Page 1

Sant Jordi,

torna la fam de llibres En un moment en què les noves tecnologies han entrat en tots els racons de la nostra vida, el llibre continua sent un bà lsam per a la nostra ment.


II

especial sant jordi

Dimecres, 18 d’abril del 2018 · Nº 1298

NOVETATS EDITORIALS d’aquest SANT JORDI La xifra dels dos milions de llibres venuts es perfila com el nirvana per als llibreters. Significaria vendre un 5% més que altres anys i han posat els seus ulls al tsunami del procés. A tot arreu s’alcen veus que han plasmat en paper les seves reflexions sobre l’intens moment polític que viu Catalunya. Els llibreters han apostat al que sembla cavall guanyador i les parades s’ompliran de llibres sobre el tema. Els venedors de flors, amb gran olfacte, han començat a buscar roses grogues.

Per Susana alcaide

Títol: D’herois i traïdors Autor: Santi Vila Editorial: Grup 62 Preu: 17€ Passant comptes. El que s’havia perfilat com un possible candidat, moderat, dialogant i “ni DUI ni 155” a la presidència de Generalitat, l’exconseller Santi Vila, esmola eines i recorre a la memòria per passar comptes amb el procés. Entre abraçades, lluites fratricides i punyalades a l’esquena, Vila analitza els errors comesos pels sobiranistes durant el procés i el seu pas d’heroi a traïdor.

És cert que Sant Jordi fa estranys companys de llit. Si els lletraferits més intel·lectuals es veien sobrepassats pels autors mediàtics i els que posaven el seu nom a una ploma negra, aquest any s’hauran de disputar els lectors amb els polítics. De sobte tothom té alguna cosa a dir en aquest tsunami anomenat procés que amenaça amb arrasar-ho tot. Tots volen deixar la seva empremta en paper mentre els llibreters es freguen les mans, ja que feia molt de temps que no veien una activitat literària tan fèrtil. Les previsions auguren un augment de vendes del 5% respecte a l’any anterior i s’espera arribar a la xifra màgica dels dos milions de llibres venuts. Això donaria un cert oxigen als llibreters, després d’un Nadal de vendes justetes i un inici d’any una mica fluix. Els autors ja esmolen els bolígrafs en el que es preveu que serà el Sant Jordi més polític. Torna l’esmorzar literari Per evitar morir d’èxit, la Ciutat de la Literatura per la Unesco ha decidit esponjar el seu traçat de parades dedicades a la venda de llibres. Les aglomeracions de l’any passat, en un dels Sant Jordis més multitudinaris, han fet que l’Ajuntament busqui alternatives per poder descongestionar el traçat de la Rambla Catalunya. Aquest any s’agafarà la vorera mar del carrer Con-

sell de Cent, entre passeig de Gràcia i Balmes. Si bé és cert que aquest any Sant Jordi cau en dilluns i no és festiu, això no treu que en determinades hores, els carrers es col·lapsin. L’equip de Colau, ara sense socialistes, traurà profit de la tasca feta per Collboni i està decidit a fer brillar la potència literària de Barcelona. Per això recuperen l’esmorzar de Sant Jordi, que durant 17 anys es va fer a l’Hotel Regina, però que amb l’entrada de Colau es va cancel·lar. L’ICUB, el Gremi

els llibreters es preparen per al que ja es considera que serà el sant jordi més polític de Llibreters, el Gremi d’Editors i diverses editorials el tornen a posar en marxa al Palau de la Virreina. Sant Jordi deixa de ser un dia per esdevenir una setmana sencera d’actes culturals. El 20 i 21 d’abril tindrà

lloc la segona edició dels Diàlegs de Sant Jordi al Disseny Hub Barcelona. Carme Riera, Phillip Pullman, Amélie Nothomb o Najat El Hachmi, entre d’altres autors consagrats, mantindran trobades amb els seus lectors. Per la seva banda, el Drac tornarà a ser protagonista de la vigília de Sant Jordi. Brossa, Pedrolo, Abelló i Campmany, entre altres, seran homenatjats en un espectacle a càrrec del dramaturg Marc Rosich. Les Barcelones de Montalbán En plena efervescència nostálgica de la Barcelona olímpica es reedita el llibre Barcelones, de Manuel Vázquez Montalbán, que es va publicar el 1987 i que parlava d’aquella ciutat preparada per brillar durant el 92. Un homenatge a Montalbán, que segons la gent del gremi de les lletres ha estat molt menystingut per l’Ajuntament des del mandat de Trias. Sant Jordi continua creixent en espai, parades, vendes i activitats culturals mentre els llibreters ja pensen en els dos milions de llibres venuts i 25 milions d’euros. L’Ajuntament vol treure profit d’aquest aparador cultural mentre creua els dits perquè el tsunami del procés no arrasi amb tot el simbolisme de la festa del llibre. Fins i tot han comprat roses grogues per anar a dipositar-les als peus de Santa Eulàlia.


Dimecres, 18 d’abril del 2018 · Nº 1298

Títol: Empantanados Autor: Joan Coscubiela Editorial: Planeta Preu: 17€ Fins al capdamunt. Un altre expolític que passa comptes amb el procés. Coscubiela, de verb ferm i paraula justa, parteix del famós discurs fet al Parlament on va fer posar vermells els nacionalistes per escriure un llibre on advoca per una visió més europeista amb menys Estats i fronteres.

III

especial sant jordi

Títol: La confabulació dels irresponsables Autor: Jordi Amat Editorial: Anagrama Preu: 7,9€

Títol: Jo soc aquell que va matar Franco Autor: Joan-Lluís Lluís Editorial: Proa Preu: 20€

Títol: Manuel de Pedrolo. La llibertat insubornable Autora: Bel Zaballa Editorial: Sembra Llibres Preu: 18€

D’aquella pols, aquest fang. La fallida reforma de l’Estatut va posar el primer clau al taüt català. Els populismes, nacionalismes i partidismes han acabat de donar forma a la major crisi política des de la Transició espanyola. El procés, descrit com una suma d’irresponsabilitats.

La vida és un somni. El premi Sant Jordi promet ser una de les novel·les revelació de la temporada. Un antiheroi que lluita per la llengua en una societat fabulada entre República i franquisme en un joc de miralls on la realitat es confon. Però és realitat o no ho és? La resposta, al llibre.

Descobrint l’autor. Insubornable, lluitador, marxista, censurat, revolucionari, independentista convençut. Descobrir la interessant vida d’un autor eclipsat per la seva pròpia obra. La figura de Manuel de Pedrolo es reivindica de la mà de la periodista Bel Zaballa.

Títol: Tres tasses de te Títol: ¿Seré yo español?

Títol: L’Harem del Tibidabo

Títol: Feliçment jo sóc una dona

Autor: Gaziel Editorial: Península Preu: 23€

Autor: Andreu Martín Editorial: Alrevés Edicions Preu: 19€

Autor: Maria Aurèlia Capmany Editorial: Barcanova Preu: 12€

Tot i la magnitud mediàtica del procés, les dificultats entre Catalunya i Espanya no són un problema nou. Aquest llibre recull 101 articles escrits per Gaziel, el pseudònim d’Agustí Calvet, periodista català que va viure i retratar la II República i el drama de la guerra. Patriotisme, política, catalanisme i catalanitat sota la lupa d’un dels periodistes més importants del s. xx.

Darrere la porta. Amagat entre les vil·les luxoses de l’avinguda Tibidabo de Barcelona es troba L’Harem, un exclusiu bordell on benestants i prohoms donen sortida als seus desitjos. Un crim deixa al descobert el que s’amaga rere les cortines vellutades del bordell. Una novel·la dura, irònica i amb un punt de cinisme que posa contra les cordes la façana de la burgesia barcelonina.

Feminisme en estat pur. Escrita el 1969 però d’una actualitat punyent, la Capmany, una de les veus més potents de la intel·lectualitat política catalana, es posa en la pell de Carola Milà i relata, en aquesta autobiografia fictícia, la construcció de la pròpia identitat femenina imposant-se contra tot i contra tothom.Un retrat fidel de la societat catalana del segle xx des dels ulls d’una dona.

Autor: Greg Mortenson Editorial: Amsterdam llibres Preu: 21€ Contra pronòstic. L’any 1993 Greg Mortenson va patir un accident al K2, una de les muntanyes més perilloses del món. Perdut i desorientat, va trobar refugi en un poble remot del Pakistan i d’aquella experiència en va sorgir una promesa, que hi tornaria per construir una escola. La seva tasca no va acabar aquí, i a hores d’ara ha construït 55 escoles a les àrees més perilloses, remotes i antiamericanes del món.


IV

especial sant jordi

Dimecres, 18 d’abril del 2018 · Nº 1298

CONTES SANADORS PER SANT JORDI Les històries són espais de metàfores, el llenguatge de l’ànima

Per pol Borràs

“E

ls contes són el llenguatge de l’ànima”. Aquesta senzilla frase recull una gran veritat. L’assessora en literatura infantil Raquel de Manuel Mur és una experta en la narració oral i corporal de contes. Els seus anys d’experiència li han permès saber com una bona història pot acompanyar una emoció i treure-la cap a l’exterior. De Manuel afirma a EL TRIANGLE que “els contes són espais de metàfores, són el llenguatge de l’ànima. La història acompanya l’emoció, i gràcies a un personatge o un objecte el nen experimenta una situació similar a la seva i això l’ajuda. Atent a la història, l’infant pot veure com pot resoldre la seva emoció i conèixer altres opcions de resolució”. Susan Perrow, autora del llibre Cuentos sanadores, també exposa que, “els contes tenen una qualitat o poder que toca l’ànima, toca el nostre cor. Són capaços de comunicar-se amb nosaltres, d’ajudar-nos a sanar en molts nivells... són com una medicina”. En una visita a Barcelona, Susan

Perrow va recordar una frase que havia dit un dels seus fills quan li van preguntar per què li agradaven els contes. El nen de 6 anys va dir: “Perquè pensen sobre el que jo penso”. Segons explica a EL TRIANGLE la pedagoga Clàudia Martín Luque, de l’associació de lleure educatiu L’Òliba Blanca, “els contes permeten als infants explorar el món des d’una zona segura de confort. És per aquest motiu que faciliten la comprensió d’un mateix i dels altres, perquè no tenen por d’experimentar el que sigui que el conte els expliqui, estan segurs i còmodes a casa, amb la família o amistats”. La clau per aconseguir un conte sanador és abordar el problema o el conflicte d’una manera indirecta. La metàfora és poderosa perquè no passa pel cervell racional sinó per la nostra imaginació. Aquest missatge metafòric té més força i pot provocar un canvi real. La imaginació ens fa mirar més enllà, superar allò que coneixem i fa connectar l’in-

fant amb noves realitats més fàcils d’afrontar i de relacionar amb la seva pròpia vivència. Raquel De Manuel afegeix que “sense adonar-se’n, l’infant es va trobant amb les emocions a través de la història” i generar imatges potents a la seva ment és més efectiu que intentar afrontar de forma directa una emoció que ens costa de viure com un episodi de gelosia o una pèrdua. De fet, hi ha emocions complicades d’entendre per a un infant. La pedagoga Martín Luque afirma que “les negatives són les més complicades, com la tristesa o la por. Però aquestes són fàcils d’entendre. La frustració o la impotència són més complicades, i tot i que els infants les puguin sentir de petits, no les saben identificar i això els provoca un gran malestar.

Contes que acompanyen emocions. Raquel de Manuel Mur ha fet una selecció de 5 contes sanadors per a aquest Sant Jordi: Fill de dracs. Escrit per Sébastien Perez i il·lustrat per Justine Brax. Editorial Baula. Aquest àlbum il·lustrat és de gran bellesa artística. El seu protagonista, en Yomon, mirava els dracs amb admiració i el seu desig era arribar a ser com ells. Adoptat pels dracs, volia tenir les seves mateixes qualitats, però cadascú ha de trobar els seus orígens. Cal buscar d’on vens per saber qui ets. Més. Escrit i il·lustrat per Emili Gravett. Editorial Cruïlla. Ben banyat i amb les dents netes, el petit drac Cedric es prepara per anar a dormir i escoltar el seu conte preferit. Ell voldria escoltar una vegada i una altra el seu conte, però... La narració ens acosta a l’emoció de la ràbia i té un final transformador.


Dimecres, 18 d’abril del 2018 · Nº 1298

Llana a dojo. Escrit per Mac Barnett i il·lustrat per Jon Klassen. Editorial Joventut. Premi Caldecott Medal 2012 i àlbum seleccionat per la revista Faristol com un dels millors llibres de l’any 2013 en la categoria Primers Lectors. L’Annabel troba una capsa màgica plena de llanes infinites, i amb els seus colors transformarà el seu poble gris i trist i s’enfrontarà al malvat arxiduc. L’Annabel encomana l’alegria a tothom, sense esperar res a canvi. Vol fer un món millor, i tot gràcies a la seva generositat i empatia. El conte ens fa veure que si compartim la nostra felicitat amb aquells que ens envolten, aconseguirem que el món sigui més feliç. La Pastanaga. Escrit i il·lustrat per Laia Domènech. Editorial Milrazones. 1r premi Eva Tolrà d’il·lustració 2014. Finalista dels Premis Junceda d’Il·lustració 2015 en la categoria de Premi Futurs Creadors. Basat en un conte tradicional xinès, ens explica una història sobre la generositat i la solidaritat. Un conill troba una pastanaga gegant i pensa que els seus amics la poden neces-

V

especial sant jordi

sitar més que ell. En va oferint a les seves amistats fins que succeeix una cosa sorprenent. És la resposta a la seva actitud generosa. L’arbre vermell. Escrit i il·lustrat per Shaun Tan. Barbara Fiore Editora. Tristesa, incomprensió, por, frustració, angoixa, soledat, són els paisatges emocionals pels quals transita la protagonista. Finalment, neix un brot d’esperança gràcies al floriment d’un lluminós arbre vermell. Regar-lo cada dia, fer-lo créixer i que es torni fort dins les persones és treballar per una actitud positiva davant les dificultats. Educar els infants en aquesta actitud és d’allò més poderós.

Diccionaris d’emocions

Les emocions passen per l’alegria, la ràbia, la por, l’amor, la tristesa, la gelosia, la culpa... i moltes vegades els més petits encara no saben com identificar-les. Aquest autoconeixement pretén donar ales a la seva dimensió emotiva. Actualment és habitual trobar a les nostres llibreries publicacions que permeten als més petits identificar i diferenciar les emocions amb il·lustracions

creatives, suggerents i inspiradores. L’Arnau Cònsul de Cal Llibreter de Sant Just Desvern ens proposa un viatge per diferents diccionaris d’emocions. Emocionario. Di lo que sientes. Escrit per Cristina Núñez Pereira i Rafael Romero. Il·lustrat per diferents autors. Editorial Palabras Aladas. Descobrir, identificar i diferenciar les emocions mitjançant aquest emocionari és una forma d’educar els més petits perquè sentin sense temor i afrontin els reptes de la vida. Els mateixos autors també han publicat El arte de emocionarte, que fa un recorregut per 40 emocions a través d’activitats, cites, jocs i il·lustracions. D’aquesta manera, volen ajudar els més petits a donar la volta a les emocions i trobar camins que no els paralitzin. Laberint de l’ànima. Anna Llenas. Editorial Fanbooks. Un recorregut per les emocions de l’ésser humà. Una obra descriptiva i poètica que ens ajuda a reflexionar, identificar i fins i tot gestionar el nostre món interior. Des de l’Associació l’Òliba Blan-

ca, l’educadora infantil Rocío Rubira Merino considera que “els llibres guia d’emocions són útils sempre que les famílies sàpiguen extreure les eines que aquests els faciliten per aplicar-les a la seva situació personal. En aquest sentit, la pedagoga Clàudia Martín Luque insisteix que l’acompanyament de l’adult és fonamental: “Que l’infant noti la presència d’algú que el recolza i l’acompanya és clau perquè se senti segur i faciliti la seva correcta evolució”. El gran poder dels contes és a les vostres mans. Només heu de triar quin us toca l’ànima.


VI

especial sant jordi

Dimecres, 18 d’abril del 2018 · Nº 1298

Eva Baltasar Club Editor és una editorial independent de Maria Bohigas que publica literatura contemporània en català. La seva col·lecció El Club dels Novel·listes era la plataforma on Mercè Rodoreda publicava les seves novel·les. Eva Baltasar és una poetessa que debuta en la narrativa amb Permagel, publicada en primera edició el març. El títol fa referència a una capa de gel que no es desfà. És l’inici d’una trilogia que continuarà amb Boulder i Mamut.  A més d’escriure, Baltasar és una estudiosa especialitzada en Educació i Democràcia.

Per cristina moreno

El Club dels Novel·listes de Maria Bohigas. Per què s’hi adreça quan té escrit Permagel? Mira el catàleg de la Maria Bohigas i digue’m, tu no hi aniries? Què li va respondre la Maria Bohigas quan va llegir Permagel? Em va contestar per escrit que li semblava un regal que li queia del cel. “Ets el somni de tot editor. Que t’arribi per correu una obra plena de personalitat i de talent literari, d’una autora com tu per descobrir. La decisió de publicar-lo és de les més evidents que prendré a la vida, un sí! com una casa. Sento una sensació de privilegi pel fet de poder ser la teva editora”, em va dir. Una de les novel·les revelació del 2018. Què en pensa, vostè, quan ho sent dir? No penso, sento. Em fa feliç i sento gratitud per la Maria. Trobo que el seu nom, Eva Baltasar, és poètic, com un ball, en moviment. És bonic mirar-se el propi nom i pensar que algú hi veu poesia. Eva és un nom d’origen hebreu i això m’agrada,

fa que em senti vinculada a una cultura amb una tradició escrita molt rica. I Baltasar  és d’origen assiri, per tant, som allí mateix, a Mesopotàmia, un dels bressols de l’escriptura i una civilització que a mi encara ara em té fascinada. Tinc molt d’assiri, jo.

I què té de Roxanne, la protagonista de la novel·la? La Roxanne és un personatge inspirat en una dona que vaig estimar fa més de deu anys. Hi ha qui diu que en un altre estimem allò que hi veiem de nosaltres mateixos, i en aquest sentit només podria dir que tinc d’ella una sensibilitat extrema. Però també en vaig estimar la impaciència, la fortalesa física, la seguretat, la noblesa. En aquells moments jo no tenia res d’allò. Quinze anys més tard, s’hi assembla? Més. Segueixo tenint una paciència infinita però he après a dominar-la i em permeto impacientar-me, segueixo tenint una gran fortalesa mental però he entès que el cos també s’ha de cuidar i d’enfortir, perquè quan el cos pateix la ment és més vulnerable. I la seguretat... me l’ha

anat donant l’edat, pensava que no arribaria mai!

Les obligacions la maten. Sí, tinc una sensibilitat molt alta i sovint percebo l’exterior com agressiu. En aquest sentit, la metàfora del permagel seria un bon aïllant. Li fa mandra viure però és molt vital. Sembla autobiogràfica, aquesta descripció del llibre. Em fa mandra viure com veig que viuen moltes de les persones amb les quals comparteixo edat i circumstàncies... tal com tocaria que visqués: treballar en alguna cosa que no m’interessa, la socialització que m’imposa el fet de dur la meva filla petita a escola (reunions de papes i mames, grups de whatsapp, festes d’aniversari...), anar de vacances perquè toca. El seu ideal de vida? És una caseta amb hort, gallines i cabres en una zona aïllada del Pirineu, amb la meva dona i la petita, i poder compartir moltes estones amb la meva filla gran, que d’aquí no res anirà a la universitat i té ganes de córrer món. Aquesta autosufici-


Dimecres, 18 d’abril del 2018 · Nº 1298

VII

especial sant jordi

A.guerrero

ència isolada en bona companyia i dedicar temps a escriure no em fa gens de mandra!

La incomprensió de l’artista, potser? No em sento incompresa i m’agrada expressar-me artísticament, no només escrivint, sinó fent qualsevol altra cosa: cuinant, endreçant la casa, sent mare, fent l’amor. Qualsevol persona és una artista si allò que fa ho fa a consciència, amb amor i amb passió, amb una cura expressa en el detall. La soledat és necessària? Sí. Per poder-se expressar de manera artística, i per soledat entenc disposar de temps per estar amb una mateixa, per coneixe’s una mateixa, per escoltar els anhels del cor. Jo em dedico aquesta estona de soledat diàriament i no crec que sigui res que pertanyi exclusivament als artistes. Quin és l’origen dels noms de les seves filles, Gera i Teia?   Gera era la deessa romana de la vellesa, d’aquí venen paraules com geriatria o geriàtric, per exemple. Les dones romanes invocaven Gera en el moment del part per tal que

els seus fills visquessin fins que fossin ancians. I Teia era la deessa grega de la llum, de la veritat, de les coses brillants. Encara avui en diem tions i teies, dels troncs amb els quals encenem les fogueres. Les meves filles són les meves àncores amb la vida real, unes autèntiques mestres, he après molt de mi gràcies a elles.

Com se la pinta, la mort? Intento viure intensament i m’agradaria morir d’una sola manera: vivint.

39 anys i escriu amb una maduresa que es diria de 50, si em permet. És curiós, perquè tinc la impressió que tot just estic començant a madurar. Però tot això són percepcions, el que importa és el llibre, no el punt de saó de l’escriptora.

A qui li ha dedicat la novel·la? A la poesia, per permetre-ho.

Per què li agrada tant l’art? Una vida és suficient per expressar tot el que portem dins d’artístic? M’agrada l’art perquè hi trobo bellesa i aquesta bellesa em mou, m’emociona, m’excita els sentits i els sentiments, m’empeny a crear. Això em fa sentir viva. No crec que tingui un sac de coses a dins pendents d’expressar i que potser amb una vida no en faci prou, de cap manera. És la vida mateixa qui genera dins meu corrents incontrolables d’expressió.

Entre els anys 2008 i 2017 ha publicat poemaris que han rebut premis. Què li han aportat? La possibilitat de publicar la meva obra.

I de Boulder, ja té l’esbós de dedicatòria? Sí, a la poesia, per suportar-ho. Que farà el proper dilluns 23 d’abril? Signaré llibres a La Central, La Carbonera i a l’Antic Teatre. I faré casa una estona a la paradeta de Club Editor. Què és la democràcia? Una bella paraula d’origen grec que té en les seves arrels els termes govern i poble. En els seus orígens no representava la totalitat del poble (perquè ni dones, ni estrangers, ni esclaus, per exemple, tenien drets polítics). Avui dia segueix sense re-

presentar el poble, perquè es basa en el govern de la majoria i això exclou, no només la minoria, sinó les nocions mateixes de diàleg, d’acord i de consens. Hem de fugir dels grans escenaris on la mal entesa democràcia, pura i enlluernadora com una estàtua de la llibertat, se’ns exhibeix cada vegada que s’acosten unes eleccions, i reprendre la noció de comunitat. Fins i tot els solitaris com jo, en una comunitat petita, esdevenim individus polítics.

Llegeixo Bauma, el títol d’un poema del seu primer poemari, Laia. És un poemari amorós dedicat a la meva dona. Una bauma, o balma, és una petita cavitat en una paret de roca, l’indret on, en el poema, situava la meva dona, com si fos una verge antiga. I Boulder, el títol de la novel·la que segueix Permagel? Boulder es refereix a l’indret físic habilitat per practicar l’escalada sota sostre, encara que també es tracta del nom d’una ciutat de l’Estat de Colorado, citada en un llibre que m’estimo especialment: Butcher’s Crossing, de John Williams.


VIII especial sant jordi

Dimecres, 18 d’abril del 2018 · Nº 1298

però grans Per cristina palomar

La creació literària a Catalunya és extraordinària. Amb un nivell d’edició de llibres que supera amb escreix la mitjana d’altres països europeus, sembla que la sort somriu al nostre sector editorial. Però no tot són flors i violes. Es publica molt més del que es llegeix i tant l’aparició de noves tecnologies com la globalització afegeixen una dosi d’incertesa a un sector econòmic controlat per grups molt poderosos que exerceixen una pressió ferotge en el mercat. És en aquest context incert de crisi econòmica, d’hàbits de lectura en perill d’extinció i de concentració de l’edició en poques mans sense gaires escrúpols, on l’aparició de petites editorials és un misteri i un miracle. Catalunya representa el 50% del sector del llibre de l’Estat i a Barcelona es concentra el 85% respecte a Catalunya, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona. Pel que fa als títols editats el 2015 (39.281), la xifra confirma un augment de quasi l’11% respecte al 2014, tot i que el nombre d’exemplars publicats es manté constant des del 2013 i la tirada mitjana disminueix progressivament. Si parlem de facturació, Catalunya va superar l’any 2015 els 1.100 milions d’euros, la meitat del total espanyol. Tot i això, la compra de llibres segueix en caiguda constant. La pèrdua de lectors en els formats tradicionals no s’atura i la redimensió del sector és una assignatura pendent. Constel·lació de petits segells

L’univers editorial català –tant en llengua castellana com catalana– és molt peculiar. Al costat de grans grups que es reparteixen el 85% de la quota de mercat i el saturen amb la producció contínua de nous títols que no aguanten ni quinze dies en els expositors de les llibreries, apareix una impressionant constel·lació de petites editorials, també conegudes com a independents, tot i que no totes ho són. Per això, quan s’aborda el sorgiment d’aquests projectes editorials minoritaris, i l’èxit sorprenent i inesperat d’algun d’ells, el primer pas és tenir clar que petit i independent no sempre són sinònims. Quan un pensa en una editorial petita se la imagina amb pocs recursos i pocs títols, que compensa amb una gran intuïció, talent i originalitat, que aposta per un projecte més cuidat i alternatiu, que fuig de la voràgine del mercat o directament la ignora, i que prioritza la relació

directa amb el lector amb l’objectiu de fidelitzar-lo i avançar-se als seus desitjos. Tanmateix, també caldria afegir dos ingredients més a una fórmula que no sempre garanteix l’èxit perquè l’empresa és arriscada: que no depengui d’una altra editorial i que no tingui capacitat d’influir en les condicions del mercat. Les editorials petites han aparegut com l’au Fènix que ressorgeix de les cendres d’una destrucció prèvia. Ocupen l’espai deixat per projectes que no han superat la crisi i han acabat desapareixent o abduïts per la voraç competència. El reguitzell de segells nous és impressionant, tot i que el ritme s’ha alentit respecte a anys anteriors. Renoven aquest hàbitat tan petit que és el món de la lectura i aposten per les xarxes socials com a via principal de contacte amb el lector, cosa que els ajuda a conèixer les preferències. També és important la promoció que fan dels fons, on els títols clàssics brillen amb llum pròpia. El cas de Lapislàtzuli Editorial

El projecte de Lapislàtzuli va néixer l’any 2011 amb la idea de “treure a la llum obres úniques, diferents, d’un alt valor literari o humà”, expliquen els seus impulsors. L’aposta és agosarada: editorial petita, sense intermediaris i en català. El nom tampoc ha estat triat a la babalà: evoca una pedra preciosa difícil de trobar i que s’ha d’extreure de la terra amb procediments delicats. “Naixem amb l’objectiu de trobar la veta de lapislàtzuli, un bon grapat de joies literàries, ja siguin antics tresors oblidats o nous autors amagats o ignorats”, expliquen a la seva cuidada i senzilla web, eina imprescindible per fer-se sentir entre tant soroll. Lapislàtzuli Editorial es donarà a conèixer als usuaris de les biblioteques de Barcelona aquest mes de maig gràcies a la iniciativa de la Biblioteca Clot-Josep Benet Nou Centre d’Interès: Petites editorials, grans projectes. L’objectiu és visibilitzar la feina d’aquestes editorials agosarades. “Volem donar cabuda a llibres escollits, traduïts i editats amb molta cura. Llibres per a lectors exigents amb el contingut i també amb el continent”, explicaven l’any passat per presentar la proposta. En el cas de Lapislàtzuli, tracten tots els gèneres, cuinen cada llibre a foc lent i van a la recerca de la joia a qualsevol lloc del món com si fossin Indiana Jones.

Especial sant jordi  

Suplemento de Sant Jordi de la revista El Triangle

Especial sant jordi  

Suplemento de Sant Jordi de la revista El Triangle

Advertisement