Issuu on Google+


Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya

Edició preparada per:

Dra. Judith Gifreu i Font Professora titular de dret administratiu, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Valencia, 2012


Copyright ® 2012 Està rigorosament prohibida, sense l’autorització dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics. En cas d’errates i actualitzacions, l’Editorial Tirant lo Blanch publicarà la pertinent correcció a la pàgina web www.tirant.com (http://www.tirant.com) incorporada a la fitxa del llibre. En www.tirant.com disposarà d’un servei amb els textos legals bàsics i sectorials actualitzats com complementi del seu llibre. Els textos jurídics que apareixen s’ofereixen amb una finalitat informativa o divulgativa. Tirant lo Blanch vetlla per l’actualitat, exactitud i veracitat dels mateixos, però adverteix que no són textos oficials i declina tota responsabilitat pels danys ocasionats per les inexactituds o incorreccions en els que puguin incórrer. Els únics textos considerats legalment vàlids són els que apareixen a les publicacions oficials dels corresponents organismes autonòmics o nacionals

© JUDITH GIFREU I FONT

© TIRANT LO BLANCH EDITA: TIRANT LO BLANCH C/ Artes Gráficas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email:tlb@tirant.com http://www.tirant.com Librería virtual: http://www.tirant.es I.S.B.N.: 978-84-9033-214-6 MAQUETA: PMc Media Pot enviar-nos els seus suggeriments a atencioncliente@tirant.com. També disposa d’un Procediment de queixes, d’acord amb el que s’estableix a www.tirant.net/index.php/empresa/politicasde-empresa.


ÍNDEX PRÒLEG............................................................................. 13 Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya................. 21 PREÀMBUL................................................................... 21 TÍTOL PRELIMINAR. Finalitats i àmbit d’aplicació................................. 26 TÍTOL I. Òrgans administratius.......................................... 28 Capítol I. Competència.................................................. 28 Capítol II. Règim jurídic dels òrgans col·legiats.............. 34 TÍTOL II. Actuació administrativa........................................ 41 Capítol I. Drets i deures dels ciutadans.......................... 41 Capítol II. Principis de l’actuació administrativa............... 47 Capítol III. Mesures de simplificació administrativa............ 48 Capítol IV. Registres.................................................... 52 TÍTOL III Procediment administratiu.................................... 55 Capítol I. Disposicions generals..................................... 55 Capítol II. Iniciació i instrucció del procediment............... 58 Capítol III. Finalització del procediment i silenci administratiu. ............................................................ 62 Capítol IV. Notificació i publicació dels actes administratius............................................................ 64 TÍTOL IV....................................................................... 68


ÍNDEX

8

Procediment d’elaboració de disposicions reglamentàries..................................................... 68 Capítol I. Disposicions generals..................................... 68 Capítol II. Procediment d’elaboració.............................. 69 TÍTOL V........................................................................ 74 La revisió i la reclamació prèvia en via administrativa...................................................... 74 Capítol I. La revisió d’ofici de les disposicions reglamentàries i dels actes administratius........................................... 74 Capítol II. Els recursos administratius i les reclamacions prèvies a l’exercici d’accions civils i laborals................ 75 TÍTOL VI....................................................................... 79 Responsabilitat patrimonial.................................. 79 Capítol I. Disposicions generals..................................... 79 Capítol II. Procediment de responsabilitat patrimonial. ..... 80 TÍTOL VII....................................................................... 82 Potestats d’inspecció i control............................... 82 Capítol I. Finalitat i exercici. ......................................... 82 Capítol II. Entitats col·laboradores............................... 83 TÍTOL VIII. Potestat sancionadora.......................................... 90 TÍTOL IX. Relacions interadministratives............................... 93 Capítol I. Disposicions generals..................................... 93 Capítol II. Convenis de col·laboració............................. 94 Capítol III. Consorcis. .................................................. 97 Capítol IV. Altres instruments de col·laboració interadministrativa..................................................... 99


ÍNDEX

9

DISPOSICIONS ADDICIONALS.................................... 100 DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA......................................... 105 DISPOSICIONS DEROGATÒRIES................................. 105 DISPOSICIONS FINALS................................................ 106 ÍNDEX ANALÍTIC............................................................ 111


PRÒLEG La Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, ha donat continuïtat a la regulació de les especificitats del procediment administratiu seguit per les administracions públiques de Catalunya, que va ser iniciada per la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Aquesta norma primigènia fou dictada en base a l’habilitació prevista als articles 9.3 i 10.1.1r. de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979 en matèries, bé de competència exclusiva —normes de procediment administratiu en atenció a les característiques pròpies del règim jurídic català—, o bé susceptibles de desenvolupament legislatiu i d’execució en el marc de la legislació bàsica estatal —règim jurídic i sistema de responsabilitat de l’Administració de la Generalitat i dels ens públics que en depenen—. Després de més de vint anys de vigència, no hi ha dubte que la Llei 13/1989 ha contribuït, de conformitat amb l’exposició de motius de la Llei 26/2010, “a la construcció d’un marc jurídic i d’un entorn administratiu sòlids que caracteritzen avui l’activitat dels diferents departaments, organismes i entitats públiques de l’Administració de la Generalitat”. En efecte, en virtut de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la Generalitat, la Llei 13/1989 va completar per al conjunt de les administracions públiques catalanes les previsions que per a l’Estat contenia la Llei de procediment administratiu del 17 de juliol de 1958. No hem d’oblidar que aquesta darrera norma constitueix, juntament amb les seves coetànies (la Llei d’expropiació forçosa del 16 de desembre de 1954, la Llei de règim local del 24 de juny de 1955, la Llei de règim del sòl i ordenació urbana del 12 de maig de


JUDITH GIFREU I FONT

14

1956, la Llei de règim jurídic de l’Administració de l’Estat del 26 de juliol de 1957, la Llei de règim jurídic de les entitats estatals autònomes del 26 de desembre de 1958 i la Llei de contractes de l’Estat del 8 d’abril de 1965), el corpus iuris sobre el que es bastí l’administració pública contemporània de l’Estat espanyol, atesa la seva innegable qualitat tècnica i jurídica. Una qualitat que ha fet que la longevitat de la majoria d’aquestes normes hagi estat extraordinària, en especial en matèria d’expropiació forçosa, amb un recorregut vital que supera de llarg el mig segle. Aquest conjunt legislatiu constitueix, sens dubte, un dels fonaments institucionals bàsics per a l’establiment de l’Estat democràtic i de dret operat per la Constitució de 1978. Al seu torn, la formulació de la Llei 26/2010 responia a la necessitat de fixar un marc legal de caràcter innovador que pogués satisfer les expectatives de la ciutadania en les seves relacions amb l’administració catalana, amb independència de quin fos el mitjà de relació utilitzat. Com en el cas de la seva predecessora, la Llei 26/2010 es dictà sobre la base de les competències exclusiva/ compartida en matèria de règim jurídic i procediment administratiu, prevista pels articles 159.1.c. i 159.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 (EAC), en el mateixos termes en què ho va fer el de 1979. L’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei al conjunt de les administracions públiques catalanes deriva de la configuració estatutària del sistema institucional de la Generalitat, del qual formen part també les administracions locals, d’acord amb allò que disposa l’article 2 de l’EAC, que fonamenta la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim local contemplada a l’article 160.1 de l’EAC, en el marc del principi d’autonomia local. Així, en paraules de la pròpia Llei 26/2010, “l’aplicabilitat de la Llei a totes les administracions públiques de Catalunya, en virtut de les disposicions de l’Estatut d’autonomia, suposa un règim comú per a totes, sens perjudici que determinades disposicions únicament si-


15

PRÒLEG

guin aplicables a l’Administració de la Generalitat i als organismes i entitats públiques que en depenen o s’hi vinculen”. El text de la Llei 26/2010 que es presenta recull les previsions normatives de la legislació bàsica de l’Estat que s’han dictat des de l’entrada en vigor de la Llei 13/1989 i que, malgrat haver estat en part recollides en modificacions posteriors d’aquesta norma, requerien l’articulació d’un nou text, i àdhuc incorpora les modificacions de la primera de les seves reformes, operada mitjançant una de les anomenades “lleis òmnibus”, la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa. En aquest ordre de coses cal destacar, sens dubte, la substitució de la Llei de procediment administratiu de 1958 per la Llei 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJ-PAC), modificada de forma essencial per la Llei 4/1999, del 13 de gener, i la Llei estatal 11/2007, del 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. Així mateix, s’incardinen les mesures de simplificació administrativa que la Directiva 2006/123/CE, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior —l’anomenada “Directiva de serveis”— obligava a transposar i que es completen amb els canvis introduïts per la Llei òmnibus 10/2011. El seu Títol VIII recull modificacions relatives al procediment d’elaboració de disposicions de caràcter general, al contingut dels convenis, als encàrrecs de gestió i a la regulació de la declaració responsable i la comunicació prèvia. No obstant l’oportunitat dels canvis normatius operats, el marc jurídic legal que conté la Llei 26/2010 podria ser encara susceptible d’algunes correccions amb l’objecte d’assolir una major eficiència de cara als ciutadans, les administracions públiques i els operadors jurídics. La possible revisió d’aquest text podria articular-se sobre la base de les línies bàsiques següents:


JUDITH GIFREU I FONT

16

1. D’una banda, seria desitjable que la Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions publiques de Catalunya fos més precisa, en el sentit d’aportar la seguretat jurídica necessària per tal articular correctament les relacions entre les diferents administracions públiques i la ciutadania. Des d’aquest punt de vista, es planteja la necessitat d’aclarir la relació de la Llei amb la normativa bàsica de l’Estat, així com de procedir a una revisió del seu contingut estructural, a l’efecte d’especificar i distingir nítidament el seu abast aplicatiu a l’àmbit autonòmic i a l’àmbit local. 1.1. Pel que fa a la relació amb les bases estatals en la matèria, la Llei 26/2010 es limita a efectuar una simple traducció literal de la LRJ-PAC en un gran nombre de preceptes. Certament, a la disposició final primera, la pròpia Llei reconeix la reproducció de part de l’articulat estatal, però cal dir que encara que la transcripció sigui gairebé absoluta, de vegades pateix d’una certa imprecisió. Tot plegat contribueix a generar una inseguretat jurídica que en bona part desapareixeria si el text fes una remissió expressa i global a les bases estatals i es limités a preveure’n el desplegament, la qual cosa tindria sentit sobretot en relació a l’Administració de la Generalitat. Per altra banda, quan s’intenta anar més enllà de la literalitat de la legislació estatal es topa amb dificultats d’interpretació afegides. Aquesta manca de definició acurada planteja, com s’ha apuntat, una regulació poc ajustada al principi de seguretat jurídica. 1.2. En segon terme, caldria valorar la conveniència de procedir a una revisió de l’esquema general de la Llei. En aquest sentit, podria ser beneficiós optar per una divisió estructurada en tres parts diferenciades, la primera d’aplicació general a totes les administracions públiques catalanes i, les subsegüents, d’aplicació particular a l’administració autonòmica i a la local, respectivament. Pel que fa a l’Administració de la Generalitat, la nova conformació permetria aprofitar l’ocasió per integrar la part de la Llei


17

PRÒLEG

13/89 que no ha estat derogada. L’existència d’un escàs nombre de preceptes fora del context de la vigent Llei 26/2010 no té cap sentit de cara —un cop més— a la seguretat jurídica exigible en tot cas al legislador. Pel que fa a l’Administració local, aquest nou esquema podria donar resposta a dues demandes llargament reivindicades. Per un costat, les repercussions del principi d’autonomia local, reconegut de manera diàfana en el Text estatutari i amb una vessant normativa important (87 EAC). Per l’altre, la diversitat (principi de diferenciació, article 88 EAC) i la complexitat del món local, ignorades tot sovint en el redactat de la Llei actual. En qualsevol cas, amb revisió de l’esquema general o sense, la Llei 26/2010 hauria de reconsiderar les disposicions que avui en dia plantegen encara més incerteses als operadors jurídics del món local que no pas les que en el seu moment es van voler solventar, atès que de vegades no es fa cap esment de la normativa local o, senzillament, s’ignora la seva existència. Tot plegat comporta en més d’un cas el dubte raonable sobre quina ha de ser la norma aplicable. 2. En segon terme, convindria que la Llei de règim jurídic i de procediment administratiu de les administracions publiques de Catalunya fos una llei més innovadora i més moderna, en el sentit d’introduir les tendències principals del dret públic contemporani, algunes d’elles perfectament plasmades en el dret europeu. 2.1. En general, la tendència innovadora hauria de venir de la mà de regulacions de caràcter eminentment tècnic que la pràctica exigeix. Institucions com el silenci administratiu o la caducitat, per posar només uns exemples, plantegen un gran nombre de conflictes que podrien ser resolts en part amb una regulació tècnicament més rigorosa. En aquest sentit, el nou text de la Llei 26/2010 ha desaprofitat l’oportunitat de precisar alguns conceptes jurídics indeterminats —ad exemplum, “potestats d’intervenció”, “efecte


JUDITH GIFREU I FONT

18

desfavorable”…— en àmbits de regulació que plantegen importants problemes d’interpretació en la pràctica quotidiana de les nostres administracions. 2.2. Aquesta precisió tècnica resolutòria de conflictes hauria d’anar en la línia del “principi de bona administració”, que ha anat adquirint una creixent importància com a principi rector de l’actuació de les administracions públiques, i que s’ha arribat a formular com a dret fonamental en alguns textos legals tant rellevants com ara la Carta Europea de Drets Fonamentals (article 41) o el mateix Estatut d’Autonomia de Catalunya (article 30), essent cada cop més considerat i destacat per la jurisprudència nacional i europea. És cert que la Llei 26/2010 recull aquest principi a l’article 22, però no es tracta simplement de fer-lo present a la norma, sinó de posicionar la bona administració com a criteri orientador del procediment administratiu. En aquest sentit, el principi de bona administració respon a les concepcions més recents del dret administratiu, caracteritzades tant per l’intent de superar la visió estrictament formal que legitima l’Administració per al mer compliment neutral i objectiu de la norma que li atorga les potestats d’actuació, com per la voluntat de situar el ciutadà en el centre de la preocupació de les normes que ordenen l’activitat administrativa. Com assenyala la millor doctrina contemporània, és en el curs procedimental on concorren les circumstàncies concretes del cas, els fets determinants i els diferents interessos implicats, la qual cosa situa el procediment administratiu en el centre d’atenció del nou dret administratiu. En concret, la Llei hauria de recollir els principals mandats relatius al dret a la bona administració, això és, la rellevància primordial dels drets dels ciutadans en el marc del procediment administratiu, l’eficàcia i eficiència administrativa, l’administració participativa i imparcial, així com —particularment— el dret al procediment degut i a l’elecció de la millor decisió possible.


19

PRÒLEG

2.3. D’altra banda, una moderna Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions publiques de Catalunya hauria de contribuir decisivament a la implantació plena i efectiva de la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, essencial per a la consecució del mercat únic europeu en el sector de la llibertat d’establiment i la prestació dels serveis. I parlem d’efectiva en el sentit de real. Perquè el legislador català dels darrers anys ha procedit a una regulació poc acurada i excessivament sectorialitzada de les implicacions d’aquesta Directiva. És evident que les lleis sectorials han de definir en cada cas l’objecte d’atenció de les potestats administratives d’intervenció, però caldria abordar aquesta tasca amb una major pulcritud, bo i preveient elements jurídics comuns a les distintes regulacions de caràcter sectorial. Per tant, més enllà de la simple previsió formal de la declaració responsable o la comunicació prèvia en la redacció de la llei òmnibus, la Llei 26/2010 hauria de ser reexaminada per tal d’apostar decididament per la transposició efectiva de la Directiva de serveis i per tal d’evitar els problemes que sorgeixen a la pràctica entre regulacions sectorials que no s’articulen perfectament (espectacles i activitats recreatives, prevenció i control ambiental d’activitats, urbanisme, ordenació del comerç…), que generen dubtes importants en l’aplicació del sistema i que, en definitiva, comporten la implantació deficient d’una Directiva cardinal per a la reactivació econòmica del nostre país. 2.4. En la mateixa línia, la possible reforma de la Llei 26/2010 també hauria de passar per una previsió unificada del dret dels ciutadans a relacionar-se amb les administracions públiques per mitjans electrònics. Actualment, aquesta regulació no només està prevista a la Llei 26/2010, sinó també a la Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya. Per més que


JUDITH GIFREU I FONT

20

ambdues lleis es tramitessin de manera pràcticament conjunta —i amb gran celeritat, per cert, en els seus tràmits finals—, no deixa de ser sorprenent que una qüestió tan important i decisiva en el devenir de les relacions interadministratives i entre administracions i ciutadans no hagi merescut una atenció unificada, essent objecte de tractament jurídic en un sol text normatiu. És en aquest sentit que es considera il·lògic parlar d’una “administració electrònica” com a categoria jurídica diferenciada. En conseqüència, la Llei 29/2010 únicament hauria de recollir els elements referents a la programació, planificació i adopció de polítiques públiques relatives a l’extensió dels recursos i mitjans electrònics a totes les administracions catalanes. Més enllà d’aquesta infraestructura tecnològica, absolutament necessària, la Llei que ens ocupa hauria de contenir la regulació unificada dels efectes legals que produeix l’ús dels mitjans electrònics en el procediment administratiu; més en concret, de les conseqüències jurídiques que comporta l’ús d’aquests mitjans en les institucions del procediment administratiu i de les condicions d’exercici dels drets reconeguts en aquest àmbit a la ciutadania.

Dra. Judith Gifreu i Font

Professora titular de dret administratiu Directora de la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals Universitat Autònoma de Barcelona


LLEI 26/2010, DEL 3 D’AGOST, DE RÈGIM JURÍDIC I DE PROCEDIMENT DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES DE CATALUNYA1 (Text consolidat amb les modificacions introduïdes per la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa)2

PREÀMBUL L’article 159.1 de l’Estatut d’autonomia atorga a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment administratiu, la competència per a regular les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la Generalitat. Així mateix, d’acord amb l’article 160.1 de l’Estatut d’autonomia, correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim local, que, respectant el principi d’autonomia local, inclou el règim de les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals, i també les tècniques d’organització i de relació per a la cooperació i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l’Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives, mancomunades, convencionals i consorciades. En virtut de l’article 2 de l’Estatut d’autonomia, que configura el sistema institucional de la Generalitat, del qual formen part també les administracions locals de Catalunya, aquesta llei és aplicable a totes les administracions públiques catalanes, tot i que preveu especificitats concretes per a l’Administració de la Generalitat i

1 2

DOGC, núm. 5686, de 5 d’agos de 2010. DOGC, núm. 6035, de 30 de desembre de 2011.


PREÀMBUL

22

respecta el principi de diferenciació, establert per l’article 84.3 de l’Estatut d’autonomia, en la distribució de les responsabilitats de les administracions locals en matèria d’adaptació dels procediments a l’ús dels mitjans electrònics en llurs relacions amb els ciutadans. L’aplicabilitat de la Llei a totes les administracions públiques de Catalunya, en virtut de les disposicions de l’Estatut d’autonomia, suposa un règim comú per a totes, sens perjudici que determinades disposicions únicament siguin aplicables a l’Administració de la Generalitat i als organismes i entitats públiques que en depenen o s’hi vinculen. L’experiència acumulada durant els més de vint anys de vigència de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, ha contribuït a la construcció d’un marc jurídic i d’un entorn administratiu sòlids que caracteritzen avui l’activitat dels diferents departaments, organismes i entitats públiques de l’Administració de la Generalitat. Des de l’entrada en vigor de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, antecedent immediat d’aquesta llei, s’han aprovat una sèrie de reformes legislatives que han posat de manifest la necessitat de disposar d’un nou text legal, i en són les més significatives la Llei de l’Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la Llei de l’Estat 11/2007, del 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. Les previsions estatutàries i el desenvolupament de la legislació bàsica, d’acord amb l’article 159.2 de l’Estatut d’autonomia, fan indispensable a Catalunya l’establiment d’un marc legal de l’actuació de les administracions públiques catalanes que tingui, altra vegada, un caràcter innovador i que, alhora, doni resposta a les expectatives de la ciutadania en les seves relacions amb qualsevol


23

PREÀMBUL

administració catalana i amb independència de quin sigui el mitjà de relació. D’altra banda, no es pot defugir la necessitat d’incorporar les regles de la Directiva 2006/123/CE, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, i de regular les mesures de simplificació administrativa a què obliga la seva transposició. En aquest sentit, la Llei opta per estendre l’aplicació d’aquestes mesures a tota actuació administrativa, amb una clara voluntat de contribuir a una major racionalització de les nostres administracions públiques. A aquests objectius respon la Llei, que s’estructura en nou títols, quinze disposicions addicionals, una disposició transitòria, dues disposicions derogatòries i sis disposicions finals. El títol preliminar determina l’objecte de la Llei, en detalla les finalitats i en concreta l’àmbit d’aplicació i el règim lingüístic. El títol I estableix el règim general dels òrgans administratius sobre la base del principi de no-disponibilitat de la competència (capítol I) i regula el règim jurídic dels òrgans col·legiats (capítol II). El títol II s’ocupa de l’actuació administrativa. Aquest apartat inclou els drets i deures dels ciutadans en llurs relacions amb les administracions públiques de Catalunya (capítol I), i els principis generals i d’actuació amb mitjans electrònics que informen llur actuació (capítol II). Destaca la regulació de les mesures de simplificació administrativa (capítol III) i dels registres administratius (capítol IV). El títol III estableix el règim general del procediment administratiu que s’ha de seguir per a la realització de l’activitat de les administracions públiques catalanes, sigui o no per mitjans electrònics. Es preveuen disposicions generals (capítol I), i es regulen les fases d’iniciació i instrucció del procediment (capítol II), la finalització del procediment, que inclou el règim del silenci administratiu (capítol III), i també la notificació i la publicació dels actes administratius (capítol IV).


PREÀMBUL

24

El títol IV regula el procediment d’elaboració de disposicions reglamentàries en l’àmbit exclusiu de l’Administració de la Generalitat, en el qual s’incorporen els trets essencials de la seva tramitació i els documents que l’acompanyen, entre altres, la memòria general i la memòria d’avaluació de l’impacte de les mesures proposades (capítol II), que inclou l’informe d’impacte pressupostari, el d’impacte econòmic i social, el d’impacte normatiu i, finalment, l’informe d’impacte de gènere. L’èmfasi en l’avaluació de l’impacte normatiu respon a la voluntat d’introduir noves tècniques de bon govern en el context de l’adopció de qualsevol decisió normativa de competència de la Generalitat. El títol V està dedicat a la revisió d’ofici (capítol I), els recursos administratius i les reclamacions prèvies a l’exercici d’accions civils i laborals (capítol II). El títol VI conté les disposicions generals del règim de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques catalanes (capítol I) i les especificitats dels procediments de responsabilitat patrimonial (capítol II) que han d’ésser desenvolupades per norma reglamentària. El títol VII regula les potestats d’inspecció i control, llur finalitat i exercici (capítol I), i estableix, amb caràcter general, el règim comú d’habilitació i supervisió de les entitats col·laboradores de l’administració pública en l’exercici d’aquestes funcions (capítol II). El títol VIII regula la potestat sancionadora i el títol IX conté les determinacions bàsiques de les relacions interadministratives de les administracions públiques incloses en l’àmbit d’aplicació de la Llei. Aquest darrer títol estableix les disposicions generals (capítol I), el règim dels convenis de col·laboració (capítol II) i dels consorcis (capítol III), i altres instruments de col·laboració interadministrativa (capítol IV). De les disposicions addicionals destaquen, d’una banda, la quarta, relativa als convenis i acords amb l’Estat i amb les comunitats autònomes, de conformitat amb el que estableix l’article 177.1


25

PREÀMBUL

de l’Estatut d’autonomia, i als acords per a l’acció exterior de les administracions públiques de Catalunya; i de l’altra, la tretzena, relativa a l’aplicació dels requisits per al silenci administratiu desestimatori regulats per normes preexistents. Finalment, de les disposicions finals cal destacar la primera, que indica els preceptes de la Llei que reprodueixen legislació bàsica; la segona, relativa a l’adaptació de les administracions públiques de Catalunya per a la incorporació de mitjans electrònics i l’exercici dels drets dels ciutadans, i la tercera, de modificació de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.


Art. 1

TÍTOL PRELIMINAR

26

TÍTOL PRELIMINAR Finalitats i àmbit d’aplicació Article 1. Objecte 1. L’objecte d’aquesta llei és: a) Regular el règim jurídic de les administracions públiques de Catalunya i regular les especificitats del procediment administratiu que els són pròpies. b) Regular el procediment d’elaboració de disposicions reglamentàries en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat. Article 2. Finalitats Les finalitats d’aquesta llei són: a) Fer efectius els drets reconeguts per la Constitució, l’Estatut d’autonomia i la resta de l’ordenament jurídic, i garantir-ne la plenitud, en les relacions de la ciutadania amb les administracions públiques de Catalunya. b) Promoure una administració pública àgil, eficaç i eficient, i fer accessibles les seves relacions amb la ciutadania, amb independència del suport que s’utilitzi. c) Millorar l’actuació de les administracions públiques catalanes mitjançant la regulació de mesures de simplificació de tràmits i procediments, per a la reducció de càrregues administratives. d) Garantir la coordinació administrativa, i també la transparència i l’objectivitat en l’actuació dels òrgans de les administracions públiques. Article 3. Àmbit d’aplicació Aquesta llei és aplicable a les administracions públiques de Catalunya següents: a) L’Administració de la Generalitat. b) Les entitats que integren l’Administració local.


1_9788490332146