TOT Girona 43 · Novembre - Desembre 2014

PORTADA043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

24/10/14

13:56

P谩gina 1

PORTADA043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

24/10/14

13:56

P谩gina 2

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

11:07

P谩gina 3

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

09:58

P谩gina 4

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

09:58

P谩gina 5

043TOTGir Sumari.qxd:Maquetación 1

28/10/14

Edició

CIUTAT DE GIRONA

20:17

Página 6

Sumari

EDITA: EDICIONS LOCALS BAIX EMPORDÀ, SL C/Salt, 25 Local A. Pol. Ind. Mas Xirgu. 17005 Girona Tel. 972 406 112 (matins) Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx Gerent: Xavier Costey i Deulofeu Director de continguts: Salvador Garcia-Arbós Directora comercial: Emma Parra Publicitat: Emma Parra, Gerard Martínez

CIUTAT 8 Sis segles a Girona La contribució jueva en la història de Girona

Redacció: Salvador Garcia-Arbós, Ariadna Ventura i Francesc Solà

SALUT 62 Sense gluten

Disseny original: Gemma Barceló Disseny i maquetació: Gemma Barceló, Gemma Vidal, Rosa Ballada Fotografia: Toni León i Deposiphotos

La lluita de cada dia de les persones celíaques

Foto portada: Toni León (Fruites Alt Empordà) Impressió: Rotimpres Distribució: Tot Girona Dipòsit legal: GI-351-2010 TOT GIRONA en cap cas no respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són

ALIMENTACIÓ 102 Granel, fresc i “Km0” Les últimes tendències del menjar

responsables.

GASTRONOMIA 140 El xuixo de Girona

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@totgirona.net.

Cent anys del seu naixement

Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigirse al nostre equip comercial per correu electrònic a comercials@totgirona.net, o bé per telèfon trucant al 972 406 112 (matins).

7

Editorial

8

Ciutat

Edicions Locals Baix Empordà, SL

40

Platja d’Aro

46

Cultura

56

Empresa

62

Salut

76

Casa i decoració

92

Moda i bellesa

102

Alimentació

140

Gastronomia

146

Fitxes restaurants

043TOTGir Sumari.qxd:Maquetación 1

28/10/14

20:17

Página 7

Editorial Una part important de la història de Girona En aquest número de TOT Girona trobareu dos reportatges extensos i acurats. En les primeres pàgines hi trobareu un dossier sobre la presència i la contribució de la comunitat jueva en la història de la ciutat. A les pàgines centrals, podreu llegir un especial sobre el comerç de l’alimentació a Girona, amb un directori d’establiments d’aquest sector a la ciutat. Completem l’alimentació amb reportatge sobre la malaltia celíaca o intolerància al gluten, la proteïna del blat i d’altres cereals panificables.

En aquesta voluntat de la revista per parlar de Girona i de la història de la ciutat, dediquem les planes de gastronomia a parlar del xuixo, el dolç típic de Girona, nascut algun dia d’entre el 1914 i el 1918. Una dolça tradicional i llegendària nascuda al carrer de l’Argenteria que cal preservar, potenciar i popularitzar.

Són parts de la història de Girona. Una història coixa si no s'explica amb la contribució de la comunitat jueva. No és la història dels jueus a Girona, sinó el paper que van jugar els israelites en la Història de Girona durant sis segles. Es tracta d'una presència molt potent des del punt de vista cultural i intel·lectual, segons afirma la medievalista Sílvia Planas, directora del Museu d’Història dels Jueus i de l'Institut d'Estudis Nahmànides (IENH), principal centre de documentació i recerca dels jueus a la Corona catalanoaragonesa, amb la seu al Centre Bonastruc ça Porta de Girona.

Segons l'historiador Jaume Riera, el moment de màxim esplendor de sis-cents anys d’estrella d’Israel a Girona es limita als segles XII i XIII. De material arqueològic d’aquella època en prou feina no es conserva res, tret d’esteles funeràries, làpides o restes de l'antic cementiri jueu de Montjuïc, conservades a l'antic Museu dels Jueus, situat on hi va haver l'última sinagoga i l'últim micvé.

La troballa aquest 2014 de la darrera micvé usada per al ritual de purificació de la comunitat jueva de Girona és crucial per explicar la història de la ciutat. Justament, les limitacions de l’espai de la darrera micvé contribueixen a explicar que la comunitat va ser arraconada en aquella part de Girona que avui anomenem Call.

De la mateixa manera que la troballa de la micvé ha ajudat a explicar millor la història de la Girona medieval, seria interessar multiplicar els esforços (econòmics, també) per bucejar, desxifrar i divulgar la informació dels «arxius infinits, amb documents escrits en llatí sobre homes i dones, amb els ses noms» per conèixer millor el conjunt de persones que van pertànyer a la comunitat jueva de Girona i que van contribuir a construir i a conformar la història de la ciutat entre els anys 890 i el 1492.

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

10:08

Página 8

CIUTAT CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

Els jueus a Girona Una comunitat brillant en els segles XII i XIII La història de la ciutat de Girona des del 890 fins al 1492 és marcada per la presència d'una comunitat jueva amb un poder intel·lectual molt superior a l'econòmic que sempre se'ls ha suposat. Troballes com recentment la micvé permeten conèixer millor aquella comunitat Salvador Garcia-Arbós

a història de Girona no té sentit si no s'explica amb la contribució de la comunitat jueva. Es tracta d'una presència molt potent des del punt de vista cultural i intel·lectual, durant tres segles: XI, XII i XIII, però que, segons l'historiador Jaume Riera, es podria limitar als segles XII i XIII. El record material, sobretot l'arqueològic, no és espectacular, «ni ric, ni abundant ni notori»: la trama urbana del call, i encara; el darrer micvé, descobert i presentat aquest any mateix; esteles funeràries, làpides o restes de l'antic cementiri jueu de Montjuïc. La majoria

L

8 I TOT Girona

del material arqueològic es conserva i es concentra a l'antic Museu dels Jueus, situat on hi va haver l'última sinagoga i l'última micvé.

Yom Tov Assis, professor d'història del poble jueu de la Universitat Hebrea de Jerusalem i un dels principals estudiosos de la presència jueva en els regnes de la península Ibèrica, en el seu treball El poble jueu i Catalunya. Alguns aspectes de la seva història interna , posa de manifest la poca riquesa material: «No hi havia gaire cosa que es pogués considerar arquitectònicament característic dels barris jueus a Catalunya.»

D'entrada, cal advertir que els calls no eren barris fets expres-

sament per als jueus, que carrers no són jueus, sinó medievals, i que no tenien una arquitectura singular, sinó la pròpia de cada zona. Les cases jueves es diferenciaven de les cristianes per una escletxa al costat dret de la porta d'entrada, on s'hi col·locava un rotlle pergamí (mezuzà) amb un fragment del Deuteronomi (6,4-9): «ESCOLTA, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'ÚNIC. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tota la força.

Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono. Inculca-les als teus fills; parla'n a casa i tot fent camí, quan te'n vagis al llit i quan et llevis. Lliga-te-les a la mà

com un distintiu, porta-les com una marca entre els ulls.

Escriu-les als muntants de la porta de casa teva i dels portals de la ciutat.»

El barri jueu queda delimitat pels documents dels arxius notarials i pels decrets reials i eclesiàstics. Tendien a viure junts per raons de seguretat o obligats pel poder. Sílvia Planas, directora del Museu d’Història dels Jueus i de l'Institut d'Estudis Nahmànides (IENH), principal centre de documentació i recerca dels jueus a la Corona catalanoaragonesa, amb la seu al Centre Bonastruc ça Porta de Girona, opina que no hi ha una aquitectura jueva perquè el poble jueu no té una arquitectura pròpia, ens

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

10:08

P谩gina 9

GIRONA JUEVA CIUTAT

Imatge del Carrer de Sant LLoren莽, al Call de Girona. Foto: Toni Le贸n

Novembre-Desembre 2014

TOT Girona I 9

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

10:09

Página 10

GIRONA JUEVA CIUTAT adapta la de l’entorn on viu. A més, l’arquitectura és, d’alguna manera, poc important en el concepte d’aquest poble, que desenvolupa el concepte del Déu únic, invisible, intocable i omnipresent, que es porta a dins i es transmet de generació en generació. Un Déu únic és més fàcil d'entendre que tres o quinze. «Per això, ho basen tot en l'escriptura, que sí que és transportable. De fet, és l'únic que es van endur.»

Per això, Planas prefereix parlar del patrimoni material i immaterial de la comunitat jueva

Els documents permeten conèixer cada una de les persones que van formar la comunitat

Imatge del Call de Girona. La tipologia dels carres es correspon a l’urbanisme medieval, més que no pas a cap voluntat de la comunitat jueva o dels cristians dominants. Foto: Toni León

10 I TOT Girona

de Girona, que de llegat. Són part de la història de Girona, com els cristians o els súbdits de l'Imperi romà. Planas ressalta que cada vegada més es coneix millor el conjunt de persones que van pertànyer a la comunitat jueva, gràcies als «arxius infinits, amb documents escrits en llatí sobre homes i dones, amb els ses noms». «És una documentació valuosa sobre la vida jueva medieval que permet albirar com pensaven i com vivien, i recuperar aquella història per integrar-la a la Història. La magnífica cultura jueva catalana es va forjar, precisament, durant el temps d'esplendor de la cultura catalana medieval. Una i altra són indissociables; el nostre present és fruit d'un passat que era ric perquè era divers i perquè es va bastir i es va enriquir en aquella diversitat», emfasitza la també directora del Museu d'Història de Girona, Sílvia Planas. I hi afegeix: «Podem anar més enllà de l'estudi de Nahmànides i dels grans savis i metges d'aquella comunitat.»

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

10:09

P谩gina 11

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

10:09

Página 12

GIRONA JUEVA CIUTAT

Mossé Ben Nahman: Bonastruc La personalitat més insigne de la història dels jueus a Catalunya i un dels pensadors més rellevants que mai ha tingut Girona ha estat Moixé ben Nahman, Nahmànides, Ramban o Bonastruc ça Porta, que va viure en el segle XIII i que avui se sap que eren la mateixa persona Salvador Garcia-Arbós

Mossé Ben Nahman (Girona, 1194-Sant Joan d'Acre o Acco, 1270) és considerat la més gran personalitat talmúdica del seu temps a la Península Ibèrica. Moixé ben Nahman, o Nahmànides o Ramban o Bonastruc ça Porta (segle XIII) és la personalitat més insigne de la història dels jueus a Catalunya, probablement un dels pensadors més rellevants que mai ha tingut Girona. Segons el doctor Jaume Riera Sans, Nahmànides i Bonastruc ça Porta eren la mateixa persona, com corroboren les proves documentals,

12 I TOT Girona

de les quals destaca una menció en la disputa de Tortosa a Bonastruc Desmetre. I de mestre o rabí de Girona només n'hi ha hagut un: Moixé ben Nahman.

Nahmànides és fill d'una poderosa família jueva de Girona, gran estudiós del Talmud, cabalista, rabí, mestre i poeta.

Quan es va produir la polèmica entre els racionalistes proMainònides, defensors de la filosofia grega, i els tradicionalistes va cercar la unitat del poble d'Israel per posar pau. I era no racionalista.

No es va estar de condemnar el règim dels prínceps ( nesiïm )

de l'aljama de Barcelona: «La posició del poder dins de al comunitat no és hereditària de

pare a fill si aquest darrer no n'és digne.» Tot i ser de Girona, Nahmànides va pertànyer al corrent cabalístic de Barcelo-

tud de secretisme absolut i discreció absoluta. Per ells, la càbala era una ciència que havia de limitar-se a una petita minoria d'entesos i ensenyar-ne només oralment a pocs deixebles escollits. Vet aquí que no hi ha obra de Nahmànides sobre Càbala.

L'escola de Girona potencia escampar la potència de la càbala arreu. Té en Isaac ben Abraham, conegut per Isaac el Cec, el seu màxim exponent. Isaac el Cec / Isaac ben Abraham és anomenat «el pare de la càbala», no per haver estat el primer, sinó per ser el més brillant

na, que propugnava una acti-

dels seus primers formuladors.

El savi gironí és la més gran personalitat talmúdica del seu temps a la Península

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

10:09

P谩gina 13

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

10:09

Página 14

GIRONA JUEVA CIUTAT

El fals mite del jueu ric

Pati interior del Centre Bonastruc ça Porta, Girona. Foto: Toni León

Malgrat que un dels factors que més odi va generar contra els jueus a la Catalunya medieval va ser la usura, només els de classe alta i mitjana eren prestamistes, mentre que la majoria no era ni rics, ni poderosos i havien de guanyar-se el pa amb la feina de les seves mans Salvador Garcia-Arbós

Econòmicament la comunitat jueva no tenia la transcendència que se'ls atribueix, tot i que hi havia jueus molt rics, com ara Astruch Benet, el més ric de la història dels jueus de Girona. Tanmateix, en conjunt, la comunitat no tenia un pes econòmic transcendental com s'ha volgut fer entendre.

Quan va desaparèixer la comunitat jueva, Girona es va empobrir intel·lectualment i culturalment, però des d'un punt de vista econòmic es va notar poc.

Les comunitats jueves s'havien establert a tots aquells indrets on l'activitat comercial i menestral, l'artesania i el negoci dels diners, juntament amb els permisos reials afavorien el seu

14 I TOT Girona

desenvolupament. No es van dedicar a l'agricultura pel fet que els masos eren aïllats i és preceptiva la vida comunitària; per això feien vida urbana. Vet aquí la concentració d'edificis necessaris per la comunitat, per poder viure com a jueus, en espais urbans, un barri o un carrer. Ells parlaven de Shekinà be Israel (barri d'Israel) i molt documents, en llatí o català, en diuen call.

Totes les qüestions del govern de les aljames, de la comunitat, quedaven subjectes a l'autoritat del Rei, a qui pertanyien.

L'historiador Jaume Riera recorda que els jueus no tenien ni drets ni privilegis: «Pertanyien al rei individualment i col·lectivament. El rei tenia el domini directe sobre els seus

béns i les seves propietats: eren serfs reials.» I aquesta és una altra de les raons per les

Els jueus no tenien ni drets ni privilegis: Pertanyien al rei individualment i col·lectivament

quals van rebre agressions i linxaments; una forma de manifestar el desacord amb l’autoritat.

Un dels factors pel qual més odi contra ells va generar va ser la usura. La majoria de jueus de classe mitjana i alta prestaven diners; precisament,

la meitat dels 8.000 actes documentals fets a Girona a començament del segle XIV feien referència a préstecs jueus.

Jaume I va establir un tipus del 20 per cent per a qualsevol préstec fet per jueus i jueves.

No obstant això, Planas alerta que «la majoria de la població jueva a la Catalunya medieval no era ni rica, ni poderosa i havia de guanyar-se el pa amb la feina de les seves mans.» El prestamisme era una activitat paral·lela a qualsevol dels oficis que exercien.

Les elits solien ser diplomàtics, metges i científics i funcionaris, activitat aquesta última que enrabiava els cristians perquè es tractava d'un càrrec de poder i d'influència enorme sobre el rei.

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

10:09

P谩gina 15

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

10:09

Página 16

GIRONA JUEVA CIUTAT

La descoberta de la micvé La descoberts dels darrers banys rituals de purificació, modestos d’acord amb la importància de l’aljama i petits en comparació amb la micvé de la gran sinagoga, documentada en el 23 de la Força Salvador Garcia-Arbós

La descoberta, el febrer del 2014, de la micvé marca un abans i un després en el coneixement del call de Girona, ja que abans d'intuïa i ara se sap.

S'intuïen els espais on podien haver estat i ara es coneixen aquests espais d'ús comunitari. Aquesta descoberta ha permès als historiadors fer una relectura de la fi de la comunitat jueva, dels últims temps. Les restes de la micvé, tal com s'han trobat, són modestes per la dimensió de l'aljama de Girona, tant en nombre de població, com en producció cultural.

Aquestes restes són documentades com a micvé i espai sinagogal des del 1435 fins al 1492, la darrera etapa de vida jueva a Girona, que es correspon a la pobresa material d'aljama, per l'arraconament a què es va

sotmetre aquelles persones.

En aquells anys del XV, els darrers de la comunitat jueva a Girona, veiem uns espais que contrasten amb els de Besalú dels segles XII i XIII: «A Besalú hi ha les restes d'una gran micvé, amb una estructura fantàstica i meravellosa, mentre que a Girona hi ha les restes d'aquella sinagoga tan limitada que van tenir a l'actual Centre

Arran de la pesta negra del 1391, la comunitat va ser reclosa al que es coneix com el Call

Bonastruc, l'únic que els van deixar tenir i construir en aquells darrers anys», remarca Sílvia Planas.

Imatge de la darrera micvé de Girona. Foto: Josep Maria Oliveras.

Els avalots del 1391 i el gueto El segle XIV va iniciar-se el malson de la comunitat i, tot i que es poden moure per la resta de la ciutat, per ordre de Jaume II, el 1313, han de portar una rodella perquè se'ls distingeixi de la resta de persones. En el moment d'esplendor de la vida jueva a Girona i de coexistència cultural amb els cristians dominants, la micvé va ser a la gran sinagoga de Girona, documentada en el número 23 del carrer de la Força. Per causa de la pesta negra del 1391, els jueus, que van morir en la mateixa proporció que els cristians, van ser acusats de cuinar l'epidèmia i se'ls va perseguir i linxar al crit de «Que els juheus es

facen christians o que muyren», sobretot el dia fatídic de Sant Llorenç, el 10 d'agost, del 1391. Va acabar amb la reclusió de la comunitat jueva a la banda dreta de la pujada de la Força, anomenada aleshores carrer de Sant Llorenç, i se'ls va obligar a tapar portes i finestres. Centenars de persones van ser assassinades, forçades a la conversió o exiliades. Van ser el cap d’esquila del malestar general amb una entorn de fam, guerra, crisi i deutes.

Durant els prop de dos mil·lenis de cristianisme, els jueus han estat receptors dels improperis contra els governants, a més de de la tírria que els ha tingut un poble, incitat per una Església, que els ha assenyalat com els assassins de de Jesucrist, com si el natzarè no fons un rabí, un jueu practicant i docte. Com s'explica a la cronologia, fins i tot, quan estaven bé, no van pas viure sempre en pau i llibertat arreu.

Jaume I mateix, acatant una disposició del quart concili La-

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

10:09

Página 17

Aquesta imatge de la darrera micvé permet observar que la comunitat es va veure obligada a construir-la on va poder per seguir l’obligada purificació. Foto: Josep Maria Oliveras.

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

10:09

Página 18

GIRONA JUEVA CIUTAT terà, a Roma, va acabar imposant l'ús d'un signe distintiu dels jueus en els seus vestits; es tractava d'una rodella de color groc i vermell que els homes duien al pit i les dones, enganxat al mocador que els tapava el cap, que permetia distingirlos i determinar la seva condició de jueu o jueva. Això prova que no tenien cap tret morfològic –ni la pell més fosca, ni els nassos grossos, ni els ulls allargassats– que distingís jueus i cristians, ni cap manera especial de vestir.

En aquell concili també se'ls va prohibir exercir funcions públiques, el préstec i la usura i sortir durant la Setmana Santa. Al segle XIII mateix, són expulsats més d'una vegada de França; d'Anglaterra, també. El papa

Gregori X –de pontificat curt, 1272-1276– va manar que no visquessin barrejats amb els cristians. I en aquell seu darrer any, el 1276, també de la mort de Jaume I, clergues de la catedral van atacar al call de Girona.

Jaume I va imposar l’ús d’un signe distintiu dels jueus, acatant un acord del quart Concili Laterà

A partir del 1299 se'ls va començar a prohibir tocar cap aliment al mercat, perquè no el deixessin impur. Eren protegits

del rei, perquè eren de la seva propietat; anys més tard, quan l'agricultura s'enfonsava i hi havia epidèmies de pesta, els jueus ho van començar a passar molt malament. A partir del segle XIV, aquella coexistència empitjorava, creixien la persecució i les restriccions, fins que el 1348, ja es van produir assalts als calls de Barcelona, Cervera o Tàrrega. El 1391 es van repetir els avalots a Barcelona, Girona, Lleida i Perpinyà, entre altres ciutats, moment a partir del qual ja van ser reclosos a la banda del carrer de la Força que avui anomenem el Call. En aquest moment, l'aljama va reclamar una sinagoga i, òbviament, una micvé, els banys de purificació, sense els quals l'activitat de la comunitat

quedaria paralitzada, doncs sense puresa, no hi ha vida. La transcendental micvé no és un espai fàcil d'emplaçar, ja que és imprescindible que hi hagi l'aigua corrent.

Per això, tot i ser reclosos van poder seguir usant la micvé del 23 del carrer de la Força fins al 1420, quan va ser clausurada el 1420 definitivament. Després de la Disputa de Tortosa (14131415), un debat inter-religiós entre jueus i cristians, convocat per l'antipapa Benet XIII, el papa Lluna, per forçar els jueus a reconèixer les seves errades en matèria de fe. Al final de la disputa, els representants jueus van ser obligats a signar un document en el qual van haver de reconèixer les seves errades de fe. L'antiPapa Benet XIII va sig-

La darrera micvé de Girona és a la zona nord-est de l’actual Centre Bonastruc ça Porta, al nivell del pati superior. Era en el complex de la darrera Sinagoga, molt petita en comparació a la que hi va haver en els segles XI, XII i XIII, el moment d’esplendor de la comunitat, al número 22 del carrer de la Força. Foto: Josep Maria Oliveras.

18 I TOT Girona

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

10:09

P谩gina 19

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

10:09

Página 20

GIRONA JUEVA CIUTAT nar dues butlles Etsi Doctoris Gentium i Contra Judaeos, que van motivar la crema de llibres i la separació física de jueus i cristians. Arran de les idees del Papa Lluna que volia salvar com fos el seu ramat també es van mutiplicar les conversions forçades.

L'últim segle de vida de la comunitat a Girona va ser molt dur i els darrers anys, un calvari Així, el 1415, arran de la disputa de Tortosa la micvé va ser clausurada, però un any més tard, la reina Maria, regent en nom d'Alfons el Magnànim, en va manar la reobertura. Tanmateix, el 1420 es va clausurar definitivament aquella micvé que podria haver estat com la de Besalú. Sílvia Planas assegura que, de moment, no es pot explicar què va passar, on era la sinagoga i on es purificaven les dones per continuar la vida de la comunitat, entre el 1420 i el 1435, quan s'obre la darrera micvé, descoberta aquest 2014.

L'últim segle de vida a Girona va ser molt dur i els darrers anys, un calvari. El règim cristià dificultava cada cop més la vida dels jueus i els arraconava, per forçar-ne la conversió o l'exili. El 1458 hi va haver una ordre de reclusió forçada al call, que encara va fer més difícil viure a aquell grup de persones, cada cop més reduït. El 1435 ja van obtenir un privilegi de la reina Maria per construir una sinagoga al Call reduït, on hi tenien la micvé.

El 1492, quan els Reis Catòlics signen el decret de conversió o, en cas de negativa, d'expulsió, molts ja havien marxat. I ja se sap que, els que es van quedar, van ser vigilats per la Inquisició perquè la seva conversió fos sincera.

20 I TOT Girona

Imatge del Call de Girona. Foto: Toni León

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

10:09

P谩gina 21

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

10:09

Página 22

GIRONA JUEVA CIUTAT

Catalunya no era “Sefarad” Els estudis proven que Catalunya era “Sarefat”, França en la denominació actual, i que asseverar el contrari és “cometre un crim de lesa història, ja que suposa projectar cap enrere el sentit que aquest nom va adquirir segles més tard” Salvador Garcia-Arbós

Sefarad com a pàtria enyorada pels jueus que van viure a la península és un concepte que neix en el del segle XVI, després de l’expulsió, en el moment que van començar a enyorar allò que havien hagut de deixar. És aleshores que Sefarat, igual que al-Andalus, comença a incloure tota la península. Abans només en designaven la Bètica, és a dir, que corresponia a l'ús restringit que es

feia de l'antiga denominació llatina d’Hispania, segons llegim a l’imprescindible Història de la Catalunya jueva. Vida i mort de les comunitats jueves de la Catalunya Medieval, de Sílvia Planas i el semitista Manuel Forcano.

Un treball profusament documentat pel doctor Eduard Feliu i Mabres (1938-2009), gran estudiós de la vida i la cultura hebrees de la Catalunya medieval, prova l'anacronisme d'aplicar el nom de Sefarad als diver-

Làpides funeràries de l’antic cementiri jueu de Montjuïc, al Museu dels Jueus de Catalunya, instal·lat al Centre Bonastruc ça Porta. Foto: Toni León

sos regnes de la Corona catalanoaragonesa i, sobretot, als

Per als medievals, Sefarad era el sud del territori hispànic, les terres islàmiques d'al-Andalus

dels comtats de Catalunya, on va residir la comunitat més

nombrosa. «Els jueus que habitaven els comtats catalans mai no havien imaginat que, un dia, les generacions futures els arribarien a situar a Sefarad, ja que Catalunya no era inclosa a dins de les terres que, en escriure en hebreu, els jueus anomenaven aleshores Sefarad. Asseverar el contrari és cometre un crim de lesa història, ja que suposa projectar cap enrere el sentit que aquest nom va adquirir segles més tard», segons llegim a la plana 25 de La Cata-

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

10:09

P谩gina 23

Interior del Museu dels Jueus de Catalunya. Foto: Toni Le贸n

Novembre-Desembre 2014

GIRONA JUEVA CIUTAT

TOT Girona I 23

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

10:09

Página 24

GIRONA JUEVA CIUTAT lunya jueva, catàleg de la magna exposició que es va fer el 2002 al Museu d'Història de Catalunya.

Feliu va justificar aquell article, per aclarir el «malentès» i evitar «distorsions històriques» d'aquells que estudien la península Ibèrica medieval sense despendre's primer dels marcs territorials, polítics i culturals que serveixen per explicar el món d'avui. Es tracta d'un treball d'una erudició colossal i farcit d'anotacions més que aclaridores.

Sílvia Planas remarca que, per a Moixé ben Nahman, de Girona, i Salomó ben Adret, de Barcelona, dos dels més grans savis jueus de tots els temps, Sefarad era el sud del territori hispànic, les terres islàmiques d'al-Andalus.

Eduard Feliu també esmenta Alfons el Cast que el 1176 va situar València «in regione Hispanicarum », és a dir en terres musulmanes; en canvi, explica que les regions cristianes de més al nord eren «la terra d'Edom, una denominació que el Talmud i alguns michasdim havien aplicat primer a l'Imperi romà i a la Roma cristiana, després als països cristians i, al final de tot, a tot allò que tenia a veure amb els cristianisme».

Per reblar la tesi del doctor Feliu, els jueus andalusís indicaven el territori de Catalunya, junt amb les terres transpirinenques, sota la denominació de França o terra dels francs, això és Sarefat (en la denominació actual és França), fora doncs del que s’entén per Sefarad.

Sala de les làpides i les esteles funeràries de l’antic cementiri jueu de Montjuïc, al Museu dels Jueus de Catalunyaça. Foto: Toni León

24 I TOT Girona

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

10:09

P谩gina 25

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

10:09

Página 26

GIRONA JUEVA CIUTAT

Sis segles d’història comuna En aquesta cronologia dels sis segles d’història dels jueus a Girona, hi ha també dates destacades de la història de la Corona catalano-aragonesa i d’altres regnes veïns que van influir en la vida de la ja prou convulsa comunitat jueva gironina 711

Conquesta àrabomusulmana de la península Ibèrica

800

Carlemany és proclamat Emperador

850

Un jueu anomenat Judacot és emissari de Carlemany a Barcelona

878

Guifré el Pilós és comte de Barcelona, Vic i Girona

890

Esment de la presència de 25 famílies jueves a la ciutat de Girona

989

Borrell II, de Barcelona, Girona i Osona, és el primer comte català independent dels reis francs

Inicis s. XI

Girona: jueus i jueves propietaris de terres als afores de la ciutat

1040

Rahel, jueva de Girona, signa, en hebreu, un document de venda

1112

Unió política de Catalunya i Provença

1160

Primer esment documental del call de Girona

1166

Benjamí de Tudela, jueu navarrès que viatja a la Terra d'Israel, passa per Barcelona i Girona i parla de les comunitats jueves que hi troba establertes

1196

Maimònides acaba de redactar La Guia dels Perplexos en àrab. Samuel ibn Tibon, a Lunel, la traduirà a l'hebreu l'any 1204

1137

Unió política de Catalunya i Aragó

1194

Neix Mossé ben Nahman (Ramban) mestre rabí de Girona, poeta, exegeta, cabalista, una de les personalitats més importants, per no dir la màxima, del judaisme català

1200

Neix Jonà ben Abraham Gerundí, deixeble del cabalista Isaac el Cec i de Mossé ben Nahman. Cap de la facció antiracionalista

1213

Croada Albigesa contra els càtars, batalla de Muret i mort del rei Pere I

1213- 1327

Edat d'Or del judaisme català: presència d'oficials jueus al servei dels reis catalans, participació activa en les empreses expansionistes de la Corona d'Aragó vers les Illes Balears i els territoris valencians, i una gran activitat cultural

1215

Papa Innocent III: Concili de Laterà IV, cànons antijudaics (senyals distintius als vestits, control dels préstecs, etc.).

1229

Jaume I conquereix el regne musulmà de Mallorca. Es legalitza l'interès del préstec jueu en el 20%.

1232

Greus enfrontaments a Montpeller entre rabins "racionalistes" i "tradicionalistes" dins el marc de la polèmica antimaimonidiana

1235

Mort de rabí Isaac ben Abraham, més conegut com Isaac el Cec, anomenat "el pare de la Càbala."

1238

Conquesta i repartiment de València per part de Jaume I: els jueus reben terres i cases dins de la ciutat i als seus afores

1263

Disputa de Barcelona, convocada pel rei Jaume I, entre el convers Pol Cristià i Mossé ben Nahman, mestre rabí de Girona

Mitjans s. XIII

Messul•lam ben Salomó de Piera, poeta, és un dels caps de l'aljama de Girona. Jucef Ezobi escriu a Perpinyà el poema La safata d'argent. Neix Jedaia ha-Peniní a Perpinyà, autor del poema L'Examen del món

1267

Partença a la Terra d'Israel de Mossé ben Nahman

1269-70

Mort de rabí Mossé ben Nahman a Israel. Mort del cabalista Azriel de Girona, deixeble d'Isaac el Cec

1276

Atac al call de Girona per part de clergues de la catedral. Mort de Jaume I.

26 I TOT Girona

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaciรณn 1

29/10/14

10:09

Pรกgina 27

Turistes al carrer de la Forรงa de Girona, just a davant del Centre Bonastruc รงa Porta.

Foto: Toni Leรณn

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

10:10

Página 28

GIRONA JUEVA CIUTAT

1280

Astruc Ravaia, jueu de Girona, Batlle reial

1280

Pere el Gran atorga a totes les aljames de Catalunya el privilegi de tenir tribunals rabinics propis, (Bet Din)

1282

Conquesta catalana de Sicília: Vespres Sicilianes

1284

Prohibició als jueus de ser titulars de càrrecs públics amb poder sobre els cristians

Finals s. XIII

Canvis significatius en el govern i el poder de les aljames: la classe aristocràtica dels Nessiïm es veu substituïda per una burgesia jueva més religiosa i tradicional

Principis s. XIV

Rabí Abamari ben Mossé ben Jucef de Lunel, cap del partit antifilosòfic, autor de L’ofrena de zel

1306

Expulsió de les comunitats de França per Felip IV "el Bell": arribada i establiment de famílies jueves a Girona i a Barcelona. Exili del rabí i metge provençal Estori ha-Parhí, autor de l'obra topogràfica d'Israel el Llibre del botó i la flor. Es tanca l'Edat d'Or del judaisme provençal

1310

Neix el gran talmudista gironí, però assentat a Barcelona, Nissim ben Rovèn Gerundí

1313

Jaume II obliga la població jueva a dur les rodelles distintives a les robes

1315

Retorn dels jueus a França

1322

Nova expulsió de les comunitats franceses per Carles IV

1354

Trobada a Barcelona dels representants de les aljames catalanes; redacció d'un còdex per a totes les comunitats que rep el nom de Taccanot

1359

Permís de retorn dels jueus a França

1373

Jafudà Cresques i Abraham Cresques, jueus de Mallorca, realitzen el seu Mapamundi, conegut com a l’Atlas Català

Una altra imatge del Call de Girona. Foto: Toni León

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

10:10

P谩gina 29

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

10:10

Página 30

GIRONA JUEVA CIUTAT

En el Museu dels Jueus de Catalunya hi ha una reproducció del fragment del Tapís de la Creació en què es recreen els jueus.També hi ha una imatge de Jerusalem. Foto: Toni León

1386

La reina Violant és Senyora de l'aljama de Girona

1391

Avalots contra tots els calls catalans i desaparició violenta de les aljames de València, Palma i Barcelona

1413-1415

Disputa de Tortosa, convocada pel Papa Benet XIII, que provoca grans conversions entre la població jueva de Catalunya i d'Aragó

1415

Butlla Etsi Doctoris Gentium, de Benet XIII. Disposicions molt negatives per la població jueva de Catalunya

1409-16

Fra Vicenç Ferrer predica contra el judaisme a tot Catalunya

1435

Funden l’última sinagoga de la ciutat de Girona

1458

Girona: reclusió obligada de totes les famílies jueves al call

1462

Guerra civil a Catalunya.

1479

Unió de les corones de Castella i Aragó, amb el matrimoni entre Ferran d Aragó i Isabel de Castella

1483

Tomás de Torquemada nomenat Inquisidor General de Castella

1484

Establiment del primer Tribunal de la Inquisició al regne dAragó

1492

El 10 de juliol, els tres secretaris de la comunitat jueva que encara resistien a Girona van dirigir-se a casa del notari per formalitzar la venda de l'última sinagoga del call. El 31 de març els Reis Catòlics signen el decret d’expulsió de les comunitats jueves dels regnes de Castella i Catalunya-Aragó. Els donen 4 mesos per decidir convertir-se al cristianisme o marxar

30 I TOT Girona

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

10:10

P谩gina 31

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

10:10

Página 32

EDUCACIÓ CIUTAT

“Éls nens són sempre el nostre indicador ” Miquel Barris Ruset, director del CEE Palau Juntament amb el CEE Font de l’Abella, el de Palau és una de les dues escoles d’Educació Especial de Girona, que advoca per una integració que accepti les diferències. Segons el seu director, l’educació especial no és sinònim de segregació, sinò d’especialització , Ariadna Ventura i Ros

E

l debat sobre l’escolarització dels nens i joves amb Necessitats Educatives Especials (NEE) és una qüestió de plena actualitat que planteja un gran nombre d’interrrogants als quals no sempre és possible oferir una única resposta. Per aprofundir en aquest tema hem vistat el Cen-

tre d’Educació Especial Palau de la mà de Miquel Barris Ruset, el seu director des de fa 9 anys, i que es dedica a aquest sector des de en fa 17.

Suposo que, malgrat la duresa i la dificultat de la feina, la seva és una carrera amb moltíssimes satisfaccions.

Si, a la gent li costa entendre que un món tan dur, per la diversitat de situacions que plan-

teja, sigui també tant gratificant. Per això als que ens hi dediquem ens ha d’agradar molt.

Passejant pel centre es veu que els professionals que hi treballen fan la feina molt a gust i així ho transmeten.

Si, aquí els nens ploren quan marxen de vacances. L’escola és el seu món. I s’hi troben bé.

Aquest és el nostre indicador que fem les coses bé. Si en la

feina de mestre hi ha un component vocacional important, en l’educació especial encara més. O t’agrada aquest món o dedica’t a una altra cosa.

Quins tipus de discapacitats acull el centre?

Estem especialitzats en transtorns neuromotrius. Per tant, tots els nostres alumnes tenen de base un transtorn motor. Això no vol dir que no hi hagi altres discapacitats afegides, com ara la ceguesa.

I com adapta el centre el seu programa a un ventall tant ampli de perfils?

Ens regim pel currículum ordinari que marca el Departament d’Ensenyament però adaptat a l’escola. Tenim dos objectius molt clars: la comunicació i l’autonomia. Partint d’aquests dos objectius, fem un programa individual per a cada nen i tracem la feina que cal fer al llarg de la seva escolarització, que es revisa cada any.

32 I TOT Girona

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

En què consisteixen aquestes adaptacions curriculars? En canvi d’assignatures? En canvi en els continguts?

Les assignatures són les mateixes. Només deixem de fer llengua estrangera i educació física. I els continguts també són els mateixos però adaptats a cada nen, de forma individual.

Al centre treballem dos objectius molt clars: la comunicació i l’autonomia

Són les Noves Tecnologies de la Informació una eina important en l’educació i la formació dels nens amb NEE? Les Noves Tecnologies de la Informació són l’eina del centre, en majúscules. La màquina d’escriure elèctrica va ser una petita primera revolució per nosaltres, perquè no havies de fer massa força per poder escriure. Però l’autèntica primera gran revolució ha sigut l’entrada dels ordinadors al món es-

Novembre-Desembre 2014

10:10

Página 33

colar i a les nostres aules. Però només amb els ordinadors no fem res. Ha estat gràcies a la feina de persones com el professor Jordi Lagares, creador del Projecte Fressa, un conjunt de programes informàtics adaptats a les persones amb alguna discapacitat, que els ordinadors s’han convertit realment en l’eina de comunicació de molts dels nostres alumnes.

El fet de crear i adaptar programari a aquestes necessitats ha convertit l’ordinador en una eina bàsica per acedir al currículum i també al coneixement.

Els professionals que treballeu al centre heu de tenir una formació específica?

Hem de tenir l’especialitat d’Educació Especial.

I quin és el perfil d’aquests professionals?

Primer de tot al professional que es dedica a l’educació especial li ha d’agradar molt aquest món. I ha de ser flexible i tenir molta capacitat de treballar en equip, perquè les decisions es prenen sempre de forma consensuada en un equip, que nosaltres anomenem grup

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

10:10

Página 34

EDUCACIÓ CIUTAT d’aula, i que està format pel mestre, l’educadora, el fisioterapeuta i el logopeda. I ha de saber que no farà classes magistrals, sinò que treballarà de forma individual amb cada alumne.

A més de la formació acadèmica en si, quins suports o classes complementàries reben els alumnes?

Tenim un servei de fisioteràpia , molt encarada al món educatiu, és a dir, que ajudi l’alumne a guanyar en autonomia, en tots els àmbits de la vida diària. I a participar a la classe de la forma més autònoma possible. La fisioteràpia afecta tant l’adaptació del lloc de treball del nen fins el seu desplaçament. I també tenim un servei de logopèdia, que consisteix en l’aprenentatge, en cas que el nen no tingui parla oral, de les eines perquè aquest alumne es pugui comunicar. Sempre dic que comunicar-se és un dret.

Als centres d’EE es treballa de manera coordinada amb la família?

Si, la família és un pilar fonamental. Tot el que es treballa al centre, o les orientacions que s’hi donen, si no tenen la família al darrera, en poca cosa es queden. Un llenguatge alternatiu de comunicació, si es queda reduït a l’àmbit escolar, no té cap valor. Els aprenentatges que

adquireixen els nens a l’escola s’han de poder generalitzar als entorns naturals, i la família n’és un. L’autonomia del nen, sigui en cadira de rodes o en caminador, s’ha de continuar treballant a casa. Però també és molt valuosa aquesta relació en sentit contrari, és a dir, que els pares transmetin tota la informació relacionada amb el seu fill a l’escola.

I existeix un lligam entre l’escola ordinària i l’ escola especial?

Moltes vegades la relació es dóna en els casos de nens amb escolarització compartida, és a dir, alumnes que van unes hores a un centre d’educació especial i unes hores en una escola ordinària.

La socialització es pot aconseguir a través de moltes vies, com la família o els amics Com i qui marca el nivell a partir del qual un alumne amb NEE ha d’accedir a una escola ordinària o a una escola especial?

Aquest és un tema que es valora nen per nen. I això es veu per currículum i pel seu nivell cog-

nitiu. Una escola ordinària té una riquesa d’inputs verbals que pot ser molt beneficiosa per a molts nens amb necessitats educacives especial. I si es veu que aquest nen pot seguir part del currículum a l’escola ordinària, se l’envia a aquesta escola.

Quins criteris se segueixen alhora d’acceptar un nen en un centre d’Educació Especial?

El criteri són les necessitats del nen. Això es valora conjuntament amb els Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP), l’escola i els pares, que analitzen quines necessitats té el nen i si la resposta a aquestes necesitats la pot donar millor l’escola ordinària o una es-

cola especial.

Entén que hi hagi reticències d’alguns pares a portar el seu fill a un CEE? En cas de nens que han estat a l’escola ordinària durant la primària, ja pels mateixos nens és un xoc. Un cop s’han adaptat, mostren un canvi molt positiu, perquè milloren molt en autoestima. Quan els pares veuen que el canvi ha sigut positiu i el nen està bé, es tranquil·litzen.

Però no deixa de ser un xoc que el teu fill hagi de venir a una escola d’educació especial. En el cas dels petits, que han de començar l’escolarització directament en un CEE, els pares ja són molt conscients de les necessitats del seu fill. Un cop els

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

10:10

P谩gina 35

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

10:10

Página 36

EDUCACIÓ CIUTAT

has ensenyat l’escola i els hi has explicat com funcionem, acaben veient que és l’escola que millor s’adapta a les necessitats del seu fill.

Què els diria als pares que opinen que el model educatiu dels centres especials pot suposar per al seu fill una regressió a nivell formatiu però sobretot en el grau de socialització?

La socialització es pot aconseguir a través de moltes altres vies, com ara participant en casals del poble, amb la família, amb els amics... El model d’escola d’Educació Especial ha canviat molt, ara és més inclusiu. És a dir, sempre partim de les necessitats del nen; si veiem que les necessitats d’aquest nen les pot cobrir l’escola ordinària, farem tot el possible perquè aquest nen vagi a una escola ordinària. Per tant, per nosaltres, quants més nens puguin anar a l’escola ordinària, millor. El que no farem és la bestiesa de portar qualsevol nen a qualsevol preu en una escola ordinària. Si nosaltres veiem que estarà més ben atès a l’escola especial, hem de pensar amb el nen i valorar que aquesta és la seva escola.

Sovint es veu els CEE com un estigma, no com una oportunitat...

Els centres d’Educació Especial van començar siguent molt assistencials i hospitalaris, i potser encara continua aquest estigma. Per això a nosaltres ens interessa molt donar-nos a conèixer, que es coneguin aquests nens, que tenen la possibilitat d’integrar-se a la societat de moltes maneres.

Alguns pares i col·lectius afectats es queixen que amb les retallades ha baixat el nombre d’alumnes amb NEE que estudien en escoles convencionals i ha augmentat el nombre dels que van en centres especials. Què n’opina?

Ara és cert que els recursos són limitats i s’han de repartir més, però a nosaltres no ens ha arribat cap nen per manca de recursos a l’escola ordinària. La crisi ha obligat a optimitzar recursos, i això és positiu.

Al País Basc tots els nens amb NEE de 6 a 12 anys van a centres ordinaris, independentment del seu grau de discapacitat. Se’ls assignen recursos i professionals de suport o es creen aules especials pels que tenen més necessitats, però sempre dins d’un centre ordinari. Està a favor d’aquest model que promou la inclusió total?

Jo crec que si l’escola ordinària està preparada, pel que fa a

professionals, és positiu. Ja no només pels nens amb Necessitats Educatives Especials, sinò també per la mateixa escola ordinària i els seus alumnes, que veuen que la societat és diversa. Abans es parlava d’integració: portar un nen amb NEE especials a l’escola ordinària. I vam fer un pas endavant en aquest model i es va començar a parlar d’inclusió. La inclusió

vol dir que l’escola és diversa, que pot incloure des d’un nen molt brillant, molt talentós, passant per un nen que necessita un reforç fins a un nen amb una discapacitat.

Creu que aquest model és possible aquí a Catalunya?

Amb els recursos que tenim ara, actualment ho veig una mica difícil.

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

10:10

P谩gina 37

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

10:10

Página 38

NOTÍCIES CIUTAT Educació MÉS DE 500 ACTIVITATS PEDAGÒGIQUES A LES ESCOLES Les escoles gironines ja s’han apuntat a l’oferta d’activitats pedagògiques que la Diputació de Girona ha programat aquest curs per acostar el patrimoni cultural i natural de les terres gironines als escolars. Enguany, l’ens supramunicipal ofereix 549 activitats pedagògiques: 329 de patrimoni cultural i 220 de patrimoni natural. Les activitats formen part dels Programes Pedagògics i Divulgatius de la Diputació i seran coordinades per 54 entitats gestores del patrimoni de les comarques gironines.

El vicepresident de la Diputació i president de la Comissió de Cooperació Municipal, Cul-

tural i d’Acció Social, Xavier Soy, ha destacat que “amb els Programes Pedagògics i Divulgatius, la Diputació de Girona vol fomentar la sinergia entre els escolars de la demarcació i els gestors d'aquests espais patrimonials”.

Soy ha explicat que “el territori de les comarques de Girona destaca per la diversitat i la riquesa d’equipaments que treballen pel patrimoni cultural i natural”.

Aquest curs es preveu repetir les mateixes bones xifres que el curs passat, que va tancar amb la participació de prop de 40.000 alumnes de 349 que provenien de les diferents escoles gironines.

Tradicions L’ÀLIGA DE GIRONA PARTICIPA A LA TROBADA NACIONAL

Seguretat NOVES INCORPORACIONS AL COS DE POLICIA LOCAL Aquest mes de setembre s’ha augmentat la plantilla del cos de policia municipal de Girona gràcies a les noves incorporacions de sis nous agents i tres caporals. A la imatge podeu veure els sis policies locals el dia que van prendre possessió, després d’haver guanyat en propietat les seves places corresponents al procés selectiu previst en l’oferta pública d’ocupació del 2013.

Una setmana més tard el consistori anunciava la incorporació dels tres caporals, que per la seva banda van superar el concurs-oposició de promoció

38 I TOT Girona

interna inclòs en l’Oferta Pública d’Ocupació del 2013.

Tots ells van ser presentats a la societat gironina en dos actes que van tenir lloc a l’Ajuntament de Girona, i van comptar amb la presència de l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont; el regidor de Seguretat, Mobilitat i Via Pública de l’Ajuntament de Girona, Joan Alcalà, i l’intendent en cap de la Policia Municipal, Josep Palouzié.

La policia local de Girona té les seves dependències i oficines municipals al carrer Bacià de Girona.

L’àliga de Girona va participar a la Trobada d’Àligues de Catalunya que va tenir lloc a Reus el 28 de setembre. L’àliga de Girona, documentada des del 1513, és un dels components del bestiari festiu de la ciutat i és l'encarregada de saludar les autoritats o de solemnitzar, amb el seu ball, l'arribada dels convidats a la festa. A la festa, amb mol de públic, hi van participar àligu-

es i aligots procedents de 28 municipis catalans: Agramunt, Badalona, Barcelona, Berga, la Bisbal d’Empordà, Bonastre, Cardona, Cervera, Igualada, Lleida, Manresa, Mataró, Montblanc, Morella, Olot, Tarragona, Vic, Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Reus, Sitges, Sant Joan de les Abadesses, Terrassa, Torredembarra, Tortosa, Tremp i Valls, a més de Girona.

Societat MONTILIVI HISSA L’ESTELADA EN HONOR AL SEU CREADOR L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va presidir el 20 de setembre la hissada de la senyera estelada i la descoberta d’una placa commemorativa als jardins de Vicenç Albert Ballester, que està considerat el creador de la bandera independentista catalana del triangle blau i l’estel blanc.

El president de l’Associació de Veïns de Montilivi, Ramon Ternero, va destacar la importància que té pel barri que s’ha-

gin dedicat i reconegut carrers i places de la zona a diversos noms importants de la llengua catalana i la història del país, com el mateix Ballester, però també com Joan Corominas, Josep Clarà i Ayats, Àngel Serradell, Josep Maria Corredor o Maria Aurèlia Campmany. “Avui és pertinent, potser més que mai, fer aquest homenatge i hissar la senyera estelada”, va manifestar Ternero.

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

10:11

P谩gina 39

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:37

Página 40

PLATJA D’ARO ACTIVITATS_MÚSICA_NOTÍCIES

Vídeovigilància a Castell-Platja d’Aro S’estrena una xarxa amb càmeres de seguretat 40 I TOT Girona

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:37

Página 41

NOTICIES PLATJA D’ARO

L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro estrena la instal•lació de videovigilància al municipi amb 19 càmeres situades a les cruïlles estratègiques que donen accés i sortida amb vehicle a les urbanitzacions i zones més aïllades Francesc Solà

L

a sala de control del sistema està situat a la seu de la Policia Local de Castell-Platja d’Aro. Més enllà de la tasca que poden fer els agents amb la visualització en directe que ofereixen les càmeres, els 19 aparells incorporen un sistema automàtic de lectura de matrícules, d’aquesta manera es genera una base de dades en què es van incorporant tots els vehicles gravats, alhora que el sistema emet un avís si en detecta alguna que està introduïda en el llistat d’interès policial.

Els avisos són rebuts a les dependències i en els vehicles po-

licials, i també en dispositius mòbils dels comandaments, facilitant les dades de l'automòbil -matrícula, fotografia i lloc de detecció-, permetent així fer més precisa la intervenció si és necessària.

Els aparells estan en funcionament 24 hores al dia, oferint imatges d’alta qualitat

A més a més d’aquesta tasca preventiva, l’acumulació de dades permet fer-hi una cerca activa d’un vehicle -introduint la

numeració corresponent- per comprovar si el sistema l’ha detectat –dia, hora i situació- i podent-ne visualitzar, tot seguit, els moviments gravats. Els aparells estan en funcionament les 24 hores del dia, oferint imatges d’alta qualitat i fiabilitat, emetent avisos a temps real, i generant d’estadístiques i consultes sectorials.

Més enllà la funció preventiva i dissuasòria de les càmeres i de l’activació del protocols d’actuació policial quan el sistema localitza una matrícula sospitosa o en recerca, les filmacions tenen valor de prova en qualsevol altre tipus d’incident.

L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro va iniciar l’any 2012 el camí per implantar aquest siste-

ma de videovigilància, amb la voluntat de millorar la seguretat ciutadana de manera global en un municipi marcat per dues característiques que en fan aconsellable la seva instal·lació.

D’una banda, una gran extensió territorial amb l’existència d’una desena d’urbanitzacions i uns 200 habitatges i masies aïllades; i de l’altra, una marcada estacionalitat turística que multiplica, per cinc (de 10.000 a 50.0000 persones) el nombre d’habitants durant els caps de setmana i dates assenyales –com per exemple els ponts, setmana santa, Nadal-, i per deu, com a mínim, (fins a 100.000) en el període de màxima activitat a l’estiu

1.200 atencions sanitàries La bandera verda ha onejat a les platges de Platja d’Aro en el 85% dels dies de la campanya d’estiu i s’han distribuït braçalets per evitar extraviar nens El servei de salvament i socorrisme a les platges del municipi, desenvolupat per Pro-Activa Serveis Aquàtics, i integrat en el programa Fem Platja! de la regidoria de Serveis i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, ha realitzat aquest estiu de 2014 (del 14 de juny al 14 de setembre) 1.161 atencions sanitàries (+23’3% fruit de l’increment de picades de meduses, eriçons i peixos aranya) a Sa Conca, Platja Gran i Cala Rovira. També 175 ajudes per banyar-se a usuaris amb mobilitat reduïda (+29’6%) i 5.838 accions preventives (-10’7% fruit d’una climatologia poc favorable) per evitar situacions de risc: ocupació de caiacs i patins de la zona de bany o de banyistes als canals d’entrada i sortida d’embarcacions, i avi-

Novembre-Desembre 2014

sos a pescadors o a amos de gossos.

En relació a les assistències sanitàries, el nombre més elevat han estat 561 ferides lleus (+12%), i tot seguit, 497 picades d’animals marins (+111%) i 59 arran d’altres circumstàncies (-60%); i s’han efectuat 22 rescats (+59%), 27 evacuacions hospitalàries (+18%), i la recerca d’una persona perduda. També s’han distribuït 2.000 braçalets per localitzar, amb més facilitat, possibles infants extraviats.

En el dispositiu de seguretat hi han participat 23 socorristes distribuïts en cinc punts d’assistència, set cadires i una torre de viglància, però també a peu de platja amb el suport d’un servei d’embarcació i moto de salvament, quatre caiacs, un quad i dues bicis.

TOT Girona I 41

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:37

Página 42

NOTICIES PLATJA D’ARO

El Nadal es viu a Platja d’Aro La tradicional encesa de llums de Nadal, el dissabte 28 de novembre (19 h) a la Plaça de l’Ajuntament de Platja d’Aro, amb que s’activa la il·luminació pública de Nadal de CastellPlatja d’Aro i S’Agaró, obre el programa d’activitats de Nadal al municipi Francesc Solà

Durant un mes i mig CastellPlatja d’Aro celebra concursos de felicitacions nadalenques de la Biblioteca Mercè Rodoreda, el d’aparadors de Nadal a comerços i serveis o el de corals per a formacions infantils i d’adults. I també altres activitats de caire popular com són festes nadalenques als centres cívics municipals, pessebre vivent a les llars d’infants municipals, tallers i tió a la biblioteca, quines i concerts, i activitats solidàries en favor de La Marató de TV3.

El Castell de Benedormiens de Castell d’Aro acull diverses mostres simultànies de caire nadalenc (21 desembre-6 ge-

ner), i també es pot visitar el Museu de la Nina, a uns pocs metres del castell.

Les representacions del Pessebre Vivent de Castell d’Aro, el degà de Catalunya són el 25, 26 i 28 de desembre i l’1, 4 i 6 de gener (19 h) en una única sessió que s’estén pel nucli històric i la Vall de la Coma amb més de 400 figurants participen en 52 quadres en un recorregut d’1’5 km.

També hi ha programada una nova edició del Parc Infantil de Nadal per a infants i joves de 3 a 14 anys (27-31 de desembre, i 2-4 de gener de 16-20 h) al Palau d’Esports i Congressos de Platja d’Aro. La calvacada de Reis comptarà amb 120 personatges.

Tres exposicions a Benedormiens L’activitat plàstica promoguda per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro es completa al Castell de Benedormiens de Castell d’Aro amb les exposicions d’Isidre Vilaseca, la ceràmica de Quimeta Serra i el cicle de Nadal Francesc Solà

La primera de les tres mostres proposa una retrospectiva d’homenatge al pintor d’origen barceloní Isidre Vilaseca (19442013), instal•lat a Castell d’Aro des de 1974, a partir de 50 quadres que es poden visitar fins el 9 de novembre. Les seves teles

42 I TOT Girona

estan tenyides d’un cromatisme enèrgic i brillant, on hi transmetia la seva percepció de la realitat, en un passeig quotidià per racons entranyables, escenaris evocadors i panorames naturals.

La segona exposició, aplega 25 peces de ceràmica de Quimeta Serra Fornós (Sant Feliu de

Guíxols, 1929), una alumna privilegiada dels grans mestres de la ceràmica de la Bisbal, que ha anat creant una obra molt personal a través dels seus rajols, de colors suaus i figures plenes de tendresa. La mostra es pot visitar del 15 de novembre al 8 de desembre (caps de setmana i festius 11-13 h i 17-20 h). Sempre aficionada a l'art i al dibuix no ser fins als 42 anys quan va iniciar la seva formació en ceràmica, primer de manera autodidàctica, i després durant quatre anys de formació acadèmica.

La darrera exposició de l’any, i que tanca un cicle anual de nou propostes al Castell de Bene-

dormiens, aplega diverses mostres de caire popular ambientades en el Nadal, del 21 de desembre al 6 de gener.

Simultàniament, a la planta superior del castell, s’ofereix un espai expositiu permanent amb una selecció d’obres del fons d’art municipal, configurat per les peces que han donat els artistes que hi ha exposat durant tres dècades, i per l’original projecte artístic commemoratiu del quinzè aniversari del Museu de la Nina de Castell d’Aro: la personalització que dotze artistes de renom van fer de la figura de la nina tradicional catalana La Pepa, en mesures humanes.

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

28/10/14

23:37

P谩gina 43

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:37

Página 44

NOTICIES PLATJA D’ARO

Nous espais culturals i formatius De cara a aquest curs l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro ha donat un nou impuls a dos serveis municipals vinculats amb la formació cultural, artística i creativa al municipi: el projecte de l’Escola Municipal d’Art i el desenvolupament de l’Escola de Música Francesc Solà

L’Escola Municipal d’Art és un centre dedicat a l’ensenyament de dibuix i pintura, obert a infants, joves i adults, situat a l’equipament cultural de la Masia Bas de Platja d’Aro. Ofereix formació per a infants de 6 a 12 anys en horari de tardes, dos dies la setmana; i per a joves i adults matins o tardes amb l’opció de participar-hi dos o tres dies la setmana. Les places de cada grup són limitades a un màxim de deu participants i l’activitat es desenvolupa de d’octubre a juny. De cares a l’estiu vinent, també s’ha programat un casal d’art, cada tarda, de l’1 al 31 de juliol.

D’altra banda, la formació mu-

sical es vehicula mitjançant L'Escola Municipal de Música de Sant Feliu de Guíxols, que gràcies a la col·laboració a través d’un conveni amb l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, també ofereix els seus serveis a Platja d’Aro en els entorns de la Masia Bas, facilitant així l'accés als alumnes d'ambdós municipis.

L'escola es caracteritza per la varietat del seu pla d'estudis, amb dues línies de treball diferenciades: Estudi Reglat (destinat a infants i joves de 4 a 18 anys), i Aprenentatge Lliure o música a mida (per a joves a partir de 12 anys i adults). El Programa d’Estudi Reglat es divideix en quatre nivells, segons l’edat dels participants.

Visites guiades naturalistes La proposta, que s’allarga fins al mes de desembre, és gratuïta, oberta a totes les edats, i conduïda per l’Associació ACER, i es vol donar a conèixer el cicle de l’aigua, i la flora i fauna del primer parc urbà del municipi, de 150.000 m2, inaugurat ara fa dos anys Francesc Solà

En aquest espai, de gran atractiu ciutadà i turístic, hi són compatibles la visita pública i didàctica controlada amb la potenciació de la diversitat biològica de la zona tot recuperant

44 I TOT Girona

els hàbitats i els ambients naturals originaris, i l’observació ornitològica. Un itinerari didàctic i diversos miradors, permeten l’observació d’alguna de les 250 espècies que en el període d’un any habiten la zona humida o hi fan estada durant les

migracions. La bassa del Parc dels Estanys, amb capacitat de 60.000 m3, recull d’excedent d’aigües del Riu Ridaura i de la xarxa d’aigües pluvials gràcies a una obra hidràulica que, d’una banda evita inundacions al nucli urbà de Platja d’Aro, i de l’altra fa possible la recuperació d’un espai de 15 hectàrees d’aiguamolls amb canyissars com ho havien estat abans del desenvolupament agrícola del pla que precedeix la zona urbana.

La regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro amplia enguany l’oferta de visites guiades naturalistes al Parc dels Estanys de Platja d’Aro més enllà del període d’estiu,

i n’ha programat una per a cada tercer diumenge de mes, de manera que encara podeu gaudir d’aquesta proposta el 16 de novembre (10 h) i 21 de desembre (10 h).

Al mateix temps també es reprèn l’oferta per a grups organitzats i amb reserva prèvia per visitar el Camí de Ronda de S’Agaró, Nucli antic i Museu de la Nina de Castell d’Aro, i Camí de Ronda de Platja d’Aro i Vil•la romana de Pla de Palol (activitat gratuïta per a grups que s’allotgin o àpat en algun establiment del municipi; i al preu de 30 euros per a grups fins a 25 persones, i 50 euros per a grups de més de 25).

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

28/10/14

23:37

P谩gina 45

043TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:51

Página 46

CULTURA ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

De Girona al Liceu i al Palau de la Música El so de la SCCC acompanyarà Josep Carreras

043TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:49

Página 47

MÚSICA CULTURA

L’orquestra Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya tanca, amb les veus de Manu Guix i Beth, la trilogia “Llegendes” amb un doble concert de presentació del disc dedicat al Pop & Rock a l’Auditori de Girona els dies 28 i 29 de novembre Salvador Garcia-Arbós

L

a Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC), impulsada per Metalquimia, presentarà els dies 28 i 29 de novembre a les 9 del vespre a l’Auditori de Girona, Llegendes del Pop & Rock , el seu sisè projecte, el

tercer de la seva segona etapa.

Francesc Cassú, director de la Principal de la Bisbal des del 1992 i director artístic de la SCCC des del primer projecte, fa set anys, destaca el «so nou i únic», l’aposta per «la innovació», amb un resultat sorprenent.

La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya és una formació

de 70 músics, entre La Principal de la Bisbal i la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, que aporta la corda i la percussió.

La SCCC ha tingut dues etapes, la primera de les quals, entre el 2008 i el 2010, amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, i amb un repertori centrat en la música catalana i ini-

ciat amb la sardana. Aquesta primera etapa, amb direcció compartida entre Francesc Cassú i Carles Coll, es va concretar en tres gravacions: Sardanes per al món, el 2008, Inoblidables en concert, el 2009, i Amb Catalunya al cor, el 2010.

Aquesta formació va fer els concerts de Cap d’Any emesos per TV3 els anys 2010 i 2011.

043TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:49

Página 48

MÚSICA CULTURA

La segona etapa La segona etapa, amb la direcció artística única de Francesc Cassú, la formen La Principal de la Bisbal i la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, filla del projecte pedagògic de l’Orquestra de Cadaqués.

Aquest estiu han gravat Llegendes del Pop & Rock, que tanca la trilogia encetada el 2012, amb Llegendes del Cinema, i continuada el 2013 amb Llegendes del Musical.

Aquesta segona trilogia posa

punt i final a la música pensada per acostar el so de la cobla al gran públic, més enllà de la sardana. El director tècnic del projecte, Jaume Lleixà, destaca la voluntat del projecte de treure el clixé d’un so limitat a la sardana: “S’ha volgut dotar la cobla d’un repertori internacional reconeixible. La cobla sona d’una altra manera i transmeten una emoció molt potent amb peces com les de Nino Rota.” El projecte de la simfònica de Cobla i Corda de Catalunya busca

fer música a Catalunya amb so cobla. I Francesc Cassú hi afegeix: “És una experiència magnífica: tens una orquestra intrínsecament catalana i única, ja que cap orquestra del món té cobla”

El 7 de febrer del 2015 la SCCC actuarà al Liceu al costat del tenor Josep Carreras

L’any 2015 la SCCC viurà dos moments molt especials a Barcelona: el 7 de febrer acompanyarà Josep Carreras al Liceu.

Poca broma. I el 15 de juny oferirà un concert al Palau de la Música, dins el cicle Tardes al Palau, amb un repertori basat en Llegendes del cinema.

Francesc Cassú i Jaume Lleixà han expressat les ganes de fer gires, amb la limitació d’una formació immensa de 70 músics. N’han fet cap a una mitja dotzena, d’entre els quals destaca el d’aquest estiu a l’Escala, en el Festival Portal Blau, en

col·laboració amb el Festival de Peralada. I el 28 de desembre protagonitzaran el concert de Nadal a Viladecans, per segon any.

Tercera trilogia Del repertori se’n cuida una comissió artística i Cassú fa la proposta de temes que es debaten i es discuteixen, i després passa a mans de dos arranjadors únics, Adrià Barbosa i Francesc Cassú, per afavorir la coherència del projecte.

Ara mateix, ja han començat a preparar la tercera trilogia, la qual, tot i que no en volen desvelar l’estil musical, tot apunta que serà la lírica i que podria tenir la col·laboració del tenor Josep Carreras.

De moment, els divendres 28 de novembre i el dissabte 29 a l’Auditori de Girona es presentarà l’últim treball de la trilogia Llegendes dedicat a la música pop i al rock’n’roll.

Com cada any s’espera una gran afluència de públic, per això s’ha ampliat a una segona funció. Perquè aquest concert promogut per Metalquimia ja s’ha convertit en l’acte social de tardor a Girona.

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir Cultura.qxd:Maquetaci贸n 1

28/10/14

23:49

P谩gina 49

043TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:49

Página 50

MÚSICA CULTURA

Ara ve Nadal, regalarem vinils!

Ara que s'acosten les festes de Nadal, aquí teniu alguna idea per a regalar, amb una seelecció de tots els estils musicals, des de Bruce Springsteen, a la diva Maria Callas, fins a Leonard Bernstein, Led Zeppelin, Simon and Garfunkel o Henry Mancini Pemi Planas

Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li'n darem un tall...

I un disc, perquè segurament el dinar ens anirà millor escoltant una mica de música. I un vinil encara fa més il·lusió.

Com cada any per aquestes dates es publiquen caixes de diferents artistes amb les quals podeu quedar molt bé si heu de fer un regal. N'hi ha de tots els preus i totes les mides. Desde 12 fins a 350 euros, cd, vinils...

En Bruce Springsteen treu un Album Collection, el Volum 1, amb els 7 primers àlbums que va publicar, és a dir, fins al “The

River”. I aquesta caixa surt pu-

blicada en cd i vinil.

Led Zeppelin segueix amb la sèrie de reedicions de la seva discografia i ara li toca al Led Zeppelin IV i al Houses of the Holy, cadascuna amb doble cd o vinil, incloent un de demos i rareses i també amb caixes numerades amb 2 cd + 2 lp + llibre + litografia numerada + memorabilia. Molt complet.

Pels amants de la música clàssica, destaca Leonard Bernstein amb una caixa de 80 cd i la gran Maria Callas. De la diva tenim el Complete Studio Recordings , amb 70 cd remasteritzats als estudis Abbey Road de Londres on també és va remasteritzar la caixa de vinils en mono de The Beatles, obra que ja

va sortir fa uns anys en cd. Els enginyers van estar 7 mesos escoltant les cintes originals abans no van posar fil a l'agulla perquè poguem escoltar els

També s’han editat les discografies de Credence, Simon and Garfunkel o Stevie Ray Vaughan

Beatles com no els havíem sentit abans.

I a qui li agradin les bandes sonores clàssiques també estan d'enhorabona amb la caixa de

Henry Mancini amb algunes de les seves millors obres: des de The Pink Panther, Breakfast at Tiffany's / Esmorzar amd Diamants , Hatari! o Arabesque , entre d'altres.

Discografíes senceres de Simon and Garfunkel, Stevie Ray Vaughan, Creedence Clearwater Revival (en vinil) o caixes aniversari de la publicació d'algun disc com per exemple el Songs from the Big Chair dels Tears for Fears també són “petites” perles per a aquest Nadal.

Hem deixat a banda les novetats “normals”, perquè ja que fem la carta als reis, la fem a l'engròs... el carbó gairebé el tenim assegurat.

043TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:50

Página 51

e esd

4 Discs La sel·lecció de Pemi Planas

“The Breeze” An appreciation of JJ Cale

d ssió e s 1

5

€ 0 ,9

1 sessió de fotodepilació des de 5,90€

Eric Clapton & Friends Ara que fa un any que en JJ Cale ens va deixar Clapton fa aquest homenatge a qui més l'ha inspirat. Els Friends són: Tom Petty, Willie Nelson, John Mayer, Don White i Mark Knopfler

1 x 2 Agafant una pizza clàssica, te’n regalem una altra

“This is your Life” Ronnie James Dio Un altre tribut 100% recomanable al gran Dio amb temes de Rainbow, Black Sabbath i Dio i gent com Metallica, Scorpions, Motörhead, Anthrax, Rob Halford, Doro, Corey taylor...

“Manipulator” Ty Segall Feel és unes de les cançons de l'any, però, afortunadament, n'hi ha més en un disc quasi rodó de garatge-psicodèliarock i cançons per cantar i no parar de ballar

Condemnat a Girar

“A Santa Compaña” (1984) Golpes Bajos Fiesta de los Maniquíes o Cena Recalentada i els aires italians de Come Prima són himnes d'una de les millors bandes dels 80. Disc bàsic en la història del rock estatal dels creadors de Malos Tiempos para la Lírica.

fins

el

% 0 5 Decora casa teva amb grans descomptes

ra e m Pri sita vi uïta grat Presentant aquest cupó et beneficiaràs d’una visita gratuïta valorada en 70€

na l a m De rega u i el te iversar d’an Gaudeix d’aquesta oferta, fent la teva reserva

% 0 5

te

de

p com s e d

Per compres superiors a 10 € un 50% de descompte Novembre-Desembre 2014

043TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:50

Página 52

Gaudeix d’aquesta oferta entregant aquest tiquet en el nostre establiment

La tria d’en Guillem Terribas Gran Via Jaume I, 36 · 17001 · GIRONA Tel. 972 219 046 · girona@d-pilate.com · www.d-pilate.com No acumulable a altres promocions. Oferta vàlida fins el 31/12/2014

Agafant una pizza clàssica, te’n regalem una altra presentant aquest cupó

C/Pedret, 56 – Girona – Tel. 972 224 047 Oferta vàlida fins el 31/12/2014 Oferta no acumulable

“La tria de l’Arxiver” Joan Boada Selecció de documents de joies del patrimoni documental gironí conservats a l'Arxiu Municipal de Girona feta per Joan Boadas i Anna Gironella. S’hi reprodueixen documents textuals, gràfics o iconogràfics de gran valor, com un pergamí de l'11 de març de 1075, o el Llibre del Sindicat Remença de 1448, inscrit a la Memòria del Món de la UNESCO.

“La vida dels saltimbanquis” Fins a un 50% de descompte en tot el mobiliari, entregant aquest tiquet al nostre establiment

Ctra. Barcelona, 222 · 17005 · GIRONA · Tel.972 41 12 30 Ctra. de la Canya, 84 · 17800 · OLOT · Tel.972 10 19 88 Ctra. de Roses, s/n · 17600 · FIGUERES · Tel.972 10 19 87 Oferta vàlida fins el 31/12/2014

Gaudeix d’aquesta oferta presentant aquest cupó a la nostra consulta

Jordi Julià En el pròleg del llibre l’autor, el fotògraf Jordi Julià, confessa que, després d’assistir a una funció del Circ Raluy, va pensar aquest llibre per “mostrar molt més del que veiem des de la platea”. El resultat és un meravellós viatge fotogràfic per les entranyes de l’univers del circ.

“Faràndula” Nuxu Perpinyà Salvatella i Ramon Grau Herrero

C/ Travessia de la Creu, 21-23 baixos · 17002 · GIRONA Tel. 655 814 684 Oferta vàlida fins al 31/12/2014. Oferta no acumulable.

Gaudeix d’aquesta oferta entregant aquest tiquet al nostre establiment

Aproximació a l’evolució de la imatgeria festiva al llarg de cinc segles. Els autors aprofiten per fer un recorregut per la història local. Asseguren que els conflictes bèl·lics, les riuades que han castigat Girona i qualsevol vicissitud ha marcat tant la ciutat com la faràndula.

“Poesia (1966-2012) Narcís Comadira C/ Sarrià de Ter, 28 · 17005 · GIRONA (Antic PIG) www.engresca.cat · Tel. 617 43 75 11 Oferta vàlida fins el 31/12/2014

Gaudeix d’aquesta oferta entregant aquest tiquet en el nostre establiment

Labutxaca ha publicat en un sol volum i en una edició molt assequible, l’obra poética completa de l’escriptor i artista gironí Narcís Comadira.

El llibre inclou Formes de l'ombra (2002), Llast (2007) i Lent (2012), obres poètiques, les darreres, que ja s’havien exhaurit en les edicions regulars.

C/ la Rutlla, 134 · 17003 · GIRONA Tel. 972 969 002 · info@lacrocket.com · www.lacrocket.com No acumulable a altres promocions. Oferta vàlida fins el 31/12/2014

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:50

Página 53

LLIBRES CULTURA

Sobre la maldat i la violència Xevi Sala publica “Esborraràs les teves petjades”, la seva tercera novel·la, guardonada amb el premi Roc Boronat 2014 Salvador Garcia-Arbós

El periodista i escriptor Xevi Sala (la Bisbal d'Empordà, 1965), director adjunt del grup El Punt Avui, acaba de publicar el seu quart llibre i tercera novel·la: Esborraràs les teves petjades. Editada per Proa, l’obra de Xevi Sala va ser la guanyadora del XVI premi literari Roc Boronat el març del 2014.

En una conversa amb TOT Girona, Xevi Sala comenta que no s’hauria de comentar res de les novel·les: “s’han de llegir”. Tan-

“Volem esborrar, fins i tot, part de la nostra identitat, perquè tots tenim un costat fosc" mateix, Esborraràs les teves petjades és la història d’un terrorista d’ETA, Patrice Dumorell, que surt de la presó al cap de 25 anys, gràcies a la revocació de la doctrina Parot, mentre la cúpula de l’organització negocia un alto el foc amb el govern espanyol. Amb el seu nom fals i fent-se passar per pintor paissatgista, se’n va a Tordina, un poble imaginari del Ripollès, per amagar-se.

humana totalment imprevisible i, tot i que és imprevisible, arriben a una conclusió molt pertorbadora: la maldat pot esdevenir el bé.”

La novel·la parla d’un foraster redemptor com en el western, una de les aficions de Xevi Sala, gran cinèfil. “El western és un tema universal i hi ha la transformació total dels personatges.” L’oest és l’espai mític on es va per esborrar el passat i per començar una nova vida.

Precisament, segons Sala, el títol resumeix el que hi ha al darrere: “Volem esborrar, fins i tot, part de la nostra identitat, perquè tots tenim un costat fosc. I, al revés, fins i tot el pitjor botxí arriba a un moment de la seva vida que té la necessitat de sentir-se una bona persona.”

Descobrirem que el terrorista –del qual mai no es diu que és d’ETA, però sabem que n’és– no té l'exclusiva del mal. La violència hi és molt present i no pas sempre va lligada a la maldat: “Tu tries ser violent, però no pas ser dolent.” Xevi Sala interpreta que hi ha diferents formes de violència: “Hi ha la violència més explícita, la de la força, la de les armes, la física, però també existeix una violència quotidiana, basada en les mirades, els retrets, una violència més acusada i que, a vegades col·lideixen.”

Aliança amb el mal El lector té més informació que el poble protagonista, que no sap que el foraster és etarra; quan els veïns ho descobreixen, se n’adonen que el necessiten. Necessiten una aliança amb el mal. “Parlo de la maldat com a aspecte de la conducta

Novembre-Desembre 2014

En tercera persona Aquesta és la primera de les tres novel·les de Xevi Sala escrita en tercera persona. L’autor explica que li ha permès ser més descriptiu i que, amb la distància, pot fer narració més literària.

Les dues anteriors, Les causes perdudes (finalista del premi Bertrana) i En la pell d'un mort, ambientades en la Girona i Salt dels diaris, no pas dels turistes.

La primera és la història sòrdida d’un mestre expulsat d’una escola de Barcelona per un cas de suposat abús sexual a una alumna, ambientada a la Font de la Pólvora. I l’altra és una història explicada des de diver-

sos anglès d’una persona ha sortit de la presó i descobreix que un altre li ha suplantat la identitat durant la seva absència.

Xevi Sala vol recordar unes paraules de Miquel Pairolí, en què li va recomanar “un bon títol, que és l’aparador, i un bon final.” I després: “Tenir una novel·la al calaix és el peatge de qualsevol escriptor.”

TOT Girona I 53

043TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:50

Página 54

ART CULTURA

Partitures de Ferro La mostra escultòrica de Manel Palahí (Girona, 1945) Partitures de ferro, pensada per donar cos a conceptes i vivències musicals, inaugurarà l’Auditori de Girona com a espai per a exposicions, entre l’1 de desembre i l’11 de gener del 2015 Salvador Garcia-Arbós

Comissariada per Xevi Planas, Partitures de Ferro , de Manel Palahí intenta mostrar fragments del món musical i del mo ́ n existencial. Segons les teories estructuralistes, només percebem parts o elements d’una realitat. La nostra ment construeix el tot donant a la realitat un sentit que extreu de l’estructura cognitiva pre ̀via.

En el catàleg de la mostra, Manel Palahí (Girona, 1945) escriu que busca amb aquesta mostra: “Donar cos a conceptes i vivències de la música entesa com el mitja ̀ que transporta del mo ́ n quotidia ̀ i funcional al mo ́n de la calma i el sentiment. La paraula ‘partitura’ em suggereix

54 I TOT Girona

moltes coses per comprendre la mu ́ sica i la vida.”

La mostra es podrpa visitar de l’1 de desembre a l’11 de gener del 2015 de dilluns a divendres, de 10 a 18h, i els dissabtes i diumenges, de 10 a 13h, i en les hores en que ̀ l’Auditori e ́s obert.

Per al Dissabte 13 de desembre a la tarda, s’ha organitzat una activitat paral·lela, que consistiurà en una Visita guiada a l'exposició. Amb Manel Palahí i Xevi Planas, el comissari de l'exposició. També hi haurà el debat Escultura i música , amb Antoni Batista, Manel Palahí i Xevi Planas. Acabarà amb el concert El secret del silenci , amb Xevi Compte (bols tibetans, cants d'harmònics, monocordi i piano) i Anna Costa (violoncel).

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir Cultura.qxd:Maquetaci贸n 1

28/10/14

23:50

P谩gina 55

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:01

Página 56

EMPRESA INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

56 I TOT Girona

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:01

Página 57

ALIMENTACIÓ EMPRESA

Judit Ezquioga Propietària de Bye Bye Blat Aquesta tardor obre a Girona (Plaça Salvador Espriu, 7) Bye Bye Blat, la primera botiga-degustació de pa artesà i alimentació de la ciutat apta per a intolerants, que tindrà productes frescos cada dia Francesc Solà

Q

u è ofe re i x Bye Bye Blat que no es trobi fins ara a Girona?

Som una botiga i espai de degustació amb cafeteria que ofereix exclusivament productes per a intolerants. Toquem sobretot l’alimentació apta per a celíacs, oferint com a producte principal la fleca de producció diària i artesanal d’una gran qualitat. També toquem altres intoleràncies com la lactosa, l’ou o els fruits secs.

D’on provenen?

De diversos obradors especialitzats que hem seleccionat minuciosament i ens duran cada dia pa artesà, brioixeria, cookies, pizzes, pastissos... tot sense gluten ni lactosa, etiquetat i amb la garantia que està lliure de traces, i molts productes sense lactosa, ou ni altres ingredients al·lèrgens. Volem facilitar accions tan senzilles com anar a prendre una xocolata desfeta i un croissant.

Darrerament es veuen més forns que ofereixen pa sense gluten, oi?

N’hi ha més, però cal anar amb compte. Hi ha gent que es puja al carro de la dieta sense gluten però quan t’expliquen com preparen els productes et poses les mans al cap. Cal ser

Novembre-Desembre 2014

molt estricte amb la manipulació dels ingredients i no fer-ho és jugar amb la salut.

Busques un client resignat a haver de menjar diferent?

El que volem és girar la truita.

Tenim aliments aptes per intolerants, però són tan gustosos que és són bons per a tothom.

A darrere d’un celíac hi ha una família que també menja pa, però també hi ha gent que aposta per una vida sense gluten ni lactosa i tenen el dret a

Al local també s’hi organitzaran cursos de cuina i xerrades d’alimentació i hàbits saludables

menjar productes gustosos.

Ara no ho són?

Acostumen a ser aliments més espessos, s’esmicolen... No tenen la mateixa textura. A banda del malalt i el seu entorn també pensem en esportistes que deixen el gluten per augmentar el seu rendiment, persones que per salut o convicció volen aquesta dieta... i pensem en els nens. Poden venir a celebrar aniversaris i tots menjaran pastis sense gluten ni lactosa boníssim; agradarà a

tots i no farà mal a ningú.

I el preu? Al supermercat els productes sense gluten són caríssims.

No serem més cars. Quan treballes amb farines ecològiques i de qualitat el preu puja, però si els celíacs ara ja paguen sis euros per un pa de mig quilo segur que estan disposats a pagar el mateix per un pa que serà deu vegades més bo.

Què més fareu?

Organitzarem cursos de cuina per adults, tallers de galetes per a mainada, xerrades d’hàbits saludables, vindran nutricionistes que podran guiar a persones a qui acaben de diagnosticar intoleràncies...

A més, tindrem una secció de productes de primera necessitat com salsa de tomàquet, macarrons, arròs, la majoria ecològics o de proximitat... tot sense gluten i per facilitar la vida a aquestes persones.

Com se’t va ocórrer engegar aquest negoci?

Per motius de salut vaig començar a menjar sense gluten ni lactosa i d’alguna manera ho converteixes en un estil de vida. M’estic formant en aquests temes i vaig veure que faltaven aliments als que hem hagut de renunciar o menjar-ne amb menys quantitat, i no té perquè ser així.

TOT Girona I 57

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:01

Página 58

NOTICIES EMPRESA

Nou supermercat Aldi a Girona La cadena d’alimentació d’origen alemany, amb prop de 5.000 botigues distribuïdes en 9 països diferents, acaba d’inaugurar un nou establiment a Girona, que ha generat 15 nous llocs de treball i que aposta per la qualitat al millor preu Ariadna Ventura i Ros

Aldi, una de les més importants cadenes d’alimentació a Europa, va obrir el passat setembre un nou establiment a Girona, de 1.000 metres quadrats de superfície i 352 places d’aparcament, situat a la carretera de Santa Coloma, 50-56.

L’acte inaugural va comptar amb la presència de representants de l’Ajuntament de Girona, encapçalats per la segona tinenta d’alcalde i regidora de Promoció i Ocupació, Marta Madrenas, juntament amb el responsable d’expansió d’Aldi, Alexandre Pagès.

El nou supermercat Aldi a Girona compta amb un ampli assortiment de productes –més de 1.200– d’alimentació, drogueria, higiene i basar, entre

58 I TOT Girona

els quals hi ha producte fresc, envasat, regional i ecològic, amb un fort compromís per la qualitat. El nou establiment

El nou establiment té 1.000 m2 de superfície i 352 places d’aparcament

estan situats a la província de Girona. El supermercat ha generat 15 nous llocs de treball, i ha apostat per la contractació de personal de la ciutat. Segons els responsables de l’empresa, la implantació de l’esta-

bliment a Girona, finançada amb recursos propis, contribuirà a dinamitzar l’economia de la ciutat i permetrà als veïns disposar d’una oferta més àmplia de productes de qualitat al millor preu.

manté l’essència de botiga familiar que caracteritza tots els supermercats de la cadena, on no hi ha ofertes però sempre s’intenta trobar el millor preu.

L’obertura del nou supermercat a Girona s’inscriu dins el pla de desenvolupament d’Aldi a Catalunya, on ja compta amb 48 establiments, 12 dels quals

Novembre-Desembre Març-Abril 2013 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

00:01

P谩gina 59

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:01

Página 60

NOTICIES EMPRESA Alimentació WEBER GIRONA, LA BOTIGA MÉS GRAN DE BARBACOES La botiga de barbacoes de la marca Weber més gran d’Europa ha obert les portes aquest mes de setembre a Girona.

L’establiment situat a l’Avellaneda, de 700 m² (300 dels quals de magatzem) i un pàrquing subterrani de la mateixa superfície, posa a l’abast dels gironins tota la gamma completa d’aquesta reconeguda marca nord-americana, des de les mateixes barbacoes (de carbó, elèctriques o de gas) fins a tots els estris i accessoris corresponents.

Les barbacoes Weber estan dissenyades per cuinar amb la tapa tancada, per tal de

controlar la homogeneïtat de l’escalfor i la potència de cocció per cuinar a foc viu i rostir els aliments. Tots els productes Weber estan fabricats íntegrament a les seves pròpies fàbriques i sotmesos a rigorosos controls de qualitat.

Ja siguin de carbó, de gas o elèctriques, aquestes barbacoes garanteixen una cocció sana i sense aportació de matèries grasses, ja sigui cuinant carns aromatitzades o marinades, peixos embolicats en paper d'alumini, crustacis i mariscs i fins i tot pizzes casolanes que us permetran demostrar tota la vostra creativitat.

Moda DEU ANYS DE MODEL FASHION SHOW A L’ESPAI GIRONÈS L’Espai Gironès ha celebrat aquest octubre l’Espai Model Fashion Show. Enguany, i coincidint amb el 10è aniversari de la seva primera edició, el format d’aquesta setmana dedicada a les últimes tendències de la temporada tardor/hivern ha presentat moltes novetats. Tot va començar amb una sèrie de càstings oberts a tothom, del qual es va fer una selecció celebrada

en una passarel·la instal•lada a la planta baixa del centre.

Un cop feta la tria dels participants va començar el període d’assaigs que es van poder anar seguint per tot l’Espai fins a arribar a la gran performance dels dies 16 i 17, quan 50 botigues del centre comercial van acollir models que interactuaven amb el públic i lluïen les peces de les firmes participants.

Electrodomèstics DEGISA ES REFORÇA INTEGRANT-SE A EURONICS El Grup DEGISA, Detallistes d’Electrodomèstics de Girona, s'ha integrat directament a Euronics, la cadena d’electrodomèstics i electrònica de consum més important d’Europa. Amb presència al mercat gironí des de fa 35 anys, DEGISA està formada per empreses capdavanteres en les seves poblacions i fins ara hi era integrada a través de Milar. El seu objectiu ha estat sempre presentar els millors i més variats productes, recolzant-se amb un bon servei tècnic i buscant la satisfacció dels clients. Amb la integració amb

60 I TOT Girona

Euronics es guanya molta notorietat a nivell europeu i es reforça la marca d’electrodomèstics a tot el territori. Al mateix temps aquesta unificació permetrà oferir més promocions i amb millors condicions als seus clients, a més de suposar una possibilitat d’expansió per tot el territori català.

DEGISA ha apostat per una modernització dels sistemes informàtics i d'administració electrònica, el que permet un control total de les comandes, la logística i el servei que ofereix.

Sostenibilitat VINT PROJECTES DEL MÀSTER DE CIUTAT INTEL·LIGENT Una vintena d’estudiants de la primera promoció del Màster en Ciutats Intel·ligents de la Universitat de Girona (UdG) han presentat els resultats dels seus projectes finals als tècnics i als regidors de l’Ajuntament de Girona. La temàtica dels projectes sobre els quals es basaven les diferents candidatures ha girat al voltant de la mobilitat, l’urbanisme, l’energia, les telecomunicacions i la participació ciutadana. Tots els treballs han

servit per elaborar propostes relacionades amb la millora de l’eficiència i la innovació en la prestació de serveis per part de l’administració i l’optimització de recursos i energia.

El Màster en Ciutats Intel·ligents nodreix científicament la Càtedra Girona Smart City, que té com a objectiu fer de l’Ajuntament i la UdG referents d’administració local i acadèmica en l’àmbit de ciutats intel•ligents.

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:01

Página 61

PUBLIREPORTATGE EMPRESA sarial es pot desenvolupar amb més garanties d’èxit. La patronal gironina disposa dels canals de comunicació entre les empreses i les organitzacions a les quals pertanyen, i això incrementa el poder de convocatòria i la participació en el projecte.

Ernest Plana President de la FOEG El servei de suport en prevenció de riscos que ofereix la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona ajuda les empreses a evitar qualsevol tipus d’accident laboral Què ofereix el servei d’assessorament en prevenció de riscos laborals de la FOEG? La normativa sobre Prevenció de Riscos Laborals és complexa i aquest és un servei que ofereix assessorament a les empreses en la gestió de la prevenció i els mecanismes d’integració. És un assessorament però sense desenvolupar l’execució directe de les activitats preventives. El servei no té cap cost per a l’empresa i està subvencionat per la Fundación para la prevención de riesgos laborales.

A qui s’adreça?

A totes les empreses però especialment a les petites em-

preses, les més nombroses a les comarques gironines, que són les més necessitades d’accions d’assessorament i suport tècnic. Ens ho corroboren les estadístiques d’accidents laborals.

El servei no té cap cost per a l’empresa i està subvencionat

Quin és l’eix central de l’acció de l’Oficina d’assessorament

Amb el finançament de:

IT 163/2013

Març-Abril 2013

en Prevenció de Riscos Laborals (OPRL)?

Donar a conèixer les obligacions i les opcions que les empreses tenen a la seva disposició , no només per donar compliment als imperatius legals sinó per gestionar eficaçment la prevenció en la seva empresa. El nostre servei de suport en prevenció de riscos ajuda a evitar accidents laborals.

Per què la patronal gironina ha decidit apostar per aquest servei ?

Partim de la premissa que la prevenció dels riscos laborals és bàsica per a les empreses. A més, estem convençuts que des d’una organització empre-

Quins són els objectius principals de la OPRL? Promoure la cultura de la prevenció a través dels programes propis; facilitar la incorporació de la seguretat integrada en les petites i mitjanes; elaborar eines preventives; contribuir a la informació dels integrants de l’empresa i assessorar i donar atenció personalitzada a les empreses amb l’objectiu transversal de mantenir com a eix central de totes les actuacions el concepte de “seguretat integrada” (Art. 1 RD 39/97).

L’OPRL també reforça l’assessorament mitjançant visites de tècnics de prevenció a les instal·lacions de les empreses catalanes. A més, s’ocupa de programar les Jornades de Prevenció de Riscos Laborals.

Què han de fer les empreses per accedir a aquest servei?

Per obtenir més informació i una atenció més personalitzada han de contactar amb l’oficina de Prevenció de Riscos Laborals de la FOEG, al telèfon 972 21 55 34.

Quins altres serveis dels que ofereix la FOEG destacaria?

Oferim també assessorament laboral, fiscal, comptable, administratiu, mediambiental, en protecció de dades i comunicació. A més, cal destacar l’àmplia oferta formativa tant pel que fa a formació subvencionada com a formació privada , en aquest cas a través de l’Escola de Negocis FOEG.

FEDERACIÓ D’ORGANITZACIONS EMPRESARIALS GIRONA C/ Bonastruc de Porta, 15 I GIRONA I Tel: 972 21 55 34 foeg@foeg.cat I www.foeg.cat

TOT Girona I 61

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:05

Página 62

SALUT BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

Teresa Tudela Delegada a Girona de l’Associació de Celíacs de Catalunya

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:05

Página 63

CELIAQUIA SALUT

Des d’aquesta primavera Girona ja disposa d’una delegació de l’associació catalana d’aquesta malaltia digestiva, liderada per Tudela en estreta col·laboració amb Montse Puigdemont, Mercè Romero i Meritxell Ribas Francesc Solà

T

u ets celíaca?

Jo no, la meva filla.

I la resta de col·laboradors de l’associació?

Tots som mares i pares de nens amb celiaquia. És que és molt gros quan et diuen que la teva filla de 3 anys té una malaltia per tota la vida. I tu no la veus malalta, però de cop et planteges milions d’interrogants.

I necessites informació. N’hi ha suficient?

En absolut. No saps ben bé què has de fer, i ni tan sols si el que fas està bé. En el meu cas l’associació catalana em va ajudar molt, em van donar un llibre d’alimentació sense gluten, consells, etc. Però hi ha una manca general d’informació, per això hem pres la iniciativa a Girona. És cert que els aliments sen-

Novembre-Desembre 2014

se gluten són cars?

I tant! Fes una ullada als prestatges dels supermercats.

Poden costar el doble que el mateix producte amb gluten?

I fins a quatre vegades més, és un escàndol. Algunes comunitats autònomes tenen ajudes econòmiques per a les famílies amb afectats per la celiaquia, però a Catalunya res de res.

“ Menys del 3% de restaurants ofereixen amb garanties una dieta sense gluten

Ara s’ha entrat una moció al Parlament per demanar que es rebaixi al 4% l’IVA d’aquests productes. Confieu que arribarà a bon port?

Som optimistes. Pensa que la “medicació” del celíac és l’alimentació, no és res més que

això. Si li treus el gluten de la seva dieta pot fer una via completament normal durant tota la vida.

Quants celíacs es calcula que hi ha?

S’estima que un 1% de la població. El principal problema es que molts no estan diagnosticats. De les 75.0000 persones que es calcula que hi ha Catalunya només el 15% han estat diagnosticades.

Hi ha discriminació pel fet d’haver de menjar diferent?

Home, la celiaquia és un problema social, és evident. Fixa’t quan surts de casa què et trobes quan vas a fer un entrepà amb els amics o a prendre una cervesa. O imagina’t un universitari al bar de la facultat: ni el menú, ni les màquines de vending... res està preparat, i això genera una exclusió brutal.

I els restaurants?

Menys del 3% ofereixen amb totes les garanties que calen

una dieta sense gluten.

On us agradaria arribar en q ü est i ó d e q u a t re o c i n c anys?

A que un 50% d’establiments la poguessin oferir. De fet, amb un 30% ja ens conformaríem.

Potser és que adaptar-se per un 1% de la població que pateix celiaquia no és un bon model de negoci.

Però és que darrere d’aquest 1% hi ha moltes famílies, companys de feina, amics... Afortunadament està creixent aquesta sensibilitat i els establiments veuen que es tracta d’un client molt fidel.

Quins projectes teniu a l’associació?

Donar suport als socis, donar a conèixer la celiaquia i intentar que se’ns tingui més en compte. Volem promoure el “Dia sense gluten” a Girona, aconseguir millors preus en productes, fer xerrades als instituts, formació al sector de la restauració...

TOT Girona I 63

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:05

Página 64

CELIAQUIA SALUT goixa és com enfrontar-se a la temuda pregunta de: “I si avui mengessis pa o pasta, què et passaria?”.

Que ens hagin diagnosticat celiaquia no ens converteix, ni de bon tros, en experts sobre aquesta malaltia. No tenim prou elements per explicar de què va tot plegat, ni el que comporta haver de modificar d’una manera tan radical els nostres hàbits alimentaris adquirits anys enrere. Tant, que fins i tot pot afectar les relacions socials. Perquè quan et converteixes oficialment en una persona celíaca ja no és el mateix anar a sopar fora de casa.

Primer, per la vergonya d’haver d’interrogar sobre el menjar, i després, perquè descobreixes el gran desconeixement que hi ha encara en la restauració sobre aquesta malaltia.

“ Més que el propi menjar el que més inquieta i angoixa és com reaccionarà el teu entorn”

“Mai més pa de veritat” La Teia Bastons és periodista i és celíaca. Explica com se sent una persona quan és diagnosticada, els dubtes que t’envaeixen i com de cop et canvien els hàbits alimentaris i les relacions socials Francesc Solà

“Noia, ja pots oblidar-te de tornar a menjar mai més pa de veritat.” El metge especialista m’ho va deixar anar així, sense embuts i amb cara de circumstàncies. Les proves havien donat positiu.

O sigui que era celíaca.

I, a més, ho era amb tots els ets i uts, ja que estava a dalt de tot de la classificació d’un tal

64 I TOT Girona

Marsh, de qui fins aquell moment no havia sentit a parlar mai. De fet, quan el metge m’ho va deixar anar no em va provocar ni fred ni calor.

La sorpresa de debò me l’havia donada la metgessa de capçalera quan m’havia fet fer les proves perquè sospitava que al darrera del que em passava hi podia haver algun problema amb el gluten. Després, he pogut comprovar que no poder

menjar mai més pa de veritat, és el que menys m’havia de preocupar o molestar. En realitat, el que més amoïna, inquieta i angoixa, és l’entorn. És com afrontar que amics, familiars, coneguts i fins i tot saludats et mirin amb cara d’escepticisme, no entenguin per què si fins ahir mateix podies menjar de tot ara, de cop i volta, t’hagis tornat una persona tan primmirada. El que més an-

I tampoc no és el mateix anar a menjar a casa d’uns amics o familiars, pels dubtes sobre si avisar o no i per l’angoixa de si molestaràs o no.

Com tampoc no és el mateix anar a un esmorzar de feina, a un seminari o a una inauguració, ja que si no vas preparat, si no portes el teu menjar o no surts tip de casa, segur que et quedes amb un pam de nas mirant com els altres van provant tots els canapès que tu no pots ni flairar...

Tot això pot semblar una ximpleria però et fa sentir, molt sovint, culpable d’alguna cosa. O sigui que al capdavall, en el dia a dia d’una persona celíaca, no poder menjar pa de veritat, és el de menys”.

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

00:05

P谩gina 65

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:05

Página 66

CELIAQUIA SALUT

El greuge econòmic de la celiaquia Les famílies amb un membre amb aquesta intolerància han de suportar una despesa addicional de 1.600 euros anuals, i una moció entrada al Parlament demana que es rebaixi fins al 4% l’IVA dels aliments sense gluten Francesc Solà

Una de les reclamacions de l’Associació Celíacs de Catalunya és que el govern prengui mesures per reduir els preus dels aliments sense gluten.

Aquest col·lectiu remarca que una família amb un sol membre celíac ha de suportar una despesa addicional de 1600 euros anuals. Aquesta xifra suposa un increment del 315% en relació amb la despesa anual d'una família que no té cap membre celíac.

Si bé en els últims anys hi ha hagut progressos respecte a la informació, el diagnòstic i les facilitats a l'hora d'accedir a productes sense gluten, doncs molts supermercats tenen apartats específics destinats a l'alimentació sense gluten, l'alt cost dels productes és un gran inconvenient amb el qual es

66 I TOT Girona

troben els celíacs, doncs els aliments sense gluten són fins a cinc vegades més cars que els

Els aliments sense gluten són fins a cinc vegades més cars que els productes normals productes normals.

Per tant, a més de la dificultat per trobar productes sense gluten, els celíacs també es troben amb la problemàtica de l'elevat

preu d'aquests productes, i actualment no existeix cap ajuda a nivell estatal al respecte que pugui compensar en certa mesura als afectats per aquest tipus de malaltia. Les associacions de celíacs han emprès nombroses accions per tal de facilitar la vida a les persones amb celiaquia, defensant que els aliments sense gluten són la medicina que necessiten per a la seva malaltia crònica, però si bé s'han aconseguit alguns objectius, sobretot a nivell català, encara queda molt camí per recórrer per tal que aquesta malaltia sigui més coneguda i que

les persones amb celiaquia tinguin menys dificultats, incloses les econòmiques, en el seu dia a dia.

Moció al Parlament Per aquests motius, el grup parlamentari de Convergència i Unió ha presentat una moció al Parlament de Catalunya que insta al govern a requerir al govern de l'Estat que rebaixi l'IVA dels productes alimentaries especials sense gluten al 4%, així com a solicitar ajudes econòmiques o beneficis fiscals per les persones celíaques, aprovant, per exemple, una desgravació concreta a la declaració de l'IRPF per les famílies que tenen algun membre amb celiaquia, o que les despeses pels productes sense gluten desgravin proporcionalment a la despesa total en la declaració de la renda.

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

00:05

P谩gina 67

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:05

Página 68

CELIAQUIA SALUT

David Busquets Metge del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona

Francesc Solà

Què diferencia l’al·lèrgia de la intolerància alimentària?

L’al·lèrgia alimentària és una forma específica d’intolerància a un aliment o a un dels seus components que activa el sistema immunològic, i en canvi la intolerància afecta directament

68 I TOT Girona

al metabolisme del pacient.

Normalment aquestes al·lèrgies s‘hereten, i se solen identificar en els primers anys de vida. Afortunadament, la majoria de reaccions al·lèrgiques als aliments són relativament lleus, excepte en un número reduït de persones que experimenten una reacció

greu, coneguda com anafilaxi.

Afe c te n a ga i re ge n t l es al·lèrgies?

Es calcula que a entre un 1 i un 2% en població adulta i entre el 3 i el 7% en infants.

I què en sabem de les intoleràncies?

Seria convenient diferenciarles de les malabsorcions. Les síndromes de malabsorció són trastorns que apareixen quan diferents nutrients dels aliments a l’arribar a l’intestí prim no s’absorbeixen adequadament i no passen a la sang.

Quan existeixen símptomes clínics associats és quan podem

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:05

Página 69

sense ser detectats.

A quines edats afecta?

La celiaquia es diagnostica més en l’adult, principalment entre els 30 i els 50 anys, tot i que quasi el 20% de casos són en majors de 65 anys.

També és comuna la intolerància a la lactosa? És la més comuna dels carbohidrats. A Espanya hi ha dades que suggereixen l’existència d’una incidència de malabsorció de la lactosa d’entre un 35-60% de la població adulta sana. Però no tots els pacients presenten símptomes, perquè molts toleren determinades quantitats de lactosa sense que els faci mal. De fet, aquesta és la situació més prevalent.

Es calcula que un 1% de la població és celíaca, però hi ha molts més casos sense diagnosticar

parlar d’intolerància.

I darrerament han augmentat o és una percepció errònia?

Probablement des del punt de vista mèdic i social hi ha hagut un canvi de consciència en aquest àmbit, el que facilita que el diagnòstic d’aquestes intoleràncies hagi augmentat.

Coneixem més sobre les diferents intoleràncies alimentàries i disposem de bones tècniques diagnòstiques.

La celiaquia és una malaltia poc diagnosticada?

Sens dubte. Es calcula que en països occidentals la prevalença és d’un 1% de la població, però podria ser superior perquè molts casos continuen

Novembre-Desembre 2014

I a la fructosa també hi ha molta intolerància, oi?

No es coneix la seva freqüència real però es calcula que pot afectar entre un 40 i un 60% de la població, sense que s’identifiquin clars factors geogràfics o racials com en la intolerància a la lactosa.

Hi ha sensibilitat de la industria alimentària cap a aquestes necessitats específiques?

Ja fa anys que és obligatori etiquetar els productes alimentaris amb la seva composició, i això facilita saber quins porten gluten o derivats de lactosa, fructosa o sorbitol. Malgrat això, els pacients intolerants han de prestar especial atenció a quins ingredients i additius existeixen a l’etiquetatge per evitar confusions si la composició no queda del tot clara.

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:06

Página 70

ENTREVISTA SALUT

Lídia Planella, Directora a Girona de Cottet Òptica i Audiologia Des de fa 112 anys Cottet basa el seu manual d’atenció al client centrat en la salut visual i auditiva, en el consell i l’assessorament personalitzat i treballant sempre amb productes d’alta gamma preparar lentilles fetes a mida per solucionar els problemes que no es resoldrien amb unes ulleres o lents de contacte convencionals.

recuperar, a l’hora de programar les sessions. Són unes teràpies que també són molt efectives per frenar l’evolució de la miopia.

ple, no té res a veure un audiòfon per un jove que farà servir aparells electrònics constantment que el d’una senyora de la tercdera edat.

Què desencadena el molest queratocon?

Pot ser per factor genètics o ambientals. Es una petita deformació de la superfície corneal que la fa irregular i que només es pot compensar amb lents de contacte especials o mitjançant la cirurgia.

I la baixa visió?

També la tractem, principalment des del nostre centre a Portal de l’Àngel a Barcelona.

Parlem de casos com els de gent gran que no hi veuen, on aprofitem la poca llum que entra als seus ulls per optimitzarla.

Tenen garantia?

Tots els audiòfons a Cottet tenen cinc anys de garantia. També oferim una assegurança en tots els models per trencament, pèrdua o robatori.

De quines adaptacions parlem?

D’Orto-k, que es fa amb lentilles rígides permeables de disseny especial, permeten reduir la graduació temporalment durant el dia i no haver de portar ulleres ni lents. També per la compensació dels queratocons, astigmatismes elevats i en casos de trasplantaments de còrnia, que és el cas més complicat per adaptar lentilles. En aquests casos el topògraf ens orienta sobre la millor lent que cal provar.

A nivell d’òptica també us centreu en teràpies visuals.

Què són exactament?

Hi ha persones, sobretot els nens, que tenen problemes per coordinar la visió de tots dos ulls a la vegada, el que anomenem visió binocular i que és molt necessària per poder llegir o fer activitats que requereixen una bona fixació. Les teràpies visuals són exercicis que permeten recuperar i mantenir una bona visió binocular.

I què s’aconsegueix?

En molts casos fer una vida normal dins les seves possibilitats, llegint o cosint per exemple, fent el que els hi agrada i tornant a disfrutar de la vida i dels seus.

Què detecta exactament l’aparell?

Fa un mapa de la còrnia i, amb les mesures preses, es poden

I ho feu aquí mateix?

Sí, al nostre centre Cottet de Joan Maragall nº19 de Girona ens adaptem al grau que calgui

Francesc Solà

Aquest estiu heu incorporat l’innovador topògraf corneal.

Què aconsegueix aquest aparell?

Detectar les malformacions de la còrnia. És molt útil en diagnòstics i tractaments de malalties corneals, en estudis previs i posteriors a la cirurgia làser de miopia, hipermetropia i estigmatisme i en adaptacions especials de lents de contacte.

70 I TOT Girona

A Cottet també vetlleu per la salut auditiva, oi?

Si, des de 1970 a Cottet tractem amb persones que tenen algun problema d’audició. Actualment deixem audiòfons de prova als clients sense cap compromís de compra, doncs alguns tenen dubtes del seu rendiment i prefereixen provarlo. A més, els adaptem al tipus de vida de cadascun. Per exem-

Veig que tampoc descuiden la moda...

Treballem totes les marques del mercat, tant en ullera com ullera de sol. El mercat va ràpid i hem d’estar molt al carrer per veure noves tendències, estils,...

Si no tenim algun model a la botiga fem tot el possible per trobar-la. Som apassionats de l’òptica. A més, en el cas dels vidres, també som multi-marca però de màxima qualitat i garanties totals.

I abans de comprar-ne, em fan un revisió?

Al nostre centre Cottet de Girona l’hi farem una revisió i estudi de la visió i d’audiologia complert. Fem visites d’entre 30 i 45 minuts. T’esperem!

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

00:06

P谩gina 71

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:06

Página 72

NOTÍCIES SALUT Cirurgia OPERACIÓ PIONERA A GIRONA D’ANEURISME D’AORTA El Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha estat pioner al nostre país en implantar aquest estiu dues endopròtesis aòrtiques d’última generació. Els cirurgians ho han dut a terme amb la innovadora tècnica EVAS (EndoVascular Aneurysm Sealing) que consisteix en tractar l’aneurisma d’aorta, el vas sanguini més gran del cos, per evitar que rebenti.

La intervenció es fa de manera endovascular, accedint als vasos per la zona engonal, de manera molt semblant a la tècnica EVAR (EndoVascular Aortic Repair), que es la s’utilitza normalment. L’Hospital

Trueta implanta cada any una cinquantena d’endopròtesis aòrtiques amb la tècnica descrita en aquest article.

Les operacions s’han dut a terme amb dos malalts amb patologia aneurismàtica de l’aorta abdominal i la novetat consisteix en què els stents de la tècnica EVAS, que són un dispositiu en forma de molla de la mida d’un bolígraf, porten una bossa que s’omple d’un polímer especial que se solidifica en només quatre minuts.

Això permet segellar completament l’aneurisme i elimina del tot el risc d’endofuita, que és relativament freqüent en la tècnica EVAR.

Solidaritat LA BOFILL BALLA I GUANYA PEL CÀNCER DE MAMA

Formació especialitzada CURS DE LAPAROSCÒPIA EN 3D A LA CLÍNICA GIRONA El 27 de setembre la Clínica Girona va acollir un de laparoscòpia en directe i en tres dimensions, coordinat pels Dr. Ernest Martínez i Joan Ignasi Mora, de l'equip d'urologia de la Clínica Girona, juntament amb el Dr. Antonio Rosales, cap clínic del Servei d'Urologia de la Fundació Puigvert de Barcelona i que col·labora amb l'Institut d'Urologia de Girona en les cirurgies laparoscòpiques complexes des de l'any 2011. Aquesta jornada va comptar amb la participació excepcional del Dr. Richard Gaston, considerat un dels mi-

72 I TOT Girona

llors especialistes en cirurgia laparoscòpica. El Dr. Gastón és considerat el precursor de la tècnica de prostatectomia radical laparoscòpica i té una dilatada experiència en la realització d'aquesta tècnica, amb la qual ha intervingut més de 4000 pacients, i que és considerada avui dia com la idònia per al tractament del càncer de pròstata localitzat.

L'objectiu del curs era l'aprenentatge de la laparoscòpia factible a clíniques o hospitals fora dels serveis hospitalaris públics

La Clínica Bofill ha resultat guanyadora del concurs Europeu de Vídeos Pink Glove Dance organitzat per Medline, amb la finalitat de captar l’atenció dels mitjans socials i xarxes de comunicació internacionals. Els professionals que hi han participat han rebut un donatiu de 8.000 euros que seran destinats a la Fundació Oncolliga Girona, que lluita entre d’altres contra

el càncer de mama. El vídeo que es pot veure a la xarxa mostra a tot el personal amb guants d’exploració de color rosa, per celebrar la viva esperança de trobar una cura i per tenir presents a les persones afectades per la malaltia.

En el vídeo hi col·laboren els centres de la la seu central de Girona, el de Platja d’Aro i el nou centre d’Empuriabrava, obert aquest any.

Solidaritat RECOLLIDA DE MATERIAL ORTOPÈDIC DE SEGONA MÀ Salut Empordà Cooperació (SEC) ha posat en marxa una campanya de recollida de material ortopèdic per tal de posar en funcionament un servei de préstec per a persones amb pocs recursos econòmics. L’ONG de la Fundació Salut Empordà engega aquest projecte que té com a objectiu afavorir la dignitat de les persones amb pocs mitjans econòmics i que estan necessitades de material ortopèdic.

El SEC fa una crida a la població que pugui tenir material ortopèdic que no utilitzi com caminadors, cadires de rodes, crosses, grues o llits articulables, entre d’altres; perquè en faci donació a l’ONG per poder-lo cedir en préstec a persones amb pocs recursos i que precisen una ajuda tècnica. Per poder fer les donacions cal contactar amb l’entitat al 662 604 962 o a sec@salutemporda.cat.

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

00:06

P谩gina 73

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:06

Página 74

REPORTATGE SALUT

Una nova forma de cuidar a Sanitas Residencial Gerunda Sanitas Residencial Gerunda fa més d’un any que no contempla l’ús de subjeccions en l’atenció de la gent gran. Al 2014 s’ha reacreditat el centre com a “Lliure de Subjeccions” confirmant l’èxit del projecte Gràcies al projecte “Per una residència sense subjeccions”, la gent gran de Sanitas Residencial Gerunda rep no solament una atenció personalitzada sinó també lliure de subjeccions.

Es tracta d’un projecte amb el que es pretén preservar la dignitat i protegir la integritat dels residents oferint-los els millors serveis i atencions al llarg de les diferents fases de la seva vida.

74 I TOT Girona

L’ús de les subjeccions en el seu moment pretenia prevenir situacions de risc en determinats tipus de pacients. Tanmateix, amb el pas del temps s’ha demostrat que la seva utilització ocasiona alguns problemes i que disminueix la qualitat de vida de la persona: aparició d’úlceres per pressió, incontinència, trastorns conductuals, immobilitat, atrofia muscular, etc.

El mètode de treball establert per Sanitas Residencial Gerunda inclou formació per a tot el personal i un pla d’accions multidisciplinari. En primer lloc es realitza un anàlisi exhaustiu de la situació de cada persona perquè la diversitat dels casos requereix d’una planificació prèvia per determinar quines conseqüències ha tingut l’ús de subjeccions i quins seran els efectes de la seva eliminació.

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:06

Página 75

REPORTATGE SALUT

Tan bon punt s'han retirat les subjeccions, es du a terme un seguiment per avaluar si la persona necessita ajudes addicionals com fisioteràpia personalitzada, teràpies no farmacològiques, retirada de la medicació neurolèptica o l’adquisició de recursos tècnics com sensors de moviment o caigudes.

El projecte “Per una residència sense subjeccions” ha demostrat que obtenint tots els beneficis de l’eliminació de les subjeccions, no ha augmentat el número de caigudes que pateixen els residents i es mantenen en la xifra aquelles que tenen conseqüències més greus, com fractures o traumatismes cranioencefàlics. Fins i tot, s’ha comprovat que en els centres sense subjeccions es respira un ambient més calmat i tran-

quil, on tant residents com treballadors es senten còmodes.

Un canvi de cultura que inclou la personalització de l’atenció al resident.

En el programa ha participat tot el personal de Sanitas Residencial Gerunda, des dels cuidadors i tècnics fins la direcció del centre, i s’ha comptat amb el recolzament de les famílies que han estat puntualment informades sobre les claus del projecte i les diferents fases del mateix.

Per a Roger Busqué, director de Sanitas Residencial Gerunda, “l’èxit del projecte és degut principalment a la implicació de tot l’equip que conforma Sanitas Residencial Gerunda i, sobre tot, al canvi en la manera de cuidar, sempre respectant la voluntat del resident”.

SANITAS RESIDENCIAL GERUNDA Lluís Pericot, 45-45A I 17003 GIRONA I Tel. 902 559 127 sanitasresidencial.com

Novembre-Desembre 2014

TOT Girona I 75

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:11

Página 76

CASA I DECORACIÓ DECORACIÓ_MOBLES_REFORMES

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:11

Página 77

CALEFACCIÓ CASA I DECORACIÓ

Ó

A punt per als primers freds de l’any Els diversos tipus de calefacció, a anàlisi Les noves tendències en el sector aposten per reduir l’espai de les instal·lacions amb equips més compactes, sistemes que afavoreixen el màxim confort amb el mínim consum, la disminució de la contaminació acústica i l’ús de la tecnologia sense fils Ariadna Ventura i Ros

A

mb l’arribada de la tardor arriben també els primers freds, i això obliga moltes famílies a posar en marxa els sistemes de calefacció i a preguntar-se, una vegada més, quina és la millor solució per escalfar la llar. En aquest sentit, cal tenir clar, segons dades de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) , que la calefac-

ció representa el 64 per cent del consum energètic total d’una casa. És a dir, sis de cada deu euros que dedica cada hivern una família a la despesa energètica es cremen a la calefacció; un desemborsament considerable, i més ara, amb una crisi econòmica que afecta cada vegada més llars i que ha generat el que s’anomena “pobresa energètica”, és a dir, la incapacitat d’una família de satisfer una quantitat mínima de serveis de l’energia per a les

seves necessitats bàsiques, com ara mantenir l’habitatge en unes condicions de climatització adequades per a la seva salut.

Una instal·lació i un ús adequat de la calefacció garanteixen una factura menys excessiva, tot i que el clima de la zona geogràfica en què es viu, els metres quadrats de l’habitatge, el tipus i qualitat dels tancaments i l’aïllament tgèrmic determinen en gran mesura les necessitats de cada casa. Tam-

bé, l’ús de nous sistemes de calefacció més eficients, com ara els conotermòstats, i un correcte manteniment dels equips permeten reduir el consum energètic entre un 10 i un 40 per cent. En aquest sentit, els fabricants no paren d’investigar per adequar la seva oferta a les tendències europees encaminades a millorar les prestacions energètiques dels equips, a reduir la contaminació i a aplicar de forma més generalitzada les energies renovables.

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:11

Página 78

Foto: Radiador model Dédalo, d’Irsap.

Foto: Radiador Quadraqua, dissenyat per Domenico de Palo per a Irsap.

Disponible tant en model hidràulic com elèctric.

CALEFACCIÓ CASA I DECORACIÓ

Més disseny, mateixa funció Els radiadors s’han convertit en una peça clau del disseny interior de la casa, que destaca no només per la seva funcionalitat, centrada en intercanviar l’escalfor entre l’aigua calenta i l’espai que es vol calefactar, sinó també pel seu alt valor ornamental, que ja no cal ocultar Ariadna Ventura i Ros

Els radiadors, que s’uneixen a través d’un circuit i es reparteixen en les diverses estances de la casa, intercanviant l’escalfor entre l’aigua calenta i l’espai que es vol calefactar, són juntament amb la caldera l’altre element fonamental en els sistemes de calefacció central individual. Però a banda de la seva funcionalitat específica, i gràcies al pes important que han anat adquirint en la decoració de la llar, actualment el sector de la calefacció comercialitza

78 I TOT Girona

una àmplia oferta de radiadors de disseny contemporani que ja no cal ocultar, i que s’han convertit en un focus decoratiu dins de qualsevol estança.

El disseny tradicional dels radiadors ha experimentat una revolucionària transformació en els últims anys. Les formes es regeixen ara per criteris funcionals, però també estètics, i els models blancs de línies rectes competeixen amb acabats curvilinis o helicoïdals, que s’arriben a camuflar a les parets com un element més de la decoració.

Al mercat es comercialitzen models dissenyats per integrar-se plenament a l’espai, o

Juntament amb la caldera, els radiadors són peces fonamentals de la calefacció central

models que desafien la gravetat amb formes suspeses o que fan alhora la funció d’un tova-

lloler o un prestatge.

Pel que fa als materials, l’alumini, l’acer inoxidable i el ferro fos són els preferits per als fabricants. Es tracta de materials d’una gran durabilitat, que resisteixen el pas del temps i combinen amb la majoria de colors. L’acer s’utilitza en radiadors amb forma de panells amb dissenys extraplans. Els de ferro fos són ideals per a ambients rústics, i els d’alumini són els més sol·licitats, ja que són els millors transmissors de la calor i s’escalfen molt ràpidament.

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

00:11

P谩gina 79

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:11

Página 80

CALEFACCIÓ CASA I DECORACIÓ

Respectuoses amb el medi Les noves calderes, més ecològiques i eficients Una aposta clara en l’àmbit de la calefacció són les calderes murals de condensació que, a diferència de les convencionals, permeten convertir el vapor en aigua líquida. Aquest procés augmenta l’eficiència de la combustió i permet combustions molt menys contaminants.

Ariadna Ventura i Ros

Considerant el tipus de combustió, les calderes poden ser atmosfèriques, en què la combustió es fa en contacte amb l’aire de l’estança on es troba ubicada (la seva instal·lació està prohibida des del 2010); estanques, en què l’admissió d’aire i l’evaquació de gasos es produeixen en una càmera tancada, sense cap tipus de contacte amb l’aire del local en què es troba instal·lada; de modulació automàtica de la flama, amb un sistema que minimitza

les arrancades i les parades de l’aparell, i que permet estalviar energia en adequar l’aportació d’escalfor a les necessitats mitjançant el control de la potència tèrmica aportada; de baixa temperatura, que treballen amb temperatures de retorn de l’aigua d’entre uns 40 i uns 60ºC i amb baixa temperatura de fums (90-120ªC), i d’una alta eficàcia; i finalment, de condensació, que recuperen part de l’escalfor de la combustió, particularment l’escalfor latent del vapor d’aigua que es produeix durant el procés.

Les calderes de condensació tenen una temperatura òptima d’operació de 30-50ºC del cir-

Les calderes murals de condensació arriben a la Classe 5 pel que fa a l’emissió d’òxids de nitrogen

cuit de calefacció, i emeten fums gairebé freds, a temperatures de només 40-60ºC. De

fet, aquestes calderes arriben a la Classe 5 pel que fa a emissió d’òxids de nitrogen. És a dir, les emissions d’aquests òxids, que originen la pluja àcida, es troben entre les més baixes.

Les emissions de CO2 són difícilment evitables, però es poden reduir si disminueix el consum de gas. En aquest sentit, la major eficiència de la condensació implica un menor consum de combustible i, en conseqüència, una menor emissió de diòxid de carboni, que és el principal causant de l’efecte hivernacle.

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:12

Página 81

De biomassa amb pèl·lets –petits cilindres a base de rebuig de fusta– és un 40% més barat que amb gas.

Les calderes de biomassa són calderes d’alt rendiment, per sobre del 95%, que utilitzen com a font d’energia un biocombustible renovable. El més habitual és el pèl·let, però també és possible utilitzar cloves de fruits secs o pinyols d’oliva.

Foto: Caldera mural de condensació Thema Condens, de Saunier Duval.

Les energies renovables són una alternativa als combustibles tradicionals. I en els últims anys, les calderes de biomassa s’han convertit en una opció més per escalfar l’aigua de casa o generar calefacció. L’estalvi derivat de la substitució de combustibles fòssils per combustibles de biomassa és del 40%: escalfar

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:12

Página 82

CALEFACCIÓ CASA I DECORACIÓ

La climatització que no es veu ni ocupa espai Entre els principals avantatges de la calefacció per sòl o terra radiant hi ha un interessant estalvi energètic i una instal·lació invisible que no ocupa espai Tot i estar inspirada en la civilització de l’antiga Roma, on s’ambientava tota la casa escalfant els sostres dels soterranis, el sistema de terra radiant ha revolucionat el concepte actual de calefacció. De fet, fa molts anys que funciona als països nòrdics, però a l’Estat espanyol ha estat desconeguda durant molt de temps. Es va començar a col·locar amb èxit en hotels i grans superfícies, i ara ja s’instal·la en l’àmbit domèstic sobretot en edificis de nova construcció. La calefacció per sòl radiant funciona amb tubs d’aigua calenta –en canonades de plàstic, de polietilè reticulat– o cables elèctrics col·locats sota el terra de la casa. Pot ser elèctrica o per aigua: la instal·lació de l’elèctrica és més barata que la d’aigua, però el seu consum és més

elevat. Per contra, en cas d’avaria, amb l’elèctrica no cal aixecar tot el terra, com passa amb la d’aigua.

Originari de l’antiga Roma, el terra radiant fa molts anys que s’utilitza als països nòrdics

Un dels grans avantatges del terra tèrmic o radiant per aigua és que ofereix una temperatura progressiva i natural, amb una evacuació silenciosa i sense que s’arribin a formar capes de temperatura molestes, a diferència dels sistemes tradicionals, amb una escassa uniformitat superficial que comporta

moltes vegades sensació d’incomoditat. Un punt important en el seu funcionament és el muntatge de regulació, que consisteix en un sistema intel·ligent que controla la temperatura en funció de diversos paràmetres de l’habitatge, l’usuari i l’exterior, que molts sistemes tradicionals no tenen en compte.

Un altre dels grans avantatges dels sistemes de calefacció per sòl radiant és l’estalvi: l’emissió de l’escalfor per radiació deriva en una pèrdua d’escalfor menor per les parets, sostre i terra, que dóna com a resultat un important estalvi energètic.

Per l’obtenció de les mateixes condicions calorífiques al mateix espai, cal entre un 15% i un 20% menys d’energia en els mètodes de calefacció per sòl radiant.

Fred i calor en un En el sistema de calefacció de terra radiant per aigua, l’opció per a una futura instal·lació de climatització per refrigerar a l’estiu és possible sense complicacions: els costos de la inversió addicional són relativament baixos. En aquest sistema, amb una total capacitat d’integració arquitectònica, l’únic equip visible però discret i silenciós és el deshumidificador, que consisteix en una única unitat, instal·lada a la zona central de la casa. Però cal tenir en compte que si es vol instal·lar el sistema de cli-

82 I TOT Girona

matització en terra radiant per a l’estiu, cal haver fet abans una previsió del muntatge, ja que la col·locació dels tubs varia respecte del sistema de calefacció.

En el sistema de refrigeració, el terra radiant representa un estalvi econòmic molt important, d’un 50%, ja que els aparells treballen a la meitat de potència i el consum d’energia i, per tant, els costos de manteniment es redueixen considerablement respecte de la utilització dels sistemes d’aire condicionat habituals

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

00:12

P谩gina 83

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:12

Página 84

CALEFACCIÓ CASA I DECORACIÓ

Barata, segura, neta i còmoda Els acumuladors elèctrics de calor s’han convertit en una opció molt rendible per aprofitar la tarifa de descriminació horària Dins el sector de la calefacció elèctrica, els acumuladors de calor s’han convertit en un sistema econòmic, d’instal·lació senzilla, sense obres, segur –no requereix ni dipòsits de combustible ni circuits hidràulics i, per tant, sense risc de fuites d’aigua–, net, fàcil de fer servir, de manteniment pràcticament inexistent, que no contamina –no emet fums i utilitza l’energia més neta que es coneix, l’electricitat–, i estèticament molt avançar, que es pot instal·lar tant en edificis de nova construcció com en cases antigues, sense necessitat de fer reformes.

Els acumuladors de calor són aparells elèctrics amb elements refractaris al seu interior que, gràcies a un cicle de càrrega i descàrrega, acumulen calor a través de les seves resistències elèctriques, general-

ment durant les hores vall o de tarifa reduïda, per emetre-la durant la resta del dia. Estan formats per un nucli acumulador compost de rajoles refractàries amb alta capacitat d’absorció i emmagatzematge de calor, envoltat de resistències elèctriques que esclafen

Un dels avantatges de la instal·lació dels acumuladors de calor és que no necessita obres aquest nucli fins als 700ºC. Les resistències i el nucli es troben recoberts d’un aïllament tèrmic que conserva l’escalfor i impedeix que l’aparell exterior se sobreescalfi més del que està permès per seguretat.

Emissors termoelèctrics Una altra alternativa que està guanyant adeptes en els últims anys per aconseguir el màxim estalvi energètic elèctric en la generació de calor són els emissors tèrmics, també anomenats emissors termoelèctrics o ecoemissors que, com que no realitzen combustió, no produeixen emissions novices per al medi ambient.

Aquesta variant de calefacció elèctrica es comercialitza en dues versions: de tecnologia

84 I TOT Girona

seca o de fluid –la majoria dels disponibles al mercat ho són–.

Aquests últims són més lents però tenen una millor inèrcia tèrmica, que fa que un cop aconseguida la temperatura desitjada, la mantinguin durant més temps amb un consum energètic menor.

Tots dos tipus estan formats per un cos d’alumini i una resistència d’acer inoxidable que, en un cas escalfa el fluid tèrmic i, en l’altre, unes plaques d’alta capacitat de retenció de calor.

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

00:12

P谩gina 85

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:12

Página 86

CALEFACCIÓ CASA I DECORACIÓ

Eficiència, màxim estalvi Una família mitjana pot estalviar fins a 1.200 euros l’any si pren consciència d’alguns hàbits d’eficiència energètica Ariadna Ventura i Ros

Un ús responsable dels sistemes de calefacció pot representar un important percentatge en la reducció de la despesa en la factura del gas, ja que gairebé la meitat de l’energia que gasten les famílies espanyoles és per escalfar els seus habitatges. Però estalviar en cale-

Hi ha mesures de baix cost o sense cost que redueixen la despesa d’energia entre el 10 i el 40%

facció no és difícil; només cal posar en pràctica unes petites pautes de conducta que ens permetin reduir la despesa d’energia entre un 10% i un 40%.

Aquestes són algunes recomanacions que fa l’IDAE, Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia: *Una temperatura de 20ºC és suficient per mantenir el confort en un habitatge. Als dormitoris aquesta temperatura es pot rebaixar entre 3 i 5 ºC. *Apaga la calefacció durant la nit i torna-la a engegar al matí després d’haver ventilat la casa i tancat les finestres. *Les vàlvules termostàtiques en radiadors i els termòstats programables són solucions assequibles, fàcils de col·locar i

que es poden amortitzar ràpidament pels importants estalvis d’energia que generen (entre un 8 i un 13%). *Si surts de casa durant unes hores, redueix la posició del termòstat a 15ºC. *No esperis que es faci malbé l’equip: un manteniment adequat de la caldera individual estalvia fins a un 15% d’energia. *L’aire contingut a l’interior dels radiadors dificulta la transmissió de calor des de l’aigua calenta a l’exterior. Per tant, és convenient purgar aquest aire com a mínim un cop l’any. *No cobreixis ni col·loquis cap objecte al costat dels radiadors; això dificulta l’adequada difusió de l’aire calent. *Per ventilar completament una habitació només cal obrir les finestres al voltant de 10 minuts: no es necessita més temps per renovar l’aire. *Tanca les persianes i cortines a la nit: això evita importants pèrdues d’escalfor. En contrapartida, aixeca les persianes de dia, per aprofitar tant la calor com la llum solar. *En construir o reformar una casa, és important col·locar-hi un bon aïllament per als tancaments a l’exterior. Es recomanen també les finestres de doble vidre i els tancaments amb trencament de pont tèrmic. Un habitatge ben aïllat pot estalviar fins a un n30% en la despesa en calefacció

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

29/10/14

00:12

P谩gina 87

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:12

Página 88

CALEFACCIÓ CASA I DECORACIÓ

L’escalfor més primitiva i natural La xemeneia aporta a la casa un valor afegit especial El mercat de les estufes i les llars de foc ha evolucionat molt en els últims anys i s’hi han introduït millores importants en el camp del disseny i de la tecnologia encaminades a obtenir un major rendiment calorífic i més seguretat en el seu funcionament Ariadna Ventura i Ros

La utilització del foc com a mitjà de calefacció és gairebé tan antiga com l’existència de l’home. I la llenya ha sigut el combustible utilitzat històricament per escalfar l’ambient i resguardar-se del fred, malgrat que el seu ús a cel obert sempre ha restat eficàcia al seu poder calorífic. Primer de pedra i després de fosa, el naixement de les llars de foc tancades dins les cases van començar a aprofitar el veritable potencial de la llenya.

Però a banda del seu gran po-

der calorífic, una llar de foc té un valor afegit dins d’una casa que no tenen altres sistemes de calefacció que proporcionen escalfor immediata i eviten haver de recollir les cendres l’endemà. La llar de foc s’ha convertit en un important element arquitectònic i decoratiu. Més enllà de la tradicional combustió de llenya oberta, ha passat de ser una simple font d’escalfor a convertir-se en un important element ornamental que abasta una àmplia oferta d’estils, des del rústic fins al modern i avantguardista.

Les llars de foc varien segons el

tipus de combustible que utilitzen per alimentar el foc. Les tradicionals són de llenya o carbó, que han de complir uns

Les llars de foc tancades són més segures i tenen un millor rendiment tèrmic

requisits de construcció i disposar de llicència d’obres per a la seva instal·lació. Solen ser de

foc obert, i el més habitual és que la zona on es fa la combustió sigui de rajola refractària.

Una altra opció són les llars de foc tancades, normalment amb una porta de vidre, més segures i que milloren el rendiment tèrmic. Aquests models solen incorporar un regulador de la flama, que permet controlar la força del foc. Segons l’Associació Espanyola de Fabricants d’Estufes, Llars de Foc i Cuines per a Combustibles Sòlids (AEFECC), les instal·lacions alimentades amb llenya o carbó respecten el medi ambient, són ecològiques i no contaminen.

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:13

Página 89

CALEFACCIÓ CASA I DECORACIÓ

De nova generació Actualment, la indústria posa a l’abast del consumidor que no es vol preocupar de l’emmagatzematge de la llenya ni del manteniment constant de la llar, models que funcionen amb gas, natural, butà o propà. La seva fàcil instal·lació ha donat ales als dissenyadors i, juntament amb models que imiten les llars de foc tradicionals, es poden trobar opcions innovadores que proposen, per exemple, penjar la llar de foc en una paret o ubicar-la al bell mig d’una estança.

Les llars de foc de gas no alliberen partícules a l’aire, no extreuen l’aire de l’estança on s’ubiquen per alimentar el foc i el

seu maneig és tan senzill com accionar un simple mecanisme per regular la intensitat de l’escalfor. La seva eficiència també marca la diferència: hi ha models capaços d’aprofitar fins al 90% de l’escalfor que genera la llar de foc.

Per altra banda, les llars de foc elèctriques són les més senzilles d’instal·lar. No requereixen sortida de fums ni un manteniment especial, sinó que n’hi ha prou amb connectar-les a la xarxa. A més, permeten regular la intensitat de l’escalfor, disposen de simuladors de flames i algunes fins i tot funcionen amb comandament a distància.

TOT Girona I 89

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:13

Página 90

PUBLIREPORTATGE CASA I DECORACIÓ

TENUEE, essència de fusta ENUEE s'especialitza en el disseny i construcció de productes de mobiliari a mida on es treballa la fusta massissa, tant el roure com la teca. L'empresa articula les seves col·leccions en cinc línies: cuines, mobiliari, decoració, parquet i projectes.

Des que entra un client per la porta fins que el mateix client rep el mobiliari a casa seva hi ha tot un procés d'assessorament, disseny, producció, transport i feina de muntatge que fa que el client rebi un servei de principi a fi i obtingui com a resultat una feina ben estudiada i precisa. A TENUEE ens agrada dir que venem il·lusions, i per això, per nosaltres, un bon assessorament inicial és vital per obtenir bones sensacions abans de fabricar qualsevol producte.

Durant la fase de disseny es tenen en compte des dels factors estètics fins als estructurals de la peça que s'està dissenyant i que s'haurà de fabricar. En la filosofia de TENUEE és molt important el compromís amb la qualitat del mobiliari final, que s'aconsegueix amb un bon procés de producció i manipulació durant el transport i muntatge.

T

90 I TOT Girona

L’essència La fusta de roure massís s'obté de tales controlades amb certificat ecològic, i es treballa amb precisió industrial sota un control exhaustiu a les nostres fàbriques. El roure es tracta acuradament amb olis naturals per obtenir un producte polit, fàcil de netejar i amb la textura real de la fusta, segellant el porus per protegir-la de líquids i brutícia.

La teca, en canvi, té darrera un procés molt més artesanal. La fusta de teca amb què treballa TENUEE es fabrica amb un mínim de 2 centímetres d'espessor i podem arribar a gruixos considerables. La teca arriba acabada amb una cera especial que protegeix la fusta i li dóna l'aspecte rústic que es vol aconseguir amb aquest tipus de material.

Cada vegada més, dins les nostres col·leccions més modernes es combina la fusta amb el ferro per donar un contrast estètic a l’estança, i es mescla la rusticitat d’un material amb el minimalisme i el purisme de l’altra. El ferro es treballa amb diversos acabats, tant pintat al forn de color negre com oxidat, entre d'altres.

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

00:13

Página 91

PUBLIREPORTATGE CASA I DECORACIÓ

TENUEE Cucinee Un dels productes potents, consolidats i distintius de la firma TENUEE són les cuines, que es construeixen integralment de fusta massissa. Tota l'estructura interior de la cuina i els calaixos són de fusta de roure. Amb això aconseguim un producte coherent amb la resta

de la cuina i dóna com a resultat una cuina amb garantia de per vida. Pel que fa als frontals i acabats, el client pot escollir si prefereix fusta de roure o de teca, i el color. També tenim un sector de clients que opta per una cuina lacada en blanc; en aquest cas mantenim l'estructura interior de fusta massissa,

d'aquesta manera podem oferir una garantia de qualitat sense oblidar mai el factor estètic que desitja el client.

Les cuines TENUEE represen-

ten un producte innovador i revolucionari que no deixen indiferent ni el que les observa ni el que les utilitza dia a dia.

TENUEE Crta. Barcelona, 469 (l’Avellaneda) I GIRONA I Tel. 972 410 786 www.tenuee.net

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

20:00

Página 92

MODA I BELLESA MODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS

Foto: Mango

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

20:01

Página 93

ESPORTS MODA I BELLESA

Cremar calories, més de moda que mai La roba esportiva uneix disseny i tecnologia Elasticitat, absorció, transpiració, impermeabilitat i lleugeresa, per aconseguir un major rendiment. Aquestes són les propietats que s’exigeixen a les peces esportives, que destaquen pel desenvolupament d’una tecnologia que permet el màxim confort i seguretat Ariadna Ventura Ros

P

er a un esportista, una peça de roba només pot ser bona si s’adapta perfectament al seu cos i li permet una bona llibertat de moviments. Els patrons actuals de les principals firmes de roba esportiva es basen en la incorporació d’una precisa proporció de tensió i llibertat per propocionar comoditat i agilitat de moviments i una barreja estratègica de materials innovadors

produïts per satisfer les necessitats de rendiment de l’esportista i els requisits específics de cada esport.

En aquest context, el mercat actual ofereix centenars de tipus de materials per a la fabricació de les peces tècniques. Gairebé totes les marques en fabriquen o n’utilitzen en exclusiva, però en realitat, entre els de les unes i els de les altres hi sol haver diferències mínimes. Els materials bàsics, per tant, són gairebé els mateixos, les desigualtats entre les col·leccions de cada

marca són sobretot els detalls d’acabats i els aspectes estètics. En aquest cas, el que és realment important són les prestacions tècniques de cada peça, i això es mesura amb una sèrie de paràmetres comuns, com ara la columna d’aigua o el nivell de transpiració de cada disseny.

Resumint: per a la pràctica de qualsevol esport, activitat en la qual predomina el moviment, l’aspecte clau de l’equipament ha de ser la funcionalitat. Però a més, en els esports d’hivern, com ara l’esquí o el surf de neu,

aquesta activitat es desenvolupa generalment en un medi hostil. Per tant, les prestacions tècniques de les peces han de ser les necessàies per superar les condicions normals en què es practica l’espoirt la majoria de les vegades. En aquests casos, la protecció de la humitat, el fred, el vent o la neu ha de ser l’objectiu principal de la roba i, a més, aquesta protecció haurà de ser tan duradora com sigui possible. Per tant, cal apostar per la qualitat, saber què es compra i quin ús se li donarà.

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

20:01

Página 94

ESPORTS MODA I BELLESA Per capes El dissenys actuals ja han desterrat la idea que com més gruixuda sigui la roba, menys fred es passa. Ara, sabent que el nostre cos genera calor i que cal estalviar i optimitzar aquesta energia, les col·leccions es fonamenten en el sistema multicapa. La primera capa és la formada per les peces que estan en contacte directe amb la pell, fredes o tèrmiques, cenyides i amb una gran transpiració per mantenir el cos sec de suor. La segona capa és la que incorpora les propietats aïllants tèrmiques i és l’encarregada de mantenir la calor i evacuar la transpiració.

Les característiques tècniques

dels materials utilitzats són el més important de la tercera capa, la que exerceix la protecció i l’aïllament de la pluja, la neu o el vent. En aquesta tercera capa, el laminat –que consisteix a enganxar una membrana sobre un suport tèxtil– és el sistema que marca la pauta. El suport tèxtil, en aquest cas, és l’encarregat d’oferir resistència a l’esquinç i a l’abrasió, flexibilitat o rigidesa segons convingui repel·lir l’aigua, i la membrana, de proporcionar impermeabilitat al vent i a l’aigua, transpiració i elasticitat. Cada marca sol utilitzar teixits i membranes propis, però entre les més conegudes del mercat hi ha el GoreTex.

Foto: Mango

Atletisme i “running”

Foto: Mango

94 I TOT Girona

A l’hivern, les tardes fosques i els matins humits poden fer que córrer sigui tot un desafiament. Per tant afrontar de manera apropiada l’exercici durant aquesta estació, amb un bon equipament, és bàsic. En primer lloc, cal portar una samarreta de capa bàsica tècnica, que permeti mantenir la humitat lluny de la pell. Al damunt es pot portar una altra peça apropiada per al fred. I si fa vent o plou, no es pot oblidar la jaqueta. Tota la roba d’hivern ha de ser transpirable per

mantenir el cos calent sense arribar a un sobreescalfament.

Segons els experts, no fa mai massa fred o humitat si es va equipat amb la roba adequada.

Gràcies a la tecnologia més recent, com ara la tècnica sense costures o la Inner-Muscle, que millora el moviment i la postura de l’esportista, córrer durant la temporada de fred és ara molt més còmode que en el passat.

Per tant, per córrer de forma adequada, és important fer-ho com una ceba: vestir-se en capes.

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

28/10/14

20:01

P谩gina 95

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

20:01

Página 96

ESPORTS MODA I BELLESA

Dansa i ballet Parlar de dansa i de ballet és parlar del cos. Per tant, en aquesta pràctica, el cos és l’element essencial, i el que cal potenciar. En aquest sentit, la indumentària per al ballet ha de respectar dos paràmetres bàsics. El primer, que no obstaculitzi ni limiti els moviments del ballarí per adaptar-se a les exigències de la coreografia. I el segon, important sobretot damunt l’escenari, que aquesta vestimenta actuï de llenguatge per reforçar i acompanyar el missatge que el creador de l’obra vol transmetre.

A l’estudi, en el moment de practicar, cal portar una roba ajustada al cos i pràctica, i sobretot que permeti al professor veure el cos de l’alumne amb detall. Per a les noies, el millor és un mallot, al qual se li pot posar una faldilleta al damunt. I el millor és portar mitjons, i no mitges, fins als 11 o 12 anys. Les

Foto: Mango

cames nues permeten que, mentre es fan els moviments, el professor pugui veure si tots els muscles del cos treballen correctament.

Però les mitges o malles mantenen les cames calentes i ajuden a prevenir lesions. També prevenen que els muscles de les cames de les ballarines pateixin rampes i les ajuda a mantenir l’escalfor després de l’escalfament.

Pel que fa al calçat, les noies poden portar sabatilles planes de pell, tela o setí nuades amb goma o cintes. Més endavant es poden portar les de puntes amb cintes.

Per a la resta de dances, si no hi ha imposició en el vestuari, la millor opció és una samarreta de màniga curta o de tirants més aviat cenyida al cos, unes malles, uns leggins o un pantaló de dansa i unes sabatilles de modern jazz.

Entrenaments d’estudi Per a entrenaments d’estudi, com ara la barra, el ioga, la dansa o el pilates, el més recomanable és portar peces suaus i transpirables que ofereixin flexibilitat i llibertat de moviment. En aquest tipus d’esports, el principi fonamental és la comoditat. Qualsevol vestimenta ha de ser, per sobre de tot, còmoda, que permeti moure’s lliurement, fer inversions, flexions endavant, endarrere, estar uns minuts en relaxament, asseure’s amb les cames creuades, aixecar els braços, doblegar les cames i molt més. En el cas del ioga o el pilates, per exemple, un dels

principis fonamentals és l’activació muscular adequada. L’instructor o professor ha poder de veure, per tant, com actuen els muscles del centre energètic en cada moviment. A més, un nombre considerable d’exercicis requereixen que es treballi amb les cames aixecades. Per tant, els pantalons i les smarretes ajustats són essencials durant l’entrenament. En el cas de les dones, per al pit, més important que la subjecció és l’elasticitat i l’absència de costures. Moltes postures es fan en posició estirada, i per tant és important evitar els frecs.

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

28/10/14

20:01

P谩gina 97

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

20:01

Página 98

ESPORTS MODA I BELLESA

Ciclisme i “mountain bike” Per rodar amb comoditat i, sobretot, seguretat, l’equipatge per a la pràctica del ciclisme i la bicicleta tot terreny (mountain bike) és molt important. La samarreta que s’utilitza en aquest cas és el mallot. De fet, si bé qualevol samarreta Dry Fit pot anar bé, l’ideal és fer servir un mallot de ciclisme perquè s’ajusta al cos (el vent no molesta) i porta butxaques de ràpid accés a l’espatlla, on s’hi poden col·locar líquids o menjar per recuperar energia mentre s’està rodant. A l’hivern, a més, és molt recomanable fer servir mànigues de neoprè als braços, una samarreta interior tèrmica com a primera capa, i una bona peça tècnica tallavent, per utilitzar en les baixades quan fa més fred.

Pel que fa al pantaló, el més important és que sigui prou cò-

mode perquè el cos aguanti estar assegut durant unes quantes hores. El culot és la peça tècnica per excel·lència per al ciclisme, i es pot trobar amb tirants o sense.

Amb l’augment d’aficionats a les modalitats de descens i BMX (Bike Moto Cross), cada vegada hi ha més gent que utilitza roba per a bicicleta tot terreny més casual com per exemple un pantaló de tipus bermuda.

Per últim, els guants s’utilitzen per protegir el ciclista de les caigudes i perquè aquest s’aferri millor al manillar de la bicicleta si li suen les mans. N’hi ha de més lleugers per a l’estiu i de més gruixuts i amb teixits tèrmics per a l’hivern. És recomanable que portin protecció als nusos dels dits i a les falanges per evitar lesions en cas de caiguda.

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

28/10/14

20:01

P谩gina 99

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

20:01

Página 100

ESPORTS MODA I BELLESA

Esquí i esports d’hivern L’esquí i, en general, els esports d’hivern, són esports que exigeixen una bona preparació i, sobretot, disposar de l’equip adequat per poder-los disfrutar amb totes les garanties.

L’esquiador, a més d’anar ben abrigat i protegit contra el fred, necessita alliberar els excessos de calor i humitat que produeix el seu cos quan està en moviment. Per això, la seva equipació està formada per una superposició de peces, que garanteixen una adequada protecció. El primer nivell d’aïllament correspon a la samarreta, que s’ha d’arrapar perfectament al cos i aïllar la transpiració de la pell mantenint-la seca i calenta. El segon nivell de protecció pertany als jerseis

100 I TOT Girona

i folres polars, que han d’estar elaborats amb fibres sintètiques derivades del tefló expandit i del polièster, i posseir una gran capacitat aïllant i termoreguladora. En aquest segon nivell termoregulador el més important és que la peça, a més d’abrigar, continuï expulsant la humitat corporal. La granota, els pantalons i l’anorac constitueixen l’última capa. Des del seu interior fins a l’exterior, aquestes peces se solen fabricar amb diverses fibres que incorporen una membrana transpirable i impermeable. Aquestes són les peces que resguarden l’esquiador de les inclemències meteorològiques com el fred, la pluja, la neu o el vent.

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

28/10/14

Novembre-Desembre 2014

20:01

P谩gina 101

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:26

Página 102

ALIMENTACIÓ CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:26

Página 103

COMERÇ ALIMENTACIÓ

El detall del comerç de proximitat El granel, el fresc i el “Km 0” són tendència La consciència per la preservació del medi ambient, la crisi i l’estalvi econòmic fan que tornin formes de comerç i consum que ja s’havien donat per desterrades, com els productes a granel i sense envàs, i els productes frescs de proximitat, de quilòmetre zero Salvador Garcia-Arbós

A

bans tot era granel i tots els envasos retornables i reciclables. I tot el que podia ser fresc ho era i del primer comerç de la cantonada.

La carn era morta el dimarts o el divendres, i tot el peix era de la flota de la Costa Brava, El pa, blanc o negre, era calent, pastat, fermentat, llevat i cuit, i comprat cada dia. I les fruites i verdures, totes eren del temps.

Avui, fins i tot, les grans cadenes comercials han detectat canvis socials i d’hàbits i han començat a apostar per tendències de consum que no han sortit dels seus despatxos.

Tornen formes de comerç i

Novembre-Desembre 2014

consum que ja s’havien donat per desterrades. La ciutadania, tocada per la crisi econòmica, ha començat a prendre consciència de la necessitat de preservar l’entorn. A més, el nou

Els 70 anys del Mercat del Lleó és, a més d’una bona notícia, un senyal de bona salut

escenari econòmic ha forçat a estalviar i a mirar prim. I a vegades tot això va lligat: els productes a granel i sense envàs han de ser més barats si estal-

vies els envasos que també pots reciclar. Els productes frescs de proximitat, els de quilòmetre zero, també aporten molts de beneficis: per un costat afavoreixen l’economia de l’entorn, per l’altre, solen ser més saludables i, a més, són molt saborosos a nivell gastronòmic.

El Mercat del Lleó, de Girona, és un d’aquests espais que resumeix tota aquesta filosofia de consum responsable i conscient. A banda de celebrar els 70 anys d’aquest espai emblemàtic de la gastronomia de la ciutat, també cal veure com una notícia important l’obertura de l’espai els divendres a la tarda, Atès que no serà el primer cop que es tira endavant

l’obertura els divendres a la tarda, cal esperar la resposta dels clients i de tots els placers, perquè l’experiència es consolidi i, fins i tot, s’allargui altres tardes de la setmana.

Aquestes planes especials dedicades al comerç d’alimentació hi trobareu molt ben explicades totes les tendències d’alimentació i consum, que no fan res més que resumir les inqüietuds dels nous consumidors. Hi juguen un paper fonamental les botigues de venda a granel i les de producció ecològica. També és cert que, sovint, les botigues de productes ecològics tenen una clientela més conscient i disposada a treballar més a casa per preservar el medi ambient.

TOT Girona I 103

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:26

Página 104

PEIXATERIES ALIMENTACIÓ

PEIXATERIA CORCOLL C/ Campcardós, 11 baixos 972 231 853 PEIXATERIA CORCOLL C/ Bastiments, 2 baixos 972 233 525 PEIXATERIA FRUITS DEL MAR C/ Maluquer Salvador, 15 baixos 972 412 015 PEIXATERIA M. SUÑER C/ santa Eugènia, 20 Baixos 972 206 276 PEIXOS PUIGNAU Avda. Sant Narcís, 65 baixos 972 240 461 PEIXOS PUIGNAU Pl. Assumpció 14 baixos 972 233 426 PEIXOS PUIGNAU C/ Tuyet Santa Maria, 4 baixos 972 220 953 PEIX DE LA COSTA BRAVA C/Creu, 43 972 410 696 PEIXOS CAMPS Mercat del lleó Parada 95- 98 972 200 817 ARBUSÀ PEIX Mercat del lleó Parada 113-116 972217638 PEIXATERIA XELI Riera Rimau, 14 Local C 972 221 527 PEIXATERIA SERRA Mercat del lleó Parada 76 - 77 - 90 972 208 730 PEIXOS NURI Mercat del lleó Parada 134 - 135 629 506 406 PEIX MERCÈ Mercat del lleó 650 811 805

El peix, clau per la salut Els peixaters són els professionals responsables de tractar i conservar el peix i el marisc en perfectes condicions de gust i salubritat per al seu consum Ariadna Ventura i Ros

La cuina basada en la tant elogiada dieta mediterrània garanteix una equilibrada ingesta d’aliments que proporcionen les proteïnes, les vitamines, els minerals, els greixos i la fibra que el cos humà necessita. I en base a aquesta premissa, el peix és, juntament amb els cereals, els llegums, les fruites, les hortalisses i l’oli d’oliva, un dels pilars que constitueix la base d’aquesta alimentació.

De fet el peix té un alt percen-

tatge de proteïnes de tant bona qualitat com les de la carn,

El consumidor ha d’exigir una etiqueta on aparegui tota la informació sobre el peix que compra

però de més fàcil digestió. Els seus greixos són rics en àcids grassos poliinsaturats (omega

3), que ajuden a regular els nivells correctes de colesterol a la sang i disminueixen el risc de patir malalties cardiovasculars. El peix és també una bona font de iode, i conté ferro, magnesi, calci, vitamines A, D, C i algunes del grup B, a més de nivells de sals minerals recomanables per a la salut i molt importants per al creixement.

Però el peix reuneix també tots els requisits per al desenvoluptament de gèrmens: és un producte ric en nutrients i té molta humitat i un pH alt. Aques-

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:26

Página 105

PEIXATERIES ALIMENTACIÓ

PEIXOS SERRA tes característiques, unides a condicions de temps i temperatura favorables, fan que s’alteri i es degradi molt ràpidament.

Per aquest motiu els professionals i establiments que el tracte n te n e n m o l t a c u ra e n col·locar-lo, conservar-lo i manipular-lo de manera que conservi totes les seves qualitat, garantint que arriba al consumidor en les millors condicions de gust i de salubritat.

Per la seva banda, l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària recomana també que el consumidor exigeixi un etiquetatge correcte per a una fàcil identificació del producte.

Aquesta etiqueta ha de contenir el nom comercial (lluç, per exemple), la zona de captura o

cria (Mediterrani), el mètode de producció (pesca extractiva, aqüicultura, marisqueig), i la presentació (sencer, eviscerat, sense cap, filetejat, cuit, descongelat, altres).

També és important conèixer els criteris que permeten saber quin és el nivell de frescor dels productes del mar. Alguns mariscos, per exemple, es venen vius per garantir-ne la frescor: els mol·luscs bivalves com ara musclos o cloïsses han d’estar dins les closques hermèticament tancades, o bé han de tancar-se quan les toquem. Els crustacis, per la seva banda, mouen les potes i les antenes.

En general, el peix fresc es mostra net, lluent, de tacte suau i pell ferma i humida, i fa olor de mar.

Una tercera generació de peixaters és la que està actualment al capdavant Peixos Serra, una parada al Mercat del Lleó en la qual s’hi pot trobar peix fresc de la Confraria de Roses. En Josep, nét de la fun-

dadora, es lleva cada dia a les cinc de la matinada per portar el producte fresc a la parada, i cada tarda se’l pot trobar a la subhasta de peix de la llotja de Roses per oferir als seus clients la màxima qualitat.

Mercat del Lleó I Parades 76, 77 i 90 I GIRONA I Tel. 972 208 730

FRUITS DEL MAR

A la peixateria Fruits del Mar s’hi pot trobar cada dia peix fresc procedent directament dels pescadors i mariscadors de la Costa Brava, concretament del Port de la Selva.

A més, també s’hi pot demanar

per encàrrec peix i marisc fresc procedent del Nord. A aquesta oferta s’hi sumen els congelats de primeríssima qualitat i un tracte agradable i personal que l’Antònia, la propietària, brinda als seus clients.

C/de Maluquer i Salvador, 15 I GIRONA I Tel. 972 41 20 14

TOT Girona I 105

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:26

Página 106

CARNISSERIES I XARCUTERIES ALIMENTACIÓ

CARNISSERIA CAN JUANDÓ C/ Nou, 23 baixos 972 202 742 CARNISSERIA CASELLAS C/ Orient, 46 baixos 972 240 251 CARNISSERIA CAZORLA C/ Riera Rimau, 15-17 baixos 972 222 796 CARNISSERIA ENRIC SALVI C/ Antoni Mª Claret, 15-19 baixos 972 213 415 CARNISSERIA FONTAJAU Rbla. Xavier Cugat, 33-35 baixos 972 427 622 CARNISSERIA J. LLUÍS C/ Sant Sabastià, 40 baixos 972 237 000 CARNISSERIA J. PRUJÀ C/ Andreu Tuyet Santamaria, 7 bx 972 202 245 CARNISSERIA JOAN COMAS C/ Rutlla 147 972 222 480 CARNISSERIA JOAN VILA C/ Rutlla,93 baixos 972 203 610 CARNISSERIA JORDI C/ Jocs Olimpics de Barcelona, 5 972 412 036

La carn, un aliment sa i nutritiu

CARNISSERIA JOSEP BUXEDA C/ Riu Llierca, 3 baixos 972 200 762 CARNISSERIA JOSEP I ANNA C/ Maluquer Salvador, 12 baixos 972 208 089 CARNISSERIA LA RAMBLA Rbla. Xavier Cugat, 16 baixos 972 203 663

La carn és una excel·lent font d’aminoàcids essencials, vitamines i minerals, i malgrat que es relaciona el seu consum amb algunes malalties, aquests riscos són a causa de desequilibris en la dieta Ariadna Ventura i Ros

CARNS I EMBOTITS LLUIS COMAS Pl. Germans Sabat, 1 baixos 972 206 487 CARNISSERIA MANEL PATO Rda. Ferran Puig, 5 baixos 972 203 929 CARNISSERIA MIA C/ Pamplona, 4 baixos 695 215 189 CARNISSERIA NARCÍS C/ Santa Eugènia, 32 baixos 972 216 971 CARNISSERIA NOUR Avda. Sant Narcís, 63 baixos 606 319 475 CARNISSERIA PER ILLA C/ València, 31 baixos 972 243 556 CARNS PERE RIGAU Gran Via Jaume I, 68 Baixos 972 215 506 EL TALL Pl. Catalunya 26 baixos 972 417 591 CARNS TONI C/ Pau Casals, 20 972 411 702

106 I TOT Girona

La carn és un dels aliments més preuats pels consumidors, i gaudeix d’uns nivells de consum molt superiors als de la resta de grups alimentaris. I malgrat que se sol relacionar la seva ingesta amb l’aparició de malalties com l’arteriosclerosi, la gota, la hipertensió o els accidents cardiovasculars, els experts no paren de recordar que aquesta relació no és directa ja que se sol donar en casos de consum excessiu en què la carn substitueix altres grups alimentaris com ara les llegums, les verdures i les hortalisses.

La carn és un aliment especialment ric en proteïnes i, depenent de la peça, en greix. En aquest sentit, la carn posseeix una concentració aproximada

d’un 20% de proteïnes, davant del 2,5-5% de greix. La proporció de proteïna sol ser relativament constant, mentre que la de greix és més variable.

La carn com a aliment és una

La carn no presenta cap objecció nutricional si es consumeix en una dieta sana i equilibrada

excel·lent font d’aminoàcids essencials i, tot i que en menor mesura, també de determinades vitamines (principalment del grup B) i minerals, especialment de ferro, no tant per la seva concentració sinó per la seva major disponibilitat .

Tipus de carn Des del punt de vista nutricional, les característiques de la salubritat de la carn se centren en les proteïnes, que són de característiques i proporcions similars en tots els tipus. L’aspecte que pot variar és la qualitat del seu greix; a més saturació, menys saludable. La carn d’ovella o de cabra són les que tenen un greix més saturat, i per tant es podrien considerar carns de consum “més ocasional”. A la de cabra i ovella li segueix la de vaca, amb un greix que té una saturació intermèdia. A l’Estat espanyol se sol consumir la carn provinent d’animals joves, és a dir, d’un color més rosat i no tant vermella. Això fa que aquí la quantitat de greix de boví ingerit sigui relativament baixa, mentre que als Estats Units la ingesta és

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:26

Página 107

CARNISSERIES I XARCUTERIES ALIMENTACIÓ

CARNS I EMBOTITS MIQUEL VILA C/ Pujada Sant Fèlix, 9 972 210 001 CARNS I EMBOTITS MIQUEL VILA Ronda Fort Roig, 21 A 972 228 257 CARNISSERIA-XARCUTERIA CARME C/ Santa Eugènia, 161 baixos 972 235 441 CARNISSERIA-XARCUTERIA EL TAST C/ Joan Maragall, 48 baixos 972 213 477 CARNS BASSÓ C/ Collsacabra, 2 baixos 972 225 252 CARNS BASSÓ C/ Migdia, 28 baixos 972 216 781 CARNS BASSÓ C/ Sant Sebastià, 40 972 401 262 CARNS DAMIÀ C/ De Salt, 161 baixos 972 230 313 CARNS DAMIÀ Mercat del Lleó

CARNS I EMBOTITS GARRIGA C/ Bassegoda, 24 baixos 972 236 300 CARNS I EMBOTITS IVAN C/ Cardenal Margarit, 17 baixos 972 416 626

més gran.

La carn d’aviram en general i de pollastre en particular és una carn amb una quantitat de greix en el muscle molt baixa, cosa que la converteix en una mena de concentrat proteic. I per últim, la carn de porc i de conill. La qualitat de la primera d’aquestes carns i del seu greix s’està revisant. Fins fa poc es creia que la carn de porc era grassa i que induïa a problemes vasculars. Però les últimes avaluacions nutricionals indiquen que no és així. A la composició del muscle de porc hi ha una proporció d’àcid gras o oleic de prop del 60%. Per tant avui se sap que el greix i la quantitat de proteïna del porc la fan una carn de qualitat.

Pel que fa a la carn de conill, és la que conté un greix més insaturat, una proporció de greix relativament baixa i amb una varietat molt interessant d’àcids grassos. Això la fa la més “saludable” de totes.

Novembre-Desembre 2014

CARNS I EMBOTITS LLUIS PERE MAS C/ Agudes, 28 Baixos 972 238 929 CARNS I EMBOTITS PINEDA Pg.Joan Bosco,84 baixos 972 207 283 CARNS I EMBOTITS QUIM C/ Narcís Blanch, 30 baixos 972 205 630 CARNS I EMBOTITS RIGO C/ Hortes, 15 baixos 972 203 469 CARNS I EMBOTITS RIGO C/ Pare Coll, 9 baixos 972 401 918 CARNS TAIALÀ Ctra. Taialà, 22 baixos 972 210 054

Els embotits Dins de la indústria càrnica, cal dedicar un capítol especial als embotits, un dels principals focus econòmics del sector agroalimentari. Les tecnologies utilitzades per a la seva elaboració i els alts nivells de qualitat que s’exigeixen en el seu procés han contribuït a fer d’aquests pro-

CARNISSERIA PILLASTRES C/ Tuyet i Santamaria, 17 872 503 680

ductes una excel·lent font ,d’alimentació molt arrelada a la tradició. Per això, en els últims anys, la majoria de carnisseries han dedicat una part del seu mostrador a la venda d’aquests productes, i han aparegut establiments dedicats exclusivament a la seva comercialització.

POLLERIA IMMA Mercat del lleó Parada 103-104-105 972 217 950 CARNISSERIA FABREGA Mercat del lleó Parada 193 972 217 762 L'AVIRAM Mercat del lleó Parada 138-140 677 552 734 LLUIS GARNACHA. POLTRE I CAVALL Mercat del lleó Parada 197-198 972 202 725

TOT Girona I 107

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:27

Página 108

CARNISSERIES I XARCUTERIES ALIMENTACIÓ

CARNS DE POLTRE I CAVALL LLUÍS GARNACHA

CARNS I EMBOTITS LLUÍS COMAS

Amb més de 70 d’experiència, la parada de Lluís Garnacha és l’única carnisseria especialitzada en carn de poltre i de cavall a Girona, provinent de ramaderies del pirineu català especialitzades en la cria d’aquest ani-

A Carns i Embotits Lluís Comas hi trobareu una extensa varietat d’embotits elaborats de forma artesanal, al propi obrador de l’establiment. Qui no ha tastat i repetit una i altra vegada el seu irresistible pernil dolç? És

mal en el seu propi entorn natural i en plena llibertat.

Aquests factors fan que la carn sigui d’una alta qualitat i d’un gran valor nutricional. Tots els seus productes són elaborats artesanalment, sense additius.

el seu producte estrella. I de cara a Nadal no us podeu perdre els seus patès, també elaborats de forma artesanal i amb la garantia de qualitat que ofereixen els productes casolans de Lluís Comas.

Mercat del Lleó I Parades 197 i 198 I GIRONA I Tel. 972 202 725

Plaça Germans Sabat, 3 I GIRONA I Tel. 972 20 64 87

CARNISSERIA I XARCUTERIA JOAN COMAS

CARNISSERIES MERCADER

Amb gairebé 40 anys de servei als seus clients a can Joan Comas la garantia de qualitat es basa en l’elaboració pròpia dels productes que ofereixen, una àmplia gamma de carnisseria i xarcuteria. Molt lligat al concep-

Carnisseries Mercader, amb parada al Mercat del Lleó i botigues a Medinyà i Cervià de Ter, ofereixen al seu client l’oportunitat d’assaborir els millors embotits casolans a més d’una gran varietat de productes car-

te de carn de proximitat el secret de l’èxit d’aquesta família és la qualitat de les matèries primeres i el caràcter totalment artesà amb el qual elaboren els seus productes, un factor molt ben valorat per la clientela.

nics elaborats. Entre la seva oferta hi ha carn de vedella, xai i porc de la raça Duroc, criats a les seves instal·lacions. Tots els embotits són d’elaboració pròpia, fets de la manera tradicional catalana.

C/Rutlla, 147 I GIRONA I Tel. 972 22 24 80

Mercat del Lleó I Parades 3-9 I GIRONA I Tel. 972 49 81 22

CARNS I EMBOTITS MIQUEL VILÀ

POLLERIA IMMA

Amb 35 anys de dedicació a la venda de carn i embotits a Girona, Miquel Vilà ofereix productes de la màxima qualitat, d’elaboració pròpia i artesanal.

A la seva botiga s’hi poden trobar hamburgueses, botifarres,

Hamburgueses, botifarres, salsitxes, ous frescos... Aquests, i molts més, són els productes que es poden trobar a la Polleria Imma del Mercat del Lleó, que comparteixen un denominador comú: són d’elaboració

croquetes i tot tipus d’embotits, i també serveix a domicili a particulars i restaurants. A més de l’establiment del Barri Vell, , Carns i Embotits Miquel Vilà disposa també d’una botiga a Montjuïc i una Sant Gregori.

Pujada de Sant Fèlix, 9 I GIRONA I Tel. 972 21 00 01

108 I TOT Girona

pròpia, sense gluten i de la màxima qualitat. A més, a la Polleria Imma s’hi pot trobar també pollastre ecològic, molt apreciat perquè no conté cap mena de residu ni cap producte nociu per la salut,

Mercat del Lleó I Parades 103-105 I GIRONA I Tel. 972 21 79 50

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:27

Página 109

CARNISSERIES I XARCUTERIES ALIMENTACIÓ

CARNISSERIA NARCÍS

Amb botiga a la ciutat de Girona des de l’any 1987, la Carnisseria Narcís ofereix tot tipus de carn de proximitat, de les comarques de Girona, i embotits casolans, amb un gran assortiment de pernils i productes

CARNS TONI

ibèrics.

A aquesta oferta de qualitat i de proximitat s’hi sumen també una mostra de plats cuinats, d’elaboració pròpia i fets del dia, i diversos productes ecològics.

C/Santa Eugènia, 32 I GIRONA I Tel. 972 21 69 71

GIRONELL CARNISSERIA

Amb una història de 70 anys, Gironell és una carnisseria especialitzada en producte, tant de xarcuteria com fresc, sense gluten ni lactosa, d’elaboració pròpia. Entre la seva oferta hi ha botifarres de sal i pebre, bo-

tifarres de rovellons, russus de vedella, mini russus de foie, roquefort o brie, o adobats de vedella i porc. L’horari és de dilluns a dissabte, de 7.00 a 14.00 h. I els divendres, també les tardes de 17.00 h. a 20.30 h.

Mercat del Lleó I Parades 118-121 I GIRONA I Tel. 972 48 37 49

Novembre-Desembre 2014

Fa setze anys que Carns Toni va obrir la seva botiga a Girona, concretament al número 20 del carrer Pau Casals, però ja en fa més de 30 que el seu propietari es dedica a l’ofici, oferint carn de la millor qualitat.

L’establiment té molta cura en la selecció del seu producte carni, especialment de vedella, que busca que sigui sempre femella, grassa i que reposi entre dues i tres setmanes.

Però a banda de la vedella, Carns Toni ofereix també una àmplia selecció d’hamburgueses d’elaboració pròpia, porc duroc, pollastres de pagès, carn ibèrica i xai de ramat, a més de “txuletón” de vaca o “novilla”. Per festes i per encàrrec, Carns Toni suma a la seva oferta xai lletó de Burgos i xai

lletó de Jafre.

En resum, el bon producte i una atenció personalitzada són els dos pilars fonamentals de Carns Toni, que cuida tots els detalls per donar les màximes facilitats al client: envasant, assessorant, tallant i elaborant, segons les seves necessitats.

Carns Toni ofereix també una àmplia selecció de productes de xarcuteria i formatgeria, que inclou un ampli assortiment de formatges i una variada gamma d’embotits ibèrics i catalans de proximitat.

A més, la botiga (carnstoni@gmail.com) està ampliant ara el ventall de productes sense gluten i/o sense lactosa.

L’establiment també elabora cuidades i selectes taules de formatges per consumir en ocasions especials.

C/Pau Casals, 20 I GIRONA I Tel. 972 41 17 02

TOT Girona I 109

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:27

Página 110

FRUITES I VERDURES ALIMENTACIÓ

ALIMENTA-FRUITERIA C/ Antoni Barés i Martinell, 8 baixos 972 215 043 CAN CASALS C/ Joan Reglà,9 baixos 663 736 829

Directament de l’hort a casa

CASA AMETLLER Ctra. Barcelona, 13 baixos 607 702 015 FRUIT PALACE C/ Creu, 4 baixos 972 415 242 FRUITERIA CAN PRATS C/ Caldes de Montbui, 81 baixos 972 218 316 FRUITERIA DE LA CREU DE PALAU C/ Jocs Olimpics de Barcelona, 3 972 218 989 FRUITERIA HERMANOS INAREJOS C/ Joaquim Vayreda, 52 baixos 972 200 752 FRUITERIA HERMANOS INAREJOS Ctra. Santa Coloma, 13 baixos 972 200 752 FRUITERIA PERICLES C/ Mare de Déu de la Salut, 35 639 574 593 FRUITERIA SANT NARCÍS Avda. Sant Narcís, 67 baixos 972 238 905 FRUITES I VERDURES C/ Caldes de Montbui, 117 baixos 972 224 510 FRUITES I VERDURES LOS LATEROS C/ Riera Rimau, 12 baixos 653 109 859 LOS MELONEROS C/ Emili Grahit, 48 baixos 625 378 243 MACEDÒNIA C/ Mare de Déu de Loreto, 23 972 215 571 PUNT DE FRUITA C/ Juli Garreta, 19 baixos 972 094 783 SUPERVERD C/ Maçana, 63 baixos 972 244 314 SUPERVERD C/ Francesc Ciurana, 7 baixos 972 203 232 SUPERVERD C/ Orient, 44 baixos 972 238 727 BIONOFRE C/ Rutlla, 15-17 baixos 872 980 239 BO I FRESC C/ Hortes, 1 baixos 633 771 971 CAN FRUITS DE LA DEVESA Plaça Miquel de Palol, 4 972 107 202 CLARA FRUITERIA C/ Pau Casals, 14 17001 GIRONA

110 I TOT Girona

Amb l’augment de l’interès per a una alimentació sana i natural, cada vegada és més fàcil omplir la nevera de fruites i verdures ecològiques i de qualitat, sense productes químics Ariadna Ventura i Ros

La fruita i la verdura són elements indispensables en una dieta sana i saludable i, malgrat que l’Estat espanyo és un dels països amb un major consum d’aquests aliments, encara està molt per sota de les quantitats que es recomana consumir; amb tot, s’està produint un increment global en les vendes i en el nombre d’establiments dedicats a aquests productes.

El suport institucional al consum d’aquests aliments que hi ha hagut en les últimes dècades ha sigut molt notable, i campanyes com “Cinc al dia” o “A l’escola la fruita entra sola”;

l’Estratègia per a la Nutrició, Activitat Física i Prevenció de la Obesitat (NAOS) o la fundació Dieta Mediterrània han incidit fortament en l’increment del consum de fruita i verdura en la població.

Campanyes com “5 al dia” promouen el consum de fruites i verdures en la població

Però perquè és tant important consumir diàriament cinc o

més racions diàries de fruites i hortalisses? La resposta és clara: aquests aliments aporten nutrients essencials per al cos humà gràcies a la seva riquesa en vitamines, sals minerals, fibra i carbohidrats. Però no és aquest l’únic motiu pel qual cal ingerir, diàriament, cin o més racions d’aquests productes frescos. La prevenció de malalties que apareixen a l’edat adulta s’ha d’iniciar durant els primers anys de vida. Ja de grans, la ingesta de productes frescos consolidarà uns hàbits alimentaris saludables, que constituiran el fonament per mantenir un estat nutricional adequat i un bon nivell de salut.

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:27

Página 111

FRUITES I VERDURES ALIMENTACIÓ

ALIMENTA Rambla Xavier Cugat, 29 972 647 322 FRUITES CAMPDORÀ Rambla Xavier Cugat, 12-14 606 777 730 L'HORT PETIT C/ Rutlla, 93 972 483 477 CA LA TEIA C/ Rutlla, 179 677 774 731 FRUITERIA MONTILIVI C/Andreu Tuyet i Santamaria, 18 972 224 053 POMES Av. 20 de juny, 3 972 225 575 FRUITES ADELA I TONI Mercat del lleó Parada 143-146 972 266 689 FRUITES I VERDURES CARME Mercat del lleó Parada 178-179 972 224 420 FRUITES FINA Mercat del lleó Parada 180 972 410 669 FRUITS CAMPLLONG Mercat del lleó Parada 184-188 972 212 152 FRUITES DOLORS I MONTSE Mercat del lleó Parada 168-170 972 208 903 BO I FRESC C/ Hortes 610 018 921 FRUITES I VERDURES HURTADO C/Sta. Eugènia, 78-80 625 327 712

Producció ecológica La producció agroalimentària ecològica, que fa servir les tècniques més respectuoses amb el medi ambient, no utilitza substàncies químiques de síntesi, com pesticides o fertilitzants, i té l’objectiu d’obtenir aliments naturals, saludables i amb totes les seves propietats nutritives.

Aquesta producció està regulada per una normativa de la UE, per això els aliments ecològics estan sotmesos a uns controls molt estrictes, que a Catalunya porta a terme el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.

Novembre-Desembre 2014

FRUITES ALT EMPORDÀ Mercat del lleó Parada 50 690 027 108 A GRANEL C/ Rutlla, 41 640 217 551 FRUITS SECS TULSÀ C/ Santa Eugènia, 165-167 baixos 972 245 110 FRUITERIA PONS C/ Anselm Clavé, 16 baixos 972 200 882 FRUITERIA ROCAS Pl. Catalunya, 20 972 202 236 LA BOTIGA DEL BARRI C/ Caldes de Montbui, 41 baixos 617 192 023 L'ESTUCA Pjada. Sant Feliu, 13 baixos 972 427 716 LA BOTIGA DEL BARRI VELL C/ Calderers, 1 972 203 316 FRUITERIA ROCAS Pl. Catalunya, 20 972 202 236

TOT Girona I 111

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:27

Página 112

FRUITES I VERDURES ALIMENTACIÓ

FRUITES ALT EMPORDÀ

Fruites Alt Empordà, present al Mercat del Lleó de Girona des de l’any 1980, és una parada especialitzada en fruita fresca de temporada, de procedència local i comarcal, seleccionada pel seu sabor i amb la voluntat

CAN PRATS

de contribuir a la sostenibilitat de la pagesia de la nostra terra.

A aquesta oferta s’hi suma també una selecció de productes d’altres procedències. A més, ofereix al client un còmode servei a domicili.

Mercat del Lleó I Parades 46-52 I GIRONA I Tel. 690 027 108

FRUITS CAMPLLONG

Fruits Campllong porta més de 25 anys al Mercat del Lleó. S'hi pot trobar tota mena de fruita fresca. Especialitzada en vendre bolets dels boscos gironins.

Quan arriba Nadal, Fruits Campllong ofereix fruita tropical per

als àpats de festa. També fa paneres per a aquells clients que desitgin regalar fruita. La propietària, Maria Barnés, i els dependents, Antonio Villalba i Anna Johé, ofereixen un tracte proper.

Porten comandes a domicili

Mercat del Lleó, parades 184-188 I GIRONA I Tel. 972 21 21 52

POMES

Pomes, situada a tocar de l’antic Banc d’Espanya, de Girona, és una fruiteria especialitzada en fruita i verdura fresca, de proximitat, de totes les varietats. A més, a Pomes s’hi pot trobar també saboroses safa-

matges de la Cerdanya i de l’Empordà, carns i embotits Pere Rigau, recuit de drap de Fonteta, nous de Crespià, bacallà salat, pa cuit amb llenya de Fornells de la Selva, llegums cuits de la Vall d’en Bas, arròs de Pals, gasosa Casa Negre de la Bisbal, i una selecció de vins, caves i cerveses artesanes.

Can Prats ofereix també productes ecològics, com ara pasta fresca, ous i sucs de fruita, vi conserves, infusions i productes amb estèvia. Completa l’oferta una petita mostra de plats preparats llestos per menjar, d’elaboració casolana.

Aquesta oferta s’amplia durant les festes de Nadal, en què a l’establiment es poden trobar Panettones artesanals d’autor, a més de turrons, neules i polvorons.

Per oferir un millor servei als seus clients, Can Prats obre també tots els diumenges i festius des de les nou del matí fins a les dues del migdia.

tes de fruita tallada, preparada per consumir, i sucs de fruita naturals. A banda del producte de qualitat i el tracte personal, Pomes ofereix també una àmplia selecció de producte de temporada, com ara els bolets.

Avinguda 20 de Juny, 3 I GIRONA I Tel. 972 225 575

112 I TOT Girona

Situada al barri dels Químics de Girona, concretament al Carrer Caldes de Montbui, num 81-83, Can Prats et transporta a la botiga de queviures de tota la vida, on combina la millor fruita i verdura, amb una acurada selecció de productes d’alimentació, que prioritza la proximitat i la qualitat. En Ricard i la Gemma us aconsellaran i orientaran sobre els productes de temporada que es poden trobar a la botiga, ja que es proveeixen de verdures del seu hort, sempre fresques.

Entre la seva oferta, a Can Prats trobareu les croquetes artesanes de La Croket, for-

C/Caldes de Montbui, 81-83 I GIRONA I Tel. 972 42 72 45

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:27

Página 113

FRUITES I VERDURES ALIMENTACIÓ

CASA AMETLLER

Casaametller va néixer l’any 1830 fruit del llegat de vuit generacions d’experts en el sector de l’agricultura. Històricament, la família Ametller venia els productes que cultivava al mercat setmanal de Vilafranca del Penedès, de manera que,

quan el 2001 va obrir la primera botiga ho va fer amb l’objectiu d’estendre aquesta filosofia: fer arribar al consumidor final productes d’alta qualitat sense intermediaris, i completar l’oferta amb altres varietats i categories.

La filosofia de l’empresa és fer arribar al client final el producte sense intermediaris Des d’aquella primera botiga fins a les 76 que té ara, el grup ha anat evolucionant i creixent en paral·lel per donar resposta a aquest increment de metres de sala de vendes. El projecte

agrícola de Casaametller ha anat ampliant la seva capacitat productiva fins arribar a les 3.000 hectàrees de cultius propis i d’agricultors associats.

L’ampliació en producció de lactis, cremes, sopes i productes de quarta i cinquena gamma també ha permès al grup oferir un assortiment de productes diferencial, basat en articles que mantenen tot el sabor de les seves matèries primeres, sense colorants ni conservants sintètics, i de reposició diària gràcies a una producció just in time que va des de l’obrador d’Olèrdola a cadascun dels punts de venda.

L’oferta de Casaametller respón a les sensibilitats d’un client que dóna valor al producte fresc i de qualitat amb una continuïtat en el sabor. En aquest sentit, es podria dir que el sabor és l’autèntica obsessió de Casaametller.

Altres aspectes importants de l’empresa són la concepció i configuració dels establiments, l’exposició del producte fresc, amb una reposició continuada, i la proposta d’elaborats de producció pròpia amb el sabor natural dels plats com fets a casa. També la distribució directe de productes sense intermediaris permet al consumidor comptar amb un producte que es conserva més temps fresc a casa.

Ctra. Barcelona, 13 I GIRONA I Tel. 607 70 20 15

Novembre-Desembre 2014

TOT Girona I 113

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:27

Página 114

LÀCTICS ALIMENTACIÓ

Els làctics, de moda L’interès per la vida sana ha fet proliferar els establiments de iogurts naturals i gelats, personalitzats amb fruits secs, xocolata o fruita natural, com una alternativa més saludable al gelat tradicional Ariadna Ventura i Ros

Els iogurts s’han convertit en un inesperat producte de moda. L’interès creixent per la vida sana i l’alimentació saludable han transformat aquest producte quotidià que forma part de la nostra alimentació des dels primers mesos de vida en un petit “delicatessen” i han fet proliferar, també a Girona, les botigues especialitzades en aquest tipus de làctic, que també s’ofereix gelat. I és que la degustació de iogurts naturals o iogurts gelats personalitzats amb salses i els anomenats “toppings” (fruites, cereals, llavors, fruits secs, xocolata, galetes o dolços de totes les varietats) és una tendència importada dels Estats Units i del Canadà, on va néixer una moda que s’ha anat estenent per Europa en els darrers anys i ha abonat el terreny perquè aquest producte natural se submergeixi en el mercat català amb èxit.

Per les seves característiques naturals, baix en calories i regulador del sistema digestiu, el iogurt forma part habitualment de qualsevol dieta saludable.

De fet, el iogurt gelat és un producte que engreixa menys que els seus homòlegs tradicionals. ja que són naturals i no contenen greixos. A més, són rics en calci i es poden acompanyar d’altres productes saludables com ara la fruita natural o els fruits secs.

Al mercat, el iogurt competeix amb altres làctics sans i saludables com el mató o el recuit

Però a banda dels iogurts gelats, el sector dels làctics inclou un ampli ventall de productes, que varien considerablement de regió a regió i entre països

de la mateixa regió, segons els hàbits alimentaris, les tecnologies disponibles d’elaboració de la llet, la demanda de mercat i les circumstàncies socials i culturals.

A Catalunya, per exemple, en destaquen el mató i el recuit, formatges frescos, senzills i gustosos, molt populars. El mató, de textura suau i flonja, sense sal, i amb un gust dolcenc i lletós, originari de la Catalunya central i vella, s’elabora amb llet de vaca, cabra o ovella, i s’obté per la coagulació de la llet amb quall, o per la precipitació de les seves proteïnes amb clorur càlcic, gairebé sempre partint de llet pasteuritzada.

El recuit, per la seva banda, troba la base de la seva qualitat en la llet que s’utilitza per elaborar-lo. Avui en dia l’elaboració de recuit a la manera tradicional s’ha recuperat des de fa menys de dues dècades per part d’alguns elaboradors que el fan amb llet d’ovella.

GRANJA ARMENGOL C/ Juli Garreta, 8 baixos 972 410 362 LA LLETERA Rambla Llibertat, 9 baixos 606 409 187 C/ Barca, 11 baixos 972 211 960 LLAGURT C/ Migdia, 12 baixos 649 825 039 C/ Argentaria, 3 baixos 646 934 537 LA RECUITERIA Rambla Llibertat, 41 679 301 059 CANDELA VICTORIANO C/ Argentaria, 8 baixos 972 220 93 C/ Anselm Clavé, 3 baixos 972 211 103 GELATIAMO Pjada. Sant Feliu, 17 baixos 972 486 800 Rambla Llibertat, 14 baixos 972 416 288 GELATS DINO Rambla Llibertat, 33 baixos 972 450 074 GIOCONDA Plaça Catalunya, 10 baixos 972 224 295 ROCAMBOLESC C/ Santa Clara, 50 baixos 972 416 667 AMORINO C/ Santa Clara, 5 baixos 972 447 107

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

28/10/14

23:27

P谩gina 115

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:27

Página 116

FLEQUES ALIMENTACIÓ

El pa artesà suma clients Les fleques artesanals que ofereixen un ampli ventall de varietats de producte estan ocupant alguns dels locals més cèntrics de Girona.

Són negocis que basen el seu model en la varietat i en la qualitat Ariadna Ventura i Ros

“Vinc a buscar pa de sègol amb espelta, un tipus de blat molt digestiu i molt bo de gust, que em recorda el que menjava quan era petita”, explica una clienta d’una fleca en ple centre de Girona, amb una decoració rústica i càlida, però molt cuidada. “Tenim pa de qualitat, productes artesanals, casolans, i a un preu normal. Cada vegada hi ha més encàrrecs.

Molta gent busca un pa específic per a la seva dieta, que no pot trobar al supermercat o a la gasolinera”, explica la dependenta de l’establiment. Aquesta fleca és només un exemple del comerç tradicional que està omplint la ciutat i que, segons els experts, comença a donar signes de revitalització enmig d’una crisi que cada dia fa tancar sense pietat algun negoci, amb un degoteig mortal.

Es tracta d’un tipus d’establiment amb un model de negoci basat en la qualitat, que funciona en plena crisi, i que ja fa anys que funciona en altres pa-

ïsos europeus, com ara França o Alemanya. Els seus propietaris hi creuen per diversos factors, però sobretot perquè estan convençuts que a pesar de la crisi, el consumidor sap valorar la qualitat.

La promesa d’un pa amb gust d’abans ha seduït milions de consumidors d’arreu del món Farina, aigua i sal La fòrmula del bon pa és tan austera com increïblement natural. Sense antioxidants ni conservants. Només tres ingredients mesclats i amassats en una propoció perfecte. Aquesta és la màgia del pa. Però malgrat que la fòrmula és sempre la mateixa, el bon pa, elaborat de forma tradicional, respecta dos paràmetres molt importants: els ingredients de qualitat i el temps. Perquè fer un

bon pa vol el seu temps; quan més temps de fermentació tingui la massa, més aromes s’hi desenvoluparan. Al gust i a la qualitat s’hi sumen també la salut: aquests productes són molt més fàcils de digerir, contenen molts menys àcids, són ecològics i sostenibles, i estan lliures de conservants, colorants ni additius. De fet, segons els nutricionistes, hi ha moltes i molt bones raons per les quals no hem de deixar de menjar pa.

Pel que fa al tema calòric en si, moltes vegades és el que es posa al pa el que engreixa. El pla clàssic, a base de farina de blat o farina integral no és gens greixós. És un producte glúcid (font principal de l’energia per al bon funcionament del cervell i la part muscular del nostre organisme). A més, la fibra que conté (especialment els pans integrals) ajuden a regular el trànsit intestinal i prevé les malalties cardiovasculars. Sense oblidar la seva aportació en vitamina B.

ANTIGA CASA BELLSOLÀ Avda. Sant Francesc, 3 baixos 972 202 599 BELLSOLÀ C/ Santa Clara, 12 baixos 972 226 461 CAL FLEQUER Rda. Ferran Puig, 19 baixos 972 427 433 CASAMONER Avd. Sant Narcis, 89 baixos 972 239 425 C/ Migdia, 13 baixos 972 200 115 Ctra. Barcelona, 215 baixos 972 427 343 C/Santa Clara, 45 baixos 972 427 343 Fort Roig, 15-20 (Montjuic) 972 228 991 Ctra Barcelona, 106 (Hipercor) 972 188 410 DIGA-LI PA C/ Joan Maragall, 53-55 972 216 513 EL FORNET C/ Migdia, 88 baixos 972 210 901 EL TORN FLECA Mercat del Lleó 972 487 741 EMPÚRIES FORN C/ Montseny, 38 baixos 972 238 175 FLECA BOIX C/ Sta. Eugènia, 10 972 202 735 Mercat del Lleó Parada 81 - 84 972 200 920 FLECA SANT DANIEL C/ Pare Coll, 7 baixos 972 244 161 GRANJA FORN CA LA IAIA Pl. Prudenci Bertrana, 5 baixos 655 108 110 LA FLECA DE PALAU C/ Jocs Olimpics de Barcelona,7 972 209 631 LA FLECA DE L'EMPORDÀ C/ Premsa, 4 baixos 972 427 498 PA DEL BARO Pl. Calvet i Rubalcaba, 12 baixos 972 650 282 GRANIER. PANS ARTESANS Marquès de Camps, 17 618 950 956, FORN DE PA SANT ANTONI C/ Mare de Déu de la Salut, 33 972 233 612 PA FI C/ Joaquim Vayreda, 63 972 201 268 C/ de la Creu, 34 972 207 176 Crta. Barcelona, 31 972 104 165 C/ Orient, 71 972 233 517 Ronda Ferran Puig, 9 972 411 259

FLECA PONS C/ Rutlla, 111 baixos 972 203 494

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:27

Página 117

FLEQUES ALIMENTACIÓ

CASAMONER da feta al moment, que mai no s’escalfa a més de 65ºC. Aquest Casamoner també és diferent a la resta de locals, ja que aquest és més clar, lluminós i amb els espais més oberts. “S’ha buscat un local relaxant i còmode i acollidor., on tothom s’hi pugui trobar com a casa”, comenta Olga Escalé, que observa que s’ha renunciat a la masculinitat de la barra: la granja és femenina.

Tots els locals de Casamoner són del dissenyador empordanès de Jordi Pigem, al qual es va demanar un trencament per a Montjuïc, amb materials càlids, tous i sense el negre.

Casamoner de Montjuïc també tindrà un horari especial, de 7.30 a 21.00, i tindrà una petita carta per als dinars dels dies de cada dia i un brunch dominical, de 10 a 15.

Reputada fleca de pans ecològics nascuda a començament del 2009 al carrer de Santa Clara de Girona, Casamoner ha obert a final d’estiu a Montjuïc el seu sisè establiment. En el benentès que hi ha dos tipus de Casamoner, la clàssica fleca

i pastisseria i la que també és cafeteria, la de Montjuïc neix diferent a tots els altres, amb la presentació de dos conceptes nous, els quals s’implantaran a la resta de botigues i a totes les que vindran: la Granja i l’Slow Coffee.

Els pans

Casamoner inaugura el concepte d’Slow Coffee a la seva granja de Montjuïc Granja com les d’abans, on s’hi pot comprar llet fresca eco i iogurt, produïts a Campllong per La Granja la Sevatana. I Slow

Coffee, un concepte nou, registrat per Casamoner, per experimentar el plaer de degustar el cafè elaborat per qualsevol de les modalitats de preparar la infusió arreu del món.

Olga Escalé, gerent de Casamoner, explica que seran cafès per prendre’s assegut, sense presses, com ara el de la Hario V60 una cafetera d’origen japonès o el del mètode l’extracció en fred, que necessita 24 hores per fer-se. Tanmateix, Casamoner cuida l’espresso i, sobretot, els cappuccino , ja que per a la seva elaboració usa escuma de llet fresca i fre-

Els pans són l’estrella de la casa, amb la seva aposta per les farines especials, procedents de cereals antics, els més representatius dels quals són l’espelta (Triticum spelta) i el kamut ( Triticum turgidum ). I en destaquen els “etiqueta negra”, és a dir els que només duen llevat mare.

Olga Escalé afirma que les seves farines són lliures de transgènics, són més digestius, mantenen les propietats originals, amb més proteïna i són lliures de transgènics. A més, com a tots els processos de Casamoner, l’aigua rep un tractament especial: ha estat filtrada, purificada i vivificada, passant per dos circuïts, un de japonès i un d’austríac per ordenar-la molecularment.

Per a la pastisseria, també s’ha reduït el sucre i s’utilitzen els productes ecològics i s’aposta per l’estacionalitat del producte, amb l’objectiu, també, de servir a Casamoner només productes ecològics.

Plaça Domènech Fita I GIRONA I Tel. 972 22 89 91

Novembre-Desembre 2014

TOT Girona I 117

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:27

Página 118

FLEQUES ALIMENTACIÓ

PA FI

Amb més de 40 anys d’experiència en el sector, l’empresa Pa Fi, inaugurada el gener del 1972, disposa actualment d’una xarxa de prop de 60 botigues de fleca i degustació repartides arreu de la província de Girona i compta amb prop de 350 tre-

balladors. Fabricant de pa del dia, pa precuit, brioixeria, brioixeria congelada i pastisseria, el grup Pa Fi ha anat modernitzant les seves instal·lacions amb l’objectiu de millorar la qualitat i la regularitat del producte, però sense deixar mai

El concepte de flequer artesà i el tracte personal són els factors claus del grup de banda el toc artesà de la professió de flequer de tota la vida, respectant els temps i els processos de fabricació.

Les fleques de Pa Fi combinen una àmplia gamma de productes bàsics i tradicionals, amb ofertes molt interessants, com ara promocions diàries d’esmorzars (cafè amb llet + croisant o napolitana) i berenars

(cafè amb llet + entrepà) i promocions, de dilluns a divendres, d’un sol producte, a preus molt especials.

Actualment el grup està duent a terme un important pla de modernització de les seves botigues, que ha portat a la unificació de la imatge del grup.

Aquesta modernització ha permès dissenyar espais actuals en el qual el client se sent còmode gràcies també al tracte proper i agradable dels professionals que hi treballen.

A Girona, el grup Pa Fi disposa de botigues al carrers Joaquim Vayreda, de la Creu, Orient, carretera Barcelona i Ronda Ferran Puig.

C/de la Creu, 34 I GIRONA I Tel. 972 20 71 76

118 I TOT Girona

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:28

Página 119

FLECA PONS

Al carrer de la Rutlla hi trobem la fleca de tota la vida, la Fleca Pons. Hi trobem els millors productes de pastisseria artesanal i el pa fet de manera tradicional i amb un excel·lent gust, que et recordarà al pa d’abans. La se-

va gran especialitat són les magdalenes, úniques, de gran qualitat i elaborades amb la recepta familiar i conegudes per tothom. Fleca Pons és sinònim de tradició i de producte de qualitat.

C/Rutlla, 111 I GIRONA I Tel. 972 20 34 94

DIGA-LI PA

L’obrador artesà i ecològic digali PA va ser inaugurat el 2012 per en Jaume Llesta. Aquí seleccionem les millors farines per tal d’oferir la millor qualitat en els nostres productes com ara els panets, les barres de pa

de motlle, la xapata de pa de pagès, pizzes vegetals, croissants naturals i amb xocolata, galetes, coques casolanes i ensaïmades. També especialitats en kamut, sègol, espelta i tenim pizzes vegetals i de recapte

C/Joan Maragall, 53-55 I GIRONA I Tel. 972 09 40 25

FORN BOIX

Forn Boix és una empresa familiar, dedicada des de fa més de dos generacions a l’elaboració de pa i pastisseria, tenint sempre com a referent la qualitat i el servei. Actualment també ofereix servei de canapès,

entrepans, truites pizzes... per encàrrec per a tot tipus de celebracions, i una gran varietat d'aperitius. Tot amb una acurada selecció de les millors matèries primeres, una elaboració tradicional i artesana.

Avinguda Santa Eugènia, 10 I GIRONA I Tel. 972 20 27 35

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:28

Página 120

PASTISSERIES ALIMENTACIÓ

FORN MONTSERRAT C/ Séquia, 24 baixos 972 211 022

El paradís dels dolços

C/ Rutlla, 151 baixos 972 211 391 C/ Calderers, 13 baixos 972 202 434 CONFITERIA CAN MARQUÈS Trav. Canaders, 16 baixos 972 203 879

La pastisseria tradicional catalana és de les més antigues d’Europa.

Està marcada pel calendari festiu i estacional i es caracteritza per una variada oferta d’especialitats locals, repartides pel territori

JORMA PASTISSERIA Ctra. Taialà, 21 baixos 972 203 432

Ariadna Ventura i Ros

NOGUERA PASTISSERIA Ronda Ferran Puig, 31 baixos 972 219 087 PASTISSERIA ARMENGOL Pl. Miquel de Palol, 5 baixos 972 412 709 PASTISSERIA LA VIENESA Pjada. Pont de Pedra, 1 baixos 972 486 046 PASTISSERIA CAN TORNÉS C/ Migdia, 51 baixos 973 207 433 PASTISSERIA JOHERA Avda. Sant Narcís, 89 baixos 972 239 425 PASTISSERIA L'ESPIGA D'OR C/ Valladolid 13 baixos 972 234 004 PASTISSERIA REVERTER C/ Antoni Mº Claret, 15-19 baixos 972 216 001 NECTAR PASTISSERIA C/ Nord 22 972 460 041 SWEETS BY ABRAHAM BALAGUER C/ Creu, 43 baixos 972 414 191 PASTISSERIA BLANCH C/ Pare Coll, 24 972 234 514 SANT ANTONI PASTISSERS Rbla. Xavier Cugat, 6-10 972 224 789 Mare de Déu de la Salut, 33 972 233 612 Cervino, 12 972 222 833 PASTISSERIA OH MAMA Joan Maragall, 39 972 485 628 CAL TUSET C/Argenteria, 14 972 487 981

120 I TOT Girona

Croissants, ensaïmades, tortells, sares, lioneses, panellets, borratxos, galetes, pastissos, pans de pessic, pastes fullades, coques, xuixos, carquinyolis, bunyols... Són temptacions per als amants del dolç que fugen de la brioixeria industrial i que omplen de gust, sabor i color els mostradors de les pastisseries tradicionals de cada ciutat.

De fet, els catalans podem dir amb orgull que la nostra pastisseria és de les més antigues d’Europa, si més no la més ben documentada des de l’Edat

Les pastisseries tradicionals catalanes s’han sabut adaptar als nous temps

mitjana.

A Catalunya, encara avui, tant la pastisseria i la confiteria familiar com la comercial està marcada pel calendari estacional i festiu. En aquest sentit, podem parlar dels torrons de Nadal, els panellets de Tots Sants, els brunyols de Quaresma, les orelletes de Festa Major, les mones de Pasqua, els pastissos de Sant Jordi, els tortells de Rams, Reis o Sant An-

toni, les teules de Nadal o la coca de Sant Joan.

Una altra característica de la pastisseria tradicional és la varietat d’especialitats locals i fins i tot particulars. Escampats pel territori podem degustar borregos de Cardedeu, tortells entorxats d’Olot, coca i catànies de Vilafranca, pa de pessic de Vic o d’Arbúcies, encasades de Vic, la tortada d’ametlla de Banyoles o de Manlleu, flaones de Figueres, de Torroella de Montgrí o de Sant Pau de Segúries, la coca de Manresa, les borraines de l’Ebre, els redorts del Pallars, les merengues de Sitges i Vilanova, els taps de Cadaqués, les capsetes de Tivissa, els coraçons de la Ribera d’Ebre, els bufats del Vendrell, els pastissets de Tortosa, les rosquillesde Figueres, el rus i la barra de pasta de full de la Bisbal d’Empordà, la coca de cireres de Re-

us...

Completen l’oferta croissants i ensaïmades, magdalenes i tota la resta de productes de la brioixeria.

A les pastisseries catalanes també es pot trobar pastisseria salada, tant en forma de coques com de petites peces de pasta de full, que acompanyen la rebosteria dolça, d’una gran tradició festiva.

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:28

Página 121

PASTISSERIES ALIMENTACIÓ

TORNÉS

Tornés és una pastisseria, cafeteria i restaurant d’una llarga tradició a Girona, que treballa des de sempre amb el mateix principi: l’elaboració integral de tots els seus productes. Tot el que produeix, ja siguin pastis-

NOGUERA PASTISSERS

sos, semi-freds, gelats, pastes de te, xocolateria, mones, bunyols, panellets o rebosteria, és de producció pròpia. Això és el que aporta qualitat als seus productes. Tornés és tradició i avantguarda.

C/Migdia, 51 I GIRONA I Tel. 972 207 433

Fundada per la família Noguera i Bosch l’any 1981, i amb botigues a Girona, Vilobí d’ONyar i RIudellots de la Selva, Noguera Pastissers és un establiment de fleca i pastisseria que elabora els seus productes de forma totalment artesanal. El pa s’hi cou en un forn de llenya amb sola de pedra i les farines utilitzades, de primera qualitat, són “És Farina de Girona”, farina de Tramunta, i farines ecològiques d’espelta, kamut i blat de moro.

En l’oferta de pastissos i fulls, a banda de les receptes tradicionals, Noguera Pastissers ha integrat el nou concepte de “Gourmandise Raonada”, per respondre a les demandes dels clients més exigents, pels quals el plaer d'unes bones

postres no està renyit amb el benestar i la salut. Aquests dolços han estat pensats per reduir la quantitat de sucres i mantegues, sense renunciar al sabor. En la seva elaboració s’utilitzen productes de proximitat: nous de Vilobí, avellanes de Brunyola i fruites de la comarca, així com llet fresca ecològica de la Granja Selvatana de Campllong.

Noguera Pastissers ofereix també una saborosa selecció de brioixeria, en la qual en destaquen els croissants de mantega a l'estil francès, els melindros, els bunyols i una gran varietat de coques.

A tota aquesta oferta cal sumar-hi les especialitats dolces de la casa –els Tosquigets, els Crics, els Silvans i la coca de Brunyola– i un servei de càtering que inclou canapès, coques de recapte, sandvitxos, entrepans, brioixets o minihamburgueses, entre d’altres.

Ronda Ferran Puig, 31 I GIRONA I Tel. 972 21 90 87

Novembre-Desembre 2014

TOT Girona I 121

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:28

Página 122

PASTISSERIES ALIMENTACIÓ

PASTISSERIA ARMENGOL

Des de 1966 a Pastisseria Armengol treballen dia a dia per oferir als seus clients la millor qualitat, fent servir la millor matèria prima del mercat. Tenen local a Girona i a Salt (C/ Àngel Guimerà 77. Tel. 972 23

PASTISSERIA REVERTER

77 01) i estan especialitzats en mones de Pasqua i pastisseria.

Són una empresa familiar que manté la tradició de les seves receptes i treballa amb forn i obradors propis per servir tots els productes acabats de fer.

Plaça Miquel de Palol, 5 I GIRONA I Tel. 972 41 27 09

SWEETS BY ABRAHAM BALAGUER

El pastisser Abraham Balaguer, conegut sobretot per ser el guanyador del Concurs al Millor Croissant Artesà de Mantega de l’Estat, ofereix a la seva botiga de Girona una selecta varietat de productes de brioi-

xeria artesana de primeríssima qualitat. A aquesta oferta cal sumar-hi, durant les festes de Nadal, especialitats com ara turrons d’autor, Panettone, troncs de Nadal i el popular tortell de Reis.

Reverter és una pastisseria i bomboneria artesana amb una llarga tradició a Girona, fundada el 1852 per Miquel Reverter i Teresa Roca, al carrer Àngel Guimèra de Salt. Ara és la filla del matrimoni, Ruth Reverter i Roca, la que dirigeix el negoci, amb una botiga en ple centre de la ciutat, concretament al número 15-19 de la ronda Pare Maria Claret, i un obrador situat al barri de Sant Daniel.

L’oferta de la pastisseria i bomboneria Reverter és molt àmplia, i va des de tot tipus de pastissos personalitzats, amb diversos acabats i farcits, passant pels tradicionals dolços tí-

pics de cada diada i estació, fins a caixes de bombons de primeríssima qualitat (alguns amb fotografies de Girona o del Tapís de la Creació). A aquesta oferta cal sumar-hi un ampli ventall de brioixeria, dolça i salada; pastissets individuals de tot tipus (de nata, trufa, crema i fruites naturals), pastes salades de cocktail, canapés i pastissos d’aniversari o per a qualsevol altra celebració. A més, l’establiment disposa d’una impressora alimentària mitjançant la qual pot realitzar rajoles de xocolata o pastissos personalitzats amb la fotografia o el logotip que el client desitgi.

C/de la Creu, 43 I Polígon Mas Xirgu I GIRONA I Tel. 972 41 41 91

OH MAMA

Amb una experiència al sector de més de vint anys Oh Mama és una pastisseria creativa que ofereix als seus clients un nou concepte: el pastís somiat ja és una realitat. Per a tot tipus d'esdeveniments i clients, tant

particulars com empreses, Oh Mama adapta cada pastís a les seves necessitats. A més de pastissos es personalitzen cupcakes, minicupcakes, galetes, cake pops i tot el que el client desitgi

C/Joan Maragall, 39 I GIRONA I Tel. 972 48 56 28

122 I TOT Girona

Ronda Pare Maria Claret, 19 I GIRONA I Tel. 972 21 60 01

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

28/10/14

23:28

P谩gina 123

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:28

Página 124

PLATS CUINATS ALIMENTACIÓ

Sense tocar els fogons La manca de temps, la comoditat i els ajustos en l’economia domèstica han ajudat a vèncer els prejudicis pel menjar preparat, i l’oferta d’establiments que s’hi dediquen no para d’augmentar Ariadna Ventura i Ros

Els catalans de mica en mica hem anat vencent els prejudicis pel menjar preparat, i la manca de temps de la majoria, la comoditat, els ajustos en l’economia domèstica i la qualitat d’aquests produces han fet la

resta. Com a resultat, moltes botigues d’alimentació, establiments especialitzats i fins i tot restaurants de tots els tipus (mexicans, japonesos, italians o indis) han ampliat la seva oferta amb propostes gas-

A les rostisseries s’uneixen establiments especialitzats amb menús complets per emportar tronòmiques de qualitat per menjar a casa sense haver de cuinar. I l’oferta va creixent.

Les rostisseries tradicionals de pollastre a l’ast amb patates fregides i croquetes casolanes comparteixen ara escenari amb establiments especialitzats que ofereixen menús complets formats per primers, segons i postres elaborats d’u-

na forma totalment casolana, però preparats per escalfar a casa o a la feina i ser menjats, sense necessitat de cap utensili més que el microones.

Un exponent clar d’aquest mercat són les cadenes d’establiments especialitzats, tipus franquícia, que han aparegut en els últims anys, i els anomenats bufets saludables amb un gran assortiment d’amanides i plats del dia que funcionen amb la fòrmula a partir de la qual el client s’omple un recipient d’una ració amb els productes que vulgui, per un preu determinat.

A aquesta oferta cal sumar-hi també les parades de llegums que s’han obert al ventall de plats elaborats per captar més clients, les pastisseries que ofereixen empanades o croquetes, els restaurants i pizzeries que tenen un servei de plats per emportar-se o distribuir a domicili, i les xarxuteries que afegeixen a l’embotit propostes a punt per menjar a casa.

Al factor comoditat i a la manca de temps per cuinar, s’hi suma la crisi econòmica. Perquè encara que el menjar per emportar acostuma a sortir més car que comprar tu mateix els productes i cuinar-los a casa, sí que és més barats que menjar en un restaurant. I ara molta gent menja menys fora de casa però vol un àpat que estigui a punt per assaborir però sense haver de fer cap esforç.

ABELLA Trav. De la Creu, 18 baixos 972 220 491 CAN PUJOL POLLASTRES A L'AST Pl. Prudenci Bertrana, 7 baixos 972 483 556 CUINA ARTESANA Pl. Sant Pere, 11 baixos 972 203 016 EL PETIT CABRIT C/ Maluquer Salvador, 9 baixos 972 211 111 NOSTRUM Gran Via Jaume I, 45 baixos 902 150 950 PALADAR C/ Riu Güell, 35-37 972 911 677 PLAT A PLAT C/ Santa Eugènia, 164 baixos 972 239 067 ROSTISSERIA STOP FRESC C/ Migdia, 163 baixos 972 396 056 Avda. Lluís pericot, 12 baixos 972 204 607 ROSTISSERIA AKROPOLIS C/ Rutlla, 32 baixos 972 410 518 ROSTISSERIA CA L'ANGEL C/ Maçana, 65-67 baixos 972 237 383 ROSTISSERIA EL MERCADAL C/ Hortes, 19 baixos 972 411 183 ROSTISSERIA EL RISSECH Paratge Rissec, 3 baixos 972 217 711 ROSTISSERIA HAPPY Roda. Ferran Puig, 21 baixos 972 223 820 C/ Creu, 33-35 baixos 972 106 170 ROSTISSERIA LA RODONA C/ Santa Eugènia, 61 baixos 972 230 666 ROSTISSERIA LIBERTY C/ Valladolid 11 baixos 972 237 215 ROSTISSERIA PERICOT C/ Riera Bugantó, 7 baixos 972 216 275 ROSTISSERIA SANTA EUGÈNIA C/ Santa Eugènia, 38 baixos 972 485 584 VOLVER C/ Cort Reial, 13 972 218 972 CANNELONIA Plça. Catalunya, 6 baixos 972 213 617 EL CALIU DE LA RUTLLA C/ Rutlla, 103 972 017 689 EL CARRITO C/ Barca, 10 972 412 871

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:28

Página 125

PLATS CUINATS ALIMENTACIÓ

ROSTISSERIA HAPPY

Presents a Girona des de l’any 2000, Happy és una empresa especialitzada en tot tipus de menjar per emportar, que actualment compta amb dues rostisseries, una a la ronda Ferran Puig, 21, i l’altra, inaugurada el 2013, al carrer de la Creu, 35.

La Rostisseria Happy ofereix als seus clients productes elaborats amb matèries de primera qualitat, que mitjançant controls sanitaris periòdics, arriben al consumidor amb les màximes garanties d'higiene sanitàries. A més, tots els plats són

El pollastre a l’ast de la Rostissera Happy es cuina al dia i els plats són casolans

casolans, estan elaborats només amb oli pur d’oliva o els pollastres a l’ast es cuinen al dia. Per a grups, empreses, reunions familiars, comiats de solters, festes, casaments o aperitius d'empreses, la Rostisseria Happy ofereix també un servei de càtering, amb pressu-

post a mida, que utilitza la més moderna tecnologia d'abatiment de temperatura dels productes cuinats (conservació a la nevera +6º C de 10 dies) o de pasteurització (conservació de 30 dies). En aquest cas, el producte cuinat es sotmet a una refrigeració ultra ràpida per situar-lo al voltant dels 2º C de temperatura al cor del producte. La tècnica d'envasat al buit assegura una higiene perfecta i una qualitat homogènia en tots els productes. Per a les festes de Nadal, Rostisseria Happy oferirà als seus clients dos menús diferents i un plat especial.

Ronda Ferran Puig, 21 I GIRONA I Tel. 972 22 38 20

Novembre-Desembre 2014

TOT Girona I 125

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

10:58

Página 126

PUBLIREPORTATGE ALIMENTACIÓ

Cuinats Jotri, Nova gamma de congelats specialitzats en l’elaboració de plats cuinats destinats a carnisseries, rostisseries i restaurants, Cuinats Jotri, amb gairebé 30 anys d’experiència en el sector, acaba de presentar Origen, una nova gamma de productes cuinats ultracongelats d’alta qualitat de quarta i cinquena gamma. Es tracta dels mateixos productes frescos i de qualitat que distribueix l’empresa però que han passat per un procés de congelació ràpida amb nitrògen que permet preservar les característiques originals dels ingredients i les seves propietats nutricionals i sensorials de textura, olor, color i sabor.

Entre la varietat de productes hi ha canelons, salses, cremes,

E

pastes, arrosos i paelles, i croquetes.

Amb l’aplicació d’aquesta tècnica de congelació, a l’oferta de productes frescos, Cuinats Jotri ofereix al sector de l’hostaleria les mateixes receptes casolanes i tradicionals, cuinades amb ingredients naturals i de proximitat, sense additius ni conservants, però amb unes millors garanties de conservació. El resultat: receptes llestes per escalfar i emplatar, que el professional pot acabar de vestir per aportar-li el seu toc personal, i que s’adapten a tot tipus de cuina.

Cuinats Jotri, a més, ofereix assessorament professional al seu client i actua com un veritable ajudant de cuina.

CUINATS JOTRI Mas Saguer, 1, baixos I JUIÀ (GIRONA) Tel. 972 396 561 I www.cuinatsjotri.cat I info@cuinatsjotri.cat

Pastes: espaguetis funghi porcini, espaguetis carbonara, espaguetis bolonyesa, espaguetis pesto, raviolis de carn als quatre formatges, macarrons bolonyesa, tortellini ricotta i espinacs fines herbes

Per picar: patates braves, mandonguilles fregides, Croquetes: espinacs, pernil ibèric, rostit, bacallà, gamba, quatre formatges , pollastre, ceps amb formatge de cabra

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

29/10/14

10:58

Per gratinar: canelons de carn, de peix i marisc, d’espinacs, de ceps i verdures, de salmó amb espinacs, de bacallà amb samfaina, de pollastre rostit de nadal, de confit d’ànec amb foie. Lasanya de verdures i lasanya de carn. Mousaka

Página 127

PUBLIREPORTATGE ALIMENTACIÓ

Arrossos: risotto funghi porcini, risotto quatre formatges, arròs negre, paella marinera, paella mixta, paella vegetal

Cremes: carbassó, carbassa, verdures, porro, ceps Salses: pomodoro, funghi porcini, gorgonzola, carbonara, napolitana, beixamel, quatre formatges, bolonyesa, pesto, brava

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:29

Página 128

PLATS CUINATS ALIMENTACIÓ

EL CALIU DE LA RUTLLA

La rostisseria El Caliu de la Rutlla acaba d’obrir les seves portes a Girona, amb una oferta basada en els pollastres cuits amb llenya, que són la seva especialitat. El Caliu de la Rutlla també ofereix, els dies labo-

ROSTISSERIA SANTA EUGÈNIA

rables, menús variats. I els caps de setmana, a part dels pollastres, podreu degustar una variada oferta de plats cuinats per emportar. Obert de dimarts a diumenge de 10,30 a 15,30 h.

A Produccions Santa Eugènia us ofereixen un servei integral de càtering, pensat per a banquets i per empreses, qualsevol celebració al lloc que desitgeu. I a Santa Eugènia Botiga hi trobareu les millors especialitats

de plats per emportar. Menús diaris, menús especials, àpats per celebracions... des d'un menjar senzill i econòmic fins al menú més selecte, tot elaborat amb productes de casa, frescos i de primera qualitat.

C/de la Rutlla, 103 I GIRONA I Tel. 972 017 689

C/ Santa Eugènia, 38 I GIRONA I Tel. 972 485 584

VOLVER-ESPECIALITATS ARGENTINES

ABELLA, LA CUINA DE SEMPRE

Al barri vell de Girona hi trobareu Volver un petit establiment on es un plaer descobrir les delícies del menjar argentí. És un establiment amb encant al barri vell de Girona en mans d'argentins on totes les especiali-

tats són 100 % artesanals. Ofereixen serveis de càtering per aniversaris, festes, reunions i esdeveniments. També organitzen rostits per colles i menjar per emportar amb enviament a domicili.

C/Cort Reial, 13 I GIRONA I Tel. 619 50 80 96

ROSTISSERIA EL RISSECH

Una de les rostisseries per excel·lència de la ciutat de Girona, Rostisseria El Rissech, us ofereix pollastres a l'ast fets amb llenya i tota classe de menjar per emportar. Situat al barri de Sant Ponç ofereix faci-

litat d’aparcament als seus clients, que no s’han de preocupar de res més que trucar per encarregar o adreçar-s’hi directament amb la garantia de sortir amb el millor menjar per emportar.

Paratge Rissech, 3 I GIRONA I Tel. 972 21 77 71

128 I TOT Girona

Amb més de 40 anys d’experiència a Girona, Abella és una empresa familiar especialitzada en plats casolans de cuina mediterrània, de temporada i de proximitat. Entre els seus plats destaquen els canelons,

els macarrons i la vedella amb bolets, que es poden trobar en en menús diaris de dilluns a divendres i també de cap de setmana. Per a celebracions, festes i aniversaris, Abella disposa també d’un servei de càtering.

Travessia de la Creu, 19 I GIRONA I Tel. 972 220 491

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

28/10/14

23:29

P谩gina 129

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:29

Página 130

LLEGUMS I PASTES ALIMENTACIÓ

Pastes i llegums a granel Comprar a pes s’ha tornat a posar de moda i s’ha convertit en una pràctica que ha guanyat adeptes no només com una tendència popular sinò com la resposta a una actitud ecològica i econòmica Ariadna Ventura i Ros

Comprar amb mesura i a mida, és a dir, a granel o a pes, s’està posant de moda. De fet, no és una fòrmula nova, sinò la recuperació i la posada al dia de la manera tradicional de comprar, abans de la incursió dels supermercats i la generalització dels productes envasats, és a dir, d’adquirir el producte en la quantitat que es desitja i sense empaquetar. En aquests establiments els productes, que solen ser llegums, pasta, fruita seca, arrossos, farines, llavors, cereals, olives, bolets, cafès, tes, herbes i espècies, són productes de l’entorn, que solen arribar directament del productor, sense intermediaris.

Són establiments que es basen en la filosofia del quilòmetre zero, ja que posen en valor els productes ecològics, de proximitat i naturals.

En el mapa dels establiments de productes a granel hi ha botigues que s’han dedicat a això tota la vida, i que han sabut aguantar la clientela tradicional sense canviar la seva aposta

original, fins i tot quan aquesta modalitat de venda semblava totalment desfasada. Però ara han aparegut també altres establiments que segueixen la mateixa fórmula de les botigues d’abans i que serveixen tot tipus de producte en petites

La compra a granel redueix els envasos i permet adquirir la quantitat de producte necessària

bossetes de paper per a una quantitat mínima (5 grams). En aquestes botigues, els productes, en lloc d’estar presentats

en sacs i caixes, s’ofereixen al client en bonics contenidors de vidre amb dispensadors, i taules de fusta amb caixetes transparents.

Pel que fa al client, al de tota la vida, el que està acostumat des de sempre a comprar a pes, cal sumar-hi els joves sensibles a un nou model de vida, que valoren altres aspectes com la sostenibilitat i el consum racional. El propietari d’un d’aquests establiments assegura que els clients joves són els que pregunten més, però també els que saben més. Internet els ha apropat a la informació sobre l’agricultura de quilòmetre zero, que consisteix a consumir productes locals i evitar transports i, per tant, emissions contaminants.

ELS CUITS DE L'AVIA C/ Joaquim Vayreda, 49 baixos 608 641 984 LLEGUMS CUITS COMAS Mercat del Lleó Parada 60 - 63 972 227 454 LLEGUMS CUITS PEPITA Mercat del lleó Parada 85-87 972 224 844 GRANEL C/ Joan Baptista la Salle, 20 baixos 972 094 218 T+TE DEGUSTACIÓ C/ Lorenzana, 19 baixos 972 963 483 EL TE DELS CIUTADANS C/Ciutadans, 13 972 227 994 TEA & INFUSIONS C/ Rutlla,158 972 447 023 TEA SHOP Argenteria, 1 972 205 117 TES DE TONI Mercat del lleó Parada 164-167 609 704 891

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:29

Página 131

LLEGUMS I PASTES ALIMENTACIÓ

LLEGUMS CUITS COMAS

A la parada de Llegums Cuits Comas del Mercat del Lleó s’hi pot trobar una àmplia oferta de grana cuita de totes les varietats: cigró gran, dolç i melós; cigró petit, més sencer; llentia petita especial per fer amani-

PLATS CUINATS I LLEGUMS CUITS PEPITA

des; llentia gran ideal per a estofats; mongets, mongeta petita, del ganxet i normal, i soja.

S’hi pot trobar també bullida d’ensaladilla russa, arròs amb verduretes, macarrons i pasta arrissada de colors.

Mercat del Lleó I Parades 60-63 I GIRONA I Tel. 972 227 454

GRANEL GIRONA

Granel és un conjunt de botigues que col.laboren en una nova presa de consciència en la compra i venda d’alimentació, amb l’objectiu de cuidar el client i que aquest sigui lliure en el seu acte de compra. Granel promou la compra responsable i sostenible, amb l’eliminació dels residu plastic, per això ofereix productes locals (km 0), ecològics i naturals, dels quals el client se’n pot servir la

dels cigros, grans i petits, els fesols i la soja. A la grana cuita s’hi suma també una gran varietat de plats cuinats casolans, d’elaboració pròpia, que la Marta i la Mercè han recuperat del receptari de l’àvia, i que varien segons la temporada. A l’estiu en destaquen les cremes fredes i una gran varietat d’amanides, a la tardor, els canelons de ceps i verdures, a banda de guisats com ara llenties o patates a la cassola, i a l’hivern, cremes de verdures, de carbassa o de peix, i canelons de peix.... Les especialitats de la casa són els rostits de pagès, els crespells de bacallà i els canelons casolans.

quantitat que desitgi dins d’una paperina de paper o de fècula de patata. Els productes de Granel són ecològics o de producció responsable, de proximitat i de procedència ecològica i natural, amb segell homologat, i estan envasats amb amb caixes de cartró reciclat, paperines de paper reciclat, bosses de fècula de patata, envasos transparents biodegradables i envasos de vidre.

c/ St. Joan Baptista La Salle, 20 I GIRONA I Tel. 972 094 218

Novembre-Desembre 2014

En Joaquim i la Pepita van iniciar el negoci fa més de 25 anys, concretament el 19 de març del 1988, i avui són les seves filles, la Marta i la Mercè, les que en porten les regnes, venent grana cuita i plats cuinats al Mercat del Lleó. L’oferta de la seva parada als números 85-87 està formada per una gran selecció de llegums, que es couen a la matinada perquè estiguin llestes per vendre a primera hora del matí. En destaca la mongeta del ganxet, comprada als pagesos de Bescanó, de gran qualitat i molt gustosa, la llentia petita, anomenada pardina, i la gran, provinent de Salamanca, a banda

Mercat del Lleó I Parades 85-87 I GIRONA I Tel. 972 22 48 44

TOT Girona I 131

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:29

Página 132

PRODUCTE GURMET ALIMENTACIÓ

Per a paladars refinats Els productes gurmet són, per regla general, articles d’alta gamma, que compleixen alguns requisits molt específics com l’alta qualitat, una producció artesanal o local i l’exclusivitat Ariadna Ventura i Ros

En la indústria alimentària no existeix una única definició dels productes gurmet o d’alta gamma i aquesta, sovint, parteix de diversos criteris, relacionats ja sigui amb el producte, amb el mètode de producció o bé amb el seu canal de venda. Ara bé, la definició sol recollir alguns d’aquests atributs: qualitat superior, producció artesanal, escassetat del producte en el mercat o exclusivitat al canal de venda. Tot i així, aquests criteris poden ser condicions necessàries però no úniques. Un producte gurmet és el que aconsegueix un posicionament diferencial ue permet fixar un preu significativament més elevat respecte a

la resta de productes de la seva categoria a causa dels atributs extra que incorpora. Aquest és el criteri indispensable perquè un producte sigui considerat gurmet, ja que si aquest producte té una qualitat molt superior però aquesta qualitat no es percep com a tal, no hi haurà tampoc una disposició a pagar un preu més alt.

El canal de venda majoritari d’aquest tipus de producte està format per botigues inde-

Moltes petites botigues d’abans han ampliat la seva oferta amb productes gurmet

pendents, sovint de tradició familiar, que s’han anat adaptant als nous temps i han ampliat la seva oferta amb nous productes entre els quals hi ha conserves d’alta gamma, formatges artesans sel·leccionats i maridats amb el millor vi, xocolates i bombons d’autor, olis amb denominació d’origen, tes i cafès selectes, productes locals, o embotits de qualitat.

Però en aquest mapa també s’hi troben petites cadenes especialistes amb una clara tendència a créixer: des de xarcuteries d’alta gamma que complementen la seva oferta amb productes gourmet, fins a cadenes de productes específics amb un posicionament diferencial i bones estratègies de màrqueting i comunicació.

EL PETIT PARADÍS Trav. Carril, 1 baixos 972 215 925 LA NOUCENTISTA C/ Migdia, 22 baixos 972 201 846 CAN TORNÉS C/ Migdia, 51 baixos 972 207 433 CAN PAIRÓ GOURMET Travessia de la Creu, 5 baixos 972 647 286 EL TALL Pl. Catalunya, 26 972 417591 LA RESERVA C/ Hortes, 3 972 093 093 DON JAMÓN C/ Ultónia, 3 Baixos 972 211 680 JAMONES JULIO Riu Güell 39-41 972 209 340 PESCA SALADA MATI Mercat lleó Parada 64-100-101-102 972 202 297 PESCA SALADA REMEI Mercat del lleó Parada 122-125 635 436 060 PESCA SALADA CONSOL Mercat del lleó Parada 78-79-80 972 210 730

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:29

Página 133

PRODUCTES GURMET ALIMENTACIÓ

CAN PAIRÓ GOURMET

LA NOUCENTISTA

La Noucentista és una botiga de productes gurmet que neix de la voluntat de menjar bé del seu propietari, Xavier Baig, que n’està al capdavant amb dos objectius: seleccionar els productes i assessorar el client. La

seva especialitat són els formatges, però té també embotits artesanals i ibèrics, foie i derivats de l’oca i l’ànec, conserves selectes, xocolates, cafès, tes, espècies, productes de la tòfona, pasta italiana, etc.

“Gastronomia tradicional per emportar” i “El plaer de convidar sense cuinar”. Aquests dos conceptes resumeixen l’essència de Can Pairó, un establiment gourmet obert de dilluns a diumenge, que també fa càterings i que

s’adapta en tot moment a les necessitats del client. No deixeu de tastar els seus canalons, croquetes, calamars a la romana i bunyols de bacallà d’una qualitat suprema; també hi podreu adquirir xecs regals.

C/Migdia, 22 I GIRONA I Tel. 972 20 18 46

Travessia de la Creu, 5 I GIRONA I Tel. 972 64 72 86

TORNÉS GIRONA

PESCA SALADA CONSOL

A banda de pastisseria, cafeteria i restaurant, Tornés Girona disposa també d’una interessant selecció de delicadeses i productes gurmet com ara foies, terrines, marron glacé, llescats... que varien segons la

temporada, perfectes tant per a un sopar especial com per fer un bon regal gastronòmic.

A aquesta oferta s’hi suma una acurada selecció de vins i caves procedents de la seva bodega/celler.

A banda de les olives (en destaquen les gregues de Kalamata i les desossades amb pebre vermell de la Vera), els encurtits i el bacallà de primeríssima qualitat, la Pesca Salada Consol ofereix una interessant selec-

ció de plats cuinats artesanals, elaborats del dia, entre els quals hi ha les croquetes de bacallà, la brandada, els pebrots del piquillo o el bacallà amb ceba “potxada” i reducció de vi blanc.

C/Migdia, 51 I GIRONA I Tel. 972 207 433

Mercat del Lleó I Parades 78-80 I GIRONA I Tel. Tel. 972 210 730

TES DE TONI

PESCA SALADA REMEI

L’espai per als amants del tè i el cafè del Mercat del Lleó es diu Tes de Toni. Es tracta d’una bonica parada especialitzada en la venda a granel de gairebé 100 varietats de tes diferents, i cafè en gra i en paquet del co-

merç just. Per acompanyar aquests productes, de primera qualitat, Tes de Toni ofereix també melmelades de Bordils, mel de Juià, xocolata i unes 50 classes d’herbes per a infusió o medicinals.

Mercat del Lleó I Parada 164 i 167 I GIRONA I Tel. 609 70 48 91

Novembre-Desembre 2014

La parada de la Remei està especialitzada en bacallà i olives.

El bacallà és d’Islàndia i de primera qualitat, i la Remei en té de diverses mides, i amb espines o sense. Pel que fa a les olives, n’hi ha de diverses varie-

tats i origens: malaguenyes, extremenyes, de Jaén, enxovades, aragoneses o picants. El plat estrella són les croquetes casolanes de bacallà, i com a complement hi ha una selecta varietat de conserves.

C/Mercat del Lleó I Parades 122-125 I GIRONA I Tel. 635 436 060

TOT Girona I 133

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:29

Página 134

PRODUCTES GURMET ALIMENTACIÓ

TEA SHOP rietats i l’exquisit tracte personal dels venedors al client, uns aspectes molt valorats pels propietaris de la marca.

La Montse explica que el que vol potenciar a la botiga és una autèntica atmosfera de relaxament: “El te es plaer. Tea Shop n’és conscient, i per això ens esforcem a oferir sempre la màxima qualitat. I a això cal sumar-hi les dues S, de salut i de sabor intens del producte. Per aquest motiu, comprar a Tea Shop no és el mateix que carregar el cistell de capses d’infusions en un supermercat”.

A la botiga de Tea Shop es poden trobar més de 120 varietats de producte, entre tes, rooibos i diverses barreges d’herbes i fruites. A més, al client que entra a la botiga se li ofereix sempre la possibilitat de degustar un parell de tes o

Tea Shop, la primera cadena estatal especialitzada en la venda de te fresc a granel i de tots els complements necessaris per gaudir-ne plenament, va obrir, a principis d’estiu, la seva primera botiga a Girona, concretament a la Rambla de la

LLibertat. N’és l’encarregada Montse Blanco Fabregat, una apassionada d’aquesta herba i de tot el món que l’envolta, que és també copropietària del negoci, juntament amb els seus germans, Àlex i David. Segons explica la Montse, es va animar

Tea Shop ofereix cada dia al client la degustació d’un parell de tes o d’infusions a obrir aquesta botiga partint de la seva experiència com a clienta d’altres Tea Shop, i després de gaudir de l’exclusiva qualitat, l’àmplia oferta de va-

infusions. Segons Montse Blanco, “cada vegada hi ha més clients que venen a la botiga per recomanació mèdica. S’està descobrint que el te ens aporta moltes possibilitats de trobar-nos millor”. La Montse destaca, en aquest sentit, les propietats antioxidants del te blanc, les diurètiques del te verd, les depuratives del te vermell, i les estimulants del te negre, que són només alguns exemples de com es pot combinar plaer i salut.

C/Argenteria, 1 I GIRONA I Tel. 972 20 51 17

134 I TOT Girona

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

28/10/14

23:29

P谩gina 135

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:29

Página 136

DIETÈTICA I NUTRICIÓ ALIMENTACIÓ

Supermercats de la salut Dins el sector de la dietètica i la nutrició, en plena expansió, s’estan consolidant les grans “eco-botigues” especialitzades en tot tipus de productes relacionats amb el benestar del cos Salvador Garcia-Arbós

Ni són només botigues, ni només herbolaris. El sector de la dietètica i la nutrició està evolucionant gràcies a l’aparició, desenvolupament i consolidació de complets supermercats de la salut, a les prestatgeries dels quals es poden trobar tot tipus d’articles relacionats amb el benestar del cos. És la resposta d’un sector que ha triplicat el seu consum i que està en plena expansió. En els últims deu anys, el mercat espanyol ha passat de no tenir cap negoci dedicat exclusivament al sector de la dietètica i la nutrició, a convertir-se en un exitós caldo de cultiu per a aquesta activitat.

L’evolució en general d’algunes de les grans cadenes de bio supermercats que es reparteixen arreu del territori català, és evident: de petits establiments amb prou feines visibles i dedicats pràcticament a les plantes medicinals, l’oferta ha passat a la diversificació més absoluta: aliments frescos, espècies,

cosmètica, alimentació macrobiòtica, dietètics, productes per a celíacs, encens, herbes i fins i tot peces de vestir.

“Des de fa alguns anys, el nostre mercat travessa un dels seus millors moments. Aquest desenvolupament va unit a la

L’experiència del personal és decisiva per assessorar el client i oferir-li un bon servei

preocupació creixent per estar en forma i pel que es consumeix, a més de la forta influència que arriba d’altres països europeus.

Segons diversos estudis, el consum d’aliments biològics o especials per a esportistes ha augmentat gairebé un 50 % a l’Estat espanyol, mentre que la dietètica relacionada amb el consum de productes naturals creix gairebé un 4 % anual.

A més, amb l’ampliació de la seva gamma d’articles, aquests negocis també han vist incrementada la seva rendibilitat, i per tant abastar un segment de mercat molt més heterogeni. Per tant, aquests establiments s’han convertit en molt més que simples botigues; s’han convertit en autèntiques eco-botigues, centres que ofereixen al client assessorament i alternatives per satisfer-lo a través dels seus productes i serveis.

Professionals preparats Els complements per a les dietes, els aliments no manipulats genèticament i els ecològics solen ser els articles més sol·licitats d’aquests tipus d’establiments. Però en aquest mercat el desconeixement del client pot ser un veritable handicap que cal superar. Per això, l’experiència i la preparació del personal de l’establiment és un factor clau i decisiu, ja que la seva tasca no es limita a vendre, sinó també a orientar i assessorar.

ANANDA BIO C/ Ultònia, 15 baixos A 872 503 666 NANA GIRONA C/ Migdia, 93-95 972 426 405 COOPERATIVA EL REBOST C/ Esport, 11 baixos 972 202 070 BIOSPIRIT C/ Caldes de Montbui, 114 baixos 972 201 594 BIOHORTA LA COROMINA Ctra. Barcelona 124, baixos 972 912 222 A LA MENUDA Pl. Calvet i Rubalcaba, 2 baixos 972 414 779 ECO-OPCIÓ C/ Ballesteries, 50 baixos 972 411 373

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:29

Página 137

DIETÈTICA I NUTRICIÓ ALIMENTACIÓ

NANA GIRONA són personal titulat.

A la web de l’empresa, www.nana.cat, hi ha una botiga on-line en la qual s’hi poden trobar tots els seus productes i també una secció amb informació i consells molt útils per al client i el consumidor final.

La botiga disposa també d’una base de dades amb més de 35.000 clients i envia cada quinze dies informació a uns 9.500 clients registrats, als quals se’ls explica les últimes novetats del sector, a més de descomptes molt especials.

Nana Girona ofereix una àmplia oferta de productes que arriben directament del productor Des del seu naixement, l’any 1995, la cadena Nana Biosupermercats, amb cinc botigues a les comarques de Girona i una a Barcelona, posa a disposició del client la millor selecció de productes bioalimentaris i dietètics, la cosmètica natural més avançada i la més àmplia gamma d’articles del sector de l'herboristeria. I ho fa sempre amb un servei d'atenció al client gestionat per professionals que realitzen l’assessorament i el control tècnic necessari per garantir la qualitat del producte.

A banda de les línies pròpies d'alimentació, dietètica i cosmètica, Nana Girona disposa d’una gran quantitat de pro-

ductes que arriben a l’establiment directament del productor, sense passar per cap distribuïdor. Es tracta de productes d’alimentació bàsics biològics com ara cereals, arrossos, pastes o llavors. “D’aquesta manera es poden abaratir costos de cara al client i això ajuda a fer augmentar les vendes en un moment tant delicat com el que vivim”, explica Joan Bonillo, propietari de l’empresa. Això permet oferir uns preus molt ajustats en totes les seccions.

La botiga Nana ha anat incorporant, a més, un sistema de descomptes i d’ofertes puntuals per ajudar el client a reduir la llista de la compra setmanal.

La botiga Nana Girona té un es-

tabliment que fa més de 500 metres quadrats, en què també hi ha una aula de formació i conferències i dos espais per a teràpies naturals. L’empresa defensa que és una manera de fer que els treballadors que estan a la botiga disposin d’un espai per desenvolupar altres activitats relacionades mb la seva formació, ja que totes les persones que atenen el públic

L’any vinent la cadena de biosupermercats Nana celebrarà el seu 20è aniversari, i ho celebrarà amb el convenciment que els productes biològics i els suplements dietètics formen part d’un sector a l’alça i que cada vegada hi ha un nombre més gran de persones que s’apunten al consum d’aquests productes, tant beneficiosos per a la salut.

C/Migdia, 95 I GIRONA I Tel. 972 42 64 05

Novembre-Desembre 2014

TOT Girona I 137

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

23:29

Página 138

COMERÇ ALIMENTACIÓ

“El Mercat” fa 70 anys Els cuiners Joan Roca i Iolanda Bustos van ser els encarregats de llegir el pregó en la gran festa d’aniversari del Mercat del Lleó, que es va celebrar el passat 4 d’octubre a la plaça Salvador Espriu, escenari d’un programa farcit d’actes i activitats per a petits i grans Ariadna Ventura i Ros

L’actual Mercat del Lleó és l’hereu històric del mercat setmanal que se celebrava a la Girona medieval, on s’oferien productes del camp i s’intercanviaven mercaderies. La seva localització, fora muralles, va donar origen al raval, que més tard s’integraria a la ciutat i donaria lloc al barri del Mercadal.

Més tard, a partir del segle XVIII, a l’anomenada Plaça de les Cols, avui Rambla de la Llibertat, se celebrava cada dia el mercat de queviures, on carnissers, peixaters i pagesos col·locaven les seves parades sota la vigilància i control del mostassà. Però amb el creixement de la ciutat, la Plaça de les Cols es va anar fent petita.

Va ser així com el dia 3 de novembre del 1944 es va inaugu-

138 I TOT Girona

rar oficialment el nou edifici del Mercat Municipal d’Abastaments, els llocs de venda del qual es van adjudicar sota concessió municipal a comerciants de diverses especialitats de producte fresc.

Des de llavors i fins a l’actualitat, el Mercat del Lleó s’ha anat modernitzant fins a convertirse en un punt clau per “entendre com viu una ciutat”.

Precisament això és el que van destacar els cuiners Joan Roca, d’El Celler de Can Roca, i Iolanda Bustos, de la Calèndula, en el pregó que els dos xefs van pronunciar durant la festa de celebració del 70 aniversari d’aquest equipament situat a la plaça Salvador Espriu, que va ser l’escenari d’una programació farcida d’activitats per a tots els públics, com ara una tamborinada de La Banda d’en

Pere Botero, l’actuació de Xuriguera i Faixedas, o els concerts de la Jove Big Band de Girona i The Blackiss. La festa va posar el punt final a les activitats

El Mercat del Lleó és un bon mitjà per mesurar el pols social i econòmic de la ciutat

commemoratives que s’han celebrat en els darrers mesos.

“Tenim un tresor al Mercat del Lleó. Un mercat diu molt d’una societat i no s’entendria que una capital de la gastronomia de primer nivell no tingués un mercat que respongués a aquesta realitat. És un mercat

de cinc estrelles”, va explicar l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i va remarcar que l’equipament “és essencial en l’explosió del boom gastronòmic i turístic de la ciutat”.

La regidora de Turisme i Comerç de l’Ajuntament, Coralí Cunyat, va posar èmfasi en el paper que ha jugat i juga el Mercat en “la promoció i la difusió de la gastronomia i la cuina de la nostra ciutat” i va agrair la confiança que tots els paradistes han mostrat al llarg de la història amb aquest espai.

Per la seva banda, el president de l’Associació de Comerciants del Mercat del Lleó, Joan Gironell, va explicar algunes de les novetats que s’han posat en marxa al Mercat, com ara el fet d’obrir els divendres a la tarda per “intentar aconseguir nou públic”.

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

28/10/14

23:29

P谩gina 139

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

20:06

Página 140

GASTRONOMIA CRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

Cent anys del Xuixo de Girona Nascut a la Confiteria Puig de l’Argenteria, farà el centenari un dia entre el 2014 i el 2018 140 I TOT Girona

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

20:06

Página 141

XUIXO GASTRONOMIA

L’origen del xuixo, el dolç típic de Girona, es remunta a la fi de la Guerra del Catorze, la Gran Guerra, que es va acabar 1918. La ciutat hauria d’organitzar grans festivals per celebrar la concepció d’aquesta dolça de pasta de full amb Ilevat, farcida, fermentada i fregida en oli Salvador Garcia-Arbós

E

l tancament de la pastisseria Castelló, del carrer de Santa Clara de Girona, va ser interpretat com l'extinció total del xuixo, per les xarxes socials. El xuixo ha estat donat per mort tot sovint. I hem de tenir present que han tancat grans confiteries de referència arreu de les comarques gironines. El xuixo no va morir, però diuen que no va tornar a ser mai més altre, el juliol del 1993, quan va tancar la Confiteria Puig de l’Argenteria, la casa on va néixer el concepte entre el 1914 i el 1918, gràcies a la col·laboració de l’Emili Puig i d’un pastisser bohemi francès.

Tampoc no ho va fer el dia que el carrer Nou va perdre Can Campistol. O Can Negre. O Can Boix, de Banyoles, on, ves per on, el motiu de la casa va ser sempre Can Xuixo. Tampoc no hi va haver cap cataclisme el

2002, quan es van perdre dos temples: el gener, La Cubana, la pastisseria de referència de Figueres, i el 9 d’octubre la Granja Mora, un mite de la Girona llaminera. Ni el 2012 quan ens va deixar el polifacètic Fredi Faure.

El xuixo no morirà si som capaços de reinventar-lo, de promoure’l i de ferlo viatger

Què és un xuixo? El xuixo ha de ser una pasta de full amb Ilevat, farcida, fermentada i fregida en oli. No és fàcil fer un xuixo. El gremi de pastissers parla d’una pasta de croissant millorada. I, per adobar-ho, després cap fer una bon farcit i que aguanti. He menjat xuixos salats, farcits de carn, molt interes-

sants, de crema deliciosos, de xocolata i de nata.

I també he menjat gasòfia.

El xuixo serà de pasta fullada o no serà. Els he tastat amb pasta de brioix i amb berlina. Podria defensar el brioix, però, com diuen la majoria de pastissers, és l’excusa per poder justificar una pasta industrial.

L’origen incert del xuixo es remunta a la Girona provinciana de final de la segona dècada del segle XX. Amb més o menys consens, tothom admet que l'antiga confiteria Puig, successora de Can Lagriffe, a la Cort Reial, a davant d’on hi va haver la Granja Mora. Un pastisser francès, víctima de la fam que va assotar Europa en aquells anys de la Guerra del Catorze que va acabar el 1918, va arribar a Girona. S’hi va estar el temps just per ensenyar Emili Puig com es feia aquell pastís. Fa anys, els néts d’Emili Puig, els cosins Xavier i Montserrat Puig, em van explicar

que aquell francès que podria haver estat un desertor de la Gran Guerra o un fugitiu de la gana de la postguerra només es va estar vuit dies a Can Puig, però va tenir prou temps com per ensenyar al seu avi com es feia el xuixo. Asseguren que la Guàrdia Civil el va detenir per repatriar-lo cap a França, des d'on havia arribat sense papers. Montserrat Puig, que va créixer a la Cort Reial, també va explicar que el francès, del qual ha oblidat el nom, a temporades tornava: «Era un bohemi i, quan se li acabaven els diners, venia, a casa li donaven feina i després se’n tornava».

Lluís Ribas Montaner (19112000), pastisser, que en la seva jubilació va arrossegar una de les últimes confiteries del carrer Nou, Can Campistol, havia revelat que en «aquell temps» es comentava que la família Puig va heretar el «secret» de Can Lagriffe, hipòtesi mai compartida per la família Puig.

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

20:06

Página 142

XUIXO GASTRONOMIA

L’origen del nom Sobre l’origen del nom hi ha moltes teories. Lluís Ribas i Xavier Puig van coincidir a situar l’etimologia del nom a chuzo (xuixo, a Catalunya), una petita llança de mig metre, acabada en punxa i semblant a una perpalina, que usaven els serenos.

«Es va buscar un producte que es pogués coure amb oli i que tingués crema a dins. Com que la crema s'escapava pels costats quan es coïa en.oli roent, es va decidir tancar-lo pels costats, fent-li unes punxes o banyes. I li van posar el nom de xuixo perquè s'assemblava amb el que portaven els serenos».

Em van assegurar que no tenia cap relació amb choux. I van desmentir una de les grans llegendes sobre l’origen del nom, derivada d’un diàleg confús de sainet, a causa de les presses i del poc coneixement d’idiomes d’aquell temps: Aquell diàleg de rondalla desmentit pels dos vells pastissers deia: «choux, ça s’appelle chou, chou. Oui, sí,

oui, sí: choux, choux...» I ja hi vam ser, allò que havia de ser una pasta choux o xu o, segons l’únic idioma oficial de l’època, chu, va passar a anomenar-se chucho, xuixo. Però no té sentit, posar-hi la pasta choux o lionesa pel mig –una massa molt lleugera, quasi líquida, sense llevat, per tant sense fermentar, i cuita al forn–, perquè

Comencem a viure un renaixement del dolç típic de Girona amb noves propostes i farciments no té res a veure amb la pasta de croissant millorada, base del xuixo. Sobre l’origen del nom del pastís, l’Alcover-Moll, el Diccionari Català-ValenciàBalear, no en parla i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines en fa una pin-

Foto: Jordi Solé / El Punt Avui Xavier Puig, amb una plata de xuixos el 28 d’octubre del 1992. Entre el 1914 i el 1918, a la Confiteria Puig, de Girona, es va inventar el xuixo.

zellada molt fluixa.

De Girona es va estendre a tot Catalunya. Hi ha confiteries de Barcelona on els fan excel·lents, però en general se’n perd força la traça. Hi ha molts pastissers que no s’hi esforcen pas gaire. Ja no llegeixen la partitura original, quan la massa era una mena de pasta fullada.

Com s’ha comentat, avui, i per desgràcia cada cop més, s’usen masses industrials, que queden poc fines i inflades, com la pasta de bunyol o la berlina. A la desfeta general, cal afegir-hi els olis per fregir; l’oli d’oliva desapareix amb l’excusa que té una aroma massa forta; com si els greixos líquids industrials que usen no ofenguessin.

A tot plegat, s’hi han d’afegir les manies dietètiques, la competència de la brioixeria industrial i la poca durabilitat del xuixo, una dolça perible i poc viatgera; l’elaboració i el consum han de ser diaris. Si mai algú troba la fórmula perquè el xui-

xo pugui viatjar i se’l pugui embolicar per record haurà trobat un filó.

Per això, cal experimentar, cal recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I). Cal fer coses noves. Qui arrisca, no pisca. Cal experimentar perquè el volum de crema es mantingui, perquè perduri el cruixent i perquè pugui aguantar un vol transoceànic. Avui hi ha tècniques físiques per aconseguir-ho. En el Fòrum Gastronòmic Girona 2009, l’inventor del coulant — el de xocolata, l'autèntic—, Michel Bras, va fer la presentació mundial de la seva nova obra: una pasta farcida de gelat de nata i fregida. Aquella enorme bola fregida tenia podria haver passat per xuixo de nata, però ja sense gelar. L’alta temperatura de l’oli, d'entre els 180 i els 200ºC havia desglaçat el gelat de nata. I el 2013 va aparèixer el cronut, un croissantdoughnut farcit de crema, altrament un xuixo tòric o un bunyol farcit. Famós a tot el món.

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

28/10/14

20:06

P谩gina 143

043TOTGir.qxd:Maquetación 1

28/10/14

20:06

Página 144

RECEPTES GASTRONOMIA

Els arrossos del Calciner

Arròs de l’Horta de València Salvi Jacomet proposa aquest mes una recepta d’arròs sec tan clàssica, que, fins i tot, ens ha donat els ingredients en valencià Salvi Jacomet ha entaulat l’equip arrossaire de TOT Girona a l’Odissea de l’Empordà, del mític Antonio Ferrer Taratiel i l’ar-

tista Teresa Escaiola. Van acompanyar aquella magnífica paella amb un tartar de bonítol i un salpicó de musclos.

INGREDIENTS • 400 gr. d’arròs bomba de l’Albufera

• 100 gr. bajoquetes,

• 250 gr. de conill

• 100 gr. de tavelles (mongetes tendres)

• 250 gr. de pollastre

• 2 grans d’all

• 24 caragols

• 4 brins de safrà

• 2 pebrots verds italians.

• Romer fresc

• 2 tomàquets pelats i tallats a daus.

• 1 cullerada de pimentó dolç,

• 120 gr. garrofons (fesols de garrofa)

• Oli i sal

Elaboració: Enganyarem els caragols amb aigua tèbia i herbes aromàtiques.

Es trosseja el conill, el pollastre i les verdures.

Es col·loca la paella en el foc, cobrim el fondo d'oli.

Es fregeix el conill i el pollastre.

S’afegeixen les verdures, que deuen de ser fresques, se les dona unes voltes i s'aparten cap als cantons de la paella, deixant el centre lliure. S'afegeix l'all picat, la tomaca, es sofregeix lleugerament i s'agrega el pimentó. Es s’hi aboca l'ai-

gua i quan trenca el bull, es tira el safra i el colorant. S’incorporen els caragols. Es deixa reduir l'aigua un poc a foc viu i després es baixa el foc i ho deixeu coure 10 minuts..

Ací es mira el punt de sal i s’afegeix l’arròs, procurant repartit-lo per tota la paellera. Deu de coure 5 minuts a foc fort i 15 a foc mig. Es remena la paella de quan en quan i l’arròs és cuit se li tira un miqueta de romer.

Es tapa amb paper Albal i es deixa reposar 5 minuts

Novembre-Desembre 2014

043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

28/10/14

20:06

P谩gina 145

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:29

Página 146

UMAI restaurant oriental

U

mai és un restaurant situat al centre de Girona, concreta-

El Teppanyaki, que “teppan” vol dir planxa d’acer i “yaki” cooció, s’enca-

ment a la Plaça Josep Pla. Un espai on gaudir de la cuina

rrega d’utilitzar els millors ingredients possibles, cuinar-los a la per-

oriental i del sushi més exquisit, un lloc íntim i acollidor amb

fecció i acompanyar-los de delicades salses que accentuïn el gust,

un aforament limitat que dóna garantia de qualitat tant del producte

utilitzant porcions petites, d’aquesta manera el client podrà degustar

com del servei. El Sushi és preparat al mateix moment en una cuina

en un àpat una gran varietat d’ingredients que oferim a la nostra car-

oberta, on la proximitat en l’elaboració dels plats és a la vista de tots

ta de cuina oriental. El menú de migdia és de 12€ en el que oferim

els comensals. El restaurant Umai té una extensa carta tant d’entrants,

diferents opcions a escollir entre els clients.

segons i sushi que deixarà contents tant als amants i entesos de la

Per a reserves és molt recomanable trucar amb antelació, volem do-

cuina japonesa com als curiosos i novells que volen fer un tast.

nar-vos un servei acurat i de qualitat. Us esperem!

CUINA ORIENTAL Especialitat:

Sushi i cuina oriental

Preu menú:

12 €

Preu carta:

25 - 30 €

Horari:

De dilluns a dissabte de 13 a 16 h i de 20,30 a 23h

146 I TOT Girona

Plaça Josep Pla, 18 GIRONA 972 417 872

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:29

Página 147

EL CABRIT restaurant

E

l Cabrit de Girona es va inaugurar el dia 11 de gener de

cat a www.facebook.com/elcabrit. No podeu deixar de provar les es-

1.999, des de llavors en Narcís i la Mònica ofereixen als seus

pecialitats de la casa: cabrit a la brasa, costelletes de cabrit, cabrit

clients i amics un ambient acollidor i una acurada cuina tra-

arrebossat, xai al forn i les postres casolanes. El Cabrit de Girona dis-

dicional i de temporada. La seva experiència i professionalitat té els

posa de diferents espais i ambients per gaudir d'àpats privats, profes-

seus orígens al Restaurant El Cabrit de Sant Esteve de Llémena.

sionals i empresa, trobades familiars, grups, clubs esportius i events

Entre setmana ofereixen 2 tipus de menús, un de 13 € i l'altre de 30 €,

en generals, amb l'ànim de donar servei de forma personalitzada per

a part de la carta. També disposen de més tipus de menús per colla o

a cada esdeveniment. Ens trobem a la Carretera de Barcelona, en el

empresa a partir de 17€ i realitzen menús a mida per a grups (podeu

sector comercial "L’ Avellaneda". Té capacitat per a 250 persones, apar-

consultar a www.elcabrit.com). Trobareu cada dia el menú diari publi-

cament propi i servei de Wi-Fi.

CUINA CATALANA I DE MERCAT Especialitat:

Cabrit, cuina catalana

Preu menú:

13 € De dimarts a divendres al migdia

Preu carta:

30€ Cada dia

Horari:

Migdies de dimarts a diumenge Nits de dimecres a dissabte. Dilluns tancat

Novembre-Desembre 2014

Ctra. Barcelona, 423 (L’Avellaneda) GIRONA - 972 201 403 www.elcabrit.com / info@elcabrit.com

TOT Girona I 147

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:29

Página 148

LA TAGLIATELLA restaurant

T

ocant a la Plaça Independència, a l’emblemàtic carrer Santa

ses, antipasti (carpaccio de vedella, de bacallà, de búfala), amanides

Clara, es troba des d’octubre de l’any 2004 el restaurant La Ta-

(de vieires i llagostins, de formatge de cabra, de foie i pernil d’ànec,

gliatella. Des d’aleshores s’ha consolidat com a un punt de

de verdures a la planxa i mozzarella), rissotos (ibèric, amb magret i tò-

referència de la gastronomia italiana artesanal a la ciutat de Girona.

fona negra, bolets I llagostins), lasanyes, canelons, i més de 20 pizzes

El seu concepte es materialitza en generoses racions, perfectes per

elaborades al forn del mateix restaurant a part dels postres com pan-

compartir i respon íntegrament a una elaboració de la cuina italiana

na cotta, tiramisú casolà, gelats artesanals... Una experiència de sa-

realitzada amb ingredients de primera classe seleccionats de les re-

bors que us portarà per una estona molt agradable als racons més

gions de la Ligúria, el Piemont i la Reggio de l’Emília. En un entorn

bonics d’Itàlia. La nostra millor recompensa és que els nostres clients

acollidor podeu gaudir de més de 400 combinacions de pastes i sal-

ens triïn en el seu dia a dia i en els moments especials de celebració.

CUINA ITALIANA Especialitat:

Pasta fresca i pizzes

Preu carta:

17 - 25 €

Horari:

De dilluns a diumenge Migdia de 13 a 16h i vespre de 20 a 24h

148 I TOT Girona

Santa Clara, 49 GIRONA 972 203 245

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:29

Página 149

CAN SOPHIA restaurant

P

rop de les muralles del castell de Tossa de Mar, als antics pa-

menú Enrique Granados, de degustació, i el menú Gastronòmic, una

tis de la casa, es troba el Restaurant Can Sophia, de l’Hotel

selecció de plats de la carta, que requereix una reserva de taula amb

Boutique Casa Granados. Can Sophia Restaurant destaca

72 hores d’antelació. A la carta s’hi pot trobar, a més de carn com el

per la seva arquitectura, una estructura de ferro i vidre que recorda

cabrit, cuit a baixa temperatura, o peix fresc, del dia, arrossos i su-

els hivernacles típics dels anys 30. La cuina del restaurant, pensada i

quets. Tot això maridat amb una excel·lent carta de vins. El comensal

elaborada pel xef local Josep Pagès i el seu ajudant, Vicente, és una

pot arrodonir l’àpat amb postres com el coulant de prunes de Can

cuina tradicional catalana adaptada a l’actualitat, utilitzant les tècni-

Pere Lila, el tiramisú o els bombons fets a casa. A la terrassa Club Casa

ques més modernes, feta a partir de productes de Girona, frescos i de

Granados es pot gaudir d’unes vistes espectaculars mentre es degus-

qualitat. El restaurant ofereix tres menús: el menú Sophia, del dia; el

ten unes delicioses tapes.

CUINA TRADICIONAL I CREATIVA Especialitat: Preu menú:

Carn i peix de la zona Sophia (del dia): 25 €.

Enrique Granados (degustació): 45 €.

Gastronòmic (reserva 72 hores): 67 €

Preu carta:

De 35 a 50 €

Horari:

De dmc. a dmg. de 13 a 16 h i de 19:30 a 22:30 h

Novembre-Desembre 2014

C/ Roqueta, 10-12 TOSSA DE MAR (Girona) 972 343 536

TOT Girona I 149

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:29

Página 150

L’ILLA restaurant

S

ituat al cor del barri de la Devesa de Girona, al costat del pa-

colla, i on us oferim diferents opcions de menús a escollir.

lau firal i de l’auditori de Girona, ens trobem la Cafeteria Res-

A fora hi trobem una meravellosa terrassa, un lloc perfecte per disfru-

taurant l’Illa, on des de fa 16 anys donem el nostre servei

tar i gaudir d’una bona companyia a les tardes de bon temps i aprofi-

d’esmorzars i de menús diaris i de cap de setmana.

tar per a degustar les nostres tapes casolanes.

Als migdies hi podeu trobar un menú casolà i de qualitat de dilluns a

També oferim una gran oferta en beguda, a partir de les 19.00h de la

dissabte amb opcions a plats únics i combinats i a més sense proble-

tarda fins a les 22.00h les cerveses i refrescs els tenim a 1,50€.

ma per aparcar, ja que al venir a fer el nostre menú disposareu de 2

Tenim les galledes de 10 quintos estrella amb patates braves casola-

hores gratuïtes al pàrquig Güell.

nes d’aperitiu per tan sols 6,50, i la de 6 quintos per 4,50€

Tenim un ampli menjador a l’interior, un lloc ideal per a fer sopars de

Vine i refresca’t a l’illa!!!

CUINA CASOLANA Especialitat:

Tapes casolanes, embotits ibèrics i formatges

Preu menú:

9,50 € (laborables). 13 € (cap de setmana)

Horari:

Obert dilluns a dissabte de 7 a 24 h i diumenges

Menú per a grups de 7 a 14 h

150 I TOT Girona

Plaça Prudenci Bertrana, 6 GIRONA 972 228 419

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:29

Página 151

CAN MARQUÈS restaurant

S

ituat al costat mateix del Mercat del Lleó, Can Marquès és

ha molts plats destacats, però els grans gastrònoms recomanen els

un dels restaurants històrics de la ciutat de Girona. Fundat el

calamars a la romana, la llengua de vedella estofada amb bolets, la

1920, Eugeni Sànchez Marquès, a la sala, i Imma Jaime, a la

pota i tripa, els bunyols de Quaresma i, els dimecres d’hivern, l’escu-

cuina, han recuperat els esmorzars de forquilla i ganivet que tanta fa-

della i carn d’olla. Seria injust oblidar el peix i les verdures, el purè de

ma van donar als seus avantpassats. Can Marquès té la màgia i l’en-

patata i carn, i l’arròs amb sèpia i cabra de mar dels dijous. El tracta-

cant especial que tenen tots els restaurants situats al costat d’un

ment de les fruites és igualment molt acurat i, en temps de madui-

mercat central. Té fama la seva cuina de mercat i no és cap excusa, ja

xes, excel·leixen les amanides amb sucre i llimona i amb vi dolç al

que cada dia és canviant i adequada al que es pot trobar a partir de

gust del client. I un secret, a l’hora de les postres, demaneu ratafia, si

les set del matí a la plaça del Lleó, o també de Calvet i Rubalcaba. Hi

és de la seva que fan cada any, fareu un descobriment.

CUINA DE MERCAT Especialitat:

Calamars a la romana, arròs amb sèpia i cabra de mar

Preu menú:

14,50 €

Preu carta:

30 €

Horari:

De dilluns a dissabte de 9:00 h a 16:00 h i vespres dilluns, dijous i divendres de 20:30 h a 23:00 h.

Novembre-Desembre 2014

Plaça Calvet i Rubalcaba, 3 GIRONA · 972 201 001 www.canmarques.com

TOT Girona I 151

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:29

Página 152

MARILYN’S DINER restaurant

I

nspirat en els originals i autèntics “dinners” americants dels anys

amb els típics pancakes, batuts i cafè. Al migdia s’hi pot anar a fer un

cinquanta, Marilyn’s Diner és un restaurant per a tota la família

aperitiu o un menú, i a mitja tarda, a berenar. Per l’afterwork, Marilyn’s

en el qual s’hi ofereix el típic menjar americà com ara hambur-

Diner proposa els buckets, que són cubs de cervesa, sangria o combi-

gueses d’Angus o de vedella de Girona, patates fregides casolanes o

nats, amb nachos, patates o altres, a uns preus molt competitius.

braves, de les quals es pot repetir tantes vegades com es vulgui, a

Per sopar es pot optar per la carta, amb una àmplia selecció de plats

més de plats tex-mex, nachos, sandvitxos, hot-dogs, aperitius, amani-

deliciosos mentre es gaudeix de la música dels anys cinquanta a vui-

des o carns al grill. La carta, per tant, és una selecció del típic menjar

tanta i d’una ambientació exclusiva feta de neons, butaques de pell,

americà amb ingredients de gran qualitat i de Girona.

colors i molt d’optimisme.

En l’establiment s’ofereixen des d’esmorzars de la terra i americans,

I ara també t’ho portem a casa !

CUINA AMERICANA Especialitat:

Hamburgueses, patates fregides, tex-mex, sandvitxos

Preu menú:

Des de 9,95 €

Preu carta:

10 - 30 €

Horari:

De dilluns a divendres, de 8.30 h. a 24.00 h De dissabte a diumenge, de 11.30 h a 24.00 h

152 I TOT Girona

Figuerola, 24 GIRONA - 872 03 54 92 www.marilynsdiner.com

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:29

Página 153

AMARANTA restaurant

S

ituats a prop de la Devesa de Girona (prop de la Plaça Miquel

a la vegada que frescos i creatius. Els postres artesans estan curosa-

de Palol), al Restaurant Amaranta oferim des deI 2004 una cui-

ment preparats pels seus cuiners. Les especialitats són la fideuá a la

na vegetariana i vegana. Utilitzem productes de la terra, fres-

marinera, Ia mousaka, el risotto, el seitan elaborat de varies formes, a

cos i de temporada. Així com tot tipus de cereals, algues i proteïnes

més de moltes altres preparacions com canelons, lassanyes, amani-

vegetals. El local és molt acollidor i íntim. ldeal per sopar o dinar en

des, etc..... De dílluns a divendres al migdia oferim un menú diari per

parella i celebrar qualsevol esdeveniment amb els amics i familiars. El

13,60€. EI divendres a la nit i dissabte migdia i nit, podreu triar entre la

servei és molt cordial i atent. Tenim menú per a grups, i també oferim

nostra carta, un menú cap de semana de 18€ i el menú gastronomic i

menús per celíacs i altres intolerancies amb previ encárrec. Els nos-

de degustació. També hem obert un espai on podreu comprar els

tres plats estan plens de gustos especials, són variats, i molt elaborats

nostres productes per poder-los gaudir a casa.

CUINA VEGETARIANA Especialitat:

Fideuà, la mousaka, el risotto, el seitan elaborat de vàries formes

Preu menú:

De dilluns a divendres al migdia 13,60 € o 9 €

Horari:

De dilluns a divendres de 10 a 16h. Divendres nit de 20 a 23h i dissabte migdia i nit i vigílies festius

Novembre-Desembre 2014

Riu Güell, 31-33 GIRONA · 972 940 832 www.amarantavegetal.cat

TOT Girona I 153

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:29

Página 154

MAGUEY bar-restaurant

A

l cor de Girona, el Maguey es consolida com a restaurant gi-

cioses postres casolanes com el pastís de “tres leches” o les trufes al

roní que ofereix autèntica cuina mexicana de carrer, la de

tequila. Tot això acompanyat de una larga llista de cerveses mexica-

veritat, aquella que trobariem, a qualsevol parada de l'ex-

nas, “micheladas”, i també les famoses margarites clàssiques o de sa-

tens Mèxic. Amb una decoració colorista, sense caure en els tòpics de

bors. Per culminar pots degustar un tequila o mezcal de la seu variat

barrets i mariachis, ofereix un ambient agradable i recollit on degus-

llistat. El Maguey és una excel.lent opció per apropar-se a la gastrono-

tar, sempre amb productes frescos i de qualitat, els típics i clàssics

mia mexicana i gaudir d'un espai amb estil propi i d'un servei de qua-

“mole poblano”, “carnitas a la michoacana”, i els “taquitos de suadero”a

litat. A més, pots demanar el teu menjar per emportar i així disfrutar-

més de especialitats pròpies com la tostada de pollastre pibíl o els

ho a casa. I ara ,amb l'arribada del bon temps, arpofita per menjar a la

nachos atascón, i les de cap de setmana. per tancar l'apat amb deli-

terrassa assaborint les seves propostes. Us hi esperem!

CUINA MEXICANA Especialitat:

“Tacos”, enchiladas i Margarites

Preu carta:

12 - 25 €

Horari:

De dimarts nit a diumenge migdia de 13 a 15,30h i de 20,30 a 23,30h

154 I TOT Girona

Cort Reial, 1 GIRONA 659 695 631

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:29

Página 155

XANTARBAR bar-restaurant

X

antar Bar està situat en el cor del barri vell de Girona, a menys

ques del Maresme i pastissos cassolans A la nit fem un canvi de ritme

de 100 metres del cul de la lleona. Podràs gaudir de la seva

on els millors GinTonics, coctels i combinats es fan amos de la barra a

àmplia carta de tapes, vins i cerveses a l'interior del local

ritme de bon rock&roll.

amenitzat amb música en directe o en vinil, o a la seva imponent te-

Podràs gaudir d'actuacions en directe. Els dimecres de 20:30 a 23:00

rrassa.

obrim la nostra sessió "after work" amb sessions temàtiques punxa-

Una combinació de cultures es barregen a la seva carta, on podràs

des en vinil a càrrec de Big Villano (la banda del YuYu) i descomptes

triar entre les tradicionals tapes gallegues, pop a feira, empanada cas-

en els preus de les nostres cerveses i copes.

solana, tapes ucraïneses, galopse en salsa ragú, dironie amb ceba

No t'ho perdis, Xantar Bar esta en boca de tots!!

cruixent, xoriçets a l’infern d’orujo, gran varietat de creps farcides, co-

Mals temps... bones tapes!!

CUINA PINXO&MUSIC Especialitat:

Pop a la gallega, creps farcides, coques del Maresme Tapes gallegues i ucraïneses

Preu carta:

12 - 20 €.

Horari:

De diumenge a dijous de 12 a 2,30h Divendres i dissabte de 12 a 3h. Dimarts tancat.

Novembre-Desembre 2014

Plaça del Pou Rodó, 11 GIRONA 650 131 637

TOT Girona I 155

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:30

Página 156

CAN PUNXA restaurant-antic cafè-bar

R

eferenciat ja al costumari gironí de finals del segle XIX com

millor producte al client.

a hostal, Can Punxa uneix tradició centenària i innovació en

Entre les especialitats de la casa hi ha un ampli ventall d'amanides,

la gastronomia de la zona.

embotits i carns a la brasa, entre les quals en destaca especialment el

La reobertura de les seves portes l'any 1997, després d'una acurada

magret d'ànec i els peus de porc a la brasa. Can Punxa ofereix també

remodelació, va iniciar l'etapa actual, marcada per l’estil i la filosofia

una àmplia carta d’entrants, suggeriments de la casa, postres casola-

que l'han fet perdurar en el temps.

nes i gelats artesans.

Can Punxa ofereix una cuina de mercat sense massa sofisticacions,

Can Punxa es troba situat a només cinc minuts del centre de Girona i

tradicional i senzilla, que potencia la qualitat i el servei. Les seves

disposa d'aparcament, terrassa i un menjador reservat. A més, també

carns i embotits han estat especialment seleccionades per oferir el

fa menús per a grups.

CUINA DE BRASA I CATALANA Especialitat:

Carns a la brasa, pop a la brasa i peus de porc...

Menú:

Disposem de menús per a grups

Preu carta:

15 - 25 €

Horari:

De dilluns a dissabte de 20:00 a les 23:30.

Dissabte dinars.

156 I TOT Girona

Passeig Sant Joan Bosco, 2 GIRONA · 972 224 033 www.canpunxa.com

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:30

Página 157

CA LA PILAR restaurant

R

estaurant històric de la ciutat de Girona situat al Barri de Pont

ta de mostassa, la de carxofes confitades amb olivada, la de ventresca

Major. Fundat l’any 1953, el passat octubre va arribar als 60

de salmó amb bouquet d'enciams, entre d'altres. Al Restaurant Ca la

anys d’història. El restaurant disposa de tres menjadors amb

Pilar hi ha menjar de nivell com la Tripa de Bacallà amb escarxofes i

un aforament de 42 persones. Equipats amb llar de foc, calefacció i

pèsols, el morro i orella de porc amb cigrons, els peus de porc farcits

aire condicionat. Menjadors càlids amb sensació d’amplitud, digne

amb ceps, el bacallà a la catalana o el conill a la cassola.... Un altre plat

dels comensals més exigents. Ca la Pilar és especialista en la cuina

estrella durant tot l'any és el "xuleton" de quilo fet a la brasa. Totes les

tradicional catalana i cada dia ofereix una carta on hi destaca com a

carns són fetes amb carbó d'alzina. També hi ha peix fresc del dia se-

creació pròpia, el timbal de cibrons gratinat amb formatge gorgonz-

gons mercat. Per postresel nostre carro de postres amb pastissos de

zola i un orginal assortit d'amanides com la de bolets amb la vinagre-

creació pròpia on hi destaca el tiramisú i el Sacher.

CUINA CASOLANA I DE MERCAT Especialitat:

“Xuletón” de bou i peix a la brasa

Horari:

De Dilluns a divendres de 13 a 15,30h i de 20,30 a 22,30h Dissabtes de 13 a 15,30h

Novembre-Desembre 2014

Pont Major, 124 GIRONA 972 212 861

TOT Girona I 157

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:30

Página 158

L’ARGADÀ restaurant-braseria

S

ituat al bell mig de Girona, davant de Correus, L’Argadà us

de caça... Tenim un menú migdia molt complet on hi trobareu plats

ofereix un espai únic on podreu gaudir de la “brasa en viu” en

com l’escudella i carn d’olla, arròs a la cassola, o un bon rostit. També

el Grill de llenya on courem, per a tots vosaltres, la millor carn

tenim menús per a grups en els que segur que trobareu el que esteu

D.O. Girona i verdures amb el sabor i l’aroma inigualable que li dona

buscant. Aquest any s’acompleixen 120 anys de la fundació de la Ca-

la cuita amb llenya d’alzina.

sa i ens agradaria molt que ho vinguéssiu a celebrar amb nosaltres,

En la nostra Carta també trobareu grans plats tradicionals de la Cuina

amb els nostres plats, la nostra cuina i la nostra profesionalitat i per

Catalana com poden ser escalivades, cargols a la llauna, bacallà amb

descomptat amb el nostre personal i que pogueu gaudir d’un bon

samfaina... i com cada temporada us oferim els menjars que tant in-

àpat. I a la taula mai hi falten els tomàquets i alls per sucar les torra-

troduïts estan a la nostra dieta com els calçots, bolets, carxofes, carn

des! Us hi esperem!!

CUINA CATALANA I CARNS A LA BRASA Especialitat:

Arrossos, tapes i “montaditos”

Preu menú:

Laborables migdia 12 €

Menú grups:

23 € i 28 €

Horari:

De 13:00 h a 16:00 h i de 20:00 a 23:00 h

158 I TOT Girona

Avinguda Ramón Folch, 7 GIRONA · 972 218 405 www.argada.com

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:30

Página 159

SARATOGA restaurant

U

bicat a l’Eixample es troba aquest local mític a la vida de Gi-

sions. Per als professionals de Saratoga no hi ha res més important

rona des de l´any 1973. Per les quatre parets d’aquest esta-

que el client, i ho demostren amb fets com aquest: oferint sempre la

bliment han passat mil històries i anècdotes, s’han viscut

màxima qualitat. Des de fa quatre anys l’establiment aposta per una

grans moments i petits instants. Saratoga i el saber viure. Es tracta

cuina de mercat, feta de productes frescos i naturals de la terra.

d'assaborir un moment inoblidable, de saber valorar el menjar i de

A banda de la carta s’hi pot trobar un menú diari, a escollir entre 5

gaudir d’una bona beguda. A la seva carta s’hi poden trobar els pro-

primers i 5 segons, i també un menú de nit per als divendres i dissab-

ductes més frescos del mercat, carn, peix, fruites i verdures de la mi-

tes. Els professionals de Saratoga volen oferir sempre el millor d’ells al

llor qualitat, articles de proximitat. I per acabar l’àpat, un bon cafè, de

client; no és fàcil, però intenten que cada moment sigui sempre un

procedència cent per cent aràbica, i una selecta varietat de tes i infu-

bon moment.

CUINA DE MERCAT Especialitat:

Arrossos els dijous i pasta

Preu menú:

12 € (migdia laborables) 14,50 € (migdia dissabtes) 20 € (nit caps de setmana)

Horari:

De dilluns a dijous de 8 a 22h. Divendres i dissabtes de 8 a 23h. Diumenge tancat.

Novembre-Desembre 2014

St. Joan Baptista La Salle, 15 GIRONA - 972 224 970 www.saratoga.cat

TOT Girona I 159

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:30

Página 160

EL MUSEU DEL VI restaurant-tapes-bar

É

s un dels locals més coneguts i antics de Girona i està situat

que faci bo d’un bon àpat, un vermut o una copa disfrutant de l’am-

en unes de les zones turístiques i d’oci més concorregudes

bient de la ciutat i en un racó incomparable.

del Barri Vell, al carrer Cort Reial.

A l’entrar al local ens trobem amb dues plantes, a l'interior hi ha dues

Al Museu del Vi es pot degustar cuina tradicional catalana, una carta

sales per a restaurant però també es pot convertir en bar per poder

extensa de tapes tradicionals i creatives, amanides, plats combinats,

veure el futbol o depenent de les necessitats per a sopars de colla.

pizzes i entrepans. Tambè tenim menús especials per a colles.

La part de dalt està dedicada a bar però en època de molta activitat

Hem estat guanyadors de la primera edició del Girona Destapa't a la

com pot ser les fires de Girona o Temps de flors en que la concentra-

tapa 2011 i guanyadors de la segona edició al menú de tapes 2012.

ció de l’activitat se situa al Barri Vell i l’afluència de gent és molt alta,

El local disposa d'una gran terrassa per gaudir a l'estiu o qualsevol dia

es converteix en també en restaurant.

CUINA TRADICIONAL I CREATIVA Especialitat:

Cuina catalana. Tapes tradicionals i creatives

Preu menú:

De dilluns a divendres 12,50 €

Horari:

D’11 a 24h. Menjador de 12,30 a 24h

Dissabtes, diumenges i festiu de 14,95 a 16 €

160 I TOT Girona

El Museu del Vi Cort Reial, 4 GIRONA · 972 213 485 infoelmuseu@gmail.com · www.elmuseu.com

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:30

Página 161

COCOLINO restaurant-pizzeria

E

l 23 d’Abril de 1986 obre les portes el primer Cocolino de Gi-

frescos i de qualitat. Des de les originals amanides, passant per la pas-

rona. Actualment és la pizzeria més antiga de Girona. Situada

ta fresca, les pizzes clàssiques, sense lactosa o les de creació pròpia,

en els seus inicis al carrer Cardenal Margarit, al barri de l’ei-

fins a les delicioses postres.

xample. Es traslladà el 92 al barri de Pedret, un dels llocs amb més en-

Compta també amb una extensa carta de vins, menú setmanal al

cant de la ciutat.

migdia, menús per a colles a partir de 9 € i la pizza de la setmana al

Cocolino és una empresa familiar. El responsable de la cuina és en

preu únic de només 5€. Al menjador, el nostre cambrer Cristian, ofe-

Pere, amb una llarga experiència en el món del pa i de la pizza i l’ Im-

reix un servei atent, agradable i educat.

ma s’encarrega de les postres. L’elaboració de tots els nostres plats és

Tot plegat fa que Cocolino sigui un lloc on gaudir d’un bon àpat en

totalment artesanal i amb preferència pels productes autòctons,

un ambient acollidor.

CUINA CASOLANA I MEDITERRÀNIA Especialitat:

Pizzes, pasta i cuina casolana

Preu menú:

De dilluns a divendres migdia 9 i 12 €

Preu carta:

15 - 20 €

Horari:

De dilluns a divendres de 13 a 15,30h De dilluns a dissabte de 20,30 a 23,30h

Novembre-Desembre 2014

Pedret, 56-58 GIRONA · 972 224 047 cocolino@cocolino.cat

TOT Girona I 161

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:30

Página 162

HORREO restaurant

E

l nou restaurant El Horreo, situat a la urbanització Torre Va-

món de l’hostaleria, i a la seva carta presenten una gran varietat de

lentina de Sant Antoni de Calonge, oferix un espai únic on

plats per escollir, entre els quals destaquen el pop a la gallega, les os-

poder disfrutar de peix i carn frescos i de la millor qualitat.

tres, el rap negre, el lluç de pinxo i el virrey, com a peix estrella. A més

Disposa d’una petita peixateria gràcies a la qual el client pot escollir

ofereixen menús especialitzats com el de l’escamarlà o el del bolet, i

al moment el peix fresc que vol menjar –del Cantàbric i del Medite-

menús per a grups, casaments o celebracions,.

rrani– perquè li serveixin, cuinat, a la taula. Pels amants de la carn

El Horreo disposa de 4 menjadors, dels quals un és privat i es troba

destaca el “txuletó” o el filet asturians. A més, a la part de la sidreria, es

ubicat dins d’un “hórreo” de debò. El restaurant té capacitat per a 100

couen amb forn de llenya “lechals” i “cochinillos“, per encàrrec.

persones a l’interior i 150 a la terrassa., en la qual hi ha un agradable

Els propietaris d’El Horreo compten amb una llarga experiència en el

espai de chill out i servei de cockteleria.

CUINA MEDITERRÀNIA Especialitat:

Peixos frescos del Cantàbric i Mediterràni

Preu menú:

30 € de dilluns a divendres, cap de setmana 55 €

Preu carta:

50 €

Horari:

13h a 16h i 20h a 23h ( dimecres tancat tot el dia )

162 I TOT Girona

Crta. Sant Feliu a Palamós km.47 SANT ANTONI DE CALONGE · 972 653 596 www.restaurantehorreo.com

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:30

Página 163

ES PORTAL HOTEL GASTRONÒMIC restaurant

S

om en una masia restaurada del s. XVI situada a Pals, al cor de

desa i coneixement, amb el punt just d'innovació i creativitat. A Es

l’Empordanet. Trobareu un equip apassionat per la gastrono-

Portal Hotel Gastronòmic formem part del col·lectiu gastronòmic de

mia amb el seu xef, Joan Carles Sánchez, al capdavant del

la Cuina de l'Empordanet, amb l'objectiu de promoure la qualitat

restaurant Portal de Mar. Amb 8 habitacions i una suite, terrassa,

gastronòmica del territori. També hem subscrit la Declaració dels cui-

‘chill-out’ i un extens jardí que garanteix pau i tranquil·litat. La nostra

ners de Girona en suport als vins de la DO Empordà. A més, apostem

especialitat són els arrossos i els productes de qualitat del territori i

per tenir una majoria de vins de denominacions d'origen del país,

de temporada.

sense oblidar altres zones productores que poden ser d'interès per

La gastronomia d'Es Portal Hotel Gastronòmic es fonamenta en el

als nostres clients. Si voleu gaudir de la gastronomia, feu-nos una visi-

producte, de proximitat, de la màxima qualitat, tractats amb delica-

ta a Es Portal Hotel Gastronòmic.

CUINA EMPORDANESA ACTUALITZADA Especialitat:

Arròs, cuinem diverses especialitats conreades a Pals

Preu menú:

38€ el Menú Gastronòmic; 50 € el Menú Degustació

Preu carta:

Consultar a www.esportalhotel.com

Horari:

De 13h a 15,30h i de 20h a 22,30 h. Dilluns tancat

Novembre-Desembre 2014

Ctra. de Pals a Torroella, 17 PALS 972 636 596

TOT Girona I 163

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:30

Página 164

JIM’S bar-restaurant

J

a fa més de cent anys, que la familia Fabre Gimbernat treballa

doncs la cuina mai tanca i sempre esteu convidats a entrar-hi.

al servei de l'hosteleria gironina. Després d'unes merescudes

Si ho preferiu, hem incorporat un modern enginy de "catering" per a

vacances, hem reobert portes al denominat "carrer de l'oci

portar-vos a taula el que més us agradi allà on volgueu. No dubteu a

nocturn", el cèntric carrer figuerola de la nostre ciutat, Girona. Us ofe-

contactar amb nosaltres per a les vostres reunions o celebracions,

rim una renovada idea de l'hosteleria tradicional, avalat per la nostra

dins i fora de les nostres instal·lacions, us atendrem i ens adaptarem a

llarga experiència, amb un menú diari de cuina de mercat i casolana i

les vostres necessitats.

les tapes d'avui i de sempre. Tot barrejat amb els plats de producció

Ah! i si us ve de gust una copa, sapigueu que tenim una gran sel·lec-

pròpia com el pa artesà de pizza i la manofactura d'elaborats i carns.

ció de combinats i gintònics per arrodonir les nits de cap de setma-

Podeu venir qualsevol dia de la setmana a menjar a totes hores,

na. Us hi esperem!

CUINA DE MERCAT Especialitat:

Tapes, pizza, carn i peix

Preu menú:

10 €

Preu carta:

15 €

Horari:

De dilluns a diumenge de 8 del matí a 1 de la nit.

164 I TOT Girona

Figuerola, 38 GIRONA 972 203 293

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:31

Página 165

ROOM118 bar-restaurant

E

l restaurant, bar-cafeteria Room 118 està situat al centre de la

molt econòmic. I a més, d'allò més saludable.

ciutat de Girona, als peus de l'emblemàtic Hotel Ultònia. Un

Divendres i dissabte nit oferim un menú per 12€, amb la possibilitat

lloc on disfrutar d’un esmorzar econòmic en un ambient

d’allargar la vetllada disfrutant d’un combinat per 4 € adicionals. I no

comfortable i acollidor on poder gaudir d’un bon cafè, un entrepà o

et pots oblidar dels nostres montaditos al més pur estil donostiarra!

unes pastes..

Cada dijous per sopar pots degustar tots els montaditos que vulguis

Room 118 també ofereix al migdia un menú diari a partir de 8,90€

tant sols pagant la beguda. Room 118 té la més gran selecció en

que consisteix en un bufet lliure d'amanides, que pots completar, si

cockteleria i ginebres, oferint la possibilitat de compartir un espai re-

et quedes amb gana, per un assortit de plats de carn o peix a la plan-

laxant durant les nits del cap de setmana. També oferim servei de cà-

xa i amb les postres incloses quedareu d'allò més bé i per un preu

tering. I tot això amb un servei amable i un ambient modern i acurat.

CUINA DE MERCAT Especialitat:

Bufet d’amanides. Peix i carn

Preu menú:

Migdies des de 8,90 € Divendres i dissabte ni 12 €

Horari:

De dilluns a dijous de 7 a 24h Divendres i dissabte de 7 a 2,30h

Novembre-Desembre 2014

Avinguda Jaume I, 20 GIRONA 972 417 409

TOT Girona I 165

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:31

Página 166

DÚPLEX bar-restaurant

S

ituat al costat de l’emblemàtic Parc de la Devesa de Girona

compartir, i de segon podreu escoliir entre una gran varietat de pei-

molt aprop del centre i amb unes magnífiques vistes cap a

xos i carns, entre cuinats, planxa i brasa. I per acabar la nostra varietat

La Catedral i el Barri Vell hi trobem el Dúplex Restaurant.

de postres. A l’exterior hi trobem una de les terrasses més maques i

Dos grans menjadors per 80 i 40 persones, ideals per a fer-hi dinars o

fresques de Girona, on soportar les calors de l'estiu, on s’hi respira la

sopars de colla, d’empresa o comiats de solters/es o celebracions fa-

tranquil·litat de La Devesa i on gaudireu d’una agradable estada fent

miliars amb zona de jocs infantils i castell inflable que serà la delícia

un sopar romàntic, prenent un còctail o bé un Gintònic.

dels petits! També disposem de sales privades amb projector.

Som a pocs metres de l'Auditori i del Palau de fires de Girona, per tant

A la nostra carta hi trobareu un assortiment d’entrants de la cuina ca-

és un lloc ideal per sopar-hi abans o després d’un concert al mateix

talana, també uns pica-pica amb una selecció d’aquests entrants per

Auditori. Us hi esperem !!

CUINA CATALANA Especialitat:

Sopars per a grups

Preu menú:

Diari 9,50 i menú per a grups 15 i 20 €

Horari:

Dimarts i dimecres de 8,30 a 23,30h De dijous a dissabte de 8,30 a 2h.

Diumenges de 10 a 23,30h

166 I TOT Girona

Ronda Ferran Puig, 39 baixos GIRONA · 872 080 700 www.duplexrestaurant.es

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:31

Página 167

RESTAURANT PONT MAJOR bar-restaurant

D

irigit per Josep Maria Suñer i Nuri Passarell, el Restaurant

encàrrec, com ara mariscades, sarsueles, suquets, arrossos, peix al

Pont Major, que va obrir les seves portes el passat 8 de

forn....

maig, reprèn l’activitat de l’antic establiment per donar-li un

De la carta del Restaurant Pont Major en destaquen plats com ara el

aire nou i modern, amb especialitats com ara els diversos tipus de

carpaccio tres colors, de pop, rap i salmó; el magret d'ànec amb llit

carpaccios de carn i de peix, els magrets d’ànec, els cuinats de l’àvia i

de ceps, reducció d'oporto i sal maldon; el rostit de l'àvia, i el pastís

els pica-pica de marisc que s’havien fet durant molts anys en aquest

de mousse de xocolata.

mateix local. Aquest restaurant, de cuina catalana i de mercat, ofereix

El restaurant disposa de tres menjadors, amb capacitat per a 70 per-

esmorzars de forquilla i ganivet, a més de menús diaris, sopars per a

sones, servei de bar durant tot el dia i un ampli aparcament al darrera

colles (adaptables a tot tipus de pressupost) i tot tipus de peix per

per als clients.

CUINA CASOLANA Especialitat:

Carpaccio, magret d’ànec, rostit de l’àvia.

Preu menú:

11 €

Preu carta:

20 - 30 €

Horari:

De 8 .00 h a 23.00 h, de dimarts a diumenge. Dilluns

tancat, excepte vigílies i festius.

Novembre-Desembre 2014

Pont Major, 106 GIRONA 972 41 10 80

TOT Girona I 167

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:31

Página 168

TXALAKA bar-restaurant

S

ituat a tocar del parc de la Devesa de Girona, i a cinc minuts

tanejada pels productes de la cuina basca i l'exitosa fórmula de “mon-

del Barri Vell, trobem el restaurant Txalaka, especialitzat en

taditos” i tapes. Totes aquestes tapes són el·laborades amb materials

cuina basca i catalana. Els clients podran dinar, sopar o picar,

de primera qualitat i rigorosament seleccionats, i es van presentant i

ja que l'extensa oferta de tapes i “montaditos” del Txalaka no deixa in-

oferint al públic a mesura que surten de la cuina. Txalaka disposa de

diferent a ningú i se'n pot gaudir qualsevol hora del dia. Des dels

menús especials i menús diaris de migdia a 11€. Per a grups oferei-

seus inicis el Txalaka s'ha caracteritzat per l'exquisidesa dels seus plats

xen menús de 27, 29 i 37€. També disposen d'una carta completa

i pel tracte amable que dóna a tots els seus clients, uns factors que

acompanyada per la millor selecció de vins. Disposem d’una sala, un

sumats a la professionalitat dels seus treballadors fan que els clients

menjador interior i una terrassa. Passeu un moments inolvidables

se sentin com a casa i sempre vulguin repetir. La seva carta està capi-

amb la família, amics o parella en el nostre restaurant d’estil rústic.

CUINA BASCA I CATALANA Especialitat:

Montaditos i tapes

Preu menú:

11 €. Menús per a grups

Horari:

Obert cada dia de 13 a 16h i de 19,30 a 23,30h

168 I TOT Girona

Bonastruc de porta, 4 GIRONA 972 225 975

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:31

Página 169

GRAN MURALLA restaurant

E

l restaurant "Gran Muralla" del carrer de la Creu de Girona va

amants de la cuina asiàtica podran assaborir en la nostra carta. El res-

obrir les seves portes l'any 1988. Les obres i adequació del lo-

taurant el porten l'Antonio i la Teresa, que ja havien treballat prèvia-

cal van començar a principis d'any, i la seva inauguració va

ment a la "Gran Muralla" de Roses i a la "Gran Muralla" del carrer Eixi-

ser el 29 de Juny de 1988, per tant l’estiu passat va complir els 25

menis de Girona i que per tant tenen una gran experiència en aquest

anys, una gran fita per nosaltres. En un ambient agradable i acollidor,

tipus de cuina. Fan menjar per emportar i també el porten a domicili

distribuït en dos nivells i amb decoració oriental podràs disfrutar de

tots els dies de la setmana, migdia i nit, a partir dels 10€ de comanda.

la cuina asiàtica que prové de Hong Kong, situada a la regió de Can-

Els avala aquesta llarga trajectòria al capdavant del restaurant i volen

ton a Xina, una cuina típica en tapes, fondos, verdures, ànec lacat, va-

donar les gràcies a tots els clients i amics que han confiat i confien en

rietat amb sushi japonès... i altres especialitats per degustar, que els

el Gran Muralla. Veniu, us hi esperem.

CUINA ASIÀTICA Especialitat:

Sushi japonès, ànec lacat

Preu menú:

A partir de 7 €, 8 €, 9 €

Preu carta:

12 €

Horari:

De 13 h a 15,30 h i de 20 a 23,30 h Dimarts tancat

Novembre-Desembre 2014

Carrer de la Creu, 10 GIRONA 972 222 347 · 972 222 317

TOT Girona I 169

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:31

Página 170

LA RIBA restaurant

L

a Riba fa 7 anys que va obrir les seves portes per oferir als seus clients una cuina tradicional catalana, amb tocs d’avantguarda, especialitzada en peix, marisc i arrossos. Els seus plats de cuina autòctona, mediterrània i de mercat, molt actualitzada, s’elaboren sempre amb productes de la millor qualitat. Els plats estrella de la seva carta són el peix al forn, la gamba de Palamós i els xipirons, entre d’altres. A més, s’hi poden degustar els millors arrossos i suquets de peix de la zona de Girona.

De dilluns a divendres, no festius, La Riba ofereix un menú de migdia de 16 €. A més, de dilluns a diumenge, migdies i vespres, hi ha disponibles

dos menús de 25 € i 35 €, que inclouen un pica pica complet i tres plats a escollir de segon, tot això banyat amb bons vins i unes delicioses postres elaborades de forma artesanal. També en destaca la mariscada de 55 €, composta per un primer fred, un segon de fritura i un tercer de planxa.

La Riba està situat a la plaça Indepèndencia, en ple centre de Girona, i ofereix al client el privilegi de menjar tant a l’interior com a l’aire lliure mentre gaudeix d’unes vistes espectaculars al riu Onyar, amb la catedral de Girona i Sant Fèlix al fons, en un ambient agradable i amb un excel.lent servei professional. El restaurant està obert tot l’any, i té una capacitat aproximada per a 50 comensals.

CUINA DE MERCAT Especialitat:

Cuina mediterrània

Preu menú:

De dilluns a divendres, migdies, 16 € Cada dia 25 i 35 €

Horari:

170 I TOT Girona

Obert tota la setmana, migdies i vespres

Plaça Independència, 12 GIRONA 872 081 490

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:31

Página 171

9 GARGOT cafeteria-restaurant

S

om a la Gran Via de Jaume I, a prop dels Jutjats, de la Devesa,

Hem apostat per la cuina tradicional, moderna i variada, i cada dia

del Barri Vell, del Mercadal i de la Plaça de Sant Agustí. Això

oferim una gran varietat de cuinats en els menús. El peix i la carn ens

fa que el nostre establiment sigui un dels locals més cèntrics

entren fresc cada dia i ens agrada cuinar-les a la planxa, de la manera

de la ciutat, tant en hores d’oficina com en l’horari nocturn. Precisa-

més saludable possible i que, a més, permet obtenir el seu màxim sa-

ment, de dijous a dissabte tenim obert fins a la mitjanit.

bor. El foie gras mi cuit i la tonyina fresca a la planxa són entre els nos-

Com que cada dia obrim a dos quarts de vuit del matí, també fem es-

tres plats més destacats. A més a més, ens hem especialitzat en risot-

morzars de forquilla. També tenim un menú de migdia a 9,9 euros, i

tos.. Demaneu sempre pels nostres risottos i us sorprendrem, espe-

menús adaptats a totes les colles, amb preus que oscil·len entre els

cialment amb el de pernil, espàrrecs i bolets. Les nostres postres tam-

15 i els 25€.

bé són casolanes.

CUINA TRADICIONAL, MODERNA I VARIADA Especialitat:

Rissottos, peix i carn fresca diària, postres casolans

Preu menú:

Diari 9,90€ i cap de setmana 11,50€

Preu carta:

16 -22€

Horari:

De dilluns a dimecres de 7,30h a 20h De dijous a dissabte de 7,30h a 24h

Novembre-Desembre 2014

9 Gargot Avg. Jaume I, 18 GIRONA 972 214 355

TOT Girona I 171

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:31

Página 172

ARRÒS I PEIX restaurant

E

l restaurant Arròs i Peix situat al barri vell, és un innovador

ferent de menjar arròs i peix. Els propietaris compten amb una llarga

restaurant, una impressionant parada de peix i marisc fresc

experiència en el món de l'hostaleria i és que Arròs i Peix ja fa temps

crida l’atenció des de fora i us convida a entrar. Té un servei

que existeix a Vic. El restaurant està obert cada dia, migdies i nit, ex-

excel·lent de cuina i menjador, i la particularitat de què et pots fer

cepte els diumenges a la nit i tot el dilluns, dia que no hi ha peix fresc

"l'auto comanda", per tant, el preu el poses tu! Compta amb una mo-

als mercats. Podreu escollir entre una gran varietat de plats, ja siguin

derna cuina preparada per servir de forma ràpida i eficient al client.

de la parada o de la nostra pissarra on hi trobareu, entre altres: ama-

S'escull el producte de peix o marisc, com si el compressis en una

nides, verdures, peix, carn, fideuàs i una gran diversitat d’arrossos (cal-

peixateria, te’l cuinen i te’l porten a taula. El tipus de peix o marisc és

dós, de peix i marisc, d’espardenyes, negre…) Arròs i Peix, el millor

molt variat i a uns preus molt assequibles. Es tracta d'un concepte di-

peix fresc i marisc, de la llotja al plat!

CUINA DE MERCAT Especialitat:

Arròs i peix

Preu menú:

El poses tu

Preu carta:

El poses tu

Horari:

Obert cada migdia i vespre, excepte diumenge nit i tot el dilluns

172 I TOT Girona

Ciutadans, 20 GIRONA 972 426 300

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:31

Página 173

SUSHI BAR restaurant

E

l Sushi Bar és freqüentat per un bon nombre de comensals

El Sushi Bar ofereix un menú de 10 €, cada dia laborable, de dilluns a

que no es volen perdre la millor cuina japonesa de Girona,

divendres al migdia, en el qual es pot escollir entre tres primers i tres

sana i saludable, feta amb experiència i bona mà. Entre la se-

segons, amb beguda i postres inclosos. Totes les tardes, l’oferta de

va oferta hi ha makis, nigiris i sashimis, fideus udon i ramen i tempu-

“Tapa per un 1€”. I no es pot oblidar la carta de combinats take away,

res de verdures, per acompanyar-ho, una acurada selecció de vins,

amb preus més econòmics, en les quals hi ha diferents combinacions

caves, sakes i cerveses japoneses i nacionals. I de postres, l’especialitat

com el Sushi box amb menús de 8, 12 o 18 peces. Amb l’oferta take

de la casa, el gelat fregit, de vainilla o xocolata. Com a última novetat,

away, per cada 10 €, Sushi Bar regala una cervesa nacional Sant Mi-

el pack Sushi Kids, per als més petits, a 5,50 €, amb regalet al Sushi

guel 1516, i per cada 22 €, una ampolla de vi blanc Oroya.

Bar de l’Espai Gironès.

Ara, també, Sushi Bar es troba a Figueres.

CUINA JAPONESA Especialitat:

Makis, Nigris, Sashimis i Yakitoris

Preu menú:

Migdies feiners de dilluns a divendres 10 €

Preu carta:

10 - 15 €

Horari:

De dilluns a dijous de 12 h a 23 h, divendres i dissabte de 12 a 24 h i diumenge de 16 a 23 h

Novembre-Desembre 2014

Pl. Independència, 12 GIRONA · 872 081 490 Espai Gironès · SALT · 972 439 293 Parc Bosc · FIGUERES · 609 066 507

TOT Girona I 173

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:31

Página 174

LA VEDETTE bar-restaurant

S

ituat al cor del Barri de Sant Feliu dins l´antiga muralla de Gi-

varietat d’hummus, guacamole, patés, formatges i crepes dolces dins

rona, La Vedette és un lloc ideal per menjar a on la moderna

d’un entorn incomparable. Una de les nostres especialitats és la fon-

decoració ha sabut respectar els anys d’història i l’orígen del

local amb les voltes i les pedres de la muralla.

due de formatge suïs "moitie moitie" elaborada amb autèntics formatges de la regió i també la raclette de formatge suís. La fondue és

La cuina és un resum de molts anys d’aprenentatge i de viatges a on

un tipus de sopar poc convencional però que és molt especial per

la base és la cuina francesa, concretament bretona. Hi podreu de-

gaudir en companyia de familiars o amics. Entre setmana, al migdia

gustar un ampli assortiment de galetes bretones elaborades amb fa-

oferim un menú equilibrat amb moltes opcions per escollir. I també

rina de blat sarraí combinades amb condiments tradicionals i exòtics,

us fem saber que la farina de blat sarraí es apte per celíacs. Com a no-

entre d’altres plats com serien les amanides amb tagine de pollastre,

vetat ara també La Vedette desde casa a: www.portamu.com

CUINA BRETONA SUÏSSA Especialitat:

Galets bretonnes , fondues i raclete de formatge

Preu menú:

10,50 €. Menú fondue de formatge 15,20 €

Preu carta:

15-18 €

Horari:

Obert tots els dies excepte diumenge i dilluns migdia.

No servim fondues divendres i dissabte nit.

174 I TOT Girona

Carrer de la Barca, 17 GIRONA · 972 204 158 lavedetterestaurant@gmail.com

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:32

Página 175

LA PERLA bar-restaurant

L

a Perla és una bonica marisqueria situada a St. Julià de Ramis,

de dilluns a divendres menú de 11€ tot inclòs; els vespres i caps de

a 5 minuts de Girona. El restaurant compta amb amplis men-

setmana menú de 16€ i menús especials per a grups a partir dels

jadors i salons privats, ideals per a tot tipus de celebracions,

banquets, comunions, batejos, dinars d’empresa, sopars de grup...

20€. A banda, podeu trucar-nos a qualsevol hora del dia per encarregar paella marinera o fideuada per emportar, el temps d’espera és de

Podeu gaudir d’una extensa varietat de plats elaborats amb produc-

20 minuts aproximadament. A La Perla disposem també de servei de

tes frescos i de temporada, tot en un ambient agradable i acollidor.

bar on pots veure, en pantalla gegant, tots els partits de Lliga, Copa i

Des de delicioses mariscades i graellades de peix fins tot tipus d’a-

Champions tot degustant unes tapes, carn a la brasa o entrepans i a

rrossos i fideuades al gust dels nostres comensals.

més pots reserva taula. Pots fer la teva reserva al 972 171 297. T'espe-

A més, us proposem menús adequats a cada moment: els migdies

rem, vine a conèixer-nos!

MARISQUERIA Especialitat:

Arròs amb llamàntol. Graellada de peix

Preu menú:

11 €

Preu carta:

A partir de 16 €

Horari:

Obert tot el dia

Novembre-Desembre 2014

Avinguda de França, 175 SANT JULIÀ DE RAMIS · 972 171 297 www.restaurantbarlaperla.com

TOT Girona I 175

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:32

Página 176

CAFÈ DEL PARC cafeteria-restaurant

S

ituat al bell mig del Parc del Migdia, un dels pulmons verds

orxates i vermuts per fer un aperitiu, fins a un bufet lliure format per

de la ciutat de Girona, es troba el Cafè del Parc, un establi-

amanides, plats vegetarians per dinar, hamburgueses artesanes,

ment que per la seva ubicació, al costat de l’estany del parc i

100% vedella de Girona, treballada per Can Raliu de Jafre, acompan-

envoltat de natura, es converteix en únic de la seva categoria.

yades del pa de Casa Moner. El Cafè del Parc ofereix també una gran

Amb una capacitat per a més de 120 persones, la seva terrassa és

varietat de cerveses, vins i postres. La capacitat del local s’adapta a

una de les més privilegiades de la ciutat, on el client es troba amb

una gran varietat de clients, taules individuals, en parella o grups

un gran assortiment de plats i fòrmules de menú, amb la garantia de

nombrosos. El restaurant està obert tot l’any i durant les nits adqui-

qualitat del Grup Boira. Al Cafè del Parc es pot gaudir des d’un bon

reix un caire màgic gràcies a les vetllades úniques al costat de l’es-

esmorzar, amb sucs naturals i entrepans variats, passant per tapes,

tany.

CAFETERIA I RESTAURANT BUFET LLIURE Especialitat:

Hamburgueses artesanes i plats vegetarians

Preu menú:

De dilluns a divendres 9,90 €.

Bufet infantil a 6,50 €.

Dissabtes, diumenges i festius 11,50 €

Horari:

De dilluns a dijous de 9:30h a 20h, dissabtes, diumenges i festius de 9:30h a 20:30h

176 I TOT Girona

Parc Migdia, 9 GIRONA 972 202 414

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:32

Página 177

BUBBLES gastrobar-restaurant

B

ubbles Gastrobar és fruit de la nostra evolució personal i pro-

ques com d’autor i racions elaborades, sempre cuidant el producte

fessional. A través de vàries generacions, hem contemplat

perquè cada degustació sigui única. Tenim un menú de tapes amb 6

impassibles la trajectòria de la nostra cuina, meravellant-nos

tapes d’entrant, un segon, postres i beguda per 25€, un menú degus-

amb la diversitat del producte que treballem i agraïnt la possibilitat

tació per disfrutar de tota la varietat de la nostra cuina i 2 menús per

de poder-lo compartir, d’avis a pares i de pares a fills. És un projecte

a grups un de 35€ i un de 45€ “. També podràs disfrutar del “showcoo-

que reneix i reinventa la cuina de l’antic Restaurant Albereda que fou

king”, tapes en parella, racions entre amics... tot dins un espai on sen-

referent indiscutible dels fogons gironins. Una idea original, diferent,

tir-se especial, on no existeix el temps, on les emocions cobren sentit

atractiva i sobretot jove i moderna, que al mateix temps respecta la

i on el cor balla al so de la gastronomia, una bombolla de sensacions.

tradició culinària gironina. Oferint tapes i mitges racions, tant clàssi-

Benvingut a Bubbles, on la fragilitat ens fa indestructibles.

CUINA DE MERCAT Especialitat:

Tapes d’autor i clàssiques

Preu menú:

Migdia 15 €. Vespre 25 €

Horari:

De 8 a 16h i de 20 a 23,30h

Novembre-Desembre 2014

Passeig José Canalejas, 6 GIRONA · 972 226 002 www.gastrobubbles.com

TOT Girona I 177

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

29/10/14

10:28

Página 178

NÚRIA bar-restaurant

S

ituat a la plaça Poeta Marquina de Girona, el Núria és un dels

trepans variats. Es pot escollir entre una gran varietat de cerveses i

locals més emblemàtics no només per als mateixos gironins,

una extensa carta de tapes disponibles a partir de mig matí. Hi desta-

sinó també per als visitants de la ciutat. La seva singular estè-

quen els calamars a la romana, les croquetes de rostit i les patates

tica, amb estructura de vidre, l’ha convertit fins i tot en plató de cine-

braves, entre molts altres plats. Al migdia podeu trobar el plat del dia,

ma en més d’una ocasió. Ara presenta la novetat de les hamburgue-

un plat complert adreçat als que tenen pressa, per només 7,90 € (plat

ses artesanes de 140 grams, 100% vedella de Girona treballada per

del dia + beguda + postres o café); l’oferta menú-hamburguesa

Can Raliu de Jafre, una excel·lent fòrmula de menú que es pot menjar

(hamburguesa + patates + beguda), per 6,50 €, o el menú-butifarra

a qualsevol hora del dia. A partir de 3,90 €, el client hi pot trobar fins a

artesana, elaborat amb pa de coca torrada de Casamoner i beguda

vuit varietats d’hamburguesa. Per esmorzar hi ha sucs naturals i en-

per 6,50 €.

CUINA VEGETARIANA Especialitat:

Hamburgueses catalanes

Preu menú:

7,90 €

Horari:

Obert tot l’any de 6 a 23,30h

178 I TOT Girona

Plaça Poeta Marquina s/n GIRONA 972 217 519

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:32

Página 179

LA CALÈNDULA espai gastronòmic

L

a Calèndula ha reobert després de l'estiu amb alguns canvis,

Guardeu gana per les exquisites postres i gelats d'elaboració pròpia.

per convertir-se en un espai gastronòmic on hi tenen lloc

En acabat deixeu-vos aconsellar algunes de les infusions amb her-

una Aula, on la Xef Iolanda Bustos realitza diferents cursos i

bes i flors fresques que disposen.

tallers. Una Botiga des d'on venen productes de la marca Beuflor

Els trobareu a la zona sud de Girona, al barri de l'Eixample. Des d'allà

d'elaboració pròpia: cervesa Gala de flors, confitures i conserves, el

us obriran una finestra al paisatge a través del tast. Esperem que

Xampanyet de saüc... I el Restaurant on podreu gaudir de noves pro-

gaudiu del passeig!

postes amb una carta renovada, del menú setmanal de mercat, i del

Podreu conèixer les novetats, activitats i tallers del nostre espai gas-

menú gastronòmic silvestre amb ingredients que la meteixa xef re-

tronòmic seguint-nos a les xarxes socials. Ens trobareu a Facebook,

col.lecta dels boscos i camps del Baix Empordà.

Twitter i Instagram. @lacalendula

CUINA DE PAISATGE I DE MERCAT Especialitat:

Cuina de mercat amb tocs florals També carns i peixos a la brasa. Postres i gelats propis.

Preu menú:

Laborables 22€. Consulteu altres menús a la botiga del seu web.

Horari:

Migdies de dimarts a dissabte de 13:00 a 15:00 h Vespres divendres i dissabtes de 20:30 a 22:30 h.

Novembre-Desembre 2014

Travessia de la Creu, 33 GIRONA · 872 03 33 33 www.lacalendula.net

TOT Girona I 179

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:32

Página 180

L’AVELLANEDA restaurant-estanc & chill out

A

les portes de la immortal ciutat des del S. XII es troba la masia

tradicional, de ben segur hi trobareu el vostre plat. Aprofiteu el Sol

on hi ha el restaurant estanc de l’Avellaneda. Acollidor, singu-

d’hivern i la fresca de l’estiu a la magnífica terrassa; no deixeu passar

lar i amb molta història fou i és lloc de trobada per fer un bon

l’ocasió de prendre unes copes al bar “chill out” durant les nits d’estiu.

àpat, un esmorzar o berenar, o només un cafè. De les àvies de la casa

Veniu a planificar la feina, a parlar de negocis o simplement a naveg-

heretàrem la cuina tradicional catalana que oferim cada dia amb un

ar aprofitat la nostra xarxa WIFI pels clients. No tindreu problemes per

bon menú feiner, un ampli menú de la casa, dinars i sopars per a

aparcar si voleu venir amb colla, tenim un aparcament molt gros amb

grups, colles i convencions. Tenim obert tots els dies, també els festius.

moreres i bonics jardins on la mainada hi podrà jugar. Trobaràs el nos-

Gaudiu de les millors carns a la brasa cuites amb carbó d’alzina,

tre plat del dia a 8,75 € i també tenim plats per emportar. Si véns a

amanides, cargols i de la cuina del bacallà. La nostra carta és variada i

sopar i és el teu aniversari et regalem una ampolla de vi o cava.

CUINA CASOLANA Especialitat:

Carns a la brasa, cargols, bacallà i cuina catalana

Preu menú:

Menú de dilluns a divendres 11 €. Menú festius 18 €.

Horari:

Restaurant: Hivern, de dill. a dij. de 8 a 20 h, div. i diss. de 8 a 23 h i dmg. de 13 a 17 h. Estiu, de dill. a diss. de 8 a 23:30 h i dmg. de 13 h a 16 h Chill out: Les nits d’estiu

180 I TOT Girona

Carretera Barcelona, 483 GIRONA · 972 214 803 avellaneda483@gmail.com

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:32

Página 181

SANT PONÇ cafeteria-restaurant

E

l 1975 vam plantar la llavor d’un nou concepte de restauració

tisseria artesana, elaborada a casa nostra. En els plats calents tenim

a la ciutat de Girona i comarques. Des d´aleshores treballem

les arrels ben assentades en la cuina tradicional del nostre país, basa-

per oferir als nostres clients la millor qualitat de producte al

da essencialment en la dieta mediterrània. A la cafeteria podreu assa-

millor preu i ens adaptem dia a dia als nous temps sense perdre la

borir l’aroma i el gust d´un bon cafè, gran varietat d´infusions, tes i

il·lusió amb un servei acurat i professional, basat sobretot en la calide-

entrepans .

sa del tracte humà que ens avala i ens fidelitza.

Ens trobem a deu minuts a peu del centre de Girona, entre la ciutat i

Obrim cada dia de la setmana per oferir-vos un ventall gastronòmic

l´Hospital Josep Trueta, al centre Comercial Sant Ponç. Disposem

variat, fresc i saludable. Us oferim un ampli assortit d´amanides que

d´aparcament .

renovem diàriament amb productes del nostre mercat, així com pas-

Us hi esperem!

CUINA MEDITERRÀNIA Especialitat:

Cuina casolana catalana

Preu menú:

A partir de 12 €

Horari:

Obert cada dia excepte dilluns a la nit

Novembre-Desembre 2014

Avinguda de França GIRONA 972 214 201

TOT Girona I 181

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:32

Página 182

KM 0 restaurant

S

embla que últimament hi ha un boom de restaurants que

la pintura, el terra, o algun detall no siguin perfectes, és especial per-

s’especialitzen en fer hamburgueses, però quants en coneixes

què hi hem dedicat moltes hores i molt carinyo. Ens diem KM0 per-

en què l’hamburguesa sigui d’autor? “D’autor” significa que el

què treballem amb productes de proximitat, però molta gent no sap

producte es fa i es prepara al mateix establiment, i això és el que fem

el significat de km0, així que hem ambientat el local amb senyals de

nosaltres; tant les nostres hamburgueses, com els postres, tapes o

trànsit customitzades, cons, una moto… D’aquesta manera, el primer

amanides les elaborem a la nostra cuina i comprem cada dia perquè

que et ve al cap és pensar en carreteres… però sense exagerar; no

el producte sigui fresc.

volem que sembli una autoescola.

El nostre restaurant és petit, però acollidor, i el més significatiu és que

Som atents amb tota persona que trepitja el nostre local, sigui per di-

l’hem decorat nosaltres mateixos, amb les nostres mans, i encara que

nar, sopar, o senzillament per fer un cafè.

CUINA D'AUTOR Especialitat:

Hamburgueses d'autor, tapes i amanides

Preu menú:

7€ migdia

Preu carta:

12€ aprox.

Horari:

De dilluns a dimecres de 9 a 17h.

Dijous i divendres de 9 a 17h i de 20 a 00h Dissabte de 20 a 00h

182 I TOT Girona

Pujada Sant Domènec, 9 GIRONA 972 216 981

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:32

Página 183

EL RACÓ D’EN PEP restaurant

S

om en Pep i la Joana. Vàrem obrir el nostre restaurant el fe-

boració pròpia. I al menjador hi tenim a la Joana que us farà sentir

brer del 1994, fins a dia d'avui intentem satisfer els nostres

com a casa juntament amb tot el nostre equip de treball. Disposem

clients i fer-los amics de casa. Som un restaurant de caire fa-

de vàries sales i de la nostra terrassa carpa, acondicionada per donar-

miliar, en Pep a la cuina, intentarà que gaudiu dels seus plats de cui-

vos el millor servei, ideal per a tot tipus d’àpats i cel·lebracions: bate-

na de mercat amb incursions de plats atrevits, ben elaborats i amb

jos, comunions, trobades familiars, d’empresa,...

productes de temporada, com els cargols secs amb salsa de tomata i

Disposem d’un parc infantil, ideal per tal que la mainada passi una

allioli a l’estil de’n Pep o un filet de porc a la brasa gratinat amb allioli

bona estona. Ens trobareu molt a prop de Girona en una zona amb

de sobrassada i mel.

molt bon accés i aparcament. Desitgem que quan vingueu a casa,

També trobareu una extensa carta de postres on la majoria són d’ela-

quedeu satisfets.

CUINA DE MERCAT I CASOLANA Especialitat:

Cargols, filet de porc a l’allioli i sobrassada...

Preu menú:

Feiners 11 €. Menú Cap de setmana, consultar

Preu carta:

Preu mig entre 20 -30 €

Horari:

Dilluns tancat (Excepte vigílies i festius) De dimarts a diumenge de 13 a 16h Nits de divendres i dissabtes de 20:30 a 24h

Novembre-Desembre 2014

Carretera Santa Afra, afores s/n · Sortida autopista AP7 Girona Oest SANT GREGORI · 972 428 180 · 972 428 418 · racodenpep@yahoo.es www.elracodenpep.com · GPS N 42. 001091 W.2735412

TOT Girona I 183

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:32

Página 184

ARTUSI bar-restaurant

U

bicat al cor del barri vell de Girona, el Restaurant Artusi recull

A la ciutat del nord d'Itàlia de Forli (Cesena) es troba la Casa Artusi, un

el concepte de cuina fresca, natural, lleugera, mediterrània,

centre dedicat a la recerca culinària. El centre compta amb diferents

amb plats elaborats a partir de productes del país, de màxi-

espais com la biblioteca, escola de cuina amb restaurant, i diferents

ma qualitat, que es poden degustar en un ambient acollidor i amb

salons que avui aglutinen també esdeveniments vinculats a la gas-

una inmillorable relació qualitat-preu. És per això que al Restaurant

tronomia i reconeguts a nivell mundial (cursos de cuina, tallers, fires i

Artusi tenen especial importància els pernils de gla, formatges, foies,

exposicions, etc.). Amb una forta empremta cultural dedicada a Pelle-

amanides, carns de porc ibèric i de vedella criada a Girona, que es

grino Artusi com a recopilador de receptes populars domèstiques, és

poden degustar tant al restaurant com en forma de tapes variades

un lloc de visita per als estudiosos, turistes i amants en general de la

acompanyades d'una selecció de vins de les millors D.O. del país.

bona cuina elaborada a partir dels productes de la terra.

CUINA DE MERCAT Especialitat:

Cuina Mediterrània

Preu menú:

Setmanal 14 €, també hi ha l'opció de mig menú 9,00€.

Dissabtes 16 €

Preu carta:

25 € preu mig

Horari:

De dilluns a dissabte de 8 a 23h

184 I TOT Girona

Plaça de les Castanyes, 6 GIRONA · 972 487 327 www.restaurantartusi.com

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:32

Página 185

SAVOY restaurant

L

‘elegant Cafè Savoy que està situat al bell mig de Girona, a l’i-

Girona, un assortiment de pastissos casolans, flam de formatge, mel i

nici del carrer Nou, va tornar a obrir les portes, ara fa dos anys,

mató o fruita del temps.

de la mà de la família Nicolazzi, amb una decoració totalment

A banda del menú del migdia el Savoy us proposa tant dinars com

modernitzada però mantenint l’essència, l’encant, el caràcter i la tra-

sopars per encàrrec i disposa d’una sala ideal per reunions, presenta-

dició de sempre.

cions d’empresa i tot tipus d’esdeveniments amb cabuda per 40 co-

El Savoy ofereix a través del seu menú, una cuina de mercat creativa

mensals.

que al mateix temps sigui equilibrada i lleugera. Ens proposa poder

Al llarg del dia disposa d’una àmplia oferta d’entrepans freds i calents,

escollir entre tres entrants, tres segons i tres postres, tals com el tàrtar

creps, smoothies, cafès i esmorzars,... que podràs degustar a partir de

de salmó, el bacallà amb all i oli de romesco, l’entrecot de vedella de

les 7 del matí i al llarg del dia.

CUINA DE MERCAT Especialitat:

Cuina de mercat creativa

Preu menú:

Diari 10 € i dissabtes 12 €

Preu carta:

Cafeteria de dilluns a diumenge de 7 a 22 h.

Horari:

Menú migdies i sopars només per encàrrec

Novembre-Desembre 2014

Carrer Nou, 3 GIRONA · 972 203 800 peninsular@novarahotels.com · www.novarahotels.com

TOT Girona I 185

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:33

Página 186

BON BON CAFÈ cafeteria-restaurant

A

ra fa 5 anys que l'Andreu i la Marta són al capdavant de Bon

9'50€, on podràs degustar una cuina de mercat ben elaborada.

Bon Cafè, un Bar Cafeteria situat a la zona de l'eixample de

A banda, també us oferim una gran varietat de plats combinats, en-

Girona en una zona cèntrica i molt propera al parc Migdia a

trepans especials, amanides... També fem canapès i entrepans per

la zona de les Casernes.

encàrrec.

En un ambient familiar i una decoració exquisida, la gent podrà assa-

Disposem de dues televisions per poder veure tots els partits de fut-

borir una varietat d'esmorzars amb productes de primera de qualitat,

bol, on a més tindràs garantit un ambient acollidor i bon menjar.

i una pastisseria artesana. A casa nostra podràs degustar un bon cafè,

Podràs compartir vetllada amb la gent del barri i els amics, aquí tots

excel·lents xocolates i un gran assortiment d’infusions entre altres...

som una gran família. Vine a la nostra cafeteria Bon Bon Cafè i farem

Per dinar us oferim el nostre menú diari a un preu molt econòmic de

que et sentis com a casa.

CUINA DE MERCAT Especialitat:

Esmorzars, plats combinats

Preu menú:

9,50 €

Horari:

Obert tots els dies de 7,15 a 21h, excepte diumenges i festius de 8,30 a 14h

186 I TOT Girona

Joan Roca i Pinet, 1 GIRONA · 972 214 766 bonboncaffe@hotmail.com

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:33

Página 187

CREPERIE BRETONNE bar-restaurant

A

l cor del Barri Vell podreu venir a degustar les “galettes”: un

de la Bretanya, o de formatges francesos i tot cuinat a la vista dels

producte típic bretó elaborat amb farina de blat sarraí, i que

clients. Durant la setmana tenim un menú molt assequible tant per

se sol acompanyar amb sidra. La varietat de “galettes” és infi-

dinar com per sopar amb opció normal i opció vegetariana. Els caps

nita, salades i amb tot tipus de farcits sempre de gran qualitat en tots

de setmana estem oberts tot el dia i tenim una oferta per berenar on

els productes i amb ingredients naturals. Són típiques també de la

podreu prendre sucs ecològics, infusions, cafès, o xocolata, amb una

Bretanya les creps dolces, amb una gran varietat per degustar. A més,

crep dolça. Quan fa bo disposem d'una terrassa que permet dinar o

podreu gaudir de generoses amanides com la de salmó, la grega, la

sopar a l'aire lliure, tot gaudint de l'ambient de la Cort Reial. A l'inte-

bourbon, les vegetarianes amb tofu o algues... Potser us ve més de

rior hi trobareu diferents sales de dissenys atrevits i molt originals

gust demanar un ampli assortiment de truites, o la taula d'embotits

(podeu menjar dins un autobús!). Té capacitat per a 50 persones.

CUINA DE LA BRETANYA FRANCESA Especialitat:

“Galette” amb diferents ingredients

Preu menú:

8,50 € o 10 € amb postre i beguda

Preu carta:

10 - 13 €

Horari:

De dilluns a divendres de 13 a 16h i de 20 a 23h.

Dissabte, diumenge i festius de 13 a 24h

Novembre-Desembre 2014

Cort Reial, 14 GIRONA · 972 218 120 www.creperiebretonne.com

TOT Girona I 187

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:33

Página 188

EL BOIRA restaurant-tapes

S

ituat al centre de Girona, a la Plaça Independència, es troba

tín Luján i el cap de cuina, formen un equip professional d’alta quali-

aquest restaurant que ofereix dos ambients únics: a l’interior,

tat.

diverses sales on es pot gaudir de vistes privilegiades al riu

El restaurant ofereix tres conceptes de cuina: les tapes, el menú diari i

Onyar; i a l’exterior, una terrassa a la Plaça Independència. L'oferta

la carta. Les tapes que ofereix El Boira són una fusió de la cuina de

gastronòmica del restaurant és completa i variada, feta de plats de

productes de la terra amb un toc mediterrani que dóna com a resul-

cuina catalana i mediterrània actualitzada.

tat unes tapes “femenines, fresques i suaus”. Algunes de les tapes que

Els productes de temporada són els principals protagonistes d’El Boi-

s’hi poden trobar són la brandada de bacallà amb mel fumada, tomà-

ra, elaborats a la seva cuina amb molta delicadesa i servits a sala per

quets al forn gratinats amb formatge de cabra o tast de formatges ar-

un equip jove, cordial i amable que juntament amb el gerent, Agus-

tesans, a més d’una saborosa selecció de tapes dolces.

CUINA CASOLANA Especialitat:

Tapes i vins a la zona de bar

Preu menú:

Dies feiners 12,60 €. Menú recomanat a 20 €

Preu carta:

20 - 25 €

Horari:

De diumenge a dijous de 8 a 23h De divendres a dissabtes de 8 a 24h

188 I TOT Girona

Plaça Independència, 18 GIRONA 972 219 605

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:33

Página 189

EL PETIT OBRADOR® restaurant

S

ituat a peu de carretera, just als terrenys de l'antiga fàbrica de

diterrània amb la cuina més creativa i d'autor i amb els millors pro-

Coca-cola a Sarrià de Ter, trobaràs el Petit Obrador que repre-

ductes a l’abast de tothom. Una aposta per la innovació d'antipastis,

senta una manera diferent i personal d'elaborar la cuina ita-

pizzes i pastes fresques, risottos i postres italians. El compromís del

liana sempre amb el receptari i els ingredients autòctons. Un projecte

Petit Obrador és clau, es respecta l'essència de la cuina italiana tradi-

que neix de la ma de Joan Zamora Asurmendi, un empresari d'èxit

cional, aportant creativitat i passió per l'alta gastronomia. El restau-

jove i emprenedor, amant de l'alta gastronomia, que després de de-

rant ofereix una carta única d'autor. Compta amb una àmplia terrassa

dicar uns anys a recorre Itàlia -poble a poble- ens descobreix l'essèn-

a l'exterior del local, wifi per als clients i servei de càtering per a

cia de la cuina italiana més tradicional. Un nou concepte de restau-

grups. També ens podeu trobar a Sant Gregori a l'avinguda Girona nº

rant italià, que neix de la fusió de la cuina tradicional italiana i la me-

47 (només pizzes per emportar).

CUINA ITALIANA CREATIVA Especialitat:

Antipasti, pizzes i pastes d’autor

Preu menú:

menú diari (laborables) de 3 primers, 3 segons, 3 postres a triar, més beguda i café per 14,95€

Preu carta:

3 - 16 €

Horari:

De dimarts a diumenge de 12 a 23h

Novembre-Desembre 2014

Avinguda de França s/n · SARRIÀ DE TER · 972 172 173 Avinguda Girona, 47 · SANT GREGORI · 972 42 96 05 www.elpetitobrador.com

TOT Girona I 189

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:33

Página 190

D.O TAVERNA CATALANA bar-restaurant

A

la plaça Independència de Girona es concentra una part

gustar en un marc incomparable: per un costat a la nostra terrassa de

molt important de l’oferta gastronòmica de la ciutat, junta-

la plaça Independència, i per altre, a l’interior, al menjador de la vora

ment amb la resta d’indrets peculiars del Barri Vell.

del riu amb excel·lents vistes a la catedral i Sant Fèlix.

La Taverna Catalana proposa una oferta que enalteix alguns dels plats

Al pis superior, disposem d’espais reservats per a celebracions fami-

més tradicionals de la cuina catalana, com poden ser les torrades ela-

liars, aniversaris, reunions d’empresa, etc., i també poden gaudir amb

borades amb productes de la terra de primera qualitat, que es com-

els esdeveniments esportius més importants de cada setmana a la

plementen amb un assortit de productes d’altres contrades que te-

nostra pantalla gegant. Per això, elaborem continuament diferents

nen com a premissa més rellevant la seva qualificació de D.O. El resul-

menús, amb productes frescos i de temporada que s’adapten al pres-

tat és una cuina sana, catalana, lleugera i de qualitat que poden de-

supost dels nostres clients.

CUINA TRADICIONAL Especialitat:

Cuina catalana

Preu menú:

Setmanal 10,95 €. Caps de setmana 14,95 €

Preu carta:

10 - 20 €

Horari:

De dilluns a diumenge de 8 a 23h

190 I TOT Girona

Plaça Independència, 16 GIRONA 972 222 740

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:33

Página 191

CALDERERS restaurant

S

ituat al cor del barri vell de Girona, al mateix carrer que dóna

com la crema catalana, el brownie, les trufes i l’espectacular coulant

nom a l’establiment, trobem el nou Restaurant Calderers, un

de xocolata.

espai modern i acollidor, envoltat de la calidesa que dóna la

Un indret perfecte per qui vol gaudir d’un sopar romàntic en parella, i

pedra. Un dels seus atractius és la seva cuina oberta, on el client pot

també per la trobada d’amics, ja que la distribució del restaurant per-

apreciar l’art de preparació en els seus plats. De cuina tradicional ca-

met acollir grups als quals se’ls ofereix diverses fórmules. Destaca el

talana, podem trobar productes de proximitat de gran qualitat entre

seu reservat íntimament lligat a la muralla i a la taula rodona amb la

els quals destaquen les carns, com l’ entrecot de 700 gr., el filet de ve-

làmpara de la teranyina que fa referència a la història de Girona amb

della de Girona amb foie, el magret d’ànec amb figues i els nostres

el seu passadís de les bruixes. Per altra banda el restaurant acull expo-

tàrtars, entre altres. Tampoc no us podeu perdre les postres artesanes

sicions temporals d’art.

CUINA TRADICIONAL LLIGADA A LA HISTÒRIA DE GIRONA Especialitat:

Carns a la brasa i postres casolans

Preu menú:

Migdies laborables 11 € Caps de setmana migdies i vespres 16 €

Horari:

Dimecres tancat.

De dilluns a diumenge de 13 a 16 h Dijous, divendres i dissabte de 20 a 23 h

Novembre-Desembre 2014

Calderers, 10 GIRONA · 972 227 776 info@restaurantcalderers.com · www.restaurantcalderers.com

TOT Girona I 191

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:33

Página 192

LA REGOLTA cafeteria · restaurant

H

i ha gent amb classe i classes de gent i el mateix passa amb

morzar des d'una puça a un bon entrepà, o a pendre alguna cosa,

els locals. Locals de molta façana i poc interior. Si entreu a

com ara una cervesa, un vi blanc o negre, un gintònic o un xikitònic,

La Regolta us passarà el mateix que diuen de Girona "és difí-

o unes bombolletes, en una terrassa tranquil·la sota una arbreda prop

cil entrar, però es impossible sortir..." Un local senzill, de gent agrada-

de la Devesa, i des de la primavera fins les fires de Sant Narcís dinars i

ble i proper, per menjar un plat de pernil del bo, unes amanides, uns

sopars a la fresca. No busqueu luxes, busqueu bon menjar, bon am-

ous estrellats, unes croquetes de bolets o una escalivada, un filet a

bient, el caliu d'un autèntic xiringuito al bell mig de Girona. No saps

l'allet i moltes coses més i per postres un xuixo de can Castelló. I pel

perquè!!?? El nostre és un local que agrada, hi ha vida, i això no es

que diu la gent que hi ha menjat, un dels bons locals de Girona rela-

compra és nat. Fa tres anys que hi som, però fa més de vint anys que

ció qualitat preu. Però no només fem dinars i sopars, pots venir a es-

hi hem estat sempre. És això que diguem: “Osti tu... é bo!”.

CUINA MEDITERRÀNIA Especialitat:

Pernil, ous estrellats, xurrasco, filet a l’all, ...

Preu menú:

Plat de dia a partir de 8 €

Horari:

De dilluns a dissabte de 07:30 h a 24:00 h.

Diumenge tancat.

192 I TOT Girona

Pau Casals, 4 GIRONA 972 107 474

Novembre-Desembre 2014

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:33

Página 193

CAN RIBAS restaurant

C

an Ribas és el restaurant més emblemàtic de Sant Gregori.

i sempre hi trobareu un plat de peix fresc i l'arròs dels dijous.

Ténim una trajectòria de més de 30 anys en el món de la res-

Can Ribas treballa amb productes de proximitat i qualitat, oferint

tauració i actualment hem renovat la seva imatge amb una

plats casolans amb un toc de cuina moderna. Tenim una carta molt

decoració moderna i funcional que proporciona molta calidesa i que

extensa perque els nostres clients hi trobin el delit del seu paladar,

juntament amb el tracte familiar i proper, et farà sentir com a casa i

entrants calents i freds, taules d’embotits i formatges, carns, peixos i

podràs disfrutar d’un àpat de qualitat. També disposem de diverses

la nostra brasa de llenya. Hi destaquem els peus de porc a la brasa,

pantalles de televisió perquè es puguin veure els partits del Barça

els cargols a la llauna, carns i verdures a la brasa, el bacallà amb llit

mentre es gaudeix d'un bon sopar. Els dies de cada dia, a banda de la

d'escalivada... i també fem postres casolans com la "tarta tatín" i el

carta, també ofereix un menú on podreu escollir entre diferents plats

"couland" entre una molts altres dolços per finalitzar un bon àpat..

CUINA TRADICIONAL Especialitat:

Peus de porc a la brasa. Cargols a la llauna

Preu menú:

De dimarts a divendres al migdia 15 €

Preu carta:

23 - 30 €

Horari:

De dimarts a dissabte de 13 a 16h i 20,30 a 23h Diumenge de 13,30 a 16h

Novembre-Desembre 2014

Avinguda Girona, 19 SANT GREGORI 972 428 426

TOT Girona I 193

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

28/10/14

22:33

Página 194

ONE espai gastronòmic cool music bar

E

spai polivalent de fusió i caràcter, situat al cor de Girona.

20€ on podràs escollir entre 9 primers, 9 segons i 9 postres amb el pa

Aquest carismàtic i singular local, en el que trobem una sò-

i la beguda inclosa.

bria i elegant decoració amb tons càlids i algunes pinzellades

Un espai de moda molt polivalent on l’ambient és el principal atrac-

en daurat, és un lloc perfecte on sorprendre’t amb la nostre gastro-

tiu. Contemporani i colorista,One és un lloc en el que hi has d’anar si

nomia o viure la nit en el centre neuràlgic de la ciutat.

vius o passes per Girona.

Un punt de trobada per a aquells que volen passar moments únics i

Totes les nits a partir de les 23.00h. podràs gaudir d’un ambient capti-

especials en un ambient agradable i al ritme de la millor música.

vador prenent-te una copa o Gintònic a la nostra barra central de

En el nostre restaurant podràs trobar una proposta gastronòmica ba-

360o escoltant la millor música comercial i de tendència del mo-

sada en una cuina de mercat i una acurada elaboració. Un menú per

ment.

CUINA DE MERCAT Especialitat:

Canelons de bolets amb ceba caramel·litzada

Preu menú:

20 €

Preu carta:

20 €

Horari:

Obert dijous, divendres i dissabte de 20 a 3h Vacances del 17 al 30 d’agost

194 I TOT Girona

Figuerola, 25-29 GIRONA · 972 485 600 · 679 851 227 adriana@onegirona.com

Novembre-Desembre 2014

CONTRA043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

24/10/14

11:21

P谩gina 195

CONTRA043TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

24/10/14

11:21

P谩gina 196