor Andreu Martín torna a la novel·la negra per a joves. Aquesta vegada ens proposa una història delirant en què uns amics hauran de recórrer a l'enginy i l'astúcia per robar una amiga desapareguda enmig d'una delirant i divertida festa de disfresses. Però, és clar, com passa amb les bones disfresses, res no és el que sembla i tot amaga una altra realitat. Martín ens sorprèn amb un text molt dinàmic, ple de suspens i d'humor a la vegada que enganxa fins al final.

ANDREU MARTÍN

Els seus inicis en la novel·la juvenil són al costat de Juan José Sarto, en una sèrie de rerefons ecologista: La Naturaleza en peligro (Salvemos la Antártida, S.O.S., Canguros,

Infierno Forestal i Operación 20 Tigres). Després, amb Jaume Ribera, comencen la saga del detectiu adolescent Flanagan. La sèrie Flanagan, d'enorme èxit en diversos idiomes, consta de dotze novel·les publicades i ha aconseguit alguns premis: Columna Jove (1994) per Flanagan de luxe i premi de la Crítica Serra d'Or (1997) per Flanagan Blues Band. Dins la sèrie Flanagan, destaca també El diari vermell d'en Flanagan (escrita amb Jaume Ribera) en què el personatge del jove detectiu descobreix la sexualitat al costat de la Carlota (el personatge creat per Gemma Lienas), que explica la seva versió dels fets a El diari vermell de la Carlota. En solitari també ha publicat literatura juvenil: Pulpos en un garaje, Cero a la izquierda, El amigo Malaspina, El viejo que jugaba a matar indios o les sèries dels personatges

Tres Catorze i Gregorio Miedo. La novel·la Mentiras de verdad (1990), possiblement autobiogràfica, també pertany al gènere i li permet fer una incursió en el western, la novel·la d'humor o la novel·la h.

ESPERANT EL DILUVI

Entre els anys 1968 i 1969, l'assassí a qui la premsa batejaria com a John Bíblia va matar tres dones a Glasgow. Mai no se'l va identificar i el cas encara continua obert avui dia.

A la novel·la, a principis dels anys vuitanta l'investigador de policia escocès Noah Scott Sherrington aconsegueix arribar fins a John Bíblia, però un problema de cor a l'últim moment li impedeix detenir-lo. Tot i el seu estat de salut fràgil, i contra els consells mèdics i la negativa dels seus superiors perquè continuï la persecució de l'assassí en sèrie, en Noah segueix una intuïció que el durà fins al Bilbao del 1983, just uns quants dies abans que un autèntic diluvi arrasi la ciutat.

Dolores Redondo es defineix com «una escriptora de tempestes» i amb aquesta nova novel·la, basada en fets reals, ens condueix fins a l'epicentre d'una de les tempestes més grans del segle passat, alhora que retrata una època en plena ebullició política i social. És un homenatge a la cultura del treball, ple

de nostàlgia per un temps en què la ràdio era una de les poques finestres obertes al món i, sobretot, a la música. I és també un cant a la camaraderia de les quadrilles i a les històries d'amor que neixen d'un pressentiment.

Un assassí en sèrie salvatge. Una recerca fins a l'últim alè. Una ciutat amenaçada per un diluvi.

DOLORES REDONDO

Dolores Redondo (Donostia - Sant Sebastià, 1969) és l’autora de la Trilogia de Baztan, el fenomen literari més important dels últims anys. Les tres entregues d’aquesta trilogia, El guardià invisible, El llegat dels ossos i Ofrena a la tempesta, han arribat a tres milions de lectors fidels, i entre el 2017 i el 2020 se’n van estrenar amb èxit les tres adaptacions cinematogràfiques, actualment disponibles a Netflix. A la trilogia la va seguir Et donaré tot això (Premi Planeta 2016), la novel·la guanyadora d’aquest guardó més venuda dels últims temps. El 2019 va publicar La cara nord del cor i va tornar a l’univers de Baztan. El 2021 es va reeditar Els privilegis de l’àngel.

Moda

Una vegada que comences pel camí del senderisme, aviat es converteix en una obsessió, i de les bones! Per descomptat, aquest esport requereix una certa preparació, tant física com mental. Quant als físics, a més de la forma física, això també inclou l'equip que portes amb tu.

És molt important triar la roba que portaràs, ja que pot ser la teva millor amiga en moltes situacions. És qui et protegeix del vent, la pluja i el fred. Si ets un principiant en el senderisme, has de saber que, fins i tot a l'estiu i amb altes temperatures, el canvi climàtic pot sorprendre't si et proposes conquistar una major altitud. Amb els següents consells podràs anar a la moda i no passar fred. Pell ben protegida.

La pell és propensa a congelarse a causa de les baixes temperatures. Encara que en un moment et sembli massa, és millor tenir el doble en la motxilla que necessitar algun petit detall enmig d'una caminada.

Presta especial atenció al teu rostre: Màscara facial per a evitar que l'aire fred arribi al nas, cintes per a cobrir les orelles, guants per a les mans...

Fes senderisme a la moda i sense passar fred

Els impermeables serien una bona opció, i mitjons de llana.

Moltes capes.

Tres capes de roba són obligatòries! La primera serà la que vagi directament a la pell i serveixi per a eliminar la suor del cos. Serveix per a mantenirte sec. El gruix d'aquesta capa depèn de la temperatura

de la zona que visitis.

La capa intermèdia ha de servir com a escut contra el fred. És clau per a mantenir la calor corporal. No ha de ser massa gruixut, però elàstic i adaptable al teu cos.

La tercera capa protegeix contra el vent i la humitat. Ha de ser un

excel·lent aïllant i resistent al vent. No a la roba ajustada. Poden escalfar-te i mantenir-te abrigat, però si són ajustats, de cap manera són desitjables per a portar-los amb tu d’excursió. Si uses durant molt de temps roba que t'estrenyen, la circulació es deteriorarà ràpidament. estasdemoda.com / AMIC

Les tendències de moda masculina per a aquesta temporada

Per al públic masculí també és important la moda, i és que cada vegada són més els homes que se sumen a seguir les últimes tendències. Les passarel·les i els aparadors comencen a ser atractius també per a ells, que cada vegada més es preocupen pel seu aspecte.

El fred a poc a poc va arribant i amb ell toca renovar armari tenint en compte les noves tendències tardor-hivern.

Lluny queda ja la famosa tendència comfy, aquella que naixia en plena pandèmia i que

es caracteritzava per peces molt còmodes similars a les que usem dia a dia en la llar. Dels pantalons folgats, xandalls i dessuadores, hem donat pas a un estil més preppy i refinat característic de les clàssiques signatures europees que han contagiat aquesta moda al nostre país.

Les camises d'home tornen a destacar transmetent aquest estil d'home elegant i formal, i és que les camises per a home és una peça que no pot faltar en el nostre armari. Pocs són els homes que no tenen una, i és que continua sent la peça perfecta per a complementar qualsevol look i la més utilitzada per

tots ells, sigui quin sigui el seu estil.

A més de les més bàsiques, entre tots els dissenys existents podem trobar estampats com les ratlles, un clàssic en esdeveniments i celebracions, ja que li aporta originalitat a l'outfit sense restar-li elegància.

Al seu torn, un altre dels dissenys per excel·lència de les camises d'home són els quadres. Aquest tipus d'estampat no és per a tots els gustos, pel fet que crida més l'atenció que els anteriors. Però els quadres sempre han estat una tendència dins de la moda masculina, des de les típiques camises amb quadres estil llenyataire, fins a quadres més

petits i amb colors més neutres que aporten un estil més elegant.

Un altre dels estils de camises per a home que no es queden enrere són les camises d'esport. Com el seu propi nom indica, aquest tipus de camises es caracteritza per ser d'un estil més informal. Això es deu a, entre altres factors, el seu teixit, que li aporta un aspecte més juvenil. A més, aquest tipus de camisa fa que sigui fàcilment combinable amb qualsevol estil del nostre armari, des d'uns mocassins elegants, fins a unes esportives. Qualsevol opció quedarà bé amb aquesta mena de peça.

Estufes de llenya avantatges

Les estufes de llenya s'han convertit en una alternativa molt interessant per a escalfar la casa a l'hivern. Utilitzen una font d'energia renovable i respectuosa amb el medi ambient. A continuació et mostrem els avantatges i inconvenients de les estufes de llenya.

Parlant dels avantatges, és un sistema de calefacció eficient, ecològica i econòmica, a més de crear ambients càlids i relaxants. És un sistema de calefacció que funciona en cremar combustible de fusta i biomassa. Els equips estan compostos de diverses xapes d'acer unides per soldadures que són capaces de resistir altes temperatures. A més comptes amb una porta frontal per on s'introdueix el combustible.

La llenya és un combustible més econòmic que altres fonts de calor (llum i gas) aconseguint un estalvi en

i inconvenients

la factura de la calefacció. A més és un combustible fàcil d'obtenir.

Els nous models inclouen una tecnologia que usen el combustible de manera més eficient i proporcionar un foc correcte i una combustió més neta. És important utilitzar llenya seca de bona qualitat.

Aquest sistema de calefacció té mínim impacte per al medi ambient, ja que la llenya és un combustible renovable i neutre. A més, serveix per a escalfar i per a cuina, car alguns models estan equipats amb un forn que permet cuinar a foc obert assolint el sabor que ofereix la cuina de llenya.

Igualment, és de fàcil instal·lació, no és necessari fer cap obra rellevant si hi ha possibilitat de sortida de fums.

És recomanable triar un model amb cambra tancada, ja que s'obtindrà un major rendiment.

Però les estufes de llenya tenen alguns inconvenients que cal tenir en compte. El primer, que el seu manteniment no és tan còmode com les calderes de gas o elèctriques.

L'habitació on s'instal·li l'estufa de llenya de ser àmplia, la ventilació d'estar controlada i no pot haver-hi mobles prop de l'estufa.

A més, cal compra llenya, transportar-la a l'habitatge i necessita un espai ventilat on emmagatzemar-la.

Parlant de la llenya, és imprescindible que la llenya estigui seca abans de cremarse, perquè si no l'energia s'utilitzarà per a assecar-la en comptes de cremarla i generar calor. El més aconsellable és que la fusta s'assequi durant un any.

Per Decoracion2.com / AMIC

Realitats de Vic 1895 - 13ª part

Per Miquel dels Sants Molist Badiola

Aquest mes, començarem recordant la petita gesta que va fer el Batalló Peninsular 4t on segurament hi havia joves vigatans o, si més no, soldats catalans. “31 (maig).— Un despacho recibido por el Gobierno da cuenta de varias acciones. La columna del coronel Zamora, compuesta de fuerza del 4.° batallón peninsular, batió el día 20 en la plazuela de Arroyo del Cacao á la partida de Antonio Maceo. Tuvimos dos muertos y dos heridos.

Però, qui era aquest personatge? Era tan perillós l’Antonio Maceo? Tenia poder de decisió en el conflicte? Doncs bé, era una peça clau dels insurrectes. Per així dir-ho, era la “Reina negra” del joc dels escacs.

Tot seguit, faré una descripció de les passes que donà aquest rebel reflectides en els diaris datats a partir de mitjans del mes març, fins arribar a la data del triomf català a la seva partida de mambises

El primer que té informació consistent és La Dinastía de 14 de març. En ell es fa una descripció succinta de tots els líders rebels que hi havia en aquells moments: Manuel García, Flor Crombet, Máximo Gómez, el seu germà José Maceo, Julio Sanguili, Carlos Roloff i ell.

La primera frase del reportatge en que se’l descriu és: “Antonio Maceo es un negrazo inteligente, antiguo carretero, hombre tenaz y rudo, de mucho prestigio en la manigua entre la gente de color”. Després ens afegeix que va néixer a Cuba al 1848.

Ingressà com a soldat a la Companyia de Velázquez en la revolució de Yara, o sigui, en la primera onada independentista de la colònia cubana. Anà escalant en rang dels insurrectes fins arribar al càrrec de Mayor General, el 1876, gràcies a les accions que es donaren a Oriente (o Santiago de Cuba) i a Camagüey (o Puerto Príncipe). Aquestes dues ciutats estan situades a la part oriental de l’Illa de Cuba que, aleshores, era la més propensa a qüestions revolucionàries. Quan acabà aquest conflicte al 1878 amb el “Pacto de Zanjón” (Guerra de los Diez años), no va estar-hi d’acord, i li facilitaren l’embarcament cap a França.

Ja al març de 1985, es suposava que estava a Costa Rica amb Máximo Gómez. Aquesta informació enllaça amb el diari El Siglo Futuro de 28 de març que informava, a través del cònsol de Costa Rica, de la marxa a bord d’un bot direcció Jamaica o Santiago de Cuba. Veiem com es portava cert control dels seus

moviments al ser una peça clau dels conflictes a la Gran Antilla.

L’1 d’abril, els germans Maceo, Flor Crombet i Roloff, van aconseguir traslladar-se, a bord del vapor anglès Warder a les platges de Duabas i Toa, situades al nord-est de la província de Santiago de Cuba. Tot seguit, es van traslladar a la part muntanyosa de Santiago de Cuba que, fins a aquells moments, havia estat lliure d’insurrectes (El Imparcial de 2 d’abril).

Suposo que encara no s’havia organitzat del tot la guerrilla d’en Maceo a territori cubà ja que, El Liberal de 15 d’abril, datat dos dies abans, informava de la quarta derrota que patí. Encara n’hi quedaria una més, una setmana després, que li infringiria el Batalló Peninsular 4t, en que els catalans eren protagonistes.

Més mala sort tingué Flor Crombet ja que morí, el dia 12, per un tret de Maüser espanyol en un de tants combats com hi hagueren en aquella trista guerra (Nuevo Mundo de 18 d’abril).

Hi havia rumors de que Antonio Maceo estava molt deprimit a causa del seus repetits fracassos.

La Unión Católica de 23 d’abril, basada en un telegrama de Nova York, informava que s’havia suïcidat, contrariat per la insurrecció, ja que es va trobar un cadàver que s’assemblava a ell. Aquest diari seguia explicant que “el origen de la noticia y el no haver sido confirmada en los centros oficiales, hace creer que se trata de un canard (per qüestions de moda... actualment es tracta d’una fake news)”.

El diari vigatà La Veu del Montserrat de 27 d’abril, també feia ressò d’aquest fet: “Corregué la veu de que havia mort lo cabecilla Maceo, a qui donan gran importancia; però no es veritat: lo mort, segons notícies oficials, es un germá séu”. Veiem que s’estava molt pendent de la passes que donava aquest guerriller.

Seguim avançant en el temps i ens trobem amb una altra derrota de Maceo. Aquest cop va perdre a 30 insurrectes en una batalla davant el General Salcedo. A més dels morts tingué nombrosos ferits (La

Iberia, 2 de maig).

Al President del Consell de Ministres d’Espanya, Cánovas del Castillo, li va fer una entrevista el diari Herald de París. La Época de 3 de maig en publica una part. En una pregunta se li demanava si creia que aquesta insurrecció era més important que la de 1868. Va contestar: “creo que tiene menor importancia, pues si ahora hay partidas numerosas, lo atribuyo á la falta de trabajo de la gente de color, por haberse terminado la recolección de la zafra. Obsérvese que la mayoría de los insurrectos son negros ó mulatos. Guillermón era negro; los dos Maceos mulatos, y Máximo Gómez de Santo Domingo”. Va errar ben errat, però es comprova, de manera clara, la discriminació pel color de la pell que hi havia.

La Borsa d’aleshores també estava a l’aguait del que passava al conflicte que es vivia a Cuba. La situació d’inestabilitat feia pujar o baixar la corba dels valors de diferents empreses. Si, en un moment determinat,

hi havia “un pasajero triunfo de una partida separatista, un crecimiento de la insurrección ó cualquier otro contratiempo (que) hiciera cundir la alarma entre la gente de dinero…” (El País de 7 de maig).

Mentrestant les seves guerrilles anaven fent atacs sorpressius. El Imparcial de 7 de maig informava que: La partida mandada por el cabecilla Antonio Maceo levantó varios rails de la línea férrea cerca del poblado llamado Cristo… La máquina exploradora, en que iban algunos soldados, descarriló... Han resultado heridas algunas personas de las que iban en ella

Era una persona inquieta i obstinada, movent-se per l’interior de l’Illa i fent atacs encaminats a disminuir la moral de les forces peninsulars. El diari La Época de 16 de maig, el situa en un lloc compromès, acorralat per un cercle de tropes. En definitiva, aquestes van ser les seves passes en aquells mesos.

Com escriure un llibre? 10 consells que et convertiran en un gran escriptor

Les preguntes següents us ajudaran a definir l'esquema per escriure un llibre:

• Qui són els protagonistes?

• Quines són les característiques dels personatges i com és la seva personalitat?

• Quin és l'objectiu de cada personatge a la història?

• Què és el que vols explicar?

• Com explicaràs la història?

• Quin serà el conflicte a la història?

• Quin serà el final dels teus protagonistes?

• Quina lliçó vols donar als teus lectors?

• En resum, fer un esquema amb la informació més important de la història us ajudarà a organitzar les vostres idees per no perdre el rumb de la trama i entendre com escriure un llibre de forma més senzilla.

5. Dividiu el procés d'escriure un llibre en petites tasques Quan una persona percep que el camí per complir els seus propòsits és llarg i demana força paciència, el més probable és que desisteixi si no sap com organitzar-se. Aquest escenari també aplica per escriure un llibre, ja que el procés no és

fàcil ni passa immediatament.

Per tant, si vols acabar d'escriure el teu llibre i no desistir en el camí, has de comprendre que l'ésser humà estima els petits èxits, pel fet que aquesta dinàmica és crucial per no caure en la desmotivació.

Però, com escriure un llibre sense angoixar-te amb el pas del temps? Molt simple: organitza't de manera que puguis crear petites tasques per avançar amb el procés d'escriure un llibre diàriament.

Per això, defineix quantes pàgines ha de tenir el llibre, planteja petits objectius diaris, setmanals o quinzenals. Per exemple, la tècnica per escriure un llibre més popular entre alguns escriptors és fixar un nombre de paraules aproximades per redactar al dia.

No oblidis que has de ser responsable amb el compromís que assumeixes amb tu mateix per escriure un llibre. Descarrega aquest cronograma d'activitats personals per complir el teu projecte de com escriure un llibre de la manera més àgil i eficient.

6. Estableix una data límit per acabar d'escriure un llibre Un altre consell que us ajudarà a

(Part III)

respondre la pregunta sobre com escriure un llibre és posar data d'inici i final al vostre projecte. De vegades, per buscar el perfeccionisme en escriure un llibre, es pot cometre l'error d'allargar el temps per acabar-lo.

Per tant, quan es tracta de començar a escriure un llibre és important ordenar-se, amb l'ajuda d'un calendari, i establir una data realista en què planegeu acabar. Amb això, estaràs exigint-te a tu mateix per complir amb el dia de lliurament pactat i donar vida a la teva obra mestra.

A més, si més endavant vols publicar un llibre amb una editorial, has de saber que els deadlines poden ser molt cruels si no ets disciplinat amb els teus temps. Així que aquest serà un exercici previ per acostumarte a les exigències del mercat.

7. Demana l'opinió dels teus amics, familiars o coneguts

Per aprendre com escriure un llibre amb èxit, és rellevant rebre el feedback de les persones abans de culminar la teva obra. Seguir aquesta recomanació per escriure un llibre és essencial per conèixer els punts forts i les febleses del relat.

L'entrevista Xavi Ruiz. Director de la Revista de Vic

Nascut a Vic l'any 1983, en una família humil del barri Caputxins, és el director actual de la Revista de Vic i del grup editorial TOT CATALUNYA. Presentador, locutor i escriptor són entre altres les tasques que ha fet en Xavi Ruiz.

Hola, Xavi, també ens has dit que t'agrada dibuixar?

Dibuixo d'ençà que tinc ús de raó, igual que componc música, però haig de dir-te que l'escriptura sempre ha destacat davant de qualsevol art.

Podem dir que ets tot un artista?

Que m'agradi, no vol dir que ho faci bé, però sí que hi poso moltes ganes. Ser un artista és saber destacar entre els altres amb la teva obra, i jo crec que de destacar poc. (riures)

Vas començar a Ràdio Vic?

Si, amb 23 anys en Joan Turró em va oferir un espai a la seva ràdio i allò va despertar la meva passió per la comunicació. Haig de dir, que no he estudiat mai periodisme, i que un geni com ell apostes per mi va ser molt afalagador. Despres vaig escriure al desaparegut Osona Comarca i a varis mitjans catalans.

Com arribes a la Revista de Vic?

Fa 10 anys treballava en un altre mitja de comunicacio fent de comercial, i la mort sobtada d'un amic meu em va fer canviar de xip. Era un projecte que feia temps que tenia al calaix i aixo va fer que talles amb tot i que apostes per obrir la Revista.

Quants mitjans porteu ara mateix desde el vostre grup?

Actualment son 3 revistes: la Revista de Vic, la revista TOTOSONA i la revista TOTCERDANYA en format paper, 4 webs, la radio VICFM i la editorial LlibreBooks.

Teniu intenció d'obrir més mercat?

Hem rebut alguna proposta, però de moment no podem dir res. El que sí que et puc dir és que aviat sortirà la meva primera novel·la.

De què tracta?

D'un detectiu molt famós de la ciutat de Vic, un personatge que segurament obrirà la porta a fer més llibres, o això espero. (riures)

Moltes gràcies per tot Xavi. Ens veiem en breu!

I tant! Ha ha, moltes gracies a tu, i recordeu que em podeu escoltar per VICFM cada dia! (riures)

Xavi Ruiz. Director de la Revista de Vic

Serveis de jardineria

Treballs en disseny de jardins així com la seva construcció i manteniment. Plantació d'arbres i plantes. Sembra de gespa i col.locació de tepes. Realitzacions de regs automàtics i instal.lacions de llums. Servei de camió grua amb cistella. Treballs d'excavacions amb mini-retro. Podes d'altura. Desbrossament de zones verdes . Altres treballs d'obra pública.

La recepta

Els canelons de Sant

Esteve amb Foie

En una cassola rostirem a daus petits, la vedella, el porc i el pollastre. Quan estigui tot ben rostit afegirem una ceba petita i ho barrejarem tot.

Quan la ceba ens agafi color, afegirem una copa de vi blanc i ho deixarem reduir. Un cop reduït, afegirem el brou, ho tornarem a barrejar a mig foc durant 15 minuts, rectificarem de sal.

A continuació ho passarem tot per una picadora, si no en teniu, ho podeu fer amb el túrmix, per últim posarem el foie i ho tornarem a barrejar tot.

En una cassola amb abundant aigua i un raig d'oli bullirem les plaques dels canelons i quan estiguin cuits els estendrem sobre el marbre de la cuina on els farcirem amb el nostre preparat, un cop farcits els enrotllarem.

Per fer la beixamel, agafarem una cassola amb la mantega i estovarem la ceba ben petita, quan estigui ben calfada, afegirem els 60 grams de farina, que barrejarem amb la mantega i la ceba i ho courem. Per últim, agafem el litre de llet, la nou moscada i sal al punt. Amb l'ajuda d'unes varilles anirem barrejant fins que ens quedi ben espès.

Per acabar agafarem una safata on ficarem la beixamel i els canelons i per sobre tornarem a cobrir-los amb més beixamel i formatge ratllat.

Tindrem el forn preescalfat a 200 graus i els deixarem dins durant uns 20 minuts.

Andreu Gomez Cuiner del Restaurant Ona

Ingredients per 6 persones:

● 175 g de pollastre rostit

● 175 g de carn de porc

● 175 g de vedella rostida

● 150 g de foie semicuit

● 2 cebes mitjanes

● 3 grans d'all pelats

● 300 ml de brou de carn

● 1 copa de vi blanc

● 20 plaques de canelons

● 60 g de mantega

● 1 l de llet

● 60 g de farina

● nou moscada

● formatge ratllat per gratinar

● Sal.

Bon Nadal!

Últim pis a la venda: Pis planta baixa: 103 m² 40 m² terrassa 25 m² bòxer amb pàrquing inclòs. A ple centre de Vic. Truca'ns!