96
• Els Drets humans neixen asso· ciats al concepte de ciutadania, en un sentit incloent, doncs entenem que tota persona és ciutadana i, per tant, tota persona ha de tenir els seus drets. Lamentablement avui dia anem cap a un concepte de ciutadania excloent, amb arguments que parlen de persones “ciutadanes” i “no ciutadanes”. Tota persona que visqui a un territori és ciutadana i, per tant, ha de tenir el mateix dret que qualsevol altre als drets i a les llibertats.
Les cinc fases dels Drets humans Per entendre els Drets Humans hem de tenir en compte els diferents moments històrics pels que han passat des de la seva creació. En el seu primer moment històric, van ser uns valors reivindicats per les elits (clergat, noblesa i burgesia). Arribat el moment, aquests estaments van transformar aquests valors en formes jurídiques, fet que els aportà legitimitat per ser exigits en un tribunal, per exemple. Aquestes elits entenien que no es tractava de privilegis sinó de drets inherents. En una segona etapa, trobem la generalització d’aquests drets. Eren no només per a les elits, sinó que
L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2015
es van fer extensius a tots els sectors socials, convertint-los en drets universals. Posteriorment, en una tercera etapa, es pren consciència que no es poden deixar els Drets humans a mans dels estats, doncs, donat el cas, els estats podrien restar imparcialitat a la seva aplicació (i ometre'ls en benefici propi). Per evitar que això passés es va promoure la universalització d’aquests drets i es van buscar mecanismes pels que es pogués sancionar els estats que no estiguessin garantint aquests drets, per així poder acudir a instàncies internacionals. La quarta etapa es dóna quan es constata el fet que hi ha col·lectius que haurien d’estar especialment protegits. Són els col·lectius vulneralitzats o, mal dit, col·lectius “especialment vulnerables”. Amb el s. XXI s’inaugura una nova etapa en matèria de Drets humans, que es podria qualificar com etapa d’interacció. Durant aquest procés sorgeix un concepte fonamental que és el de Drets humans emergents. Aquest concepte trenca amb la concepció que l’estat ens està concedint drets. Hem d’aprendre que els Drets humans són conquestes nostres, hem de posar-los-hi valor i enfrontar-nos a l’estat quan aquest vulgui desmantellar-los.
Els Drets humans avui dia: algunes consideracions Avui dia hem de sacsejar els fonaments sobre els quals se sostenem els Drets humans per destruir-los i tornar a construir-los realment des del punt de vista de les conquestes socials. En aquesta deconstrucció, el diàleg ha de ser la base i el nostre principal aliat per construir els fonaments de les nostres societats. Aquest diàleg ens ha de servir per identificar alguns mites que existeixen al voltant dels Drets humans, i començar a qüestionar-los. • No podem entendre els Drets humans fora de la democràcia. El que realment sustenta i dota de garanties als Drets humans és el concepte de democràcia, entès com un sistema de valors. L’aplicació i el respecte dels Drets humans és un dels principals indicadors de la salut democràtica que existeix en un territori. Uns drets humans aplicats, òbviament, a totes les persones que l’habiten. • El concepte de societat nacional. És important destacar que en matèria de Drets humans no es parla de nacionalitats. Hem de tenir en compte que qualsevol persona que es trobi a un territori concret, sigui quina sigui la seva condició, haurà de tenir garantits una sèrie de drets.
97
Per aquesta raó no hi ha cap tractat de Drets humans que parli de nacionalitats, sinó que parlen de garantir els drets a totes les persones que es trobin sota jurisdicció d’un estat, persones nacionals o estrangeres. • El concepte d’identitat. Totes les persones posseeixen identitats múltiples, i aquesta és una riquesa en matèria de Drets humans. • El paper de l’Estat. En matèria de Drets humans, l’Estat ha d’existir, però ha de ser un estat just que garanteixi els Drets humans. Tot i així, l’Estat no atorga els drets, ha de garantir-los. Ens podem trobar amb la situació que l'Estat, que és qui ha de garantir els drets, sigui qui els violi. En aquest cas, hem d”exigir que no ho faci. De fet, el gran repte del s. XXI és identificar i denunciar la violació dels Drets humans no només per acció, sinó també per omissió. • No tot correspon a les autoritats. Com a societat, tenim obligacions. La primera és conèixer i aplicar els Drets humans com a forma de vida. La societat ha de ser conscient dels drets que té i ens hem d’implicar personalment. • Drets individual vs. drets col· lectius. És un tema molt recurrent i que pot portar a error. Considerem