Perspectivas_economia_cat copia by Salvador Peiró

Informe semestral

Situació i perspectives de l’economia catalana Juliol 2011

Elaborat pel Servei d'Estudis de CatalunyaCaixa, amb la col·laboració de l'equip d'investigació del Departament d'Economia Aplicada de la UAB, dirigit pel catedràtic d'Economia Aplicada Josep Oliver Alonso

Les dades i les opinions continguts en aquest informe es basen en informació obtinguda de fonts considerades fiables, encara que no es garanteix la seva exactitud, integritat o correcció total. Aquest document es distribueix únicament amb finalitat informativa, i, per tant, no constitueix cap proposta o recomanació per a la realització d'inversions financeres.

CatalunyaCaixa - Sumari

Sumari 5 9 13

Presentació 1. El marc exterior de l’economia catalana 2. Les perspectives de l'economia catalana per al 2011 i el 2012: continua la lenta millora del PIB recolzada en el sector turístic i l’exportació industrial

2.1. Les bases del procés de recuperació en curs: el comportament de la inversió i del sector exterior 2.2. Els altres components de la demanda interna: el consum privat i el comportament del sector públic 2.3. La lenta reabsorció dels excessos del boom i dels xocs produïts per la recessió

31 46

3. Requadre monogràfic: “El mercat de treball a les comarques catalanes durant la crisi”

CatalunyaCaixa - Presentació

Presentació A primers de juliol del 2011, la situació de l'economia catalana no es distingeix substancialment en les seves perspectives, punts forts i debilitats de la situació a primers d’any, quan es va publicar l'anterior volum d'aquesta sèrie. El gener passat es destacava que la reducció en l'expansió mundial que s'anticipava per al 2011, i els riscos que s'endevinaven per a la seva consolidació, al costat dels problemes de deute a l'àrea de l'euro i de la lenta millora de l'economia espanyola, podien esbiaixar negativament les perspectives de creixement immediat de Catalunya. A aquests factors exteriors calia afegir-hi, com ja s'afirmava, un comportament asimètric de la demanda interna i externa, amb la procedent de l'exterior clarament a l'alça, mentre que la caiguda de la inversió en construcció, l'atonia de la inversió productiva i la debilitat del consum privat, emergien com els elements definitoris d'una demanda interna en una fase de recuperació encara molt incipient. En l'àmbit de la demanda interna, les previsions sobre l'avanç del consum privat no s'han alterat substancialment, després del creixement del 2010 (1,7% anual), una recuperació important després de la intensa caiguda experimentada el 2009 (-4,2%). Tanmateix, per al 2011 s'espera un avanç més moderat, de només l'1,1%, que reflecteix la pèrdua de poder adquisitiu per l'increment de la inflació, l'augment dels tipus d'interès, la reducció de prestacions i transferències de renda del sector públic i, en general, el manteniment a nivells relativament negatius de la confiança dels consumidors. A més, un mercat de treball que el 2011 encara no generarà ocupació neta acaba de definir el marc en el qual se situa el creixement de la renda dels consumidors, d'un 3,5% en termes nominals. I atès que les expectatives inflacionistes continuen alcistes (després de l'augment del 2,0% del 2010 s'espera un IPC del 3,0% de mitjana el 2011, fins que el 2012 es redueixi a l’1,5%), l'augment de la renda de les llars serà nul en termes reals el 2011, encara que cal esperar creixements més elevats el 2012. Pel que fa a aquest darrer exercici, la incertesa és més gran, atès que la confiança de les llars experimentarà canvis importants segons quina acabi essent la resolució de la crisi grega. En síntesi, amb les dades disponibles del final de juny, la previsió de CatalunyaCaixa situa l'avanç del consum privat el 2012 entorn de l'1,3%. Altrament, la inversió en construcció va continuar accentuant el 2010 la contracció, impulsada per la caiguda en la inversió residencial, el retrocés de l'obra civil i els primers impactes de la reducció de l'obra pública. Les previsions de CatalunyaCaixa per al 2011 no són gaire millors als registres observats l'any passat, ja que el volum de nova obra residencial privada se situarà prop del mateix valor que el 2010 (uns 10.700) i, en el nou marc pressupostari, és difícil esperar un alça significativa de l'habitatge de promoció oficial. Aquest perfil pràcticament pla d'uns nivells tan reduïts d'activitat reflecteix l'efecte combinat sobre la nova producció dels estocs pendents de venda en habitatge nou (entorn de 100.000) i d'un habitatge acabat que, malgrat la intensa caiguda en l’iniciat, continuarà augmentant entorn de 20.000 nous habitatges per any, tant el 2011 com el 2012. Finalment, la inversió en construcció no residencial i la inversió productiva tampoc no alteraran substancialment el perfil del segon semestre del 2010, si bé cal esperar creixements positius, per primera vegada des de l'inici de la crisi, de la inversió productiva, que hauria d'augmentar d’un 0,3 i d’un 3,4% el 2011 i el 2012, respectivament. En l'àmbit de la inversió pública, els intensos programes de retallada de la despesa dels diferents nivells d'administració generaran caigudes superiors al 20% en termes nominals, cosa que contribuirà a deprimir l'agregat d'inversió en construcció. Aquesta variable continuarà el 2011 i, probablement, el 2012, amb el perfil de contracció que mostra des del 2008. De manera que a la reducció acumulada entre el quart trimestre del 2007 i el quart del 2010 (-27,7% en termes reals), caldrà afegir-hi els retrocessos del 6,4 i del 3,0% previstos per al 2011 i el 2012, respectivament.

CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

Si els components de la demanda interna mostren perfils modestos de recuperació o negatius, com en la construcció residencial, no passa pas el mateix en la demanda externa, tant la de mercaderies com la de serveis. Malgrat que a partir d'abril/maig s'ha observat un cert alentiment en el ritme de creixement de les exportacions industrials i, fins i tot, alguna caiguda en la producció industrial, el fet cert és que el diagnòstic del gener passat no s'ha alterat en allò fonamental. Com llavors es destacava, continua el relativament intens procés d'expansió de les vendes de mercaderies als països emergents, alhora que les que es dirigeixen a la resta de països avançats fora de l’àrea de l'euro també han augmentat, mentre que les adreçades a l'àrea són les que menys han crescut. Així, d'un increment interanual, entre gener i març del 2011, del 18,4%, el creixement de les vendes de mercaderies cap a l'àmbit més rellevant dels països emergents (els nous països industrialitzats d'Àsia) ha estat d'un important 25,2%, mentre que les dirigides als Estats Units, el Japó i el Regne Unit ho han fet també a un notable ritme, del 22,5%, i, finalment, les que van a l'àrea de l'euro han avançat d'un menor, encara que elevat, 16,4%. A aquesta continuïtat en la millora exportadora en mercaderies, cal afegir-hi la molt notable alça de les exportacions de serveis turístics. Aquestes, mesurades pel nombre de pernoctacions en establiments hotelers, van augmentar d’un 11,3% el 2010, després de la caiguda del 2009 (-2,7%), i els mesos de gener a abril del 2011 han continuat recuperantse, fins a un avanç mitjà interanual del 5,9%. D'aquesta forma, el 2011 s'espera que el sector exterior continuï aportant creixement al PIB, en total 1,3 punts percentuals, mentre que la demanda interna en restaria 0,2 punts percentuals, repetint el mecanisme que ha caracteritzat l'evolució de l’economia catalana des de l'inici de la crisi. Quant al 2012, caldria entrar en una fase de gradual recuperació, amb una aportació ja positiva de la demanda interna (0,7 punts percentuals), per una millora del consum privat (1,3%), i una inversió que hauria de créixer ja positivament (0,6%), malgrat mantenir-se l'ajust en la construcció (-3,0%). Amb un consum públic que s'espera que també redueixi el seu avanç (-0,8%), el sector exterior situaria la seva aportació positiva a l'avanç del PIB en 0,9 punts percentuals. A aquesta complexa situació interna, per poc sòlida i carregada d'incertesa, cal afegir-hi una economia europea i global que, en allò substancial, ha empitjorat la seva posició l'últim semestre. Succintament, podria afirmar-se que el conjunt de riscos potencials que es destacaven a primers de gener s'han activat i, a més, que s'han reforçat alguns que semblaven tenir menors probabilitats d'aparició. Entre els elements de continuïtat cal destacar les alces de preus de matèries primeres i un impacte sobre la inflació de països avançats i emergents, així com la nova fase de la crisi del deute sobirà a l'àrea de l'euro. En l'àmbit dels nous aspectes, i que apareixen com a riscos addicionals, es destaca la moderació del creixement dels països emergents, amb una traducció especial en la producció manufacturera mundial, que recull l'impacte de les polítiques de contenció de la demanda de la Xina, l'Índia o el Brasil, entre altres països, i els efectes indirectes de la interrupció de subministraments provocada pel terratrèmol i el tsunami que va assolar part del Japó. A més, l'economia americana està presentant creixements molt modestos (1,8% el primer trimestre), que han obligat l'FMI ha rebaixar les seves previsions per al 2011 (des del 2,8% projectat d'abril al 2,5% de juny). A aquests aspectes de l'economia real, cal afegir-n'hi d'altres, estrictament financers, amb un especial protagonisme sobre els preus dels actius. El primer està indirectament vinculat a la fortalesa de les cotitzacions de les matèries primeres. Es tracta de la debilitat del dòlar, que fins i tot s'ha mantingut en moments de tensions geopolítiques (esdeveniments del nord d'Àfrica i de l’Orient Mitjà) o financeres (problemes del deute sobirà de l'àrea de l'euro). El segon, i potencialment el que pot tenir un major impacte a mitjà termini, és el possible canvi de la política monetària als EUA, que podria implicar no prorrogar la compra d'actius, primer, i elevar els tipus d'interès i començar la venda de part dels actius del seu balanç, més tard. Un tercer element financer rellevant deriva dels riscos que es van acumulant sobre el deute d'alguns països avançats que no han posat en marxa encara, o ho han fet de manera insuficient, processos d'ajust dels seus sectors públics. Aquest és el cas de la reducció en el rating de la perspectiva del deute dels EUA (des d'estable a negatiu), dels primers símptomes que el britànic veurà aquest mateix

CatalunyaCaixa - Presentació

procés (donat el creixement nul dels últims sis mesos) i de la revisió, a la baixa, de la qualificació del deute japonès, afectat tant per un nivell exorbitant (pròxim al 200% del PIB) com pels efectes del tsunami. Al costat d'aquests fenòmens que planen per damunt del conjunt de l'economia mundial, n'emergeixen alguns altres de rellevants, específics de l'àrea de l'euro, i potencialment amb majors efectes sobre Espanya, que cal considerar. En primer lloc, i també en l'àmbit real de l'economia, continua l'expansió de la producció de l'eurozona, empesa per la fortalesa alemanya, amb un augment del PIB el primer trimestre del 2011 a una insòlita taxa pròxima al 6%. Aquest aspecte es reforça per l'ampliació dels diferencials d'avanç del PIB entre els països centrals i perifèrics de l'àrea, element que ja es destacava l'exercici passat. De fet, aquesta fortalesa ha obligat l'FMI a elevar les seves prediccions de creixement per al 2011 des de l'1,6 al 2,0%. En l'àmbit financer, en canvi, els aspectes a destacar són parcialment de continuïtat, com la nova fase de la crisi del deute sobirà. Així, el pla de salvament de l'economia portuguesa, l'ampliació dels diferencials de tipus d'interès entre el deute a llarg termini d'Espanya, Itàlia i Bèlgica respecte d’Alemanya i la nova fase de la crisi grega, amb posicions contràries entre el BCE i França, d'una banda, i Alemanya i Holanda, de l’altra, sobre el protagonisme que hauria de tenir el sector privat en el rescat grec, són alguns dels seus elements més característics, al costat dels potencials i negatius efectes de reforçament de la crisi que s'han estès a Itàlia. També, en aquest mateix àmbit i parcialment planejant sobre la solució grega, es destaca el principi d'acord sobre el Fons Permanent d'Estabilitat de l'euro i els mecanismes que han de presidir la seva actuació. La modificació, que fins al moment ha estat d’ordre menor, de la política monetària del BCE emergeix, finalment, com un altre dels elements distintius d'aquest semestre i apunta a una creixent normalització que tindrà efectes sobre les decisions dels agents econòmics, en especial en aquells sectors, o països, amb major nivell d'endeutament. En suma, i donades les restriccions internes i els riscos exteriors, l'aportació al creixement del PIB de la demanda interna catalana hauria de poder-se situar en -0,2 punts percentuals el 2011, i començar a presentar contribucions positives el 2012, amb 0,7 punts percentuals, al mateix temps que l'avanç del PIB podria situar-se en l'1,1 i l'1,6% el 2011 i el 2012, respectivament, impulsat pel valor afegit industrial (creixement previst del 2,8% el 2011 i del 4,9% el 2012) i en els serveis (augment d'1,6% tots dos exercicis, malgrat la contracció de l'oferta dels públics), mentre que l'activitat de la construcció encara presentarà caigudes el 2011 (-3,8%) i el 2012 (-3,0%). Aquesta edició del Situació i perspectives de l'economia catalana s'ha dividit en tres grans apartats. Després de resumir breument en el primer punt els elements rellevants de l'exterior amb efectes en el curt i el mitjà termini sobre l'activitat catalana (1. El marc exterior de l'economia catalana), el segon (2. Les perspectives de l'economia catalana per al 2011 i el 2012: continua la lenta millora del PIB, recolzada en el sector turístic i en l'exportació industrial) presenta l'anàlisi de les condicions actuals de creixement, així com altres aspectes de rellevància per al futur. Aquest segon apartat, al seu torn, s'ha dividit en tres capítols. El primer es destina a l'anàlisi dels actuals motors de la recuperació, l'element més rellevant a curt termini de la millora de l'activitat (2.1. Les bases del procés de recuperació en curs: el comportament de la inversió i del sector exterior); el segon resumeix el comportament, i els seus condicionants, de la resta d'elements de la despesa interna (2.2. Els altres components de la demanda interna: el consum privat i el comportament del sector públic). Finalment, el punt tercer es destina a avaluar la situació de reabsorció dels desequilibris generats, tant en la fase expansiva anterior com en la recessió posterior (2.3. La lenta reabsorció dels excessos del boom i dels xocs produïts per la recessió). CATALUNYACAIXA Juliol 2011

CatalunyaCaixa – Economia internacional

1. El marc exterior de l'economia catalana Reducció de les expectatives de creixement mundial, afectades per l'enduriment de la política monetària als països emergents i el canvi en la Reserva Federal…

En aquest primer semestre del 2011, l'economia mundial ha frenat el curs de millora i consolidació que presentava des de la primavera del 2009 i, en especial, des del principi del 2010, de manera que l'FMI ha rebaixat lleugerament les seves prediccions d'avanç global del PIB per al 2011, des del 4,4% de la primavera passada, al 4,3% del final de juny. Parcialment, aquest empitjorament respon als xocs sobre la cadena de producció i de subministraments del tsunami i del posterior accident nuclear del Japó, al costat dels primers efectes de menor augment de l'activitat provocats per la resposta de les autoritats monetàries, en especial als països emergents, a l'alça de les primeres matèries i les tensions inflacionistes que genera. Al costat d'aquests aspectes, també està incidint en el creixement i, en especial, en les seves expectatives, la convicció creixent que els Estats Units semblen decidits a posar fi a la seva política monetària ultraexpansiva, i encara que això es desenvolupi en un període de temps dilatat, significarà una de les modificacions més rellevants del marc en el qual es mou l'economia mundial. No es tracta, per tant, d'un canvi radical, sinó de recuperar una política monetària menys expansiva amb la finalització del programa de compra de deute públic, tot i que es mantindrà la reinversió dels recursos procedents de l'amortització d'actius. L'evolució dels tipus d'interès del deute en el mitjà termini, i l’afectació al procés de reducció del dèficit públic americà, constitueixen interrogants que augmenten la incertesa que envolta la situació de la seva economia. I explica, en una mesura no menor, el menor clima d'optimisme que presideix l'actualitat. …cosa que afectarà les cotitzacions borsàries, de primeres matèries i altres actius…

En efecte, l'augment de la liquiditat internacional provocat per l'expansió monetària als EUA es troba, en gran mesura, darrere de les alces de les cotitzacions de la borsa, de l'or i de la plata, del petroli i altres primeres matèries, dels preus dels bons sobirans i privats, així com de la reducció dels diferencials de tipus d'interès entre el deute sobirà i altres inversions en empreses o països amb major risc. Aquest canvi, encara que en els pròxims mesos sigui modest, afectarà la mida del balanç de la Fed, drenant liquiditat i afectant els preus dels actius en els mercats financers, els de primeres matèries o els diferencials de risc entre el deute privat i públic, tant als països emergents com als països més avançats. Aquest aspecte és el nucli central del canvi d'expectatives, que es veu reforçat amb un creixement econòmic mundial menys expansiu, afectat per les alces de preus i les respostes de la política monetària dels països emergents als esmentats augments. …encara que part del menor optimisme regnant reflecteix els problemes de les finances públiques d'alguns països occidentals…

Tanmateix, part del deteriorament de les expectatives recull modificacions més profundes, que reflecteixen les dificultats d'un creixement autosostenible als EUA, el Regne Unit, Japó i els països perifèrics de l'euro, al costat de les tensions sobre el deute públic que les esmentades situacions generen. Així, aquest semestre ha contemplat l'extensió als EUA i el Japó de les preocupacions sobre l'estabilitat de les seves finances públiques, que també han afectat el Regne Unit i, dins de l'àrea de l'euro, Itàlia i Bèlgica. Cal destacar la continuïtat dels molt importants desequilibris en els comptes públics nord-americans, preveient-se per al 2011 un dèficit públic del 9,8% del PIB i del 7% per a l'exercici fiscal del 2012 (malgrat la retallada de 36.000 milions de dòlars acordada l'abril), que s'afegeix als molt elevats del 2009 i el 2010, del 10% i 8,9% del PIB, respectivament.

10 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

Malgrat tot, fort creixement a l'àrea de l'euro i els països emergents, encara que els EUA mostren creixents dificultats per mantenir el ritme d'expansió del final del 2010, mentre que el Regne Unit s'estanca…

Malgrat aquests aspectes de ruptura amb el passat més immediat, l'economia mundial, i l'europea en particular, continuen mostrant elements de continuïtat amb el 2010, exercici en el qual la recuperació de l'activitat es va estendre i va consolidar. En aquest ordre d'idees cal destacar el reforçament de l'activitat als països centrals de l'euro i, en especial, a Alemanya. A més, la fortalesa del creixement dels emergents, liderats per la Xina, país que ha crescut els tres primers mesos del 2011 a una taxa anual pròxima al 10%, defineix un altre aspecte de continuïtat. Finalment, el procés de reparació de balanços de la banca americana i europea ha continuat, encara que per la seva pròpia naturalesa, encara està lluny d'haver finalitzat. Al costat d'aquests elements, aquest primer semestre de l'any ha contemplat l'emergència d'altres clarament negatius, alguns dels quals són continuació del que succeïa el 2010, mentre que altres són problemes nous. Cal destacar els del mercat immobiliari i laboral als EUA, amb una clara doble recessió en el primer, i creixents dificultats per reduir la taxa d'atur en el segon, i un augment del PIB el primer trimestre de 2011 de només un 1,8% anualitzat, molt per sota del 3,1% del quart trimestre del 2010. Finalment, cal afegir les dificultats de l'economia britànica, associades a unes importants retallades de despesa pública en un context, a més, d'una forta inflació (que va assolir el 4,1% el març, i el 4,5% l'abril i el maig). …mentre que els preus de les primeres matèries continuen amb la seva forta progressió, amenaçant el futur de l'activitat global…

En quart terme cal considerar l'alça de les cotitzacions de les primeres matèries, en especial de les energètiques però també de les alimentàries i industrials. El creixement dels preus de les primeres matèries ha estat, certament, molt important en aquests últims sis mesos. Així, el petroli tipus Brent, que va cotitzar a una mitjana de 87,5 dòlars/ barril entre octubre i desembre del 2010, va augmentar fins als 105,8 dòlars el primer trimestre del 2011 i els 120,5 dòlars en el bimestre abril-maig, malgrat l'última reducció, provocada per l'augment de l'oferta per part de l'Agència Internacional de l'Energia. Igualment, altres primeres matèries industrials, com el coure, el zinc, l'estany, o agrícoles, com la soja, el blat o el blat de moro, també han presentat alces importants. Acumulant els creixements des de maig del 2010 a maig del 2011, els preus del coure han avançat d’un 30,4%, els del zinc d’un 9,5%, els de l'estany d’un 63,6%, els del blat d’un important 80,6%, els del blat de moro d’un elevat 109,6% i els de la soja d’un 45,2%. Aquesta forta elevació dels preus dels aliments, de les primeres matèries industrials i de l'energia reflecteix l'impacte de factors transitoris, que s’haurien de diluir els pròxims mesos. Així, en el cas del petroli, la crisi a Líbia i els problemes energètics japonesos es troben, en part, darrere de la seva alça. Per a les primeres matèries agrícoles, la combinació de sequeres i inundacions en alguns països productors justifica, parcialment també, l'augment de les seves cotitzacions. I el mateix pot afirmar-se d'algunes primeres matèries industrials, com el carbó, amb una producció que es va veure reduïda per les excepcionals inundacions a Austràlia l'hivern passat. No obstant això, al costat d'aquests impactes transitoris, el fort augment de les cotitzacions de les primeres matèries deriva de l'intens augment de la demanda dels països emergents, que pugnen pels recursos disponibles, en un context d'una oferta que té dificultats per avançar al mateix ritme. …que s’afegeixen als senyals de sobreescalfament en les principals economies dels països emergents, en un context de menor expansió que reflecteix l'enduriment de les condicions monetàries…

Als països emergents continuen acumulant-se els senyals de sobreescalfament, esperonat per excessos de crèdit, que podrien afectar el seu futur. Aquest és, clarament, el cas de la Xina, que ha anat

CatalunyaCaixa – Economia internacional

prenent mesures restrictives en l'àmbit monetari des de fa ja més d'un any i mig, de manera que ha elevat els tipus d'interès des del 5,31% el desembre de 2008, al 5,81% el desembre del 2010 i el 6,06% de febrer del 2011, al temps que ha incrementat les reserves obligatòries del sistema financer sis vegades el 2011, després de les elevacions del passat exercici, fins a per sobre del 21% dels dipòsits. Aquest intent de frenar els excessos de l'economia xinesa (el crèdit estava creixent fins a l'abril passat per sobre del 35%) no és evident que vagi a generar el resultat que s'espera, ja que és possible que, en algunes àrees del mercat residencial, els excessos ja no puguin contenir-se. També és el cas de l'economia del Brasil, que està mostrant un ritme de creixement del crèdit d'un insostenible 20,7% interanual el gener-abril del 2011. Igualment, a l'Índia el fort avanç dels preus (augment del 9,4% interanual l'abril) ha tornat a pressionar sobre el seu banc central, de manera que nous augments de tipus d'interès semblen inevitables. …encara que comencen a emergir indicacions de menor expansió, en especial en el sector industrial …

La flexió baixista de la producció manufacturera als països emergents i, en general, en l'economia global també suggereix que ens dirigim cap a una etapa menys alcista de la producció mundial. Així, els últims indicadors d'activitat industrial de la Xina, el Japó, l’Índia, els Estats Units, el Regne Unit i, fins i tot, de l'àrea de l'euro, han presentat l'abril i el maig una tendència menys positiva que, en alguns casos, com el dels Estats Units, s'ha estès a la producció terciària. Encara que és d'hora per assenyalar el final del cicle alcista que es va iniciar en la primavera del 2009, la informació disponible suggereix que ens trobem en una situació que el màxim cíclic de la producció industrial global s'ha superat, i que l'economia mundial s'encamina cap a ritmes de creixements menys intensos. …i agreujament de la crisi del deute a l'àrea de l'euro, amb problemes creixents a Grècia i altres països perifèrics

Però potser l'element més distintiu d'aquest primer semestre ha estat l'agreujament de la crisi del deute sobirà a l'àrea de l'euro, i, en especial, els problemes de solvència de Grècia. Després del salvament de Portugal el maig passat (crèdit de 78.000 milions d'euros), a un any escàs després de la intervenció que va implicar el préstec de 110.000 euros, Grècia continua sent incapaç de tornar als mercats el 2012 i, probablement, si no hi ha modificacions substantives en les condicions del seu endeutament, incapaç també de retornar en temps i forma el seu deute públic, que per al 2014 s'estima que haurà assolit el 160% del PIB. És en aquest context en el qual han emergit posicions divergents sobre els mecanismes que haurien de permetre salvar Grècia, amb el BCE, França i altres països situats en un extrem i Alemanya, Holanda, Àustria i Finlàndia en l'altre. A aquestes discrepàncies, formalment solucionades amb l'acord sobre la implicació voluntària del sistema financer en el nou paquet d'ajudes a Grècia, cal afegir tant els problemes polítics interns del país hel·lè, com les dificultats per assolir el consens final entre els països europeus i també amb l'FMI. La inestabilitat grega, i les dificultats per obtenir el consens sobre el seu futur, s'han traslladat a la resta de mercats dels països perifèrics, on la prima de risc s'ha mantingut clarament per sobre del que fóra desitjable en els últims mesos i que, a més d'afectar sensiblement l’espanyola, s'ha traslladat a la italiana i, en menys grau, a la belga. El conjunt d'elements descrits ha tingut una translació en els mercats de canvi que, en general, i amb algunes oscil·lacions, han mantingut l'euro en valors elevats, entorn dels 1,45 dòlars, reflectint, en especial, la debilitat de l'economia americana i els problemes conjunturals i estructurals de la fortalesa de la divisa comuna, afligida per la crisi del deute sobirà. En aquest context, el gran beneficiat ha estat el franc suís, que ha assolit cotitzacions històriques, tant respecte del dòlar (1,1764 dòlars per franc el 17 de juny 2011 enfront dels 0,8992 dòlars un any abans) com de l'euro (0,8318 euros/franc suís a 17 de juny de 2011 a comparar amb els 0,7263 euros de l'any anterior).

12 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

En aquest context tan complex i volàtil, l'impacte que l'economia espanyola pugui exercir sobre la catalana és escàs. La recuperació de la demanda turística interior procedent de la resta d'Espanya apareix com un dels elements que contribuiran a aquesta positiva contribució. Al mateix temps, cal esperar que la lenta recuperació econòmica d'Espanya també es traslladi a una certa millora del saldo comercial. D'aquesta forma, el saldo dels intercanvis amb Espanya hauria d'aportar part del creixement de l'economia catalana tant el 2011 com el 2012, amb 0,5 i 0,4 punts percentuals, respectivament.

CatalunyaCaixa – Perspectives economia catalana

2. Les perspectives de l'economia catalana per al 2011 i el 2012: continua la lenta millora del PIB recolzada en el sector turístic i l'exportació industrial En aquestes primeres setmanes de l'estiu del 2011, quan referma la crisi del deute grec i la prima de risc de l'espanyol ha arribat a assolir màxims dels últims 15 anys, les perspectives econòmiques catalanes continuen, en l'essencial, mantenint el mateix perfil de lenta recuperació el 2011 i d’expectatives lleugerament millors el 2012, encara que el to de la situació econòmica, interna i exterior, s'ha deteriorat respecte al que cabia esperar al principi d'any. El gener, la millora de l'activitat econòmica s'anticipava més sòlida, recolzada en un avanç de les exportacions turístiques, que llavors començaven a repuntar, i la millora de les industrials, que havien superat les expectatives del final del 2009. En efecte, en l'últim trimestre del 2010, les vendes internacionals de mercaderies de Catalunya van augmentar del 20,8% de mitjana, una xifra molt superior a la de l'últim quart del 2009, amb un descens del 9,5%. Igualment, l'entrada de turistes estrangers entre octubre i desembre del 2010 havia estat creixent d’un 5,3% de mitjana interanual, un valor també molt millor que la caiguda del 5,6% d'un any abans. A més, el febrer del 2011, la prima de risc del deute públic espanyol, i per tant també del català, s'havia reduït sensiblement, des dels valors de 250 punts bàsics en la primera quinzena de desembre fins als 200 en la primera del febrer. També, en l'àmbit de l'àrea de l'euro i de l'economia mundial, les perspectives econòmiques eren més favorables, després de la forta recuperació de l'economia alemanya i un creixement important, superior al 3%, de l'americana en l'últim quart del 2010 i l'avanç, de l'ordre del 10% interanual, de l'economia xinesa el 2010. En suma, el conjunt de circumstàncies internes i externes permetien esperar que la recuperació de l'activitat que s'havia iniciat feia pocs mesos, es consolidés al llarg del 2011 i prengués un major impuls el 2012. Aquest diagnòstic no s'ha modificat en allò substantiu, si més no quant als valors de creixement que cal esperar, de manera que les actuals previsions de CatalunyaCaixa per al 2011 i el 2012 de l'economia catalana se situen en l'1,1 i l’1,6%, respectivament, valors superiors als estimats al principi del 2011, quan s'anticipava un creixement del 0,8% en el conjunt de l’any. Aquesta lleugera alça amaga, no obstant això, uns resultats per al primer trimestre que, en el cas de l'economia espanyola, van sorprendre per la forta empenta de la demanda de consum públic, amb un avanç de l’1,1% que, en canvi, en el cas català s'hauria traduït en una caiguda de l’1,0%. Així, l'avanç del PIB espanyol reflectia encara un fort impacte de la demanda de consum públic que, com cal esperar després de l'anunci dels ajustos pressupostaris del govern català, no només no va a tenir continuïtat en la segona meitat del 2011 sinó que generaria un efecte contractor no menor. Tot això deixa l'activitat industrial i les exportacions turístiques com a motors de l'expansió, tal com s'esperava en els moments inicials de l'exercici. Pel que fa a l'àmbit industrial, i encara que aquest s'analitza amb major detall més avall, el creixement de la seva producció a Catalunya va continuar a un ritme moderat els tres primers mesos de l’any (avanç mitjà interanual de l'1,2%), però ja l'abril la seva expansió s’ha truncat, amb un descens interanual del 8,5%, encara que en aquesta caiguda han intervingut factors estacionals. El mateix pot afirmar-se de les exportacions de productes manufacturats que, en conjunt, han passat de créixer del 20,8% el quart trimestre del 2010 al 18,4% del primer trimestre del 2011. Aquesta menor tensió en la producció industrial i les exportacions es va traduir en una caiguda de relativa importància de l'ocupació industrial el primer trimestre de l'any, que va mostrar, segons l'EPA, una contracció del 5,9%, després del més reduït descens, del 0,9%, del trimestre final del 2010. Aquesta menor expansió industrial és el reflex tant de problemes en la demanda interna, com de la flexió de la indústria global, afectada parcialment per les mesures restrictives dels països emergents, amb conseqüències negatives sobre els seus principals proveïdors, entre ells Alemanya i, per tant i indirectament també, Catalunya. I, també, pels efectes del xoc experimentat pel Japó. També,

14 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

parcialment, l'accentuació de la crisi de Grècia i la seva extensió a Portugal ha incidit negativament sobre la prima de risc espanyola, afectant la capacitat de creixement del crèdit. En l'àmbit intern, la demanda de consum i inversió també sembla trobar majors dificultats de les esperades: la finalització de les ajudes a la compra d'automòbils o el canvi de la desgravació fiscal a la compra d'habitatge, l'increment de l'IVA i dels preus i la reestructuració del sistema financer, amb el seu efecte sobre el crèdit, són factors que han afectat bé la capacitat de despesa bé la seva disponibilitat, tant per part de consumidors com d’empresaris. En canvi, la fortalesa del creixement alemany, francès i, en general, de tots els països centreeuropeus, amb avanços intertrimestrals del PIB entorn de l'1%, o fins i tot per sobre, sembla haver-se traslladat a una major demanda de serveis turístics. Addicionalment, la posició estratègica de Catalunya, en uns moments d'incertesa dels països àrabs, competidors directes de l'oferta catalana, defineixen un panorama més positiu per al creixement d'aquesta tipologia de demanda exterior. I, efectivament, tots els indicadors d'activitat turística catalans que s'han acumulat fins a l'estiu del 2011 suggereixen que aquest serà un any excepcional, recuperant-se i, probablement ampliant-se, els registres obtinguts abans de la crisi. En suma, les perspectives per a l'economia catalana al principi d'aquest estiu del 2011 no són substancialment diferents de les del passat hivern, encara que cal destacar que el clima, intern i extern, s'ha deteriorat una mica i que, en cas d'aprofundir-se alguns dels riscos en presència (des dels derivats de la crisi del deute sobirà als procedents del menor creixement de l'economia global o una accentuació dels riscos inflacionistes), les perspectives de creixement de Catalunya, donada la seva elevada obertura exterior, es veurien especialment afectades. Juntament amb aquests aspectes vinculats a l'evolució conjuntural, continuen operant aquells més de fons, més estructurals, que han de permetre el reequilibri de l'estructura productiva del país, i establir les bases d’un creixement sostenible a mitjà termini. És cert que l'augment de les exportacions industrials i turístiques forma part d'aquest procés. Però un altre conjunt d'aspectes formen part també del mateix. En primer lloc, l'ajust de costos, laborals i de tota mena, d'una economia molt oberta a l'exterior, que s'enfronta a una creixent competència internacional, tant en l'àmbit de les mercaderies com dels serveis. En segon terme, l'avanç en el procés de despalanquejament del sector privat, condició indispensable per a una recuperació sostinguda del crèdit. En tercer terme, la reconducció de les finances públiques de les administracions amb despesa a Catalunya a les noves condicions pressupostàries. Finalment, el procés de reabsorció dels excessos del sector immobiliari. Pel que fa a l'ajust de preus i costos a les noves condicions de competència internacional, i com s'advertia l'hivern passat des d'aquestes mateixes pàgines, la capacitat de redistribuir recursos des de la demanda interna a l'exterior és avui més difícil que en altres episodis de crisi. I això perquè els positius efectes d'una devaluació s’han d’assolir per un mecanisme, més dilatat en el temps i més costós socialment, de pèrdua de poder adquisitiu de les rendes internes. I, a més, sense discriminació possible entre les que competeixen i les que no ho fan al mercat mundial. Però l'esmentat procés està en marxa, i al llarg del 2010 i els primers mesos del 2011 ha anat prenent cos. Potser les variables que millor ho resumeixen són la diferent evolució dels preus al consum i dels salaris pactats en conveni. El desembre passat, a Catalunya els primers van créixer d’un 3% (amb una mitjana anual del 2,0%), sensiblement per sobre del creixement dels salaris pactats en conveni que, el 2010, van avançar a una taxa anual de l'1,3%. Els cinc primers mesos del 2011 aquesta tendència ha continuat, de manera que la mitjana dels salaris pactats s'ha situat en el 2,9%, enfront d'un creixement mitjà dels preus del 3,6%. En segon lloc, la necessària continuació en el procés de despalanquejament del sector privat, i també públic, de l'economia catalana, és un requisit imprescindible per poder canalitzar el nou crèdit cap a

CatalunyaCaixa – Perspectives economia catalana

activitats amb capacitat de generar renda i que, per tant, permetin establir les bases d'un augment continuat de l'activitat. Des d'aquest punt de vista, les dades que s'ofereixen en aquest treball suggereixen que el procés encara està lluny d'haver pres el ritme d'avanç que seria precís. En tercer terme, la reconducció de les finances de les diferents organitzacions públiques amb efectes sobre la despesa a Catalunya, des de l'estatal o la Generalitat, passant per les administracions locals, que acaba de començar de manera especialment severa el 2011, emergeix com un nou canvi estructural. Finalment, el procés de reabsorció dels estocs immobiliaris que, donades les perspectives demogràfiques catalanes, serà relativament lent, encara que una millora en les condicions econòmiques internes, i el manteniment de les exteriors, hauria de permetre una reducció important de la segona residència.

2.1. Les bases del procés de recuperació en curs: el comportament de la inversió i del sector exterior Aquest primer apartat analitza la situació, i les perspectives, dels elements de demanda que es troben en la base de la recuperació del PIB en curs o que, en el mitjà termini, han de recuperar-se amb força per estimular el seu creixement. Com s'ha indicat més amunt, aquests tenen un component intern, el de la inversió, que comença lentament a avançar en l'àmbit dels béns d'equipament i altres materials, encara que l'agregat total, sumant-hi la construcció, encara continua caient (2.1.1. La inversió productiva avança lentament, al temps que es mantenen els problemes en la construcció). En l'últim apartat d'aquest treball s'analitza, justament, la sendera de recuperació de la inversió a partir del 2012 que se situarà en l’entorn del 3,0%, el que permetria un avenç del nombre d’ocupats entre l’1 i el 2% durant la següent dècada. L'altre aspecte rellevant, el del sector exterior, és molt més positiu i s'analitza la seva evolució i perspectives en el segon apartat d'aquest punt (2.1.2. La recuperació de les exportacions turístiques i de mercaderies).

2.1.1. La inversió productiva avança lentament, al temps que es mantenen els problemes en la construcció Les condicions que defineixen la recuperació de la inversió, tant de la productiva com d’aquella que s'efectua en construcció, disten d'haver-se normalitzat. Cal recordar que l'intens avanç de la formació bruta de capital fix en l'economia catalana entre 2003 i 2007 (mitjana anual del 8% en termes reals, és a dir, el 2007 es va efectuar una inversió total que superava d’un 28,6% la realitzada el 2003) obeïa a la suma d'una sèrie de factors que, difícilment, es podran reproduir el 2011 i el 2012 i que, probablement, es trigui un llarg període de temps a recuperar. Addicionalment, altres elements, més usuals, que determinen la demanda d'inversió tampoc presenten el ritme d'avanç adequat. En la fase prèvia de fort creixement de la inversió, important contribució d'uns tipus d'interès i d'una molt favorable demografia…

Entre els factors que van contribuir al importantíssim increment de la inversió es destaca, en primer lloc, el baix nivell dels tipus d'interès. En termes reals, i prenent el deute públic de l'estat espanyol a 10 anys com un indicador del cost dels diners per a inversió, el tipus d'interès es va situar en una mitjana 2000-07 del 4,4%. Una xifra sensiblement menor a la qual s'havia observat en els anys noranta, quan el creixement de l'IPC a Catalunya, del 4,6%, es comparava amb un tipus d'interès a 10 anys del deute públic espanyol més elevat, del 9,2% de mitjana. Si en l'àmbit de les condicions financeres la situació actual no és la més propicia per ampliar la formació bruta de capital, un altre element, que també va operar de manera excepcional en el passat, també ha canviat radicalment de signe. Es tracta del fort procés de creixement demogràfic, tant a Catalunya com a Espanya, que va estimular la demanda de nou habitatge i va ampliar el mercat intern de

16 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

manera rellevant (entre el 1997 i el 2008 el volum total de població a Espanya va créixer d’un 15,3% i d’un 18,4% a Catalunya), tot posant en marxa importants processos d'inversió productiva. …factors reforçats per la forta expansió del sector exterior i la millora de les expectatives de llars i empreses

A més, un altre aspecte, també excepcional que explica el fort avanç de la formació bruta de capital, tant de la residencial com en béns d'equipament i altres, va ser la persistència d'abundant liquiditat i baixos tipus d'interès a l'àrea de l'euro, el Regne Unit i els països nòrdics, que va estimular les exportacions industrials. Des d'aquest punt de vista, convé recordar que, entre el 2001 i el 2008, el ritme de creixement anual nominal de les vendes a l'exterior de Catalunya es va situar en un molt elevat 5,2%, empès, entre d'altres, per la creixent demanda de productes catalans procedent de l'est d'Europa i d'altres països emergents fora del continent europeu, i també va contribuir, en la demanda de segona residència, a l'augment de la formació bruta de capital en el sector residencial. Finalment, en aquest context de baixos tipus d'interès, abundància de crèdit, forts creixements de la demografia, la demanda interna i de l’exterior, les expectatives d'empresaris i llars es van elevar substancialment, cosa que va acabar de contribuir a l'eufòria que va caracteritzar aquells anys de creixement i, per tant, que la inversió assolís valors dins el PIB històricament no contemplats des dels anys setanta. Reversió parcial dels factors que van impulsar el creixement de la inversió: primer, un cost del diner que continua situat en valors molt reduïts…

Aquest ampli conjunt d'elements que es troba en les decisions d'inversió, tant de llars com de famílies, ha experimentat una forta contracció en la crisi i, en aquest primer semestre del 2011, continua adaptant-se lentament a les noves circumstàncies de l'economia interna, tant catalana com espanyola i a les procedents de l'exterior. Addicionalment, les condicions creditícies i financeres s'han deteriorat per efecte de les crisis financeres grega i portuguesa. I donat el llarg període de temps necessari per estabilitzar la situació de Grècia i els evidents símptomes de contagi, el procés de recuperació d'unes condicions normals del crèdit, en volum absolut i en cost, trigaran més que no podia esperar-se fa uns mesos. Per això, en aquestes primeres setmanes de principis d'estiu del 2011 constitueix, certament, un exercici heroic avançar quin serà el futur de la crisi del deute sobirà a Europa, donades les importants incerteses que planen sobre la solució del problema grec. Per tant, les previsions que s'ofereixen a continuació contenen un grau d'incertesa més elevat de l'ordinari, encara que dibuixen tendències que haurien de donar-se en el cas que la crisi del deute finalment es resolgués favorablement. Gràfic 1. Tipus d’interès de l’euribor i del deute espanyol a 10 anys. 2005-2011 En % 6 5 4 3 2 1

Euribor

Font: Catalunya Caixa a partir de dades del Banc d’Espanya.

Deute públic a 10 anys

04/2011

01/2011

10/2010

07/2010

04/2010

01/2010

10/2009

07/2009

04/2009

01/2009

10/2008

07/2008

04/2008

01/2008

10/2007

07/2007

04/2007

01/2007

10/2006

07/2006

01/2006

04/2006

10/2005

07/2005

04/2005

01/2005

CatalunyaCaixa – Perspectives economia catalana

Tenint això en compte, el primer element a considerar és l'evolució dels tipus d'interès, tant d'aquells que afecten la demanda d'inversió residencial, l’euribor fonamentalment, com els relacionats amb les decisions d'inversió productiva, més lligats als tipus d'interès a llarg termini. Des d'aquest punt de vista, i d'acord amb els augments de tipus d'interès que ha efectuat el BCE, l’euribor ha augmentat des de l'1,5% que va finalitzar 2010 al 2,1% el maig del 2011, una elevació que, en el context de les possibles pujades futures del Banc Central Europeu, hauria de continuar pressionant a l'alça. Si en lloc de prendre l’euribor, s'utilitza, com indicador del cost de la inversió residencial, el tipus d'interès del crèdit hipotecari mitjà del sistema financer espanyol, el procés és el mateix: aquest ha passat del 2,77% del final de desembre del 2010 al 2,96% en acabar febrer. De totes maneres, aquests valors continuen lluny dels assolits just abans de la crisi, quan el juliol del 2008 l’euribor es va situar en un 5,4% i el tipus d'interès hipotecari mitjà en el 6,0%. Addicionalment, en termes reals, aquesta distància és encara més rellevant, atès que la inflació mitjana del primer semestre del 2008 va ser del 4,5%, a comparar amb el 3,5% dels cinc primers mesos del 2011, amb el que els tipus d'interès hipotecaris del sistema financer espanyol en termes reals se situaven en l'1,4% abans de la crisi i avui continuen en terreny negatiu, en el -0,5%. …encara que els processos de despalanquejament de l'economia catalana i les dificultats de finançament exterior no apunten a millores en l’evolució del crèdit al sector privat el 2011

Aquesta millora relativa en el cost del finançament (que es reflecteix en un pes dels interessos del deute dels consumidors en mínims històrics, entorn del 2% de la seva renda), perd rellevància en el context de l'actual racionament del crèdit. Aquest s'explica, al costat de les dificultats d'accés als mercats majoristes de diners per l'agreujament de la crisi grega, pels processos de despalanquejament i de reducció de mida del sistema financer espanyol i l'augment de dotacions i millora de capital que implica la seva reestructuració. Cal destacar des d'aquest punt de vista que, el maig del 2011, l'apel·lació del sistema financer espanyol al BCE se situava entorn de 53.000 milions d'euros, un augment important des de 42.000 milions d'euros de l’abril, tot i que encara estava molt allunyada dels màxims de juliol del 2010 (130.000 milions d'euros). Gràfic 2. Crèdit al sector privat a Catalunya. 1995-2010 Taxes nominals de creixement interanual en % dels estocs al final de cada any 30 24,4

25 18,0

20 14,4

15 10

8,0

19,7 16,2

22,6

19,8

15,8

15,6 12,7 9,8

8,1

7,1

0,9

0 -0,3

-5 1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Font: CatalunyaCaixa a partir de dades del Banc d’Espanya.

A igualtat d'altres circumstàncies, donats uns tipus d'interès que continuen relativament continguts, la disponibilitat de crèdit apareix com la variable clau. En aquest context, ni les condicions de despalanquejament intern dels sectors financers i no financers de l'economia catalana, ni les condicions exteriors d'accés als mercats majoristes de diners i de capital, permeten esperar millores en la disponibilitat de crèdit. El dirigit al sector privat a Catalunya (no es disposa de la desagregació entre crèdit a les llars i crèdit empresarial en l'àmbit regional espanyol) va passar d'augmentar d’un ritme mitjà anual del 14,1% entre el 1992 i el 2008, a un modest 1,3% entre el 2009 i el 2010, que reflecteix, al seu torn, l’avanç interanual del 0,9% al final del 2009 i la caiguda del 0,3% al final del 2010, la qual s’ha accentuat durant el primer trimestre del 2011, amb un retrocés de l’1,6%.

18 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

Gràfic 3. Noves llars i nova població a Catalunya i a Espanya dins una perspectiva de llarg termini. 1978-2015 En milers A. Noves llars a Catalunya el 1978-20151 120

101

100

80 60 40 21 20

45 42

41 25

28 26

60 50

76 76

55 32

12 15 16 16

0 -3

-1

-6

1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

-20

B. Detall del canvi de població i de llars a Catalunya el 2007-2010 160

149,2

152,7

140 120 100 80

76,5

75,6 52,2

31,9

10,8

20 0 -20

-6,3 2007

2008 Canvi en la població

2009

2010

Noves llars

C. El canvi de règim en la dinàmica demogràfica espanyola el 1995-20151 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Canvi en la població

Noves llars

1. Per als anys 2011-2015, previsions de població a curt termini de l’INE. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’INE.

La transició demogràfica i el nou context econòmic comença a afectar seriosament la formació de noves llars a Catalunya…

Un segon factor a destacar entre aquells amb major incidència en les decisions d'inversió immobiliària i capital productiu, és el de l'evolució demogràfica, tant per l'augment en el nombre de llars (pel seu impacte evident en la demanda residencial) com pel propi avanç poblacional, per l'ampliació de mercat intern que genera. Aquest element apareix, probablement, com un dels més rellevants a l'hora d'explicar la difícil situació en la qual es troba la inversió, i els problemes de la seva recuperació els anys vinents, que s’analitzen més avall. Pel que fa al nombre de llars, les previsions de CatalunyaCaixa de creixement del total de famílies el 2011 i fins a l'horitzó del 2015 són, certament, d'un modest augment. No existeixen estimacions oficials sobre el nombre de llars, i menys encara sobre el futur d'aquesta important variable, però utilitzant la informació continguda en l'enquesta de població activa, les enquestes de pressupostos

CatalunyaCaixa – Perspectives economia catalana

familiars i les projeccions de població de l'INE, emergeix un volum de noves llars que serà menor que la mitjana històrica del país, malgrat l'augment poblacional experimentat per la immigració. No és aquest el lloc per discutir les raons per les quals aquestes previsions són moderades, però pot apuntar-se que el progressiu envelliment dels baby boomers, el final de l'entrada d'immigració i el començament de l'abandonament de Catalunya d'immigrants joves, ajuden a entendre un panorama demogràfic certament poc expansiu. El gràfic 3 recull la història de prop de 40 anys de creació de llars a Catalunya, des del 1978 fins al 2015, i com d'allà es dedueix, s'haurà passat d'un règim de creació de noves famílies entorn de 23.000 (19781997) a les més de 61.000 en els anys del boom, fins a 15.000 al final del període 2011-2015. Aquesta xifra reflecteix, a més dels factors citats, l'impacte de la crisi en les decisions de formar noves llars, amb una forta contracció en l'últim exercici. …i al conjunt de la població d’Espanya,...

Si en el cas català la demografia difícilment estimularà la demanda residencial, i no ampliarà substancialment el mercat intern, en l'àmbit espanyol les previsions demogràfiques de l'INE, encara que són lleugerament més favorables, anticipen un creixement modest els pròxims anys que, donada la baixa utilització de la capacitat productiva i els excessos immobiliaris, difícilment pressionaran sobre majors necessitats de formació bruta de capital. El panell C del gràfic 3 recull les previsions de creixement demogràfic de la població espanyola entre el 2011 i el 2015 de l'INE i, com es pot comprovar, la seva caiguda des dels forts ritmes d'avanç dels anys del boom és més que notable. …mentre que la confiança de consumidors i empresaris, encara que s'ha recuperat parcialment del xoc de la crisi, continua deprimida

Finalment, un últim aspecte rellevant a l'hora de determinar la nova inversió són les expectatives econòmiques, tant de consumidors com d’empresaris. Per al cas dels primers, CatalunyaCaixa efectua una estimació de l'evolució de la seva confiança, però no es disposa d'aquesta mateixa informació per als diferents tipus d'activitats empresarials. Per això el gràfic 4 recull, en el seu panell A, l'estimació i la previsió de CatalunyaCaixa de l'indicador de confiança del consumidor català i, en els panells B, C i D, la confiança del sector industrial, de la construcció i comercial per al conjunt espanyol, atès que són variables que han d'acostar raonablement el sentiment dels empresaris del sector en aquests àmbits productius a Catalunya. Com es pot veure, la confiança del consumidor català, després de l'enfonsament del 2008, que va retrocedir a valors històrics mai contemplats (mitjana de -33), es va recuperar lleugerament el 2009 (-27) i haurà finalitzat el 2010 amb una mitjana encara baixa (-22), indicatiu de les dificultats per recuperar la confiança. Les previsions de CatalunyaCaixa per al 2011 la situen encara en un reduït -20, un valor inferior a la mitjana dels anys previs a la crisi, quan es movia entorn de -10/-12. Si la confiança de les llars és encara fràgil, en la indústria i els serveis continua el procés de lenta millora de la confiança dels seus empresaris. En canvi, en el cas de la construcció, encara segueix el seu deteriorament. Al costat d'aquests aspectes (disponibilitat creditícia, tipus d'interès, demografia i llars, i confiança), altres elements, més específics de cada sector, pressionen també sobre la recuperació de la inversió. En el cas de la construcció residencial, el volum de nou habitatge pendent de venda apareix com el principal obstacle; en el de la inversió en obra pública, els problemes pressupostaris pels que travessen administracions locals, la Generalitat de Catalunya i l'Estat central; i en el de la inversió productiva industrial (en béns d'equipament i en edificació) la utilització de la capacitat productiva.

20 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

Gràfic 4. Expectatives del consumidor a Catalunya i dels empresaris de la construcció, de la indústria i el comerç a Espanya1 Saldo de respostes A. Confiança del consumidor a Catalunya1 5

B. Clima econòmic de la indústria a Espanya2 10

0 -4

-2

-5

-10 -13

-10 -10 -11

-13

-25

-22

-30

-4

-2 -10 -14

-14

-20

-2

-18

-20 -30

-27

-31

C. Clima econòmic de la construcció a Espanya2 30

18 19

20 7

2007

2008

2005

2006

2003

2004

2001

2002

1999 2

-1

-10

-20 -19

-3 -2 -6 -6

-8

-9 -13

-24

-27

-40

2000

1997

D. Clima econòmic del comerç al detall a Espanya2 10

22 13

1998

1996

2011

2010

-40 2009

2007

2005

2006

2003

2004

2001

2002

1999

2000

1997

1998

1996

2008

-33

-35

-32 -30

-20

-17

-50

-21

-25 2010

2009

2007

2006

2005

2004

2002

2003

2001

2000

1999

1997

1998

-30

2008

-28 1996

2010

2009

2007

2008

2005

2006

2003

2004

2001

2002

1999

2000

1998

1997

-60

2011

-55 1996

2011

-11

-4

2010

-9

-7

2009

-2

-15

-30

2011

-5 -10

1. Estimació de CatalunyaCaixa; 2. Per al 2011, mitjana de gener-maig. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de la Comissió Europea.

En l'àmbit residencial, pressionen negativament sobre la inversió tant el parc pendent de venda (entorn de 100.000 habitatges nous) com els habitatges per acabar el 2011 i el 2012 (prop de 20.000/any),…

En l'àmbit de la inversió residencial, ja s'ha indicat que l'existència d'un encara relativament elevat volum d'habitatges nous pendents de venda a Catalunya, estimats entorn de 100.000 (panell A del gràfic 5), emergeix com la principal causa de debilitat d'aquesta inversió, la qual es tradueix en un baix volum de nous habitatges iniciats, en especial en el sector de la promoció lliure, de 10.000 tant el 2010 com en la previsió per al 2011, molt lluny de valors al voltant de 80.000 en els anys previs a la crisi. A més, aquesta nova oferta d'habitatge es troba obstaculitzada tant el 2011 com el 2012 per l'entrada d'un flux d'habitatges acabats (iniciats durant la segona meitat del 2008 en endavant), que podria situar-se prop de 20.000 tant el 2011 com el 2012, una vegada se sumen la promoció pública i la privada.

CatalunyaCaixa – Perspectives economia catalana

Gràfic 5. La FBCF residencial a Catalunya Valors absoluts en milers A. Estoc d’habitatge nou pendent de venda

B. Habitatges de promoció oficial iniciats

150 103

106

11 9 8

C. Habitatges lliures iniciats1

84 75 75 65

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

89 90 91 60

44 30

2002

2001

D. Nova oferta d’habitatge2 80

102

2000

0 1999

4T/2010

3T/2010

2T/2010

1T/2010

4T/2009

4T/2008

4T/2007

4T/2006

4T/2005

26 29 23

36 28

20 13 10 11

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

12 10

104

105 94

100

106

125

24 18

0 2008

2009

2010

2011

2012

1. Per al 2011 previsions de CatalunyaCaixa. 2. Inclou habitatge de promoció lliure i oficial. Per al 2011 i el 2012, previsions de CatalunyaCaixa. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades del Ministeri de Foment.

…i en l’àmbit de la inversió productiva, la baixa utilització de la capacitat de producció ha de continuar millorant

Pel que fa a la inversió productiva (en béns d’equipament i altres productes1), al costat dels factors més generals analitzats, es destaca de manera específica la utilització de la capacitat productiva instal·lada. És conegut que, en el conjunt de l'àrea de l'euro, fins que l'esmentada utilització no assoleixi entorn del 80% del total del capital instal·lat, la inversió productiva no comença a créixer amb una certa intensitat. I també és conegut que, en aquesta crisi, la utilització de la capacitat productiva instal·lada ha caigut, tant a Espanya com en alguns països de l'àrea de l'euro (fins i tot Alemanya), a valors mai vistos. Malauradament, no es disposa de dades sobre aquesta variable per a Catalunya i, per això, la informació que s'utilitza a continuació, i que es compara amb un ritme de creixement de la variable rellevant, la inversió productiva en béns d'equipament a altres productes a Catalunya, es refereix a dades espanyoles. No obstant això, donat el pes rellevant de la indústria catalana sobre l'espanyola (al voltant del 30%), les dades referides al conjunt han d'aproximar raonablement bé al comportament de la catalana. Per això, en el gràfic 6 s'ha reproduït en un eix el grau d'utilització de la capacitat productiva i en l'altre el ritme de canvi de la inversió en béns d’equipament i altres productes de l'economia catalana. Com es pot comprovar, la utilització de la capacitat productiva en la indústria encara es troba lluny d'aquell 80% i, després d'assolir els valors mínims dels últims anys (per sota del 70%) entre el tercer trimestre del 2009 i el primer del 2010, en l'últim quart de l'any passat fregava escassament el 73%.

Altres productes inclou els de l’agricultura, ramaderia i pesca.

22 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

Gràfic 6. Utilització de la capacitat productiva instal·lada a la indústria espanyola i inversió productiva1 a Catalunya. 1998-2011 Capacitat productiva en percentatge del total i variació interanual de la FBCF en termes reals i en percentatge 85

Utilització capacitat productiva

Inversió productiva (esc.dreta)

10 80 5 0

-5 70

-10 -15

65 -20 -25 I 1998 II 1998 III 1998 IV 1998 I 1999 II 1999 III 1999 IV 1999 I 2000 II 2000 III 2000 IV 2004 I 2001 II 2001 III 2001 IV 2001 I 2002 II 2002 III 2002 IV 2002 I 2003 II 2003 III 2003 IV 2003 I 2004 II 2004 III 2004 IV 2004 I 2005 II 2005 III 2005 IV 2005 I 2006 II 2006 III 2006 IV 2006 I 2007 II 2007 III 2007 IV 2007 I 2008 II 2008 III 2008 IV 2008 I 2009 II 2009 III 2009 IV 2009 I 2010 II 2010 III 2010 IV 2010 I 2011

1. Inclou la inversió en béns d’equipament i altres productes. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de la Comissió Europea i d’Idescat.

Gràfic 7. Inversió productiva a Catalunya, importació de béns de capital i matriculació de vehicles industrials. 2004-2012 Taxa anual de variació de la mitjana mòbil trimestral acumulada a la darrera observació B. Matriculació de vehicles industrials A. Importació de béns de capital1 50

20 10

35 0 20

-10 -20

5 -30 -10

-40 -50

-25 -60 -40

01/2011

05/2011

09/2010

01/2010

05/2010

09/2009

01/2009

05/2009

09/2008

01/2008

05/2008

09/2007

01/2007

05/2007

09/2006

01/2006

05/2006

09/2005

01/2005

05/2005

09/2004

01/2004

05/2004

01/2004 04/2004 07/2004 10/2004 01/2005 04/2005 07/2005 10/2005 01/2006 04/2006 07/2006 10/2006 01/2007 04/2007 07/2007 10/2007 01/2008 04/2008 07/2008 10/2008 01/2009 04/2009 07/2009 10/2009 01/2010 04/2010 07/2010 10/2010 01/2011

-70

C. Inversió productiva, canvi interanual en termes reals i en percentatge2 Mitjana 1996-1999: 6,8%

12 8

9,1 4,9

7,2

Mitjana 2000-2002: 2,0%

5,9 3,5

5,2

3,3

11,0

10,5

Mitjana 2003-2007: 8,0% 9,2

4,0

3,4 0,3

0 -0,7

-4

-2,3

-1,5

-8 -12 -16 Mitjana 2008-2012: -3,6%

-20

-17,9

-24 1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

1. En termes nominals; 2. Per al 2011 i el 2012, previsions de CatalunyaCaixa. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’IDESCAT.

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

CatalunyaCaixa – Perspectives economia catalana

Quadre 1. Índex de producció industrial de béns d’equipament a Catalunya i a Espanya. 2008-2011 Taxa de variació interanual de la mitjana mòbil trimestral acumulada a la darrera observació 2008 Esp. A Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

2009 Cat. Dif. B C=B-A

Esp. A

Cat. B

2010 Dif. C=B-A

Esp. A

2011

Cat. Dif. B C=B-A

Esp. A

Cat. Dif. B C=B-A

2,4 -4,8 -4,0 -3,9 -5,6 -7,6 9,8 -5,5 -8,1 -26,8 -13,0 -15,2

-3,3 0,0 -6,0 1,2 -4,8 -4,6 -9,7 -12,0 -9,8 -21,2 -22,6 -23,9

-5,7 4,7 -1,9 5,0 0,8 3,0 -19,5 -6,5 -1,6 5,6 -9,6 -8,7

-24,6 -28,7 -31,3 -27,5 -28,6 -28,1 -9,5 -20,6 -14,7 -26,9 -7,0 0,4

-29,1 -33,0 -34,5 -34,2 -32,3 -34,4 -31,0 -27,5 -24,1 -16,1 -12,1 -7,9

-4,5 -4,3 -3,2 -6,7 -3,7 -6,3 -21,5 -6,8 -9,4 10,9 -5,0 -8,3

-2,4 -6,9 -6,5 -2,9 -0,7 -3,9 14,2 -4,5 -5,3 -21,4 -0,1 5,1

-4,2 -2,0 5,5 7,7 8,3 7,7 6,4 6,1 2,5 -1,4 1,7 1,5

-1,8 4,9 12,1 10,6 8,9 11,5 -7,8 10,7 7,8 20,0 1,9 -3,6

1,0 1,7 4,2 1,7

7,7 8,6 9,6 4,9

6,7 6,9 5,4 3,2

Mitjana anual -6,9

-9,7

2,9

-20,6

-26,5

-5,7

-2,9

3,3

6,2

2,2

7,7

5,6

Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’INE i Idescat.

En síntesis, una FBCF total que encara caurà el 2011, d’un 2,7%, i començarà a augmentar el 2012 (0,6%), per un creixement de la productiva del 0,3 i el 3,4%, respectivament, i la continuïtat en la caiguda de la inversió en construcció ( -6,4 i -3,0%)

En el context descrit, no hauria de sorprendre que el creixement de la inversió productiva, que s'ha reduït d’un 23,1% entre el quart trimestre del 2007 i el quart del 2010, sigui, per primera vegada des de l’esclat de la crisi, positiu, encara que certament marginal (0,3%) el 2011, que recull la notable caiguda, del 3,2%, dels tres primers mesos de l'any, i una millora gradual els mesos posteriors, fins al 3,4% el 2012. Altrament, la FBCF en construcció continuarà presentant un perfil negatiu el 2011, amb una caiguda propera al 6,4% el 2011 i al 3,0% el 2012, segons l'estimació de CatalunyaCaixa. D'aquesta forma, la inversió efectuada el quart trimestre del 2011 en construcció serà un 31,7% inferior a la del quart trimestre del 2007. Quadre 2. La inversió a Catalunya durant la crisi. 2007-2010 Valors absoluts, base 100= 2000 i canvi relatiu en % Valors absoluts IV/2007 IV/2010

Canvi IV/2007-IV/2010 Absolut Relatiu

1. FCBF en béns d’equipament i altres 2. FBCF construcció

149,8 145,2

115,2 104,9

-34,7 -40,3

-23,1 -27,7

Total FBCF

129,5

97,1

-32,4

-25,1

Font: CatalunyaCaixa a partir de dades d’Idescat.

2.1.2. La recuperació de les exportacions turístiques i de mercaderies L’avanç descrit de la FBCF, així com el del consum privat que s'ofereix tot seguit, situa de nou el sector exterior al centre de la millora de l'activitat, tant el que té a veure amb la venda de mercaderies com el relacionat amb els serveis turístics. I això perquè, sigui quina sigui l'evolució de la demanda de consum privat i públic o la inversió en construcció, els desequilibris acumulats en forma d'excés de deute i creixent reducció del superàvit exterior obliguen a una millora del saldo net exterior. Important canvi de signe de l'aportació del sector exterior català al creixement: de restar 0,6 punts percentuals de mitjana entre 2001 i 2008 passa a aportar 1,0 punts el 2009 i altres 0,3 punts el 2010…

24 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

Per ubicar adequadament aquest aspecte, convé recordar que, en el període 2000-08, el creixement de la demanda interna a Catalunya va superar el de l'oferta, de manera que el saldo exterior va presentar aportacions negatives fins a l'inici de la crisi (gràfic 8). Així, d'un augment mitjà del PIB entre 2001 i 2008 del 2,9%, uns 3,5 punts percentuals de mitjana els aportava la demanda interna i, lògicament, la demanda exterior restava creixement, amb una detracció mitjana de 0,6 punts percentuals. Aquest esquema de funcionament, basat en la demanda interna i que es va reflectir en l'excessiu creixement de preus i la pèrdua de competitivitat exterior, tal com va mostrar la creixent reducció del superàvit exterior de Catalunya, va canviar radicalment de signe el 2008 i es va accentuar el 2009 i el 2010, exercicis en els quals el canvi mitjà anual del PIB va ser d'una caiguda del 2,1%, explicat en més del 100% per la reducció de la demanda interna (que va restar 2,8 punts percentuals), mentre que el sector exterior apareixia com l'únic component que aportava creixement, generant els 0,7 punts percentuals restants. …reflex de la caiguda de la taxa de cobertura d'exportacions sobre importacions internacionals fins a la crisi i la seva recuperació posterior

Una altra forma de visualitzar aquest radical canvi de comportament del sector exterior és el que s'ofereix en el quadre 3, on s'han recollit, respectivament, l'evolució de la taxa de cobertura de les exportacions internacionals, el ritme de creixement de compres i vendes de mercaderies i, finalment, l'evolució i el creixent deteriorament del saldo exterior internacional fins a l'inici de la crisi i la seva parcial correcció posterior. Com es pot comprovar, la taxa de cobertura de les vendes de mercaderies a l'exterior, que s'havia incrementat de manera relativament important la segona part dels anys 90 per sobre del 72% el 2011, va començar a partir, llavors un procés continuat de deteriorament, fins a situar-se a entorn del 62/63%, un valor no molt diferent de l'existent al principi de l'expansió. Aquest deteriorament de la taxa de cobertura s'ha recuperat amb la crisi, tornant de nou a valors pròxims al 72%. Les importacions han passat d’un avanç acumulat del 67% entre el 2000 i el 2007 a una caiguda del 15% entre el 2007 i el 2010, mentre que les exportacions ho han fet del 50% al -3%, ...

La taxa de creixement acumulat de les importacions en termes nominals es va situar, el període previ a la crisi (2000-2007), per sobre del de les vendes a l'exterior,2 de manera que davant l'augment del 67% de les importacions, les exportacions van avançar a una taxa bastant més moderada, del 50%. En canvi, amb l'inici de la crisi, el patró de comportament s'altera, de manera que el canvi acumulat de les compres a l'exterior cau més que el de les exportacions: entre el 2007 i el 2010, les exportacions de mercaderies han retrocedit del 2,7% davant la caiguda del 15,1% de les compres. Vol això dir que el dèficit internacional de mercaderies, que no havia fet més que augmentar des dels 14.000 milions d'euros del 2000 als 29.000 milions del 2007, s'ha reduït fins a 19.000 milions d'euros el 2010. …amb un saldo exterior que es manté entorn del 5% del PIB, després de la recuperació del 2009

Finalment, i encara que no es disposa de la capacitat/necessitat de finançament exterior de Catalunya, sí que es coneix l'evolució dels saldos agregats de béns i de serveis, que, conjuntament, havien mostrat fins a la crisi un notable deteriorament, des del 7,5% del PIB el 2001 al 2,7% el 2007.3 Aquest

Això no vol dir que Catalunya no estigués guanyant quota exportadora als països de l'àrea de l'euro i l'Est d'Europa, sinó, simplement, que el creixement de les compres, per la fortalesa de la demanda interna, excedia el de les vendes. 3 L'enorme pes del dèficit comercial i de serveis en l'explicació de les necessitats financeres exteriors d'Espanya, permeten avançar que, per a Catalunya, una part molt substancial d'aquest endeutament s'ha finançat amb estalvi intern, donat el diferent signe que ofereix el saldo de la balança de béns i serveis (positiu, encara que decreixent en el cas català, i negatiu i de manera creixent en l'espanyol).

CatalunyaCaixa – Perspectives economia catalana

deteriorament reflecteix l'efecte tant dels canvis estructurals en el comerç amb Espanya,4 amb un saldo que va passar del 12,2% del PIB el 2000 al 9,3% el 2007 i, simultàniament, un deteriorament notable del saldo amb l'estranger, que del -4,9% del PIB català el 2000 va passar a -6,6% el 2007. Amb la crisi, la situació ha continuat amb aquesta tendència, de manera que el 2010 el saldo amb Espanya s’ha situat en el 5,8% del PIB, mentre que el saldo amb l’estranger ha mostrat una millora relativa, fins a -1,0% del PIB. En síntesi, l’empitjorament del saldo exterior total entre el 2000 i el 2010 ha estat de 2,5 punts percentuals, des del 7,3% fins al 4,8% del PIB. Quadre 3. Comerç exterior internacional de mercaderies de Catalunya. 2000-2011 Milions d’euros i taxes de creixement interanual en percentatge

Exportacions

Valors absoluts Importacions

Saldo

Taxes de creixement Exportacions Importacions

Saldo

Taxa de cobertura

A. Detall anual 2000 2001

33.290 36.309

47.420 49.876

-14.130 -13.567

20,2 9,1

20,0 5,2

19,6 -4,0

70,2 72,8

2002 2003 2004 2005 2006 2007

36.206 37.656 39.303 42.087 47.219 49.951

51.219 54.009 60.241 67.748 74.816 79.230

-15.012 -16.353 -20.938 -25.661 -27.686 -29.278

-0,3 4,0 4,4 7,1 11,9 5,9

2,7 5,5 11,5 12,5 10,4 5,9

10,7 8,9 28,0 22,6 7,9 5,7

70,7 69,7 65,2 62,1 63,0 63,0

2008 2009 2010

50.314 41.158 48.599

76.254 58.802 67.247

-25.940 -17.644 -18.647

0,7 -18,2 18,1

-3,8 -22,9 14,4

-11,4 -32,0 5,7

66,0 70,0 72,3

B. Detall trimestral 2009 I trimestre II trimestre III trimestre IV trimestre

9.635 10.240 10.305 10.979

15.041 13.730 14.551 15.481

-5.406 -3.490 -4.246 -4.502

-24,2 -21,1 -17,4 -9,5

-25,4 -31,3 -22,7 -10,5

-27,3 -50,2 -33,1 -12,7

64,1 74,6 70,8 70,9

2010 I trimestre II trimestre III trimestre IV trimestre

11.276 11.943 12.123 13.257

15.679 17.324 16.385 17.858

-4.403 -5.381 -4.262 -4.601

17,0 16,6 17,6 20,8

4,2 26,2 12,6 15,4

-18,6 54,2 0,4 2,2

71,9 68,9 74,0 74,2

2011 I trimestre

13.357

18.390

-5.034

18,4

17,3

14,3

72,6

Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l'Idescat.

Una altra forma d'aproximar el paper que ha jugat el saldo exterior en el creixement de l'economia catalana els últims anys ofereix el panell C del gràfic 8, on es mostren els creixements del PIB el 1996-2010 al costat de les estimacions per al 2011 i el 2012 de CatalunyaCaixa, així com la contribució neta del saldo exterior (suma de l'efectuat amb la resta del món i resta d’Espanya) al creixement. El període que transcorre des del final de la recessió dels primers 90 fins a l'actualitat pot dividir-se, a grans trets, en tres sub-períodes. El primer (anys 1996-2000), mostra un notable avanç del PIB, entorn del 4%, reflex de la forta contribució de la demanda interna i d'una aportació positiva del sector exterior, pròxima als 0,7/0,9 punts percentuals per any. A partir del 2001 aquesta contribució comença el seu deteriorament, passant dels 0,9 punts percentuals el 2000 a una detracció d’1,5 punts el 2006, i amb valors mitjans pròxims a -1,2 punts per als exercicis del 2004, el 2005, el 2006 i el 2007. Començada la crisi, a partir del 2008 el saldo exterior emergeix de nou com a contribuent net al creixement, amb aportacions entorn d’1 punt percentual, el 2008 i el 2009 (quan el PIB mostrava un avanç nul i una caiguda del 4,2%, respectivament), i una 4

Per al comerç de béns amb Espanya, la tendència dels últims 25 anys ha estat d'una pèrdua continuada del superàvit exterior d'aquests intercanvis.

26 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

contribució de 0,3 punts el 2010 (avanç del PIB del 0,1%). Les previsions per al 2011 són d’una aportació d’1,3 punts (amb un avanç del PIB de l’1,1%) i de 0,9 p.p. el 2012 (avanç del PIB de l’1,6%). De fet, com es pot comprovar amb aquesta seqüència, a partir del 2007 el sector exterior ha recuperat de sobres el paper de contribuent net al creixement del PIB. Gràfic 8. El canvi en les fonts de creixement del PIB de Catalunya en l’expansió i la crisi: novament el sector exterior. 1996-20121 A. Saldo exterior (% del PIB nominal)2 8

7,3

7,5

7,2

B. Detall saldo exterior (% del PIB nominal) 2 14

6,9

12,2

10,5 10,1 10,7 11,0 10,4 9,5 9,3

6,0 4,8

4,7 3,7

3,5

-1 -1,2 -1,0

-4

-7

-3,0 -2,9 -4,9

-3,9

-10

-4,5 -5,0 -5,7 -5,8 -6,6

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2002

2003

0 2001

6,6 5,8

2,7

2000

8,0

5,4

Saldo amb l'estranger

Saldo amb Espanya

C. Saldo exterior total (contribució al creixement del PIB real en punts percentuals) i PIB (augment real interanual en %)3 6,5

5,0

4,9

4,5

3,6

3,4

3,7

3,3

3,9

3,3

3,2

2,6

2,5

2,5 0,7

0,7

0,6

0,7

1,1

0,9

0,5 -0,1

-1,5

-0,5

1,3 1,1

1,0 0,3 0,1

0,0

1,6 0,9

-0,3 -1,0

-1,1

-1,5

-1,1

-3,5 -4,2

-5,5 1996 1997 1998 1999 2000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Saldo exterior

2008 2009 2010

2011

2012

PIB

1. Per al 2011 i el 2012, previsions de CatalunyaCaixa; 2. Saldos amb Espanya, amb l’estranger i amb l’exterior en termes corrents, com a percentatge del PIB corrent; 3.Contribució del sector exterior al PIB total en termes reals. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’Idescat.

En suma, el que està succeint amb la caiguda de la demanda interna i amb el fort augment de les exportacions exteriors i el menor avanç de les importacions, no és res més que el retorn cap a un reequilibri en els components de la demanda a favor del sector exterior. Els exercicis del 2011 i del 2012 no es quedaran al marge d'aquest esquema d'aportació positiva del sector exterior al creixement, encara que cal esperar una gradual contribució positiva de la demanda interna, que de totes maneres no serà molt significativa, atesos els problemes pels quals travessa el sector de la construcció i el consum públic. Molt important recuperació de la cartera de comandes estrangeres fins a la primavera del 2011,…

En aquest context, cal destacar la continuïtat en la forta recuperació de la cartera de comandes estrangeres de la indústria. En concret, després d’una molt notable caiguda la primera part del 2009 (valors al voltant de -37 en el saldo de respostes), es va recuperar el 2010, de manera que el quart trimestre va assolir valors no observats en tota la dècada dels 2000 (saldo de respostes pròxim a 37), molt per sobre de la mitjana dels anys 2001-2007 (entorn de 3). I aquesta millora ha continuat el primer trimestre del 2011, encara que amb una lleugera flexió des d'aquests valors tan elevats, fins a un saldo de 34,6. En síntesi, després d’una caiguda molt important, que va superar el retrocés provocat per la recessió dels primers dos mil, la recuperació en la cartera de comandes estrangeres reflecteix la fortalesa que ha adquirit el sector exterior internacional a Catalunya i les bones perspectives que, si més no fins a l'estiu del 2011, s'han obert.

CatalunyaCaixa – Perspectives economia catalana

Gràfic 9. Cartera de comandes estrangeres de Catalunya i exportacions internacionals de mercaderies. 20012011 A. Cartera de comandes (saldos de respostes)1 40

B. Exportacions (milers de milions d’euros) 14

30 13

20 10

0 11

-10 -20

10 -30

I 2011

I 2010

III 2010

I 2009

III 2009

I 2008

III 2008

I 2007

III 2007

I 2006

III 2006

I 2005

III 2005

I 2004

IV 2001 II 2002 IV 2002 II 2003 IV 2003 II 2004 IV 2004 II 2005 IV 2005 II 2006 IV 2006 II 2007 IV 2007 II 2008 IV 2008 II 2009 IV 2009 II 2010 IV 2010

III 2004

-40

1. Mitjana mòbil trimestral centrada en la darrera observació Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’IDESCAT.

…de manera que el volum absolut de les vendes de mercaderies a l'exterior (13.400 milions d'euros el primer trimestre del 2011) supera els valors màxims previs a la crisi (prop de 13.000 milions de vendes de mercaderies el segon trimestre del 2008)

Tanmateix, convé ubicar aquestes xifres de millora en el context de les pèrdues observades en els pitjors moments de la crisi i que, parcialment, s'han comentat al principi d'aquest apartat. Així, la crisi va situar els nivells absoluts d'exportacions de mercaderies entorn de 10.000 milions d'euros per als dos primers trimestres del 2009, una xifra que no contemplava l'economia catalana des del 2004. De fet, la caiguda, que va començar el quart trimestre de 2008 (-6,1%), es va accentuar els dos trimestres següents (-24,2% i -21,1%, respectivament), i va continuar, encara que de manera menys intensa, el tercer (-17,4%) i quart (-9,4%) trimestres del 2009. A partir del principi del 2010, les exportacions de mercaderies van començar a recuperar un to elevat d'expansió, primer per un efecte base, en comparar-se amb les fortes caigudes del 2009, de manera que van augmentar al voltant del 18% de mitjana els quatre trimestres de l'exercici, fins i tot amb una certa acceleració en el quart (20%). L'augment observat el primer trimestre del 2011 continua sent molt elevat, del 18,4%, encara que menor a la mitjana del passat exercici. En suma, el volum absolut de mercaderies exportades ha assolit, en el quart trimestre de 2010, el de dos anys abans: entre juliol i setembre del 2008 es van exportar mercaderies per un valor de 12.483 milions d'euros i en el mateix període del 2010 s'han assolit els 12.257 milions. D'aquesta forma, el primer trimestre del 2011 el volum exportat, uns 13.400 milions, apareix com una xifra rècord. I encara que aquests valors són nominals, mostren la fortalesa de l'exportació industrial catalana. Continua el protagonisme de les vendes als països emergents, encara que les dirigides a la UE han recuperat ritmes d'avanç importants

Una de les característiques d'aquesta fase de lenta recuperació basada en el sector exterior és el predomini dels països emergents, i d'altres economies avançades, en l'expansió de les exportacions catalanes, encara que també cal destacar que el ritme d'avanç de les exportacions a l'àrea de l'euro tampoc és baix. Així, i prenent com a referència la UE-155 com una aproximació a l'àrea de l'euro, amb un pes del 61,3% de totes les vendes a l'exterior el 2010 (des del 65,1% del 2008), el bimestre gener-febrer del 2011 aquestes havien augmentat d’un 17,6% en taxa interanual, un valor superior a la mitjana del 2010 (del

La UE-15 aquí considerada està integrada per Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Portugal, Regne Unit i Suècia.

28 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

12,9%). Altrament, els nous membres de la UE,6 que van aportar un 4,0% de les vendes exteriors de mercaderies el 2010, han accentuat les compres a Catalunya, de manera que després de l'avanç de l'11,5% del 2010, els dos primers mesos del 2011 s'ha elevat a prop del 20%. Quant a les vendes a Àsia (un 7,7% del total el 2010), després del fort augment del 24,1% del 2010 l’han moderat suaument el gener-febrer (20,3%).

61,3

Gràfic 10. Protagonisme en la recuperació de les exportacions catalanes el 2010 segons àrees de destinació1,2 En %

3,8

6,7

19,9 4

11,5

12,9 17,6

24,1 20,3

32,0 34,4

24,1 27,4 31,0

0 UE-15 Pes 2009

Nous UE Creixement 2010

Àsia

EUA i Japó

Resta

Creixement gen.-feb. 2011

1. “UE-15” inclou França, Alemanya, Itàlia, Portugal, Regne Unit, Holanda, Bèlgica, Dinamarca, Suècia, Luxemburg, Àustria, Finlàndia, Grècia i Irlanda, i no inclou Espanya; “Nous UE” inclou Polònia, Estònia, R.Txeca, Letònia, Lituània, Hongria, Eslovènia, Eslovàquia, Malta, Xipre, Bulgària i Romania; “Àsia” són els països del continent Asiàtic (sense el Japó). 2. Per al 2011, taxa anual del gener-febrer respecte al mateix període del 2010. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’Idescat.

La millora exportadora s'ha traduït en la recuperació de l'activitat industrial, encara que els primers mesos del 2011 l'atonia de la demanda interna de consum i d’inversió està afectant negativament l'avanç de la producció del sector…

Aquesta millora exportadora s’ha reflectit parcialment en la recuperació de la producció industrial (quadre 4), la qual, de caigudes mitjanes entre gener i maig del 2009 entorn del 23,4%, va acabar l’exercici amb un creixement pròxim al 3% el bimestre novembre-desembre. El 2010, el perfil de la recuperació industrial es va veure afectat per les mesures fiscals de suport a la matriculació de automòbils i el canvi en la tributació de l’IVA a partir de juliol, de forma que si bé entre març i maig va avançar a una taxa mitjana del 8,7%, entre juliol i novembre el creixement es va alentir sensiblement, fins al 3,8%. Altrament, el període gener-abril del 2011 ha tornat a moderar-se, amb una reducció mitjana de l’1%, i una forta caiguda l'abril del 8,5%, encara que afectada per factors estacionals. Aquesta ràpida recuperació i estancament posterior és el que s’observa, també, en l’indicador de clima industrial i en de la cartera de comandes totals (gràfic 11), mentre que, com s’ha indicat amb anterioritat, la cartera de comandes estrangeres ha augmentat extraordinàriament.

Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República Txeca.

CatalunyaCaixa – Perspectives economia catalana

Gràfic 11. Indicadors de clima industrial a Catalunya. 2003-20121 Mitjana mòbil de tres mesos centrada al darrer dels saldo de respostes A. Indicador de clima industrial B. VAB industrial2: creixement interanual en termes reals i en % 5 0 -5 -10 -15 -20 -25 -30 -35 -40 -45

9 5

6,0 5,5 2,9 2,1

1,7

4,2 1,1 0,7

-3

-2,1

1,8

0,7 0,0

4,9 2,8

-2,0 -3,9

-7

-13,7

-15

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

04/2011

07/2010

10/2009

01/2009

07/2007

04/2008

10/2006

01/2006

04/2005

07/2004

10/2003

01/2003

-11

D. VAB industrial2: creixement real acumulat 1996=100

C. Cartera de comandes total

-40 -50 -60

04/2011

07/2010

10/2009

01/2009

04/2008

07/2007

10/2006

01/2006

04/2005

07/2004

10/2003

01/2003

-70

122 120 121 122 120 120 120 116 100 102 105 110

106

-20 -30

100

-10

130 125 120 115 110 105 100 95 90 85 80 75

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

112 115 117

1. Dades fins al desembre del 2010 de clima industrial i cartera de comandes; 2. Per al 2011 i el 2012, previsions de CatalunyaCaixa. Font: CatalunyaCaixa a partir d’Idescat.

Les pernoctacions hoteleres a Catalunya dels quatre primers mesos del 2011 superen d'un 10,6% el registre màxim assolit el 2007 pels mateixos mesos

Pel que fa als pernoctacions hoteleres, tant a Espanya com a Catalunya han tingut un millor comportament les dels viatgers estrangers, amb avanços del 18,5% i de l'11,0% de mitjana interanual (acumulat gener-abril de 2011), respectivament, en comparació del -0,3% i el -0,7% dels residents, reflectint la recuperació dels mercats emissors, davant una demanda interna encara feble. Respecte als registres màxims del 2007 a Espanya (229,4 milions de pernoctacions sense incloure Catalunya) i a Catalunya (42,3 milions), les dades dels primers quatre primers mesos del 2011, impliquen un augment del 10,2% a Espanya (sense Catalunya) i d’un 5,9% a Catalunya. Quant a l'estada mitjana, els mesos gener-abril a Espanya (sense Catalunya) ha estat de 3,20 dies, front els 3,05 dies del mateix període del 2010, mentre que a Catalunya se situà en els 2,39 dies (2,36 en els mateixos mesos de 2010).

30 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

Quadre 4. Indicadors d’oferta industrial i turística. 2003-2011 Taxes de creixement interanual Índex general Viatgers en producció industrial establiments hotelers (IPI) D'Espanya Del món Detall anual 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

0,1 1,4 -2,1 5,0 2,0 -8,3 -15,7 4,5

4,4 10,1 9,8 -5 1,2 -1,3 3,6 6,6

0,7 5,5 4,6 5,2 3,1 1,8 -6,4 15,9

Detall mensual 2010 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

-2,8 1,6 10,0 8,4 7,8 7,9 1,4 8,7 3,1 -0,4 6,6 3,3

12,1 12,3 23,9 2,8 8,8 7,8 13,5 4,8 -7,0 12,9 4,3 9,0

8,7 16,5 21,7 17,0 12,1 12,2 19,1 14,9 16,7 18,9 19,6 10,9

2011 Gener Febrer Març Abril

6,6 -0,6 -1,5 -8,5

-8,6 -2,6 -1,4 1,3

13,4 8,6 10,0 11,7

Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’Idescat.

Important creixement dels turistes procedents d'Alemanya, Holanda i Bèlgica i de països emissors no tradicionals, que han passat del 29,4% del total el 2009 al 38,1% el primer quadrimestre del 2011

Segons la nacionalitat, els mesos gener-abril del 2011, han augmentat d'un important 32,5% interanual les pernoctacions de turistes de Suïssa, d'un 24,7%, d'Alemanya, d'un 11,1% d'Holanda i de Bèlgica, mentre que la resta de grans emissors de la UE han mostrat valors menors (França un 6,2%, el Regne Unit un 4,5% o Itàlia un 0,9%). D'aquesta manera, els països emissors diferents dels tradicionals (total menys Alemanya, Bèlgica i Holanda, França, Regne Unit, països nòrdics i Suïssa) han passat de representar un 29,4% del total el 2009 a un 35,6% el 2010 i a un elevat 38,1% els primers quatre mesos del 2011.

CatalunyaCaixa – Perspectives economia catalana

Gràfic 12. Pernoctacions en establiments hotelers a Catalunya. 2008-20111 Milers A. Variació interanual total 800 600 400 200 0 -200 -400 -600

Total

01/2011

03/2011

11/2010

07/2010

05/2010

09/2010

01/2010

Nacionals

Estrangers 2

Alemanya Bèl.i Hol. França 2009

Itàlia 2010

R.Unit P.Nòrdics Suïssa

-286

29 196 -19

416 -50

196 -1.058 -462

-221

289 19

238 468 294

352

147

-122

-284

673

1.732

2.899

B. Variació interanual dels principals països emissors 4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 -500 -1.000 -1.500 -2.000

03/2010

11/2009

07/2009

09/2009

03/2009

05/2009

11/2008

01/2009

07/2008

09/2008

05/2008

01/2008

03/2008

-800

Altres

2011

1.Dades fins a l’abril del 2011; 2. Per al 2011, projecció de la taxa interanual mitjana gener- abril del 2011 al total del 2010 per països. Font: Catalunya Caixa a partir de dades d’Idescat.

El sector exterior contribuirà amb 1,3 i 0,9 punts percentuals a l'augment del PIB el 2011 i el 2012

En definitiva, unes exportacions de béns i serveis (turístics i no turístics) que haurien d'augmentar en termes reals d'un 8,3 i un 5,7% el 2011 i el 2012, enfront d'unes compres a la resta del món amb avanços previstos del 4,4 i el 4,6%, respectivament, permeten esperar una contribució positiva al creixement de la demanda neta internacional, de 0,8 i 0,5 punts percentuals. De la seva part, el saldo net exterior amb la resta d'Espanya (mercaderies i serveis) hauria de contribuir amb 0,5 punts el 2011 i amb 0,4 el 2012, amb la qual cosa la contribució total al creixement del saldo exterior seria d'1,3 punts percentuals el 2011 i de 0,9 el 2012.

2.2. Els altres components de la demanda interna: el consum privat i el comportament del sector públic Analitzats a l'apartat anterior el comportament i les expectatives de la formació bruta de capital i el sector exterior, resta avaluar la situació i presentar les previsions de creixement del consum privat, el gran component de la despesa total, així com els efectes que la contenció en els pressupostos públics tindrà sobre la despesa efectuada per aquest sector. Per atendre aquests aspectes, primer s'analitza la conducta de les famílies catalanes en el context de les restriccions creditícies i pressupostàries (2.2.1. El comportament de les llars a Catalunya: confiança, ocupació, renda, ajust pressupostari i crèdit) per passar, a continuació, a avaluar l'impacte que previsiblement generarà la contenció de la despesa de les AA.PP.

32 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

(2.2.2. Un sector públic que drena creixement i redueix l'expansió del PIB). L'últim apartat (2.2.3. El resultat final: l'avanç esperat del PIB el 2011 i el 2012) presenta els resultats agregats del PIB per al 2011 i el 2012 a la llum de les anàlisis anteriors.

2.2.1. El comportament de les llars a Catalunya el 2011 i el 2012: confiança, ocupació, renda, ajust pressupostari i crèdit Per avaluar adequadament el comportament del consumidor català d'aquesta segona meitat del 2011 i el que es pot preveure per al 2012, cal situar, ni que sigui de manera succinta, el conjunt de variables que incideixen en les seves decisions. Entre aquestes, lògicament, es destaquen el creixement i les expectatives de la seva renda, vinculades de manera especialment important a l'avanç de l'ocupació. També és rellevant en aquestes decisions l'evolució de la seva riquesa neta, la base sobre la qual es construeix el seu possible palanquejament, i el ritme de creixement del crèdit, al qual ja ens hem referit més amunt. A més, al costat de la renda, les seves expectatives, i l'evolució de la riquesa financera i immobiliària, la variació del nombre de persones i de llars acaben definint el marc en el qual, a semblança de la resta de circumstàncies econòmiques, avança o retrocedeix el consum. Per això, a continuació es resumeixen breument els aspectes que no s'han tractat amb anterioritat i que poden incidir de manera directa sobre el consum privat. La caiguda de l'ocupació de l'últim semestre acosta la destrucció d'ocupació a Catalunya (-12,1%, uns 426.000 llocs de treball perduts) a la que va tenir lloc en la crisi del 1978-1985 (-14,2%)...

Començant amb la renda i les seves expectatives, l'element més substantiu és el comportament de l'ocupació, tant per la seva aportació al conjunt de la renda disponible de les famílies com pel seu impacte sobre les seves expectatives. En aquest ordre d'idees cal dir d'entrada que els registres d'aquest primer trimestre del 2011 han estat més negatius que no s'esperava. I que, des d'aquest punt de vista, el resultat en termes de destrucció d'ocupació comença a assemblar-se cada vegada amb més nitidesa al procés que va tenir lloc entre el 1978 i el 1985, quan les anomenades crisis energètiques van produir un col·lapse certament rellevant de l'ocupació. Així, enfront del 14,2% d'ocupació destruïda de 1978 a 1985, l'impacte de la crisi entre el tercer trimestre del 2007 i el primer del 2011 comença a assemblar-se a aquest, amb una pèrdua ocupacional del 12,1%, separant-se cada vegada més dels registres de destrucció d'ocupació que va tenir lloc entre el 1991 i el 1994, quan va recular d'un 9,1%. ...en especial en l'àmbit de les pèrdues ocupacionals de la construcció (-42% ara, davant de -47% el 1978-1985) i de la indústria (-21%, per comparar amb el -25%), encara que les diferències en els serveis s'amplien (pèrdua de l’1,9%, per comparar amb el guany del 3,9% en la crisi dels vuitanta)...

Si, en termes relatius agregats, la crisi d'ocupació en curs comença a presentar semblances amb la dels primers vuitanta, això també té lloc en l'evolució de l'ocupació sectorial. Així, en l'important àmbit de l'ocupació a la construcció, davant d'una pèrdua escassament del 16% els primers noranta, ara es tracta d'una caiguda de molta major intensitat, que supera el 42%, una xifra bastant similar al 47% de pèrdua en la crisi de final dels setanta i primers vuitanta. Si en l'àmbit de la construcció la recessió actual ha estat molt més intensa que no la dels primers noranta, també passa el mateix en el de l'ocupació industrial, cosa que accentua la semblança amb la recessió de final dels setanta i primers vuitanta. Així, les pèrdues en la indústria, després de la destrucció d'ocupació dels tres primers mesos del 2011, han assolit ja un 21,4%, una xifra sensiblement superior al 17,6% de caiguda entre el 1991 i el 1994, i molt més pròxima a la destrucció entorn del 25% dels efectius ocupats en la indústria existents el 1977 i que es van perdre en la llarga recessió del sector que es va prolongar fins al 1985.

CatalunyaCaixa – Perspectives economia catalana

Gràfic 13. La crisi de l’ocupació entre el tercer trimestre del 2007 i el primer del 2011 dins el context d’altres crisis del mercat laboral a Catalunya A. Crisi 2007-2011 (milers)

B. Crisi 2007-2011 (canvi acumulat en %)

0 0 -5 -10 -15 -20 -25 -30 -35 -40 -45

-50 -43

-100 -150 -200

-181

-186

-250 -300 -350 -400 -450

-426

Indústria Construcció

Serveis

Total

-42,1

Serveis

Total

3,9

-50

-10

-100 -104

-150

-14,2

-20

-200

-30

-215

-300 -296

-350

-24,4

-40 -50

-400 Indústria Construcció

Serveis

-46,8

Indústria Construcció

Total

E. Crisi 1991-1994 (milers)

Serveis

Total

F. Crisi 1991-1994 (canvi acumulat en %) 0

0 -50

-34

-5

-33

-2,6

-10

-100 -150

-21,4

D. Crisi 1978-1985 (canvi acumulat en %) 33

-250

-12,1

Indústria Construcció

C. Crisi 1978-1985 (milers) 50

-1,9

-15

-134

-20

-200 -210

-250 Indústria

-9,1

Construcció

Serveis

Total

-15,9 -17,6

-25 Indústria Construcció

Serveis

Total

Font: CatalunyaCaixa a partir de dades d’INE.

En l'àmbit dels serveis, finalment, és on continuen ampliant-se les diferències entre aquesta crisi i la dels primers vuitanta. En aquesta última, els serveis van continuar augmentant l'ocupació (3,9% respecte de 1978), empesos per la forta demanda de serveis públics vinculada al procés de transició democràtica. En canvi, els primers noranta, la pèrdua ocupacional en el terciari va ser del 2,6%, mentre que aquests tres últims anys s'ha situat en l’1,9%. En síntesi, una crisi d'ocupació entre el 2007 i el 2011 que cada vegada més pren característiques que l'assimilen a la dels primers vuitanta, encara que en l'àmbit terciari subsisteixen diferències importants, i que, per tant, tendeixen a separar els registres del que està ocorrent fins avui amb la caiguda de l'ocupació els primers noranta.

1977

1979

1. Per al 2011 i el 2012 previsions de CatalunyaCaixa. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’INE. 17,8 18,2 17,9

2011

2012

-88

-6

-4

-2 4

100

300 350

273

0,0

2012

2011

2010

2009

2008

1,1

2011

2008

2005

2011

2008

2005

2002

1999

1996

1993

1990

-306

-400

2010

16,3

1999 2002

-10

2009

9,0

-1,0

6,5

2007

2006

-1

2008

1996

2,2

2007

7,0

6,6

2005

2004

3,4

2005

156

5,1

200

-33 -10 -38 -70 -104 -46 -2

-2

2002 2003

-111

-200

1993

-36

-38

1987

1984

-51

-16

-22

-29

-29 -24 -68 -53 -63 -53 -14 -20

125 117

60 90 100 115 139 136 60 32 146 103 185 128 92

72 58

3.600

2006

10,1

9,7

2003

2004

-109

-150 1990

10,1

-100 5

2001

2,8

1987

1999 2000

5,6 5,2

2002

8,6

2001

-50 -16

1998

1981

1978

100

8,9

16 11

1984

99 75 92

1997

200

2000

10,7

1981

150

1999

14,4

100 52 43

4,9 4,1 4,4

1998

1978

D. Activitat: canvi interanual (milers)

18,8

2,6

17,1

5,7

1997

-100

1996

1.600

1996

2011

2.000

1995

1994

1993

2.400

19,7

23 27

2009

2007

2005

2003

2001

1999

1997

1995

1993

1991

1989

1987

1985

2.800

1995

1981 1983

3.200

21,2

-33

-50 2011

1977 1979

A. Estoc d’ocupats (milers)

1994

19,2

1992

1991

1990

-7

13,5

96 84

123 -1,3

1993

2008

100 97

1989

-0,8 -1,1

1992

12,2

1991

2005

160

200

12,5

90 87 3,3

1990

1988

1987

1986 3,0

1989

2002

45 35

1985

1984

1983

1982

3,8

1999

130

6,7

18,6

20,2

1987

1996

45 39 27

1981

1980

1988

22,3 21,2

100

1985

1993

1990

1987

-9

-11

1979

1978

1986

21,7

0 21,1

1983

19,2

1984

23 19 31 22 29

-1,4 -1,2

1984

14,2

15,4

1981

12,2

1981

1978

150

1982

8,0

6,1

-4

1980

3,8

1978

34 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

Gràfic 14. El mercat de treball a Catalunya. 1977-20121 300

B. Canvi absolut interanual (milers)

-300

C. Canvi relatiu interanual (en %)

5,9 3,9 2,7 1,0

-2,7 -3,2 -2,8 -3,3 -0,5 -1,6

-4,9

-8,7

E. Atur: canvi interanual (milers)

250

F. Taxa d’atur de la població activa (en %)

CatalunyaCaixa – Perspectives economia catalana

...si bé l'augment de la taxa d'atur sembla que ha assolit ja valors màxims, que se situaria entorn del 18% de la població activa de 16 a 64 anys el 2011

Donades aquestes característiques sectorials de la destrucció d'ocupació, i després de més de 300.000 llocs de treball perduts el 2009 i de 51.000 el 2010, en l'exercici del 2011 hauria de tenir lloc un pràctic estancament de l'ocupació en termes mitjans anuals. I si bé aquest 2011 encara no implicarà un avanç net de l'ocupació, sí que sembla apuntar-se que aquest serà el cas el 2012, en el qual s'espera un creixement de l'1,0% (uns 32.000 nous llocs de treball nets de mitjana anual). El canvi de signe de l'ocupació hauria de ser suficient per estabilitzar la confiança de les llars, al mateix temps que el volum total de nous actius, que s'ha estimat en prop de 23.000 de mitjana el 2011 i en uns 27.000 el 2012 (després del lleuger augment de 7.000 el 2010 i de la caiguda de 33.000 el 2009), hauria d'estabilitzar, i fins i tot reduir lleugerament, la taxa d'atur, fins a valors del 18,2% el 2011 i del 17,9% el 2012, per sobre el 17,8% del 2010 i el 16,3% del 2009. D'aquesta forma, el pràctic manteniment de la taxa d'atur i, en especial, l'estabilitat de l'ocupació haurien de començar a afectar positivament la confiança de les llars, la qual cosa hauria de traduir-se en una nova reducció de la seva taxa d'estalvi, sobre la qual es tornarà més endavant. Quadre 5. Recursos i usos de la renda familiar1. 2001-2011 Taxes nominals de variació interanual en percentatge

A. Recursos Transf. Corrents Prestacions Total socials

Exc. brut d'explotació

Remuneració assalariats

Rendes prop. i emp.

Altres transf. corrents

Total recursos

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

10,4 9,2 9,2 8,7 11,8 10,3 5,4 3,4

6,2 5,7 6,8 5,5 7,1 7,5 8,5 5,0

4,8 -9,7 6,3 6,1 11,0 19,9 21,5 3,4

4,6 9,0 4,2 7,8 8,2 4,2 9,7 9,6

5,8 9,8 5,0 9,9 7,7 7,4 8,6 10,8

2,1 7,0 2,3 2,8 9,6 -4,2 12,7 6,4

6,6 5,9 6,8 6,6 8,5 8,3 8,9 5,4

Previsió anual2 2009 2010 2011

-6,9 0,9 2,9

-2,8 -1,3 2,9

-14,3 -16,1 -1,5

6,2 4,5 5,2

11,7 6,1 6,2

-9,5 -1,5 1,5

-2,8 -0,7 3,1

impostos renda i patrim.

cotizacións socials

B. Usos Transf. Corrents Renda prop. i emp.

Total

Altres transferencies

Total usos

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

22,2 -10,9 -7,0 0,5 12,4 49,0 58,1 16,3

8,1 6,4 5,6 4,5 8,4 10,0 11,5 3,3

9,2 7,0 5,2 2,5 12,0 15,0 17,5 -0,7

8,6 6,5 6,0 6,4 6,9 8,4 8,2 6,7

5,1 5,3 4,9 2,1 7,1 6,4 11,0 0,7

9,0 5,1 4,8 4,3 8,6 12,2 15,0 4,7

Previsió anual2 2009 2010 2011

-57,4 -4,2 8,2

-6,7 1,1 2,0

-12,2 3,2 3,4

-3,8 -1,1 1,8

-5,8 5,0 0,3

-12,5 0,9 2,4

1. Institucions privades sense finalitat de lucre; 2. Per al 2009 i el 2010, estimació i per al 2011, previsió de CatalunyaCaixa. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de I'INE.

36 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

Els recursos per compte de renda de les llars avançarien entorn del 3% el 2011...

L'estancament de l’ocupació, i l'efecte base derivat de la caiguda dels salaris dels treballadors de la funció pública el 2010, hauria de permetre que les rendes salarials el 2011 avancessin del 2,9%, cosa que, donat un augment de preus del 3,0%, implica una lleugera caiguda en termes reals. Pel que fa a l'excedent brut d'explotació (d'empresaris individuals i autònoms), s'espera que creixi d'un 2,9%, mentre que les rendes de la propietat i de l'empresa continuarien caient (-1,5%), per bé que a una taxa més moderada que el 2010 (-16,1%), resultat de la reducció en dividends i altres rendes del capital, com els lloguers. Finalment, en l'àmbit de les transferències corrents, i malgrat la contenció de la despesa pública, l'increment del nombre de pensionistes i la prevista valoració de les pensions com a conseqüència de l'augment de l'IPC el novembre passat, al costat de la supressió de la subvenció de 426 euros als aturats sense subsidi i de la lenta reducció dels subsidis de desocupació, haurien de generar un creixement agregat d'aquestes transferències del 6,2% el 2011. D'aquesta forma, els recursos per compte de renda augmentarien d'un 3,1%, una xifra similar a l'augment previst de l'IPC (3,0%). ...i els usos per compte de renda el 2,4%

En l'àmbit dels usos d'aquests recursos, es destaca l'avanç en les rendes de la propietat i de l'empresa (un increment del 8,2% el 2011), bàsicament interessos pagats pels consumidors, després de les fortes caigudes del 2009 i el 2010 i de l'alça dels tipus d'interès. Igualment, la millora relativa de l'activitat, l'alça de preus i els canvis en els tipus marginals de l'IRPF haurien de generar un augment entorn del 3,4% en els impostos sobre la renda i pròxim al 2% en les cotitzacions socials. D'aquesta forma, els usos per compte renda augmentarien el 2011 lleugerament per sota els recursos (2,4%). Gràfic 15. Indicadors de l’evolució de la renda disponible de les llars a Catalunya. 2003-2012 A. Creixement interanual de l’ocupació (en %)

B. Euribor a 12 mesos (en %)

8 5,9

5,1 5

5 3,9

3,4

2,7

4 1,0

0,0

-1

3 2

-0,5

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

2010

2011

5 3,8

3,5

3,3

3,5 3,5

4,1

12/2010

03/2011

09/2010

06/2010

12/2009

03/2010

09/2009

06/2009

4,4

3,7

3,5

2,7

3,0

2,8

12/2008

D. Creixement de la renda familiar en termes reals (en %)1

5 4

03/2009

2012

C. Creixement interanual dels preus (en %) 3,9

09/2008

-8,7

-10

06/2008

0 12/2007

-7

03/2008

06/2007

-4

09/2007

-1,6

1,6

2,2 2,1

2,1

2,0

3,0 1,9

-2

0,0

-1 0,2

-3 2011

2012

2010

2009

2007

2008

2005

2006

2003

2004

2001

2002

1999

2000

1997

1998

-4

-3,3

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

1. Per al 2009 i el 2010 estimacions, i per al 2011 i el 2012, previsions de Catalunya Caixa. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’INE i del Banc d’Espanya.

CatalunyaCaixa – Perspectives economia catalana

Modesta millora de la confiança de les llars el 2011, encara que continua en valors especialment negatius

En l'evolució del consum i de la taxa d'estalvi, tan rellevant com l'evolució de l'ocupació i riquesa de las famílies ho és la confiança de les llars respecte del futur. Si alguna cosa ha caracteritzat aquesta crisi, més que no pas el valor absolut o relatiu de la pèrdua ocupacional o el retrocés de l'activitat, ha estat, justament, el canvi radical en la confiança i, molt particularment, la modificació en les expectatives de renda permanent que les llars havien interioritzat.7 En aquest context, l'impacte sobre la confiança del ritme d'increment de la desocupació no pot ser subestimat. Dit d'una altra manera: més rellevant, a aquests efectes, que el valor finalment assolit per la taxa d'atur, ho ha estat la velocitat amb la qual s'ha assolit. Aquesta va créixer des del 9,0% el tercer trimestre del 2008 al 16,2% el primer trimestre del 2009, un augment de 7,2 punts percentuals en escassament sis mesos, indicatiu del terrible xoc sobre l'ocupació (en aquests mateixos sis mesos es van destruir 279 milers de llocs de treball) i el creixement de l'activitat. Per això no és estrany que el mínim històric de la confiança de les llars catalanes s’assolís el 2009, amb un valor mitjà de l'any de -33, una xifra molt allunyada dels valors mitjans dels anys anteriors. Aquesta caiguda tan intensa de la confiança del consumidor català va començar lentament a millorar, de manera que en aquest últim any es va situar en -22. El 2011, d'acord amb les previsions de creixement de l'activitat, de l'estabilitat de l'ocupació i, en general, d'una certa millora, s'espera que continuï el procés de lenta recuperació de la confiança, que hauria de situar-se en un valor mitjà de -20. Gràfic 16. Confiança del consumidor a Espanya i Catalunya Saldos de respostes, en % A. Indicador de confiança del consumidor a Espanya1 10

B. Confiança del consumidor a Catalunya2 5

0 -5

-4

-9

-11

-15 -30

-20

-40

-25

-13

-10 -10 -11

-13

-22

-30

-27

-35 2007

2008

2005

2006

2003

2004

2001

2002

1999

2000

1997

1998

-33 1996

06/1986 06/1987 06/1988 06/1989 06/1990 06/1991 06/1992 06/1993 06/1994 06/1995 06/1996 06/1997 06/1998 06/1999 06/2000 06/2001 06/2002 06/2003 06/2004 06/2005 06/2006 06/2007 06/2008 06/2009 06/2010

-50

-20

2011

-20

-2

2010

-10

2009

-10

1. Dades fins a l’abril del 2011. 2. Estimació de CatalunyaCaixa. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de la Comissió Europea.

En suma, un augment de la renda disponible del 3,5% nominal, que permetria mantenir la taxa d'estalvi en valors entorn del 10-11% de la renda

En definitiva, un creixement de la renda familiar bruta disponible del 3,5%, que cal comparar amb l'avanç nominal del consum del 4,1%, de manera que la taxa d'estalvi hauria de continuar el retorn cap a valors més normalitzats, després dels màxims aconseguits el 2009. En aquest exercici es va assolir un màxim històric en el valor de la taxa d'estalvi, molt allunyat dels registres pròxims a l'11% de mitjana de la dècada dels dos mil, assolint-se un 16,5%. Ja el 2010 s'havia observat un retrocés d'aquesta elevada taxa d'estalvi familiar, per la caiguda nominal de la renda disponible i un avanç del consum del 4,1%, des de prop del 16,5% a l'11,5%. La millora de la renda el 2011 hauria de permetre estabilitzar aquesta taxa a valors al voltant del 10,6%.

Aquest aspecte ha de ser destacat particularment, atès que l'evidència empírica disponible suggereix que les famílies catalanes mantenen una memòria dels xocs sobre el mercat de treball pròxima a 4-5 anys.

38 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

Quadre 6. Renda, consum i estalvi de les famílies i ISFL a Catalunya. 2000-2011 Valors absoluts en milions d'euros corrents, pes sobre la RFBD1 i taxes de creixement interanual en percentatge Valors absoluts RFBD Consum privat 1 Estalvi brut2 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Pes sobre la RFBD Consum1 Estalvi brut2

Taxes anuals Taxes anuals Valors nominals Valors deflactats RFBD Consum1 RFBD Consum1

74.509 78.622 83.538 90.048 97.023 105.279 112.131 118.869 125.671

65.109 69.687 74.050 79.363 86.326 93.699 101.346 108.602 110.989

9.400 8.935 9.488 10.685 10.697 11.580 10.785 10.266 14.681

87,4 88,6 88,6 88,1 89,0 89,0 90,4 91,4 88,3

12,6 11,4 11,4 11,9 11,0 11,0 9,6 8,6 11,7

n.d. 5,5 6,3 7,8 7,7 8,5 6,5 6,0 5,7

n.d. 7,0 6,3 7,2 8,8 8,5 8,2 7,2 2,2

n.d. 1,9 2,9 4,1 4,1 4,4 2,7 3,0 1,6

3,7 3,4 3,2 3,1 4,5 4,0 3,9 3,3 -1,2

Previsió anual3 2009 128.298 2010 126.609 2011 131.035

107.109 111.989 117.136

21.190 14.620 13.899

83,5 88,5 89,4

16,5 11,5 10,6

2,1 -1,3 3,5

-3,5 4,6 4,1

1,9 -3,3 0,5

-4,2 1,7 1,1

1. Consum final efectiu. 2. L'estalvi brut inclou les reserves matemàtiques de jubilació. 3. Per al 2009 i el 2010 estimacions, i per al 2011 previsió de CatalunyaCaixa. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades del Banc d'Espanya.

Augment pràcticament nul de la riquesa financera de les llars i moderades reduccions en la riquesa immobiliària,...

Al costat de l'evolució de la renda disponible i de la confiança de les llars, un tercer element que defineix la seva decisió de despesa és l'evolució de la seva riquesa i la capacitat d'endeutament. Els diferents panells del gràfic 17 reflecteixen algunes de les característiques d'aquestes variables, en especial l'evolució de la propietat immobiliària, la del crèdit i, vinculada a aquesta, la relativa a la demanda immobiliària. Per tal com es refereix a la riquesa immobiliària, aproximada aquesta per l'evolució del preu de l'habitatge nou, el procés de reducció que va començar el 2009 amb una caiguda de preus del 4,8% en l'habitatge de fins a dos anys d'antiguitat, i que ha continuat el 2010, amb una reducció del 3,2%, podria continuar el 2011. Això no exclou la possibilitat d'ajustos a la baixa més importants, si les condicions de la demanda, una vegada modificat el marc fiscal, acaben tenint un impacte més important de l'esperat, com ho suggereix la caiguda de les transaccions d'habitatge nou el primer trimestre del 2011 (-42,2% interanual). Aquesta pèrdua del patrimoni immobiliari de les llars s'ha vist compensat, si més no parcialment, al llarg del 2011 per la millora de la riquesa financera, encara que les turbulències de la crisi grega han significat, fins a final de juny, noves pèrdues. Així, l'índex ÍBEX-35 de la borsa de Madrid va créixer el 2010 d'un 4,37% interanual, i a final de juny del 2011 la recuperació s'havia perdut i presentava valors lleugerament negatius en l'any. En síntesi, les modestes caigudes de la riquesa immobiliària i la moderada recuperació de la financera no alteraran substancialment les decisions de consum i d’inversió de les llars.

CatalunyaCaixa – Perspectives economia catalana

Gràfic 17. Demanda immobiliària, crèdit i preus dels habitatges nous a Catalunya. 1997-2011 Valors absoluts i creixement interanual en termes nominals i en percentatge B. Transaccions d’habitatges nous (var. interanual en %) A. Preus en euros/m2 (valors absoluts)

20,6 1,9

7,0 12,7

19,7 15,4 24,2 20,3 31,2 13,3

2.276

2.234

2.469

2.350

1.507

-50

-42,2

-40

-40,3

-17,0 -27,9 -27,6 -34,8 -35,7 -36,3 -40,1 -36,6 -27,2 -23,8

-20 -30

500

-3,5

0 -10

-13,7

1.343

50 40

-7,0

1.032

926

844

-60 I 2005 II 2005 III 2005 IV 2005 I 2006 II 2006 III 2006 IV 2006 I 2007 II 2007 III 2007 IV 2007 I 2008 II 2008 III 2008 IV 2008 I 2009 II 2009 III 2009 IV 2009 I 2010 II 2010 III 2010 IV 2010 I 2011

17,6

8,4

49,6

27,6

9,5 9,7

16,0

9,6 10

12,2 12,1

33,3 24,3

12,3

11,5

12,4 10,3 9,2

57,1

D. Transaccions d’habitatges de segona mà (var. interanual en %)

C. Preus (creixement interanual) 20

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2001

2002

2000

1999

1998

1997

7,2

34,4

1.000

1.118

1.500

1.224

2.000

1.988

1.772

2.500

2.389

2.229

3.000

4,8 5

3,3

I 2005 II 2005 III 2005 IV 2005 I 2006 II 2006 -6,0 III 2006 -13,4 IV 2006 -20,1 I 2007 -23,5 II 2007 -32,5 III 2007 -40,8 IV 2007 -48,0 I 2008 -53,5 II 2008 -53,6 III 2008 -46,8 IV 2008 -43,8 I 2009 -30,1 II 2009 -8,3 III 2009 IV 2009 I 2010 II 2010 III 2010 -12,6 IV 2010 I 2011 -28,3

-10 -30

-5

-50

-3,2 -4,8

-70 2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1997

1998

-10

E. Transaccions immobiliàries totals (taxa de variació interanual en %) 60 40

43,7 29,5 21,8

26,2 15,7 12,8

14,8

23,5 11,5

0 -1,7 -16,2

-18,7 -27,9

-22,2 -32,5

-32,8

I 2011

IV 2010

III 2010

II 2010

IV 2008

-42,6 -42,2 III 2008

II 2008

-47,3 -47,4 I 2008

-40,9 IV 2007

II 2007

I 2007

IV 2006

III 2006

II 2006

I 2006

IV 2005

III 2005

II 2005

I 2005

-60

III 2007

-36,2

I 2010

-40

IV 2009

-11,1

III 2009

-7,1

II 2009

-1,0

I 2009

-20

Font: CatalunyaCaixa a partir de dades del Ministeri de Foment.

...alhora que la demografia continua pressionant a la baixa el creixement del consum

Si en l'àmbit de la creació de llocs de treball i dels canvis en la riquesa immobiliària les modificacions han estat més que substantives, en el de la demografia, l'últim element que permet comprendre la dinàmica de les decisions de les famílies, els canvis han estat més intensos. Ja s'ha comentat, en parlar anteriorment de la FBCF, el canvi de règim en la generació de noves llars a Catalunya cap a uns valors, entorn de 15.000 per any, que són inferiors als de les dècades prèvies a la forta expansió del 1997-2008, quan el creixement demogràfic es va alterar radicalment. Així, enfront dels escassos 6 milions d'habitants el 1996, es va passar a 7.127.000 el 2007, una xifra que s'ha incrementat els anys 2008, 2009 i 2010 (7,23 7,25 i 7,28 milions, respectivament).

40 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

La informació disponible del primer trimestre del 2011 suggereix un descens en la població en edat de treballar (16-64 anys), entorn del 0,4%, de manera que el canvi de règim demogràfic que es va visualitzar el 2009, del 0,4%, s'ha prolongat el 2010 (retrocés del 0,5%), i tot suggereix que haurà de continuar el 2011 i més enllà, per les raons de fons que expliquen la seva dinàmica. En efecte, la immigració havia anat aportant entre el 90% el 1999 i el 153% el 2008 del creixement demogràfic català d'aquest grup de població, però ja el 2009 va reduir radicalment la seva contribució, si bé encara en valors positius, no prou per compensar el descens dels natius. El 2010, l'aportació dels immigrats va ser ja negativa, cosa que explica un 14% del descens total de 23.600 individus potencialment actius. Així, en la població de 16 a 64 anys, d'una mitjana anual 2000-2008 de 94.500 nous efectius procedents de la immigració, es va passar a 5.402 el 2009 i a la caiguda, superior a 3.000, del 2010. El primer trimestre del 2011, els valors continuen essent negatius, cosa que suggereix que, en el conjunt de l’any, la immigració tornarà a restar població potencialment activa. Gràfic 18. Població potencialment activa a Catalunya. 1996-20101 A. Valors absoluts en milers

4.440

4.342

4.271

4.196

4.250

4.176

4.120

4.158

4.500

4.230

4.643

4.750

4.539

4.854

4.898

4.878

4.849

5.000

4.744

5.250

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1996

1997

4.000

2,2 2006

2,2

2,3

1,0 2001

1,0

0,8

0,5 1999

2000

0,4

1,0

1998

0,9

2,0 1,5

2005

2,3 1,6

2,5

2,2

3,0

2004

B. Canvi anual en %

0,5

-0,3

-0,4

IV 2010

I 2011

-1,5

-0,5

-0,5 2010

-0,8

-0,4

-1,0

2009

-0,5

III 2010

0,0

I 2010

II 2010

2007

2008

2003

2002

1997

-2,0

C. Població potencialment activa immigrant (canvi en milers)2 134 116

115

2004

120 100

109

140

2003

135

160

2009

2008

2007

2006

2005

2002

2001

2000

1999

1998

1997

2010

-3

0 -20

1. Mitjanes anuals de dades trimestrals 2. Immigrant: persona no nascuda a Espanya Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l'INE.

Aquest important canvi de règim s'accentua si s'analitza per cohorts, donades les diferents propensions al consum i a la inversió residencial. Els panells G i H del gràfic 19 resumeixen l'evolució del

CatalunyaCaixa – Perspectives economia catalana

grup de 25 a 34 anys, una cohort que té una especial importància, donada l'elevada propensió a la demanda d'habitatge i a la de consum de béns durables, vinculada a la primera. El perfil de comportament que emergeix és el mateix que s'ha indicat en tractar de la població total, però especialment accentuat. Així, la punció poblacional, mesurada en termes interanuals, se situa el primer trimestre del 2011 per sobre de 40.000 efectius, entorn de l'experimentada el 2009 (-41.000) i similar a la del 2010. Aquestes pèrdues reflecteixen, simultàniament, el doble impacte que està afectant la demografia del país. D'una banda, la caiguda en les entrades de joves immigrants (i l'inici de les sortides de part d’aquests mateixos). De l'altra, el progressiu envelliment dels nascuts en el baby boom de Catalunya, és a dir, els que van néixer abans de 1975, i que el 2010 ja tenen 35 anys i més. Aquesta cohort és especialment rellevant perquè, indirectament, condiciona una part molt substancial de la creació de noves llars. Aquesta informació es troba als panells E i F de l'esmentat gràfic, i, com se'n desprèn, el canvi de règim en les entrades de noves llars a la societat catalana ha estat substancial. D'aquesta forma, de les prop de 70.000 noves llars de mitjana creades entre el 2000 i el 2008, el 2009 aquesta xifra va caure a només unes 30.000, i el 2010 es van reduir de 6.300, mentre que per al 2011 es preveu un augment de només 1.900. Gràfic 19. Alguns elements de la dinàmica de la població a Catalunya. 1996-20111 A. Població total (valors absoluts en milers)

B. Població total (canvi anual en milers) 162

148

145

2005

2006

147

146 2004

7280

150

6.000

103

104

7.253

7.230

7.127

6.965

6.820

6.672

6.526

6.380

6.275

6.212

6.129

6.105

6.052

8.000

6.160

10.000

2003

200

I 2011

IV 2010

III 2010

I 2010

II 2010

2009

2007

2008

94,0

95,8

101,7

87,8

94,7

99,0 74,2

78,6

73,4

37,4

1,4

60 40

0,4

7,4

0 -14,5

-20

E. Llars (canvi anual en milers)3

2009

2008

2007

2005

2006

2004

2002

2003

2001

2000

1998

1999

-40 1997

I 2011

IV 2010

III 2010

I 2010

II 2010

2010

2009

2007

2008

2006

2005

2004

2003

2001

2002

2000

1999

1998

1997

0,0

F. Llars (canvi anual en %)3

2,8

3,9 3,1

3,0

2,9

2,5

1,0

1,3

2002

2,0

2009

2008

2007

2006

2005

2003

2004

2000

1999

2010 -0,3

1,9

0 -1

2011

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

-20

2010 -6,3

0,1

2011

31,9

2,5

1,9 1997

1998

2001

2,5

75,6

76,5

66,0

55,0

31,4

50,2

60,5 29,3

53,3

73,8

85,0

120 100

3,6

100,7

2010

0,4

0,6

0,4

0,1

0,3

0,5

0,4

1,0

0,8

0,9

60,9

2,3 2,1

2,2

1,7

2,2

2,3

100

0,4

0,5

2002

101,8

120 3,0

2,0

2001

1999

1997

1998

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

2004

D. Contribució de la immigració2 al creix. de la població (en %)

C. Població total (canvi anual en %)

2,5

2000

1,0

42 9

2.000

1,5

4.000

100

42 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

G. La cohort de 25 a 34 anys (milers)

H. La cohort de 25 a 34 anys (canvi anual en milers)

2,2

2,3

1,7

2,0

1,4

0,4

0,6

0,4

-9

-20

0,1

-40 -41 2009

2007

2008

2005

2006

2003

2004

2001

2002

1999

2000

1997

-60 1998

I 2011

IV 2010

III 2010

I 2010

II 2010

2010

2009

2007

2008

2005

2006

2004

2003

2002

2001

1999

2000

1997

1998

0,0

-47 2010

0,4

1,0

0,3

0,5

0,4

0,8

0,9

1,5 1,0

2,1

2,3

2,5

2,2

3,0

1. Mitjanes anuals de dades trimestrals 2. Immigrants: persones no nascudes a Espanya 3. Per al 2011, previsions de CatalunyaCaixa. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l'INE.

2.2.2. Un sector públic que drena creixement i redueix l'expansió del PIB Un dels elements que estan afectant la capacitat de creixement de l'economia catalana, i per descomptat de l'espanyola, és l'intens procés d'ajust de les finances públiques. A Catalunya, de manera especialment aguda, atès que s'espera una reducció de la despesa del govern autonòmic entorn del 10% respecte als valors del 2010, a la qual caldria sumar la del govern central i la que s'espera que tingui lloc en les administracions locals a mesura que avanci l'exercici. La contracció de la despesa pública a Catalunya el 2011 pot estimar-se entorn d'1 punt percentual de creixement del PIB

No es disposa respecte a l'economia catalana de desagregacions oficials del pes de la inversió pública sobre el total de la inversió en construcció, encara que pot prendre's com una aproximació el pes de la licitació oficial, que el 2010, segons l'ldescat, va ser d’un 2,4% del PIB (uns 5.000 milions d'euros). Addicionalment, es coneix el pes del consum públic sobre el total de l'economia catalana, que, mesurat en euros corrents, s'hauria situat el 2010 en el 16,5% del PIB, segons dades de l'Idescat. Una forma simple d'avaluar l'impacte del procés d'ajust pressupostari en curs sobre el creixement del PIB és simular l'impacte de diferents reduccions de despesa en les funcions del sector públic (tant en consum com en inversió pública).8 Suposant que el consum públic representés el 2010 al voltant del 16,5% del PIB nominal de l'economia catalana i que, aquest mateix any, el pes de la inversió pública se situés en el 2,4% del total del PIB (un 24,0% de la inversió en construcció, de 21.000 milions d'euros), tindríem els resultats de la simulació al quadre adjunt. Les diverses columnes a partir de la segona, en la qual es mostra el pes sobre el PIB de cadascuna d'aquestes funcions de despesa el 2010, reflecteixen l'impacte sobre el creixement del PIB de diverses hipòtesis de reducció de l'esmentada despesa, des del 0% al -30%. En la hipòtesi b, la més versemblant donada la informació disponible, una contracció del consum de les AA.PP del 8% i una reducció de la inversió pública del 15%, l'efecte serà substancial, encara que probablement la caiguda teòrica estimada, entorn d'1,7 punts del PIB, sobreestimi els efectes d'aquesta reducció, atès que la resposta de les corporacions locals, per exemple, és sensiblement diferent de la de la Generalitat, en allò que fa referència al consum públic, i el mateix pot afirmar-se de la formació bruta de capital. De tota manera, com a ordre de magnitud, la importància dels ajustos fiscals en curs suggereix que el PIB es pot veure reduït entorn d'1 punt percentual respecte del que s'hauria donat en el cas de no tenir lloc els esmentats ajustos. 8

Aquesta simulació no inclou els efectes indirectes que les esmentades reduccions implicarien i l'estimació necessitaria una taula input-output de l'economia catalana actualitzada al 2010.

CatalunyaCaixa – Perspectives economia catalana

Quadre 7. Simulació de l’impacte de l’ajust del sector públic a Catalunya el 2011 Valors absoluts de la despesa pública en milers de milions d’euros, pesos dins el total i hipòtesi de reducció de la despesa pública en %, i impacte en el creixement del PIB en punts percentuals Sector públic:

Hipòtesi de caiguda:

Impacte en el creixement del PIB (pp) en:

Valors 1

Pesos 2

a 3

b 4

c 5

d 6

a 7=2*3

b 8=2*4

c 9=2*5

d 10=2*6

A. Consum B. Inversió

34,7 5,0

16,5% 2,4%

-5% -10%

-8% -15%

-10% -20%

-10% -30%

-0,8 -0,2

-1,3 -0,4

-1,7 -0,5

-1,7 -0,7

C. PIB pm

209,7

-1,1

-1,7

-2,1

-2,4

Font: CatalunyaCaixa a partir de l’Idescat.

2.2.3. El resultat final: l'avanç esperat del PIB el 2011 i el 2012 El PIB hauria d'augmentar el 2011 d’un 1,1%, i el 2012, empès per la millora de la inversió productiva i el consum privat, en un context de continuïtat en l'aportació exterior, hauria d'assolir l'1,6%...

En síntesi, des de l'àmbit de la demanda, el 2011 s'espera que el consum creixi entorn de l'1,1%, i que al mateix temps el consum públic es redueixi d'un 1,0%. De la seva part, la inversió total podria retrocedir d'un 2,7%, una xifra menor que la intensa reducció observada el 2010 (-5,6%), per la continuïtat de la contracció en la inversió en construcció (-6,4%), mentre que l'efectuada en béns d'equipament i altres productes començaria a mostrar moderades taxes positives (0,3%). En conjunt, la demanda interna, que va presentar una caiguda del 0,3% el 2010, es preveu que mostri un -0,2 el 2011, de manera que la contribució del saldo exterior al creixement del PIB seria equivalent a 1,3 dècimes, bàsicament per un augment important del saldo exterior amb la resta del món de 0,8 dècimes i de 0,5 dècimes aportades pel saldo amb la resta d'Espanya. Aquesta millora en el saldo exterior internacional deriva d'un augment en les exportacions del 8,3%, superior al de les importacions, del 4,4%. Com a resultat, el PIB avançaria de l’1,1%. Per al 2012 s'espera un avanç de l'1,3% del consum privat i del 3,4% en la inversió productiva, mentre que el consum públic (-0,8%) i la inversió en construcció (-3,0%) encara obstaculitzarien l’avanç del PIB. D'aquesta forma, la demanda interna aportarà 0,7 punts percentuals al creixement del PIB, i el sector exterior, amb un avanç de les exportacions de béns i serveis del 5,7 i el 4,6% de les compres, hauria d'aportar els 0,9 punts restants, fins a totalitzar l'augment de l'1,6% del PIB agregat. ...cosa que, sectorialment, hauria de traduir-se en una continuada millora de la producció industrial i dels serveis privats, mentre que la construcció i els serveis col·lectius continuaran restant activitat, tant el 2011 com el 2012

En l'àmbit de l'oferta, aquest creixement de l'1,1% reflecteix una caiguda en el sector de la construcció del 3,8%, que, no obstant això, és sensiblement menor al -6,1% del 2010, un augment dels serveis de l'1,6% (després del 0,4% del 2010) i una recuperació de la indústria, fins al 2,8% (des de l'1,8% del 2010). El 2012, la indústria hauria de consolidar el seu avanç (4,9%), mentre que els serveis, amb un comportament asimètric dels col·lectius i dels privats, mantindrien una progressió similar (1,6%). En canvi, continuarà la reducció en la construcció (-3,0%).

44 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

Quadre 8. PIB1 pm per components de l'oferta Catalunya. 2005-2012 Taxes de creixement interanual, en termes reals i en percentatge PIB pm

Primari

Indústria

Construcció

Serveis

Impostos

3,2 3,8 3,3 0,1 -4,2 0,1

-1,2 19,8 0,2 0,1 5,3 0,3

-2,0 0,7 0,0 -4,0 -13,6 1,8

4,5 7,7 2,3 -1,5 -6,5 -6,1

4,6 4,3 5,3 2,0 -1,0 0,4

6,3 2,3 -0,8 -2,6 -6,1 0,8

Previsió anual2 2011 2012

1,1 1,6

0,5 1,1

2,8 4,9

-3,8 -3,0

1,6 1,6

0,3 1,0

Detall semestral 2008 I semestre II semestre

1,9 -1,8

-1,2 1,5

0,2 -8,1

0,9 -3,8

3,4 0,7

-2,1 -3,0

2009 I semestre II semestre

-5,0 -3,5

5,3 5,4

-17,1 -9,8

-6,2 -6,8

-1,0 -1,0

-5,7 -6,4

2010 I semestre II semestre

-0,7 0,8

1,0 -0,4

1,2 2,3

-7,2 -5,0

-0,4 1,1

0,4 1,3

1,1 1,2

0,8 0,2

2,0 3,7

-4,1 -3,5

1,6 1,5

-0,1 0,6

Detall anual 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Previsió semestral2 2011 I semestre II semestre

1. CNTE base 2000. Dades corregides d'efectes de calendari. 2. Previsió CatalunyaCaixa. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’Idescat i de l’INE.

CatalunyaCaixa – Perspectives economia catalana

Quadre 9. Evolució del PIB pm per components de la demanda de Catalunya. 2005-2012 Taxes de variació interanual en percentatge Consum

Inversió

Privat

Públic

Prod3.

4,0 3,9 3,3 -1,2 -4,2 1,7

5,3 5,4 7,1 6,4 6,1 0,2

11,0 10,5 9,2 -2,3 -17,9 -1,5

3,6 6,9 3,8 -5,9 -11,7 -10,7

Previsió anual2 2011 1,1 2012 1,3

-1,0 -0,8

0,3 3,4

Detall anual 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Saldo exterior1

Demanda Var.ex.

interna1

Export.

5,6 9,5 6,1 -4,6 -14,6 -5,6

-0,4 0,2 -0,1 -0,1 0,1 0,0

4,6 5,6 4,6 -1,1 -5,4 -0,3

3,9 6,1 4,6 0,2 -12,3 12,6

-6,4 -3,0

-2,7 0,6

0,0 0,0

-0,2 0,7

Const. Total

Import.

Mon

Espanya

Total

PIB pm

5,9 8,0 8,4 -6,0 -17 8,4

-0,9 -1,0 -1,7 2,3 2,2 1,0

-0,2 -0,5 0,5 -1,2 -1,2 -0,7

-1,1 -1,5 -1,2 1,1 1,0 0,3

3,2 3,8 3,3 0,1 -4,2 0,1

8,3 5,7

4,4 4,6

0,8 0,5

0,5 0,4

1,3 0,9

1,1 1,6

Detall semestral 2008 I semestre II semestre

0,5 -2,9

5,7 7,1

2,5 -7,0

-2,3 -9,4

-0,4 -8,4

-0,2 0,0

1,0 -3,1

3,7 -3,0

-0,2 -12,5

0,8 3,7

0,1 -2,5

1,0 1,2

1,9 -1,8

2009 I semestre II semestre

-5,3 -3,1

7,8 4,5

-20,2 -15,6

-11,5 -11,9

-15,6 -13,7

-0,1 0,2

-6,2 -4,6

-15,8 -8,9

-23,1 -10,3

3,3 1,0

-2,2 -0,1

1,1 0,9

-5,0 -3,5

2010 I semestre II semestre

1,5 1,9

0,8 -0,4

-1,0 -1,9

-12,4 -8,8

-6,6 -4,8

-0,1 0,1

-0,6 0,0

12,2 12,7

11,9 6,5

0,3 1,7

-0,5 -0,9

-0,2 0,8

-0,7 0,8

-0,9 -1,1

-2,1 2,8

-6,9 -5,9

-4,2 -1,0

0,0 0,0

-0,5 0,2

8,4 8,0

4,5 4,3

0,8 0,7

0,8 0,2

1,6 1,0

1,1 1,2

Previsió semestral2 2011 I semestre 0,9 II semestre 1,2

1. Punts percentuals d'aportació al creixement del PIB. 2. Previsió CatalunyaCaixa. 3. La inversió productiva inclou la de béns d’equipament i altres productes. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’Idescat i INE.

46 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

2.3. La lenta reabsorció dels excessos del boom i dels xocs produïts per la recessió Aquesta part final es dedica a l'avaluació dels ajustos en curs. Aquests són de doble naturalesa. D'una banda, els desequilibris generats abans de la crisi, la reabsorció dels quals és un pre-requisit per estabilitzar una sendera de creixement sostenible a mitjà termini de l'economia catalana. Entre els més rellevants, l'excés de deute i la situació dels estocs immobiliaris es destaquen per sobre dels altres. Aquests últims s'han analitzat àmpliament en l'última edició dels treballs de CatalunyaCaixa sobre el sector immobiliari. També han estat objecte d'atenció els desequilibris exteriors, que reflecteixen problemes de creixement de la demanda interna i de contingut avanç de la productivitat, i que s'han analitzat més amunt en tractar del sector exterior. Per això, aquestes reflexions es destinen a l'avaluació del procés de despalanquejament de l'endeutament privat a Catalunya (2.3.1. Reabsorció dels desequilibris generats en el boom: el deute privat). Al costat d'aquests, un segon tipus de desequilibris són els generats pel mateix efecte de la crisi, per l'impacte dels xocs interns i exteriors sobre diverses variables econòmiques i, entre els més rellevants, sobre el volum de mà d'obra i sobre l'estoc de capital. A l'anàlisi del període de temps necessari per reabsorbir-los es destina el punt final d'aquest treball (2.3.2. El procés de recuperació dels estralls de la crisi).

2.3.1. La reabsorció dels desequilibris generats en el boom: deute privat S'inicia un lent procés de despalanquejament del sector privat a Catalunya, de manera que el crèdit bancari s'ha reduït lleugerament el 2010

L'element més definitori de la fase expansiva anterior, i que explica el gruix de l'avanç del PIB català entre el 1998 i el 2008, va ser la intensa expansió del crèdit al sector privat. A diferència de l'estadística espanyola, respecte de Catalunya no existeix la desagregació de l'endeutament de famílies i empreses i, per tant, únicament és disponible el del crèdit agregat del sector privat. Amb aquesta limitació, els panells del gràfic 20 resumeixen la seva trajectòria a Catalunya des dels anys vuitanta. Com pot observar-se, a primers dels anys noranta el volum del crèdit en relació amb el PIB català va assolir valors entorn del 5560%, indicatius d'unes condicions financeres més severes, amb tipus d'interès elevats. L'entrada a l'euro es destaca amb claredat al panell D, accentuant la tendència creixent que s'observava des de mitjan anys noranta, de manera que el crèdit al sector privat no financer a Catalunya, que se situava en el 75% del PIB el 1999, va saltar al 124% el 2006 i va arribar al seu màxim, del 165% del PIB el 2009, i si bé ha tingut lloc un cert ajust el 2010, en el quart trimestre d'aquest any encara se situava en el 163% del PIB. Una altra forma d'avaluar aquest pes de l'endeutament bancari, la subministren els panells B i C de l'esmentat gràfic, en el qual es reflecteixen els seus augments interanuals. En valors, si a la segona part dels anys noranta (a partir de 1998) el crèdit disponible a empreses i famílies catalanes va anar creixent entorn de 10-12.000 milions/any, entre el 2002 i el 2008 va mostrar un augment mitjà al voltant de 33.000 milions/any, abans de caure a només 3.000 milions el 2009 i mostrar un descens, de 1.000 milions, el quart trimestre del 2010. Mesurat aquest procés en taxes de creixement, s'ha passat d'un augment mitjà del crèdit entorn del 12,8% (1995-1999) al 17,6% (2000-2007),9 i a partir d'aquest moment, la seva menor progressió s'accentua: 22,6% el 2006, 15,6% el 2007, 7,1% el 2008, 0,9% el 2009 i una reducció, del 0,3%, el 2010.

Encara que part d’aquest creixement expressa canvis en la metodologia de comptabilització del crèdit bancari.

CatalunyaCaixa – Perspectives economia catalana

Gràfic 20. L’ajust a les noves condicions financeres: crèdit al sector privat a Catalunya1 A. Total en milers de milions d’euros

B. Variació anual en milers de milions d’euros

100 50

24,4 22,6

180 160

15,6

19,7 19,8 12,7

18,0 16,2 16,0

200

140 120

9,8

100

7,1

9,0 8,0 8,0

13,0

14,0

22,0

80 60

0,9

11 12

4 4 4 0

-1

40 20

1988 1989 1990 1991 1992 1993 -1,0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 -0,3

0 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

-5

1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 20,0 15,0 14,0

D. Percentatge del PIB2

4 4 4

-4

C. Variació anual en % 25

30 25

48 51 52 53 59 62 59 61 60 61 67 75 80 82 87 97 107 124 140 152 158 165 163

150

20 25 28 32 39 44 44 48 52 56 64 75 87 101 111 125 150 180

200

224

300

51 44

274

350

250

317 340 343 342

400

1. Nivells de crèdit en el darrer trimestre de cada any. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades del Banc d’Espanya.

En síntesi, el pes del deute bancari privat sobre el PIB català s'ha més que doblat la dècada dels dos mil, des d'un valor pròxim al 75% del PIB a primers de la dècada a més del 163% el 2010. En termes absoluts, vol això dir que s'ha passat d'uns 100.000 milions de deute privat, estrictament vinculat al crèdit, a prop de 343.000 milions de crèdit bancari el 2009, moment en el qual s'arriba al màxim i comença de manera lenta el procés de despalanquejament financer, fins a 342.000 milions el quart trimestre del 2010 i 336.000 el primer del 2011. Quadre 9. Crèdit intern al sector privat a Catalunya, a la resta d'Espanya i a Espanya. 2000-2010 En % del PIB de cada territori i canvi en punts percentuals

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Canvi 2000-10

Catalunya 80,0 81,8 86,4 96,6 107,1 123,9 139,9 151,9 158,4 165,7 62,9

Resta Espanya 91,0 94,3 98,7 103,9 113,8 134,4 156,6 170,8 175,2 176,4 168,9

Total Espanya 88,8 91,8 96,2 102,5 112,4 132,3 153,3 167,1 171,8 174,3 167,7

82,9

84,5

84,1

Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l'INE, de l'Idescat i del Banc d'Espanya.

48 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

2.3.2. El procés de recuperació de la crisi Entre els reptes que té plantejada l'economia catalana, no és pas el menor la recuperació dels nivells absoluts de capital físic i humà existents abans de la crisi. I, des d'aquest punt de vista, l'evolució de la formació bruta de capital fix fins al final del 2010 i la caiguda de l'ocupació fins al primer trimestre del 2011 anticipen que aquest procés de recuperació serà dilatat. A partir del 2012 es començaria el procés de creació neta de llocs de treball, amb avanços del nombre d’ocupats entre l’1 i el 2% durant la dècada

Els panells A i B del gràfic adjunt, resumeixen la previsible evolució de l'ocupació catalana en dues simulacions: la hipòtesi base i la hipòtesi alta. En la primera s'estipula un creixement del 0,0% el 2011 i de l'1,0% el 2012, segons les actuals previsions de CatalunyaCaixa, i de l'1,3% el 2013 i de l'1,4% el 2014 i anys següents. En la hipòtesi alta, després del 0,0% previst per al 2011, s'aposta per un avanç més gran de l'ocupació, de l'1,5% el 2012, l'1,7% el 2013 i el 2,0% el 2014 i anys següents. Com els gràfics esmentats mostren amb claredat, fins i tot en aquesta última situació, no seria més que a partir del 2017, quan comencés la creació neta d'ocupació per sobre els valors existents al principi de la crisi, el 2007, de manera que l'única diferència entre una hipòtesi i l'altra seria el valor final, negatiu en tots dos casos, el 2017 (una caiguda de 13.000 llocs de treball en la hipòtesi base, respecte del 2007, i de prop de zero en l'alta). La inversió productiva recuperaria avanços entorn del 3% a partir del 2012

De la seva banda, els panells C i D reflecteixen l'esperada dinàmica de la inversió productiva (en béns d'equipament i altres), amb les dues hipòtesis base i alta corresponents a un augment del 0,3% el 2011 i del 3,4% el 2012, d'acord amb les previsions de CaixaCatalunya, i del 3,1% el 2013 i anys següents (que correspon a la mitjana del període 2000-2004). La hipòtesi alta, després de l'avanç del 0,3% el 2011, postula un increment més elevat el 2012 (3,8%) i del 4,4% el 2013 i anys següents (que correspon a la mitjana del període 2000-2005). També, ambdues simulacions mostren uns resultats relativament semblants segons els quals no seria fins al 2019 que es tornaria a aconseguir un nivell d'inversió productiva que superés l'efectuada en el màxim històric del 2007.

La inversió total en construcció (noves residències, edificació no residencial, rehabilitació i obra pública) frenaria el procés de caiguda a partir del 2013

De la seva banda, per a la FBCF en construcció, la hipòtesi base implica caigudes del 6,4 i el 3,0% el 2011 i 2012, respectivament, i avanços del 0,1% el 2013, 3,0% el 2014 i el 5% el 2015 i anys següents, mentre que la hipòtesi alta parteix de la caiguda del 6,4% el 2011, i de -2,4% el 2012, 1,6% el 2013, 5,6% el 2014 i 2115 i 6% els anys següents. En el primer supòsit, la inversió total en construcció (panell E del gràfic 21), no recuperaria els valors previs a la crisi fins a la meitat de la pròxima dècada. Per comprendre aquest dilatat procés cal recordar que aquesta tipologia d'inversió va assolir màxims històrics no vistos mai en l'economia catalana just abans de la crisi, per la qual cosa el seu retorn, en termes reals, a aquests valors implica, necessàriament, un llarg procés, a mesura que el PIB agregat va augmentant. En el cas de la hipòtesi més expansiva, en canvi, a partir del 2020 ja s'haurien assolit aquells valors tan elevats, previs a la crisi.

CatalunyaCaixa – Perspectives economia catalana

Gràfic 21. L’impacte de la crisi en els factors productius: una perspectiva de mitjà termini1

-450

-3 -72 -206 -373

-450

-372

-350 -400

-325

-271

-300 -306 -322

-299

-340

-373

-400

-372

-306 -322

-350

-250

-209

-254

-250 -300

-140

-116

-150 -200

-162

-200

-51

-20

-100

-68

-51

-150

-16 -16

-50

-16 -16

-50

-100

100

B. Ocupació sota la hipòtesi alta2

100

A. Ocupació sota la hipòtesi base1

Canvi ocupació

Pèrdua acumulada 3

2017

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2019

2018

2017

2016

2015

2013

2014

2012

2011

2010

2009

2008

Canvi ocupació

2008

-500

Pèrdua acumulada

D. FBCF en béns d’equipament sota la hipòtesi alta4

C. FBCF en béns d’equipament sota la la hipòtesi base

100

99,6

98,4

97,7

97,7 95,4

95,4 92,6

91,3

89,8 87,5

87,1 84,5

83,8 80

81,9

80 80,1

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

109,0 102,8 86,3 81,4

2021

2022

2020

2019

2018

2017

72,7

76,8 2015

68,9 2013

2014

67,8

2011

2010

2009

2008

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026

2012

74,3 69,5

2016

91,5

94,1

97,0

100

83,1

74,3

69,5 67,4 67,5 69,5 71,6 73,8 76,0 78,3 80,6 83,0 85,5 88,1 90,7 93,5 96,3 99,1

94,1 83,1

110

115,5

F. FBCF en construcció sota la hipòtesi alta6 120

100

2009

2008

2018

2017

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

E. FBCF en construcció sota la hipòtesi base5

80,7

80,1

79,0 79,2

1. El càlcul de la recuperació de l'ocupació s'ha efectuat sense modificar l'estructura de ponderacions existents el primer trimestre del 2011. Per a l'ocupació, la hipòtesi base implica un creixement del 0,0% el 2011, de l'1,0% el 2012, 1,3% el 2013 i de l'1,4% el 2014 i any següents; 2. En la hipòtesi alta 0,0% per al 2011, 1,5% per al 2012, 1,7 per al 2013 i 2% per al 2014 i anys següents. 3. Per a la FBCF en béns d'equipament i altres, la hipòtesi base implica un creixement del 0,3% el 2011, del 3,4% el 2012, 3,1% el 2013 i anys següents (que correspon a la mitjana del període 2000-04); 4. En la hipòtesi alta 0,3% per al 2011, 3,8% per al 2012, 4,4% per al 2013 i anys següents (que correspon a la mitjana del període 2000-05). 4. Per a la FBCF en construcció la hipòtesi base implica un creixement del -6,4% el 2011, del -3,0% el 2012, 0,1% el 2013 i del 3,0% el 2014 i del 5% per al 2015 i anys següents; 4. En la hipòtesi alta -6,4% per al 2011, -2,4% per al 2012, 1,6% per al 2013 i 5,6% per al 2014 i 2115 i 6% per als anys següents. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l'INE i de l’Idescat.

CatalunyaCaixa – Monogràfic de mercat laboral comarcal

Requadre: “El mercat laboral durant la crisi a les comarques catalanes: una avaluació dels seus efectes i la situació actual” La crisi va afectar durament l’economia catalana, que va desaccelerar el ritme d’avanç del PIB des del 3,3% el 2007 fins al 0,1% el 2008, i va mostrar una davallada del 4,2% el 2009, de la qual es va recuperar parcialment el 2010, amb un avanç del 0,1%, i el 2011, amb un 1,1% previst per al conjunt de l’any. Aquesta forta reducció en el creixement (acumuladament, el PIB català va caure entorn del 6%) va tenir efectes superiors en el mercat de treball, amb una pèrdua d’ocupació entre el primer trimestre de 2008 al primer de 2011, mesurada per l’EPA, del 12,3%. Si l’impacte sobre l’ocupació es mesura en termes de l’afiliació total a la Seguretat Social (afiliats al règim general i al d’autònoms) el perfil que emergeix és el mateix: aquesta va caure d’un 4,2% interanual el darrer trimestre del 2008, i encara amb més intensitat el 2009, amb una davallada del 5,2%. El 2010 va moderar el ritme de caiguda fins al 0,8%, i les darreres dades disponibles corresponents al primer trimestre del 2011 mostren que els retrocessos continuen (-1,3%), si bé cal tenir en compte que els registres es troben esbiaixats per l’efecte de la Setmana Santa. Tot i això, tot apunta a que el final de la crisi ocupacional està molt proper, de forma que, segons les previsions de CatalunyaCaixa, el 2012 començaria la creació neta d’ocupació. A més a més, la recuperació en curs mostra diferències significatives tant des del punt de vista de la demanda (baix augment del consum privat, davallada de la despesa pública, moderada recuperació de la inversió productiva i fort augment de les exportacions de béns i serveis) com de l’oferta (més important recuperació de la indústria, continuació de la davallada a la construcció, caiguda en els serveis col·lectius i recuperació dels serveis privats, estimulats per la millora industrial exportadora i dels serveis turístics). Tanmateix, les especialitzacions productives de les comarques catalanes suggereixen que la millora, i la recuperació dels nivells d’ocupació previs a la crisi, serà molt distinta segons territoris, ateses les diferents vulnerabilitats existents al principi de la crisi. I no només per la seva especialització sectorial al principi de la recessió (en especial, la concentració en construcció i en alguns subsectors industrials) sinó per les conseqüències, en els propers anys, de la davallada que s’espera en el mercat de treball dels serveis col·lectius (oferts o no directament pel sector públic, però finançats total o parcialment per aquest). Per aquests motius, el present requadre pretén oferir una visió comarcal de l’evolució de l’ocupació durant la crisi (2008-2011), detallada per grans sectors productius i branques d’activitat, per tal de ressaltar els matisos regionals que s’escapen d’una visió agregada de Catalunya. El requadre s’estructura en tres apartats, exposant el punt de partida a l’inici de la crisi (primer apartat), l’evolució durant la crisi (segon apartat) i les conclusions (tercer apartat).

1. El biaix ocupacional a Catalunya a principis de 2008 i la seva dinàmica Per entendre el diferent impacte de la crisi del mercat de treball a comarca, el punt de partida ha de ser, necessàriament, l’avaluació de les fortaleses i/o vulnerabilitats dels diferents mercats de treball comarcals, és a dir, les distintes exposicions a aquells sectors més afectats per la crisi. Entre els elements a destacar en aquesta visió inicial s’hi troba, lògicament, el pes de l’afiliació a la construcció com un element determinant, però no solament aquest, sinó també el d’altres sectors vinculats al de la construcció residencial (en especial la branca manufacturera de producció de minerals no metàl·lics o de fabricació de mobles), així com altres branques dels serveis (com els transports, també molt directament vinculats a la construcció). Abans de passar a analitzar l’evolució del mercat de treball de les diferents comarques, convé ubicar els grans trets del conjunt català, per permetre ubicar adequadament la posició relativa de cada comarca. Prenent les dades d’afiliació comarcalitzables, en el primer trimestre de 2008, al principi de la recessió, l’afiliació total a Catalunya se situava en els 3.338 milers d’afiliats, amb una estructura ocupacional fortament terciaritzada (un 74,1% del total) i amb pesos de la construcció molt elevats en termes històrics (un 13,1% del total), mentre que la indústria aportava solament el 16,1% dels efectius (i el primari un baix 1,0%).

52 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

Quadre 1. Canvis a la crisi a l'afiliació de Catalunya. I/2008-I/2011 En milers, pesos i canvi relatiu en % i canvi en els pesos en punts percentuals

Valors absoluts I/2008

Pesos

I/2011

I/2008

Canvi 2008-2011

I/2011

En pesos (pp)

A. Detall per grans branques Primari

36.140

56.611

1,1

1,9

56,6

0,8

Indústria

559.919

476.397

16,8

16,1

-14,9

-0,7

Construcció

437.955

235.333

13,1

7,9

-46,3

-5,2

2.304.109

2.195.491

69,0

74,1

-4,7

5,1

Serveis

B. Detall per subbranques Primari

36.140

56.611

1,1

1,9

56,6

0,8

Energia

13.080

14.596

0,4

0,5

11,6

0,1

Manufactures

546.838

461.801

16,4

15,6

-15,6

-0,8

Construcció

437.955

235.333

13,1

7,9

-46,3

-5,2

Serveis turístics

806.428

755.566

24,2

25,5

-6,3

1,3

Altres serv. privats

954.152

880.958

28,6

29,7

-7,7

1,1

Serveis col·lec.

543.529

558.967

16,3

18,9

2,8

2,6

C. Detall per branques productives Agricultura Pesca Pr. Energètics Textil Cuir

35.061

33.369

1,1

-4,8

0,1

1.079

23.242

0,0

0,8

2.055,0

0,8

4.049

3.074

0,1

-24,1

0,0

50.808

35.203

1,5

1,2

-30,7

-0,3

2.861

3.140

0,1

9,8

0,0

Fusta

10.961

11.670

0,3

0,4

6,5

0,1

Alimentació

83.655

74.504

2,5

-10,9

0,0

Paper

62.573

51.265

1,9

1,7

-18,1

-0,1

Ref. petroli

1.090

1.078

0,0

-1,1

0,0

Química

54.722

51.374

1,6

1,7

-6,1

0,1

Cautxú

12.644

24.814

0,4

0,8

96,2

0,5

Altres min/no met.

23.943

15.521

0,7

0,5

-35,2

-0,2

Metall

101.285

96.295

3,0

3,2

-4,9

0,2

Elèctric

18.805

23.242

0,6

0,8

23,6

0,2

Mat/transp.

55.801

42.764

1,7

1,4

-23,4

-0,2

Diverses

67.692

30.931

2,0

1,0

-54,3

-1,0

Energia/agua

9.032

11.522

0,3

0,4

27,6

0,1

Altres serveis

156.267

162.032

4,7

5,5

3,7

0,8

Construcción

437.955

235.333

13,1

7,9

-46,3

-5,2

Comercio

592.484

552.951

17,7

18,7

-6,7

0,9

Transp.

193.811

174.374

5,8

5,9

-10,0

0,1

Hoteleria

213.944

202.615

6,4

6,8

-5,3

0,4

Finances Serv/Empreses AAPP

81.326

75.004

2,4

2,5

-7,8

0,1

516.640

463.250

15,5

15,6

-10,3

0,2

158.312

174.790

4,7

5,9

10,4

1,2

Educació

160.426

146.396

4,8

4,9

-8,7

0,1

Sanitat

224.791

237.781

6,7

8,0

5,8

1,3

6.108

6.298

0,2

3,1

0,0

3.338.122

2.963.832

100,0

-11,2

0,0

Personal dom. Catalunya

1. A partir del 2008 s’ha produït un canvi en la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques. Font: Departament d’empresa i ocupació.

Aquesta estructura ja apunta a que la crisi de la construcció serà rellevant per a l’ocupació catalana, així com la forta davallada de la demanda interna i exterior sobre el teixit industrial, però no subministra més que una foto molt parcial de les vulnerabilitats que s’havien acumulat. El quadre 1 resumeix millor aquesta situació inicial, dividint els grans sectors en branques que mostren exposicions diferents al canvi de

CatalunyaCaixa – Monogràfic de mercat laboral comarcal

la construcció i, en general, al canvi de cicle econòmic. De l’estructura existent al principi de la recessió es poden destacar els següents elements que feien el mercat de treball català especialment vulnerable a les modificacions operades per la crisi. En primer lloc, una concentració a la construcció, del 13,1% del total d’afiliats, molt més elevada que la mitjana històrica (entorn del 8/8,5%) i que ja mostrava el sobredimensionament del sector tot just al inici del període de recessió. A aquest important volum d’afiliats al sector de la construcció, cal afegir (vegeu el panell C del quadre indicat) l’existent en branques molt directament vinculades a aquesta activitat, que tenen importants concentracions territorials. Aquest és el cas de les indústries de la fusta, el suro i el moble (amb el 0,3% de l’afiliació total) i de les indústries de minerals no metàl·lics (0,7%), així com una part no menor dels transports (en total, un important 5,8% del total de l’afiliació catalana). En segon terme, una indústria que aportava vora el 17% de tota l’afiliació, un volum relativament contingut però que, també territorialment, té diferències molt rellevants. En l’àmbit dels serveis, en tercer lloc, es destaca l’important pes dels comercials i l’hoteleria, que poden assimilar-se als serveis turístics, que aportaven un 24,2% de tota l’afiliació al principi de la crisi, mentre que la resta de serveis privats generaven un 18,6%. Finalment, es destacava també un pes relativament important dels serveis col·lectius, amb més de 540.000 afiliats, un 16,3% del total. Què ha passat amb la crisi? En el context de les importants pèrdues d’afiliació (-11,2% en total), quines han estat les modificacions més rellevants de l’estructura ocupacional catalana? Les dues darreres columnes de l’esmentat quadre ofereixen informació d’aquest procés: davant la pèrdua de l’11,2% de l’afiliació total, la indústria va retrocedir del 14,9% i la construcció del 46,3%, mentre que el conjunt dels serveis mantenien una davallada més modesta, però significativa atesa la seva importància en el total de l’ocupació (-4,7%). En aquest marc, cal destacar la davallada (del 35,2%) de l’afiliació a la branca de producció d’altres minerals no metàl·lics, mentre que la de la fusta i mobles va avançar modestament i l’afiliació als transports va caure també de forma important (-10,0%). En l’àmbit industrial, del seu costat, i dins de la davallada esmentada del 14,9%, es destaca l’augment de les branques energètiques (tot i que el seu pes sobre el total és molt reduït) i la caiguda del 15,6% de les branques estrictament manufactureres. Finalment, i pel que fa als serveis, la caiguda mitjana del 4,7% es el resultat de trajectòries molt dissímils dels serveis turístics (-6,3%) i de la resta de serveis privats, bàsicament serveis empresarials, que retrocedeixen del 7,7%, mentre que els serveis col·lectius mostraren el perfil contrari, amb un augment del 2,8%, fins els vora 559.000 en total. Aquesta caracterització sectorial dels canvis més rellevants a l’afiliació a Catalunya a la crisi ja permet intuir quin serà el mapa de modificacions territorials operat. Aquelles comarques més concentrades en la construcció o la indústria hauran patit, a igualtat de comportament a la resta de sectors, una davallada més intensa en els seus mercats de treball. I el mateix pot afirmar-se de les comarques amb uns serveis més esbiaixats a la producció de serveis productius (els que hem anomenat, altres serveis al quadre citat), mentre que les comarques més turístiques, encara que també han experimentat el xoc de la crisi, sembla que l’haurien d’haver superat amb resultats menys dolents. Finalment, les comarques capitals de demarcació i aquelles on el sector públic ha estat expadint-se més els darrers anys, en especial en el sud del país, haurien d’haver absorbit el xoc ocupacional molt millor.

2. L’estructura ocupacional de les comarques catalanes a l’inici de la crisi: vulnerabilitats i fortaleses ocupacionals La comarca del Barcelonès, juntament amb la Segarra, el Gironès i el Baix Camp, són les úniques amb un pes dels afiliats a la construcció per sota de la mitjana catalana al principi del 2008 Pel que fa al pes relatiu dels afiliats a la construcció per comarques, sobresurt el fet que només quatre el tinguin inferior a la mitjana catalana10, situada en el 13,1% el primer trimestre del 2008. En concret, es tracta del Barcelonès, amb un pes dels afiliats del 8,2%, seguida de la Segarra (12,1%), el Gironès (12,3%) i el Baix Camp (12,9%). Fora d’aquestes quatre, la resta mostra pesos superiors a la mitjana de Catalunya (13,1%), destacant-se els casos de tres comarques al nord de Catalunya, la Cerdanya, el Pallars Sobirà i el Baix Empordà, amb pesos del 29,5, el 28,6 i el 26,9%, respectivament. A aquestes comarques s’hi uneixen el Solsonès, Bergadà, Pallars Jussà, Vall d’Aran i Alta Ribagorça, amb pesos també molt elevats, entre el 21 i el 24%. A l’altre extrem del país, el Baix Ebre (24,0%), la Terra Alta (22,0%) i el Montsià (21,0%) també mostren 10 Cal tenir en compte que la comarca del Barcelonès aglutina entorn del 40% de l’afiliació de Catalunya.

54 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

un pes relatiu molt concentrat en la construcció. Per tant, es va perfilant un conjunt de regions al nord i sud de Catalunya amb una estructura ocupaci0nal més esbiaixada cap a la construcció, a les quals cal afegir, encara amb pesos superiors al 20%, les comarques del Baix Penedès (22,9%), Garraf (20,8%), Garrigues (20,5%) i Baix Camp (20,1%). Mapa 1. Pes de l’afiliació a la construcció dins el total comarcal. I/2008 En % del total (les comarques amb pesos superiors a la mitjana en color)

Font: Departament d’empresa i ocupació. Les comarques amb un pes relatiu dels afiliats a la indústria superior a la mitjana catalana inclouen les comarques centrals, la majoria de les del Pla de Lleida, Terres de l’Ebre i eix Gironí i algunes del Camp de Tarragona Les comarques on el nombre d’afiliats a la indústria dins el total supera la mitjana de Catalunya, del 16,4% es poden alinear des del centre, amb la Segarra, la Conca de Barberà, l’Alt Camp, l’Alt Penedès i l’Anoia, amb un pes proper al 40%, fins al nord, amb la Garrotxa, el Pla de l’Estany, la Selva, Osona, Bages, Ripollès i les dues comarques del Vallès (Oriental i Occidental), totes elles amb pesos propers al 30%. A aquest grup nombrós de comarques cal afegir-hi, al sud, les del Priorat, Montsià i Terra Alta (pesos entorn del 20%), més algunes lleidatanes (Noguera, Urgell, Pla d’Urgell i Garrigues), centrals (Solsonès i Berguedà) i el Baix Llobregat i el Maresme, amb pesos entorn del 19%. Mapa 2. Pes de l’afiliació a la indústria dins el total comarcal. I/2008 En % del total (les comarques amb pesos superiors a la mitjana en color)

Font: Departament d’empresa i ocupació. Els afiliats dins les branques de serveis turístics van tenir un pes relatiu més elevat a les comarques de muntanya, les costaneres de l’eix gironí (Alt i Baix Empordà i la Selva), el Garraf i el Baix Penedès Quant a l’estructura ocupacional amb un major pes dels serveis privats, sobresurten les comarques de la Vall d’Aran, Barcelonès, Alt Empordà, Alta Ribagorça, Gironès i Baix Llobregat per mostrar un pes relatiu superior a la mitjana de Catalunya (52,7%). Tanmateix, dins el sector de serveis privats s’inclouen una gran

CatalunyaCaixa – Monogràfic de mercat laboral comarcal

varietat de branques d’activitat, i per això s’analitza l’estructura ocupacional amb un nivell de detall superior. Segons aquest, es pot observar que tant el Barcelonès com el Gironès coincideixen a tenir un pes relatiu superior de les branques de serveis empresarials (22,1 i 20,4%, respectivament) i d’intermediació financera (3,6 i 4,7%, respectivament), més elevats que la mitjana catalana (15,5 i 2,4%). Dins aquest grup, s’hi afegeixen el Vallès Occidental i el Tarragonès (14,1% ambdues), el Baix Llobregat (13,3%), el Garraf (12,4%), el Segrià (12,3%), Baix Penedès (11,9%), Baix Camp (11,8%), Berguedà (10,4%), Maresme (10,2%) i l’Alt Camp (10,1%), amb pesos de l’afiliació superiors al 10%. Mapa 3. Pes de l’afiliació als serveis d’immobiliàries i serveis empresarials dins el total comarcal. I/2008 En % del total (les comarques amb pesos superiors al 10% en color)

Font: Departament d’empresa i ocupació. En canvi, la Vall d’Aran, Alt Empordà i Alta Ribagorça coincideixen en mostrar pesos dels serveis turístics molt superiors al conjunt català (31,1, 14,3 i 24,0%, respectivament, davant el 6,4% de Catalunya). Cal afegir dins d’aquest grup amb un predomini dels serveis turístics les altres comarques de muntanya (Pallars Sobirà, amb un 18,5%, Cerdanya, amb un 17,4%, Alt Urgell, 11,9% i Pallars Jussà, 7,8%), juntament amb les costaneres de l’eix gironí (Baix Empordà, amb un 15,2% i la Selva, amb un 13,9%) i les costaneres del Garraf (11,4%) i el Baix Penedès (10,9%). Mapa 4. Pes de l’afiliació als serveis turístics dins el total comarcal. I/2008 En % del total (les comarques amb pesos superiors a la mitjana en color)

Font: Departament d’empresa i ocupació. Quant a les comarques amb una estructura ocupacional més concentrada en les activitats de comerç, es destaquen, per mostrar un pes relatiu superior al 20%, les del Pla de l’Estany (26,2%), Alt Empordà (23,8%), Baix Empordà (21,1%), Maresme (20,7%), Baix Camp (20,5%) i el Baix Llobregat (20,1%). Finalment, les comarques on els serveis públics i para públics aglutinen un pes més destacable, per sobre de la mitjana de Catalunya, situada en el 16,3%, coincideixen amb les quatre capitals de demarcació (Segrià, amb un 23,5%, Gironès, amb un 22,6%, Tarragonès, amb un 22,2% i Barcelonès, amb un 20,8%), juntament amb el Pallars Jussà (23,5%), on el pes relatiu de la branca de sanitat gairebé duplica la mitjana catalana. S’hi afegeixen la Ribera d’Ebre (16,2%) i el Baix Ebre (15,5%), que tancarien el grup de comarques amb pesos per sobre del 15%.

56 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

Mapa 5. Pes de l’afiliació als serveis públics i para públics dins el total comarcal. I/2008 En % del total (les comarques amb pesos superiors al 15% en color)

Font: Departament d’empresa i ocupació.

3. L’evolució de l’ocupació a les comarques catalanes durant la crisi La destrucció d’ocupació durant la crisi a Catalunya va mostrar una especial virulència en el sector de la construcció, amb una davallada acumulada del 46,3% dels afiliats a la Seguretat Social11 entre el primer trimestre del 2008 i el primer del 2011, que en valors absoluts correspon a una pèrdua propera a 203 milers d’efectius. La indústria va patir també una contracció dels seus treballadors, si bé d’ordre menor (-14,9%, i 84 milers), que es contraposa a l’avanç de l’11,6% dels afiliats al sector d’energia (1,5 milers). Quant als serveis, la caiguda acumulada va situar-se en el 4,7% (prop de 109 milers), on cal distingir la dels serveis privats (-7,0%) en contraposició a l’avanç dels afiliats en els serveis públics i para públics12, del 2,8%. Dins els serveis privats, els afiliats dins la branca d’immobiliàries i serveis empresarials van retrocedir del 10,3%, amb 53 milers menys, i els de les de transport i comunicacions del 10,0%, equivalent a 19 milers d’efectius. La intermediació financera va mostrar una caiguda dels seus afiliats del 7,8% el període esmentat, si bé en valors absoluts va ser de 6 milers, i la de comerç i reparacions, del 6,7%, amb prop de 40 milers d’efectius menys. Quant als serveis turístics, van mostrar un retrocés de 51 milers d’afiliats, corresponents al 6,3% en termes acumulats entre el primer trimestre del 2008 i el primer del 2011. Només la branca d’altres serveis i activitats socials va mostrar un augment dels afiliats del 3,7% (6 milers). Finalment, al sector primari es va reduir l’ocupació del 5,6% el període esmentat (2 milers). Aquestes diferències sectorials impliquen diferències comarcals significatives atenent la seva estructura ocupacional. Així, aquelles comarques amb un pes relatiu dels afiliats a la construcció, als serveis privats i/o la indústria estaran en una posició pitjor davant la crisi que aquelles altres amb un pes relatiu més elevat dins els serveis públics o l’energia. Per aquest motiu es detalla, tot seguit, l’estructura ocupacional de les comarques catalanes a l’inici de la crisi, el primer trimestre del 2008. Un cop coneguda la situació de partida, amb els pesos relatius sectorials en les afiliacions a la Seguretat Social per comarques, i tot distingint-ne algunes zones, com les de muntanya i comarques del nord, i les del sud, més vulnerables als sectors més afectats per la crisi (construcció i serveis turístics), s’analitza l’evolució entre el 2008 i el primer trimestre del 2011. Només les comarques del Vallès Occidental, Bages, Tarragonès, Alt Camp, Gironès, Conca de Barberà i Barcelonès van tenir una contribució de la construcció a la pèrdua d’afiliacions menor del 50% El sector de la construcció va tenir un protagonisme significatiu en la destrucció d’ocupació de moltes comarques catalanes. Així, si es compara la caiguda de la afiliació a la construcció amb la caiguda total dels afiliats per comarques, sobresurten els casos del Montsià i Baix Ebre, al sud, més el Baix Empordà, Selva, Solsonès i Vall d’Aran, al nord, més el Baix Penedès, Garraf, Baix Camp i Anoia, que són les comarques on les pèrdues ocupacionals han estat de major magnitud i coincideixen en ser les comarques amb un pes més elevat del sector de la construcció. És a dir, les majors pèrdues d’afiliats a la construcció d’aquestes comarques, unides al pes més elevat d’aquest sector dins la seva estructura ocupacional, han resultat en les 11

Els afiliats inclouen els de règim general més els treballadors autònoms. 12 Els serveis públics i para públics inclouen l’educació, la sanitat i les AA.PP.

CatalunyaCaixa – Monogràfic de mercat laboral comarcal

majors caigudes relatives de l’afiliació total d’aquests indrets. En l’extrem oposat, les comarques del Vallès Occidental (49,4%), Bages (49,3%), Tarragonès (49,0%), Alt Camp (47,9%), Gironès, (45,2%), Conca de Barberà (40,2%) i Barcelonès (36,8%) van tenir contribucions del sector de la construcció dins la pèrdua total d’afiliats de menor magnitud que la mitjana de Catalunya (51,1%), per bé que també van ser força significatives. Quadre 2. Aportació1 sectorial a la caiguda d’afiliacions a la Seguretat Social. I/2008-I/2011 Caiguda absoluta en valors absoluts i la resta en %

Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d' Aran Vallès Occidental Vallès Oriental Catalunya

Caiguda I/2008-I/2011 Absoluta Relativa -2.489 -12,6 -7.979 -15,8 -3.873 -9,0 -936 -13,1 -154 -10,0 -6.672 -17,1 -10.275 -14,2 -11.433 -16,4 -4.269 -15,0 -9.944 -20,7 -33.502 -11,0 -5.869 -21,2 -97.319 -9,5 -1.958 -14,8 -1.184 -15,7 -1.084 -12,3 -6.467 -16,4 -697 -10,6 -2.187 -9,1 -12.774 -12,1 -14.651 -11,0 -5.025 -21,6 -1.572 -11,6 -7.372 -11,5 -540 -11,9 -334 -12,5 -1.010 -8,0 -2.099 -14,0 -255 -9,4 -549 -8,5 -713 -6,7 -520 -5,2 -10.198 -10,2 -10.028 -16,5 -1.027 -16,5 -16.485 -13,2 -492 -12,3 -1.618 -11,3 -680 -12,6 -55.676 -14,2 -22.381 -14,6 -374.290 -11,2

PRIMARI 1,9 1,7 0,0 7,1 -6,5 -0,1 0,3 0,3 2,3 -0,1 -0,1 0,4 0,1 3,1 2,7 6,2 0,5 17,5 0,7 0,3 0,2 2,2 5,0 -2,1 5,5 7,7 3,5 1,2 26,6 19,3 8,4 6,6 2,3 -0,2 18,6 0,3 30,3 2,4 -0,6 0,0 -0,1 0,5

INDÚSTRIA 37,3 8,7 47,2 12,9 -5,7 37,0 46,3 6,7 -2,7 4,8 30,0 11,2 21,7 17,8 2,3 52,1 10,5 5,6 12,2 7,1 28,3 17,0 36,1 25,3 3,1 -3,2 25,2 0,3 13,0 61,8 46,0 43,3 7,5 16,1 30,0 2,9 18,8 -0,9 2,0 29,1 24,5 21,4

ENERGIA 2,2 0,2 0,5 -1,3 1,9 0,2 1,0 -2,5 -1,7 0,8 -0,1 -0,7 -0,9 -0,2 0,9 3,2 0,2 0,3 -0,8 -0,6 -0,3 -0,8 -0,1 -0,5 -0,1 1,5 0,1 -0,2 0,0 -3,8 -0,8 0,0 -1,4 0,5 -1,6 -0,4 0,2 2,3 -0,1 0,2 0,1 -0,4

CONSTRUCCIÓ 47,9 52,0 69,7 64,3 118,7 51,3 49,3 67,3 81,1 58,8 58,7 64,4 36,8 67,0 80,2 40,2 69,8 76,5 81,5 45,2 66,0 58,2 64,7 56,5 84,8 101,7 81,3 65,3 88,1 65,2 97,8 66,5 72,1 54,9 68,8 49,0 69,7 76,0 89,0 49,4 52,8 51,1

Total 10,7 37,5 -17,4 17,0 -8,4 11,6 3,2 28,2 21,0 35,6 11,5 24,7 42,3 12,3 13,9 -1,7 18,9 0,1 6,6 48,1 5,8 23,4 -5,7 20,8 6,6 -7,7 -10,1 33,4 -27,7 -42,5 -51,5 -16,4 19,5 28,8 -15,8 48,2 -19,0 20,1 9,8 21,4 22,7 27,4

SERVEIS Públics -9,9 -5,0 -23,4 -6,1 -30,0 -5,4 -20,9 -7,3 -5,0 -3,3 -2,9 -10,4 0,0 -9,9 -1,7 -8,9 -3,8 -20,6 -9,3 -7,4 -27,6 -7,5 -16,3 -6,8 -21,2 -17,8 -20,5 1,5 -37,3 -34,0 -43,1 -19,7 -4,5 -0,9 -6,4 -2,3 -17,8 -6,4 -14,9 3,8 -4,7 -3,9

Privats 20,6 42,5 6,0 23,1 21,6 17,0 24,2 35,5 26,0 38,9 14,4 35,1 42,3 22,2 15,6 7,2 22,7 20,7 15,9 55,5 33,4 30,9 10,6 27,6 27,9 10,1 10,4 31,9 9,6 -8,6 -8,3 3,3 23,9 29,7 -9,4 50,5 -1,2 26,5 24,7 17,6 27,4 31,3

1. En positiu impliquen aportacions positives a la pèrdua d’ocupació, en negatiu impliquen que van augmentar els afiliats durant la crisi. Font: Departament d’empresa i ocupació

Les comarques del nucli central de Catalunya (Solsonès, Bages, Osona, Anoia, Segarra, Conca de Barberà, Alt Camp, Alt Penedès, Vallès Occidental i Vallès Oriental), juntament amb les de la corona metropolitana (Barcelonès, Baix Llobregat), les gironines del Ripollès i Pla de l’Estany, i el Maresme, la Noguera i la Ribera d’Ebre van tenir contribucions del sector industrial a la pèrdua d’afiliacions més elevades que la mitjana de Catalunya Pel que fa al sector industrial, els retrocessos més elevats dels afiliats entre el primer trimestre del 2008 el primer del 2011 es van donar al centre de Catalunya. En concret, a les comarques del Solsonès (23,4%), Bages (-22,4%), Anoia (-20,4%) i Vallès Occidental (-16,9%), a les quals s’hi van afegir, dins la corona metropolitana, les

58 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

del Barcelonès (-20,6%) i Baix Llobregat (-16,5%), i dins la demarcació de Tarragona, Ribera d’Ebre (-38,6%), Montsià (-17,3%) i Baix Penedès (-17,1%). Finalment, Noguera (-21,1%) i Maresme (-18,1%) també van mostrar retrocessos més intensos que la mitjana catalana (-15,6%). Si es comparen aquestes caigudes amb els pesos que tenien dels afiliats a la indústria dins el total al principi del 2008, explicats més amunt, s’obté la contribució d’aquest sector a la pèrdua ocupacional de cada comarca. Segons aquesta, la Ribera d’Ebre i la Conca de Barberà van tenir les majors aportacions del sector, del 61,8 i el 52,1%, respectivament, més que duplicant la mitjana catalana, del 21,4%. Hi segueixen l’Alt Penedès, Bages, Ripollès i Segarra, amb aportacions superiors al 40%, i seguidament, l’Alt Camp, Anoia, Noguera, Baix Llobregat i Solsonès, amb una contribució lleugerament inferior, però per sobre del 30%. En darrer lloc, el Vallès Occidental, Maresme, Osona, Pla de l’Estany, Vallès Oriental i Barcelonès, amb aportacions del sector industrial entre el 22 i el 30%. En resum, un conjunt de comarques que ocupen el centre del país, juntament amb les de la corona metropolitana i les del Ripollès i Pla de l’Estany al nord, la Noguera a l’oest, la Ribera d’Ebre al sud i el Maresme a la costa, totes elles amb una aportació del sector industrial a la pèrdua d’afiliats per sobre de la mitjana catalana, si bé en tots els casos, llevat de la Conca de Barberà, de menor intensitat que la contribució de la construcció. Les comarques de muntanya, les de l’eix de Girona (excepte el Gironès) i les del litoral català (excepte el Montsià i les comarques metropolitanes del Barcelonès i Baix Llobregat), juntament amb el grup de la Segarra, Conca de Barberà, Garrigues i Priorat van tenir una contribució dels serveis turístics dins la pèrdua d’afiliacions més alta que la mitjana de Catalunya, ... Quant als serveis privats, les comarques que van tenir retrocessos dels afiliats entre el primer trimestre del 2008 i el primer del 2011 més intensos que la mitjana catalana (-7,0%) s’agrupen en un conjunt de comarques del centre (Vallès Oriental, Bages, Berguedà, Osona i Anoia), de la costa (Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Selva, Maresme, Garraf, Baix Penedès, Tarragonès, Baix Camp, Baix Ebre, Montsià, i lleidatanes (Pla d’Urgell, Garrigues i Pallars Jussà). Com s’ha comentat anteriorment, els serveis privats recullen una gran diversitat de branques d’activitat, i resulta necessari fer l’anàlisi amb un nivell més detallat. Segons aquest, les comarques del centre abans esmentades (Vallès Oriental, Bages, Berguedà, Osona i Anoia), juntament amb el Baix Camp, Montsià i Baix Ebre van coincidir en mostrar una davallada més intensa de la branca de comerç i reparacions, mentre que al Gironès hi va sobresortir la branca d’immobiliàries i serveis empresarials. Tota la resta de comarques es va caracteritzar per una davallada en els afiliats als serveis turístics, que, fins i tot en alguns casos, va ser molt significativa. Es destaquen els de l’Alta Ribagorça, Vall d’Aran i Pallars Sobirà, dins les comarques de muntanya, juntament amb l’Alt i Baix Empordà i Selva, dins les gironines, i el Tarragonès, per tenir una aportació d’aquesta branca d’activitat dins la pèrdua ocupacional comarcal molt superior a la mitjana de Catalunya, entorn del 13%. ...i les del Gironès, Barcelonès, Urgell, Tarragonès i Alt Camp van destacar-se també per l’elevada contribució de la branca d’immobiliàries i serveis empresarials, per sobre del 13,5% de Catalunya Un grup de cinc comarques es va destacar per l’elevada aportació de la branca de serveis empresarials a la pèrdua d’afiliacions entre el primer trimestre del 2008 i el primer del 2011. Aquestes van ser, en primer lloc, el Gironès i el Barcelonès, amb aportacions del 39,3 i el 27,1%, respectivament, molt superiors a la mitjana catalana, del 13,5%. Hi segueixen l’Urgell (18,1%), el Tarragonès (17,4%) i l’Alt Camp (13,5%), mentre que la resta de comarques va tenir una contribució d’aquesta branca d’activitat de menor magnitud que la mitjana de Catalunya. Un conjunt de comarques (Ripollès, Priorat, Ribera d’Ebre, Alta Ribagorça, Maresme, Alt Penedès, Pallars Jussà, Bages, Garrigues, Pla de l’Estany i Segarra) han tingut una aportació positiva i significativa dels serveis públics i para públics en la contenció de les pèrdues d’afiliats Finalment, cal destacar l’important paper que han tingut les branques dels serveis públics i para públics per suavitzar la caiguda ocupacional durant la crisi, cosa que és especialment significativa en algunes comarques, on l’aportació positiva d’aquestes branques dins la pèrdua total ha superat el 20% (davant el 3,9% de mitjana de Catalunya). Es tracta del Ripollès, Priorat, Ribera d’Ebre, Alta Ribagorça, Maresme, Alt Penedès,

CatalunyaCaixa – Monogràfic de mercat laboral comarcal

Pallars Jussà, Bages, Garrigues, Pla de l’Estany i Segarra. Gairebé totes, exceptuant-ne el Bages i el Pallars Jussà han acabat mostrant pèrdues totals dels afiliats de menor intensitat que la mitjana catalana.

3. Conclusions Des de l’inici de la crisi, el mercat laboral català ha perdut entorn de 400.000 afiliats a la Seguretat Social, incloent-ne tant el règim general com l’especial dels treballadors autònoms. El detall d’aquesta pèrdua ocupacional ha estat força heterogeni per tot el territori català, a causa de les diferents estructures ocupacionals existents, que han situat les comarques en un millor o pitjor punt de partida a l’hora d’afrontar la crisi. Així, les comarques dels extrems del país (les de muntanya, les costaneres de Girona i algunes de les tarragonines) han tingut un major pes de la construcció i dels serveis turístics en els afiliats, cosa que ha fet que tinguessin les majors destruccions d’ocupació entre el primer trimestre del 2008 i el primer del 2011. Les comarques situades en el centre del país, com el Solsonès, Bages, Osona, Anoia, Segarra, Conca de Barberà, Alt Camp, Alt Penedès, Vallès Occidental i Vallès Oriental, juntament amb les de la corona metropolitana (Barcelonès, Baix Llobregat), les gironines del Ripollès i Pla de l’Estany, i el Maresme, la Noguera i la Ribera d’Ebre es van caracteritzar per la seva estructura ocupacional més centrada en la indústria, cosa que ha fet que aquest sector tingués un elevat protagonisme en les pèrdues d’afiliats. Algunes d’aquestes comarques s’han beneficiat del pes relatiu més elevat dels afiliats als serveis públics i para públics (casos del Ripollès, Priorat, Ribera d’Ebre, Alta Ribagorça, Maresme, Alt Penedès, Pallars Jussà, Bages, Garrigues, Pla de l’Estany i Segarra), cosa que ha contingut les pèrdues d’afiliats. Així doncs, sobresurten tres grups de comarques on les caigudes acumulades dels afiliats entre el primer trimestre del 2008 i el primer del 2011 han estat relativament més suaus que a la resta. D’una banda, un grup de comarques de l’interior i de ponent, format per la Segarra, Ribera d’Ebre, Priorat, Segrià i Garrigues, que van tenir retrocessos entorn del 5 i el 10%, de menor intensitat que la mitjana catalana (-11,9%). En segon lloc, un grup de comarques gironines, el Ripollès, Pla de l’Estany i Garrotxa, amb retrocessos entorn del 8%, i, finalment, el grup de comarques properes a la corona metropolitana, format per l’Alt Penedès, Barcelonès i Baix Llobregat, amb retrocessos entorn del 9,8%. A aquests grups s’hi uneix l’Alta Ribagorça, amb un retrocés del 10%. Gràfic 1. Caiguda acumulada I/2008-I/2011 de l’afiliació per comarques En % 0 -5 -10 -15 -20

Segarra Ripollès Pla de l'Estany Ribera d'Ebre Alt Penedès Garrotxa Priorat Barcelonès Alta Ribagorça Segrià Garrigues Maresme Baix Llobregat Urgell Osona Noguera Catalunya Pallars Jussà Gironès Terra Alta Conca de Barberà Pallars Sobirà Val d' Aran Alt Camp Alt Urgell Tarragonès Pla d'Urgell Vallès Occidental Bages Vallès Oriental Berguedà Baix Ebre Cerdanya Alt Empordà Baix Camp Garraf Solsonès Selva Anoia Baix Empordà Baix Penedès Montsià

-25

Font: Departament d’empresa i ocupació.

I/2008 PRIMARI INDÚSTRIA ENERGIA CONSTRUCCIÓ Total 717 6.849 191 2.544 9.452 1.215 4.902 379 9.625 34.236 874 13.991 57 5.671 22.549 546 880 64 1.423 4.238 75 40 7 412 1.011 555 12.081 173 6.917 19.312 926 21.198 1.376 11.019 37.739 1.252 8.606 891 14.062 45.081 1.481 3.158 124 6.828 16.918 850 4.388 314 12.939 29.628 561 61.039 584 45.205 197.253 272 3.855 140 6.325 17.048 640 126.521 3.945 103.193 1.025.899 615 2.349 92 3.086 7.099 357 242 33 2.232 4.698 463 3.915 43 1.327 3.058 132 4.707 116 8.182 26.291 1.427 1.186 88 1.351 2.525 522 8.351 42 3.841 11.164 804 10.452 524 13.084 81.114 1.044 22.937 220 20.919 88.219 1.222 4.928 239 4.872 11.955 2.025 2.690 30 2.568 6.254 1.870 19.090 148 9.140 33.990 570 255 29 1.001 2.675 227 121 13 756 1.551 557 3.870 88 2.216 5.899 1.357 2.824 246 2.763 7.779 531 594 5 522 1.073 714 879 36 1.255 3.611 401 2.974 77 1.694 5.496 939 4.623 17 1.219 3.261 4.804 7.701 561 15.243 71.437 755 15.570 206 11.220 33.070 679 1.318 35 1.486 2.715 542 12.753 641 18.691 92.113 1.059 748 28 885 1.295 1.055 2.933 144 2.668 7.521 34 111 19 1.160 4.094 442 95.967 696 54.258 241.399 1.029 45.242 419 24.153 82.388 36.140 546.838 13.080 437.955 2.304.109

Quadre A1. Afiliacions per sectors i subsectors a Catalunya. I/2008 i I/2011 SERVEIS Públics Privats 2.003 7.449 4.668 29.568 4.504 18.045 1.028 3.210 134 877 4.613 14.700 9.235 28.503 9.838 35.243 4.405 12.513 4.806 24.822 33.191 164.063 2.551 14.497 262.409 763.491 1.707 5.392 865 3.833 711 2.346 5.710 20.581 729 1.795 2.442 8.722 23.946 57.168 22.152 66.067 2.026 9.928 1.163 5.091 8.128 25.862 1.065 1.609 296 1.255 1.254 4.645 1.165 6.615 291 782 1.053 2.558 1.173 4.323 574 2.687 23.479 47.958 4.839 28.231 667 2.048 27.630 64.483 211 1.084 1.383 6.139 669 3.425 48.620 192.779 16.197 66.191 543.529 1.760.580 19.752 50.357 43.143 7.151 1.545 39.038 72.258 69.891 28.509 48.119 304.643 27.639 1.260.198 13.241 7.562 8.806 39.428 6.577 23.919 105.978 133.339 23.216 13.566 64.238 4.530 2.668 12.629 14.970 2.725 6.495 10.642 10.060 99.748 60.821 6.233 124.740 4.015 14.322 5.418 392.762 153.231 3.338.122

SUMA 669 1.081 874 480 85 559 900 1.217 1.384 856 588 251 476 553 325 396 98 1.305 508 769 1.014 1.113 1.946 2.024 540 201 521 1.331 463 608 341 905 4.568 772 488 487 910 1.016 38 414 1.052 34.126

5.921 4.211 12.165 759 49 9.614 16.442 7.836 3.271 3.908 50.976 3.195 100.498 2.000 215 3.350 4.025 1.147 8.085 9.546 18.795 4.074 2.123 17.225 238 132 3.615 2.818 561 539 2.646 4.398 6.938 13.955 1.010 12.275 656 2.948 98 79.787 39.757 461.801

136 364 37 76 4 160 1.277 1.176 198 236 626 181 5.076 97 22 8 100 86 60 603 261 278 31 186 30 8 87 251 5 57 83 17 705 160 52 712 27 106 20 604 393 14.596

1.352 5.475 2.970 821 229 3.492 5.955 6.369 3.367 7.091 25.546 2.546 59.113 1.775 1.282 892 3.671 818 2.059 7.314 11.252 1.946 1.550 4.976 543 416 1.395 1.392 297 897 996 873 7.888 5.719 779 10.617 542 1.438 555 26.781 12.344 235.333

PRIMARI INDÚSTRIA ENERGIA CONSTRUCCIÓ Total 9.185 31.247 23.224 4.079 1.024 18.541 37.409 41.860 16.020 26.084 193.405 15.597 975.231 6.858 4.534 3.076 25.067 2.524 11.020 74.972 87.366 10.780 6.344 32.455 2.639 1.577 6.001 7.079 1.144 3.845 5.863 3.347 69.451 30.187 2.877 84.164 1.388 7.196 4.027 229.500 77.304 2.195.491

I/2011 SERVEIS Públics 2.248 5.067 5.411 1.085 180 4.974 11.387 10.678 4.616 5.135 34.155 3.160 262.444 1.901 886 808 5.954 873 2.646 24.896 26.197 2.404 1.420 8.631 1.180 356 1.461 1.133 386 1.240 1.481 677 23.934 4.933 732 28.005 298 1.486 770 46.495 17.244 558.967 Privats 6.937 26.180 17.813 2.994 844 13.567 26.022 31.182 11.404 20.949 159.250 12.437 712.787 4.957 3.648 2.268 19.113 1.651 8.374 50.076 61.169 8.376 4.924 23.824 1.459 1.221 4.540 5.946 758 2.605 4.382 2.670 45.517 25.254 2.145 56.159 1.090 5.710 3.257 183.005 60.060 1.636.524 17.263 42.378 39.270 6.215 1.391 32.366 61.983 58.458 24.240 38.175 271.141 21.770 1.162.879 11.283 6.378 7.722 32.961 5.880 21.732 93.204 118.688 18.191 11.994 56.866 3.990 2.334 11.619 12.871 2.470 5.946 9.929 9.540 89.550 50.793 5.206 108.255 3.523 12.704 4.738 337.086 130.850 2.963.832

SUMA