Issuu on Google+

LAPREHISTÒRIA

i el moianès


Les fonts d’informació La Història és la ciència que té com a objectiu l’estudi dels fets importants que han tingut lloc en el passat dels éssers humans. En aquest passat cal distingir dues grans etapes: l’etapa anterior a l’aparició de l’escriptura (PREHISTÒRIA) i l’etapa posterior a l’aparició de l’escriptura (HISTÒRIA). Els historiadors necessiten obtenir dades del passat per això han de fer servir diferents fonts d’informació històriques. Una font d’informació històrica pot ser qualsevol objecte, document o evidència material que conté o comporta informació útil per a l’anàlisi històric. Les fonts d’informació històrica poden ser PRIMÀRIES (són de primera mà, no hi han intervingut els historiadors: fòssils, monedes, cartes...) o SECUNDÀRIES (elaborats a partir de les fonts primàries: enciclopèdies, llibres de text...). Les fonts d’informació històrica també es poden classificar segons el tipus. Aquí en teniu alguns exemples:

L’estudi de la prehistòria Per a estudiar la Prehistòria no disposem de documents escrits. Hem de recórrer a fonts materials (estudi d’ossos, armes, eines...) i audiovisuals (pintures rupestres). Sovint, aquests materials estan enterrats degut a l’acció de fenòmens naturals (riuades...) o a la pròpia activitat humana (sepultures, sitges...). L’Arqueologia és la ciència que es ajuda a estudiar la Prehistòria, doncs es dedica a l’estudi de cultures humanes antigues mitjançant la recuperació i estudi de materials. La feina de l’arqueòleg comença i acaba al laboratori, lloc on es projecta la investigació i on s’estudiaran i classificaran els materials recuperats. L’Arqueologia requereix d’altres disciplines científiques per estudiar el passat: La Química per fer datacions amb Carboni 14 i poguer establir l’antinguitat d’un objecte. La Geologia per estudiar els sediments dels diferents estrats. La Paleontologia per estudiar la fauna. L’Etnologia per estudiar comportaments humans comparant pobles actuals primitius amb els nostres avantpassats. http://olmo.pntic.mec.es/agum0006/unidades_didacticas/segundaevaluacion.htm http://www.xtec.cat/~jbuxader/historia/socials/historia.htm#Tipus%20de%20fonts%20segons%20el%20suport http://www.guizeb.com/webquest/arqueologia/arqueoinici.htm http://ntic.educacion.es/w3//eos/MaterialesEducativos/mem2000/arqueologia/Frame.html


L’evolució dels homínids

Australopithecus

EEss creu c que l’univers va néixer fa uns 15 mil milions d’anys. La història de l’home però, p errò, éés molt més breu. Els nostres avantpassats, els primats van sorgir fa més de 70 milions d’anys enrere. 7 0 mili EEls ls primats prim van desenvolupar característiques que van permetre la seva evolució actual. El seu cervell era molt més gran que el d’altres mamífers, les fins ns a l’home l extremitats posteriors es van anar adaptant al desplaçament mentre que les sseves evves eex aanteriors ntterio erior es van especialitzar en la manipulació d’objectes ... o evolució de l’espècie humana és el procés pel qual el primat LLaa hominització hom homínid h om mínid ha adquirit els trets pròpiament humans. EEls ls primats prim han passat a ser homínids a partir de poder caminar bípede sobre dos peus. p eu us.

La hominització humana presenta quatre principals innovacions: Homo Habilis

Caminar bípede sobre dos peus. Augment de la capacitat cerebral. L’habilitat del polze i tenir les mans lliures per fer eines.

La producció de parlar. Com és que els primats es van anar convertint en homínids? Fa molts i molts anys la Terra era molt diferent que ara. El clima era com una selva tropical, no hi havia diferència entre Europa ni Àfrica ni Àsia, tot el que estava habitat era selva tropical. Fa 10 milions d’anys la Terra encara s’estava formant i les plaques tectòniques de Homo Erectus Àsia i Àfrica es van ajuntar tot creant l’Himàlaia. Aquest procés va durar molts anys i això va fer que el clima anés canviant. Àfrica va passar d’una selva tropical a una sabana, un lloc ben pla amb pocs arbres i amb unes temperatures més càlides. Va ser llavors quan els primats es van quedar sense selva i ja no podien anar d’arbre en arbre. Aquests primats havien de córrer per la sabana i com que l’herba era molt alta calia aixecar-se per poder veure. Van sorgir els primers Homínids! Àfrica és el bressol de humanitat perquè allà els arqueòlegs han Homo Neanderthalensis trobat les restes més antigues dels homes.

Homo Sapiens Sapiens


Els nostres avantpassats Fent una cerca pel xarxa hem trobat el facebook dels nostres avantpassats.

AUSTRALOPITHEC La resta més antiga que s’ha trobat fins ara ha estat la d’un homínid anomenat Lucy. S’ha trobat a Etiòpia (Àfrica) i data de fa 4 milions d’anys. S’ha denominat homínid perquè la seva pelvis (l’os que uneix el tronc amb les extremitats inferiors) era més petit que el dels micos, això vol dir que aquest mico ja caminava en dues potes, era bípede. Característiques: Eren molt baixos, aproximadament mesuraven 1,10 m. o 1,50 m. Eren molt peluts i tant les mans com els peus eren molt grans. Tenien l’esquena molt corbada. Van durar des de fa 4 milions d’anys fins fa 1.500.000 anys. Al cap de milions d’anys va evolucionar tot posant-se més dret i menjar altres aliments. Va evolucionar a 3 espècies diferents Boisei, Rudolphensis i Habilis.

HOMO HABILIS A Tanzània (Àfrica) es van trobar restes de fa 1.800.000 anys. Aquests homínids eren més evolucionats. Amb aquestes restes s’han trobat també algunes pedres tallades que creuen que els servia per caçar. És per aquest motiu que se’ls hi va posar com a nom, Habilis, perquè eren hàbils. Característiques: Té bastant pèl, però no tant com d’Australopitecs. La seva alçada és aproximadament 1,40 metres. Tenen la columna vertebral bastant recta. Alimentació : carnívora, carronyaire. Van ser els primers a pensar. Estaven a punt d’extingir-se i van desenvolupar el seu cervell tot creant eines amb les pedres. Són els primers a fer cacera col•lectiva, s’organitzen per un fi.

HOMO ERGASTER Fa 1.700.000 d’anys a Àfrica també habitaven una altra espècie, els homo Ergaster, aquests són molt més evolucionats si els compares amb els Homo habilis. El clima a Àfrica va anar canviant i les condicions de vida eren més dures, feia més calor i és per aquest motiu que el seu cos es va anar adaptant al clima. Per poder suar més, se’ls va caure el pèl del cos i els pulmons se’ls hi van eixamplar. Aquesta evolució va fer que poguessin parlar. Característiques: Eren molt alts 1,70 metres. Tenen poc pèl, això els ajuda a suar més i poder aguantar la calor. Al respirar més fa que els pulmons se li eixamplin i pugui parlar. La seva capacitat cranial ja és gran 900 cm3 Van ser els primers a marxar d’Àfrica. Coneixien el foc, però no el dominaven.


HOMO ERECTUS Els Ergaster van estendre’s per Àfrica i van passar cap a Àsia, ara fa un 1.500.000 anys. Allà van evolucionar cap a Homo Erectus. Erectus vol dir anar dret. Van estar vivint a Àsia fins fa 300.000 anys. Els Homo erectus dominaven la tècnica de tallar pedres. Fabricaven els seus campaments i practicaven la recol•lecció i la caça. Característiques: Els últims Homo erectus van descobrir com dominar el foc. Feien servir vestits i eren capaços de comunicar-se. Tenien una alçada de 1,50 a 1,65 metres i una capacitat cranial de 850 - 1.000 cm3.

HOMO ANTECESSOR L’any 1997 a Atapuerca (Burgos) es van descobrir unes restes que dataven de fa 800.000 anys. A Catalunya les restes més velles que s’han trobat són l’Home de Taulteüll (Rosselló) que daten de 450.000 anys. Els homínids que es van quedar a Àfrica van anar evolucionant fins convertir-se amb Homo Antecessor, que més tard van anar cap Europa. Característiques: Era de complexió lleugera i àgil. Feia 1,70 m d’alçada. Eren omnívors i caníbals.

HOMO SAPIENS NEANDERTAL A Europa, fa 200.000 anys va començar una glaciació. Les condicions de vida era molt dures i el poc menjar que quedava estava molt lluny de les coves. Els homes de Neanderthal es van adaptar a les adverses situacions. Durant un temps van conviure amb els homo sapiens sapiens. Es van extingir fa 28.000 anys. Característiques: La seva alçada és de 1,40 m i eren molt musculosos. Tenen molt de pèl per protegir-se del fred. La capacitat cranial és elevada 1600 cm3, però no tenen imaginació. Eren recol·lectors, caçadors hàbils i també es dedicaven a la pesca. Utilitzaven vestits de pells i encenien fogars tant per cuinar com per escalfar-se. Viuen en coves i tenen el sentit de la família. Comencen a fer ritus funeraris i enterren els morts. A Moià, a les coves del Toll s’han trobat restes de foc i uns pocs sílex que ens demostren la presència humana de l’home Neardental durant el Paleolític Mitjà (entre 100.000 i 40.0000 anys d’antiguitat).

HOMO SAPIENS SAPIENS L’homo Sapiens Sapiens és l’únic homínid que ha arribat fins a la nostra era. Nosaltres som Sapiens Sapiens. Van començar a viure a Àfrica, però es van anar estenent per tot el món. La imaginació els ha fet sobreviure a tots els temps. És l’únic homínid a l’època del Neolític, les altres espècies s’extingeixen. Les primeres restes daten de 150.000 anys a Àfrica i de 40.000 anys a Europa. Característiques: Capacitat cranial de 1500 cm3. Domina el pensament abstracte, l’art i el llenguatge. El front és vertical i no inclinat cap enrere. Té “mentó”. Enterra els morts i fa rituals. Pensa en el més enllà (creences).


Per estudiar la fauna d’aquesta etapa hem de recórrer a les restes òssies d’animals que s’han trobat als jaciments arqueològics (coves del Toll i la Balma d’en Gai) i a les pintures rupestres (coves d’Altamira).

El clima La fauna

Al llarg de la Prehistòria ell clima va experimentar canvis. ternància de períodes de glaciaAl Paleolític hi va haver alternància cions (edats de gel) amb períodes d’interglaciacions mentre que al Mesolític i al Neolíti olític el clima va anar millorantt i es va originar un entorn ambiental similar a l’actual. Amb els canvis climàtics la fauna es veia obligada a adaptar-se al nou medi o migrar en busca d’aliments i llocs més favorables (amb temperatures més càlides) de la mateixa manera que els éssers humans. Alguns animals van arribar a extingir-se (ós de les cavernes i lleó cavernari) o a migrar a altres llocs (hipopòtam). D’altres aniran evolucionant fins assolir la seva forma actual (cavall). Durant el Paleolític, la cacera d’animals es converteix en una important font d’aliment i altres utilitats per als éssers humans: pells, òssos, tendons... per construir cabanes, vestir-se, fabricar eines...


Al Neolíticc, la invenció de l’agricultura i la ramaderia estableixen una nova relació amb la fauna: l’home domestica animals i obté noves fonts d’aliments (làctics amb els ramats de vaques, cabres...) i noves utilitats(an litats(animals de companyia, per caçar:gossos, gats...). A l’Edat dels de metalls apareixen noves espècies d’animals domèstics. Per primera vegada i de la mà de l’home, trobem tr fauna en nous hàbitats sense ser fruit de les seves pròpies migracions (cavall, gallina, ase...))


El foc L’ús del foc és un element que diferencia l’home de l’animal. No sabem exactament quan es va descobrir, però sabem que alguns Homo Erectus el van utilitzar. No sabem si el controlaven o bé l’aprofitaven d’incendis provocats per llamps, caigudes de meteorits o erupcions volcàniques. Com a mínim al principi devia ser així. D’això fa uns 500.000 anys. El problema era que el foc no s’apagués. L’home es va inventar la manera d’encendre foc. Segurament es va adonar que quan fregava les mans una contra l’altra s’escalfaven. En algun moment devia veure que picant dues pedres produïa espurnes. No ho sabem segur. El cas és que a la prehistòria feien foc per fricció i per percussió.

FOC PER PERCUSSIÓ

Material: l: Pedres fogueres Sílex Bolet d’esca (té la capacitat d’encendre’s) Niu d’herba seca Procediment: Picaven una pedra foguera i el sílex. Les espurnes han de caure al bolet, on es fa la brasa. Un cop tenien la brasa, la posaven dins el niu i bufaven fins aconseguir flama. Un cop tenien la flama hi anaven afegint herba, palla, tronquets...

FOC PER FRICCIÓ

Material: Fusta per fer la base Fust (pal) Arc Niu d’herba seca Pedra amb un forat per aguantar el fust. Un tros de pell per agafar la brasa. Procediment: Primer s’havia de fer una brasa. Això ho aconseguien fregant la base i el fust. Quan tenien la brasa la posaven dins el niu d’herba molt seca i bufaven fins aconseguir una flama.


PER QUÈ EL FOC ÉS TAN IMPORTANT? El fet de controlar el foc ha estat un dels avenços tecnològics més importants de la humanitat. El control del foc va fer possible que: Podien espantar els animals salvatges. Tenien llum després de la posta de sol. Això els permetia parlar (socialització), jugar, pintar,... Podien cuinar i esteralitzar els aliments. Això va millorar les seves condicions de salut. Podien escalfar-se. Per tant podien viure en zones molt fredes i pujar cap a terres del nord. Podien canviar les propietats dels materials: la fusta esdevenia més dura quan l’escalfaven (així les eines podien durar més). Podien trencar els ossos més fàcilment, i així menjar més bé la mèdul•la òssia. Les pedres escalfades es trenquen més fàcilment, per tant les eines eren més fàcils de fer. Més endavant, cap al neolític, el foc els va permetre fer ceràmica a partir d’argila, fer sabó amb les cendres i amb els minerals aconseguir metalls.


L’habitatge Durant el Paleolític els homes no vivien sempre al mateix lloc: eren NÒMADES. Sovint seguien les migracions dels animals i es movien depenent de les estacions, ja que d’elles en depenien els aliments que podien recol•lectar. Normalment els grups humans es situaven en zones fèrtils, on hi havia aigua aprop, abundància d’animals i d’aliments. Al paleolític vivien generalment en coves on es protegien del fred i de la humitat però hi ha restes arqueològiques que confirmen l’existència de campaments a l’aire lliure. Aquestes cabanes no s’han conservat gaire perquè estaven fetes de materials que es descomposaven, com fusta, pells d’animals, .... Durant el Neolític els humans descobreixen l’agricultura i la ramaderia. Això fa que no tinguin la necessitat d’emigrar tan sovint i es podien establir en un lloc. A partir d’aquest moment l’home passa de NÒMADA a SEDENTARI. Al Neolític les cabanes s’organitzaven en forma de poblat. es van començar a construir de forma permanent poblats a l’aire lliure encara que al mateix temps vivien en coves. Les primeres cabanes eren de planta circular. Amb el temps, les feien quadrades o rectangulars. Els materials amb què les feien eren: fang, fusta, palla, arbustos, canyes...


Com podem saber què menjaven els humans antics? Els paleontòlegs fan servir procediments diversos:

1. Estudiar les restes d’animals: es troben restes òssies d’animals domèstics o d’altres en els enterraments.

2. Estudiar les restes de vegetals: restes de pol·len o 1

2

3

de llavors que es conserven al llarg del temps.

3. Anàlisis del desgast i de les estries dentàries: Seny-

4

als que deixa sobre l’esmalt dentari els diferents tipus d’alimentació. Una dieta herbívora produeix un gran nombre d’estries. Una dieta carnívora no hi ha tanta presència d’estries. Determinació dels elements de traça en els ossos: la concentració d’alguns elements químics als ossos, depèn de la dieta i és un bon indicador de recursos vegetals i animals de la dieta de l’individu.

4. Anàlisi dels copròlits: Donen dades de la dieta per la presència de restes òssies, espines, llavors, i fibres vegetals que no s’alteren durant la digestió. 5. Estudi de l’art prehistòric: Les pintures rupestres so-

5

vint representen activitats de cacera i de recol·lecció.

Ensenya’m les dents i et diré com vius! La prehistòria ens obliga a un seguit de supòsits basats en els resultats obtinguts tant per l’ arqueologia com per les altres disciplines científiques que cada vegada són més nombroses a l’hora de portar-hi ajut. Palinologia: permet esbrinar el tipus de vegetació existent al llarg d’uns períodes i la dieta possible d’una població determinada. També són interessants la paleoclimatologia, paleogeografia, paleontologia i sobretot la paleobioquímica.

ANEM A DESCOBRIR-HO A PARTIR DE LES DENTADURES QUE S’HAN TROBAT Què ens diuen els arqueòlegs? Tenim moltes restes arqueològiques de cranis amb les dentadures corresponent. La duresa de la dent fa que pugui resistir mil•lennis, sovint és l’únic vestigi de la presencia humana en una excavació. La dentició pot ajudar a precisar l’edat de la mort de l’ individu. La dentadura pateix desgast a causa de la masticació. En això hi influeix molt la dieta alimentària i alguns hàbits. El desgast és important a la Prehistòria per la ingesta d’aliments crus i probablement amb partícules de terra. Quan el desgast arriba a la polpa sorgeixen infeccions. Els exàmens microscòpics odontològics, avui ens permeten estudiar les empremtes que els aliments han deixat en l’esmalt dentari i deduir el tipus de dieta de l’ individu. Costums com assaonar el cuir tot mastegant-lo, o mastegar fulles d’arbre, afavoria el desgast i l’aparició de patologies dentàries que podien acabar amb la pèrdua dental.


La càries, avui tant freqüent, és pràcticament absent durant el Paleolític, i no apareix fins el Neolític. Es pot pensar que el fluor contingut en els aliments protegiria l’esmalt. Durant el paleolític els aliments eren consumits crus. L’ebullició és cosa del Neolític i l’ebullició elimina el fluor. També podria tractar-se d’una mutació bacteriològica que accentués la virulència. Estudiant les restes de la població prehistòrica de Catalunya s’observa que la freqüència de càries és màxima entre població senil i mínima entre infants i joves. Al Neolític sorprèn el 33,78 % de càries, i a l’ Edat de Bronze el 15,56 %. Si una dent no s’ajusta bé al seu alvèol, la fixació queda afeblida i finalment es desprèn. Aquesta malaltia ( Parodontitis) ha estat detectada a tots els períodes i a tots els éssers animals. L’acumulació de carrall, sals calcàries al coll de la dent, es constata la seva presencia al llarg de totes les èpoques. L’acumulació es veu afavorida per una mala higiene dental. Sobre les malformacions dentàries, l’estudi d’uns tres mil dos-cents cranis i fragments ens constata de diverses anomalies en la Prehistòria: . L’absència d’alguna peça dentària, o la existència d’una dent atròfica. . Dues peces en el mateix alvèol (hiperodòntia), dents de mida petita (microdòntia) o bé molt gran (macrodòntia). . Dents irregulars, soviet molars (Anisodòntia). . Mala implantació de la peça dentària, inclús a l’ interior del maxil·lar (impactació). . Pèrdua de peces dentàries al pas del temps(edentació).

l’alimentació al paleolític i neolític QUINA ERA L’ALIMENTACIÓ BÀSICA AL PALE- QUINA ERA L’ALIMENTACIÓ BÀSICA AL OLÍTIC? NEOLÍTIC? Els caçadors-recolectors, sembla evident que vivien de carn, peix, fruita i verdura. La proporció dels diversos aliments variaria d’una població a una altra. No podien consumir cereals gaire sovint i les làctics eren gairebé desconeguts. Dues terceres parts de la dieta la constituïen els vegetals.

En arribar l’agricultura, s’esdevingueren dos canvis importants en el tipus d’aliments, tot i que la dieta humana va seguir sent predominantment vegetal completada amb carn o peix quan això era possible. - Els productes vegetals van passar a ser els cereals cultivats, sobretot el blat, l’arròs i el blat de moro segons les poblacions. Els productes làctics passen a formar part de la dieta.


QUINS VAN SER LES PRIMERES PLANTES CULTIVADES EN L’ÈPOCA DEL NEOLÍTIC? El cultiu dels cereals va constituir la base de l’agricultura, de manera que el seu consum va passar a formar part de la dieta habitual.

QUINS VAN SER ELS CANVIS PRINCIPALS EN LA VIDA AL NEOLÍTIC? Canvis d’hàbits d’alimentació

Canvis d’hàbits d’alimentació

Increment del comerç

Canvis en l’habitatge Major sedentarisme

La ubicació dels poblats

Convivència amb animals domèstics

ES POT CONSIDERAR MILLOR LA DIETA DELS HUMANS DEL NEOLÍTIC? No sembla que l’agricultura formés una dieta millor ni una alimentació més variada, al contrari, donava pas a la monotonia i estava subjecte als canvis climàtics com ara la sequera. Però la població humana va créixer tant que va ser causa dels canvis tecnològics i va motivar l’acceptació de l’agricultura que feia possible d’alimentar un nombre de persones cada vegada més gran gràcies a la major disponibilitat d’aliment. Tan mateix, i paradoxalment, la fam va esdevenir un gran problema perquè quan les condicions climatològiques eren contraries, els recursos alimentaris no podien nodrir una població tan elevada. D’aquesta manera la fam va passar a ser epidèmia i causa de mortalitat.


Les malalties Sempre hi ha hagut les mateixes malalties? És segur que els nostres avantpassats no van patir moltes de les malalties actuals, i que unes altres que ells van patir no han arribat fins a nosaltres o han estat modificades. Tenim constància que en períodes històrics determinats van aparèixer i desaparèixer algunes malalties; el cas més proper a nosaltres és la verola.

Quan i com van començar les malalties? La resposta ostaa a aquesta qüestió només poden ser les suposicions, perquè éss la malalti mal malallti ltia maateixa difí raó fíci fí ccill de d definir. És per això que a la nostra manera de veure té ra aó Léon Pales Pale les (pale leopatologista olo ol ogiistta francès) quan afirma que “la malaltia és tan antiga com la vida”. vida” Laa detecció detecció d’una malalti humanes malaaltia tia és possible quan deixa leds seves empremtes en les despulles hum manes o de qualsevol vo ol aaltre lttre ésser vi viu. u

L’entorn orn ha influït en la salut dels humans? La salutt suposa sup po osa un equilibri eq quilibri físic, mental meental i social que es trenca quan hi ha un un desajust o una deficient alteracions nt adaptació adaptació a l’entorn. Les alte ada era racions de l’entorn poden ser físiques, siiques, biològiques i humanes. es. Físiques: s: El temps metereològic pss m met tereològic (les radiacions solars so olars poden provocar malalti alties.)) Malalties relacionades es rel acionadees amb l’aigua (paludisme, (palu udisme, còlera,..) Tipus dee terreny terrreny i la constitució del sòl. Biològiques: quees: s Paràsits P arràs àsits que acull acull l’organisme humà. l’atmosfera A l’a atmosfera r hi abunden els virus. ra virus. EEls l insectes ls insectess que transmeten malalti malalties. Alguns A lgu un ns aliments alim ments també passen passeen malalties (tuberculosi) Humanes: es: infl uència la vida rural o urbana, less migracions, l’agressivitat TTéé in nfl fluènc cia la densitat de població, po i i l’ i it humanaa i les lees causes causses d’ stress quee afecten l’individu.

Com l’entorn l’entorn va influir en les malalties del Paleolític? No tenim m prou prou o dades daades per poder po oder respondre de tots els grups d’homínids d’hom mínids que van poblar el vell món. Les ess dades daad des existents existents gairebé gairebé són totes d’estudis realitzats a Europa.

De què uè morien m els humans a l’època del paleolític? És possible siible que sib q la causa més freqüent de mort fossin els traumati trau umatismes, abundosament constatss entre en ntre tots els grups i al llarg de tots els períodes. La vida v da vi d dels pobles caçadorsrecol•lectors depredadors, malaltie malaltieess per mossegades mossegades,..)) ecto ors (riscos propis de la cacera, cacera grans depredadors

Els humans, vivien molts anys a l’època del paleolític? En aquells períodes l’esperança de vida era molt baixa. Es considera que el 40% dels neandertalinians morien abans d’arribar als 12 anys d’edat i era tot un èxit superar els 30 anys. I així podem dir que la densitat de població era molt baixa, una natalitat molt elevada i una esperança de vida molt baixa (30 anys).


Com s’explica que s’hagin trobat restes de dentadures del Neolític molt gastades i amb càries? La molta del gra de cereals amb molins manuals de pedra, feia que es barregessin petites quantitats de pols de pedra amb la farina, cosa que augmentava el desgast dentari que va ser molt superior en aquest període. La dieta abundant amb cereals cuits, va facilitar l’aparició de les càries dentals.

Quines malalties va portar la vida més sedentària del Neolític? Van disminuir els traumatismes greus propis de les caceres i de la vida transhuman. En canvi va augmentar ll’artrosi artrosi per dues raons: perquè els individus vivien més anys i per l’esforç més gran dels treballs agrícoles. agrícoles. El tragineig de coses pesants va comportar un increment d’hèrnies discals.

Quines malalties va por portar la domesticació d’animals al Neolític? El contacte més gran entre les p persones es er i els animals va facilitar l’ increment de les malalties infecpaludisme, diseteria, salmonelosis, etc. Tot plegat facilitat cioses i l’aparició de les epidèmies: epidèmiess: còlera, c l’aire i una higiene deficient. La convivència amb altres per la contaminació de les aigüess residuals, re animals, sobretot el porc i el gos, van va obrir el pas als paràsits (el xarampió possiblement del gos, la diftèria de la vaca, la sífilis d’algun n simi). s

L’ inici del comerç, va a afectar a la transmissió de les malalties? Durant el Neolític els nuclis de de població eren petits, cosa que afavoria la limitació de les que epidèmies; però el comerç qu ue permetia intercanviar productes va anar obrint pas a la es, transmissió d’algunes malalties s, sobretot les infeccioses i parasitàries. Els primers contagis deurien ser més intensos donatt que la població no havia pogut desenvolupar cap mena d’ immunitat.

Q Quina relació p pot tenir l’habitatge d’aquella època amb la transmissió de les malalties malalties? Entre la gran varietat de tipus d’habitatges d’h possibles, en destriem tres tipus bàsics: les coves amb materials de l’entorn, i les cases amb murs de pedra o naturals, les cabanes vestides am formant poblats. Com a norma general l’habitatge eren llocs fang. Unes i altres aïllades o for de la família i molt sovint els animals domèstics. Per tan reduïts on es concentrava la totalitat total intercanvi de paràsits i la transmissió de malalties infeccioses. l’ amuntegament facilitaria l’ inte Els paràsits més habituals devien ser: puces, polls, xinxes, àcars,... També hagueren de ser habituals els escarabats i altres artròpodes. a També seria determinat la situació situac del poblat (sòl sec o humit, boscós o pantanós, prop d’un riu o a la muntanya,...) Tinguem en e compte que cadascuna d’aquestes situacions afavoririen unes determinades patologies.

Ara som 7.000.000.000 A 7 000 000 00 d’humans a la terra. Quans habitants creus que hi devia haver a la prehistòria? cr c A fina Al nal del Paleolític, la població mundial deuria estar composta per un 5.000.000 d’individus, aamb una mortalitat infantil del 50%. Durant el Neolític Mitjà, la població aniria pels 65.000.000, i amb una mortalitat infantil d’un Dur D 20%. 20 La natalitat seguiria essent elevada i l’esperança de vida hauria augmentat. 2 A principis de la nostra era la població podria rondar als 135.000.000 d’individus, xifra que arribaria als 500.000.000 a les acaballes de l’Edat Mitjana. a


La tecnologia i les eines Què seria de la nostra vida sense la tecnologia? La tecnología és la que millor pot definir una societat i no seria desgavellat afirmar que som uns éssers tecnològics. Des dels orígens més remots, la tecnologia ens ha permès adaptar-nos al nostre entorn satisfent les necessitats essencials (alimentació, habitatge, vestimenta, protecció personal, relació social, etc.). La tecnologia ha sigut tan important en la història de la humanitat que ha donat nom a certs períodes, com pot ser el Paleolític (pedra antiga), Neolític (pedra nova), Edat dels Metalls (Edat del Coure, Bronze i Ferro). El concepte Tecnologia tracta àmpliament l’ús i coneixement de tècniques i eines, i de com afecten a l’habilitat d’una espècie per controlar i adaptar-se al seu entorn. Aquests coneixements ens permeten fabricar objectes i modificar el medi ambient, incloent plantes i animals. Però no som ni la primera ni la ultima espècie en utilitzar la tecnologia. Les llúdries marines, dofins, elefants, corbs, alguns primats (goril•les, orangutans, caputxins,...), són un petit exemple d’animals que utilitzen eines en els seus quefers diaris. Però en el cas de la nostra espècie, van ser tres fites importants les que ens van ajudar en el nostre inici tecnològic: l’augment de la capacitat cranial, caminar sobre dos peus (queden les mans lliures per manejar estris) i el dit prènsil (subjectar i manipular millor els objectes). Posteriorment, la parla i més enllà l’escriptura, van millorar la manera de aprendre i difondre la tecnologia.

Quins passos hem de donar per crear un nou estri? El Homo Habilis està considerat la primera evolució de la nostra espècie que començà a rumiar, gràcies a la seva capacitat cranial. Plantejarem un cas hipotètic per veure com solucionarien els seus problemes mitjançant la tecnologia. Ens situem en l’actual Tanzània fa 1.500.000 anys. En meitat de la sabana trobem el cadàver d’un Gofoteri que ha mort per la pujada excessiva de la temperatura al planeta. Les restes de l’animal han servit d’aliment per a altres espècies carronyaires. Acaba de arribar un grup de Homo Habilis i veuen que encara poden aprofitar part de l’animal: la carn, el moll de l’os, les vísceres... Què faran? Vegem els passos que seguirien per solucionar un problema tan primari com és alimentar-se: Identificació del problema. Tenen una font d’aliment que els pot servir per uns quants dies. Les restes que han quedat són les que no han pogut menjar altres espècies, ja que són les més dures (pell, tendons, carn, ossos...). Problema: Cap part del seu cos els permet trinxar aquelles restes. Es crea una necessitat i la opció més adequada és la de fer servir un estri. Coneixement de l’entorn. La seva capacitat intel·lectual els ha permès interactuar amb l’entorn. Han experimentat amb la “física” dels materials que disposen: el pes, la forma, la duresa... Requisits de l’artefacte i principi de funcionament. Quins materials són admissibles per quantitat, qualitat, disponibilitat i efectivitat? Aquests coneixements són adquirits mitjançant la “prova i error” Per exemple, si volen trencar un os, serà més efectiu un objecte contundent, com pot ser una pedra amb una grandària considerable. Si volen tallar algun tendó és més útil emprar una llesca.


Fites importants en el desenvolupament tecnològic en la Prehistòria. Ara numerarem, de manera cronològica, una sèrie d’avanços tecnològics i tècnics que han sigut essencials per a la millora evolutiva de l’espècie.

La indústria Lítica (3.000.000 anys)

La pedra és la matèria prima per excel•lència que l’ésser humà ha utilitzat des del principi i a partir d’aquí ha vingut la resta. Es pot parlar de dos maneres de treballar la pedra:

Pedra tallada (Paleolític). Tècnica originària amb datació més antiga. És fàcil de fabricar, ràpida i fàcil de transportar, coincideix amb el tipus de vida nòmada. La pedra tallada va seguir evolucionant i avui en dia està classificada en 4 modes.

ascla Chopper

Mode 1 Olduvaià (2’5 m.a.). Còdols i pedres tallades sense forma estandarditzada. Fabricades amb pocs cops i amb un ús immediat. S’associa a activitat carronyaires. Trobem: Choppers, Choppings tools i ascles.

Chopper tool

Mode 2 Acheulià (1’7 m.a.). Nuclis o gran ascles amb talls per les dues cares (bifaç) amb forma estandarditzada i més treballada. S’associa a activitat caçadora, permet afilar llances, tallar fusta i pel. Trobem: Destral de mà i burins. Destral de mà

Micròlit

Punta de fletxa

Mode 3 Mosterià (300.000 fins 40.000 a. C.). Nova manera de tallar la pedra. Fins ara les pedres es tallaven copejant-les amb altres pedres, ara s’utilitzen percutors més tous com la fusta o ossos. El nucli te forma de tronc i es copeja per obtenir ascles més petites (microlits) que després s’utilitza per a l’elaboració eines especialitzades, així aprengueren obtenir una major quantitat de ascles amb un mateix volum. Trobem: raspadores, gratadors, ganivets. Mode 4 Paleolític superior (35.000 fins 10.000 a. C.). Els nuclis de pedra són més allargats per obtindre ascles fines de costats paral•lels. Es produeix gran quantitat i varietat de eines especialitzades, com gabinets, fletxes, punxons...

Pedra Polida (Neolític).

La pedra polida està associada al Homo Sapiens Sapiens, amb la vida sedentària i la economia de producció. Esta tècnica requereix més temps i no hi ha tanta producció d’eines, però es conserven durant més temps i poden pesar més perquè no cal transportar-les. La tècnica del poliment s’aconsegueix amb el fregament continuat del bloc de pedra amb un element abrasiu. Podem trobar alguns objectes fets amb aquesta tècnica: ídols, destrals, cisells, gratadors, aixades, collarets, molins manuals... uals.. als...

Destral

Domini del foc (1.200.000 anys)

Molí de mà

Braçalet

El domini del foc per part dels primer humans fou un punt d’inflexió en l’evolució ó humana i cultural. Va permetre proliferar les poblacions d’humans degut a la incor-poració la dieta d’aliments cuits amb proteïnes i carbohidrats, l’activitat humanaa durant la nit i la protecció de depredadors. Les tècniques primitives per encendre foc: Fricció de dues fustes. Sistema d’arc i de fil corredor amb base de fusta. Percussió amb pedres. Una pedra de sílex amb una de ferro o pirita.

Ídol


Terrisseria (entre 14.000 a. C. al 9.000 a. C.)

Els primers objectes de ceràmica es remonten al període Paleolític Superior i es tracta de gerres o de petites representacions de divinitats maternals. La ceràmica va ser un dels grans invents de la humanitat. Va suposar una revolució a l’hora de contenir i transportar molts productes, sobretot els líquids, que podien conservar-se millor; també es modelaven ídols, adorns, etc. A més a més, la ceràmica informa del nivell cultural aconseguit per un poble, de la seva bonança econòmica, el seu refinament, xarxes comercials i gustos estètics. Per la seva resistència al foc i a l’erosió és un excel•len testimoni cultural i tecnològic. L’agricultura i domesticació d’animals (8.000 a. C.) L’inici de l’agricultura es troba en el Neolític, quan l’economia de les societat humanes va evolucionar des de la recol•lecció, la caça i la pesca a l’agricultura i la ramaderia. Les primeres plantes conreades van ser el blat o l’ordi desenvolupades en diverses cultures Creixen fèrtil (zona d’Orient Pròxim des de Mesopotàmia a l’Antic Egipte), cultures precolombines d’Amèrica Central i cultura xinesa a l’est d’Àsia. La transició a l’agricultura i ramaderia és gradual. Les raons del desenvolupament de l’agricultura van poder ser degudes al canvi climàtic cap una pujada de les temperatures; però també van poder ser l’escassesa de caça o aliments de recol•lecció.

Metal•lúrgia (6.000 a. C.)

L’invent de la metal•lúrgia a donat peu a una de les dues grans etapes tecnològiques en les quals tradicionalment s’ha subdividit la Prehistòria, l’Edat dels Metalls. El descobriment dels metalls pot haver estat de manera fortuïta però va ser un avanç tecnològic trascendental per desenvolupament de la espècie. L’Edat dels Metalls s’ha subdividit en tres periodes: Edat del Coure (6.000 a. C.) Edat del Bronze (3.000 a. C.) Edat del Ferro (1.000 a. C.) Ara farem un repàs d’algunes eines utilitzades per a la caça

Algunes eines prehistòriques.

Ara farem un repàs d’algunes eines utilitzades per a la caça. Hem de tenir en comte que els objectes d’origen lític trobats en una excavació representen només el 5% del total. El 95% restant eren objectes de materials peribles, com és la fusta, cordes, pell, plomes, etc. El propulsor El propulsor és un arma de cacera coneguda ja des de principis del Paleolític Superior. Es tracta de una fusta allargada que a la seva part posterior té una espècie de ganxo. Servia per llançar llances o atzagaies. Amb aquest enginy l’home duplicava o triplicava la distància de llançament (uns 140 m.), fins i tot amb bastant precisió i garantint així la seguretat del caçador que no s’ha d’apropar tant a la peça de caça.

La fona La reacció espontània del homínid davant un atac enemic, va ser la de agafar una pedra i llançarla a l’adversari. Amb la fona perfeccionà aquesta tècnica per propulsar la pedra amb més potència i més enfora. Aquest instrument consisteix en una tosca trena que s’eixampla a la meitat formant una espècie de bossa per contenir el projectil. Els materials emprats podien ser fibres vegetals, lli, crins, budells o nervis d’animal entrellaçats.

L’arc L’arc té, com el propulsor, una característica principal que és la possibilitat de caçar a distància. Dess de la seva invenció, l’arc s’erigí en la màquina de cacera més efectiva fins l’aparició de les armes mes de foc. Aquesta nova tecnologia aportà tota una sèrie d’avantatges, sent la seva gran precisió cisió s i distància en el tir els seus punts forts. Es creu que l’home començà a utilitzar l’arc a finalss dell Paleolític Superior. Els arcs acostumaran a ser elaborats amb fusta amb una llargada mitja de 1’7 m. amb una na curvacurrvatura simple. Les cordes acostumaven a ser fetes amb tendons d’animals, budells o crins de cavall, cavva va vall, i s’encarreguen de transmetre l’energia emmagatzemada durant la tensió de l’arc. A més a més, aquesta eina era multifuncional, ja que s’utilitzava també per fer música i fer foc, c, amb unes petites variacions.


Pintura

QUÈ PINTAVEN?

Al principi pintaven sobretot allò que veien d’una manera “realista”. Quan els humans tenen Més endavant pinten de manera més esquemàtica

cobertes les necessitats primàries, és a dir tenen aliment, el clima és benigne i controlen el foc poden dedicar estones lliures a expressar-se a través de l’art, ja sigui pintant, grabant , esculpint o dansant i cantant.

Pintaven animals, humans, símbols. Primer de manera aïllada i més endavant en escenes. QUINS COLORS FEIEN SERVIR? Que sapiguem, feien servir tres colors: el groc, el vermell i el negre. Els treien de l’òxid d’alguns minerals, de l’argila i del carbonet. Ho barrejaven amb aigua, greixos, clara d’ou... Gràcies als elements orgànics de la pintura podem saber aproximadament quan es van pintar. O ON PINTAVEN? SSembla ser que mai pintaven a l’entrada de les coves, que és on solien viure. B Buscaven un espai més al fons de la cova. Això ho sabem perquè a l’exterior d de les coves s’hi troben eines, restes de foc, ossos… i a l’interior les pintures. H Hi ha llocs on s’han trobat pintures però no restes de foc o eines i a prop ss’ha trobat una altra cova on sí existeixen restes de la vida quotidiana com eeines, ossos... També pintaven en abrics. EEs creu que els neanderthals es pintaven el cos. Pot ser que pintessin a més llocs, però que el pas del temps hagi destruit moltes pintures. QUÈ UTILITZAVEN PER PINTAR? Pigments, greixos, aigua, ous. Pinzells, plomes, dits, pals… Estris: petits recipients, aerògrafs, bastides, llànties… LES PINTURES RUPESTRES COM A FONT HISTÒRICA. Gràcies a la cova dels nedadors es va descobrir que el desert del Sahara va ser fa milers d’anys un lloc fèrtil, amb molta aigua.

Relleu i gravat

El gravat: és un dibuix fet amb talls. Apareix abans que el relleu. El relleu: també es fa amb talls, però són més profunds. Així la figura es converteix gairebé en una escultura que sobresurt de la pedra o de l’os que li fa de suport. Apareix al final del paleolític. Utilitzaven la fusta, l’ivori, l’os, les banyes i la pedra com a suports.


Escultura

Música

S’han trobat estàtues de dones exaltant els seus atributs femenins, com si fossin deeses de la fertilitat. Aquest art es coneix com art mobiliar perquè pot ser transportat. Una de les més famoses és la Venus de Willendorf. Aquesta escultura està datada cap el 30.000-25.000 a.C., i és una de les primeres escultures conegudes. Està esculpida en pedra i té una alçada d’11,5 cm. Té els pits i la vulva molt desenvolupats, i com ja hem dit els experts pensen que podria ser un símbol de fertilitat. Més endavant es trobaran escultures fetes amb argila. Els musicòlegs han formulat diverses teories sobre l’origen de la música, però l’hipòtesi més comuna és aquella que, basant-se en el fet que la música és fruit de l’esperit de comunicació de l’home, considera que data dels inicis de la humanitat. En els primers temps, la música va tenir una funció de comunicació en el sentit més ampli de la paraula, així com una relació molt íntima amb la religió. Aquesta relació es manifestà en les cerimònies rituals en les quals, feia costat gairebé sempre a la dansa. Per produir música, l’home utilitzà els sons de la veu, el seu cosa (com a instrument de percussió) i instruments molt rudimentaris, en els quals ja s’intuïen en aquell moment els grans sistemes de fonació que apareixerien més endavant. Els jaciments arqueològics i les restes iconogràfiques (pintures rupestres) parlen del paper que tenia la música en aquells moments. Malgrat que els documents històrics són escassos, és prendre com a model per analogia la vida dels pobles que encara viuen en estadis molt primitius. Alguns dels instruments i de les tècniques més rudimentàries semblen haver existit des de temps remots. Entre els més importants hi ha els següents: -Percussors: tust rítmic dels peus o amb pals, vares, etc. I picament amb totes dues mans o sobre les cuixes. (parts del cos o claus) -Sonalls: de pedra, de fusta, de làmines metàl·liques i també embardissades a tall de cadenes. (maraques, sonalls...) -Raspes i fustes vibradores: de tot tipus de formes i materials. (güiro) Tambors: troncs d’arbres buits. Imiten possiblement el cop de destral. (panderos, jembé...) -Flautes: de canyes de bambú. S’utilitzaven també com a trompetes. (ketzú) -Trompes: la banya d’animals, com per exemple, bovins, per a emetre senyals i també com a instrument musical. (tubs melòdics) -Arcs musicals: es deriven dels arcs per llençar projectils i són l’origen dels instruments de corda. Els arqueòlegs han trobat molts d’aquests instruments en els jaciments paleolítics, neolítics i de la edat de bronze. De tots aquests instruments, els més antics comentats estratigràficament són les flautes de falanges de pota de ren. Pertanyen a l’era paleolítica i produeixen un únic so. Per la qual cosa són més apropiades per fer senyals que com a instrument musical. A l’últim període glacial corresponen les flautes d’orifici dividit, també d’ossos de ren, mentre que s’ha demostrat que en el període auriyasià ja existien les flautes d’os tres i cinc orificis de digitació, això vol dir que eren instruments purament melòdics. Per últim, de les darreries del paleolític s’han trobat els primers arcs musicals. En els jaciments neolítics s’han trobat els primers tambors de mà. El cos, de ceràmica, està decorat i té traus per subjectar-hi la membrana de pell d’animal de la mateixa època provenen els sonalls d’argila, els quals adopten sovint formes d’animals o d’éssers humans.


Les creences Les creences ens serveixen per explicar allò que no entenem. Aquestes creences depenen del lloc on vius, de quina és la teva situació, de les coses que saps... Per exemple, ara sabem que amb l’escalfor del sol l’aigua que hi ha als rius, mars,... s’evapora i puja. Així es formen els núvols i quan estan molt plens i aquest vapor d’aigua es refreda i es torna líquid, plou. Però si no sabessis tot això, potser buscaries una explicació “màgica” pel que està passant i t’inventaries un Déu de la pluja. I potser si visquessis a la prehistòria i necessitessis la pluja pels teus conreus li faries unes ofrenes a aquest “Déu” perquè t’ajudés o dançaries donant-li gràcies perquè ha plogut. I si se t’inundés la cova perquè ha plogut massa potser pensaries que el Déu de la pluja s’ha enfadat amb tu perquè has fet alguna cosa malament.

La mort i els enterraments a la prehistòria

Encara avui en dia ningú sap què passa després de morir. Hi ha moltes explicacions, però totes són creences perquè no n’hi ha cap que s’hagi demostrat. Per exemple, els catòlics pensen que quan mors vas al cel i si has estat dolent vas a l’infern i els budistes pensen que quan mors tornes a néixer i vius una altra vida que serà millor o pitjor depenent de com t’hagis portat en aquesta. Però, què pensaven a la prehistòria? Hem de pensar que a la prehistòria la mort era una cosa molt normal. Moltes dones morien quan donaven a llum i molts nens no arribaven a fer-se grans. Les condicions de vida eren molt dures i la mort era habitual per a ells. No sabem del cert què pensaven o com vivien la mort, però les restes arqueològiques (enterraments amb aixovars funeraris) que s’han trobat ens donen dades interessants:

La manera d’enterrar va evolucionant amb el pas del temps. Creiem que sobretot canvia la intenció. Al principi suposem que els enterraven per preservar evitar la pudor i que el cos atragués animals ferotges. Potser també enterraven el cos d’aquella persona perquè l’estimaven. Ja des del principi hi ha evidències de que hi ha un ritual funerari, tant per la postura fetal dels cossos com per algunes eines trobades prop dels ossos que podria ser un aixovar funerari. Això pot voler dir que creien en una vida després de la mort, que veien la mort com una continuació de la vida, amb unes necessitats més o menys similars a les d’aquesta. També hi havia ofrenes de flors i s’escampava òxid de ferro. Potser creien que les persones tenien esperit i perquè aquest esperit no s’enfadés i tornés a fer-los mal, l’enterraven i li feien un aixovar i/o monument.


Alguns testimonis Sima de los huesos És un jaciment que està a Burgos. En ell s’hi han trobat restes de fa 400.000 anys d’homínids de l’espècie Homo heidelbergensis, que es consideren els ancestres dels neanderthals. En aquesta fossa s’hi va trobar una eina feta de quarcita vermella i ocre que no havien fet servir. Podria ser que fos una ofrena als morts i per això la van deixar allà, o bé podria ser que en el moment de cobrir els cossos amb terra a algú li caigués dins. Si fos una ofrena, això assenyalaria l’Homo heidelbergensis com un ésser humà complet, ja no en el físic, sinó en l’espiritual.

Enterraments dels neanderthals Els neanderthals van ser els primers en enterrar els seus morts a l’orient pròxim, fa gairebé 100.000 anys. No és sorprenent, ja que els neanderthals eren molt semblants a nosaltres. És allà on sembla que es van fer els primers enterraments. S’han trobat tombes, per exemple a Palestina, on hi havia enterrades més d’una persona i d’altres tombes amb una sola persona. En totes, però, s’hi ha trobat aixovar funerari. En periodes més recent del paleolític, les sepultures es cobrien amb ocre vermell, potser per simbolitzar la sang i la vida.

Enterraments dels sàpiens sàpiens La nostra espècie diversifica el ritual funerari. S’han trobat diferents ferents tipus d’enterrament: Forat a terra: aquest enterrament el trobem a les Coves del Toll. Feien un forat a terra, posaven el cos en posició fetal, hi posaven l’aixovar funerari i ho tapaven. Dolmens: Els dolmens eren tombes col•lectives que podien utilititzar-se durant dècades, fins i tot segles. Sovint havien de demanar la col•laboració de molts individus, ja que era difícil construir-los. Els dolmens eren els panteons d’un grup, i al seu interior es col•locaven els cossos un al costat de l’altre, junts. Quan reutilitzaven un dolmen, desplaçaven els ossos dels primers ocupants cap els racons per fer lloc als nous ocupants. En alguns dolmens s’han trobat les restes de més de 100 inhumacions, tant d’homes com de dones i nens, juntament amb objectes que també els acompanyaven, perles de collarets, puntes de fletxa, punyals o ceràmiques. Els temps havien canviat, així com les tècniques d’inhumació, però el respecte pels difunts i la creença en una vida més enllà de la mort, eren les mateixes. Altres monuments funeraris: els menhirs i les alineacions de roques com les d’Stnoehenge. No sabem massa ni del seu origen ni del seu significat. Cremacions dels cossos: S’han trobat camps d’urnes amb cendres dins.

Les venus paleolítiques A més de les crences relacionades amb la mort, de ben segur que en tenien d’altres. Per exemple s’han trobat moltes escultures que anomenem venus i que podrien tenir el significat d’amulets. Les escultures representen dones amb els atributs sexuals molt marcats i sovint en estat de gestació. La figura femenina pot ser relativament detallada o molt esquemàtica, però en general queden clarament destacats els pits, els malucs i els òrgans genitals. És difícil determinar el seu significat cultural exacte, però és possible que es tractés d’amulets de fertilitat, seguretat i èxit o potser de representacions de deesses.

Venus de Gavà: de ceràmica negra.

Venus-de-Laussel: esculpida a la pedra. 45 cm. Porta una banya a la mà.

Venus de Lespugue: ivori de mamut. 15 cm.

Venus de Willendorf: pedra i pintada amb ocre vermell. 11cm.


Índex

pàgina 3

pàgina 17

pàgina 5

pàgina 21

pàgina 9

pàgina 24

pàgina 12

pàgina 28

pàgina 15

pàgina 31



PREHISTÒRIA