Issuu on Google+


EL SISTEMA CONSTITUCIONAL DE DRETS FONAMENTALS

Antoni Bennàssar Moyà Doctor en Dret Públic Advocat

Valencia, 2012


Copyright ® 2012 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito del autor y del editor. En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant lo Blanch publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com (http://www.tirant.com).

© ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ

© TIRANT LO BLANCH EDITA: TIRANT LO BLANCH C/ Artes Gráficas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email:tlb@tirant.com http://www.tirant.com Librería virtual: http://www.tirant.es DEPÓSITO LEGAL: V-2726-2012 I.S.B.N.: 978-84-9033-352-5 MAQUETA: PMc Media Si tiene alguna queja o sugerencia envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia por favor lea en www.tirant.net/index.php/ empresa/politicas-de-empresa nuestro Procedimiento de quejas.


Als meus pares

I vull que sia ma llança el llamp que en tots els combats, il·lumini l’esperança de tots els desesperats. Pere Capellà i Roca 1953


ÍNDEX ABREVIATURES....................................................................... 9 PRÒLEG..................................................................................... 11 PRESENTACIÓ........................................................................ 13 Capítol 1 CARÀCTERS GENERALS DEL SISTEMA CONSTITUCIONAL DE DRETS I LLIBERTATS 1. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA.................................................... 15 2. ELS DRETS I LLIBERTATS EN EL SI DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978: ESTRUCTURA I CONTINGUT. 20 2.1. Els drets del Títol I de la Constitució.......................... 21 2.2. Els drets situats en altres Títols de la Constitució espanyola.......................................................................... 22 2.3. L’efectivitat dels drets com a element classificatori..... 22 3. ELS DRETS FONAMENTALS I LES LLIBERTATS PÚBLIQUES.......................................................................................... 24 4. LA IGUALTAT COM A PRINCIPI CONSTITUCIONAL......... 25 4.1. La igualtat formal (art. 14 CE).................................... 28 4.2. La igualtat material (art. 9.2 CE)................................ 29 5. LES CONDICIONS PER AL PLE L’EXERCICI DELS DRETS CONSTITUCIONALS: LA MAJORIA D’EDAT I LA NACIONALITAT.................................................................................... 31 5.1. La majoria d’edat.......................................................... 32 5.2. La nacionalitat............................................................. 33 Capítol 2 ELS DRETS DE L’ÀMBIT PERSONAL 1. EL DRET A LA VIDA................................................................. 37 1.1. L’avortament................................................................. 37 1.2. La investigació biomèdica amb embrions i fetus humans.............................................................................. 40 1.3. L’eutanàsia.................................................................... 41 1.4. El suïcidi....................................................................... 42 1.5. La pena de mort............................................................ 43 1.6. L’ús d’armes per part de particulars............................ 44 2. EL DRET A LA INTEGRITAT FÍSICA I MORAL.................... 45


6

ÍNDEX

3. LA LLIBERTAT IDEOLÒGICA I RELIGIOSA........................ 45 3.1. La llibertat ideològica.................................................. 46 3.2. La llibertat religiosa i de culte..................................... 48 4. EL DRET A LA LLIBERTAT I A LA SEGURETAT................. 49 4.1. El dret a la llibertat i a la seguretat............................ 49 4.2. Els drets del detingut................................................... 50 4.3. L’habeas corpus............................................................. 51 4.1. La presó provisional..................................................... 52 Capítol 3 ELS DRETS DE L’ESFERA PRIVADA 1. EL DRET A L’HONOR, A LA INTIMITAT PERSONAL I FAMILIAR I A LA PRÒPIA IMATGE............................................ 53 1.1. El dret a l’honor............................................................ 53 1.2. El dret a la intimitat personal i familiar.................... 55 1.3. El dret a la pròpia imatge............................................ 56 1.4. El dret a la llibertat informàtica................................. 56 2. LA INVIOLABILITAT DEL DOMICILI................................... 58 2.1. Concepte de domicili..................................................... 58 2.2. Possibilitats d’entrada al domicili............................... 59 3. EL SECRET DE COMUNICACIONS....................................... 60 4. LES LLIBERTATS DE RESIDÈNCIA I DESPLAÇAMENT... 61 Capítol 4 ELS DRETS DE L’ÀMBIT POLÍTIC 1. LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ................................................ 63 1.1. El contingut de la llibertat d’expressió........................ 63 1.2. La llibertat d’expressió i els mitjans de comunicació social............................................................................. 65 1.3. La llibertat de càtedra.................................................. 70 2. ELS DRETS DE REUNIÓ I MANIFESTACIÓ......................... 71 2.1. Conceptes bàsics........................................................... 71 2.2. El desenvolupament orgànic del dret de reunió.......... 73 3. EL DRET D’ASSOCIACIÓ: ESPECIAL REFERÈNCIA ALS PARTITS POLÍTICS.................................................................. 75 3.1. Les associacions en la Constitució espanyola.............. 75 3.2. Associacions prohibides................................................ 76 3.3. El desenvolupament de l’article 22 de la Constitució: la Llei orgànica d’associacions.................................... 77 3.4. Els partits polítics........................................................ 78


ÍNDEX

7

4. ELS DRETS DE SUFRAGI ACTIU I PASSIU I EL DRET D’ACCÉS A LES FUNCIONS PÚBLIQUES............................ 82 5. EL DRET DE PETICIÓ.............................................................. 84 Capítol 5 ELS DRETS PROCESSALS 1. EL DRET A LA JURISDICCIÓ................................................. 87 2. EL DRET A LA TUTELA JUDICIAL EFECTIVA.................... 87 3. EL DRET A UN JUTGE ORDINARI PREDETERMINAT PER LA LLEI.............................................................................. 89 4. EL DRET A LA DEFENSA I ASSISTÈNCIA PER PART D’UN LLETRAT......................................................................... 90 5. EL DRET A SER INFORMAT DE L’ACUSACIÓ QUE ES FORMULA.................................................................................. 91 6. EL DRET A UN PROCÉS PÚBLIC SENSE DILACIONS INDEGUDES I AMB TOTES LES GARANTIES......................... 92 6.1. El dret a un procés públic............................................ 92 6.2. El dret a un procés sense dilacions indegudes............ 93 6.3. El dret a un procés amb totes les garanties................. 94 7. EL DRET A EMPRAR ELS MITJANS DE PROVA ADIENTS PER A LA DEFENSA................................................................. 95 8. EL DRET A NO DECLARAR CONTRA SI MATEIXOS I NO CONFESSAR-SE CULPABLES................................................ 96 9. EL DRET A LA PRESUMPCIÓ D’INNOCÈNCIA................... 97 Capítol 6 ELS DRETS FONAMENTALS DE CONTINGUT SOCIAL 1. LA FUNCIÓ SOCIAL DE LA PROPIETAT.............................. 101 2. EL DRET A L’EDUCACIÓ......................................................... 103 3. EL DRET A LA LLIURE SINDICACIÓ.................................... 105 4. EL DRET DE VAGA................................................................... 107 Capítol 7 LES GARANTIES DELS DRETS I LES LLIBERTATS 1. LA VINCULACIÓ DELS PODERS PÚBLICS ALS DRETS I LES LLIBERTATS CONSTITUCIONALMENT RECONEGUTS........................................................................................... 109 2. GARANTIES PROCEDIMENTALS EN RELACIÓ AMB ELS DRETS I LES LLIBERTATS..................................................... 110


8

ÍNDEX

3. ELS MECANISMES PARLAMENTARIS DE PROTECCIÓ: EL DEFENSOR DEL POBLE I LES COMISSIONS PARLAMENTÀRIES.............................................................................. 111 3.1. El Defensor del Poble.................................................... 111 3.2. Les comissions parlamentàries.................................... 113 4. LA PROTECCIÓ DELS DRETS I LLIBERTATS DAVANT LA JURISDICCIO ORDINÀRIA............................................... 114 4.1. L’empara judicial en l’àmbit contenciós administratiu.................................................................................. 115 4.2. L’empara judicial en l’àmbit civil................................ 115 4.3. L’empara judicial en l’àmbit social.............................. 116 4.4. L’empara judicial en l’àmbit penal.............................. 116 5. LA PROTECCIÓ DELS DRETS I LLIBERTATS DAVANT EL TRIBUNAL........................................................................... 117 CONSTITUCIONAL......................................................................... 117 6. MECANISMES JURISDICCIONALS INTERNACIONALS DE PROTECCIÓ DELS DRETS I LLIBERTATS..................... 119 Capítol 8 LA SUSPENSIÓ DELS DRETS I LES LLIBERTATS 1. ELS ESTATS EXCEPCIONALS: L’ESTAT D’ALARMA, EXCEPCIÓ I SETGE...................................................................... 121 1.1. L’estat d’alarma............................................................ 122 1.2. L’estat d’excepció........................................................... 122 1.3. L’estat de setge.............................................................. 124 2. LA SUSPENSIÓ INDIVIDUALITZADA DE DRETS I LLIBERTATS.................................................................................... 124 BIBLIOGRAFIA CITADA....................................................... 127


ABREVIATURES CC:

Codi Civil.

CE:

Constitució espanyola.

CP:

Codi Penal.

ET:

Estatut dels Treballadors.

LEC:

Llei d’Enjudiciament Civil.

LECR:

Llei d’Enjudiciament Criminal.

LOE:

Llei Orgànica d’Educació.

LOES:

Llei Orgànica sobre els drets i llibertats dels estrangers a Espanya.

LOEAES:

Llei Orgànica de l’estat d’alarma, excepció i setge.

LOPD:

Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal.

LOPP:

Llei Orgànica de Partits Polítics.

LODP:

Llei Orgànica Reguladora del Dret de Petició.

LPL:

Llei de Procediment Laboral.

RCD:

Reglament del Congrés dels Diputats.

RS:

Reglament del Senat.

STEDH:

Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans.

STC:

Sentència del Tribunal Constitucional.

STS:

Sentència del Tribunal Suprem.

STSJ:

Sentència del Tribunal Superior de Justícia.

TC:

Tribunal Constitucional.

TEDH:

Tribunal Europeu de Drets Humans.

TS:

Tribunal Suprem.

TSJ:

Tribunal Superior de Justícia.


PRÒLEG L’estudi dels drets fonamentals suposa, sens dubte, un dels elements essencials del dret públic ja que és el fonament de les garanties que reconeix l’Estat de dret als ciutadans davant els poders públics. En aquest sentit, l’evolució de l’Estat en els dos darrers segles ha suposat una progressiva juridificació dels drets fonamentals de la persona. Els drets fonamentals i les llibertats públiques naixeren, fonamentalment, com un instrument de protecció de la ciutadania davant els excessos de poder comesos pel poder institucionalitzat. D’aquesta manera, com a conseqüència de la revolució liberal, es proclamaren drets com la llibertat, la igualtat, la seguretat, la resistència a l’opressió i la propietat, drets d’autonomia que reconeixen àmbits de lliure determinació individual o zones exemptes de la intervenció estatal. La revolució democràtica incorpora a la llista de drets i llibertats liberals el dret d’associació, la llibertat de pensament i el sufragi universal, drets polítics o cívics o drets de participació gràcies als quals els ciutadans controlen els qui els governen. Progressivament, s’incorporaren al catàleg de drets els drets prestacionals, els drets que permeten als ciutadans exigir a les administracions públiques la prestació d’un determinat servei. Aquests drets reconeguts constitucionalment han permès la construcció, en les societats occidentals, del denominat Estat de benestar, que ha possibilitat que hi hagi uns mínims de qualitat de vida per a tots els ciutadans. Precisament, un dels reptes del moment actual és fer-lo sostenible. Mentre que l’Estat liberal limitava l’acció estatal perquè els drets liberals tinguessin vigència, com a conseqüència de la revolució social s’arriba a la conclusió que correspon a l’Estat la procura existencial dels seus ciutadans, que sense l’acció de l’Estat no poden tenir vigència determinats drets socials com el dret a l’educació, a la seguretat social, a la salut i a l’assistència sanitària; per això, es proclamaren els drets socials, que són drets de prestació mitjançant els quals els ciutadans tenen garantides unes condicions existencials mínimes.


12

PRÒLEG

Per últim, l’evolució del constitucionalisme ha donat lloc al reconeixement de drets vinculats a les conseqüències del progrés tecnològic i dels nous reptes que presenta la industrialització entre els quals hem d’incloure el dret a la protecció de dades personals o el dret a un medi ambient adequat. Al llarg segle XX els drets i les llibertats, tant liberals o polítics com socials,tingueren un reconeixement, explícit i vinculant, als diferents textos constitucionals. Aquesta monografia pretén ser un instrument de consulta, útil i didàctic, per a tots els que es pretenen acostar, de primera mà, al sistema constitucional de drets fonamentals a Espanya. Així, s’aborden les qüestions relatives al conjunt de drets i llibertats que han tingut el reconeixement de “fonamentals” per part de la Constitució espanyola de 1978. L’estudi pretén servir tant a qui ja té una formació jurídica prèvia com a qui, sense tenir-la, vol, amb una llegida ràpida, saber el contingut dels drets que tenim reconeguts el conjunt de ciutadans, així com els principals mecanismes de defensa de què disposam en el cas que els nostres drets fonamentals siguin lesionats. Es tracta, per tant, d’un treball que es dirigeix a un públic molt divers i heterogeni, que pot abraçar un ampli ventall de lectors. En aquest sentit, el coneixement dels drets és la primera passa per reivindicar-los i posteriorment exercir-los. La tasca divulgativa dels drets és, per tant, un element de primer ordre en la construcció d’una democràcia avançada i d’un sistema polític equitatiu. Esperem, d’aquesta forma, que El sistema constitucional de drets fonamentals contribueixi a aquesta tasca. Bartomeu Colom Pastor Professor titular de Dret Administratiu de la Universitat de les Illes Balears


PRESENTACIÓ El Sistema Constitucional de Drets Fonamentals és un llibre que va dirigit a un públic molt divers. Així, el seu contingut pot interessar tant a estudiants de Dret, com a funcionaris públics, professionals de la comunicació o als membres dels cossos i forces de seguretat. La didàctica de l’obra fa que s’hagi intentat assolir un nivell divulgatiu que vol ser comprensiu per gairebé qualsevol lector. La present monografia vol esser una obra de consulta ràpida per a tot aquell lector que, tenint o no coneixements previs de Dret, pretengui tenir una visió global dels mecanismes que estableix la Constitució espanyola de 1978 en matèria de protecció dels drets fonamentals i de les llibertats públiques. L’estudi no pretén, ni molt manco, esgotar la matèria, ja que hom és conscient que qualsevol dels apartats en què es divideix podria donar lloc a més d’una monografia. No obstant això, s’ha intentat que cadascun dels drets inclosos en els articles compresos entre els articles 14 i 29 de la Constitució espanyola siguin tractats de forma sistemàtica, analitzant el seu contingut bàsic i esmentant el seu desenvolupament normatiu i la principal jurisprudència que l’afecta. S’ha intentat, d’aquesta forma, que amb una ràpida recerca en el si de l’obra, el lector aconsegueixi tenir una visió esquemàtica, estructurada i bàsica dels diferents drets fonamentals inclosos en el text constitucional espanyol. D’aquesta manera, l’estudi dels diferents drets inclosos en la Carta magna no es fa de manera aïllada, sinó que s’inclou en el marc d’un conjunt cohesionat que té per funció establir una interrelació entre el total de drets fonamentals inserits en el text constitucional. Hem entès que no és possible intentar analitzar de forma individualitzada un determinat dret que està inclòs en un conjunt sistematitzat, i, per tant, tot i el caràcter heterogeni del conjunt de drets fonamentals de la Constitució espanyola de 1978, s’ha afrontat de forma global el seu estudi. En aquest sentit, s’ha de fer esment que els drets i llibertats que s’inclouen en la present monografia tenen un element classificatori comú: el fet de ser considerats com a “fonamentals” per part de la Constitució mateixa. D’aquesta forma, els drets i llibertats analitzats són aquells que tenen la consideració de fonamentals pel fet d’estar inclosos en la Secció 1ª del Capítol II del Títol I del text constitucional. Hem decidit centrar-nos preci-


14

PRESENTACIÓ

sament en aquests drets i llibertats, aquells que tenen un més alt grau de protecció, deixant-ne exclosos aquells altres, no menys importants, però que no adquiriren la consideració de “fonamentals” durant els tràmits constituents. La finalitat d’haver-nos centrats exclusivament en aquests drets és, precisament i una vegada més, la pretensió de sistematització del seu estudi. S’ha intentat, d’aquesta manera, analitzar de forma integral no tan sols els drets fonamentals i les llibertats públiques, sinó que, a més, s’ha abordat la seva incardinació estructural en el marc de la Constitució, s’han determinat els requisits per a l’exercici de cadascun d’aquests drets i, per últim, i no menys important, s’ha afrontat l’estudi dels diferents mecanismes de protecció que preveu la pròpia Norma fonamental davant una possible lesió d’algun dret fonamental o llibertat pública. He considerat, per tant, que estendre l’anàlisi als drets i deures dels ciutadans, o fins i tot també als principis rectors de la política social i econòmica, hagués excedit les dimensions preteses de l’obra i romprà, en certa mesura també, la idea de corpus integral que ha intentat el present anàlisi dels drets fonamentals i les llibertats públiques. Des de un punt de vista d’anàlisi de cadascun dels drets, es parteix sempre de la seva regulació constitucional, esmentant les possibles interrelacions que pot tenir el dret o llibertat amb altres preceptes del text constitucional. Se segueix amb el desplegament normatiu que ha tingut en l’ordenament jurídic espanyol el dret o llibertat, acabant sempre amb la principal jurisprudència que ha perfilat els elements essencials del dret en qüestió. La jurisprudència citada és fonamentalment del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, sense que hi manquin, no obstant, les principals sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans.


Capítol 1

CARÀCTERS GENERALS DEL SISTEMA CONSTITUCIONAL DE DRETS I LLIBERTATS 1. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA El reconeixement dels drets fonamentals de la persona, per part de textos jurídics, que fossin reivindicables per part dels ciutadans ha estat un procés llarg i difícil. A partir del segle XIII apareixen a Europa les primeres declaracions de “privilegis” (v. gr. la Capitula que barones petunt o Carta Magna anglesa de 12151). No obstant això, l’impuls d’una filosofia protectora dels drets de la persona vindrà, a partir del segle XV, de la mà de la burgesia. El nou ordre econòmic que esdevé des de el Renaixement provoca la presa del poder econòmic per part de la burgesia, i, enfront de la visió pròpia de l’edat mitjana, s’afavoreix una nova mentalitat profundament individualista. En aquest sentit, els drets fonamentals han estat vistos com un dels principals trets identificatius d’un nou ordre econòmic i social, basat en el protagonisme de l’home individual, sorgit del transit a la modernitat2. Els precedents directes de les enumeracions constitucionals de drets, els hem de situar en les denominades “declaracions de drets3”

1

2

3

La Carta Magna anglesa, o Magna Carta Libertatum, va ser elaborada després d’un llarg període de disputes amb entre el rei Joan I d’Anglaterra i els seus nobles. La importància de la Carta és perquè suposa un precedent dels mecanismes de limitació del poder del monarca per part d’un assemblea de nobles. Així, la Carta determina que una comissió de 25 nobles (barons, en concret) controlaran el poder del rei. Al marge de la qüestió de limitació institucional del poder, la Carta incloïa determinats drets en matèria hereditària, contractual i fiscal; drets, tots ells atribuïts de forma majoritària a la noblesa, tot i que també establia determinats drets específics per als vassalls i garanties genèriques en l’àmbit processal. PECES-BARBA MARTÍNEZ, GREGORIO. “Tránsito a la Modernidad y derechos fundamentales”. A: Historia de los derechos fundamentales. Tomo I: Transito a la modernidad. Siglos XVI y XVII. Madrid: Dykinson, 2003. p. 21. Les declaracions de drets han estat definides amb els següents termes: “Relació o conjunt sistemàtic dels reconeguts en un determinat sistema


16

ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ

que sorgeixen a partir del segle XVIII. S’ha de tenir en compte que el segle XVIII és el segle de la il·lustració, el denominat “segle de les llums”. Durant aquest període històric el pensament il·lustrat donarà lloc als grans processos revolucionaris que marcaran el pas de l’Antic Règim a l’Edat Contemporània. Així, a finals del segle XVIII es produiran dos grans moviments polítics que sacsejaren el món: els procés independentista nord-americà i la Revolució Francesa. En aquest context il·lustrat i revolucionari es produeix el naixement de les declaracions de drets de l’era contemporània. En concret, dos textos seran cabdals en l’evolució de la protecció dels drets fonamentals: la Declaració de Drets de Virgínia4 (1776) i la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà5 (1789). Els dos textos respondran al nou estat constitucional que sorgeix de les revolucions burgeses del segle XVIII. Ambdues declaracions havien trobat inspiració, per la seva part, en textos precedents de l’Europa continental, fruits de la reforma protestant, i destinats a reconèixer la tolerància i la lliber-

4

5

social o polític solemnement proclamats, originàriament com a document singular i després com a part —denominada dogmàtica— de la Constitució” (SÁNCHEZ FERRIZ, R. Estudio sobre las libertades. Valencia: Tirant lo Blanch, 2005. p. 66). La Declaració de Drets de Virgínia ha estat considerada com a la primera declaració moderna de drets fonamentals, essent un clar precedent de la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà de 1789. L’article primer de la Declaració de Drets de Virgínia conté una declaració, convertida posteriorment en un referent inspirador d’altres cartes de drets, que afirma que “tots els homes són, per naturalesa, igualment lliures i independents, i tenen certs drets inherents, dels quals, quan entren en estat de societat, no poden ser privats o postergats”. La Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà fou aprovada per l’Assemblea Nacional Constituent francesa el 26 d’agost de 1789. L’article primer de la Declaració estableix que els homes han nascut, i continuen essent, lliures i iguals en quant a drets. L’article segon de la Declaració estableix els drets naturals i imprescriptibles de l’home, que són: la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió. És destacable també, de la Declaració, el seu article setze, que determina que tota comunitat en la qual no estigui estipulada la separació de poders i la seguretat de drets no té constitució. S’estableix, d’aquesta forma, una vinculació directa entre la protecció dels drets fonamentals i els textos constitucionals.


EL SISTEMA CONSTITUCIONAL DE DRETS FONAMENTALS

17

tat religiosa (v. gr. la Pau d’ Augsburg de 15556 i la Pau de Westfàlia de 16487). Mitjançant la Declaració d’Independència Americana, de 4 de juliol de 1776, les colònies angleses se separen d’Anglaterra i es declaren, per dret, Estats lliures i independents. Poc abans, el 12 de juny de 1776, s’havia publicat la Constitució de Virgínia que incorpora una bill of rights. La bill of rights de la Constitució de Virgínia és considerada la primera declaració de drets de l’Edat Contemporània. La Declaració estableix que tots els homes són per la seva naturalesa igualment lliures i independents, tenint certs drets inherents dels quals no poden ser privats pel fet d’haver entrat en societat8. Com es pot veure, la Declaració de Virgínia recull a la perfecció en la seva formulació l’esperit teòric de Thomas Hobbes: els homes tenen uns drets preexistents als quals no poden renunciar pel fet d’entrar en societat. A més, la Declaració enumera quins són aquests drets que mereixen una consideració especial per ser preexistents i irrenunciables: són el dret a gaudir de la vida i la llibertat; el dret als mitjans per adquirir i posseir propietats; el dret a la recerca i obtenció de la felicitat; i per últim, el dret a la seguretat9. Poc després de la Declaració de Independència dels Estats Units d’Amèrica es promulgaria, el 28 de setembre de 1776, la constitució de Pennsilvània, que inclou un primer article que s’expressa en termes molt semblants a la constitució de Virgínia. Posteriorment es succeirien les altres constitucions de les antigues colònies. Curiosament, la constitució dels Estats Units de 1787 no inclou cap menció als drets fonamen-

La Pau d’Augsburg va dividir l’imperi de Carles V en dues confessions religioses, la catòlica i la protestant, donant la possibilitat als prínceps alemanys de decidir quina seria la religió a practicar en els seus respectius principats. Els vassalls d’un determinat príncep estaven obligats a practicar la religió del seu amo (principi cuius regio, eius religio), tot i que se’ls donava la possibilitat d’emigrar a un altre principat de la seva religió. 7 La Pau de Westfàlia va posar fi a la Guerra dels Trenta Anys, establint-se el principi que cada regne adoptarà com a pròpia i oficial la religió que en aquell moment tingués. Cada rei tenia el dret a elegir la religió del seu regne. S’acabava, d’aquesta forma, amb la idea austríaca i espanyola d’universitas christiana, sobre la qual s’havien legitimat les guerres de religió per preservar el catolicisme en regnes sotmesos a altres poders regis. 8 Art. 1 de la bill of rights. 9 Ibídem. 6


18

ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ

tals. No obstant això, en el seu preàmbul s’afirma que el poble dels Estats Units es guia per la intenció d’assegurar per a si mateix i els seus descendents la felicitat i la llibertat. S’haurà d’esperar a l’any 1791, any en el qual s’afegiren a la constitució nord-americana deu esmenes que incloïen el reconeixement de drets fonamentals10. Les constitucions nord-americanes sorgides del procés independentista es basen ja en una estreta vinculació interna entre la sobirania popular i els drets de l’home; en aquest sentit, les declaracions de drets no es poden considerar un simple afegit al text constitucional, sinó que ja són una part intrínseca seva11. La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà neix, en el marc de la Revolució Francesa, sota els pressupòsits racionalistes i contractualistes de l’Escola del Dret Natural12. Així, les teories polítiques vinculades primerament a la idea de pacte social (Hobbes) i, posteriorment, al contracte social (Rousseau), seran la base sobre la qual es generarà la idea d’un àmbit de protecció que havia de permetre l’actuació autònoma de l’individu lliure d’interferències del poder estatal. El reconeixement d’una esfera de drets ciutadans individuals intocables per part de l’estat esdevindria, juntament amb el principi de separació de poders, el pas definitiu per a la construcció de l’Estat de dret. En aquest marc teòric, l’assemblea nacional constituent francesa aprova, el 26 d’agost de 1789, 10

11

12

Les 10 primeres esmenes de la Constitució dels Estats Units entraren en vigor el 15 de desembre de 1781 amb la intenció de limitar el poder del govern federal garantint els drets i llibertats dels ciutadans dels Estats Units. D’aquesta forma, s’ha conegut a les 10 primeres esmenes de la Constitució dels Estats Units com la “carta de drets” o bill of rights del text constitucional. Aquestes esmenes reconeixen la llibertat d’expressió, el dret a tenir i a portar armes, la llibertat d’assemblea, la llibertat religiosa, el dret de petició, el dret a no ser sotmès a registres irraonables, la inviolabilitat del domicili, el dret a no ser sotmès a càstigs cruels i “inusuals”, el dret a no testificar contra un mateix, el dret a un degut procés legal, i el dret a un judici públic i ràpid amb un jurat imparcial del propi districte. Per últim, la bill of rights estableix una clàusula de tancament que determina que l’enumeració a la Constitució de determinats drets no es pot fer servir per negar altres drets “retinguts” pel poble. STARCK, C.: “Los fundamentos filosóficos de los derechos humanos”. A: Dignidad de la persona, derechos fundamentales, justicia constitucional. Madrid: Dykinson, 2008. p. 393-412. PÉREZ LUÑO, A. E.: Los derechos fundamentales, Madrid: Tecnos, 2007. p. 36.


EL SISTEMA CONSTITUCIONAL DE DRETS FONAMENTALS

19

La Déclaration des droits de l’homme et du citoyen, entesa com un primer pas amb l’objectiu d’aprovar posteriorment una constitució pel poble francès. La declaració determina que tots els homes han nascut, i continuen essent, lliures i iguals en quant als seus drets13. S’estableix, a més, que la nació és la font de tota soberania14 i que la llei és expressió de la voluntat de la comunitat15 i només s’han de prohibir les accions perjudicials per a la societat16. Com es veu, tant el text com l’esperit de la Declaració responen a les inquietuds i als interessos de la burgesia il·lustrada, autèntica protagonista de la transició política que va acabar amb els valors i estructures de l’Antic Règim. El pas següent en l’evolució històrica del reconeixement estatal dels drets i llibertats, hem de situar-lo en la incorporació dels drets dels quals es fa una llista al si de les constitucions. El procés de constitucionalització dels drets tindrà lloc després de la Primera Guerra Mundial. Així, nombrosos Estats europeus, en haver de redactar nous textos constitucionals després de la Gran Guerra, aprofitaran l’ocasió per inserir a les cartes magnes conjunts de drets que rebran la qualificació, la majoria de vegades, de drets fonamentals. D’aquesta forma, quan determinats drets humans es positivitzen, adquirint la categoria d’autèntics drets exigibles davant els tribunals, passen a ser els “drets fonamentals” d’un determinat ordenament jurídic17. Així, s’inicia un procés que ha dut a fer que l’Estat constitucional de Dret contemporani sigui concebut, fonamentalment, com un Estat basat en el respecte dels drets fonamentals. La llibertat que fonamenta el model d’Estat ve garantida pel reconeixement i protecció dels drets fonamentals. En aquest sentit, la protecció dels drets fonamentals esdevé la raó decisiva de l’existència de l’Estat de Dret, així com un factor irrenunciable de legitimació de la seva sobirania18. A partir de la finalització de la Segona Guerra Mundial, els drets inclosos a les constitucions europees occidentals s’ampliaran nota-

15 16 17 13 14

18

Art. 1 de la Declaració. Art. 3 de la Declaració. Art. 6 de la Declaració. Art. 5 de la Declaració. ROBLES MORCHÓN, G.: Los derechos fundamentales y la ética en la sociedad actual. Madrid: Civitas, 1997. p. 21. KOTZUR, M.: “Los derechos fundamentales en Europa”. Revista de Derecho Constitucional Europeo. 2009, año 6, número 12, p. 73-100.


20

ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ

blement. D’aquesta manera, es començaran a incorporar els denominats drets de “segona generació”. Aquests drets, que tenen els precedents en la Constitució mexicana de Querétaro de 1917 i en l’alemanya de Weimar de 1919, veuran la seva eclosió definitiva a partir de 1946. Els drets de “segona generació” són qualificats de drets de prestació. Es tracta de drets que impliquen no solament una abstenció del poder estatal davant de determinades actuacions de l’individu sinó que, per contra, suposen una actuació dels poders públics en benefici de la ciutadania.

2. ELS DRETS I LLIBERTATS EN EL SI DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978: ESTRUCTURA I CONTINGUT L’estructura interna de les constitucions s’ha dividit històricament en dos grans blocs. D’una banda, se situa la part dogmàtica, composta pels principis essencials del règim polític, i l’enumeració de drets i llibertats reconeguts als ciutadans; de l’altra, la part orgànica, en la qual s’inclouen l’estructura i organització dels poders de l’estat. L’enumeració de drets i llibertats constitueix el nucli essencial de la part dogmàtica de qualsevol constitució. A la Constitució espanyola de l’any 1978 bona part dels drets i llibertats estan inclosos al Títol I del text constitucional. Així, i sobre aquesta base, es pot fer una primera divisió en dos grans grups dels drets de la Constitució espanyola. D’una banda, es troba el nucli dur de drets i llibertats, que se situa al Títol I de la Constitució. De l’altra, podem parlar d’un calaix de sastre, que inclou el conjunt de drets que apareixen escampats en altres Títols distints añ Títol I de la CE. A l’hora d’iniciar l’estudi dels drets i llibertats del text constitucional, hem optat per centrar-nos en l’anàlisi dels drets inclosos en l’ampli Títol I de la Constitució. Aquest Títol I de la Constitució espanyola es troba, a la vegada, dividit en cinc Capítols i dues Seccions. La ubicació d’un dret en un Capítol o l’altre del Títol I de la Constitució no és un fet aleatori sinó que, ans al contrari, implica serioses conseqüències des de un punt de vista d’efectivitat jurídica.


1_9788490333518