ATROCITATS VIRICOGENITALS

Page 1

ATROCITATS VIRICOGENITALS Josep Albertí (Taller Llunààtic)

‘Boví escapçat i espellat amb llengua tallada’ Títol i foto: Josep Albertí. Taller Llunàtic. 8 desembre 2019. Sineu. Catalunya.

1


UNA INFECCIÓÓóÓ DE LA TÚNICA MUCOSA NASAL OBRI LA CAIXA FORTA DE LES FRAGÀNCIES QUE MATEN TOT QUANT TROBEN De vegades assistesc a còctels i actes socials. Entr a la sala on es fa una presentació de joies o similars. D’aquelles que surten als ecos de societat. [La darrera fou a Venècia el vint-i-nou de novembre passat, a la Fondazione Querini Stampalia, on hi vaig poder veure fotografies de la ciutat des de 1888 als anys setanta del segle XX, amb Pasolini i Aldo Moro, amb Shirley Maclaine i Ingrid Bergman, i fins els nostres dies del segle XXI. L’alta societat veneciana embriagada de perfum i d’alcohol]. Ho faig per ensumar les fragàncies de les dames. Rinofília total. Afecció desmesurada per les olors. Em fic entre elles en una acció identificada amb el fregarisme i em submergesc en una endimoniada mescla de perfums. Gran plaer. És clar, jo visc per al plaer. Una vegada em vaig excitar tant, en un lliurament de premis per a la igualtat femenina, que fins i tot vaig entrar als lavabos de les dones quan tothom estava eufòric amb el xampany. Era tan intensa l’olor d’essència --que tapava els efluvis habituals de la merda i el pixum de femella-- que em vaig masturbar i no vaig sentir la sentor del meu semen.

Josep Albertí. Taller Llunàtic. Catalunya. Desembre 2019. 2


https://www.dazeddigital.com/photography/gallery/19620/5/elmer-batters

L’ARISTOCRÀCIA DEL PENSAMENT I EL XAMPANY BRUT Bernard Arnault ha comprat ‘Tiffany’ per catorze mil set-cents milions d’euros. Això no us emociona? L’amo de Dom Perignon, de TAG, de Heuer, de Fendi, de Christian Dior, de Kenzo i tants altres imperis de pau i de bonhomia, té una fortuna estimada en cent set mil tres-cents milions de dòlars, un poc més de diner que Bill Gates, segons la llista de la revista poètica i reivindicativa Forbes. L’amo del luxe, en diuen d’ell. Aquest és el meu partit. En som un militant abnegat i sempre disposat a no treballar, a cobrar-ho tot en fast, en refinament. Cada dia som més els que lluitam per un món més just on tothom sigui multimilionari.

Josep Albertí. Taller Llunàtic. Catalunya. Desembre 2019. 3


LA FELICITAT ES TROBA AL DEIXANT,ESQUITXAT DE MEMBRES HUMANS I ANIMALS,QUE FA UN SUPERIOT A Gènova s’hi fa, una setmana a l’any, la mostra més luxosa d’embarcacions. M’esclavitza de plaer. Sempre he pensat que els trossos de carn que hom llança per la borda és una imatge superior. A la coberta de proa d’un iot de Ferretti Yatchs hi sol haver pel cap baix mitja dotzena de dones joves esculturals. Carden amb homes grassos i calbs, dolents, taurons. Tanmateix quan passen més gust és quan es fiquen les llengues dins els seus culs i dins les seves fufes. El meu projecte és refregar-me amb elles, amb els seus cossos que regalimen bronzejador i fluxos. Que elles facin un gang bang amb mi. Tot això ho fa el diner. Ho teniu clar? A partir d’aquí seríeu tan amables d’imaginar les seves xones depilades vora un Martini com a una recopilació d’objectes preciosos i peribles? El rumor arriba a les vostres orelles. En desapareix alguna no se sap com. Sents a dir al pont, a la sala de màquines, a la coberta de popa... : ‘La tenyida de verd l’altre dia es va fer fonedissa’. Et quedes glaçat, com si sentissis una conversa entre un moro ric i un assessor fiscal.

4


https://es.wikipedia.org/wiki/Gang_bang#/media/Archivo:Thomas_Rowlandson_(35).jpg https://commons.wikimedia.org/wiki/Thomas_Rowlandson_erotic_engravings

5


https://www.picuki.com/media/2139847395807211043

Enrico Robusti Josep Albertí. Taller Llunàtic. Catalunya. Març 2020.

6


EXCLÒS SOCIAL VOL DIR PUTA BRUT PERDUT, BORRATXO I GANDUL A la plaça de les Tortugues, no fa gaire, vaig quedar astorat davant un perdulari espanyol, amb una fesomia igual que la de Ralph Fiennes alcoholitzat, que em va xocar amb un reguitzell de salms mentre mamava d’una botella de cervesa. No els he volgut traduir al català. Els escric talment. Dios bueno Dios malo Dios estúpido Dios suave Dios puerco Dios cerdo Dios cero Dios nada Dios manco Dios loco Dios cuerdo Dios santo Dios miedo Dios pavor Dios judío Dios moro Dios engendro Dios esclavo Dios poco Dios mucho Dios cabra No hay Dios.

I així fins a l’infinit.

Josep Albertí. Taller Llunàtic. Catalunya. Abril 2020.

7


GUANTS DE CAUTXÚ AMB LUBRIFICANT D’ESPERMA I CÈL·LULES HOSTE AMB MASCARETA DE SODOMIA NEGRA

https://ca.wikipedia.org/wiki/COVID-19#/media/Fitxer:Novel_Coronavirus_SARS-CoV-2.jpg

8


Mentre una ambulància aparcava al portal de l’edifici una filipina veïna hi entrava remenant les anques. Un cul petit i dur, habitual en aquest tipus de dona prima però fibrosa, que es pot moure àgil per qualsevol lloc i sobre qualsevol membre. Es va creuar amb uns sanitaris que portaven una llitera amb un home d’uns vuitanta anys. El tipus pensà tot d’una que la coneixia de tot el temps que feia que vivia a l’edifici, a un pis pastera però endreçat i sense renou. També li va passar per la imaginació que aquell posterme menut i estret devia fer unes deposicions petites i primes. Va ser com un llamp recordar allò que angoixava Luis Buñuel, allò que no podia suportar. La matèria fecal que flueix dins el ventre de les dones polides. El puta vell encara va provar d’alçar la mà amb l’esperança que se saludarien, que ella s’hi acostaria i ell amb un rampell d’ira final li entaforaria uns segons la mà a l’entrecuix. Tenia al cap el desig d’un tacte ràpid damunt un teixit acrílic. En efecte, va ser així i tot va passar molt aviat. La groga no feia olor de res però va sentir una mà –que no va veure—a la xona. Abans d’adonar-se’n ja embarcaven el vell sarnós al vehicle. Era, tanmateix, una sensació com d’un somni que es liqua i no es recorda. Immediatament va agafar l’ascensor i pujà al seu apartament. En obrir la porta ja estava segura que entrava amb ella un ser invisible que era al seu costat dins l’ascensor. Com si fos fet d’una boira molt prima se’n destriaven els 9


contorns. A poc a poc, tanmateix, es tornava un bípede --mascle o hermafrodita, no ho sé-- com aquelles aparicions a les pel·lis mudes dels anys 1920.

https://ca.wikipedia.org/wiki/COVID19#/media/Fitxer:3D_medical_animation_coronavirus_structure_(ca).jpg

De sobte el virus es posà a parlar. La groga se’l mirava i s’excitava. Ara sabia que el moribund que se’n duien li havia deixat aquella penyora purulenta, fulgurant i immaculada com la verge Maria. ‘El meu estimat Embolcall Víric –li va dir— et vol presentar, puteta, la seva amant, na Sindrome Respiratòria de l’Orient Mitjà’. Una escomesa d’aquell calibre tan aristocràtic va sorprendre Jenny –la filipina. Bocabadada, tan sols va assentir amb el cap. ‘Bé, senyoreta filipina. Jenny, oi?—va dir amb seguretat. Ara ja som dos. Virus, que som jo, i Embolcall Víric que és diguem-ne el meu sodomitzador. I hi ets tu i na MERS-CoV’.

10


https://ca.wikipedia.org/wiki/Embolcall_v%C3%ADric#/media/Fitxer:CMVschema.svg

‘Fliparàs –continuà. Jo et prendré per davant i Embolcall Víric per darrere. Tu mamaràs una verga molla, sense erecció, que tanmateix serà una pròtesi que es col·locarà na MERS-CoV’.

https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80cid_ribonucleic#/media/Fitxer:RNA_pol.jpg

Jo ho havia vist tot al peu del carrer i ara m’ho mirava per un crui a la paret entre el meu pis i el de la filipina. Amb un sol ull només, quasi fora de l’òrbita, observava l’orgia més espaordidora que s’hagués fet mai.

11


https://www.artsper.com/en/contemporary-artworks/drawing/154075/leducation-prenatale

Hans Belmer

Josep AlbertĂ­. Taller LlunĂ tic. Catalunya. Maig 2020.

12


https://www.pinterest.es/pin/575194183639591912/ Elmer Batters

ATROCITATS VIRICOGENITALS JOSEP ALBERTÍ TALLER LLUNÀTIC CATALUNYA 2020

13