Issuu on Google+

Memòria 2013

Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme i xenofòbia.

   


Índex    

Introducció ............................................................................................... p.2 Anàlisis de les Dades Totals ………………………………………………. p.3 Anàlisi de les situacions de racisme………………………………………...p.6 Anàlisi dels Casos. Situacions de racisme assumides i denunciades pel SAiD ……………………………………………………………………. ..p.8  Dades per tipologia o Racisme Institucional .................................................................... p.20  Cossos de seguretat pública ............................................ p.20 - Relat de casos ...................................................... p.26  Discriminació en drets socials i drets laborals ................ p.29 - Relat de casos ...................................................... p.36 o Racisme Social ........................................................................... p.39  Accés als drets no bàsics i seguretat privada ................ p.39 - Relat de casos ..................................................... p.48  Extrema Dreta i delictes d’odi ......................................... p.52  Estudi perfil de la víctima o Introducció ................................................................................... p.55 o Metodologia .................................................................................. p.55 o Anàlisi de les dades ..................................................................... p.57 1. Tipus de denúncia ........................................................... p.57 2. Sexe ................................................................................ p.61 3. Edat ................................................................................. p.61 4. Població de residència .................................................... p.62 5. País de naixement ........................................................... p.63 6. Nacionalitat ....................................................................... p.64 7. Temps d’estada a l’Estat espanyol .................................. p.65 8. Situació administrativa ..................................................... p.65 9. Permís de residència ....................................................... p.70 10. Nivell d’estudis ................................................................. p.71 11. Xarxa familiar .................................................................. p.72 12. Habitatge ......................................................................... p.72 13. Feina ................................................................................ p.73 14. Coneixement ................................................................... p.73 15. Ajuda psicològica ............................................................. p.77 16. Consulta altres serveis ..................................................... p.77 17. Accés a SOS Racisme..................................................... p.78 o Conclusions .................................................................................. p.78

1 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Memòria 2013. Dades Generals Introducció El Servei d’Atenció i Denúncia per a les víctimes de racisme i xenofòbia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya, és un servei gratuït, per donar resposta a aquelles persones, grups i col·lectius que hagin estat víctimes de fets i comportaments racistes o xenòfobs, així com informar a aquests col·lectius dels seus drets i de les possibilitats que tenen per evitar que se’ls vulnerin, amb una perspectiva inclusiva en l’àmbit social. La finalitat per tant del SAiD és la restitució dels drets i de la dignitat de les persones que han estat víctimes d’actes racistes o xenòfobs. Són moltes les persones que pel seu origen, color de pell, cultura... pateixen agressions de caire racista i que són discriminades en diferents àmbits de la nostra societat. De les persones que atenem, un percentatge important es troba en una situació de vulnerabilitat marcada, agreujat per les dificultats del fet migratori i el context de desigualtat: temes legals i d’estrangeria, rebuig social, tracte desigual en les administracions, precarietat laboral, por i desconfiança de les institucions, manca de coneixement de l’entorn, dificultats idioma, etc...; a les que cal sumar el seu estat d’indefensió com a víctima. Cal tenir en compte doncs aquesta realitat a l’hora de definir la forma de treball amb les persones ateses ja que la majoria d’elles requereixen un acompanyament, especialment al principi del procés.

El SAiD, en els seus més de 20 anys de funcionament, ha atès a més de 7.000 persones.

Al Servei atenem demandes de diferents continguts i que en moltes ocasions reclamen un assessorament per la nostra part, previ a una posterior derivació. Entre les demandes també es contemplen les situacions de discriminació racista, aquestes corresponen a l’àmbit d’actuació específic del nostre servei. La metodologia utilitzada en aquesta Memòria del Servei es planteja, doncs, tenint en compte inicialment la totalitat de demandes rebudes al llarg de l’any, en segon lloc, s’analitzen les situacions de racisme rebudes (que formen part del total de demandes) ja siguin denunciades o no. I en tercer lloc aquelles situacions denunciades que passen a ser casos del SAiD. Dins d’aquest tercer bloc hem de diferenciar per un costat els casos nous acceptats al llarg de tot l’any 2013 i per un altre, els casos que s’han iniciat en anys anteriors però que es mantenen oberts pendents de resolució durant l’any 2013 i que per tant han precisat d’un seguiment.

2 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Anàlisi de les Demandes Totals Al llarg de l’experiència dels últims 5 anys, on el context de crisi ha afectat també en la manera de manifestar-se el racisme, considerem necessari donar visibilitat a totes aquelles situacions de racisme, malgrat aquestes no comportin una denúncia, ja que evidencien una problemàtica, tant pel que suposa donar contingut i rellevància al problema, com la motivació per no fer públic aquest tipus de vulneracions de drets. És per això, que incorporem a l’estudi una nova variable que fins ara no contemplàvem, les situacions de racisme detectades i que no han estat denunciades, dada que considerem important per proporcionar visibilitat a les situacions de racisme que es produeixen quotidianament. Aquesta nova variable pretén posar en relleu la magnitud real d’aquesta problemàtica. Fins ara només es contemplaven aquelles situacions de racisme que havien estat denunciades, és a dir aquelles amb les que iniciem un procés per a la resolució del conflicte des de diferents vies. En els últims anys hem pogut observar que si només analitzem els casos que s’assumeixen com a denúncies correm el risc de perdre informació rellevant. El fet que algunes víctimes no vulguin continuar el procés de la denúncia no és quelcom novedós; aquesta qüestió sempre ha estat present en aquest tipus de discriminació per la indefensió de les víctimes i el context de vulnerabilitat que les envolta. És ara, però, que amb la crisi s’ha evidenciat d’una manera clara.

Per tant, dins d’aquest bloc centrarem l’anàlisi en la totalitat de les demandes que hem atès al llarg d’aquest any, contemplant tres variables bàsiques sobre les que fonamentem l’estudi: -

Les demandes que arriben al Servei però no tenen un contingut racista. Les demandes que plantegen una situació que es pot considerar de racisme, però que no són denunciades i per tant no s’assumeixen com a cas pel Servei. Les situacions de racisme que són denunciades i assumides pel nostre Servei, i que anomenem com a casos assumits.

Tal i com hem mencionat anteriorment, al SAiD es reben demandes amb diferents tipus de problemàtiques, a les que prestem informació i assessorament en aquelles situacions que ho permeten i derivem a recursos especialitzats quant el tema ho requereix. I evidentment, atenem de manera especialitzada: aquelles situacions de racisme que formen part del nostre àmbit d’actuació i que assumim com a casos. Ens centrem en primer lloc, en totes aquestes demandes que han requerit del nostre Servei i en la seva classificació genèrica segons els tipus d’assessorament.

Tipologia dels assessoraments Serveis privats Assessorament Jurídic Assessorament Estrangeria Drets Socials Laboral Casos de racisme gestionats

10 135 46 21 16 215 Total Demandes 443

3 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Com mencionàvem, malgrat el contingut de les demandes ateses és divers podem establir una classificació genèrica en funció de l’assessorament realitzat adequat a la problemàtica exposada. Aquesta classificació planteja temes que tenen a veure amb tràmits relacionats amb l’accés a serveis privats; problemàtiques vinculades a l’accés a serveis socials prestats per l’administració pública; i problemàtiques en l’àmbit laboral. Una altra tipologia, són les demandes que tenen relació amb l’entramat jurídic, majoritàriament respecte a la via penal. I per últim, dins d’aquest bloc també aquelles denúncies relacionades amb la situació administrativa de les persones immigrades. Al gràfic 1 podem veure la distribució en percentatges de la totalitat de les demandes ateses durant l’any, i deixant de banda el 49% dels casos gestionats (casos anys anteriors i casos nous) que seran motiu d’anàlisi posteriorment, ens trobem que una gran part, el 30% de les demandes corresponen a l’assessorament en temes jurídics. Cal remarcar, per tant, la tasca d’assessorament que realitzem des del Servei adreçada a les demandes rebudes i el treball que suposa la incorporació dels casos nous. També el seguiment i la feina continuada respecte als casos ja assumits en anys anteriors, i tal com es visualitza al gràfic 1, la suma de la resta de tipologies dins aquesta classificació, un total del 51%, és centren en proporcionar informació i assessorament a les persones afectades.

Gràfic 1

Atenció i Assessorament realitzat a l’Any 2013

Font: Dades del SAID

D’aquestes 443 persones ateses, un total de 308 corresponen a persones que s’han adreçat per primer cop, durant aquest any, al nostre Servei i a les que hem prestat informació, assessorament i derivació en funció de la demanda plantejada per cadascuna d’elles. La distribució d’aquestes noves demandes rebudes al 2013, en funció de la tipologia de l’assessorament és reflexa al gràfic 2, on es pot veure, com l’assessorament jurídic guanya terreny respecte la resta de temàtiques, amb un percentatge del 44%, evidenciant la necessitat d’informació dels usuaris en aquest àmbit.

4 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 2

Atenció i Assessorament realitzat. Demandes Noves. Any 2013.

Font: Dades del SAID

Seguint amb l’anàlisi d’aquestes 308 demandes noves, 163 són situacions de racisme, de les quals 83 no han estat denunciades i per tant no han estat assumides com a casos de racisme, i la resta, 80, són casos de racisme nous assumits a l’any 2013, i que per alguna via hem pogut denunciar. El següent gràfic número 3 mostra aquesta distribució en percentatges, on constatem que un 27% de les noves demandes rebudes durant l’any, corresponen a situacions de racisme no denunciades, en front al 26% de situacions denunciades i assumides pel SAiD com a casos de racisme. Gràfic 3

Classificació Demandes Noves. Any 2013.

Font: Dades del SAID

5 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Anàlisi Situacions de Racisme En aquest apartat ens centrem en aquelles situacions de racisme que han arribat al Servei; contemplem totes les situacions de racisme de les que hem tingut coneixement a partir de les persones afectades, ja siguin denunciades a través del nostre Servei o no hagin estat denunciades. Per tant, estem parlant, de les 163 situacions de racisme noves que hem atès i que tal com mostra el gràfic 4, es distribueixen en funció de la classificació de tipologies establerta, de la següent manera:

Gràfic 4

Distribució per Tipologia Situacions de Racisme

Font: Dades del SAID

Tal com mostra el gràfic 4, la tipologia amb més nombre de situacions de racisme és la que pertany a l’anomenada cossos de seguretat pública, amb un 34 %, que dista amb diferència del percentatge que la segueix, un 15% que correspon a la tipologia d’accés a drets socials. Aquest patró es repetirà en la distribució per tipologies dels casos nous que analitzarem en el següent apartat.

Respecte al total de les situacions de racisme que ens arriben al servei, ens trobem al llarg d’aquest any, amb un 51% de situacions que no han estat denunciades, tal i com mostra el gràfic 5.

6 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 5

Percentatge de situacions de racisme per tipologies. Any 2013

Font: Dades del SAID

En aquest apartat creiem necessari incidir en la quantitat de situacions de racisme no denunciades, segons la seva distribució dins de cadascuna de les tipologies i que fa evident una situació desfavorable per tractar aquesta problemàtica.

Gràfic 6

Percentatge de situacions de racisme per tipologies. Any 2013

Font: Dades del SAID

7 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


El gràfic 7 ens mostra les motivacions per les quals les persones afectades per situacions de racisme i que s’han adreçat al nostre servei, han decidit no prendre cap acció per resoldre el conflicte i/o per restituir el seu dret vulnerat. El 58% de les situacions de racisme no denunciades s’expliquen per la decisió de la víctima que té a veure amb diferents condicionants del context: per la por, la desconfiança en el sistema, l’augment dels problemes que l’envolten, etc... El context de crisis genera una complexitat en les problemàtiques del dia a dia de les persones, que fan que prioritzin la resolució d’altres temes en lloc de les discriminacions que poden patir. I, a la vegada, la quotidianitat amb la que es donen aquestes discriminacions, generen un efecte pervers que fa que aquestes situacions es normalitzin, fins i tot per a les mateixes víctimes.

Gràfic 7

Motius per no Denunciar

  Font: Dades del SAID

Anàlisi Casos. Situacions de racisme assumides i denunciades pel SAiD A partir d’ara tractarem les dades que tenen a veure amb els casos que assumim des del SAiD i què desprès de contrastar els fets, considerem que la discriminació plantejada té una motivació clara de racisme, i que per tant es correspon amb el nostre àmbit d’actuació específic. Aquestes són situacions que, a diferència de les anteriors, han estat denunciades o tramitades per diferents vies de resolució, a través del nostre servei.

8 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Dins la variable de casos assumits hem de distingir entre els casos nous que assumim al llarg de l’any 2013, en concret parlem de 80 casos nous, i els casos que es van assumir en anys anteriors i que continuen oberts i pendents de resolució al 2013 (135 casos) i que per tant han necessitat d’un seguiment i un treball per aconseguir resoldre’ls o per continuar amb la possibilitat oberta de resolució del conflicte. Seguint aquesta classificació interna dels casos ens trobem amb què el 37% dels casos gestionats corresponen als casos nous i el 63% són casos iniciats en anys anteriors al 2013. (Gràfic 8) Gràfic 8

Total Casos Gestionats Any 2013

 

  Font: Dades del SAID

El per què d’aquesta distribució, on hi ha un percentatge tant elevat dels casos iniciats als anys anteriors, l’explicarem més endavant, quan tractem les principals vies de resolució utilitzades, i observarem que la via penal és la més implementada i què, per tant, dilata en el temps la solució del conflicte. A la vegada, i per corroborar aquesta argumentació, observarem en l’anàlisi de les diferents tipologies, com en aquelles on la via de resolució és una altra diferent a la penal, el tancament del cas és més immediat i no s’allarga tant en el temps.

9 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Casos nous En relació a la distribució de casos nous segons la classificació de tipologies que establim al SAiD, el gràfic 9 mostra la distribució d’aquests 80 casos assumits al llarg d’aquest any.

Gràfic 9

Percentatge Casos Nous per Tipologies. Any 2013

Font: Dades del SAID

En primer lloc hem de remarcar que la classificació d’aquestes tipologies es fa tenint en compte els actors que intervenen en el conflicte, la relació que hi ha entre ells i l’espai on es produeix la discriminació. Així doncs, ens trobem amb la següent classificació, que a diferència del que es produïa l’any anterior, i que dóna continuïtat a la tendència constatada en el període 2009-2011, la tipologia amb més nombre de casos és la que es produeix a partir de la intervenció de membres dels diferents cossos de seguretat pública. És important aquesta situació ja que suposa el 40% dels casos assumits, un percentatge molt elevat en relació a la resta, que mostren una distribució més equilibrada. També és important contemplar que del total de situacions de racisme que es produeixen dins d’aquesta tipologia de cossos de seguretat pública, el 42% no es denuncien. Segueixen en aquesta classificació les tipologies de drets socials, entre particulars i accés a serveis privats, que contemplen un nombre de casos assumits amb percentatges similars, el 15%, 14% i 14% respectivament, evidenciant una distribució equilibrada i una homogeneïtzació del racisme en aquests àmbits. A banda, és 10 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


important tenir en compte que el 50%, en la primera i el 45%, en la segona han estat situacions de racisme conegudes pel nostre Servei, però que no han estat denunciades. S’evidencia que per una banda s’ha incrementat el nombre de casos de la tipologia de cossos de seguretat pública, que s’equiparen als números més elevats d’aquests darrers 5 anys i per una altre, s’ha produït un descens en el nombre de casos en les tipologies de particulars i serveis privats que solien ser la segona i tercera tipologia més nombrosa, respectivament, en els últims 4 anys. Veure gràfic 10. Pel contrari, és remarcable l’augment del nombre de casos a la tipologia de drets socials, que correspondria actualment a la segona tipologia més nombrosa i que segueix amb la tendència d’increment que ja es va iniciar a l’any 2012. Com podem comprovar, també al gràfic número 10, aquest comportament dels casos nous assumits al Servei, és una dinàmica que s’ha anat produint al llarg dels darrers 4, (amb l’excepció de l’any 2012), on la tipologia més nombrosa és la de cossos de seguretat pública, seguida de les tipologies de discriminacions entre particulars i serveis privats, amb l’excepció, aquest any de l’increment puntual del nombre casos en la tipologia d’accés a drets socials.

Gràfic 10

Comparativa Casos Nous. Anys de 2009 a 2013

Font: Dades del SAID

La descripció d’aquesta situació és el resultat de com pot afectar el racisme institucional a la vida quotidiana de les persones i com alimenta l’imaginari col·lectiu respecte a la visió de competència que es té cap al col·lectiu estranger,

11 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


independentment de la seva situació administrativa i dels anys d’estada al territori espanyol. És per això, que es pot explicar, que les situacions de discriminació racista es donin majoritàriament en els àmbits de la vida quotidiana on la intervenció policial també és habitual. La identificació de persones d’origen estranger al carrer és constant i és la font principal dels conflictes que originen aquestes discriminacions racistes. Aquestes actuacions provoquen una criminalització d’aquest col·lectiu, que té efectes en l’opinió pública (donant contingut a la imatge de que alguna cosa hauran fet...), i són producte de l’aplicació de la llei d’estrangeria i de les directrius policials que es marquen segons el context social en el que ens situem. Aquesta incidència del racisme en la vida quotidiana de les persones, es veu també argumentada per la distribució, quasi de manera igualitària, dels casos nous entre les tipologies d’accés a drets socials (educació, sanitat, habitatge), d’accés a serveis privats i de conflictes entre veïns, on es manifesten de manera contundent els efectes dels discursos que plantegen la competència entre “els de casa i els de fora”. També s’evidencia un problema fonamental del context de crisi que utilitza aquesta argumentació per amagar una mancança en la gestió de la distribució dels recursos. D’altre banda, l’aprovació de les noves lleis, ajuden a fomentar aquest discurs i promouen de manera evident el racisme institucional, que es manifesta de manera explicita en l’accés als serveis socials. La tipologia de discriminacions en l’àmbit laboral s’incrementa a l’inici de la crisi i es manté estable en els darrers tres anys. Es contempla aquest àmbit com una tipologia separada de les anteriors, per l’especificitat del perfil de víctimes que atenem, on el fet migratori marca la seva possibilitat d’accés al mercat laboral i com a resultat immediat veuen afectada la seva situació administrativa, ja sigui perquè no poden renovar papers o perquè no poden accedir a la regularització. Aquestes situacions poden fer que aquestes persones es vegin abocades a l’exclusió social o que restin instal·lades en aquest estat social i econòmic, agreujat pel context de crisi.

12 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Casos Gestionats Respecte a la situació dels casos gestionats al llarg del 2013 (gràfic 11), ens trobem amb un 37% dels casos tancats i la resta, el 63% romanen oberts i per tant pendents de solucionar o finalitzar el procés per tancar el conflicte. La via utilitzada per resoldre el problema, com ja hem dit anteriorment afecta, al temps de durada de resolució del conflicte, i per tant per efectuar el tancament del cas.

Gràfic 11

Casos Gestionats a l’Any 2013

Font: Dades del SAID

Com es pot apreciar al gràfic 12, dins dels casos ja tancats podem valorar com favorables el 49% d’aquests i com desfavorables, el 51%. Aquest equilibri és pot extrapolar a l’anàlisi intern de les diferents tipologies, i és positivament destacable en la tipologia on intervenen cossos de seguretat pública, on tradicionalment aquest anàlisi era sensiblement desfavorable, per dos condicionats que encara són vigents. Aquests dos condicionants responen, en primer lloc, al fet de què als casos assumits per la via penal, no només actuem com acusació particular sinó també com a defensa, i per tant les possibilitats d’èxit disminueixen. I, en segon lloc, el fet de que la via penal contempla la presumpció de veracitat als agents policials respecte a la resta dels ciutadans; una qüestió inadmissible en aquest tipus de procediment.

13 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 12

Resolució dels Casos Tancats. Any 2013.

Font: Dades del SAID

Tot i aquesta constatació positiva respecte a la tipologia mencionada anteriorment, és considerable com es desequilibra aquest resultat en les tipologies d’extrema dreta de manera negativa, i drets socials de manera positiva i que es contraresten entre ambdues generant aquesta distribució quasi al 50%. Aquesta última qüestió és destacable i pot tenir una relació directa amb el fet que s’utilitzen altres vies de resolució diferents a la penal, afavorint una diversitat en la solució del conflicte. En definitiva, aquest equilibri es considerat pel nostre Servei, sobretot pel que fa a la tipologia de cossos de seguretat pública, com un èxit respecte a anys anteriors on la desviació entre resultats favorables i desfavorable era molt més acusada. Respecte a les vies de resolució utilitzades per resoldre els diferents conflictes, aquestes es diversifiquen i tenen relació directe amb la tipologia del cas que es pretén solucionar. Hem d’aclarir que dins del funcionament del Servei a banda de seleccionar els casos de manera acurada, ens dotem d’un protocol d’actuacions on establim quina és la millor via a utilitzar en cadascuna de les tipologies per resoldre el cas. Concretarem aquestes vies de resolució en l’estudi que realitzem posteriorment per cadascuna de les tipologies, però de manera genèrica podem mencionar que les tipologies que tenen a veure amb espais de convivència, amb situacions de conflicte amb l’administració pública, amb qüestions laborals, i amb la prestació de serveis privats, les vies de resolució habitualment utilitzades són la queixa o denúncia administrativa adreçada a l’organisme competent que gestiona l’àmbit i/o la intervenció directa del SAiD, que a vegades es compagina amb altres agents. En aquelles tipologies on el greuge de la discriminació comporta lesions físiques i/o injúries, com per exemple les tipologies que tenen a veure amb cossos de seguretat pública, seguretat privada i extrema dreta, la via utilitzada normalment és la penal. Malauradament, en els darrers tres anys, la via penal, s’utilitza cada vegada més també en els casos ubicats en espais de convivència (gràfic 13). L’explicació d’aquest canvi al llarg d’aquests anys, és que les situacions en aquests àmbits de convivència arriben cada vegada més deteriorades al nostre Servei, i per tant no es deixa una altre opció que no sigui la via penal.

14 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 13

Via de Resolució per Tipologies dels Casos Gestionats 2013.

Font: Dades del SAID

Aquestes situacions agreujades es donen cada vegada més en la majoria de les tipologies i per tant el deteriorament del conflicte no ens fa possible altres vies que no sigui la penal. Per això, (gràfic 14) la via penal suposa un 50% del total de les estratègies de resolució dels casos gestionats al 2013, i aquesta es una tendència que s’ha anat donant en els darrers cinc anys. Aquesta situació, on el 50% dels casos gestionats es porten per via penal, explica el que hem descrit anteriorment al gràfic 8, on el 63% dels casos gestionats corresponen a anys anteriors, ja que aquesta via normalment genera un procediment de més llarga durada en el temps, per solucionar els conflictes. I a l’inrevés, el fet de que s’allargui en el temps fa que el percentatge de casos gestionats per aquesta via sigui el més alt en els darrers cinc anys.

15 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 14

Via de Resolució dels Casos Gestionats a l’Any 2013

Font: Dades del SAID

Hem de tenir en compte que el 41% d’aquests casos són faltes i què per tant s’haurien de resoldre més ràpidament (Gràfic 15). Però com mostra el Gràfic 16, encara es mantenen en instrucció un 43,5%, i per tant aquests casos encara estan oberts i pendents de resolució.

Gràfic 15

Tipus de Procediment Penal. Casos Gestionats a l’Any 2013

Font: Dades del SAID

16 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Precisament tenint en compte que aquesta és la via més utilitzada, ens centrem en l’anàlisi de com evolucionen els casos assumits a través de la via penal. I és en aquest espai on veiem que hi ha un cert equilibri entre els casos que portem com a faltes i els casos que encara estan en diligències prèvies o ja han estat establerts com a delicte. El gràfic 16 mostra que 43,5% dels casos assumits per via penal encara resten pendents d’instrucció i/o assenyalament de data de judici. D’altra banda, una dada important és la dels casos que es resolen amb una sentència absolutòria per l’altre part, amb un 13,9%, que suposen un total de 15 casos, dels quals 7 corresponen a la tipologia entre particulars, on hi ha la dificultat de demostrar els fets ja que es donen versions contradictòries. Però, curiosament, una de les dades més nombroses correspon a aquells casos on s’han aconseguit sentències condemnatòries per l’altre part, amb un 9,%, on la majoria dels casos (6) corresponen a la mateixa tipologia, i que per tant és un èxit indiscutible tenint en compte la dificultat mencionada anteriorment. En canvi, la següent dada més nombrosa correspon a l’arxiu de les denuncies, un 10,2%, que suposen un total d’11 casos, dels quals 8 casos corresponen a la tipologia de cossos de seguretat publica, on precisament aquesta pràctica és habitual.

Gràfic 16

Situació Casos Gestionats a l’Any 2013: Procés Penal

Font: Dades del SAID

17 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


En relació a la localització dels casos de discriminacions, encara que hi ha un petit increment en els casos assumits a les comarques del Baix Llobregat i Vallès Occidental (que suposen entre un 5 i un 10% del total), la majoria dels casos es localitzen a la comarca del Barcelonès, amb més d’un 70% dels casos. Aquesta lògica respon a l’alt nivell de concentració de població en aquesta comarca, i encara que es realitza un treball en xarxa amb altres organitzacions de la resta del territori català, es fa difícil incrementar la incidència del servei. Malgrat tot, aquesta és una tasca prioritària de l’associació.

Anàlisi del perfil de les víctimes dels casos gestionats al 2013 Des d’aquesta perspectiva i centrant-nos en les característiques principals dels casos gestionats al 2013, podem considerar que el perfil general de les víctimes que atenem és un home, que el seu país d’origen és subsaharià, seguit del col·lectiu magrebí, i encara que el col·lectiu subsaharià presenta una situació més desfavorable des de la perspectiva administrativa, parlem d’un perfil majoritari amb una situació administrativa regularitzada, i amb les repercussions que això suposa a l’àmbit laboral, social i econòmic, i per tant amb una menor indefensió.

Gràfic 17

Situació Administrativa de la Víctima. Any 2013.

Font: Dades del SAID

18 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 18

Gènere de les Víctimes. Any 2013.

Font: Dades del SAID

Gràfic 19

Origen Geogràfic de les Víctimes. Any 2013.

Font: Dades del SAID

19 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Memòria 2013. Dades per Tipologies Racisme Institucional Tipologia Cossos de seguretat pública Els casos que corresponen a aquesta tipologia són aquells que intervenen membres d’algun dels diferents cossos de seguretat pública que actuen al territori català, i que generen una situació de discriminació cap a la persona per una qüestió d’origen i nacionalitat.

Tal i com mostra el gràfic 1 del total de casos gestionats l’any 2013, el 41% (32 casos) corresponen a casos nous iniciats aquest mateix any, que a la vegada suposen el 40% respecte al total dels casos nous assumits al llarg de tot l’any (gràfic 2). Sent aquesta la primera tipologia en la classificació en relació al nombre de casos, donant continuïtat a la tendència dels darrers 5 anys, amb l’excepció de l’any 2012.

Gràfic 1.

Casos gestionats Any 2013 Cossos Seguretat Pública

Font: Dades del SAID

20 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 2.

Percentatge del Bloc respecte al total de casos NOUS al 2013

Font: Dades del SAID

L’explicació del perquè 47 casos dels 79 gestionats d’aquesta tipologia al 2013 corresponen a l’any anterior, es fonamenta en el fet de que la via de resolució principal utilitzada en aquests casos, és la penal i això suposa un procediment que es dilata més en el temps (gràfic 3).

Gràfic 3.

Element Principal de Resolució dels Casos

Font: Dades del SAID

La utilització de la via penal s’explica fonamentalment pel nivell d’agreujament de la problemàtica d’aquests casos, que fa impossible que la via de resolució sigui una altre: el 53% dels casos contemplen dins de la discriminació algun tipus d’agressió física; l’altre 47% respons a insults i amenaces, (gràfic 4).

21 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 4

Gravetat dels incidents (casos gestionats del 2013)

Font: Dades del SAID

Per tant aquesta gravetat comporta, com dèiem, que la via de resolució del conflicte sigui la penal: 63% dels casos gestionats es porten per via penal. És un fet que allarga la durada del procediment, malgrat la majoria de casos es contemplin com a faltes. Gràfic 5.

Estat dels Procediments Penals dels Casos Gestionats

  Font: Dades del SAID

22 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


També és destacable, la següent dada més nombrosa en aquest gràfic, un 16% que correspon als casos arxivats, que sumats al 4% dels casos arxivats pendent de recurs, mostra les dificultats que suposa tirar endavant un procediment en contra d’un membre d’un cos policial. S’ha de fer esment que un 8% dels casos (4 casos) portats per via penal, s’han resolt de manera satisfactòria per a la víctima, amb una sentència absolutòria per a la mateixa, tenint en compte que normalment es donen denúncies creuades dins d’aquestes tipologies, i que per tant no només actuem com acusació particular, sinó, també com a defensa, aquest percentatge és tot un èxit. A més a més hem de remarcar el percentatge del 2% que correspon a un condemna de l’altre part pendent de recurs. Aquesta ha estat la primera condemna d’un membre d’un cos policial aconseguida pel SAiD, des de l’any 2007. Aquests resultats s’evidencien al gràfic 6, on observem que la distribució que hi ha entre els casos amb resultats favorables i els casos contemplats com desfavorables, mostren un cert equilibri, a diferència d’anys anteriors, on el percentatge dels casos desfavorables era molt més elevat.

Gràfic 6

Valoració de la Resolució dels Casos Tancats durant el 2013

Font: Dades del SAID

23 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 7

Cossos Policials Implicats

 

  Font: Dades del SAID

Gràfic 8.

Origen Ètnic de les Víctimes (Casos Gestionats)

   

 

 

  Font: Dades del SAID

       

24 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 9.

Gènere de les Víctimes

Font: Dades del SAID

 

25 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Relat de casos Cas11/13. Persecució i criminalització. A partir del testimoni de la Sra. M.F.T., treballadora sexual, se’ns posa en coneixement tota un sèrie d’irregularitats comeses per part de la Policia Local de Lloret de Mar en contra del col·lectiu de treballadores sexuals. Irregularitats que es concreten en el trasllat d’algunes dones a dependències policials a efectes de notifica’ls-hi les denúncies administratives, malgrat s’hagi realitzat la identificació de manera correcta. Per tant procedint a una detenció il·legal. D’altre banda, es denuncia la intimidació per part dels membres del cos de la Policia Local, portant a terme una actuació policial en molts casos desproporcionada, tenint en compte que s’arriben a participar 4 agents per emetre una denúncia administrativa. Les persones afectades manifesten una “persecució” reiterada per part dels membres d’aquest cos policial, que s’evidencia amb les 19 denúncies interposades a les dones afectades, durant el període d’estiu. I per últim, en la denúncia administrativa es fa referència a la possibilitat de donar trasllat al ministeri fiscal d’aquest expedients sancionadors, amenaçant amb l’aplicació de diferents articles del Codi Penal per considerar que els fets podrien ser constitutius d’algun tipus de desobediència a l’autoritat. Des de el SAiD i conjuntament amb l’associació Genera, es decideix demanar explicacions a la Policia Local i exigir que aquestes pràctiques irregulars deixin d‘implementar-se. La resposta ha esta negar els fets i considerar l’actuació policial adequada ja que existien les multes administratives enregistrades. Malgrat això i ja que aquesta denuncia per part del col·lectiu de treballadores sexuals s’ha reiterat en els dos últims estius, hem sol·licitat una reunió amb els responsables de l’ajuntament i policial, i encara no hem rebut resposta, es per això que denunciarem el cas al Síndic de greuges.

Cas 14/13. Aeroport Prat de Llobregat. Abús i possible denegació d’asil. El dia 27 de gener de 2013, es va sol·licitar l'actuació del servei de Bombers per actuar a la terminal número1, en la sortida per embarcar de l'aeroport de El Prat de Llobregat, on 3 persones s'havien tancat en una habitació per pròpia voluntat, bloquejant la porta amb els somiers dels llits. Una vegada, el dispositiu de bombers va ser present en el lloc dels fets, es van trobar amb més de 15 policies nacionals esperant que obrissin la porta de l'habitació. Els bombers tenien ordre de derrocar la porta i desprès d’haver realitzat la intervenció, aquests es van sorprendre en veure que els qui hi estaven a l'habitació eren 3 joves, 2 nois i una noia d'entre 19 i 20 anys d'origen subsaharià, molt prims, nus. Aquestes persones provenien de la República Democràtica del Congo i havien sol·licitat asil, segons van manifestar els bombers, segons els havien informat els policies nacionals. Des del SAID, es van notificar aquests fets a la Subdelegació de Govern a Barcelona, denunciant que l'actuació policial, segons els testimonis, va ser desproporcionada, tenint present que eren tres persones molt joves i sense cap tipus d'armes i que fins i tot a causa d'aquesta actuació policial, un d'ells es va desmaiar. D'altra banda, es va sol·licitar informació sobre el procediment d'asil que se'ls va aplicar, tenint en compte que finalment van ser expulsats. La resposta d'aquesta institució va ser que l'actuació policial va ser la correcta i que aquestes persones, àdhuc havent sol·licitat asil, posteriorment “manifesten el seu desig de renunciar al mateix”. S’ha denunciat aquesta situació també a ACNUR, a l'Oficina d'Asil i Refugi de Madrid i al Col·legi d'Advocats de Barcelona, davant el preocupant desistiment de l'asil. Actualment estem a l'espera de resposta i iniciar, si fos necessari, noves gestions. 26 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Cas 33/13. Identificació per perfil ètnic. El dia 29 de maig de 2013 al voltant de les 4 de la tarda, el Sr. Z.H. es trobava assegut amb el seu cosí en un dels bancs del passeig Joan de Borbó. En el moment d’aixecar-se per tornar a casa, un cotxe de la Policia Nacional, es va aturar al costat d’on eren ells i uns dels agents els va demanar els “papers” de molt males maneres. El Sr. Z.H. va treure el seu NIE per lliurar-lo al policia, i mentre li retorna la documentació, li pregunta quin ha estat el motiu pel qual els ha demanat la identificació. La resposta de l’agent va ser “No anava a demanar la identificació a un alemany”. El Sr. Z.H torna a preguntar si ha estat pel seu color de pell i l’agent respon amb normalitat: “sí, es por ser negro y punto. Te jodes, ¿qué pasa?”. Mentre els agents es disposaven a engegar el motor, el Sr. Z.H. va dirigir-se a ell, i li va comentar que no hauria d’abusar de l’autoritat d’aquest manera. Tot seguit, l’agent es va baixar del vehicle policial i li va etzibar una bufetada, detenint-lo, a més per la seva actitud “xulesca”. Durant trajecte i també a les dependències policials, l’agent va mantenir una actitud intimidatòria vers el Sr. Z.H. i amenaçant-lo amb possibles represàlies a l’hora de renovar el seu permís de residència. Finalment, el sancionen administrativament per negar-se a identificar-se. Aquell mateix dia, el Sr. Z.H va dirigir-se a dues comissaries de Mossos d’Esquadra, on diferents agents li van negar la possibilitat d’interposar una denúncia per aquests fets Al dia següent es va apropar a la Ciutat de la Justícia on va poder presentar la denúncia. Des del SAiD, representem legalment al SR. Z.H. a través de l’acusació particular, denunciant per detenció il·legal i delicte de falsedat en document públic.

Cas 42/13. Abús policial i possible denúncia falsa. El Sr. A. D. d’origen senegalès, es trobava, la matinada del 21 al 22 de juny, a la platja de la zona de l’Hospital del Mar. Sobtadament, se li apropen cinc agents de Mossos d’Esquadra, tot i que vestits de paisà, i li diuen: “no te muevas, somos policias”, a continuació, el ruixen amb un esprai un parell de cops i li colpegen el cap. Li treuen el seu mòbil, la cartera i li llencen les sabatilles al mar. Quan el Sr. D. A. aconsegueix recuperar-se de l’ensurt, segueix els agents i els hi reclama les seves pertinences, és llavors quant el detenen argumentant que ha robat un Iphone. Quan el Sr. A.D. va sortir de la comissaria al migdia, va interposar una denúncia contra els agents i va dirigir-se al SAiD, on s’assumeix la seva representació legal. En el procés d0’investigació i preparació del cas que es realitza des del SAiD, s’aconsegueix contactar amb la suposada denunciant del robatori del iphone. Aquesta confirma que els agents li van comunicar que no es va arribar a trobar al possible lladre i per tant no li van retornar el seu Iphone (contràriament al que s’especificava a la denúncia presentada per la policia i que constava en el procediment de robatori contra el Sr. A.D.). Paral·lelament des del SAiD es descobreix l’existència d’una altra denúncia interposada per la mateixa víctima del robatori en un altre jutjat diferent de l’anterior. En vista de tots aquests esdeveniments, es sol·licita la suspensió del judici de faltes per robatori, en el que també estaven denunciats els agents de policia; es demana una investigació dels nous fets. En aquest moment, el procediment ha passat a prèvies i s’està realitzant la investigació dels fets, amb el suport de la fiscalia de delictes d’odi i discriminació.

Cas 63/13. Escàndol públic o una qüestió de dignitat? El Sr. M.M., d’origen magrebí, es trobava sobre les 10 del matí a la porta d’accés del metro de Santa Eulàlia, realitzant la seva feina de mediador de l’ajuntament de Barcelona, quan dos 27 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


agents de Mossos d’Esquadra el paren a ell i al seu acompanyant i els hi demanen la documentació. Tots dos van lliurar la documentació. A continuació els agents els hi diuen que els han de registrar i el Sr. M.M. demana que no sigui a la via pública, però els agents es neguen. El Sr. M.M. i el seu acompanyant decideixen treure’s tota la roba, entregant-la als agents i quedant-se en roba interior. Els agents els detenen i se’ls emporten a la comissaria, acusant-los de desconsideració i faltes de respecte, argumentant que els van insultar i es van negar a donar la documentació. Es celebra un judici ràpid. Posteriorment el SAiD assumeix la representació legal del Sr. M.M., que havia denunciat als agents i del seu acompanyant, denunciant als agents de policia per denúncia falsa i detenció il·legal. Actualment en fase d’investigació dels fets.

Cas 65/13. Agressió al CIE, però la víctima no és expulsada. El Sr. M.K. es trobava intern al CIE quan la matinada del 27 al 28 d’octubre al voltant de l’1.30, els agents de policia nacional, entren a l’habitació que compartia amb 3 persones més, i busquen i troben un encenedor (objecte prohibit, dins d’aquest espai). Llavors, es dirigeixen al Sr. M.K., l’agafen dels canells i li diuen que rebrà un càstig: un dels agents el copeja repetidament. A l’endemà el Sr. M.K. sol·licita ser visitat pel metge, que segons ell, no l’atent adequadament i tampoc li fa cap informe per escrit. Desprès explica els fets a la seva parella, de nacionalitat espanyola, i aquesta interposa una denúncia als jutjats de guàrdia; i posteriorment es dirigeix al SAiD que assumeix la representació del Sr. MK en aquest procediment. La característica principal d’aquest cas, tenint en compte l’espai on es produeix, és que la víctima va sortir del CIE per quedar-se al nostre país i no va ser expulsada com la resta de casos d’aquest àmbit; fet que suposa majors possibilitats de seguir amb el procediment.

28 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Accés als Drets Tipologies: Discriminació en drets socials. Discriminació Laboral. La tipologia centrada en drets socials, contempla les discriminacions produïdes en l’àmbit de l’accés a serveis socials i drets bàsics, com són l’accés a l’educació, a la sanitat, les condicions d’empadronament que faciliten els anteriors drets, l’accés a l’habitatge i el tracte i les condicions d’accés per tramitar serveis socials. Exceptuant l’habitatge, tots aquests serveis bàsics són competència de l’administració pública, per tant el greuge comparatiu amb la resta de tipologies quan es produeix la discriminació s’incrementa, ja que és l’administració la que ha de vetllar per la igualtat en l’accés als drets i el seu gaudiment.

Gràfic 1

Casos gestionats 2013 Discriminació Drets Socials

Font: Dades del SAID

Una discriminació, que a més pot incorre en una il·legalitat, interpretant la llei de manera distorsionada o inclús atribuint-se competències que no li són pròpies. Un exemple clar, són les diferents condicions d’empadronament que plantegen diversos municipis catalans, condicions que limiten l’accés a drets fonamentals. Un altre exemple és l’accés a la sanitat pública, supeditada en aquests moments a una regulació poc clara i poc específica, donant peu a una interpretació discrecional que

29 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


pot generar discriminacions en base a la situació administrativa de la persona, i per tant a l’origen. Hem de precisar l’augment del nombre de casos a la tipologia de drets socials, que correspondria actualment a la segona tipologia més nombrosa i que segueix amb la tendència d’increment que ja es va iniciar a l’any 2012. Respecte a la tipologia que fa referència a la discriminació laboral, correspon a aquells casos de discriminació racista que es produeixen en aquest àmbit i on els actors que intervenen tenen una relació desigual respecte a la seva posició a l’empresa establint-se una relació de poder d’un enfront a l’altre.

Gràfic 2

Casos Gestionats 2013. Discriminació Laboral

 

Font: Dades del SAID

Les discriminacions tractades en aquest àmbit tenen a veure amb les possibles condicions discriminatòries provocades per la llei d’estrangeria i amb l’abús per part de l’empresari per motius vinculats a l’origen ètnic o nacional, color de pell, cultura i o religió. Així com també, pel fet de tenir una situació administrativa irregular. En aquesta tipologia també s’inclouen aquelles discriminacions que es produeixen en l’accés al mercat laboral. Hem de ressaltar que la tipologia de discriminacions en l’àmbit laboral s’incrementa a l’inici de la crisi i es manté estable en els darrers tres anys.

30 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


El nombre de casos nous assumits, sumant aquestes dues tipologies correspon al 26% respecte al total de casos nous treballats al llarg del 2013, (gràfic 3), que correspon a 21 dels 80 casos nous oberts durant aquest any.

Gràfic 3

Percentatge del Blocs respecte al Total de Casos NOUS al 2013

 

Font: Dades del SAID

Gràfic 4

Gravetat dels Incidents (casos gestionats del 2013)

 

Font: Dades del SAID

31 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


D’altra banda, també és remarcable que en aquest espai d’accés a drets, la prestació de serveis públics (41%) i el treballadors sense contractació (34%) siguin els tipus de discriminacions més nombroses, suposant una limitació important precisament en aquests drets socials, (gràfics 5 i 6).

Gràfic 5

Tipus de discriminacions (casos Nous 2013). Discriminació Drets Socials

 

Font: Dades del SAID

Gràfic 6

Tipus de Discriminacions (casos Nous 2013). Discriminació Laboral

Font: Dades del SAID

 

És per tant raonable que la via de resolució prioritària sigui la queixa a través de l’administració i a través de la intervenció directa del servei, intercedint davant de l’administració i per tant, la primera via esmentada tingui una durada més llarga per donar resposta al problema, (gràfic 7). Dins aquesta tipologia de drets socials, hi ha casos en els que tramitem la queixa al Síndic de Greuges, una vegada esgotada la via administrativa. 32 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 7

Element Principal de Resolució del Cas. Discriminació Drets Socials

 

  Font: Dades del SAID

En relació a l’àmbit laboral, la via de resolució s’ha centrat en la intervenció directa del SAiD i la queixa adreçada a l’empresa, suposant així una resolució més ràpida dels casos, (gràfic 8).

Gràfic 8

Element principal de la resolució del cas. Discriminació Laboral

 

Font: Dades del SAID

 

33 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


El comportament de la tipologia de drets socials és destacable, en quant a la valoració dels resultats aconseguits, i incideix de manera favorable en el còmput total en relació als casos tancats. Parlem d’un 83% de casos resolts de manera favorable i que té a veure amb la interpretació ambigua i l’aplicació desigual dels canvis que s’han produït en la legislació vigent en l’àmbit dels drets fonamentals, (gràfic10).

Gràfic 9

Estat dels Casos Gestionats 2013

Font: Dades del SAID

Gràfic 10

Valoració de la Resolució del Casos Tancats durant el 2013

Font: Dades del SAID

34 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Perfil Víctimes. Gràfic 11

Gènere de les Víctimes 2013.

 

Font: Dades del SAID

Gràfic 12

Origen Ètnic de les Víctimes (Casos Gestionats 2012).

Font: Dades del SAID

 

  35 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Relat de casos Drets Socials Cas 16/13. Horaris d’atenció diferenciats segons origen. Un treballador de l’Oficina del Consell Comarcal del Vallés Oriental, s’adreça al SAiD per denunciar que l’horari d’atenció al públic és de dilluns a divendres de 9 a 14h, tanmateix, aquest es limita a només dues hores al dia (de 10 a 12h) per a les persones d’origen estranger, per fer els mateixos tràmits que la resta de la població. Després de denunciar aquests fets des de SOS Racisme a instàncies superiors, s’aconsegueix proporcionar el mateix horari per a totes les persones, independentment del seva procedència.

Cas 55/13. Comentaris racistes d’una treballadora social. La Sra. Z.O., resident a Espanya des de fa tretze anys, es troba actualment sense feina i a càrrec de tres fills menors d’edat. S’ha dirigit en dues ocasions a l’Oficina de Serveis Socials de Badalona amb cita prèvia, però la treballadora social de referència li ha cancel·lat les cites, donant-li la visita per un mes més tard. D’altra banda, en les ocasions en que la treballadora social ha atès a la Sra. Z.O. el tracte ha estat totalment inadequat, fent comentaris com: “¿por qué no te vas a tu país, ¿Por qué no te vas a Marruecos? Aquí no hay nada. Mi marido lleva 4 años sin trabajo y no voy a buscarle trabajo a tu marido”. Des del SAiD es posa en coneixement de l’administració aquesta situació de discriminació.

Cas 34/13. Fi de la sanitat universal. El Sr. M.G. té setanta anys, té residència legal a l’Estat espanyol. El dia 22 de maig es trobava a urgències del CAP de Vila Olímpica, on l’havia d’atendre l’especialista d’oftalmologia. Donada la gravetat del pacient, el deriven a l’Hospital de l’Esperança. El Sr. M.G. ha perdut la vista de l’ull dret i està en perill de perdre també la de l’ull esquerre. Mesos abans el departament d’oftalmologia havia iniciat el tractament corresponent amb el pacient en qüestió. El Sr. M.G. tenia programada la pròxima visita per acabar la segona sessió del tractament el dia 10 de maig de 2013; dos dies abans, rep una trucada de l’Hospital per comunicar-li que ell no té dret a l’assistència sanitària i que va ser un error començar el tractament; així doncs, si vol continuar amb el tractament, ha de pagar un import quantiós, per no tenir un any d’empadronament. La cap de consultes externes de l’Hospital inicia les gestions per a sol·licitar l’ampliació de la cobertura sanitària. Segons el decret actual, per poder accedir al segon nivell d’assistència sanitària, el Sr. M.G. hauria d’estar empadronat durant un any i estar accedint al primer nivell d’assistència sanitària també durant un any. Malgrat tot finalment, s’aconsegueix que aquesta persona accedeixi al segon nivell de cobertura perquè se li proporcioni assistència sanitària especialitzada.

Cas 80/13. Denegació del lloguer d’un immoble. El Sr. J. H. va contactar amb una immobiliària per llogar un pis. Posteriorment va concertar una entrevista i va visitar el pis, va confirmar l’interès per l’immoble i va fer arribar tota la documentació que se li requeria per formalitzar el contracte. Una setmana desprès, rep un correu electrònic, comunicant-li que la finca en qüestió ha estat llogada directament pel propietari. El Sr. J. H. va realitzar una reclamació, que va ser contestada per la mateixa persona que l’havia atès, i li va dir que el pis estava llogat. El Sr. J. H. No se’n refia.

36 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Des del SAiD s’assumeix el cas i es realitzen diverses gestions. En primer lloc, es fa una trucada a la immobiliària per esbrinar si la finca estava o no llogada, es constata que, efectivament, no estava llogada. En segon lloc, s’envia una carta l’agència immobiliària per tal de que demostrin, amb la documentació corresponent, que aquesta finca havia estat llogada abans del dia 16 d'octubre de 2013, amb la finalitat de solventar l’esmentada situació discriminatòria i si fos el cas, el possible error que s’hagués pogut produir, en quant a la interpretació dels fets. Actualment a l’espera de resposta.

Discriminació Laboral Cas 4/13. Mantenir anonimat per por a perdre la feina. La Sra. M.B. treballa en una empresa catalana de distribució farmacèutica, presentant el producte a possibles clients. Després de tres anys treballant sense cap mena de problema o incident, un dels clients, la propietària d’una farmàcia, la tracta de manera molt mal educada i li diu que no vol que hi vagi més. La Sr. M.B. explica la situació a la seva cap, que concreta una reunió amb la farmacèutica. Després de realitzar-la, la cap li comenta que són els clients de la farmàcia, i no la propietària, els que no volen noies sud-americanes. El SAiD assumeix el cas, tanmateix, donat que la Sra. M.B. volia mantenir l’anonimat, la possibilitat d’actuar del Servei resta pràcticament nul.la i tenint present que la persona afectada no vol donar continuïtat a la denuncia no hi ha més opció que tancar el cas.

Cas 6/13. Selecció laboral segon origen? El Sr. R., d’origen magrebí, es va inscriure a l’Oficina de la “Fundació Pagesos Solidaris de Lleida” per trobar feina. Després de realitzar una entrevista, li van dir que quant tinguessin una oferta el trucarien. Tanmateix, l’època de la recollida de la fruita va passar i ningú l’havia trucat. El Sr. R. es va dirigir llavors cap a l’Oficina per preguntar quins eren els motius per quals no l’havien trucat. La persona que el va atendre li va explicar que hi ha una predilecció per part dels propietaris pagesos per contractar subsaharians i no volen agafar a treballadors àrabs. El SAiD vam assumir el cas i va contactar amb aquesta Fundació per contrastar els fets, les explicacions van ser que efectivament hi havia predileccions per contractar persones d’orígens concrets. Aquesta situació encara resta pendent de resoldre’s a la vista de mantenir diverses entrevistes amb els actors que intervenen en aquest procés de contractació.

Cas 27/13. Discriminació racista a una alumna en pràctiques. La Sra. A.C., estudiant de Dret de quart curs, va començar a realitzar unes pràctiques en un bufet d’advocats de Barcelona. El primer dia, una de les treballadores li va realitzar uns seguit de comentaris despectius en relació al seu origen i accent. Al dia següent es van repetir aquest tipus de comentaris, i la Sra. A.C. va decidir no tornar al bufet i parlar amb el Vici degà de la Facultat, que es compromet a trobar-li un altre centre per poder dur a terme les seves pràctiques. Passat un temps, des de la Universitat no li van proporcionar cap solució i, per tant, la Sra. A.C. no va poder graduar-se l’any que li pertocava. La Sra. A.C. va denunciar la situació a la Fiscalia de delictes d’odi i discriminació i després es va adreçar a SOS Racisme. Des del SAiD es va assumir la seva representació legal. Tot i que en el judici van absoldre a l’altra part, es va aconseguir que la Sra. A.C. pogués realitzar les seves

37 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


pràctiques en un altre centre sense haver de pagar un altre cop, mantenint la matriculació de l’any anterior.

38 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Racisme social Entre particulars, Serveis NO bàsics i Seguretat privada Dins de la tipologia d’entre particulars comptabilitzem aquells casos de discriminació racista on els actors que intervenen són veïns, o comparteixen un àmbit de convivència i on el conflicte es desenvolupa en els diferents espais de la vida quotidiana. És important remarcar que la relació que es dona entre els dos actors en conflicte, és una relació entre iguals. Dins dels casos gestionats ens trobem amb un 24% de casos nous assumits a l’any 2013 i la resta són casos iniciats en anys anteriors, ampliables fins a l’any 2002. Aquesta és una diferència remarcable a les altres dues tipologies, serveis no bàsics i seguretat privada, (gràfic 1, 2, 3), i que té a veure amb el nombre de casos, però sobretot amb la via de resolució del cas.

Gràfic 1

Casos gestionats 2013. Particulars. 

Font: Dades del SAID

La tipologia de Serveis NO bàsics contempla casos de discriminacions en l’accés a serveis no bàsics. Discriminacions de caràcter racista que es produeixen en l’espai de la prestació de serveis privats, des de les possibles condicions discriminatòries per la concessió d’un préstec, la discriminació en la compra de qualsevol article i/o la mala 39 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


atenció al client pel fet de semblar estranger, o fins i tot no proporcionar el servei per part d’un local o bar a un col·lectiu concret per una qüestió d’origen. Gràfic 2

Casos gestionats 2013. Discriminació Serveis NO Bàsics.

  Font: Dades del SAID

A la tipologia de Seguretat Privada es contemplen aquells casos on la discriminació és realitzada per empleats de seguretat privada de diferents àmbits com els transports públics, els locals d’oci, les botigues, centres comercials, etc,

Gràfic 3

Casos gestionats 2013. Seguretat Privada.

Font: Dades del SAID

 

40 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Els casos que corresponen a la tipologia entre particulars s’han consolidat, en els darrers cinc anys, com una de les tipologies amb més nombre de casos, juntament amb les tipologies de cossos de seguretat pública i de serveis privats; de manera excepcional enguany també la de drets socials. Els casos entre particulars s’han vist agreujats, ens trobem amb situacions molt deteriorades: el 60% dels casos gestionats han patit agressions (gràfic 8), dificultant la via de la mediació, i intervenint cada vegada més per la via penal: el 64 % dels casos gestionats d’aquesta tipologia es porten per la via penal (gràfic 9), amb poques possibilitats d’una mediació penal. Per això la durada per aconseguir una resolució dels casos s’allarga més, el 76% dels casos gestionats en aquesta tipologia estan oberts, en diferents anys, abans del 2013, (gràfic 1). Durant aquest any és remarcable que en la tipologia entre particulars s’hagi produït un descens en el nombre de casos en relació als darrers quatre anys, però també cal destacar que un 45% de situacions de racisme comptabilitzades al servei, dins d’aquesta tipologia, no s’han denunciat.

Dins d’aquest bloc, la suma de les tres tipologies, suma el 34% de la totalitat de casos nous del 2013, que corresponen a 27 dels 80 casos nous assumits (gràfic 4). La tipologia de Serveis no Bàsics, amb un 14% dels casos nous assumits és la tercera tipologia en número, amb un total d’11 casos nous, i la via de resolució més utilitzada és la intervenció directa del Servei adreçada als estaments corresponents que tenen competència en els diferents àmbits, (gràfic 10). Dins la tipologia de Seguretat Privada parlem d’un 6% del total de casos nous. Gràfic 4

Percentatge del Blocs respecte al total de Casos NOUS al 2013

Font: Dades del SAID

 

41 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Tal i com es reflexa a les gràfiques 5, 6 i 7 les discriminacions es manifesten en diferents àmbits de la vida quotidiana d’una persona, amb la perillositat de que s’estableix una normalització en aquests tipus de discriminacions, sent una manifestació preocupant del racisme institucional i del discurs xenòfob per part de diferents responsables polítics.

Gràfic 5

Tipus de discriminacions sofertes (casos nous del 2013). Particulars.

 

Font: Dades del SAID

Gràfic 6

Tipus de discriminacions sofertes (casos nous del 2013). Serveis NO Bàsics.

Font: Dades del SAID

42 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 7

Lloc on s'han produït els incidents (casos nous de 2013). Seguretat Privada.

Font: Dades del SAID

 

En el cas de la tipologia d’entre particulars, les situacions de discriminació es donen majoritàriament entre veïns. Dins de la tipologia de serveis privats hem de remarcar les discriminacions que es produeixen en la prestació de serveis, que corresponen al 63% dels casos nous (gràfic 6). En relació al grau de gravetat de la discriminació, i exceptuant la tipologia de serveis privats, l’alt nombre de situacions amb agressions físiques fan necessària una intervenció per la via penal. Gràfic 8

Gravetat dels Incidents (casos gestionats al 2013). Particulars, Discriminació Serveis NO Bàsics i Seguretat Privada.

  Font: Dades del SAID

43 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


El 56% dels casos gestionats de la tipologia de seguretat privada, (gràfic 8) responen a situacions greus, per la qual cosa la via de resolució més utilitzada ha estat la penal: un 72% dels casos gestionats d’aquesta tipologia (gràfic 11).

La tipologia d’entre particulars i seguretat privada utilitza majoritàriament la via penal com l’opció d’intervenció en el conflicte, per la gravetat dels fets, i en canvi la tipologia d’accés a serveis privats utilitza normalment la mediació directa del SAiD per la resolució del conflicte (Gràfics 9, 10 i 11)

Gràfic 9

Element principal de la resolució del cas (casos gestionats 2013). Particulars.

  Font: Dades del SAID

Gràfic 10

Element principal de resolució. Discriminació Serveis NO Bàsics. Casos gestionats 2013.

Font: Dades del SAID

 

44 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 11

Element principal de la resolució del cas (casos gestionats 2013). Seguretat Privada.

Font: Dades del SAID

Per tant, hem d’incidir en l’anàlisi de l’evolució dels casos per via penal respecte a les dues tipologies, on aquesta intervenció és majoritària. En relació a la tipologia de discriminacions entre veïns, ens trobem que les dades a ressaltar en primer lloc tenen a veure amb el nombre de casos pendents d’assenyalament de judicis. I amb el mateix percentatge (24%) ens trobem aquells casos amb sentència absolutòria per l’altre part, tot i així el balanç és positiu, un 21% de casos tenen una sentència condemnatòria per l’altre part que sumat al 14% de casos on hi ha aquesta mateixa condemna però pendent de recurs, parlem d’un 35% de casos favorables per les persones representades pel nostre servei (gràfic 12).

Gràfic 12

Estat dels Procediments penals dels casos gestionats 2013. Particulars.

Font: Dades del SAID

45 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Una situació que encara no es reflexa en el percentatge de casos favorables, ja que el 14% que fa referència a les sentències condemnatòries estan pendents de recurs, i per tant es comptabilitzen com a casos oberts (Gràfic 15). Tot i així, hem de deixar constància que malgrat els resultats, aquesta via de resolució en ocasions no dóna per finalitzat el conflicte entre veïns. Pel que fa als casos gestionats per la via penal dins de la tipologia de seguretat privada ens trobem també amb una dada positiva que és reflexa en el 23 % de casos on la sentència és condemnatòria per l’altre part (Gràfic 13 ) i que configuren el 43% dels casos favorables, tal i com es reflexa al gràfic 15.

Gràfic 13

Estat dels Procediments penals dels casos gestionats del bloc Seguretat Privada.

Font: Dades del SAID

Gràfic 14

Estat dels Casos Gestionats. 2013. Particulars, Discriminació Serveis NO Bàsics i Seguretat Privada.

46 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Font: Dades del SAID Gràfic 15

Valoració de la resolució dels casos tancats (gestionats) durant el 2013. Particulars, Discriminació Serveis NO Bàsics i Seguretat Privada.

Font: Dades del SAID

Perfil de Víctimes Gràfic 16

Gènere de les víctimes. Casos gestionats 2013 de les tipologies Particulars, Discriminació Serveis NO Bàsics i Seguretat Privada.

Font: Dades del SAID

47 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 17

Origen ètnic de les víctimes (Casos Gestionats). Particulars, Serveis NO Bàsics i Seguretat Privada.

Font: Dades del SAID

 

Relat de casos Conflictes entre particulars Cas 3/13. Insults racistes d’una veïna. La Sra. R.Z. fa 2 anys que viu, amb els seus tres fills, en un immoble suportant com una de les veïnes l’insulta de forma racista contínuament. El 24 de novembre els fets s’agreugen, ja que aquesta veïna s’acosta a la porta de l’habitatge de la Sra. R.Z. i comença a picar molt fort i la insulta. La Sra. R.Z. decideix trucar a la policia i denunciar la situació. El judici es celebra, absolent a la veïna per manca de testimonis. El SAiD rep coneixement dels fets quan el procés ja està molt avançat i només pot actuar recorrent la sentència, que finalment és desestimada.

Cas 15/13. Incident de trànsit amb motivació racista. L’11 d’octubre de 2013, el Sr. M.C. va tenir un incident amb un conductor. El Sr. M. C va tocar el clàxon en veure que aquest no entrava dins d’una rotonda tot i no haver-hi ningú i va decidir sobrepassar-lo i seguir el seu camí. De sobte, l’altre cotxe va començar a seguir-lo i a tocar el clàxon, fins que es van aturar en un semàfor. En aquest moment, el conductor es baixa del cotxe i es dirigeix cap al Sr. M.C., proferint tota mena d’insults racistes i impedint-li obrir la porta. Després d’una ràpida trucada al 112, el Sr. M.C. s’adreça a la comissaria de policia local més propera, tal hi com li han aconsellat. L’altre conductor el continua seguint i és davant de la porta de la comissaria on l’agredeix, empenyent-lo i tirant-lo al terra, a la vegada que el continua insultant. El SAiD assumeix la representació legal del Sr. M.C. A data d’avui el cas està tancat, amb resultat desfavorable, ja que l’altra part va ser absolta per mancar de testimonis i per tant no poder demostrar la versió del Sr. MC.

48 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Cas 30/13. Gos perillós propietari racista. El 24 de març, la família M., d’origen magrebí, es trobava passejant tranquil·lament pel parc de Poble Nou de Vilafranca del Penedès. De sobte, va aparèixer un home amb un gos de mida gran que no portava cap mena de subjecció ni morrió. El Sr. A.M., patint pels seus fills, s’hi acostà per demanar al senyor que prengués precaucions amb el gos. La reacció de l’home va ser totalment desproporcionada i agressiva, colpejant al Sr. A.M i a la seva dona i insultant-los de forma racista, alhora que deixava que el gos empaités als tres nens. Seguidament i davant de l’amenaça de trucar a la policia l’home del gos va marxar corrent. Instants després arriben els Mossos d’Esquadra, que els hi prenen declaració, denunciant els fets. El Sr. A.M. posa en coneixement del SAiD els fets pocs dies abans de la celebració del judici, actualment a l’espera d’una resolució.

Cas 53/13. Racisme a l’escala de veïns. Aquest cas es denunciat al SAiD pel Sr. T.C., el propietari d’un pis que té llogat a una parella d’origen sud-americà. La parella s’ha vist assetjada per una veïna, a través de comentaris de caire xenòfob. El SAiD intervé de manera directa enviant una carta al President de la comunitat perquè tingui coneixement de la situació i comunica els fets al servei de mediació de l’ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat per que intervingui en el procés. No obstant, el Sr. T. C. Es posa en contacte amb el SAiD per informar que els llogaters decideixen marxar del pis, malgrat la intervenció de la mediació.

Cas 70/13. Conflicte entre veïns que arriba a bon port. El Sr. M.A. viu en un pis al barri de Sant Martí amb la seva dona i el seu fill de 15 mesos i des de fa diversos anys el veí del pis de sota els molesta. El 12 de novembre de 2013, aquest mateix veí colpeja la seva porta amb un martell i li trenca el timbre. El Sr. M.A. té molta por que el veí pugui agredir a la seva dona i fill, per això es posa en contacte amb el SAiD. Des del Servei s’opta per intentar fer una mediació entre les dues parts per acabar amb els problemes de convivència. Finalment s’aconsegueix arribar un acord de bon enteniment, per no tenir conflictes entre ells.

Accés a Serveis Privats Cas 2/13. Denegació d’entrada per color de pell. El 31 de desembre de 2012, la Sra. P.C., catalana, i un company de feina, gambià, decideixen celebrar el cap d’any a una discoteca. Amb la intenció de comprar les entrades, es dirigeixen cap allà, on l’encarregat els informa que hi vagin més tard, cap a les 00.15h, quan les taquilles ja estarien obertes. Així doncs, cap a mitjanit es situen els primers d’una llarga filera de gent per poder entrar al local. El personal de seguretat comença a deixar passar a tothom menys a ells, al·legant que no estaven apuntats a la llista. La Sra. P.C. i el seu company criden a l’encarregat per demanar explicacions, però aquest no els va atendre. No obstant, el personal de seguretat els va lliurar les fulles de reclamació, quan aquests la van sol·licitar. El SAiD va posar el cas en coneixement als responsables i aquests es van disculpar.

Cas 28/13. Taules plenes o motius racistes? A la Sr. M., i a les seves acompanyants, se’ls hi va negar l’accés a un restaurant excusant-se amb que totes les taules estaven reservades. Just en aquell moment una parella també va voler entrar al local, i tot i que tampoc tenien reserva, van accedir al restaurant. Davant d’aquesta situació, la Sr. M. va voler esbrinar quins eren els motius pels quals se’ls hi havia negat l’accés. Donat que l’encarregada no va saber respondre a les 49 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


seves peticions, va plantejar la qüestió al propietari del restaurant, que va justificar-se dient que a l’altre parella li havia proporcionat la seva pròpia taula. Tenint en compte que, les condicions d’accés han de ser concretes i objectives i en cap cas l’exercici del dret d’admissió no pot ser arbitri ni improcedent, ni basar-se en criteris discriminatoris que puguin produir indefensió a les persones usuàries o consumidores, des del SAiD, es realitzen diverses gestions, adreçant-nos al local en concret i denunciant els fets a l’administració competent. Cas 51/13. No serveixen cafè a persones àrabs. El Sr. A.T. va entrar, el 13 de setembre de 2013 amb un amic a un bar a prendre un cafè. Al bar els hi van dir “aquí no atendemos a árabes”. L’amic es dirigeix a un senyor que estava de peu al costat de la porta i que semblava ser l’encarregat per demanar-li explicacions. L’única resposta que obté és la confirmació de la negació a atendre’ls. El Sr A.T i el seu amic demanen el full de reclamacions i truquen als Mossos d’Esquadra, que únicament els hi aconsellen que demanin el full de reclamacions. Des del SAiD es presenta una denúncia administrativa a la Subdirecció d’Espectacles i Activitats Públiques, i prèviament es van notificar els fets al mateix establiment.

Casos de Seguretat Privada Cas 77/13. Denegació d’accés a una discoteca amb motius racistes. La Sra. Z., s’apropa al SAID arrel de la negació d’accés al seu fill en una discoteca, “Les carpes del Titus” a Badalona. El menor es trobava a la porta del l’esmentat local, que organitzava una festa de tarda, amb la resta dels seus companys de classe. Els hi deneguen l’entrada a la discoteca a ell i a un altre company, tots dos d’origen sudamericà. Quan el menor els hi recriminà el perquè, fent al·lusió a la seva procedència, els porters de la discoteca es limiten a guardar silenci.

Cas 32/13. Agressió al metro per part d’un agent de seguretat privada. El Sr. H.M. és procedent de Guinea i actualment resideix a l’Estat espanyol. La seva situació administrativa és regular, però des de fa tres anys, no té feina. El problema sorgeix a la línia 2 del metro, a la parada de Sant Antoni, quan decideix entrar sense pagar, un viatger, se n’adona i avisa a un agent de seguretat privada. Aquest li diu que torni a sortir per validar el seu bitllet. Un cop torna a entrar a la via, és increpat per aquest vigilant que li sol·licita la seva identificació de forma mal educada. El Sr. H. M. es nega, al·legant que només ha d’ensenyar el bitllet i no la seva identificació. L’agent de seguretat privada agredeix al Sr. H.M, desprès l’emmanilla a l’espera de que arribin els agents de Mossos d’Esquadra. Es presenten denúncies per les dues parts El Sr. H. M. es dirigir a l’Hospital de Sant Pau per tal de que el tractessin després d’haver patit lesions rere els fets esmentats. Des del SAiD s’assumeix el cas i es duen a terme diferents gestions: en primer lloc s’envia una carta a TMB per comunicar els fets. També s’assumeix la representació jurídica i com a tal, es sol·licita la retenció d’imatges i la resta de diligències corresponents.

Cas 44/13. Agressió per part d’agents de seguretat privada. La matinada del divendres 19 de juliol, el Sr. S.E., en una de les pauses del seu torn de taxista i donat que era l’època del ramadà, es va posar a resar en una plaça al costat de l’Hospital del Mar. Tot i que això mai li havia suposat un problema, aquell dia, un vigilant de seguretat se li apropa i el fa fora de males maneres.

50 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


El Senyor S.E., que no vol interrompre el seva pregaria, es queda de genolls a terra. El vigilant li dóna un cop amb la seva arma reglamentària. Davant d’aquesta agressió, el Sr. S.E. intenta trucar el 112, però el vigilant li agafa el telèfon i, juntament amb tres vigilants més, es burlen d’ell i el colpegen. Aquell mateix dia va presentar una denúncia, i posteriorment des del SAiD es va assumir el cas i actua com a acusació particular.

Cas 52/13. Actuació discriminatòria per part d’un vigilant de seguretat. La Sra. K. S. es trobava a una botiga de “Zara” del carrer de Pelai, juntament amb la seva filla menor d’edat. Va comprar un jersei i es va dirigir a la sortida quan, de sobte, l’alarma va començar a sonar. Així doncs, el vigilant li va dir que esperés, va tornar després d’haver consultat alguna qüestió amb la caixera que l’havia atès. Des del SAiD es van iniciar algunes gestions, però finalment la Sra. Z no va voler seguir endavant amb el cas. En aquest moment el vigilant comença a tractar-la malament i realitza declaracions clarament discriminatòries, a la vegada que comença a pujar el to de veu; la increpa fent el gest de fer-la fora del comerç i li llença la bossa al terra. La Sra. K.S. no va voler marxar, ja que pretenia que li desactivessin l’alarma del jersei, així que el vigilant la va agafar pel braç empenyent-la cap a una cambra de registres. Immediatament, arriba el supervisor i una encarregada i es varen disculpar pel succés. La Sra. K.S. va interposar una denúncia i des del SAiD, que assumeix la representació jurídica del procés com a acusació particular. La sentència va absoldre al vigilant de seguretat.

51 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Extrema Dreta i Delictes d’Odi Tipologia Extrema dreta Dins d’aquesta tipologia parlem de casos que es caracteritzen per ser protagonitzats per col·lectius organitzats que produeixen la discriminació amb actuacions totalment desproporcionades i amb agressions físiques. També es fa referència a aquelles discriminacions produïdes pel discurs de l’odi que difonen diferents polítics aprofitant situacions electoralistes i demostrant una irresponsabilitat envers a la població. Ens referim a casos com la denuncia presentada contra el representant del Partit Popular de Catalunya a Badalona, Xavier García Albiol etc. Una altre característica important, dins aquesta tipologia, és que les víctimes individuals són homes i que tenint en compte el greuge de la discriminació per part d’aquests grups, l’única via de resolució és la penal. . En aquest sentit, i en concret amb els casos de difusió del discurs de l’odi cap a col·lectius determinats, trobem un aliat en la figura de la Fiscalia especialitzada de delictes d’odi de Barcelona. Destacar, per tant la fragmentació en la data d’inici del procediment, precisament per ser temes que s’allarguen de manera desproporcionada per la via judicial, (gràfic 1).

Gràfic 1

Casos gestionats 2013. Extrema Dreta.

Font: Dades del SAID

 

En quant al fet peculiar i remarcable de que, al llarg d’aquest any no hem recollit cap denúncia nova dins d’aquesta tipologia, te relació directa amb el fet de que la totalitat de les situacions conegudes pel nostre servei que es podrien catalogar dins d’aquesta tipologia, no han estat assumides i denunciades, en concret ens referim a tres casos,

52 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


dels quals un a través de pàgines webs i els altres dos per agressions, no han estat tramitats pel nostre servei per desconeixement dels autors o impossibilitat de contactar amb la víctima. Gràfic 2

Gravetat dels incidents. 2013. Extrema Dreta.

 

Font: Dades del SAID

Una altre característica d’aquesta tipologia al llarg d’aquest any és que dels casos tancats cap s’ha resolt de manera favorable, estem parlant de dos casos arxivats i un amb una sentència absolutòria per l’altre part. Gràfic 3

Estat dels Procediments penals dels casos del bloc Extrema Dreta.

 

 

Font: Dades del SAID

53 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Tal i com es pot veure al gràfic 4 i malauradament l’únic cas resolt de manera favorable està pendent d’executòria i per tant, encara no es comptabilitza com a cas tancat. Gràfic 4

Estat dels casos gestionats 2013. Extrema Dreta.

 

Font: Dades del SAID

Perfil de la víctima Gràfic 5

Origen ètnic de les víctimes. 2013. Extrema Dreta.

 

 

 

Font: Dades del SAID

54 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Estudi perfil de les víctimes 2013 Autores: Ana Safranoff, María Canelo, Carmen Glink Buján 

Introducció El present estudi parteix de la necessitat de conèixer les característiques de les persones que són ateses pel Servei d’Atenció i Denúncia per a les Víctimes de Racisme i Xenofòbia (SAiD) de SOS Racisme. Des dels seus inicis fins l’any 2011, el registre estadístic del SAiD s’havia centrat en les característiques dels casos sense arribar a fer-se un buidatge i anàlisi dels trets sociodemogràfics de las víctimes d’aquests. És per això que des del SAiD va néixer l’any 2011 l’interès de realitzar aquest anàlisi per conèixer el perfil de les víctimes que s’atenen i així millorar el servei que se’ls hi dóna i la difusió d’aquests. A partir de les conclusions que es van extreure, es va afirmar la necessitat de continuar fent aquest estudi per tal de realitzar un anàlisi comparatiu de les dades i a partir de les diferents característiques que reuneixen les víctimes, es podran obtenir resultats objectius per a una intervenció més efectiva.

Metodologia El present anàlisi de perfil de víctimes està basat en la informació extreta en les entrevistes personalitzades dels casos nous que van arribar al SAID durant l’any 2013. El total d’aquests és de 80 casos, deu menys que a 2011, tot i que es manté en les xifres del 2012. En aquells casos on no es disposa d���informació, ja sigui per què l’usuari no la va donar, no esqueia o per no comptar amb l’entrevista, se li va assignar el valor de NA/NS/NC. En aquest sentit, quan NA/NS/NC representi un gran obstacle en la representativitat de la mostra en algunes de les variables, s’optarà per eliminar-la de la mostra. Les dades s’han codificat a la base de dades SPSS, i tots els gràfics utilitzats en aquest anàlisi són d’elaboració pròpia a partir de les dades recollides a la fitxa de les persones ateses que es recopila durant la primera entrevista. En el cas d’utilitzar alguna altra font s’especificarà. Les variables recollides són: 

 

Tipus de denúncia. S’han codificat les respostes en: extrema dreta, agressions i discriminacions entre particulars, discriminació laboral, discriminació en serveis no bàsics, agressions i abusos de seguretat privada, cossos de seguretat pública i discriminacions en serveis socials. Sexe (home/dona). Edat, definida de la següent manera: o Menor de 25 anys. 55

SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


 

 

 

  

o Entre 25 i 30 anys. o Entre 31 i 35 anys. o Entre 36 i 40 anys. o Entre 41 i 50 anys. o Més de 51 anys. Nivell d’estudis. En aquest cas s’han eliminat les dades NA/NS/NC (5), obtenint una mostra de 60 persones. S’ha classificat en: Cap, primaris, secundaris, batxillerat, formació professional, superiors i postgrau. Població de residencia. Es diferencia entre el Barcelonès (inclou casos de la ciutat de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí entre d’altres) i la resta de Catalunya (casos de Lleida, Girona, Rubí, etc. ). País de naixement. S’ha classificat en Espanya, Marroc, Nigèria, Algèria, Perú, Colòmbia, per ser els més freqüents. A més, s’ha codificat la variable “resta de Llatinoamèrica” (casos de Xile, Argentina, Cuba, Equador, Veneçuela i Brasil), “resta d’Àfrica” (casos de Ghana, Guinea Konakri, Camerun, Gambia, Costa d’Ivori, Guinea Equatorial i Senegal) i “Altres” (Geòrgia, Pakistan, Romania i EUA). Nacionalitat, en relació als països anteriors. No obstant, cal destacar que si ha hagut un procés de nacionalització pot no coincidir amb el país d’origen. Temps d’estada a l’Estat Espanyol: en aquest cas la mostra és de 58 persones, ja que s’han eliminat els NA/NS/NC (7) obtinguts, i les variables s’han codificat de la següent manera: o Menys d’1 any. o D’1 a 5 anys. o De 6 a 10 anys. o De 11 a 15 anys. o De 16 a 20 anys. o Més de 20 anys. Té permís de residència? Sí/No Quin tipus de residència? La mostra només pren en consideració aquelles persones que han respost que si tenen permís de residencia, menys aquells NA/NS/NC trobats, sent la mostra final de 32 persones. Els tipus de residència ha estat classificada de la següent manera: o Temporal o Llarga duració o Règim comunitari o Reagrupat Situació administrativa actual: s’han eliminat de la mostra aquelles persones nacionals de l’Estat Espanyol (2) i aquells NA/NS/NC (1), essent la mostra final és de 62 persones. Les respostes s’han codificat com: o Regular o Irregular o Nacionalitzat Has estat en algun moment en situació irregular? Sí/No. La mostra resulta d’eliminar les respostes NA/NS/NC i nacionals de la pregunta de situació administrativa (21), donant en total una mostra de 46 persones. T’han incoat un procés d’expulsió alguna vegada? Per quan temps? Aquestes preguntes no s’han tingut en compte a l’anàlisi perquè les dades obtingudes no són el suficientment representatives. Quins membres de la família té aquí?. La fitxa donava peu a respostes molt àmplies, pel que es va decidir agrupar-les en “cap membre”, “família directa” i “família extensa” donat que l’objectiu de la pregunta és saber si les víctimes

56 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


 

   

tenen una xarxa de suport familiar al país. S’ha eliminat les respostes NA/NS/NC i als usuaris nacionals, donant una mostra total de 63 persones. Té membres de la família a càrrec? Aquestes preguntes no s’han tingut en compte a l’anàlisi perquè les dades obtingudes no són el suficientment representatives. Té vivenda pròpia o de lloguer? La mostra ha estat de 60 persones per l’eliminació de les respostes NA/NS/NC, i s’ha codificat de la següent manera: o Pròpia o Lloguer o Ocupa o Pis d’acollida Té feina? Sí/No/Estudiant. S’han eliminat les respostes NA/NS/NC donant com a resultat una mostra total de 61 persones. En quant al tipus de contracte i durada, aquestes preguntes no s’han tingut en compte a l’anàlisi perquè les dades obtingudes no són el suficientment representatives. Coneix el castellà? Coneix el català? L’enquesta donava dues opcions a escollir de resposta: Sí/No. En ambdós casos s’han eliminat les respostes NA/NS/NC, donant una mostra final de 59 persones en el cas del català i 60 en el cas del castellà. Quantes llengües coneix? La mostra total és de 56 persones per eliminació de les respostes NA/NS/NC, i s’han codificat en: 1, 2, 3 o més de 3. Pot ser necessari suport psicològic? La mostra total després d’haver eliminat les respostes NA/NS/NC, és de 44 persones. Ha consultat abans altres entitats/serveis? La mostra total ha estat de 47 persones, i la resta van respondre NA/NS/NC (18). Com ha conegut SOS Racisme? L’enquesta donava cinc possibles respostes: col·lectiu d’immigrants, iniciativa pròpia, xarxa social, web i altres. S’han eliminat les respostes NA/NS/NC, donant una mostra final de 59 persones.

Hem d’assenyalar que aquests percentatges estan en funció dels 60 casos analitzats en aquests estudi, per això poden haver variacions en els percentatges respecte a l’anàlisi realitzat en la memòria del SAiD, on la mostra és més amplia.

Anàlisi de les dades 1. Tipus de denúncia Cal establir com a base conceptual la tipologia de casos que arriben al SAiD. D’aquesta manera, es pot veure que gairebé la meitat dels casos que van ser assumits pel servei durant el 2013 tenien a veure amb agressions i discriminacions de les forces de seguretat públiques. En segon terme, al voltant del 12% es troben les agressions i discriminacions de particulars i les discriminacions laborals, en serveis socials i serveis no bàsics. Resulta significatiu constatar que durant tot l’any 2013 no ha arribat al SAiD cap denúncia per agressió d’extrema dreta. Aquests són els casos que provoquen major investigació i alarma pública i tenen més transcendència als mitjans de comunicació.

57 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 1: Tipus de Denúncia

Si aprofundim en l’estudi, és a dir, analitzem quines variables influeixen de manera més significativa en el tipus de denúncia, descobrim que els homes destaquen per patir discriminacions per part dels cossos de seguretat pública i de particulars; en canvi, les dones pateixen més incidents discriminatoris també pels cossos de seguretat, però a continuació en l’accés a Serveis (tant socials com no bàsics). Gràfic 2: Sexe-tipus de denúncia

58 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Si ens centrem en l’edat de les persones ateses, descobrim que en tots els grups d’edat excepte en un (aquell dels 36 als 40 anys) les denuncies als cossos de seguretat són les més nombroses, tanmateix, els percentatges són més alts quan menor edat tenen les víctimes. En canvi, en els serveis no bàsics, destaca la tendència inversa: a més edat de les víctimes, més pateixen (i denuncien) discriminacions en aquest àmbit.

Taula 1: Edat-tipus de denúncia

Edad

Tipo de Denuncia Particulare s

Laboral

Servicios No Básicos

Seguridad

Cuerpos de Seguridad

Servicios Sociales

Servicios privados

privada

Menos de 25 años

0,00%

16,70%

0,00%

0,00%

83,30%

0,00%

0,00%

De 25 a 30 años

0,00%

20,00%

0,00%

20,00%

60,00%

0,00%

0,00%

De 31 a 35 años

0,00%

0,00%

0,00%

11,10%

77,80%

11,10%

0,00%

De 36 a 40 años

37,50%

12,50%

6,30%

6,30%

18,80%

6,30%

12,50%

De 41 a 50 años

6,30%

6,30%

25,00%

0,00%

37,50%

25,00%

0,00%

Más de 51 años

0,00%

28,60%

28,60%

0,00%

42,90%

0,00%

0,00%

En analitzar el país de naixement i el tipus de denúncia, destaca la presència de les persones d’origen marroquí en les diferents tipologies del SAiD, és a dir, aquestes persones pateixen discriminacions en tots els àmbits de la vida. D’altra banda, s’observa la mateixa tendència que en l’anterior taula: les denúncies a cossos de seguretat destaquen per sobre de la resta, sigui quin sigui el país d’origen de la víctima.

59 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Taula 2: País de naixement-tipus de denúncia

País Nacimiento

Tipo de Denuncia Particulares

Laboral

Servicios No Básicos

Seguridad privada

Cuerpos de Seguridad

Servicios Sociales

Servicios privados

España

50,00%

0,00%

50,00%

0,00%

0,00%

0,00%

0,00%

Marruecos

12,50%

4,20%

8,30%

4,20%

54,20%

12,50%

4,20%

Nigeria

0,00%

0,00%

0,00%

0,00%

100,00%

0,00%

0,00%

Argelia

33,30%

33,30%

33,30%

0,00%

0,00%

0,00%

0,00%

Colombia

0,00%

33,30%

16,70%

0,00%

50,00%

0,00%

0,00%

Perú

33,30%

0,00%

0,00%

0,00%

66,70%

0,00%

0,00%

Resto África

0,00%

0,00%

11,10%

11,10%

44,40%

22,20%

11,10%

Resto Latinoamérica

0,00%

28,60%

14,30%

14,30%

14,30%

28,60%

0,00%

Europa del Este

0,00%

50,00%

0,00%

0,00%

50,00%

0,00%

0,00%

Otros

33,30%

0,00%

0,00%

0,00%

66,70%

0,00%

0,00%

Donat que les denúncies a cossos de seguretat públics són les més destacades, s’ha realitzat un anàlisi més profund per tal d’identificar quina característica de les persones ateses influeix més en aquest tipus de denúncia. Tal com es veu a la taula següent, d’una banda, l’edat és un factor rellevant: els menors de 30 anys tenen més probabilitats de denunciar el fet de patir una agressió o discriminació per part dels cossos de seguretat pública que els majors de 30 anys. És a dir, ser jove és un factor determinant a l’hora de denunciar el fet d’haver patit una agressió o discriminació per part dels cossos de seguretat. D’altra banda, aquest anàlisi també ratifica que el fet de ser home es un factor rellevant: els homes tenen una major probabilitat de denunciar el fet d’haver estat víctimes dels cossos de seguretat.

60 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Taula 3: Determinants tipus de denúncia Determinantes sobre la Probabilidad de Tipo de Denuncia: Cuerpos de Seguridad (vs. Otros Tipos de Denuncia) B

E.T.

Exp(B)

Ser Africano

0,171

0,646

1,187

Ser Hombre

1,108*

0,647

3,027

Edad: Menos de 30 años

1,259*

0,84

3,524

Edad: Menos de 40 años

0,028

0,632

1,028

Constante

-1,255

0,628

0,285

2.

Sexe

En relació al sexe de les persones que són ateses pel SAID, trobem que el 60% són homes i el 40% dones, mentre que al 2012 el 70% van ser homes enfront del 30% de dones. Comparant la informació amb els fluxos d’immigració procedents de l’estranger en el 2011 (segons les dades del Cens proporcionades per l’INE)1 trobem que el 48’2% eren dones i el 51’8% eren homes. D’aquesta manera, es pot apreciar un desequilibri en les víctimes ateses pel SAiD: aquest servei és més accessible a la població masculina.

Gràfic 3: Sexe

3. Edat En quant a l’edat de les víctimes, el percentatge més alt és 27,9% corresponent al grup entre 41 i 50 anys, seguit del grup de entre 36 i 40 anys amb un 26,2%. El                                                              1

INE. Censos de población y viviendas 2011. Resultados detallados. Disponible online: http://www.ine.es/censos2011_datos/cen11_datos_inicio.htm

61 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


percentatge més baix és del 9,6% del grup de menys de 25 anys i d’entre 25 i 30 anys. Tal com assenyalen les dades del cens de l’any 2011 de l’ENI, la major part dels immigrants es troben entre els 25 i 34 anys (28’3%), dades que pràcticament es corresponen amb el present anàlisi. Gràfic 4: Edat

4. Població de residència Pel que fa a la població de residència, la població on viuen majoritàriament les víctimes ateses pel SAiD és el Barcelonès amb un 94,9%. Tot i que SOS Racisme està dirigit a tota la població de Catalunya, existeixen dos factors fonamentals que fan que la majoria de les persones ateses pel SAiD visquin al municipi de Barcelona: en primer lloc, la ubicació de SOS a Barcelona dificulta l’accés a aquelles que resideixen fora de l’àrea metropolitana, i en segon lloc, la concentració de població diversa a Catalunya està majoritàriament ubicada a Barcelona i la seva àrea metropolitana2

                                                             2

IDESCAT (2013). Població estrangera. Per àmbits del pla territorial. Disponible online: www.idescat.cat/poblacioestrangera

62 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 5: Població de Residència

5. País de naixement En referència al país de naixement dels usuaris del SAiD, destaquen, amb una gran diferència, el Marroc amb un 37,5%; Colòmbia amb un 10,9%; Nigèria, Algèria i Perú amb un 4’7% cadascun; i Espanya amb un percentatge del 3’1%. Cal destacar que el nombre de persones espanyoles que s’apropen al SAiD per denunciar que han estat testimonis d’una situació racista s’ha vist reduït dràsticament en l’últim any, passant d’un 15’1% a l’actual percentatge del 3’1%. Cal destacar que, segons les dades de l’INE del Cens de població de l’any 2011, la població estrangera més nombrosa entre els estrangers no comunitaris és la marroquina (16’7%), seguida de l’equatoriana i la romanesa (7’2%), l’argentina i colombiana (4’9%), la peruana (4’1%) i la xinesa (3’5%). D’aquesta manera, és significatiu que les persones nascudes a Algèria i Nigèria (així com l’any passat ho eren aquelles nascudes a Senegal) no es trobin entre les poblacions estrangeres més nombroses i, pel contrari siguin la tercera població més freqüent al SAiD. D’altra banda, segons les dades obtingudes, també es destaca el difícil accés a la població xinesa.

63 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 6: País de Naixement

6. Nacionalitat En contrast amb les dades anteriors, la nacionalitat predominant és la espanyola amb un 35’4%, seguida de la marroquí amb un 26’2%, augmentant ambdues respecte l’any anterior. Destaca també la prevalença de nacionalitats del continent africà per sobre del sud-americà, això es pot deure en bona mesura a què adquirir la nacionalitat espanyola és “més fàcil” per a les persones d’origen llatinoamericà que aquelles d’origen africà.

Gràfic 7: Nacionalitat

64 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


7. Temps d’estança a l’Estat espanyol Segons els resultats obtinguts en aquest anàlisi, el rang que més es repeteix d’estada a l’Estat Espanyol és el que va dels 6 als 10 anys (37’8%), seguit del rang d’11 a 15 anys (22’40%). Probablement això es degui al fet que les persones que porten vivint més temps a Espanya compten amb més recursos, xarxes socials de suport i informació per apropar-se serveis i entitats que donen suport en situacions de discriminació. De fet, si comparem les dades actuals amb les de l’informe anterior, s’observa que s’ha produït una accentuació d’aquesta tendència, ja que les persones que porten més de 5 anys vivint-hi han passat de representar un 75’4% a un 88%.

Gràfic 8: Temps d’estança a l’Estat espanyol

8. Situació administrativa Tal com es pot observar en el gràfic 9, gairebé dos terços de les persones que es van apropar al SAiD per posar en coneixement una situació discriminatòria tenen una situació administrativa regular. D’altra banda, els percentatge d’usuaris nacionalitzats es troba al voltant del 27%, mentre que les persones en situació irregular ha augmentat lleugerament respecte l’any anterior, situant-se al voltant del 8% però sense arribar als nivells de 2011 (13%). Es considera que el nombre de persones en situació irregular que utilitzen aquest servei és tant reduït, d’una banda, perquè aquestes persones compten amb menys recursos per denunciar; i de l’altre, per la por que suposa la relació amb qualsevol estament públic per les repercussions que això pugui 65 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


tenir en el seu procés de regularització, ja sigui pel desconeixement de drets o mala interpretació d’aquests. Com es pot observar en el següent gràfic, el 60% de les víctimes ateses han estat en algun moment de la seva estància a Espanya en situació irregular. Comparant ambdós gràfics (Gràfics 9 i 10), es pot observar que, si bé la gran majoria ha estat de manera irregular al país, actualment tenen la seva situació administrativa regularitzada.

Gràfic 9: Situació Administrativa

Gràfic 10: Situació d’irregularitat

66 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Amb l’objectiu de conèixer les possibles variables que afectarien a la situació administrativa, s’ha intentat realitzar un anàlisi més exhaustiu. En següent gràfic, es pot observar com a mesura que augmenta el temps d’estada a Espanya, augmenta també el percentatge de nacionalitzats. A més, també destaca la concentració de persones en situació administrativa irregular en els primers anys d’estança a l’Estat espanyol. Gràfic 11: Temps d’estada a Espanya-Situació administrativa

En quant al creuament de les variables referides al sexe i la situació administrativa, s’observen els mateixos percentatges d’irregularitat en homes i dones, mentre que les dones ateses al SAiD estan molt més nacionalitzades que els homes.

Gràfic 12: Sexe-Situació administrativa

67 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


En el cas de la feina i la situació administrativa, es remarcable que hi hagi més persones administrativament irregulars amb feina, un 12’9%, que sense feina, tan sols un 3’8%. De la mateixa manera, hi ha més persones nacionalitzades amb feina que sense. Gràfic 13: Feina

A partir del creuament de dades entre les variables país de naixement i situació administrativa, sobresurt que les persones nacionalitzades són d’origen llatinoamericà. A mode d’exemple, més del 50% de les persones nascudes a Colòmbia i Perú (dues de les comunitats llatinoamericanes més ateses en aquest any 2013 al SAiD) tenen la nacionalitat espanyola, en canvi, cap persona d’origen nigerià o algerià la tenen. Això es deu a què, en el cas dels països llatinoamericans, el nombre d’anys de residència regular a Espanya requerit per sol·licitar la nacionalitat és de dos anys degut a convenis bilaterals, a diferència de la resta que és de 10 anys.

68 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 14: País de Naixement-Situació administrativa

S’ha realitzat un anàlisi dels factos determinants a l’hora d’aconseguir la nacionalitat i s’ha detectat que el factor temps a l’Estat Espanyol és el més rellevant, el que més afecta en la probabilitat de nacionalitzar-se: aquells que han estat menys de 10 anys a Espanya tenen una menor probilitat d’aconseguir la nacionalitat que aquells que han estat residint-hi per un període més llarg de temps. De la mateixa manera, tot i que amb menor intensitat: les dones tenen més probabilitats d’aconseguir la nacionalitat. Per últim, ser d’origen africà (en comparació a qualsevol altra nacionalitat) també té una incidència negativa en aquest sentit. Taula 4: Determinants nacionalització

Determinantes sobre la Probabilidad de “Estar Nacionalizado” (vs. No estarlo)

69 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


B

E.T.

Exp(B)

Ser Africano

-1,677*

1,007

0,187

Ser Hombre

-1,629*

0,869

0,196

Menos de 10 años en España

-3,838***

1,286

0,022

Menos de 20 años en España

-1,961*

1,106

0,141

Tiene Trabajo

-1,472*

0,873

0,229

Constante

3,308**

1,399

27,335

9. Permís de residència En quant al permís de residència3, els resultats obtinguts han estat els següents: un 92,5% dels usuaris del SAiD que tenen nacionalitat estrangera compten amb permís de residència i únicament un 7,5% no en té. Entre aquells que en tenen i han contestat a la pregunta, destaquen tres tipus de residència: la de llarga duració (amb un 53,1%), la temporal (amb un 18,8%) i la de règim comunitari (amb un 15,6%). Es pot deduir que aquestes dades estan estretament relacionats amb els temps d’estança, ja que, segons l’art. 32 de la Llei d’Estrangeria, per a obtenir la residència permanent és necessari demostrar 5 anys continus amb residència temporal dins el territori espanyol. Gràfic 15: Permís de Residència

                                                             3

 Veure Annex Fig.2 

70 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 16: Tipus de Residència

10. Nivell d’estudis Pel que fa al nivell d’estudis, les persones ateses amb estudis universitaris representaven més d’un terç de la mostra amb un 36,70% , i a continuació aquelles amb estudis secundaris (23’3%). Gràfic 17: Nivell d’estudis

11. Xarxa familiar En relació a la xarxa familiar de les víctimes, amb un percentatge similar al dels anys anteriors, més del 63% compta amb, al menys, un membre de la seva família a Espanya. És important destacar que la gran majoria d’aquest percentatge té com a mínim un familiar directe, és a dir, la parella, els fills, els pares o els germans (un 61’9%). Això es pot deure al dret de reagrupació familiar, regulat al Capítol II de la Llei d’Estrangeria, el qual senyala que l’estranger amb permís de residència té dret a 71 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


reagrupar amb ell a Espanya al cònjuge, els fills (sempre que siguin menors de 18 anys o discapacitat) i els ascendents en primer grau (sempre que el reagrupant sigui resident de llarga duració i els ascendents estiguin al seu càrrec, siguin majors de 65 anys i existeixin raons que justifiquin la necessitat).

Gràfic 18: Membres de la Família

12. Habitatge Com en anys anteriors, en el 2013 el tipus d’habitatge més freqüent trobat en aquest anàlisi és el lloguer (70%) i, a continuació, l’habitatge propi (26’7%). Aquests resultats poden tenir diverses explicacions. En general, l’accés a l’habitatge de propietat a Espanya té dues característiques principals: en primer lloc, una forta dependència respecte el poder adquisitiu de les persones; i en segon lloc, el poder asimètric de negociació de les parts involucrades que beneficia als propietaris i finançadors en detriment dels compradors. Específicament, per als immigrants aquesta situació de desavantatge augmenta, degut a factors com la irregularitat o precarietat jurídica, la falta d’informació i de xarxes de suport, la carència d’avals, nòmines o contractes de treball i la escassetat o inseguretat dels seus ingressos.

72 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 19: Habitatge

13. Feina Analitzant l’àmbit laboral, destaca que el 52’5% dels usuaris del SAiD té feina, al voltant d’un 3% menys que en l’any 2012. Aquest alt percentatge d’atur d’un 44,4,% s’explica principalment per la situació actual de crisi econòmica a Espanya, donat que el col·lectiu d’immigrants ha estat dels més afectats laboralment. La realitat és que la taxa d’atur entre la població immigrant a Espanya va duplicar en 2011 a la dels autòctons, degut a la crisi econòmica que està augmentant les desigualtats socials entre ambdós col·lectius (OIM)4. L’atur actual a Espanya del 25% de la població, va afectar l’any passat a un 18,4% de la població autòctona, davant d’un 39,1% d’atur registrat entre la població immigrant. Gràfic 20: Feina

                                                              4

 Organización Internacional para las Migraciones (OIM) (2012). Impactos de la crisis sobre la población  inmigrante. 

73 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


14. Coneixement d’idiomes A l’analitzar el coneixement dels dos idiomes oficials a Catalunya per part dels usuaris, s’ha trobat que la gran majoria coneix ambdós, tanmateix el castellà assoleix un percentatge més alt (un 95% dels usuaris coneix el castellà, en comparació a un 52,5% que coneix el català). És molt probable que això tingui una estreta relació amb el país d’origen dels usuaris, com s’analitzarà més endavant, donat que aproximadament 26% de la mostra és d’origen llatinoamericà, on el castellà és la llengua materna (a excepció de Brasil). A més, sent Barcelona el principal lloc de residència, per la seva alta concentració d’immigrants (interns i externs) genera una forta interacció entre aquests amb el castellà com a llengua conductora.

Gràfic 21: Coneixement d’idiomes

Fent un anàlisi més aprofundit, i observant els següents gràfics, es constata que el coneixement de català s’incrementa a mesura que passa el temps, si la persona es 74 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


troba dins el món laboral o el seu origen no és africà . Però, quina d’aquestes variables té més incidència? Doncs, tal com es pot apreciar a la taula 5, és el temps d’estança a Catalunya, per sobre de l’origen o tenir feina. Una altra vegada i de la mateixa manera que en el procés de nacionalització (taula 4), la variable destacada torna a ser el factor temps, Gràfic 22: Temps d’estada a Espanya-Coneixement del català

Gràfic 23: Feina-Coneixement del català

75 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Gràfic 24: País de Naixement-Coneixement del català

Taula 5 : Determinants coneixença del català Determinantes sobre la Probabilidad de “Saber Catalán” (vs. No Saberlo) B

E.T.

Exp(B)

Ser Africano

-1,94**

0,808

0,144

Menos de 10 años en España

-3,882***

1,173

0,021

Menos de 20 años en España

-1,466

1,085

0,231

Tiene Trabajo

1,663**

0,785

5,273

Constante

2,661**

1,15

14,31

Un altre dels aspectes analitzats ha estat el coneixement per part dels usuaris/es d’altres llengües. En aquest sentit, tal com es pot observar en el gràfic 20, gairebé dos terços de la mostra coneix entre 1 i 2 idiomes més i tan sols un 7’1% no coneix cap altra llengua més. Donat que els països d’origen majoritaris, a part dels

76 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


llatinoamericans, són africans (el Marroc, principalment i Nigèria i Algèria), les dades mostraran un coneixement d’altres llengües elevat, ja que són països que generalment tenen varies llegües oficials, la/les nativa/es i la que és producte de la colonització5.

Gràfic 25: Coneixement d’altres idiomes

15. Ajuda psicològica D’altra banda, destacar que el 81’8% dels individus no van requerir un suport psicològic. Gràfic 26: Ajuda Psicològica

                                                             5

Llengües utilitzades: Marroc (àrab, bereber, francès); Nigèria (Yoruba, hausa, igbo, fula i anglès); Algèria (àrab, bereber, francès).

77 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


16. Consulta d’altres serveis En quant a la consulta d’altres serveis, més de la meitat no havia consultat abans altres entitats abans d’accedir al Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme.

Gràfic 27: Consulta d’altres Serveis

17. Accés a SOS Racisme

78 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Per últim, la gran majoria dels individus atesos que s’han apropat a SOS Racisme van conèixer l’entitat per la xarxa social o a través del web de l’associació6.

Gràfic 28: Accés a SOS Racisme

Conclusions En base als resultats obtinguts i analitzats anteriorment es pot concloure que el perfil majoritari dels usuaris atesos al SAiD durant l’any 2013 va ser el següent: home, entre 41 i 50 anys, d’origen marroquí, resident al Barcelonès, amb un temps d’estança a Espanya de entre 6 i 10 anys, en situació administrativa regular però que ha estat en algun moment de forma irregular i amb permís de residència de llarga durada. És important destacar que la nacionalitat més recurrent entre els usuaris és l’espanyola, ja que aquesta inclou aquelles persones nascudes a Espanya i aquelles nacionalitzades.

El perfil més freqüent en relació al tipus de denúncia ha estat agressions i discriminacions per part dels cossos i les forces de seguretat en general.

A més, el perfil de l’usuari majoritari també indica que l’usuari està acompanyat per algun membre de la seva família directa dins del territori espanyol, viu en habitatge de lloguer, té estudi superiors i té feina. Respecte als idiomes, té coneixements del català i el castellà i coneix 1 o 2 llengües més. No requereix d’ajuda psicològica i ha consultat anteriorment altres serveis. Respecte l’accés a SOS Racisme, s’ha dirigit a l’entitat per                                                              6

www.sosracisme.org

79 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


després de conèixer-la a través de la seva xarxa social o a través del web de l’associació. Aquest estudi ha evidenciat la gran incidència que té la situació administrativa en altres àmbits, tant socials, personals com econòmics de la persona atesa. En particular, el fet d’estar de forma irregular a l’Estat Espanyol condiciona l’accés a un desenvolupament òptim dels individus en la societat catalana. Les persones en aquesta situació s’enfronten a grans dificultats a l’hora d’accedir a una feina, a un habitatge digne, la reunificació familiar, entre d’altres; situant-los en una situació de vulnerabilitat més procliu a patir abusos i discriminacions. Un cop obtinguts els resultats s’ha posat de manifest la necessitat del SAiD, com a pedra angular de les accions de denúncia de SOS Racisme – Catalunya, d’ampliar l’atenció entre les persones nouvingudes al país, ja que com s’ha pogut observar el perfil que s’atén és el d’una persona que ja porta bastants anys a l’Estat Espanyol, nacionalitzada o amb una situació administrativa regularitzada. D’aquesta manera, es requereix una difusió del servei més amplia i que no es focalitzi en un tipus de població, ja que les persones vulnerables de patir una discriminació o agressió de tipus racista i/o xenòfoba no responen a un sol patró sociodemogràfic. El Servei d’Atenció i Denúncia ha de ser una eina accessible a qualsevol persona víctima de comportaments i criteris racistes i/o xenòfobs que es puguin produir a instàncies col·lectives o individuals, privades o públiques i que provoquin una vulneració dels drets fonamentals. L’objectiu principal, per tant, ha de dibuixar-se lluny d’un tipus concret de situació administrativa, de nivell sociolaboral o educatiu.

80 SOS Racisme Catalunya- www.sosracisme.org


Memòria SAiD - L'estat del racisme a Catalunya. 2013