Page 1

la iaia

el meu vaixell


Benvingut al disc de la iaia. El meu vaixell són un seguit de cançons escrites dins d’una petita i desordenada habitació.

Ernest Crusats - Composicions, lletres, veu i guitarra de nylon Jordi Casadesús - Contrabaix Jordi Torrents - Batería Carla Serrat - Veu Ricard Rodríguez - Trombó Jordi Lara - Melòdica Ignasi Garolera - Tuba Enregistrat i mesclat a l’estudi Buenaondastudio per en Triky i en Llopis el gener de 2010. Masteritzat per Juanjo Muñoz. Agrair l’esforç de Arnau Costa, Xavier Blancafort, Xarli Oliver i Pol Serrabassa. També a Jordi Lara per les seves idees. A en Manel Manzano i a tota la gent que hi ha darrera de VicSona. Dedicat a la família i als amics. Gràcies per acompanyar-me dalt del meu vaixell...


Cansats de veure’m assegut al sofà, tothom m’obliga a anar a treballar. Primer a l’escola a estudiar per ser algú, però jo a l’escola jo no sóc ningú. El que jo vull ser no ho sap ningú. El que jo vull ser és ser com tu. Jo vull ser la meva iaia, caminar sense bastó, sense pressa per viure, fer un menjar deliciós.

Però tu no entens que jo vull ser diferent, que no haig de tenir les coses que a tu et fan tant content. I m’aconselles sobre com vestir, i els mòbils i les feines que hauria d’assumir. El que jo vull ser no és pas ser com tu. Creus que és massa poc si vols ser algú? Jo vull ser la meva iaia, caminar sense bastó, sense pressa per viure, fer un menjar deliciós.

JO VULL SER LA MEVA IAIA


ÀLBUM DE FOTOS


L’àvia fa ganxet, i porta uns mitjons llargs, i una faldilla on jo m’hi puc amagar Uuuu I ella em guipa mentre jo estic mirant la televisió, la tarda va passant però els dibuixos animats no es faran grans. Uuuu I em cordaràs els cordons, donarem menjar als coloms, enganxarem els cromos nous. Jugaré al videojoc. L’avi cada dia va un pèl més a poc a poc.

I els vestits queden petits, i ja en sé força de llegir, i anem de vacances a la platja on fem castells que esborren les onades. Uuuu I la mare s’ha engreixat, i el pare s’ha aprimat, hem comprat nou matalàs. Tots tres contem cada nit els dies que falten perquè arribi el petit. Uuuu I els àlbums estan plens de pols, i els trasters plens de gom a gom, i totes les fotos que no ens vam fer ja mai les veuré. Uuuu


EL GELAT

M’agradaria no pensar, però jo tinc cor, no sóc pas un robot. I poder-me asseure al teu costat tota la nit, esperar el sol per anar cap al llit Però no, jo no et puc estimar. Ara ja, ara ja és massa tard. Jo voldria comprar-te un gelat per observar com se’t fon sobre la mà. I córrer per anar a buscar un tovalló, jo només et vull fer la vida millor.

Però el món avui se’ns fa petit, i ja no no és tant dolç com ahir. I no ploris per mi, que no me’n vaig, jo em quedo aquí. Jo em quedo aquí. I si a la nit no pots dormir recorda que vas ser feliç. Vas ser feliç. I no ploris per mi que no me’n vaig, me’n vaig d’aquí.


Ai mira mira mira mira mira mira que modern que ens va. S’ha comprat unes ulleres de pasta i un jersei dels anys setanta. I quins arguments que gasta, ell és pura novetat. Mentrestant s’omple la boca parlant sobre la postmodernitat. Ai goita goita goita goita goita li cauen els pantalons. Tots són iguals, tots van igual, però ell es pensa que és l’únic del món. Però ningú l’entén encara, ell va un pas per davant, mentre els altres s’arrosseguen, ell ja fa temps que sap la veritat. Iiiiiiiiiii.... I és la és l’havanera del modern. I potser tot això que dic potser res té sentit. Perquè tot, tot es caduca, també aquesta cançó. I mentre passa de moda algú ocuparà el seu racó. Iiiiiiiiiii.... I és la és l’havanera del modern. Iiiiiiiiiii.... I és la és l’havanera del modern.

L’HAVANERA DEL MODERN


No hi ets i no hi ha res. Només records teus dalt del cel. Jo navego agafat al timó, dins un mar que s’ha fet dels meus plors. Vaig viatjant a dalt del meu vaixell, ell aguanta els cops que fa el vent quan bufa del nord. I em portarà cap a un altre port. Hi ha tormenta, el mar està embogit. Criden les veles, se’m menja la nit. Jo tremolo, no sé navegar. L’horitzó és la meva presó.

Però segueixo dempeus a dalt del meu vaixell, ell aguanta els cops que fa el vent quan bufa del nord. I em portarà cap a un altre port. I després, després de tot, quan surti el sol i es calmi el cel i vegi gavines volar se m’emporten mar enllà. Hi ha el teu rostre a l’horitzó i un silenci em farà callar. M’adonaré que encara queden molts mars per travessar. Jo i el meu vaixell, ell aguanta els cops que fa el vent quan bufa del nord. I em portarà cap a un altre port.

EL MEU VAIXELL


cada línia arg a davant nou pas. ll I e d t n a n s Vaig pas ciutat és com utant volen cases de etres Mentres res del gas i molts m’electricitat. les factu ig però, lloc. de pals d as on va p t I no sé p mpoc busco ca ig traien a v e u q I el fum a com un tren, és que tassant senyals i orti enlloc! s’alluny n gos lligat I van pa ha cap que em p borda u que se sent. no n’hi nt és l’únic n mome , I si per ur amb el vent vaig peròap lloc. n o s a p I no sé mpoc busco c puc vola mar és que tassant senyals i orti enlloc! sobre el estel p a I van p ha cap que em com un ts. no n’hi dels bara t n t a d e n instan va qu I enrere epitjat, I si per u lls d’un nen tr u l’asfalt era sóc els ns i a la nevrts han caducat just aba u g els io de jugar agar a fet i am Uuuuh!

U


! H U


ÓS POLAR


Te’n vas i ens donem la mà. Et trobaré a faltar. M’abrigo. Començo a caminar i el fred em ve a abraçar. I cada passa que queda en la neu, només són petjades. Diuen adéu.

I el vent, només el vent coneix el meu camí. I ell desfarà el rastre. Ningú sabrà de mi.

I encendré la llar de foc, i per escalfar-me cremo els records.

Balla un ós polar amb la neu que fa volar.

I el fum tant sols és fum. Se’n va. Es desfà. Potser ja mai torna a cremar.

Brilla el llac glaçat a on tant ens havíem banyat.


L’ÚLTIMA CANÇÓ

Benvinguts passeu passeu a l’última cançó. A ca la iaia hi haurà lloc una altra reunió.

I ara entra un ós polar, vesteix vint-i-un botons. I a dins brinden els moderns amb cava de no sé on.

Ja arriben les segones veus, tenen fred als peus.

I a les portades del cor hi surt el vaixell al port. El gelat no diu res, mirem fotos de tres en tres i ens vestim de iaies amb res.

Uh... I ara entra el senyor baix amb el seu barret alt, i la pandereta explica excuses perquè no es mai puntual. La iaia ha fet sopar per tothom i fumen i debaten sobre el món. No hi ha pastís, ningú vol res per ser feliç. Uh...

I tu, el que escolta aquest disc, si penses que potser no t’havíem vist, entra i fem xin xin! I quin silenci deixen els convidats. I les segones veus no volen marxar. Però tot s’acaba i tu també te n’has d’anar.


Il·lustracions Olga Capdevila

Disseny gràfic Gerard Rodriguez


la iaia

el meu vaixell

D.L. B8680-2010 / S.G.A.E.


Il·lustracions Olga Capdevila

Disseny gràfic Gerard Rodriguez

llibret cd la iaia  

llibret cd la iaia