ESCRIT A NOTES

Com cada divendres camino cap al local. Veig gent fent l'entrepà, saludo amb un somriure dins i fora el bar. Gent davant les taquilles, alguns comencen a canviar-se, la majoria s'encanten xerrant. Els més grans comencen a escalfar la cadira sota l'escut. La canalla fa rotllana al terra atenuant.

Poc a poc tota la colla es va enfaixant i entre conversa i conversa, ens descalcem, i fem alguna prova o algun pal fins que comença l'assaig general.

Aquesta és la meva rutina dels divendres. M'encanta parar-hi atenció. Totes les persones que ens trobem a l'assaig venim de llocs diferents i totes ens saludem, entrem al local i ens enfaixem. Ens posem d'acord, tanquem pinya i unim forces per aguantar el castell.

M'encanta observar les interaccions entre prova i prova. Juguem, riem i ens empipem. A vegades tota la pinya riu per sota el nas. És divertit formar part d'aquest cercle. Estic molt orgullosa de formar part d'aquesta família, trobo a faltar les vostres cares quan deixo de veure-us una setmana.

I sí, hi ha dies de tot, hi ha dies que fa mandra sortir de casa i dies en què l’assaig no va com un voldria, jo m’he frustrat i he plorat però és precisament perquè ho sento i m’importa. Forma part de la relació.

Estimo aquesta rutina, estimo el fet de saludar-vos en entrar al local i estimo veure'ns interactuar i riure.

He après a valorar el que tinc, i a donar gràcies per aquest fet.

Gràcies Tirallongues per ser a la meva vida!

Laia Villarta

Lluita, corre, vola, imagina, guanya i al final… descansa.

Per què ens preparem a la vida??? No es pot descriure.

Estem en diferents sotracs, alts i baixos, tot són etapes per anar superant.

Un dia comences a viure i un altre vius el que és orgull, passió i deliri per l’escut d’una camisa, a suar i a patir per l’orgull d’una camisa, clama al cel, dius: no arribaré, i de cop i volta ja està, ho has tornat a fer, una altra gesta aconseguida, un altre límit superat al sac i ben lligat.

Esforç, superació, ajut grupal, enriquir la colla, en definitiva… enriquir la família castellera.

Gràcies.

Juan José “Juanjo” Doña