humanidades plural
ra Lectu en la
nube
humanidades
tirant
plural
afectiva i sexual a la literatura gràfica i la seua traducció
tirant
Il·lustrar la diversitat Representacions de la diversitat de gènere,
Coordinadors
Robert Martínez-Carrasco / Julia Haba-Osca
Als anys vuitanta, el terme queer va començar a ser emprat per una nova generació d’activistes polítics que, aprofitant-ne l’ús que tradicionalment feien crítics culturals gais i lesbianes per a descriure la marginalitat, lluitaven per un replantejament radical de la relació entre la subjectivitat, la sexualitat i la representació. Aquesta reivindicació i aquesta lluita marca l’inici i l’expansió d’àrees del saber com els estudis queer. El volum que presentem, Il·lustrar la diversitat: Representacions de la diversitat de gènere, afectiva i sexual a la literatura gràfica i la seua traducció, articula discursos de la diferència i els circumscriu al camp de la literatura gràfica. A través de deu contribucions, el volum explora les implicacions de ser queer i representar allò queer a la literatura il·lustrada, submergint-nos en un viatge transformador on es desafien els estereotips i se celebren les diferències. Fugint de tendències essencialitzadores i postures binàries, les anàlisis textuals i visuals que proposa el volum ens permeten pensar la literatura il·lustrada com a vehicle per al canvi social.
Il·lustrar la diversitat Representacions de la diversitat de gènere, afectiva i sexual a la literatura gràfica i la seua traducció Robert Martínez-Carrasco Julia Haba-Osca Coordinadors
tirant
humanidades plural
Servei de Llengües i Política Lingüística
Il•lustrar la diversitat Representacions de la diversitat de gènere, afectiva i sexual a la literatura gràfica i la seua traducció
Comité Científico De La Editorial Tirant Humanidades Manuel Asensi Pérez Catedrático de Teoría de la Literatura y de la Literatura Comparada Universitat de València Ramón Cotarelo Catedrático de Ciencia Política y de la Administración de la Facultad de Ciencias Políticas y Sociología de la Universidad Nacional de Educación a Distancia M.ª Teresa Echenique Elizondo Catedrática de Lengua Española Universitat de València Juan Manuel Fernández Soria Catedrático de Teoría e Historia de la Educación Universitat de València Pablo Oñate Rubalcaba Catedrático de Ciencia Política y de la Administración Universitat de València Joan Romero Catedrático de Geografía Humana Universitat de València Juan José Tamayo Director de la Cátedra de Teología y Ciencias de las Religiones Universidad Carlos III de Madrid
Procedimiento de selección de originales, ver página web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales
Robert Martínez-Carrasco Julia Haba-Osca
Coordinadors
Il•lustrar la diversitat Representacions de la diversitat de gènere, afectiva i sexual a la literatura gràfica i la seua traducció
tirant humanidades Valencia, 2023
Copyright ® 2023 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito de los autores y del editor. En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant Humanidades publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com.
© Varios autores y autoras Traductora y correctora: Berenice Granado-Martínez © TIRANT HUMANIDADES EDITA: TIRANT HUMANIDADES C/ Artes Gráficas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email:tlb@tirant.com www.tirant.com Librería virtual: www.tirant.es DEPÓSITO LEGAL: V-2037-2023 ISBN: 978-84-19825-06-3 MAQUETA: Tink Factoría de Color Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant. com. En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea en www.tirant. net/index.php/empresa/politicas-de-empresa nuestro Procedimiento de quejas. Responsabilidad Social Corporativa: http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf
Autors i autores Ana M. Amigo Ventureira Henry Ferney Vásquez Sáenz Laura Garrigós Llorens Julia Haba-Osca Christina Holgado-Sáez Leydi Lu Li Coronel Robert March i Tortajada Robert Martínez-Carrasco Guido Alonso Mendoza Rodríguez Sara Llopis Mestre Marta Pilar Montañez Mesas Iván Villanueva-Jordán Gora Zaragoza Ninet
Agraïments La publicació d’aquest volum ha estat possible gràcies al suport del Servei de Política Lingüística (SPL) de la Universitat de València a través de la convocatòria d’ajudes per a l’organització d’activitats de dinamització de l'ús del valencià.
Índex Il·lustrar la diversitat: representacions de la diversitat de gènere, afectiva i sexual a la literatura gràfica i la seua traducció................... Robert Martínez-Carrasco Julia Haba-Osca Supersistema Camp: dos casos per a explorar la construcció de textualitats crítiques................................................................................................. Iván Villanueva-Jordán Els còmics com a eina per a treballar diferents diversitats a les aules d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat.......................... Laura Garrigós Llorens Robert March i Tortajada
13
21
37
La mirada queer: el còmic autobiogràfic com a mètode de visibilització d’opressions col·lectives....................................................................... Ana M. Amigo Ventureira
51
Còmic, traducció i dissidències sexuals: anàlisi dels personatges de Clarice i Toni de The Essential Dykes to Watch Out For / Lo indispensable de unas lesbianas de cuidado............................................. Leydi Lu Li Coronel Guido Alonso Mendoza Rodríguez
65
«Que visquen els maricons»: transgressions i dissidències a l’univers gràfic de Copi............................................................................................ Henry Ferney Vásquez Sáenz
79
Estratègies visuals per a la representació de la identitat................... Marta Pilar Montañez Mesas Life Outside the Circle, un còmic per a treballar identitats interseccionals a l’assignatura «Literatura dels EUA II: del segle xix al segle xxi» al Grau d’Estudis Anglesos............................................................. Julia Haba-Osca
95
115
Índex
11
12
Desmuntant l’heterosexualitat obligatòria des de la infantesa: traducció, recepció i representació lèsbica a la literatura infantil d’Espanya........................................................................................................................ Sara Llopis Mestre Gora Zaragoza Ninet
133
Paratextos lingüístics i icònics i la seua anàlisi a Moi Pierre Seel, déporté homosexuel................................................................................................ Christina Holgado-Sáez
153
Índex
Il·lustrar la diversitat: representacions de la diversitat de gènere, afectiva i sexual a la literatura gràfica i la seua traducció Robert Martínez-Carrasco rcarrasc@uji.es Universitat Jaume I ORCID: 0000-0002-2148-8637
Julia Haba-Osca
julia.haba@uv.es Universitat de València/IUCIE ORCID: 0000-0002-9493-4597
Seria senzill començar una introducció com aquesta al·ludint, com hem fet en anteriors volums, al caràcter perifèric que tradicionalment se li ha atorgat a la literatura gràfica des de les tribunes que regulen l’alta cultura. Un poc com passa amb les identitats de gènere, afectives i sexuals, com veurem a continuació, el cànon literari ha marcat a ritme de batuta quins gèneres, autors i obres mereixien l’atenció plena, l’estudi erudit o la crítica literària, i quins gèneres adoptaven, sota l’ombra de la baixa literatura, un caràcter secundari, accessori o anecdòtic. Al cap i a la fi, no pot haver-hi una alta literatura, o una alta cultura, sense una contrapart menystinguda, minoritzada o condemnada a l’ostracisme. El mateix ocorre, si parem atenció, amb les identitats afectives, sexuals i de gènere, i com diverses tecnologies intervenen en la construcció de representacions i, alhora, contribueixen a certes estructures que posicionen els subjectes front discursos determinats sobre la sexualitat i la identitat. Allò queer naix i creix precisament dels marges, d’escletxes
Il·lustrar la diversitat: representacions de la diversitat de gènere, afectiva i sexual …
13
discursives a partir de les quals les dissidències identitàries han hagut de barallar-se pel seu lloc al món i habilitar els seus propis espais de recepció des d’on ser, estar i qüestionar la norma. Veiem, així doncs, com tots dos elements que ens reuneixen al voltant d’aquest volum tenen en comú haver començat el seu viatge reclamant el dret a ser en un espai socio-històric travessat per qüestions econòmiques, polítiques, lingüístiques i socials. Així, a la dècada de 1990, la teoria queer va començar a designar un replantejament radical de la relació entre subjectivitat, sexualitat i representació. La seua aparició es deu, en part, al treball pioner de crítics com Ann Snitow (1983), Carol Vance (1984) o Joan Nestle (1988), però també al repte de la diversitat iniciat ja en el seu moment per la crítica negra i l’anomenat «Tercer Món». L’incipient camp de recerca va guanyar impuls trobant, a més a més, punts d’inflexió amb teories postmodernes. L’obra de Teresa de Lauretis n’és un bon exemple. Al cap i a la fi, l’autora, respecte al tema de la diferència, ja va rastrejar l’aparició del terme queer en el seu volum Introduction to the ‘Queer Theory’ (1991) i va descriure l’impacte del postmodernisme en la teorització de lesbianes i gais. Aquest plantejament des de la crítica literària ha ajudat a fer paleses les crítiques contra l’hegemonia heterosexual i el patriarcat a l’espai d’educació superior. Alhora, el desenvolupament d’una estètica postmoderna (especialment artística i literària) ha ajudat a inspirar l’expressió de la pluralitat sexual i de gènere en l’àmbit de la producció cultural: un diàleg dinàmic que ha col·locat la teoria queer al capdavant d’un camp cada vegada més interdisciplinari com és la teoria crítica. Des d’aleshores, aquest desenvolupament ha suposat un auge acadèmic dels estudis de gènere, queer i la disciplina emergent dels estudis sobre la masculinitat.
14
Robert Martínez-Carrasco i Julia Haba-Osca
A diferència de la qüestió identitària, que continua sent moneda de canvi i arma política1, l’estudi sobre el còmic viu ja un procés de consolidació acadèmica gràcies a la celebració de congressos internacionals, seminaris, jornades, cursos d’estiu i, també, la publicació de nombrosos treballs especialitzats, siga en volums monogràfics o revistes. De fet, la situació actual de la historieta i els llibres il·lustrats a l’acadèmia reflecteix una massa crítica pràcticament equiparable a la d’altres disciplines tradicionals. Alguns teòrics s’hi han acostat segons els paràmetres i les metodologies de recerca de la història de l’art, per exemple. Altres ho han fet des del factor narratiu o, fins i tot, des del sociològic, aproximant-s’hi des d’una perspectiva comparatista amb altres mitjans comunicatius i artístics o analitzant-ne les possibilitats didàctiques. També hi podem afegir la traductologia, que aprofundeix a la naturalesa multimodal d’aquest mitjà, els estudis queer i de gènere, l’ecocrítica, o qualsevol altra perspectiva acadèmica interseccional i multidisciplinària. Certament, les possibilitats de la literatura il·lustrada són diverses i afecten a totes les àrees del coneixement.
❧ El volum que presentem, Il·lustrar la diversitat, compta amb un total de nou contribucions articulades de maneres diverses i complementàries al voltant de la representació dissident de les identitats afectives, sexuals i de gènere. En primer lloc, comptem amb l’aportació Supersistema camp: dos casos per a explorar la construcció de textualitats crítiques, d’Iván Villanue1.
Escrivim aquesta introducció mentre el Congrés d’Espanya aprova l’anomenada «Llei trans» amb 188 vots a favor i l’abstenció sonada de dirigents del Partit Socialista com Carmen Calvo, enmig d’un maremàgnum polític on s’han vist qüestionades idees, com ara si les dones trans son més o menys dones que les dones cis, que pensàvem socialment i políticament superades.
Il·lustrar la diversitat: representacions de la diversitat de gènere, afectiva i sexual …
15
va-Jordán. El capítol analitza dos exemples que mobilitzen el camp com a supersistema semiòtic a través dels personatge de Carlos, en Dykes to Watch Out For, d’Alison Bechdel (2008); i el Lleó Melquíades, a la novel·la gràfica Exit, Stage Left!: The Snagglepuss Chronicles, de Russell i Feehan (2018). El supersistema en què les representacions cobren sentit està travessat indubtablement per discursos neoliberals sobre la identitat. No obstant això, també sobreviuen, en aquesta xarxa de significats, crítiques a allò natural i domèstic juntament amb allò salvatge, pervers i sexual (Halberstam, 2021). D’aquesta manera, el camp com a supersistema és un espai semiòtic en constant expansió i renovació del que es recuperen diferents significats per a construir textualitats i estratègies de autocura. A Els còmics com a eina per a treballar la diversitat a les aules d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Laura Garrigós Llorens i Robert March i Tortajada ens proposen fins a catorze textos per a engreixar la Biblioteca de Colors dels centres escolars i treballar la diversitat a l’educació reglada. Els còmics que hi presenten estan classificats per franges d’edat i quatre temàtiques diverses: (i) la definició d’identitat; (ii) ruptura d’estereotips; (iii) la diversitat de gènere; i, per últim, (iv) el context històric i social. El tercer capítol, La mirada queer: el còmic autobiogràfic com a mètode de visibilització d’opressions col·lectives, d’Ana M. Amigo-Ventureira, s’inspira a la intencionalitat de Halberstam en la seua obra La mirada transgenèrica (2004) i se centra en els marges de la cultura literària. Per un lloc, l’autora escull el còmic autobiogràfic, un gènere al que li manca reconeixement social, sobretot quan es dedica a membres del col·lectiu LGBT+. El capítol fa una anàlisis de tres obres: Del otro lado de: vivencias en cómic de mujeres trans de aquí y allá (2021), Viñetas de tortas y bollos: cómics lésbicos desde dos orillas (2018) i Me cuesta Bi-vir (2021). Les dues primeres són obres corals dutes a terme entre Espanya i Amèrica Llatina; i l'última, un còmic d’autoria individual d’origen espanyol. Seguidament, Leydi Lu Li Coronel i Guido Alonso Mendoza Rodríguez ens presenten el seu estudi Còmic, traducció i dissidències sexuals. 16
Robert Martínez-Carrasco i Julia Haba-Osca
Anàlisi dels personatges de Clarice i Toni de The Essential Dykes to Watch Out For/Lo indispensable de unas lesbianas de cuidado. La contribució analitza la construcció de les dissidències sexuals dels dos personatges del còmic d’Alison Bechdel mitjançant el llenguatge que empren, confrontant-lo a la versió traduïda a l’espanyol el 2014 per Rocío de la Maya. A partir de la seua anàlisi, els autors analitzen la identitat lesbiana com una representació interseccional amb matisos culturals, polítics i sexuals. Els autors conclouen que, si bé el còmic presenta representacions que podrien considerar-se estereotipades en reproduir i perpetuar una relació heteronormativa, en realitat podrien considerar-se representacions que desnaturalitzen i mobilitzen les categories de gènere, on se n’observaria certa performativitat. L’aportació «Que visquen els maricons». Transgressions i dissidències a l’univers gràfic de Copi, de Henry Ferney Vásquez Sáenz, ens apropa a l’autor franco-argenti de Buenos Aires (1939-1987) que es va exiliar a Paris el 1962. La versatilitat per a moure’s entre el dibuix, l'escriptura, l’art dramàtic i l'actuació li van donar accés als circuits artístics i intel·lectuals del moment a la capital francesa, que van veure en ell un autor singular pel seu estil i la seua transgressió, tant pel que fa a gèneres literaris com als sistemes de poder establerts. En aquest cas, l’autor analitza l’obra gràfica de Copi per a centrar-se en la subversió i la dissidència i posar de relleu com les seues il·lustracions ens conviden a reflexionar, més enllà del gènere, el sexe, la identitat, la sexualitat i la llibertat del cos. Marta Pilar Montañez Mesas ens mostra en el seu capítol Estratègies visuals per a la representació de la identitat la descripció d’estratègies discursives, visuals i gràfiques per a la representació de la diversitat i les diferents identitats de gènere en múltiples àmbits de la comunicació a través de la imatge. Així, l’autora analitza un corpus de materials diversos format per discursos publicitaris, cartells informatius, mitjans de comunicació, imatges corporatives i perfils professionals en xarxes socials, així com textos il·lustrats de l’àmbit literari. La proposta presentada pretén oferir pautes per a la correcta elaboració de discursos amb imatges que mostren la diversitat d’identitats presentades amb condici-
Il·lustrar la diversitat: representacions de la diversitat de gènere, afectiva i sexual …
17
ons d’igualtat. Com afirma l’autora, no es tracta d’estar presents, sinó de ser visibles i desenvolupar les mateixes funcions i valors. Al capítol Life Outside the Circle: un còmic per a treballar identitats interseccionals a l’assignatura ‘Literatura dels EUA II: del segle xix al xxi’ al Grau d’Estudis Anglesos, Julia Haba-Osca analitza les possibilitates de fer servir un còmic LGTBIQ+ finlandés a l’espai d’educació superior espanyol. Concretament, propiciar una anàlisi crítica i literària col·lectiva de les vinyetes més rellevants d’aquest webcòmic i treballar el compromís social a partir dels debats generats a l’aula al voltant dels eixos temàtics de l’obra de Lehknonen (2017-2018): les identitats interseccionals, els espais segurs «queerizats» i l'utopia queer. Per a les dones mai no ha sigut fàcil trobar veus que els representen a la literatura canònica, especialment si es tracta de dones amb sexualitats dissidents, per haver patit una doble opressió. Aquest és el tema central de Desmuntant l’heterosexualitat obligatòria des de la infantesa: traducció, recepció i representació lèsbica a la literatura infantil espanyola, l’aportació de Sara Llopis Mestre i Gora Zaragoza Ninet. En aquesta proposta es pretén aprofundir en la importància de visibilitzar i oferir referents als xiquets i xiquetes per a créixer en l’acceptació i la normalització. En concret, es treballa la representació lèsbica a la literatura infantil: quines han sigut les primeres obres publicades a Espanya, com han sigut publicades o traduïdes, els intents de censura que han viscut i el seu impacte. S’inclouen llibres il·lustrats infantils i juvenils que presenten famílies homoparentals formades per dos mares, així com històries protagonitzades per dones no heterosexuals. Per últim, Christina Holgado-Sáez, en el seu capítol Paratextos lingüístics i icònics i la seua anàlisi a Moi Pierre See, déporté homosexuel ens fa plantejar-nos la relació entre ideologia i (para)traducció davant la necessitat de trobar una eina d’anàlisi que contextualitze els factors ideològics, culturals, sociològics i filosòfics que es modifiquen en el procés de la traducció d’un text. Així, l’autora analitza les cobertes de les memòries d’un triangle rosa francès, Pierre Seel, en les seues edicions
18
Robert Martínez-Carrasco i Julia Haba-Osca
aparegudes als Estats Units (1995), Espanya (2001), Portugal (2012) i Itàlia (2020), parant atenció al país, any d’edició, títol i/o subtítol, editorial i imatge de la coberta del llibre. Conclou l’autora que, per a garantir la qualitat del text meta, cal una acurada tasca de paratraducció que assegure l’adaptació i la selecció correcta dels paratextos lingüístics i icònics, així com dels peritextos.
❧ Una vegada contextualitzat el volum i presentades les contribucions dels nostres autors i autores, no ens queda més que encreuar els dits i esperar que, a través dels textos que hem tingut el plaer d’editar, el diàleg al voltant de la representació gràfica de la diversitat afectiva, sexual i de gènere, així com la construcció d’identitats a la literatura gràfica i les elaboracions simbòliques (i literàries) que conflueixen en la construcció de la subjectivitat, contribuisquen a donar llum al camp de la literatura il·lustrada i plantegen entre els nostres lectors i lectores no només qüestions per dilucidar sinó també línies de recerca futures que afavorisquen el diàleg interdisciplinari i la cooperació acadèmica. Per part nostra, només ens queda agrair al Servei de Política Lingüística de la Universitat de València l’oportunitat de deixar-nos editar aquest volum, i sobretot als autors i autores dels articles, sense els quals el volum no existiria València, 22 de desembre de 2022
Il·lustrar la diversitat: representacions de la diversitat de gènere, afectiva i sexual …
19