especialitats de Dret, Criminologia, Economia i Sociologia. Una col.lecció clàsica en la literatura universitària espanyola.
Tots els títols de la col.lecció m a n u a l s els trobarà en la pàgina web de Tirant lo Blanch. www.tirant.es
manuals
Llibres de text per a totes les
INSTITUCIONS DEL DRET CIVIL DE CATALUNYA Volum III Persones Jurídiques
manuals
manuals
INSTITUCIONS DEL DRET CIVIL DE CATALUNYA
Volum III Persones Jurídiques
Lluís Puig Ferriol Encarna Roca Trias A càrrec de Lluís
Puig Ferriol
INSTITUCIONS DEL DRET CIVIL DE CATALUNYA Volum III PERSONES JURÍDIQUES
Lluís Puig Ferriol Encarna Roca Trias A càrrec de Lluís Puig Ferriol
Valencia, 2014
Copyright ® 2014 És rigorosament prohibida, sense l’autorització dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics. En cas d’errates i actualitzacions, l’Editorial Tirant lo Blanch publicarà la pertinent correcció en la pàgina web www.tirant.com (http://www.tirant.com).
© Lluís Puig Ferriol Encarna Roca Trias
© TIRANT LO BLANCH D’AQUESTA EDICIÓ: TIRANT LO BLANCH C/ Arts Grafiques, 14 - 46010 - València TELFS: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/361 41 51 Email:tlb@tirant.com http://www.tirant.com Llibreria virtual: http://www.tirant.es ISBN: 978-84-9053-643-8 MAQUETA: Tink Factoría de Color Pot enviar-nos els seus suggeriments a atencioncliente@tirant.com. També disposa d’un Procediment de queixes, d’acord amb el que s’estableix a www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa.
Índex Llista de mots abreujats.................................................................................................. 9 Capítol I LA PERSONA JURÍDICA EN GENERAL 1. LES PERSONES JURÍDIQUES EN EL DRET CIVIL DE CATALUNYA................... 13 I. Precedents...................................................................................................... 13 II. Normativa catalana sobre persones jurídiques............................................... 16 III. Aplicació de la normativa catalana................................................................ 17 2. LA PERSONALITAT JURÍDICA.............................................................................. 23 I. Persona i persona jurídica.............................................................................. 23 II. Classes de persones jurídiques........................................................................ 25 A) En atenció al seu caràcter......................................................................... 25 B) En atenció a la seva estructura.................................................................. 27 III. Adquisició de la personalitat.......................................................................... 28 3. CAPACITAT DE LES PERSONES JURÍDIQUES...................................................... 30 I. Capacitat jurídica........................................................................................... 30 A) Esfera familiar.......................................................................................... 30 B) Esfera successòria..................................................................................... 31 C) Esfera patrimonial.................................................................................... 32 D) Esfera personal......................................................................................... 33 E) Drets de la personalitat............................................................................. 33 F) Esfera processal........................................................................................ 39 II. Capacitat d’obrar........................................................................................... 40 A) Precisions inicials...................................................................................... 40 B) Règim jurídic............................................................................................ 42 C) Actuació dels òrgans col·legiats................................................................ 42 D) Conflicte d’interessos................................................................................ 46 E) Impugnació d’acords................................................................................ 48 III. Responsabilitat.............................................................................................. 52 Capítol II LA PERSONA JURÍDICA EN GENERAL (continuació) 1. VEÏNATGE CIVIL.................................................................................................... 57 2. DOMICILI............................................................................................................... 59 3. MODIFICACIONS ESTRUCTURALS...................................................................... 60 I. Precisions inicials........................................................................................... 60 II. Fusió.............................................................................................................. 61 III. Escissió.......................................................................................................... 66 IV. Transformació................................................................................................ 68 4. DISSOLUCIÓ DE LA PERSONA JURIDICA........................................................... 71 I. Precisions inicials........................................................................................... 71
6
Índice
II. Causes de dissolució....................................................................................... 72 III. Liquidació...................................................................................................... 72 A) Concepte.................................................................................................. 72 B) Òrgan de liquidació.................................................................................. 73 C) Operacions de liquidació.......................................................................... 74 D) Modalitats................................................................................................ 77 IV. Extinció......................................................................................................... 78 5. EL REGISTRE DE PERSONES JURÍDIQUES.......................................................... 79 I. Règim jurídic................................................................................................. 79 II. Normativa vigent........................................................................................... 80 III. Tipus d’assentaments..................................................................................... 81 IV. Objecte.......................................................................................................... 82 V. Requisits........................................................................................................ 87 VI. Qualificació.................................................................................................... 90 VII. Presumpció d’exactitud del registre................................................................ 92 6. LA PUBLICITAT REGISTRAL................................................................................. 93 I. Publicitat material.......................................................................................... 93 II. Publicitat formal............................................................................................ 95 7. RÈGIM COMPTABLE I DOCUMENTAL............................................................... 97 I. Règim documental......................................................................................... 97 II. Règim comptable........................................................................................... 98 Capítol III LES ASSOCIACIONS 1. EL DRET D’ASSOCIACIÓ....................................................................................... 101 I. Configuració jurídica..................................................................................... 101 II. L’àmbit de les associacions: entitats especials................................................. 103 III. Entitats excloses............................................................................................. 105 IV. Abast de les competències legislatives de la Generalitat de Catalunya............ 107 3. EXERCICI DEL DRET D’ASSOCIACIÓ.................................................................. 115 I. Configuració jurídica de l’acte constitutiu...................................................... 115 II. Subjectes........................................................................................................ 116 III. La declaració de voluntat negocial................................................................. 120 IV. Objecte.......................................................................................................... 122 V. Requisits de forma......................................................................................... 123 VI. Estatuts.......................................................................................................... 125 VII. Inscripció....................................................................................................... 127 VIII. Associacions no inscrites................................................................................ 130 4. FEDERACIONS I CONFEDERACCIONS............................................................... 131 Capítol IV LES ASSOCIACIONS (continuació) 1. ORGANITZACIÓ DE LES ASSOCIACIONS........................................................... 135 I. Precisions inicials........................................................................................... 135 II. L’assemblea general........................................................................................ 136
Índice
7
III. L’òrgan de govern.......................................................................................... 140 A) Constitució............................................................................................... 140 B) Facultats de gestió.................................................................................... 143 C) Facultats de representació......................................................................... 146 D) Responsabilitat......................................................................................... 147 E) Cessament en el càrrec.............................................................................. 151 2. POSICIÓ JURÍDICA DE L’ASSOCIAT..................................................................... 153 I. Adquisició i pèrdua........................................................................................ 153 II. Drets de l’associat.......................................................................................... 157 A) Drets originaris......................................................................................... 157 B) Drets de gaudiment................................................................................... 159 III. Obligacions de l’associat................................................................................ 160 A) Règim jurídic de les aportacions............................................................... 160 B) Deures dels associats................................................................................. 161 IV. Exclusió de l’associat..................................................................................... 163 A) Precedents................................................................................................. 163 B) Règim vigent............................................................................................. 164 C) Precisions jurisprudencials........................................................................ 167 3. MODIFICACIONS ESTRUCTURALS...................................................................... 170 4. DISSOLUCIÓ........................................................................................................... 172 I. Causes de dissolució....................................................................................... 172 II. Procediment................................................................................................... 175 III. Liquidació...................................................................................................... 176 IV. Suspensió de la publicitat registral................................................................. 177 Capítol V LES FUNDACIONS 1. EL DRET DE FUNDACIÓ....................................................................................... 181 2. ABAST DE LES COMPETÈNCIES LEGISLATIVES DE LA GENERALTAT DE CATALUNYA EN MATÈRIA DE FUNDACIONS.................................................... 183 3. CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES DE LES FUNDACIONS................................ 186 4. CONSTITUCIÓ DE LES FUNDACIONS................................................................. 191 I. El negoci jurídic fundacional.......................................................................... 191 A) Modalitats dels negoci jurídic fundacional................................................ 192 a) Constitució per actes entre vius........................................................... 192 b) Constitució per negoci jurídic mortis causa......................................... 196 II. La carta fundacional...................................................................................... 199 III. La dotació...................................................................................................... 201 A) Precisions inicials: dotació i patrimoni de les fundacions.......................... 201 B) Configuració jurídica de la dotació........................................................... 203 C) La dotació inicial...................................................................................... 206 IV. Estatuts.......................................................................................................... 210 V. Adquisició de la personalitat.......................................................................... 213 A) La inscripció registral............................................................................... 213 B) La fundació no inscrita............................................................................. 216
8
Índice
Capítol VI LES FUNDACIONS (continuació) 1. EL PATRONAT........................................................................................................ 221 I. Concepte........................................................................................................ 221 II. Els patrons..................................................................................................... 223 A) Constitució del càrrec de patró................................................................. 223 B) Requisits de capacitat............................................................................... 224 C) Exercici del càrrec..................................................................................... 225 D) Atribucions............................................................................................... 229 III. Govern de les fundacions............................................................................... 231 IV. Conflicte d’interessos..................................................................................... 234 V. Responsabilitat.............................................................................................. 237 VI. Cessament en el càrrec................................................................................... 242 2. RÉGIM ECONÒMIC............................................................................................... 246 I. Actes de disposició......................................................................................... 246 II. Ingressos i despeses........................................................................................ 250 III. Activitats econòmiques.................................................................................. 253 A) Precisions inicials...................................................................................... 253 B) Participació en societats............................................................................ 255 C) Activitats empresarials.............................................................................. 257 D) Remuneració d’activitats.......................................................................... 260 IV. Comptes anuals.............................................................................................. 261 V. Fons especials................................................................................................. 265 A) Precisions inicials...................................................................................... 265 B) Constitució............................................................................................... 266 C) Gestió dels fons especials.......................................................................... 268 D) Extinció.................................................................................................... 270 3. MODIFICACIONS ESTRUCTURALS...................................................................... 272 4. DISSOLUCIÓ DE LES FUNDACIONS..................................................................... 275 I. Causes de dissolució....................................................................................... 275 II. Procediment................................................................................................... 278 III. Destinació del patrimoni romanent................................................................ 279 5. EL PROTECTORAT................................................................................................. 280 I. Configuració jurídica..................................................................................... 280 II. Àmbit d’actuació............................................................................................ 282 III. Funcions........................................................................................................ 283 IV. Intervenció judicial de les fundacions............................................................. 286
Llista de mots abreujats APB: APG: APL: APT: ATB: BOE: CC: CCC: CCom: CDC: CE: CF: CP: CS: DA: DD: DF: DOGC: DT: EAC: IOFPF:
LA: LAPG: LAPIA: LAU: LC: LCF: LCon: LDOIA: LEC: LF: LH:
Audiència Provincial de Barcelona Audiència Provincial de Girona Audiència Provincial de Lleida Audiència Provincial de Tarragona Audiència Territorial de Barcelona Boletín Oficial del Estado Codi civil espanyol de 1888-1889 Codi civil de Catalunya 2002-2010 Codi de Comerç Espanyol Compilació del Dret Civil de Catalunya de 1960 Constitució Espanyola de 1978 Codi de Família Català de 1998 Codi Penal Espanyol de 1995 Codi de Successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya de 1991 Disposició addicional Disposició derogatòria Disposició final Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Disposició transitòria Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 Instrucció per a l’organització i el funcionament del protectorat de la Generalitat sobre les fundacions privades de Catalunya, annex del decret 20671999, de 27 de juliol. Llei catalana 7/1997, de 18 de juny, d’associacions Llei catalana d’acolliment de persones grans de 2000 Llei catalana d’atenció i protecció dels infants i adolescents de 1995 Llei d’arrendaments urbans Llei catalana de cooperatives de 2002 Llei catalana 5/2001, de 2 de maig, de fundacions Llei estatal 22/2003, de 9 de juliol, concursal Llei catalana dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència de 2010 Llei d’enjudiciament civil Llei estatal 50/2002, de 26de desembre, de fundacions Llei Hipotecària
10 LHM: LMDP: LN: LOA: LOPJ: LOPM: LRC: LRRSP: LSC: LSCAM: LTRHA: LUEP: RA: RDGDEJ: RDGRN: RFCE: RH: RMFC: RN: ROFRA: RPRM: RRC: SAPB: SAPG: SAPL: SAPT: SATB: STC: STS: STSJC: TC: TS: TSJC:
Llista de mots abreujats
Llei de 16 de desembre de 1954 d’hipoteca mobiliària i penyora sense desplaçament possessori Llei catalana de mediació en l’àmbit del dret privat de 2008 Llei del Notariat Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació Llei Orgànica del Poder Judicial Llei Orgànica de Protecció dels Menors Llei del Registre Civil Llei de rectificació registral de la referència relativa al sexe de les persones de 2007 Llei estatal de societats de capital text refós aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol Llei catalana de situacions convivencials d’ajuda mútua de 1998 Llei sobre tècniques de reproducció humana assistida de 2006 Llei catalana d’unions estables de parella de 2008 Reglament d’organització i funcionament del Registre d’Associacions, aprovat pel Decret 206/1999, de 27 de juliol. Resolució de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques Resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat Reglament de fundacions de competència estatal, aprovat pel Reial Decret 1337/2005, d’11 de novembre. Reglament Hipotecari Reglament de mediació familiar de Catalunya Reglament Notarial Reglament d’organització i funcionament del Registra Català d’Associacions, aprovat pel Decret 206/1999, de 27 de juliol. Reglament de protecció dels menors desemparats i l’adopció de 1997 Reglament del Registre Civil sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona sentència de l’Audiència Provincial de Girona sentència de l’Audiència Provincial de Lleida sentència de l’Audiència Provincial de Tarragona sentència de l’Audiència Territorial de Barcelona sentència del Tribunal Constitucional sentència del Tribunal Suprem sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Tribunal Constitucional Tribunal Suprem Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Llista de mots abreujats
LLISTA DE TÍTOLS DE REVISTES ABREUJATS ADC: Anuario de Derecho Civil BSERC: Boletín del Centro de Estudios Registrales de Cataluña CCJC: Çuadernos Civitas de Jurisprudència Civil DPC: Derecho Privado y Constitución LCB: Llei de Catalunya i Balears LN: La Notaria PJ: Poder Judicial RCDI: Revista Crítica de Derecho Inmobiliario RCDP: Revista Catalana de Dret Privat RDN: Revista de Derecho Notarial RGLJ: Revista General de Legislación y Jurisprudencia RJC: Revista Jurídica de Catalunya RJN: Revista Jurídica del Notariado TRIB: Tribunal
11
Capítol I
LA PERSONA JURÍDICA EN GENERAL 1. LES PERSONES JURÍDIQUES EN EL DRET CIVIL DE CATALUNYA I. Precedents La inclusió de les persones jurídiques com a subjectes de drets al costat de les persones físiques segueix un procés laboriós, que sols s’esmenta aquí en els seus trets fonamentals. En primer lloc per tal de posar de manifest que inicialment es considera que la regulació de les persones jurídiques és matèria pròpia del dret públic, que intervé en la constitució i en el control de les associacions de persones —anomenades tradicionalment collegia o universitas personarum— i en l’adscripció de determinats patrimonis —anomenats universitas bonorum— a finalitats d’interès general, que des d’aquesta perspectiva justifiquen la intervenció dels poders públics; de la mateixa manera que la intervenció dels poders públics té també com finalitat la de prohibir les associacions que perseguien finalitats il·lícites. Des d’una perspectiva actual es podria afirmar que moltes vegades aquestes associacions de persones i l’adscripció d’aquests patrimonis a determinades finalitats no originava la creació d’una personalitat independent, ja que la funció que s’assigna al dret públic en aquest punt no era altra que controlar els òrgans que gestionaven aquests patrimonis, que per entendre’ns podem qualificar de patrimonis independents, que s’escindeixen dels patrimonis particulars dels membres de l’associació o del patrimoni personal dels creadors d’un patrimoni destinat a finalitats d’interès general. Aquestes consideracions són aplicables al dret espanyol, com resulta inicialment del fet que el projecte de Codi civil de l’any 1851 sols dedicava a les persones jurídiques el seu article 33. I si bé és cert que el Codi civil espanyol dels anys 1888-1889 supera en part aquesta parquedat legislativa en els seus arts. 35 al 39, es tracta en tot cas d’una normativa molt incompleta, que pressuposava l’existència d’una altra normativa no codificada. Ara sols escau afegir que aquestes consideracions són igualment aplicables al dret civil català, com posa de manifest el fet que la doctrina jurídica catalana de principis dels segle XX afirmava que, en atenció al seu caràcter de dret públic, regien a Catalunya els arts. 35 al 39 del Codi civil, així com la Llei d’associacions de 30 de juny de 1877 i altres disposicions modernes (Brocà). Aquestes i altres consideracions expliquen en bona part les dificultats d’ordre molt diferent que obstaculitzaven atribuir als collegia i a les universitas una
14
Lluís Puig i Ferriol
personalitat jurídica independent a la dels seus membres o fundadors. A nivell doctrinal s’ofereixen com a solucions atribuir a aquestes entitats la condició de persones morals, en contraposició a les persones físiques, per la via d’atribuir a la pluralitat de persones que s’uneixen per tal d’assolir una finalitat comuna la condició de persona moral, derivada de la personalitat física de les persones que l’integren; orientació que seguia l’art. 117 del projecte de Codi civil espanyol de l’any 1821, encara que valent-se de l’expressió cuerpos morales i, després l’art. 541 del projecte de Codi civil de l’any 1836 i l’art. 33 del projecte de Codi civil de l’any 1851. Una segona via doctrinal configura la persona jurídica coma persona fictícia o artificial, en base a la consideració que la personalitat es vincula a l’existència natural de les persones físiques, encara que això s’estima compatible amb l’oportunitat d’atribuir la condició de persones a les finalitats que es persegueixen en determinats supòsits, que no es podrien assolir si els destinataris d’aquests béns fossin persones particulars. I també a nivell doctrinal apareix una tercera direcció, anomenada de la personalitat associativa real, que suposa atribuir a l’ordenament jurídic la funció de conferir a l’associació la mateixa personalitat que s’atribueix a les persones físiques que l’integren, és a dir atribuir-li una unitat vital corporal i espiritual que es personifica i que permet donar vida a les relacions jurídiques en les que intervé, mitjançant les intervencions dels seus òrgans d’actuació. Sembla prou clar que darrera d’aquestes construccions doctrinals bateguen uns altres interessos, que justifiquen els intents legislatius favorables a fer extensiva la personalitat més enllà de les persones físiques, prescindint en bona part de les elucubracions doctrinals esmentades; perquè des d’una posició realista es constata que l’atribució d’una personalitat independent a determinades entitats ha contribuït i contribueix al progrés econòmic i social en uns àmbits prou significatius. La qüestió es planteja inicialment en el segle XVII respecte a les empreses mercantils formades per una pluralitat de persones físiques en relació amb el comerç amb les anomenades Índies Orientals i les Índies Occidentals, que precisen de capitals importants per tal de portar a terme les seves activitats. Això justifica la creació de companyies mercantils privades i origina a la vegada el mercantilisme, amb la finalitat de potenciar el creixement econòmic i assolir la finalitat prou important de limitar la responsabilitat de l’empresari al capital que ha aportat a la societat; per aquesta via es personifica, com a compensació en certa manera dels riscs que es derivaven del comerç internacional en uns moments en que les comunicacions eren lentes i arriscades. Aquests i altres fets determinen l’oportunitat de limitar la responsabilitat de l’empresari, en el sentit que el resultat desfavorable de l’empresa no repercuteixi sobre el seu patrimoni privatiu sinó únicament sobre la part del seu patrimoni que ha destinat a una activitat mercantil. Apareix aleshores l’oportunitat d’atribuir a aquestes empreses capitalistes la solució de limitar la responsabilitat de l’empresari a la part del seu patrimoni destinat a l’activitat empresarial, que s’assoleix per la via de les societats anònimes i de les societats de
La persona jurídica en general
15
responsabilitat limitada, ja que segons l’art. 1 LSC, en aquestes societats els socis no responen personalment del deutes socials. Atesa la finalitat d’aquesta obra no és necessari insistir sobre el tema, ja que aquestes societats estan sotmeses a la normativa mercantil (art. 2 LSC), matèria aliena a les competències legislatives de les Comunitats Autònomes segons l’art. 149.1,6ª CE. Des d’una perspectiva diferent l’atribució d’una personalitat independent a determinades persones jurídiques que perseguien finalitats alienes al tràfec mercantil es resol en un sentit o altre segons el model d’organització política que impera. El principi de llibertat de les persones físiques determina de forma gairebé natural que puguin lliurement constituir associacions de caràcter social d’interès comú o general, sempre que es puguin qualificar de lícites. Encara que a la pràctica l’abast d’aquest principi ha tingut un abast molt diferent, segons es desenvolupi sota un règim polític autoritari, inicialment les monarquies absolutes que contemplaven amb acusada desconfiança la creació d’entitats entre l’Estat i les persones individuals, i una organització estatal respectuosa de les llibertats individuals. Concretament, i amb referència a Espanya, el dret d’associació per tal d’assolir totes les finalitats de la vida humana que no siguin contràries a la moral pública té el seu origen a l’art. 17 CE de 6 de juny de 1869 i que reitera l’art. 13 CE de l’any 1876, que va originar la Llei d’associacions de 30 de juny de 1877. El principi favorable a la llibertat d’associació apareix també a l’art. 39,I CE de l’any 1931, derogat de forma dràstica pel Decret de 25 de gener de 1941 i va subsistir de forma més aviat ambigua a la Llei d’associacions de 24 de desembre de 1964. Finalment, l’art. 22.1 CE actual reconeix el dret d’associació, que s’inclou en una secció que s’intitula Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques. Pel que fa referència a l’atribució d’una personalitat independent a les fundacions es tracta d’un problema que es relaciona de forma directa amb el procés de superació de les vinculacions que s’instaura a Espanya a principis del segle XIX. Existien certament establiments de beneficència en el nostre país, respecte als quals no es va plantejar de forma directa el problema de la seva personalitat jurídica, ja que es consideraria suficient el control de la seva constitució i actuació per part de les autoritats civils i eclesiàstiques, que fiscalitzaven la gestió d’aquests patrimonis en certa manera independents, però mancats d’una personalitat pròpia. El problema apareix arrel de la legislació desvinculadora, que obre la possibilitat de demanar l’extinció d’aquests patrimonis en benefici dels parents de la persona que va crear el patrimoni destinat a finalitats d’interès general —beneficència o educació—, funcions que en definitiva hauria d’assumir l’Estat si s’admetia l’extinció d’aquests patrimonis en benefici dels particulars. I per tal d’evitar aquest gravamen sobre l’erari públic, s’arbitra la solució de conferir una personalitat jurídica independent a aquests patrimonis (Maluquer de Motes). Solució que avala l’art. 35.1 CC, per la via d’atribuir la condició de persones jurídiques a les fundacions d’interès públic reconegudes per la llei.
16
Lluís Puig i Ferriol
II. Normativa catalana sobre persones jurídiques La normativa actual es troba en el llibre tercer del Codi civil de Catalunya aprovat per la Llei 4/2008, de 24 d’abril, relatiu a les persones jurídiques, que segons l’apartat I del seu preàmbul “té com a primer objectiu refondre, sistematitzar i harmonitzar, d’acord amb les exigències pròpies de la tècnica codificadora, la legislació catalana d’associacions i fundacions continguda en la Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions, i de la Llei 5/2001, de 2 de maig, de fundacions. Alhora, però, s’ha aprofitat l’impuls codificador per a formular unes disposicions generals que contenen l’estatut bàsic de la personalitat jurídica en dret català i, ja en l’àmbit específic de les associacions i les fundacions, per a actualitzar alguns aspectes de llur règim jurídic a fi d’afavorir-ne l’operativitat i de garantir que puguin complir de manera més efectiva les finalitats que els són pròpies”. Aquest llibre tercer “Persones jurídiques” es divideix en tres capítols, el primer dels quals s’intitula “Disposicions generals” (arts. 311-1 al 315.8), un títol II “De les associacions” (arts. 321-1 al 324-7) i un títol III “De les fundacions” que comprèn els arts. 331-1 al 336-4. Segons la DF cinquena de la llei 4/2008, “Aquesta llei entra en vigor al cap de tres mesos d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya” (es va publicar en el DOGC 5123, de 2 de maig) i una correcció d’errades en el DOGC 5170, de 10 de juliol. La posterior Llei 5/2011, de 19 de juliol, va modificar en el seu article únic la DT primera, apartat 1, en el sentit de perllongar fins el dia 31 de desembre de 2012 el deure que imposa a les associacions i fundacions constituïdes abans de la seva entrada en vigor adaptar llurs estatuts i la inscripció de l’adaptació en el registre corresponent, si escau. I la posterior Llei 7/2012, de 15 de juny, va modificar els seus arts. 312-3, 312-9, 315-2, 331-2, 331-5, 331-6, 331-8, 332-1, 332-2, 332-9, 332-10, 333-1, 333-11, 334-4, va addicionar un article 332-13 i va modificar la DT quarta. Pel que fa referència a l’eficàcia derogatòria de la normativa anterior, cal atenir-se en primer lloc a la seva DD primera, en la qual es preveu que “Es deroguen els arts. 1 al 29 i 33 a 35, l’art. 38.d, la disposició addicional i les disposicions finals de la llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions”. I segons la seva DD segona “Es deroguen els arts. 1 al 50 i el 53, les disposicions addicionals, les disposicions transitòries i la disposició final primera de la Llei 5/2001”. La posterior Llei 10/2011, de 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa, ha derogat els arts. 30, 31, 32, 36, 37 i 38 de la Llei 7/1997, de 18 de juny d’associacions, i el Decret 207/1999, de 27 de juliol, sobre l’estructura i el funcionament del Consell Català d’Associacions. La vigència del llibre tercer del Codi civil de Catalunya determina inicialment la derogació de la normativa anterior sobre persones jurídiques en la forma exposada, si bé cal tenir present que el règim jurídic de les associacions i fundacions s’estableix també en els seus estatuts, com resulta dels arts. 321-4 i 331-9, que
La persona jurídica en general
17
respecte a les constituïdes amb anterioritat a la vigència del llibre tercer podien establir regles que estiguessin en contradicció amb les seves disposicions. En aquest punt cal atenir-se a la DF primera del llibre tercer, en la qual es preveu que “Resten sense efectes les disposicions estatutàries i les altres regles de règim intern de les persones jurídiques subjectes a les disposicions del llibre tercer del Codi civil de Catalunya que s’oposin al que aquestes estableixen”. És oportú precisar també en aquests moments que encara que si bé el títol I del llibre tercer del Codi civil de Catalunya s’intitula “Disposicions generals”, denominació que podria donar a entendre que aquestes disposicions generals s’apliquen a totes les persones jurídiques privades sotmeses a la normativa catalana, això realment no és cert, ja que el llibre tercer estableix únicament el règim jurídic de les associacions i de les fundacions catalanes, si bé la seva DF segona preveu que “Les disposicions del llibre tercer del Codi civil de Catalunya s’apliquen subsidiàriament a les cooperatives, les mutualitats de previsió social i les caixes d’estalvis”. Respecte a les cooperatives, encara que l’art. 14 EAC qualifica d’exclusives les competències de la Generalitat de Catalunya per establir llur règim jurídic, aquesta exclusivitat no s’ha d’entendre en sentit literal, perquè té com a límits els que es deriven de les activitats econòmiques que desenvolupi la cooperativa, sotmeses a la normativa estatal com a conseqüència de la competència exclusiva de l’Estat sobre la legislació mercantil segons l’art. 149.1,6ª CE i les que es derivin de les activitats respecte a les quals l’Estat s’ha reservat determinades competències (Font Ribas).
III. Aplicació de la normativa catalana La coexistència en el nostre país d’una pluralitat de normatives sobre persones jurídiques, en l’aspecte que ara interessa sobre associacions i fundacions, planteja el problema de determinar quan s’aplica la normativa catalana. Inicialment cal posar de manifest que les associacions i les fundacions adquireixen una personalitat jurídica independent quan es constitueixen d’acord amb les prescripcions i el compliment dels requisits que exigeix la llei que els hi confereix una personalitat pròpia (des de la perspectiva catalana vegeu l’art. 311-2), amb la conseqüència doncs que en aquest aspecte es confereix prevalença a l’anomenat estatut personal, ja que segons l’art. 9.11 CC, la llei personal que correspon a les persones jurídiques, determinada per la seva nacionalitat, regeix les qüestions que fan referència a la seva capacitat, constitució, representació, funcionament, transformació, dissolució i extinció. La prevalença en aquest punt de l’estatut personal es reafirma —respecte a les associacions— a l’art. 28.3 LOA, aplicació directa a tot Espanya segons la seva DF primera, apartat 2, que sols permet la inscripció en el Registre d’Associacions de les estrangeres que s’han constituït vàlidament d’acord amb la seva llei personal i amb les prescripcions de la normativa orgànica espa-
18
Lluís Puig i Ferriol
nyola. I respecte a les fundacions es reafirma a l’art. 7.2 LF, d’aplicació general a totes les fundacions segons la seva DF primera, apartat 2a, que sols permet que s’inscriguin en el Registre de Fundacions les estrangeres que han acreditat haver-se constituït vàlidament d’acord amb les prescripcions de la seva llei personal. Un segon aspecte que cal considerar és que una concreta associació o fundació, des que ha adquirit una personalitat pròpia, exerceix unes determinades activitats per tal de complir les finalitats que van originar la seva constitució; finalitats que han d’especificar els estatuts de l’associació o la fundació (arts. 321-4.1d i 331-9d). A l’hora de delimitar l’àmbit d’aplicació de la normativa catalana sobre associacions i fundacions que ja han adquirit una personalitat pròpia en base a les prescripcions de la seva llei personal —espanyola o estrangera— és oportú precisar des d’ara que el legislador català es reafirma en el principi d’atribuir eficàcia territorial a la normativa catalana que acullen l’art. 14.1 EAC i l’art. 111-3; ja que segons l’art. 311-1.1 —que s’intitula Àmbit d’aplicació— les disposicions del seu llibre tercer s’apliquen a les associacions i fundacions que exerceixen majoritàriament llurs funcions a Catalunya i, també, a les delegacions a Catalunya d’associacions i fundacions regulades per altres lleis. Aquesta aplicació territorial de la normativa catalana resulta també de l’art. 118.1 EAC, que segons el fonament jurídic 64 de la STC 31/2010, de 28 de juny, no es pot qualificar d’inconstitucional. Com resulta també del fet que no es pot qualificar de norma de dret interregional, de competència exclusiva de l’Estat segons l’art. 149.18ª CE, ja que el precepte esmentat persegueix únicament sancionar l’àmbit d’aplicació territorial de les normes catalanes sobre persones jurídiques, que és cosa diferent. Perquè respecte a aquesta qüestió determinades Comunitats Autònomes —i entre elles Catalunya— comparteixen amb l’Estat la competència per tal d’establir el règim jurídic de les associacions i les fundacions. Amb la conseqüència de què en aquest punt cal fer unes precisions, com són les d’establir una diferència entre l’àmbit territorial de vigència d’un ordenament jurídic, que és matèria pròpia del dret interregional i en conseqüència sols pot ésser objecte de regulació per una norma estatal (art. 149.1,8ª CE i art. 118.1 EAC) i la determinació de l’àmbit d’aplicació territorial de les normes jurídiques catalanes, sobre associacions i fundacions, que pot ésser objecte de regulació per part del legislador català en base a l’art. 311-1, perquè no és matèria pròpia del dret interregional. Amb la finalitat de particularitzar d’alguna forma aquestes consideracions generals és oportú fer una referència més concreta a l’àmbit d’aplicació territorial de la normativa catalana sobre associacions i fundacions. Pel que fa referència a les associacions precisa l’art. 118.1 EAC que inclou en tot cas: “a) La regulació de les modalitats de l’associació, de la denominació de les associacions, de les finalitats, dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació, del contingut dels estatuts, dels òrgans de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les associacions i de les associacions de caràcter especial. b) La determinació i el
La persona jurídica en general
19
règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les associacions que estableixi la normativa tributària, i també la declaració d’utilitat pública, el contingut i els requisits per a obtenir-la. c) El registre d’associacions”. I respecte a les fundacions preveu l’art. 118.2 EAC que “Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de les modalitats de fundació, de la denominació de les fundacions, de les finalitats i dels beneficiaris de la finalitat fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació; dels estatuts; de la dotació i el règim de la fundació en procés de formació, del patronat i el protectorat, i del patrimoni i el règim econòmic i financer; b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les fundacions que estableixi la normativa tributària; c) El registre de fundacions”. Pel que fa referència a les associacions, el llibre tercer del Codi Civil de Catalunya s’aplica a “Les associacions que exerceixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya[…]” (art. 311-1.1a), amb independència del fet —com s’ha argumentat fa uns moments— que aquestes associacions s’hagin constituït a l’empara de la normativa catalana, de la llei estatal sobre associacions (DF primera, apartat 5 LOA), de la normativa vigent en una altra Comunitat Autònoma o a l’empara d’una llei estrangera. L’aplicació de la normativa catalana exigeix que l’associació exerceixi les seves funcions majoritàriament a Catalunya, expressió que cal entendre en el sentit que no exigeix l’exercici total d’aquestes funcions a Catalunya, ja que és suficient l’exercici majoritari de les seves funcions en territori català, en el sentit geogràfic que resulta de l’art. 9 EAC. El precepte modifica en aquest punt el seu precedent l’art. 1.2 de la Llei catalana d’associacions de l’any 1997, que supeditava l’aplicació de la normativa catalana al fet que l’associació desenvolupés les seves activitats principalment a Catalunya, el que pot donar a entendre que pel legislador actual, el criteri decisiu és el quantitatiu o numèric de les activitats, al qual es subordinaria el de la seva entitat o transcendència de les activitats que porta a terme l’associació en territori català; solució acceptable en els casos generals, a menys que les funcions majoritàries exercides a Catalunya es puguin qualificar d’accessòries de les exercides en altres territoris. En tot cas l’art. 311-1.1a exclou l’aplicació de la normativa catalana les associacions que estiguin sotmeses a una legislació pròpia que els exigeixi, per a constituir-se la inscripció en un registre especial. Precepte que té el seu origen en l’art. 1.2 LOA, que exclou del seu àmbit d’aplicació les associacions que no tinguin finalitats lucratives i que no estiguin sotmeses a un règim jurídic específic. L’excepció es fa extensiva als partits polítics sotmesos a les prescripcions de la LO 6/2002, de 27 de juny; els sindicats sotmesos a les prescripcions de la LO 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat sindical; les associacions empresarials regulades per la Llei 19/1997, d’1 d’abril, sobre dret d’associació empresarial (vegeu també STSJC de 6 d’abril de 2009 respecte a
20
Lluís Puig i Ferriol
una associació professional de taxistes); les associacions religioses sotmeses a les prescripcions de la LO 7/1980, de 5 de juliol, de llibertat religiosa i l’Acord entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu de 3 de gener de 1979; els clubs esportius, les associacions esportives escolars i les altres entitats esportives sotmeses a les prescripcions de la normativa catalana que es troba en el Decret-Legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, que aprova el text únic de la Llei catalana de l’esport (vegeu també STSJC de 16 de novembre de 2009). Cal concloure doncs que no s’aplica la normativa catalana sobre les associacions, encara que s’hagin constituït a l’empara de la dita normativa i que tinguin el seu domicili a Catalunya (com exigeix l’art. 311-8), que exerceixin llurs funcions majoritàriament en tot el territori espanyol i, també, les que exerceixen majoritàriament llurs funcions en el territori d’una altra Comunitat Autònoma o en els territoris de més d’una Comunitat Autònoma o en un país estranger. Afegeix l’art. 311-1.1b que les seves disposicions s’apliquen a “Les fundacions que exerceixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya”, amb independència també del fet que hagin adquirit una personalitat pròpia a l’empara de la normativa catalana sobre fundacions o a l’empara de qualsevol altra llei espanyola o estrangera. Respecte al requisit d’exercici de les seves funcions majoritàriament a Catalunya ens remetem ens remetem a les consideracions que s’han fet respecte a les associacions. Sols cal afegir en aquest punt que segons l’art. 2.1 LF, les seves disposicions s’apliquen a les fundacions que exerceixen la seva activitat en tot el territori espanyol, o principalment en el territori de més d’una Comunitat Autònoma, sens perjudici de la possible actuació a l‘estranger. Del qual se’n deriva que no s’aplica la normativa catalana a les fundacions que exerceixen llurs funcions majoritàriament en una altra comunitat Autònoma, en dues o més Comunitats Autònomes o en un país estranger. La normativa catalana sobre persones jurídiques s’aplica també a “Les delegacions a Catalunya d’associacions i fundacions regulades per altres lleis, incloses les que, d’acord amb la legislació estatal, tenen la consideració d’estrangeres, en els casos i amb els efectes que aquest llibre disposa” (art. 311-1.1c). L’expressió delegacions que apareix en el precepte s’ha d’entendre en sentit ampli, és a dir, que es fa extensiu a les sucursals, establiments o agències de la persona jurídica (vegeu també els arts. 87,3r i 94.6 RRM); amb la precisió que les activitats de la delegació establerta a Catalunya han de coincidir amb les que desenvolupa l’entitat principal, que suposa excloure de l’àmbit d’aplicació del precepte les anomenades entitats filials que gaudeixen d’una autonomia que els permet desenvolupar unes determinades activitats que no coincideixen amb les de l’establiment principal. En relació amb l’art. 311-1.1c s’ha precisat que abasta també les fundacions espanyoles subjectes a altres ordenaments que no siguin el català i que, en el cas en el cas de delegació de fundacions l’aplicació de la normativa catalana és molt limitada, ja que es concreta a la inscripció de la delegació en el Registre de
La persona jurídica en general
21
Fundacions, a la subjecció de les delegacions estrangeres a la supervisió i control del Protectorat de la Generalitat, a l’observança de les obligacions comptables de les fundacions segons l’art. 336-1.3 i al deure de garantir la subsistència dels mitjans de finançament de les activitats fundacionals, amb la conseqüència que l’incompliment per part de la fundació estrangera d’establir-hi una delegació o d’inscriure-la no determina que no pugui realitzar activitats a Catalunya, però sí que no podrà emprar la denominació de fundació ni gaudir del règim tributari d’aquestes entitats (Ferrer Riba). Finalment, l’art. 311-1.1d preveu l’aplicació de les normes del seu llibre tercer a “Les altres persones jurídiques regulades pel dret català, en allò que la normativa especial no reguli, segons que correspongui, llur organització associativa o fundacional”. L’àmbit d’aplicació del precepte va precisar-lo l’acord de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat de 29 de gener de 2009, que va fer seva la resolució de 9 de febrer de 2009 de la Secretaría de Estado de Cooperación Territorial, en el sentit que coincidien a interpretar que aquest precepte es refereix únicament a l’aplicació, si escau, de les disposicions, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya a les persones jurídiques de naturalesa fundacional o associativa regulades en el mateix llibre tercer del Codi civil de Catalunya” (vegeu DOGC núm. 5319, de 16 de febrer). En contra d’aquesta interpretació, que s’ha qualificat de manifestament absurda, s’argumenta que la referència que fa l’art. 311-1.1d a “les altres persones jurídiques” té com a finalitat determinar l’aplicació del llibre tercer del Codi civil a les cooperatives, les mutualitats de previsió social, a les caixes d’estalvis i als clubs esportius catalans, tal com disposa —respecte dels tres primers tipus d’entitats esmentades— la DF segona de la Llei 4/2008, de 24 d’abril, disposició que no havia estat objecte de cap controvèrsia competencial (Egea Fernández-Ferrer Riba). En la mateixa línia es qualifica l’esmentat acord de desafortunat (Badosa Coll) i, també, que converteix en inútil l’art. 311-1.1d (Font Mas). Des d’una altra perspectiva s’argumenta que l’expressió “persones jurídiques regulades pel dret català”, que apareix a l’art. 311-1.1d, possibilita fer extensiva l’aplicació del precepte a les persones jurídiques de dret privat i a determinades persones jurídiques sotmeses a les prescripcions del dret públic català, com les cambres agràries, cambres de la propietat urbana o col·legis professionals, perquè es tracte d’entitats associatives de base privada a les quals s’encomanen funcions públiques; si bé es precisa també que respecte a elles l’aplicació del llibre tercer es concretarà a la formació de la voluntat orgànica, centrada en la presa d’acords dels òrgans col·legiats, sempre amb respecte a les seves normes pròpies (Barral Viñals). Afegeix l’art. 311-1.2 que “L’àmbit d’aplicació que defineix l’apartat 1 no exclou l’aplicació de les disposicions d’aquest llibre com a dret comú a l’empara de l’art. 111-4”. A l’hora de fixar el sentit d’aquest precepte és oportú fer una referència a l’apartat II del preàmbul del llibre III del Codi civil, on es precisa que les
22
Lluís Puig i Ferriol
disposicions generals del seu títol primer tenen una vocació d’aplicació general a totes les persones jurídiques regulades pel dret català i són dret comú a Catalunya pel que fa a la personalitat jurídica. I afegeix que “Respecte a les persones jurídiques privades que el Codi civil no ha incorporat (cooperatives, entitats de previsió social i caixes d’estalvis) les seves disposicions s’han d’aplicar subsidiàriament, a fi de cobrir les llacunes que llur normativa especial presenti eventualment”. Criteri que reafirma la DF segona del llibre III quan precisa que “Les disposicions del llibre III del Codi civil s’apliquen subsidiàriament a les cooperatives, les entitats de previsió social i a les caixes d’estalvis”. L’aplicació de la normativa catalana a les delegacions regulades per altres lleis (segons l’art. 311-1.1c) ha determinat que el seu article 311-9.1 i 2 reguli els requisits per a la inscripció d’aquestes delegacions en els registres catalans d’associacions i de fundacions. La inscripció té el caràcter d’obligatòria, mentre que per els altres supòsits la inscripció de la delegació en el registre escaient té el caràcter de facultativa segons l’art. 311-9.3. Pel que fa referència a la inscripció obligatòria de les delegacions establertes a Catalunya de les fundacions regulades per altres lleis (art. 311-9.1), les discrepàncies sobre el seu abast també van ésser resoltes per la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat mitjançant acord de 29 de gener de 2009, transcrit a l’annex de la resolució de 9 de febrer (vegeu DOGC núm. 5319 de 16 de febrer). Segons aquest acord, L’Administració General de l’Estat i la Generalitat de Catalunya coincideixen a interpretar l’abast d’aquest precepte circumscrit estrictament a fundacions que desenvolupen majoritàriament les seves funcions a Catalunya, de conformitat amb l’àmbit de la competència assumida per la Generalitat en base a l’art. 118.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”. També respecte a aquesta interpretació s’ha precisat que contradiu palesament el sentit del precepte, que tracta de les fundacions regulades per altres lleis, no de les que desenvolupen les seves funcions majoritàriament a Catalunya, que són les regulades pel Codi Civil de Catalunya, amb la conseqüència que l’art. 311-9.1 s’ha de concordar amb l’art. 7.1 LF i amb l’art. 2.1a RFCE, que restringeixen la seva aplicació a les delegacions de fundacions estrangeres que actuen principalment en el territori de més d’una Comunitat Autònoma. I de la interpretació conjunta d’ambdós preceptes, en resulta que les fundacions estrangeres que exerceixen llurs activitats majoritàriament a Catalunya tenen el deure de mantenir-hi una delegació, que quedarà subjecta al dret civil català (Egea i Fernández-Ferrer Riba). També en sentit crític s’ha argumentat que l’acord de la Comissió Bilateral parteix de la tesi que l’art. 311-9.1 extralimita el seu àmbit d’aplicació respecte a les fundacions regulades per altres lleis, sense tenir en compte que l’obligació de constituir una delegació no implica un canvi de la llei aplicable, que continua essent la del lloc on la fundació actua principalment; i que la regulació de constitució de les delegacions —excepte les estrangeres— no
