Som i Serem 4 [18] by Revista SOM I SEREM

La revista digital no oficial del Lleida Nº18 · GRATUIT

BLAUS PER EUROPA — RUDES LLEIDA — JORGE MIRAMÓN — REVISTA GERARDSOMESCODA I SEREM 1

2 REVISTA SOM I SEREM

20. EL SOMNI

CONTINUA Analitzarem el que ha donat de sí la temporada 2012-13 del Lleida amb un resum extens d’aquesta, i el camí que li queda per recórrer per arribar a Segona Divisió, possibles rivals si s’elimina el Jaén,...

04. LA IMATGE ·················································································································································

06. MÓN BLAU ·················································································································································

14. TEMPORADES HISTÒRIQUES 1953-54 ·················································································································································

16. CARA A CARA Biel Medina i Molo ·················································································································································

18. EL TEU ONZE ·················································································································································

20. El somni continua CARLES MIRANDA

·················································································································································

26. Blaus per Europa ·················································································································································

28. Jorge Miramón ·················································································································································

30. Rudes Lleida ·················································································································································

34. Vint anys d’un somni ·················································································································································

36. ENTRENADORS Roberto Álvarez ·················································································································································

38. ENTREVISTA Vicenç Amigó ·················································································································································

44. LLEGENDES Escoda

30. 30. UNA DÈCADA

46. BLAU AL FIRMAMENT El comiat de solter

AMB ELS RUDES

48. ENTORN SERGI GÓMEZ

La penya més nombrosa del Lleida ha complert deu anys. Van començar la seva aventura el 2003 i perdura fins avui, i que siguin molts més!

50. L’ÀLBUM DE... Mata ·················································································································································

52. POSTALS DEL PASSAT ·················································································································································

54. LA VEU DE L’AFICIONAT

38. VICENÇ AMIGÓ

EN EXCLUSIVA En aquest número entrevistem un dels porters més entranyables i carismàtics que han passat pel Lleida. Vicenç Amigó va estar al club sis i, ara ens explica la malaltia que va patir, la seva actual ocupació, l’equip de llavors, les desavinences amb Gonzalvo,...

34. VINT ANYS D’UN D’UN SOMNI Aquest juny, també es compleixen 20 anys de l’històric ascens del Lleida a Primera Divisió de la temporada 1992-93. Fa dues dècades que aquell magnífic equip va fer somniar la ciutat.

DES DE LA REDACCIÓ

FOTO CEDIDA PER AMIGÓ

S’acaba ja la nostra segona temporada i, en aquest número, volem destacar l’especial dedicació als ascensos i play-offs, ja que, a més de que en el moment de publicar aquest número estem jugant-ne una, perquè es compleixen vint anys del segon ascens a Primera. Esperem que gaudiu tant llegint-la com no-saltres fent-la. Estem preparant un munt de sorpreses per la temporada vinent. Fins a setembre! REVISTA SOM I SEREM 3

INVASIÓ DE CAMP Esclat d’alegria de l’afició sobre el terreny de joc. No era per menys: s’havia guanyat a Osasuna B i el Barakaldo havia perdut, per tant, el Lleida es classificava pel play-off nou anys després. FOTOGRAFIA: CARLES MIRANDA

4 REVISTA SOM I SEREM

REVISTA SOM I SEREM 5

Seguim somniant somniant ··········································································································································································································································································································

·······

EL LLEIDA ELIMINA EL LEGANÉS I JA ESPERA EL JAÉN ···························································································································································································································································································

CARLES MIRANDA

Després de classificar-se pel play-off gràcies a una carambola que es va donar, podem dir que el Lleida està llepat per la sort. Els blaus, van eliminar el seu primer rival a la lligueta de promoció, el Leganés, en el temps de descompte, i

en breu rebrà al Camp d’Esports el Jaén, campió del grup IV. A més, s’espera que el camp estigui més ple encara que contra els madrilenys. Quan un té la sort dels campions, com està tenint-la el Lleida, normalment, és campió

Mario Fuentes, heroi ························································································································································

EL MADRILENY VA ACONSEGUIR EN EL ························································································································································

TEMPS DE DESCOMPTE UN GOL ÈPIC ························································································································································

ESTUDI FOTOGRÀFIC CARLOS

CARLES MRIANDA

El gran encert en els fitxatges d’hivern ha suposat que ara l’equip pugui estar somniant amb una altra eliminatòria. Mario Fuentes, fitxat al gener de Tercera, va fer el gol que a l’últim minut classificava el Lleida i eliminava el Leganés. Per a més inri, Fuentes va ser jugador i capità de l’equip madrileny durant 5 anys.

L’afició entregada ·····································································································································································································································································

EL LLEIDA ENGANXA I EL CAMP D’ESPORTS S’OMPLE ·····································································································································································································································································

Aquesta temporada hem pogut veure les dues cares que ha ofert el Camp d’Esports. En els mesos freds i quan l’equip no acabava de rutllar, els 1.500 aficionats de “pedra picada” animaven al peu del canó.

6 REVISTA SOM I SEREM

Amb els mesos, la bona trajectòria de l’equip i la classificació pel play-off han anat enganxant a l’estadi gent de la ciutat i les rodalies. L’afició està entregada, fins al punt que més de 9.000 persones van

presenciar el Lleida-Leganés, més de 500 van ser a Butarque i s’espera que en el partit contra el Jaén siguin propers als 11.000 espectadors. El Lleida enganxa.

Continuitat al conjunt

Gaudim-ho

El Lleida torna a jugar un play-off nou anys després. Set d’aquests últims anys ens els hem passat a la 2aB, en busca d’aquest gran objectiu, que ara sí, ja ha arribat. I hi hem entrat per la porta gran, quan pocs hi creien, en una tarda de transistors al nostre camp i després d’una carambola. L’explosió de joia del camp d’esports va ser justificada: hi va haver invasió de camp, es va mantejar a l’entrenador, va córrer el xampany... Una tarda memorable. Va ser a l’arribar a casa i en els dies posteriors, però, que vaig veure que per alguns això semblava més un problema que una il•lusió. No sé si per l’inesperat de la classificació i la velocitat en què es van haver de fer tots els preparatius es va poder gaudir tant com s’hauria d’haver fet. Es va discutir si la celebració va ser excessiva (home, tu diràs...), si els preus de les entrades eren massa cares, si els aficionats del Leganés havien d’ubicarse en un lloc o en un altre. Per sort, va arribar el dia de partit i les coses es van ficar a lloc: el Camp d’Esports va ser una festa, amb els de sempre i amb alguns més, que tot i que fan ràbia (perquè la fan), són vitals. I el més important els nostres jugadors es van sobreposar a totes les adversitat i van aconseguir la victòria. Escric això just abans que es jugui el partit de tornada a Butarque. De moment lo únic que sabem és que el diumenge a terres madrilenyes podem jugar l’últim partit d’aquest play-off. Carpe diem. Però estic segur que hi serem fins el dia 30 de juliol. Un mes per endavant. Valorem el que han fet aquest any els jugadors i tècnics del Lleida Esportiu perquè ningú millor que nosaltres per entendre la dificultat del que han fet. Amb qualitat però sobretot amb una entrega i un coratge espectaculars. Un mes, doncs, simplement per a gaudir de tot plegat.

ERIK RUIZ

LA DIRECCIÓ ESPORTIVA VOL MANTENIR EL BLOC I MOLTS JUGADORS CLAU TENEN CONTRACTE

Molts jugadors clau d’aquesta temporada com Mata o Pau Torres, tenen contracte vigent i, si algún equip els vol, haurà de passar per caixa. A més, si no s’aconsegueix l’ascens és important continuar amb la base d’aquest any i créixer més.

“Valorem el que ha aconseguit l’equip perquè ningú millor que nosaltres per entendre la dificultat del que han fet”

Si el Lleida elimina el Jaén… ························································································································································

POSSIBLES ENCREUAMENTS ························································································································································

RFEF

Si s’elimina el Jaén, el Lleida s’enfrontaria en la següent eliminatòria amb l’Hospitalet si aquest elimina el Caudal. En cas contrari, els blaus no s’enfrontarien als asturians, si no als vencedors de les altres eliminatòries (Athletic-Huracán i Oviedo-Eibar), sempre prioritzant els que no siguin del grup II.

CARLES MIRANDA

BDFUTBOL

LLEIDA ESPORTIU

Álex Cacho, trobaria el seu reflex en l’exjugador, també del Lleida, “Calo” Rodríguez, que va jugar de blau la temporada que l’equip va fer promoció d’ascens –en aquest cas a Primera (53-54)-, com Cacho ara. I també era defensa!

EL MEGÀFON

Per Sergi Puy

REVISTA SOM I SEREM 7

Seligrat supera a Mané ·················································································································································································································································································

EL LLEIDA HA ENCADENAT 15 PARTITS SENSE PERDRE ·················································································································································································································································································

L'equip lleidatà ha estat molt difícil de batre en aquesta segona volta. Fins al punt de només haver sumat una derrota. En total els blaus van arribar a encadenar 15 jornades consecutives sense perdre. Una més de les que va aconseguir José Ma-

>> Roger Canadell: El

nuel Esnal “Mané” al capdavant de l’equip en la temporada 1992-1993, temporada en què el conjunt blau va ascendir a Primera Divisió. La ratxa es va tallar amb la derrota a Noja el 28 d'abril i, des de llavors, l'equip, ja no ha tornat a perdre.

lleidatà va tornar al Lleida aquest estiu, cedit per l’Espanyol. Ara, hauria de tornar a Barcelona, però els pericos no semblen gaire convençuts amb el jugador i podria traspassar-lo al mateix Lleida a cost zero, ja que acaba contracte.

>> Miguel Ramos: El

ERIK RUIZ

davanter fitxat al gener acaba contracte, però ha sigut una de les peces claus al final de temporada i podria renovar, igual que Molo, que també acaba contracte.

Serra ‘in’, Canadell ‘out’

>> Jaime Mata i Pau Torres: Els dos principals

GENÍS SERRA ACABA CESSIÓ AL MONSÓ I CANADELL TORNA A L’ESPANYOL ···············································································································································································

S’acaba la temporada i comencen els noms i els moviments. Un de força clar és el retorn al club del jove defensa Genís Serra, que estava cedit al Monsó de Tercera. A més, el Lleida tenia a la plantilla a Roger Canadell en qualitat de cedit per l’Espanyol, i en acabar la temporada ha de tornar a Barcelona. Els pericos, però, no semblen gaire convençuts amb el jugador i es podria quedar. 8 REVISTA SOM I SEREM

LLEIDA ESPORTIU / MIRANDA

candidats a jugar a Segona l’any que ve –amb el Lleida o no-. Han donat un rendiment extraordinari però el club va fer bé de contractar-los per dues temporades, i si algún equip els vol, haurà de pagar la clàusula.

REVISTA SOM I SEREM 9

Per Francesc Latorre PERIODISTA TV3

DES DEL PÀDOC

Assemblea Ts TRES exitosa ·················

······················

···············································································

L’ASSEMBLEA ···············································································

VA TENIR UN ÈXIT ···············································································

DE PARTICIPACIÓ ···············································································

LLEIDA ESPORTIU

A l’acte celebrat a la Casa de la Volta s’ha repassat dia a dia des de la renombrament de l’entitat fins a l’actualitat. S’han tractat temes de direcció, àrea social, àrea esportiva,... Els socis també han pogut dir la seva i fer preguntes que els angoixaven. Gairebé tres hores en que s’ha aclarit el passat, present i futur de l’entitat. Podeu llegir un resum extens de l’assemblea al bloc del Ferran Montardit, col laborador nostre: www.lolleidatà.blogspot.com

Excel lent estat físic ···········································································································································································································································

EL PREPARADOR FÍSIC, JOSEP M. FERRER, ÉS ···········································································································································································································································

DELS ARTÍFEXS DE LA BONA FORMA DE L’EQUIP ···········································································································································································································································

Els bons resultats i les ratxes són el resultat d’una excel lent preparació física. El preparador, J. M. Ferrer, admetia fa uns mesos que “l’equip blau “arriba en plena forma a la recta final del campionat. La planificació és que l’equip estigui al 100 % als darrers 10–15 partits”.

El ‘killer’ blau ············································································································································

MATA, PITXITXI DE ···························································································································································

L’EQUIP AMB 15 GOLS CARLES MIRANDA

·····························································································································

Sens dubte, un dels millors fitxatges. S’ha adaptat perfectament i ha acabat sent el màxim golejador de l’equip (15) i el segon de la categoria. El seu perseguidor a l’equip en porta 8, Imaz. 10 REVISTA SOM I SEREM

#campdesports p le

Enveja, sana sí, però molta enveja de les 9.000 persones que van gairebé omplir el Camp d’Esports en el primer partit de playoff contra el Leganés. Per motius de feina, no hi vaig poder assistir. Quan surti aquest número de la revista, tant pot ser que continuem vius en el somni de pujar a Segona A com que ens n’hagin fet despertar. És igual, haurà valgut molt la pena. Haurà valgut la pena per l’emoció esportiva, del saber si pujarem o no, però sobretot per demostrar, amb aquesta postal de l’estadi tant ple, que l’afició pel futbol a Lleida continua ben viva. Vaig seguir amb orgull i alegria el que donava de si el hashtag que encapçala aquest article. Com els uns als altres ens anàvem motivant de cara al partit contra l’equip madrileny. Sense iniciatives com aquesta, sense un camp sorollós, estic convençut que aquell partit no es remunta. Si l’equip juga l’any que ve a Segona A, no hi ha cap dubte que el Camp d’Esports presentarà un bon aspecte cada cap de setmana de partit a casa. Potser no tant com el dia del Leganés, però sí amb molts espectadors. El mèrit, el repte és fer-ho més o menys igual si ens quedem a Segona B. Ja ho sé, ja ho sabem tots... No és el mateix futbol un que l’altre. I a més, el fred, la boira, la crisi... Però si volem futbol de Segona A ens ho hem de treballar entre tots. I jo, en això, del jugador número 12, hi crec molt. Hi hem d’anar. “Perdi o guanyi animarem... “, diu l’himne. Un equip juga més motivat, amb més ganes, si veu més gent a les grades. Però també es cert que l’equip ha d’atreure a la gent. Com ho ha fet aquest any. Per això, passi el que passi aquest any i malgrat totes les dificultats econòmiques que ja coneixem, la directiva del club, juntament amb l’organigrama tècnic, estan obligats a dissenyar un equip competitiu, més que el d’aquesta temporada si pot ser. No es pot deixar passar l’oportunitat. La metxa està encesa, la brasa ja crema. Ara cal que el foc no s’apagui. Tres o quatre primeres jornades bones a la propera temporada, amb un estadi ben ple, faran la resta. N’estic convençut. Igualment, són d’aplaudir totes les iniciatives que la directiva ha dut a terme en aquest tram final de temporada per portar més gent al camp. Intentem durles a terme en més ocasions, intentem motivar l’aficionat també en els moments que les coses no van bé o simplement, van. L’afició hi és. Ha quedat demostrat. Tanco aquest article seguint el que passa amb els hashtags i piulades que busquen gent per anar a Leganés. Veig que ja hi ha un autocar ple. Cap a Madrid. Passarem o no, però cap a Madrid.

Si no es puja a Segona A, el repte és continuar omplint l’esl’estadi estant a Segona B

REVISTA SOM I SEREM 11

La base base puja puja i creix ·······························································································································

A MÉS DE TROFEUS VARIS, S’HAN

» La nostra pàgina web ha canviat de direcció. Ara ens podreu trobar a www.revistasomiserem.c om

·······························································································································

ACONSEGUIT 4 ASCENSOS ······························································································································

A més a més dels diversos tornejos conquistats pels equips base al llarg de la temporada, aquest final de temporada s’han proclamat campions de lliga el Filial, els Infantils A i B i el Femení B (aquests, a més en primera posició i amb el títol de lliga). A més a més, destaca, entre molts d’altres, el trofeu guanyat a Balàfia pels Babies (foto) contra la resta de clubs lleidatans. Una mostra que el Lleida té futur per estona i que possiblement molts jugadors nodreixin el primer equip en un futur pròxim.

Comodins als laterals ·····················································································································

ELS DOS JUGADORS AMB MÉS ·····················································································································

MINUTS ES TURNEN LA BANDA ·····················································································································

Per Dani Badia PERIODISTA CATALUNYA RÀDIO

La primera promoció d'ascens de la seva història, el Lérida Balompié la va jugar el 3-3-1940 al camp "El Pujolet", de Manresa, contra la UD Olot. El Lleida va accedir a les semifinals d'ascens a Preferent com a campió de la lliga del grup primer de la 2a Categoria Ordinària. La primera experiència va ser pèssima perquè va sortir golejat 5-1 contra l'Olot. L'alineació lleidatana per aquell partit va ser: González; Planella, Rodes; Roca, Aguilar, Aldomà I; Ros, Pirla, Josep Vidal, Rubió i Albareda. L'únic gol lleidatà el va marcar Albareda al minut 87, quan el partit ja estava 5-0. 12 REVISTA SOM I SEREM

@danicatradio

Una alineació d’aquella temporada, la 1939-40, la primera en la història del club, i que gairebé acaba amb l’ascens de categoria.

Són les promocions d’ascens que ha disputat el Lleida en tota la seva història i des de qualsevol categoria. Ha aconseguit l’ascens en 6 ocasions. Enguany podría ser la setena. LLEIDA ESPORTIU

Els defenses Carlos Barreda i Álex Cacho s'han erigit en els comodins de Toni Seligrat als laterals de la defensa i ho han demostrat convertint-se en dos dels jugadors amb més minuts a les seves cames. 2.222 minuts porta Barreda i 2.389 minuts Cacho, que és el jugador de camp amb més minuts disputats. A més, de vegades un juga a la dreta i l’altre a l’esquerra o a l’inrevés.

» Vols col·laborar amb la revista? Vols fer un reportatge per a cada número? Una secció? Una entrevista? Envia’ns un correu electrònic a revistasomiserem @gmail.com » » » » » » » » »

Segueix-nos a Twitter, Facebook i YouTube, les xarxes socials de la revista Som i Serem. Cada cop som més gent!

Des de la revista, volem enviar el nostre condol a la família del lleidatà Juanjo Garra.

www.assistpc.es Travesia San Bartomeu, 2 25110 Alpicat (Lleida) Tel: 606 660 528 E-mail: assistpc@lleida.org REVISTA SOM I SEREM 13

·································································································································································································································································································································

AMB UN EQUIP RENOVAT I DESPRÉS DE LA DESBANDADA POST-PRIMERA, AMB BAIXES IMPORTANTS, L’EQUIP ES CLASSIFICA PER LA PROMOCIÓ, PERÒ NO PUJA ·································································································································································································································································································································

HALLOFFAMEPERICO

A les portes de Primera, tres anys després Lelé, en la seva època de jugador al Celta ►

PORTA

Promoció d’ascens: Eroles, Calo, Avelino, Pellicer, Cedrés, Perella; Félix, Pitarch, Ribelles, Wilson, Sagrera.

La temporada 1953-54 va ser una de les més irregulars de la història del Lleida, i un exemple del que pot fer-se en futbol, malgrat les dificultats, quan al capdavant d’un club hi ha gent decidida, optimista i amb visió de futur. Diuen que a la tercera va la vençuda i aquella era la tercera temporada amb Llorenç Agustí a la presidència. En les dues anteriors va prestar-se més atenció a la part econòmica que a l’esportiva, alleugerant la nòmina i la plantilla i realitzant diversos traspassos de jugadors que van ser una bombona d’oxigen per la tresoreria, i es va seguir la mateixa política, però canviant la fisonomia de l’equip. Es va renovar la confiança amb Lelé i es va fer un equip totalment nou, quedant només de la temporada anterior Eroles, García-Martín, Pellicer, Mòdol, Ribelles, Sató i Félix. Aquest últim, continuava en període de cessió pel Reial Madrid. 14 REVISTA SOM I SEREM

Entre les noves cares destacaven els defenses Sagrera i Calo, aquest procedent del Barcelona i germà de César, els aragonesos Alda i Perella, Avelino, Pitarch i els dos jugadors cedits pel Madrid, Wilson i Cedrés. En una plantilla de 19 homes, els dotze nous van necessitar un període d’adaptació, cosa que va provocar alguns resultats adversos que el públic no va admetre, i així es va arribar al 8 de desembre en que la Cultural Leonesa va guanyar 24 a Lleida en un partit d’autèntica desgràcia, ja que els blaus Pellicer i Sagrera es van marcar en pròpia porteria i van deixar l’equip lleidatà amb tres negatius a la classificació. Al final d’aquest partit els mocadors i les protestes dels aficionats pressionaren a la junta directiva per cessar l’entrenador, Lelé i es va produir una reunió d’urgència per tractar el tema; malgrat l’opinió de la

majoria dels directius, el president, Llorenç Agustí no va permetre que s’acomiadés l’entrenador gallec, per tenir plena confiança en ell i en els jugadors i va demanar-los una oportunitat en el pròxim desplaçament a Àvila: “si perdem allí, marxarem tots”, va dir el president. I va haver-hi sort perquè contra l’Avilés es va empatar (1-1) amb un gol de Wilson i a partir d’aquella jornada, dels disset partits que quedaven de lliga, l’equip només en va perdre un, al camp del Barakaldo, guanyant als camps de Saragossa, Eibar, Escoriaza, España Industrial, Caudal i Salamanca, i dels tres negatius del partit amb la Cultural, es van escalar posicions a la classificació fins col locar-se tercer, classificant-se per la lligueta d’ascens, en la qual no es va poder superar el Barakaldo. El Lleida no tornaria a Primera aquell any. De fet, no repetiria la gesta de l’ascens aconseguit la 49-50 fins al cap de 43 anys.

>> Directius, seguidors i jugadors. En aquest tros de foto hi apareixen Alda, Wilson, Pitarch, Félix, Módol, Estivill, Ribera, Griñó, Sardá i Molins, Jové, Piñol, Avelino i Ribelles.

PORTERS Piñol G. Martín

Eroles Fonoll DEFENSES Pellicer Mòdol Calo

Sagrera Cuti

CENTRECAMPISTES Avelino Alda

FOTO CEDIDA PER C. MONCAYO

Ribelles

PORTA

DAVANTERS Perella Pitarch Wilson Félix

Cedrés Sató Jové

ENTRENADOR: Rogelio Santiago Lelé

GÓMEZ VIDAL

PRESIDENT: Llorenç Agustí Claveria

La confiança de Llorenç Agustí dipositada en Lelé va ser la clau d’una magnífica segona volta

MASSATJISTA: Antonio Creus Pacheco

EL MARCADOR CODIFICAT També es va instal lar al Camp d’Esports un marcador simultani, amb el qual els afeccionats sabien els resultats d’altres partits. Per poder descodificar-lo s’havia de comprar La Mañana.

El gol nord durant la promoció d’ascens. A baix, l’ex directiu Sales crida a Pirla, de blanc.

REVISTA SOM I SEREM 15

VVaann ccoom meennççaarr aa pprriinncciippiiss ddee tteem mppoorraaddaa ccoom m aa ppaarreelllaa ddee cceennttrraallss ttiittuullaarr ppeerròò,, aall m meerrccaatt dd’’hhiivveerrnn,, aam mbb ll’’aarrrriibbaaddaa ddee M Maarriioo FFuueenntteess,, SSeelliiggrraatt hhaa ddeessppllaaççaatt aa M Moolloo aall m miigg ddeell ccaam mpp.. AAnnaalliittzzeem m aaqquueessttss ddooss jjuuggaaddoorrss,, ttaann ddiiffeerreennttss ppeerròò iigguuaallss eenn eennttrreeggaa,, ccoorr ii ssaaccrriiffiiccii..

JORGEMISTER-FUTBOLPARATODOS

DEFENSA: Sobretot ara que Toni Seligrat ubica Molo de pivot, Biel Medina assumeix tasques més defensives, ja que s’ha demostrat que Molo juga millor davant.

16 REVISTA SOM I SEREM

GOL: Molo ha pogut marcar en dues ocasions aquesta temporada,ambdós de remat d’una jugada aturada, contra els filials de Saragossa i Osasuna, ex equip seu.

busca sempre l’últim moviment o l’última passada. PERSONALITAT: L’experiència és un grau i més a Segona B, on filials de molta qualitat pequen d’inexperiència. Biel Medina en té moltíssima, ja que també ha jugat a Segona.

VELOCITAT: Sense ser un as de la velocitat, Molo, és més ràpid que el seu company. Tot i XUT: És evident que el això, a Biel no se li nota xut de Biel Medina porta la falta d’aquesta més potència, perquè perquè ho complementa així és el mallorquí, pura amb cos i guardant bé potència. Molo, en canvi, la posició.

Manuel Jesús Casas García Defensa Almeria Medeix 1,92 m. i pesa 82 kg. Tot i tenir-ho gairebé fet amb la Balompédica, Molo va acabar signant pel Lleida, aquest estiu. La seva arribada, substituint Jerson va ser molt discutida, el temps però, l’ha col·locat com un dels millors fitxatges. Va molt bé en el joc aeri, i ha estat indiscutible per Seligrat tan a la defensa com al mig. Va començar la temporada lesió rere lesió, però l’ha acabat en excel·lent forma física. Roba moltes pilotes als contraris i distribueix amb claretat. Quan jugava a Osasuna B, es va lesionar greument la setmana que li havien dit que seria titular amb el Primer Equip contra el Barcelona.

Gabriel Medina Piris Defensa Menorca Medeix 1,87 m. i pesa 84 kg. El seu caràcter lluitador de l’escola balear, fan d’ell un central “mur” Si l’experiència és un grau, Medina ja n’és llicenciat. Ha estat a Segona, a Segona B, a Tercera, a la lligra de Xipre… I en gran varietat d’equips. Letal en el joc aeri. Tot i que no amb el Lleida, en el seu historial guarda nombrosos gols de cap. Aquest any s’ha retrobat amb Seligrat, qui ja el va dirigir a l’Sporting Mahonés. L’edat li passa factura en la velocitat. Ell ho sap, i per contra ho supleix amb gran posicionament i lluita. Indiscutible de central, i són els altres els que van i venen al seu costat (Molo, Pau i Fuentes).

VEREDICTE Ha estat una difícil decisió,però des de SOM I SEREM creiem que MOLO guanya aquest cara a cara. A part de ser molt entranyable amb l’afició, és més jove que Biel i, tot i venir generant dubtes, s’ha guanyat a pols la titularitat. L’únic inconvenient, les seves lesions, si bé cada vegada són menys. REVISTA SOM I SEREM 17

DANI BADIA

ENVIAN’S LA TEVA ALINEACIÓ

MUNDO DEPORTIVO

ENVIAT PER: PIPPO 7

Porter croat que va jugar al Lleida en la segona etapa a Primera.

LATERAL DRET. VIRGILIO Oblidat al Palamós, va fitxar pel Lleida per ser una de les peces claus de l’ascens a Primera.

LATERAL ESQUERRA. BRUNO SALTOR

CENTRAL. TXEMA Un dels mites blaus, va jugar amb el Lleida a Primera i a Segona en una altra etapa.

CENTRAL. BOBAN BABUNSKI

Roa, van fer una gran parella.

INTERIOR ESQUERRA. MILINKOVIC

El bosni va ser dels màxims golejadors Jugador de poca de la temporada 93tècnica però molt 94 i va deixar detalls treballador. Interna- de la seva gran cional amb Macedò- qualitat. nia.

MIGCENTRE.

3 temporades –2 a ANTONIO 2a- li van valer per CALDERÓN fer el salt a Primera Molt treballador i amb l’Almeria. Dels amb arribada a l’àmillors laterals. rea. Juntament amb van fer una 18 REVISTA SOM Roa, I SEREM

INTERIOR DRET. ROA Juntament amb Calderón, dels centrecampistes amb més qualitat que han passat per Lleida. El

ED. ESTE

PORTERIA. MAURO RAVNIC

SEGRE

Tot aficionat al futbol porta un entrenador a dins. SOM I SEREM et convida a treure el teu. Envian’s la teva alineació amb els que creus que han set els millors jugadors de la història blava a http://www.revistasom iserem.com/2011/10 /el-teu-onze.html i… pre-sumeix de banqueta!

seu gol des de mig camp al Sevilla, perdura.

EXTREM ESQUERRA. GERARD ESCODA

Un jugador amb recorregut per intentar tornar a 1a la 94-95. Tot i els seus bons registres, es va quedar en això, un intent.

Tot i que en la seva segona etapa no va DAVANTER. estar a l’altura, era un extrem molt ràpid SIGÜENZA Punta del millor Lleida de la EXTREM DRET. història. Ell i Gracia es van rePACO partir els gols de la 92-93, temporada de l’ascens a Primera. SALILLAS

BANQUETA. ● EMILI ISIERTE (P) ● ANTONI PALAU ● QUIQUE ÁLVAREZ ● GONZALO

ENTRENADOR. JOSÉ MANUEL ESNAL MANÉ Va agafar el Lleida a finals de la 88-89 i no va poder evitar el descens a Segona B. Quatre anys més tard estava celebrant l’ascens a Primera. Un entrenador que va deixar empremta. Va deixar el càrrec a finals de la 1994-95.

ED. ESTE

PANINI

MUNDO DEPORTIVO

ED. ESTE

SEGRE

TODOCOLECCION

MUNDO DEPORTIVO

● JAIME QUESADA ● AMAVISCA ● XABIER GRACIA ● MIGUEL RUBIO ● MATOSAS ● NAKOR ● JOSEMI

REVISTA SOM I SEREM 19

CARLES MIRANDA

20 REVISTA SOM I SEREM

DDeesspprrééss ddee llaa m maarrxxaa dd’’EEm miillii VVii-cceennttee ii aam mbb eell ccaannvvii ddee ggrruupp,, ss’’eessppeerraavvaa uunnaa tteem mppoorraaddaa ddee ttrraannssiicciióó.. M Mééss ddee llaa m meeiittaatt ddee llaa ppllaannttiilllaa eerraa nnoovvaa ii pprreesseennttaavvaa ffoorrççaa dduubbtteess.. LLeess bbaaiixxeess ddee JJeerr-ssoonn,, DDeellggaaddoo ii JJoorrggee nnoo aajjuuddaa-vveenn,, ppeerròò ll’’eeqquuiipp vvaa ssoorrpprreennddrree aaggrraaddaabblleem meenntt.. DDeesspprrééss dd’’uunn ggrraann iinniiccii ddee ccaam mppiioonnaatt eenn qquuee eell LLlleeiiddaa vvaa eessttaarr uunn m muunntt ddee jjoorrnnaaddeess eenn ppllaayy--ooffff,, vvaa aarrrriibbaarr llaa lllaarrggaa m maallaa rraattxxaa ddee ll’’eeqquuiipp ttaanntt ddee jjoocc ccoom m ddee rreessuullttaattss ddee ffiinnaallss ddee llaa pprriim meerraa vvoollttaa ii pprriinncciippiiss ddee llaa sseeggoonnaa.. FFiinnss ii ttoott,, ddeesspprrééss dd’’uunnaa m mooccaaddoorraaddaa,, ll’’eeqquuiipp vvaa ssaabbeerr aaiixxeerrccaarr--ssee ii,, ttoott ii tteenniirr llluunnyyàà eell ppllaayy--ooffff,, vvaann ccoonnjjuurraarr-ssee ppeerr llluuiittaarr ffiinnss ll’’úúllttiim m sseeggoonn.. II ppooddeem m ddiirr qquuee hhoo hhaann aaccoonnssee-gguuiitt:: SSii eelliim miinneenn eell JJaaéénn,, eess qquuee-ddaarraann aa ddooss ppaarrttiittss ddee sseerr aa SSee-ggoonnaa ll’’aannyy qquuee vvee.. UUnn rreeppoorrttaattggee ddee:: M Mooiissééss CCaam muuññaass ii OOrriiooll JJoovvéé

REVISTA SOM I SEREM 21

ot i ser la segona temporada amb el Lleida en mans de la directiva actual, fins a aquesta temporada el club no havia pogut fer i desfer a la seva manera. L’estiu va ser força mogut i va presentar dues grans variacions respecte la campanya anterior. El primer canvi visible va produirse a la banqueta i al cos tècnic. Emili Vicente, que no va renovar després de quatre temporades dirigint al primer equip, va ser substituït per Toni Seligrat, que provenia de l'Olímpic de Xàtiva. Amb el valencià van arribar Gerard Albadalejo, Rubén Arola (ajudant tècnica) i Josep Maria Ferrer (preparador físic). L'altre canvi molt marcat va ser el moviment del Lleida al Grup II, desmarcant-se de la resta dels catalans de la categoria, canvi demanat per la Federació Espanyola de Futbol per poder quadrar els grups. L'àmbit esportiu és el que ha patit més canvis. Fins a 12 jugadors van arribar de refresc per aquesta temporada. La pretemporada del conjunt blau va ser una mica irregular. Els de Toni Seligrat van guanyar tots els seus enfrontaments davant rivals de menor categoria, però no van treure un resultat positiu amb els de la mateixa divisió.

La temporada s’ha caracteritzat pel potent inici, la davallada hivernal i el fort final jornada. El partit corresponent a la segona jornada serà recordat per la sanció de la RFEF a la UD Logroñés per alineació indeguda. El partit va acabar amb empat (11), però el Lleida va decidir recórrer-lo i es va endur la raó i els tres punts al despatx. La primera derrota va arribar a la quarta jornada. L'equip venia de perdre contra l'Eibar en la segona ronda de la Copa del Rei, on el Lleida va presentar una alineació plena de suplents, i també va caure en el partit de Lliga disputat al camp del Amorebieta per 3-0, la golejada més gran rebuda de la temporada. Posteriorment, el conjunt blau va sumar quatre jornades sense perdre i va lluitar mà a mà amb el l’Alavés per aconseguir el lideratge del grup. Molts es van quedar sorpresos del rendiment del conjunt lleidatà. MALS RESULTATS AL FINAL DE LA

CARLES MIRANDA

COMENÇAMENT ESPERANÇADOR En començar la Lliga, els resultats irregulars de la pretemporada es van dissipar i van deixar veure una arrencada fulgurant del conjunt blau. A la primera jornada li va endossar un 2-0 al Peña Sport i es va col locar líder del grup, posició que va continuar conservant en la següent

22 REVISTA SOM I SEREM

PRIMERA VOLTA A la jornada 9, l'equip va perdre a Lezama i va encadenar la famosa cursa d'empats consecutius i la plantilla va fer una baixada a nivell de joc. Però abans, els blaus van poder guanyar el Tudelano al Camp d'Esports, amb gol d'Asier de falta directa. Tot i alguns bons resultats (l’empat a Vitòria), ja no es guanyava i l'equip va caure de les posicions de promoció d'ascens per primera vegada en la temporada, col locant-se sisè. La següent victòria contra la Real Sociedad B només va ser un miratge, ja que l'equip va tancar de la pitjor manera la primera volta, amb una derrota a Tajonar (3-1). SEGONA VOLTA PER EMMARCAR A la segona volta no va canviar la mala dinàmica de resultats. Cinc empats a un (Peña Sport, UD Logroñés, Amorebieta, SD Logroñés i Gimnàstica) van encendre

tius. Tres victòries seguides (Racing B, Saragossa B i Athletic de Bilbao B) i un empat al difícil camp del Tudelano van retornar la il lusió als blaus, que es van situar a cinc punts del Amorebieta, que marcava la promoció d'ascens. El moment clau de la temporada va ser les següents tres jornades. L'equip dirigit per Toni Seligrat va guanyar l'Izarra al Camp d'Esports (2-0), va treure un triomf vital de Barakaldo (0-1) i va guanyar amb molta solvència el líder de la competició, el Deportivo Alavés (2-1 ). Amb aquests nou punts l'equip es va posar de nou en quarta posició.

DERROTA DOLOROSA A NOJA QUE TALLA UNA RATXA DE 15 PARTITS SUMANT La visita al camp de la Reial Unió també es va saldar satisfactòriament. Un empat en l'últim minut transformat per Xisco va rescatar un punt important, que en la següent jornada el Lleida va fer bo guanyant 2-1 al Teruel al Camp d'Esports. L’equip es distanciava a dos punts del Barakaldo i a tres de l’Amorebieta. A la jornada 35, la plantilla va rebre una garrotada a Noja, on va perdre 1-0. L'equip càntabre va tallar una ratxa de 15 partits sense perdre del Lleida, rècord històric del club. El conjunt blau va caure una posició i ja s’intuïa que

CARLES MIRANDA

les alarmes. La poca paciència dels aficionats lleidatans es va acabar amb l’empat contra la SD Logroñés, on es van poder sentir crits en contra de Toni Seligrat. El play-off es va escapar a 10 punts i aconseguir-lo semblava impossible. L'afició no estava contenta amb tant empat sabent que en tots aquests partits el Lleida sempre s'havia posat per davant en el marcador. Després del partit contra la Gimnàstica (jornada 25), hi va haver una reunió al vestidor, habitual el dia després del partit per analitzar-los, però aquella va ser més llarga del que és habitual. Allí, al vestidor, es va coure el que seria una ratxa de resultats molt positius. Tres victòries seguides (Racing B,

REVISTA SOM I SEREM 23

CARLES MIRANDA

blau va caure una posició i ja s’intuïa que el rival per a la quarta plaça seria el Barakaldo. ÚLTIM PARTIT CLAU PER ACONSEGUIR EL BITLLET PER A LA FASE D'ASCENS Lleida i Barakaldo van arribar a l'últim partit de la lliga regular separats per un punt. Els bascos, quarts, visitaven Las Gaunas per enfrontar-se a la SD Logroñés i el Lleida, cinquè, rebia al Camp d'Esports a un Osasuna B que és jugava la permanència. Finalment,

els lleidatans van treure amb solvència el seu partit (3-1) i el Barakaldo no va passar de l'empat a Logronyo, la qual cosa va desencadenar la bogeria al Camp d'Esports de Lleida. L'equip dirigit per Toni Seligrat aconseguia la llicència pels play-off. ELIMINACIÓ DEL LEGANÉS I CAP A JAÉN El Lleida va quedar emparellat al sorteig amb el Leganés, segon classificat del grup I. Com a quart, el partit d’anada li corresponia al Camp

EL CAMÍ CAP A SEGONA SEMIFINALS Caudal Hospitalet

Lleida Jaén

Athletic B Huracán

Oviedo Eibar

FINAL

CARLES MIRANDA

Si el Lleida elimina el Jaén i l’Hospitalet elimina el Caudal, l’eliminatòria definitiva será Lleida-Hospitalet. Si, per contra, passa el Caudal, el Lleida

24 REVISTA SOM I SEREM

ARGUMENTS PER SUPERAR EL JAÉN - La poca capacitat ofensiva del Jaén, que va aconseguir el gol en el ‘baixón’ del Lleida. A més, el seu màxim golejador, està absent. - Que el Lleida ha marcat en gairebé tots els partits de la temporada. El Lleida, per poder classificar-se - L’estat anímic, moral i físic dels jugadors, que estan en un núvol a l’haverse classificat pel play-off quan ningú ho creia, i haver eliminat el Leganés al descompte.

CARLES MIRANDA

partit d’anada li corresponia al Camp d’Esports i no es podia començar de manera millor la promoció, amb remuntada inclosa i amb un golàs de Jesús Imaz. Tot i la victòria (2-1), el resultat convidava a no refiar-se dels madrilenys, que ben a prop ho van tenir, en marcar al minut 87, després de parar deu minuts el joc per la lesió de l’àrbitre. Al 107, l’equivalent al tercer minut del descompte en condicions normals, el Lleida va empatar el matx i s’emportava l’eliminatòria. Per a més inri dels madrilenys, la igualada la va establir Mario Fuentes, que havia estat durant cinc temporades jugador –i capitàdels de Butarque. L’endemà, el protagonisme blau tornava a estar a Madrid, a la sala d’actes Luís Aragonés de la RFEF, en el sorteig de les semifinals. Amb Alavés i Tenerife ascendits, vuit equips es juguen dues places per l’ascens, i el destí ha unit els blaus amb el Jaén. El Jaén és actualment el campió del grup IV, classificat inclús, per davant del Cartagena i és un equip ultradefensiu que guanya els partits per la mínima diferència. Sense anar més lluny, el seu màxim golejador, Gascón, només ha aconseguit fer 8 dianes i, tot i així, porta mesos sense veure porta. El primer partit al Camp d’Esports no va acabar de la millor manera possible, ja que els andalusos van empatar a falta de tres minuts pel final. Tot i l’1-1 a casa –dolent resultat-, els blaus continuen amb la moral alta i sortiran a donar-ho tot al Nuevo La Victoria, que ja espera els de Seligrat. Amb un empat major que l’1-1 o la victòria, els blaus seran a l’última eliminatòria del play-off. Si l’Hospitalet elimina el Caudal, els barcelonins serien el rival. En cas contrari, aniria per sorteig. Passem o no, l’afició ha d’estar orgullosa del seu equip per havernos fet gaudir tant en aquesta gran temporada. Gràcies! ■

REVISTA SOM I SEREM 25

MUNDO DEPORTIVO

IMASPORT

PANINI

Bruno Saltor

David Català

>> Posició: Defensa >> Posició: Defensa >> Etapa al Lleida: 03-06 >> Etapa al Lleida: 04-05 >> Brighton (GBR) 26Club: REVISTA SOM I SEREM>> Club: AEK Larnaka (Xipre)

Arnal Llibert

Albert Crusat

Juan Pov

>> Posició: Davanter >> Etapa al Lleida: 04-05 >> Club: Ethnikos (Xipre)

>> Posició: Davanter >> Etapa al Lleida: 03-05 >> Club: Wigan (GBR)

>> Posició: Defe >> Etapa al Lleid >> Club: UMF Se

vedano

ensa da: 05-08 elfoss (Islàndia)

LLEIDA ESPORTIU

FRUTAEXOLOGICA

SEGRE

UE LLEIDA

En aquest número analitzem i fem recull de tots els jugadors que han jugat al Lleida i que ara militen en diversos equips de primer nivell del futbol europeu. Crusat, Povedano o Rayo triomfen ara a l’estranger. Fins i tot, en l’actualitat coincideixen al mateix equip dos exblaus, Joan Tomàs i Català. Jugadors que van deixar bon record en l’aficionat.

Jorge Giménez

Joan Tomàs

Mikel Álvaro

Rayo

>> Posició: Davanter >> Etapa al Lleida: 06-07 >> Club: Larnaka (Xipre)

>> Posició: Centrecampista >> Etapa al Lleida: 08-09 >> Club: D. Tbilisi (Geòrgia)

>> Posició: Centrecampista >> Posició: Centrecampista >> Etapa al Lleida: 11-12 >> Etapa al Lleida: 10-11 >> Club: Vardar >> Club: Maccabi H. (Israel) REVISTA SOM I(Macedònia) SEREM 27

Un reportatge de: Pol Serveto

Jorge Miramón Santegertrudis arribava aquest estiu a terres lleidatanes després d’una breu etapa a l’Andorra de Terol, amb un balanç discret (1 gol) : Segurament per aquest pobre vagatge l’afició blava no les tenia totes i al principi es va dubtar d’ell; Però el mateix jugador es va encarregar d’esvair els dubtes ja en el primer partit amb un bon

Fitxa Nom: Jorge Miramón Santagertrudis Data de naixement: 02-06-1989 a Saragossa Alçada: 176 cm. Pes: 74 kg. >> TRAJECTÒRIA > 2008/09: Uni. Zaragoza Zaragoza B > 2009/10: Zaragoza B > 2010/11: At. Madrid B > 2011/12: Andorra Teruel > 2012/actualitat: LLEIDA >> ESTADÍSTIQUES AL CLUB > 2012/13: 36 partits, 6 g. 28 REVISTA SOM I SEREM

gol. A partir d’aquella jornada el seu rendiment va ser brilant –tot i que amb alguna lesió-, sobretot en el tram final de la temporada exercint de peça clau per a que l’equip es clasifiqués pel playoff. El jugador aragonés va començar a jugar a fútbol sala per posteriorment incorporar-se al Stadium Casablanca. En l’etapa de juvenils al Casablanca, va rebre la trucada del Saragossa i no va dubtar en acceptar-la. Allí va disposar de bastants minuts i va avançar cap al filial on quasi aconsegueix l’ascens a Segona B. Degut a una reestructuració del planter aragonés va veure’s obligat a marxar a l’Atlètic de Madrid B; però al filial matalasser no va tenir gaire sort amb les lesions i no va acabar disputant gaires partits. L’any següent va tornar a la seva terra a les files de l’Andorra de Terol on els responsables esportius del Lleida s’hi van fixar i a l’estiu passat arribava a terres lleidatanes. De les seves virtuts cal destacar una notable tècnica, un regat exquisit i una gran visió de joc, és per això que la posició de migcampista ofensiu li va com anell al dit. Però durant l’any no només ha jugat aquí: en alguns partits, ja sigui per lesions o per experiments l’entrenador, ha arribat a jugar d’extrem o davanter. Dels que més promet.. ■

ERIK RUIZ

Va arribar aquesta temporada a Lleida i ha complert i superat les expectatives en les diverses posicions i situacions que ha decidit l’entrenador. Destaca per la seva polivalència al camp i per la seva tècnica; 6 gols i 3 assistències en tot l’any han servit per mantenir-se en l’onze titular del Lleida i ser una de les peces claus de l’equip.

CARLES MIRANDA

REVISTA SOM I SEREM 29

Ja fa deu anys que Rudes Lleida va fundar-se arrel d’un col lectiu sortit de la llegendària penya Ilergetes. Deu anys en els que han viscut penes i alegries. Sempre fidels al gol nord, són l’ànima del Camp d’Esports i nombrosos desplaçaments estan registrats al seu historial. Tot just fundar-se, el Lleida va ascendir a Segona A, per què no repetir-ho?

SERGI GÓMEZ

Un reportatge de: Sergi Capdevila / Amb la col·laboració de: Rudes Lleida

30 REVISTA SOM I SEREM

a penya Rudes Lleida neix l’any 2003 com un sector dins el collectiu Ilergetes i, amb el temps va acabar com a grup propi situat al gol nord. Actualment, la penya consta d’uns 140 membres, tant Rudes com la majoria dels que formaren part dels Ilergetes, que van decidir tancar el grup amb el renombrament del club a finals de la temporada 2010-11. El nom d’aquesta penya prové d’un referent cultural i musical que tenien en comú els membres d’aquell moment. Aquest nom va ser decidit entre tots a l’antic bar, La Falcata. Tampoc hi havia altres propostes. Tots els afiliats paguen cada any el carnet dels Rudes, que sempre obre les portes a tothom i qualsevol és ben rebut. No tots els membres assisteixen a cada partit a l’estadi, com es pot comprovar a simple vista al llarg de la temporada, però ningú falla en els partits decisius i quan l’equip els necessita. Cada any, a principis de temporada, al mateix Gol Nord tots els que volen formar-ne part tenen la possibilitat d’apuntar-se i viure els partit amb la penya. Tenint en compte que Rudes Lleida va començar la seva etapa com una secció, és difícil precisar quin va ser el primer partit al que es va assistir al camp com a grup propi. El que sí sabem, és que la penya va fer el seu primer desplaçament a Ipurua, con-tra l’Eibar la temporada 2004-05, partit que va acabar 1-1 amb gol de Dani Marin pels homes de Miguel Rubio. Des de llavors, Rudes Lleida ha realitzat entre 15 i 20 sortides amb el bus organitzat pel club, encara que en moltes més ocasions han decidit viatjar amb bus propi o amb cotxe. Des de la seva creació, els Rudes són l’ànima del Camp d’Esports. Cada partit REVISTA SOM I SEREM 31

ra, es reuneixen tots per escoltar el partit per la ràdio i si és el cas, per televisió o internet. Quan juguen a casa, es troben en un lloc allunyat de l’estadi per anar fins al camp corejant el nom de l’equip i començar a animar-se per al partit. Són moltes les aficions rivals que han passat pel Camp d’Esports en tots aquests anys, però no amb totes es pot quedar abans per fer un dinar o sopar previ ja que no

dinar o sopar previ ja que no tothom visita Lleida i Catalunya amb intencions amigables. Les aficions d’Eibar, Real Sociedad i Sant Andreu són amb les que han tingut més bones relacions, ja sigui a casa o fora. L’any 2011, el renombrament del club va ser un cop molt dur. A l’alcalde de la ciutat se li va escapar en una escola, que el club despareixeria i que passarien a ser un “Lleida Futbol

Club”. Va tenir una repercussió molt important ja que encara quedaven dos jornades per acabar la lliga i va afectar moltíssim tant al rendiment dels jugadors com a l’afició. Als pocs dies, l’alcalde de Lleida es va trobar amb l’actual president del Barcelona, Sandro Rossell a la Paeria, on es van aplegar la majoria de socis i alguns jugadors de l’equip per queixarse, entre altres coses, del mal que ha fet el el club barceloní a la nostra terra.

ELS RUDES AMB ILERGETES Quan la penya compartia animació amb la seva “penya mare”, Ilergetes, el fet que ambdues s’ubiquessin al gol nord, feia que el Camp d’Esports presentés un ambient més festiu que l’actual. Les dues penyes són d’estils ben semblants, i actualment amb la penya És Un Sentiment, l’estadi alberga un alt contrast d’animacions.

32 REVISTA SOM I SEREM

DANI BADIA

animen els 90 minuts i es deixen la veu en cada enfrontament. Durant aquests 10 anys, han passat diverses cançons pel Gol Nord, que han anat variant. Moltes han estat adaptades d’aficions agermanades, i altres, s’han creat per sí soles. Algunes, són pròpies d’ells i són les que s’utilitzen més als partits. Durant aquesta época, la penya ha tingut diversos punts de trobada de cara als partits, i quan juguen a fo-

club barceloní a la terra ferma. “Nosaltres donàvem suport institucional a l’equip que més mal ens ha fet a la nostra massa social i que mai ens ha donat res”, declarava un membre. Tant la penya com molts altres socis indignats van fer molt soroll fins que es va acon-seguir l’impossible. Rudes es caracteritza d’altres penyes per ser

Aficionats normals i la penya Rudes Lleida es barregen per crear un ambient indescriptible

ELS RUDES AM SENTIMENT

En canvi, com hem di d’Esports ha agafat co que, al principi s’ubica ara tendeix a estar a l dels Rudes, l’animació que feien els Xuts fa v diferent a l’habitual en Així doncs, aquestes d també es turnen el fer

Fitxa tècnica Nom: Prové d’un referent cultural i musical que tenien en comú els membres de llavors. Fundació: Maig 2013. President: No n’hi ha concret. Membres: 137. Ubicació al terreny de joc: Gol Nord baix. Indumentària: Solen portar artilugis –bufandes– de color blau i samarretes. Mitjana d’edat: 20-30 anys. Punt de trobada: Bar Romanic Preu afiliats: 20€ per temporada. Particularitats: És la penya més antiga del Camp d’Esports i en destaquen els seus càntics catalanistes.

d’espectacle. Que siguin molts més! ■ ILERGETES 1994

clarament un grup independentista i tots ser patriotes catalans. En l’actualitat, Rudes Lleida comparteix animació amb l’altra penya de l’estadi, És Un Sentiment, que al principi se situaven al gol més proper a Alcalde Vives, però que últimament s’ubiquen al Gol de Doctor Fleming. Gràcies per aquests deu anys

it, l’animació del Camp ontrast amb la nova penya ava al gol nord, però que l’altre fons. A diferència ió d’EUS és semblant a la vint anys i és molt sana, n molts camps de futbol. dues és complementen i, r pressió al porter rival.

Rudes Lleida l’any 2007, quan compartia animació amb els Ilergetes

ILERGETES 1994

MB ÉS UN

REVISTA SOM I SEREM 33

DANI BADIA

Un reportatge de: Oriol Jové

SS’’hhaann ccoom mpplleerrtt 2200 aannyyss ddeess qquuee aaqquueelll hhiissttòòrriicc LLlleeiiddaa ddiirriiggiitt ppeerr M Maannéé qquueeddaavvaa ccaam mppiióó ddee SSeeggoonnaa ii ttoorrnnaavvaa aa eessttaarr eennttrree eellss ggrraannss.. RReeccoorrddeem m,, dduueess ddèèccaaddeess ddeesspprrééss,, ccoom m eess vvaa aaccoonnsseegguuiirr aaqquueelllaa ffiittaa hhiissttòòrriiccaa ii eell ccaam míí qquuee vvaann sseegguuiirr eellss aarrttííffeexxss.. JJaa ffaa 2200 aannyyss qquuee LLlleeiiddaa vvaa ssoom mnniiaarr.. 34 REVISTA SOM I SEREM

SEGRE

A dalt: Gracia, Sigüenza, Gonzalo, David De la Hera, Txema i Ravnic. A baix: Jaime Quesada, Virgilio, Rubio, Bernal i Palau.

El passat 5 de juny van cumplir-se dues dècades de l’anhelat ascens del Lleida a Primera, per segon cop a la història. El Lleida venia de fer una gran temporada anterior, i la següent es plantejava ambiciosa, però sense un objectiu d’ascens clar, perquè el Lleida havia vist com marxaven jugadors clau com ‘Tubo’ Fernández o Amavisca, entre d’altres, confeccionant-se una plantilla sense estrelles però amb jugadors que ho van donar tot sobre la gespa. Els protagonistes d’aquella temporada històrica foren Ravnic, Virgilio, Gracia, Rubio, Jaime, David, Txema, Sigüenza, Palau, Bartolo, Gallardo, Benhalima, Parés, Bernal, Franqué, Acosta, Maza, Grabulosa, Jaume Martínez, Raúl Ojeda i Mariani. L’equip va començar amb bon peu la temporada, empatant amb el descendit Mallorca, i després d’empats a Lugo i victòries a Bilbao Athletic i Valladolid, l’equip continuava als llocs capdavanters, que no abandonaria en tota la temporada. En aquella època, encara es premiava la victòria amb dos punts, enlloc de tres. El Lleida guanyava i guanyava, i no baixava dels primers llocs de la classificació. Només va trontollar al desembre, quan per un nefast arbitratge de Quiralte Simón, el Lleida va perdre el seu primer partit. El Lleida tornaria a patir una lleugera davallada al febrer, perdent el seu primer partit a casa a mans del Valladolid, però la resta de resultats van anar acompanyant i l’equip aguantava el lideratge. Als blaus no els van tremolar les cames

Ara fa vint anys de l’ascens a Primera. Abans, el Lleida ja hi havia estat una temporada, la 1950-51. Aquell any el Lleida va encaixar golejades d’escàndol, com el 10-0 a San Mamés. Aquell equip continua tenint el rècord de Primera en gols en contra (134). Són les dues vegades que Lleida ha estat entre els grans.

quan van perdre seguidament davant el Castilla i l’Eibar. No obstant, l’equip va agafar ràpidament el to de nou, i va arrasar en el més de maig, que li va permetre plantar-se el dia 5 de juny d’aquell 1993, a falta de tres jornades per acabar la lliga: si l’equip era capaç de guanyar el Badajoz, seria matemàticament entre els grans. I el Lleida no va fallar. Ravnic, Jaime, Txema, Gonzalo, David, Virgilio, Palau, Rubio, Gracia, Bernal i Sigüenza van ser els onze protagonistes d’un partit històric. Sigüenza va avançar els blaus passat el quart d’hora i, després del descans, Gracia i el mateix Sigüenza van segellar el marcador amb el definitiu 3-0. El Lleida tornava a estar entre els grans. El somni d’una afició s’havia fet realitat.

Va ser el gran artífex de l’ascens que, tot i que va ser labor de jugadors, directius i aficionats, Mané va ser qui va saber escollir, preparar i conduir, amb els seus coneixements, l’equip cap a la glòria. El seu palmarés des de l’entrada ho avalen –tot i no començar amb bon peu al 89 no arribant a temps per salvar l’equip del descens a Segona B- i ha estat per molts, el millor entrenador. REVISTA SOM I SEREM 35

FOTOS CEDIDES PER RAUL LECUMBERRI

Per Raúl Lecumberri

L’any 1982, després d’ una temporada i mitja sota la direcció de l’entrenador Manolo Buján, la junta directiva encapçalada per Antoni Gausí va optar per contractar a Roberto Álvarez, un entrenador jove i sense gaire experiència, ja que només tenia 40 anys. Tot i així, la directiva estava segura que podia dur a terme un projecte interessant. Des dels seus inicis, a la temporada 1982-1983, se’l va pressionar perquè donés oportunitats i promocionés a joves del planter, cosa que va complir en pujar al primer equip els lleidatans Alió, Rubio, Palau, Alegre, Elcacho, Cris, Hernández i Canadell. El president Gausí va donar prioritat al tema econòmic sobre el fixatge de jugadors i va limitar la plantilla a 15 professionals, entre els quals hi havia el porter Amigó i els defenses Lecumberri, cedit per l’Osasuna, i Pombo, cedit pel Real Madrid. Amb aquestes condicions, la campanya va ser força irregular, el començament no va ser dolent, però la segona meitat de la temporada va ser força fluixa. Eren moments difícils i els jugadors estaven desmoralitzats i, a més, hi havia problemes interns. Fins i tot el defensa Llorente va rebel lar-se i li van imposar una sanció que no va acceptar, i finalment 36 REVISTA SOM I SEREM

Entrenador lleonès de principis dels vuitanta, no gaire recordat per haver aconseguit grans èxits, però sí per haver sabut donar l’alternativa al planter i començar a formar un equip que en una década tornaria a Primera.

va ser donat de baixa del club i la resta de la plantilla va ser amonestada. La següent temporada 1983-1984, la directiva seguia amb el sanejament econòmic del club, però això no va impedir renovar el contracte a Álvarez i

Fitxa Nom: Roberto Álvarez Álvarez Data i lloc de naixement: 01-10-42 a Villamartín del Sil (León) >> PALMARÉS AL CLUB > 1982-83: 2ªB – 10è. > 1983-84: 2ªB – 8è. > 1984-85: 2ªB – 6è. >> ALTRES EQUIPS Villarreal, Acero, Reus, Poblense, Tàrrega, Ponferradina, Gramenent, Palamós, Levante.

que s’incorporessin jugadors com Luengo, de l’Osasuna, Juárez del Real Madrid o Maza del Real Saragossa. El Lleida de Roberto Álvarez acompanyat per Campamà com a segon entrenador, va firmar una primera volta a la lliga força decepcionant i, a més a més tornaven a aparèixer problemes interns. Al desembre, Gausí va dimitir, però va tornar als 15 dies degut a que l’alcalde Siurana va prometre ajut al club. Una temporada que semblava nefasta va ser solucionada a la segona volta, així doncs, l’equip lleidatà va acabar en vuitè lloc i aconseguia classificar-se a la Copa del Rei. L’última campanya del de Ponferrada es plantejava com les dues anteriors, amb una organització econòmica conservadora, sense fer excessives despeses en els fixatges i treballant més amb els jugadors de casa. De fet, els jugadors del planter havien de compaginar futbol amb treball o estudis. El començament al campionat de lliga va ser dur, però a la llarga l’equip va mantenir una marxa regular fins assolir el quart lloc, tot un èxit si es té en compte la jove mitjana d’edat dels jugadors. Aquella temporada va estar marcada per dos jugadors importants en la trajectòria de l’equip: Serna, el més golejador (18 gols), i Lecumberri, el més regular. Un cop finalitzada la temporada, Roberto Álvarez va arribar a un acord amb la directiva i va decidir marxar. Més tard va entrenar a segona divisió a les files del Palamós i Levante –entre altres equips-. Roberto Álvarez potser no ha estat un dels entrenadors més recordats pels lleidatans, és cert, però, si tenim en compte la situació econòmica en la què es trobava el Lleida, va realitzar una gran tasca. Deixant de banda els resultats, el més important que va fer fou descobrir o donar minuts a jugadors com Palau, Rubio, Elcacho o el mateix Lecumberri, jugadors que més tard es convertirien en història del nostre club. ■

GÓMEZ VIDAL

Álvarez no ha estat dels entrenadors més recordats, però va realitzar una gran tasca, poc valorada

REVISTA SOM I SEREM 37

Fitxa Nom: Vicenç Amigó Navarro Lloc i data de naixement: 01/10/54 a Silla (València) >> TRAJECTÒRIA > 1972/79: Gimnàstic > 1979/80: Barcelona > 1980/81: Hércules > 1981/82: Sabadell > 1982/88: LLEIDA >> PALMARÉS AL CLUB > 1 ascens a 2a (1986-87)

Amigó va ser una de les sensacions del Lleida de la temporada 8283. Arribava a la ciutat aquell porter valencià que tant havia destacat amb el Nàstic i que havia jugat a Primera amb el Barça. I no va decebre. Es va fer l’amo i senyor de la porteria del Camp d’Esports amb tots els entrenadors que hi van haver, excepte amb Gonzalvo, que va decidir que no fos així... Oriol Jové / Lleida Revista SOM I SEREM FOTOS: Oriol Jové, Gómez Vidal, Ferran Montardit, Josep Porta.

38 REVISTA SOM I SEREM

“Gonzalvo em treure dos o t anys de futbo

m va tres ol”

Amigó va tornar sota els pals de la porteria del gol sud, que havia defensat 30 anysREVISTA enrere, en SOM I SEREM 39 exclusiva per a SOM I SEREM

Quins factors et van convèncer per fitxar pel Lleida? Tenies altres ofertes? Primer i principal el Sr. Antoni Gausí –president del Lleida llavors-, que al Club Nàutic de Torredembarra, jugant al dòmino, em va dir: "tu has de venir al Lleida" i vam riure, perquè en aquell moment tenia propostes de Valladolid i Mallorca, de Segona. Vam anar parlant dia a dia al Nàutic i al final de l'estiu ja estava entrenant allà. El poder de convicció del Sr. Gausí, i la valoració que en vaig fer en aquell moment: estava casat i amb una filla petita, Lleida era prop de Tarragona, coneixia la ciutat i molta gent de l'època, que José Luis Guerra, (íntim amic meu) havia jugat al club anys enrere,...

Com es porta que un porter sigui el tercer màxim golejador de l'equip? Com a curiositat, la veritat és que al vestidor no li donàvem importància...

“ESTARÀ AL MUNDIAL” Tot i que ell ens remarca el partit a San Mamés, també està gravat a la seva memòria el que va jugar amb la samarreta del Nàstic a Cáceres, el 14 de gener de 1979, que va acabar 0-0 però amb 16 xuts dels extremenys entre els tres pals. Arran de la seva actuació, l’entrenador extremeny va dir: “Amigó serà el porter d’Espanya al Mundial 82”.

Quina va ser la millor actuació amb la samarreta blava? Això no ho he opinar jo, el que si que recordo amb molt d'afecte, és un partit a San Mamés contra el Bilbao Athletic, que portava més de 20 partits sense perdre. Faltant dos minuts vaig aturar un penal a Julio Salinas, i al minut 90, ens en van xiular un altre a favor que li van fer a Biota i que jo vaig llençar, fent el gol de la victòria. Com vas viure la temporada en què et van diagnosticar una pleuritis? Molt malament, perquè estava en plena preparació de l'examen d’oposició a la Paeria, i dormia poc. Estudiava fins a altes hores de la matinada, i l'endemà a primera

FOTO CEDIDA PER MIQUEL GENÍS

De les temporades que vas estar a Lleida, quina va ser la millor? Totes van ser bones, i vaig tenir companys maquíssims i amb molts d'ells fins i tot mantinc una molt bona relació avui en dia.

molt bona relació avui en dia.

CAPITÀ I PORTAVEU DE LA PLANTILLA La temporada 1986-87, la dimissió d’Ángel Oliva com a capità, va fer que el braçalet el lluís Amigó, ja que el porter va obtenir 12 vots del vestidor, per 6 de Lecumberri. Malgrat això, no el va poder lluir gaire al jugar gairebé sempre de titular Arumí. Al cap d’uns mesos, va dimitir de la capitania per desavinences amb l’entrenador. 40 REVISTA SOM I SEREM

Vaig tenir uns maquíssims companys, i amb alguns encara mantinc relació

GÓMEZ VIDAL

Amb el periodista de La Mañana Carmelo Moncayo, que li va entregar el “Trofeu a la regularitat” que entregava aquest diari.

REVISTA SOM I SEREM 41

Has estat al Camp d'Esports des que es va reformar? Hi he estat moltíssimes vegades, abans i després de la reforma, jo treballava al departament d'esports de la Paeria quan es van fer els convenis de col•laboració i reformes del Camp d'Esports. Abans, venia des de Tarragona amb en José Luis Guerra a veure partits quan podíem, allà per l'any 1975 amb l’equip a Tercera i jugadors com Buján, Vera, Llorente,... A què et dediques ara? Des de fa 13 anys que vaig demanar excedència a l'Ajuntament de Lleida, em dedico a l'assessoria esportiva junt amb Tente Sánchez (ex-company meu al Barça) i Josep M. Orobitg, a qui coneixia de la mateixa època.

PREGUNTES DELS NOSTRES LECTORS

Gausí em va dir: “tu has de venir al Lleida”, i al final de l’estiu ja havia firmat

En l’avió de tornada d’un desplaçament a Tenerife 42 REVISTA SOM I SEREM

Marcant un gol de penal al Akoraz (Huesca).

XUTADOR DE PENALS... No és estrany que un porter sigui expert en la tasca dels penals, si bé és la seva feina. El que no és tant corrent és que enlloc de parar-los els xutés. A Lleida també va passar amb ‘Tubo’ Fernández

FOTO CEDIDA PER MIQUEL GENÍS

Per què no acabàveu d'encaixar tu i Gonzal-vo? En divuit anys de professional, he encaixat amb tothom, amb uns més i amb altres menys, com és normal, però m'he portat bé amb tots. Aquest entrenador que quan va arribar em va demanar que l'ajudés amb la directiva i la plantilla, des-prés em va treure dos o tres anys de futbol. Era un egocèntric i com tothom a Lleida li parlava bé de mi, això el devia molestar i no ho assimilava. També és veritat que jo no li reia les gràcies. Tindria la meva part

de culpa, potser. Jo no era ni sóc 'narcisista'.

PORTA

matinada, i l'endemà a primera hora havia d’a-nar a córrer i a entrenar amb el Lleida en època de boires, i això em va produir una inflamació a la pleura. Vaig haver d'estar tres mesos de repòs absolut i un temps més convalescent, però gràcies als savis coneixements del doctor i amic Jacint Cabau, em vaig recuperar perfectament.

A la portería del gol nord, atès per Miquel Genís quan el porter s’havia fet mal.

NOSTRES LECTORS Com et va venir la idea de ser el llançador de penals de l'equip? Et va comportar alguna discussió al vestidor? (Enviat per ILER) El tema va sortir perquè al final dels entrenaments l'entrenador Roberto Álvarez, manava tirar penals per practicar, als llançadors i als porters (jo i Jaimejuan). Un dia li vaig dir que si jo podia provar de llançar-ne, i com que va

LLIGAT AL FUTBOL Actualment, i sempre lligat al futbol, la seva passió, treballa en l’assessoria esportiva a l’agència Deporacción, juntament amb Josep Maria Orobitg i Tente Sánchez. Actualment, porten a jugadors com Sergio Busquets (que va jugar a la base del Lleida), Juan Carlos Oliva, Ismael Mariani,...

veure que els ficava tots amb una gran potència en els entrenaments que fèiem, un dia va dir: "Si hi ha algun penal, el xutarà Amigó". Tots van quedar sorpresos, però com després els marcava, ningú protestava. Però com jo no cobrava pels gols, un dia vaig dir que no en tirava més, i així algun company meu se’n podia beneficiar... (riures). Quin ambient hi havia en aquella època entre jugadors i afició? Què suposava saltar amb l'escut del Lleida en aquell vell Camp d'Esports? (Enviat per ILERGETA22) Hi havia una total companyonia, cosa que al camp sempre repercuteix. A més, jo era el més veterà i recordo amb molt afecte els Palau, Rubio, Maza, David, Elcacho, Lecumberri, Oliva, Cris, Alió,... Eren uns xavals amb moltes ganes d'aprendre i formàvem un gran grup d'amics que jugaven a futbol. Evidentment quan un es forma com a jugador en un club, és el club que un sempre porta al cor. Tots aquests jugadors es van fer al Lleida, per això l'escut era i és tan important.

FERRAN MASAMUNT

FOTO CEDIDA PER MIQUEL GENÍS

Al Camp Nou en Copa del Rei la temporada 1985-86

REVISTA SOM I SEREM 43

O Obblliiddaatt aa RReeuuss,, M Miigguueell RRuubbiioo vvaa vveeuurree eenn eelll uunneess qquuaalliittaattss ffííssiiqquueess m moolltt bboonneess ii,, ttoott ii qquuee eessttaavvaa jjuuggaanntt aa TTeerrcceerraa,, eell vvaa vvoolleerr ppeell LLlleeiiddaa ddee lllaavvoorrss,, qquuee eessttaavvaa aa SSeeggoonnaa AA.. AAll CCaam mpp dd’’EEssppoorrttss vvaa ddeessttaaccaarr m moollttííssssiim m ii llii vvaa vvaallddrree ccoom m aa ttrraam mppoollíí ppeerr aarrrriibbaarr aa pprriim meerraa..

FOTOGRAFIES: MUNDO DEPORTIVO

Les qualitats físiques bàsiques en un extrem de pura raça eren present en Gerard Escoda. Velocitat, desbordament, i gol. Es va fer l’amo de la banda en els anys que va vestir de blau 44 REVISTA SOM I SEREM

Durant l’estiu de l’any 1996, el Lleida va anunciar el fitxatge d’un jugador no gaire conegut, però sí amb bones referències del seu club anterior, el Nàstic de Tarragona (abans també havia estat al Saragossa B i al Reus). Miguel Rubio, entrenador aleshores del Lleida havia demanat especialment aquest fitxatge, un davanter golejador, ràpid i assumible econòmicament. La seva altura no feien d’ell un jugador hàbil en jugades aèries, però la seva tècnica amb els peus, el seu esprint veloç i el seu xut potent van aconseguir que en les quatre temporades següents aconseguís un total de 21 gols en 117 partits. La temporada 2000-01, amb el descens del Lleida a Segona B i la seva projecció meteòrica a Lleida durant

groguet dues temporades en que la seva aportació va ser mínima. En el total dels dos anys, va sumar 30 partits (24 d’ells de suplent) en els que va marcar dos gols. La temporada 2002-03 decideix abandonar la màxima categoria i tornar a Segona Divisió, amb la UD Salamanca. Les lesions li van impedir rendir en la primera temporada, però en la següent va recuperar la titularitat, participant en 35 encontres. Dues temporades després, amb 32 anys i un llarg historial a les seves cames, decideix retornar al club on va aconseguir el millor rendiment i que el va projectar al panorama nacional, el Lleida. Aquella temporada jugaria 13 partits en els que anotaria 2 gols.

L’estiu del 2004, amb el retorn a Segona, retornava també a la ciutat Gerard Escoda, després d’haver madurat, encara més, en el seu pas per Primera Divisió. Les lesions però, i la seva avançada edat no li van permetre tenir continuïtat i no va triomfar al conjunt de la terra ferma com sí ho havia fet anys enrere i, conscient, va penjar les botes.

Fitxa Nom: Gerard Escoda Nogués Lloc i data de naixement: 26/05/72 a Reus (Tarragona)

quatre temporades, van permetre-li jugar a Primera Divisió, en fitxar pel Villarreal per 100 milions de pessetes (aproximadament uns 600.000 euros), juntament amb un defensa central que també militava al Lleida en aquella època, Quique Álvarez. Per aquest últim, el club de la terra ferma se’n va embutxacar 75 milions. Escoda només va romandre a l’equip

A final de temporada, i degut a greus lesions que ja havia sofert, va decidir penjar les botes i deixar el futbol. La mateixa temporada que abandonava el club, suposaria una tragèdia pels lleidatans, ja que l’equip no acabaria fent una bona temporada i baixaria a la Segona Divisió B, on encara roman en fins a dia d’avui. Actualment, Escoda és el director esportiu del Reus.

>> PALMARÉS AL CLUB > 1996-97: 2ª – 36 PJ / 5 gols > 1997-98: 2ª – 41 PJ / 3 gols > 1998-99: 2ª – 40 PJ / 7 gols > 1999-00: 2ª – 40 PJ / 6 gols > 2004-05: 2ª – 13 PJ / 2 gols > 2005-06: 2ª – 0 PJ / 0 gols >> ALTRES EQUIPS Saragossa B, Reus Deportiu, Nàstic, Vila-real, Salamanca. REVISTA SOM I SEREM 45

Tenia trenta anys i només faltaven sis dies perquè deixés de ser un home solter. Mentre que la majoria dels meus amics que havien passat per l’experiència de casar-se abans que jo acostumaven a fer festes descontrolades poc abans de canviar d’estat civil, jo estava fent una mariscada com un capità general a Vigo. Entre els que sèiem a taula hi havia, efectivament, algun dels amics que la setmana següent m’acompanyarien a l’altar, com ara el meu inseparable José Carlos Miranda, però allà no fèiem cap comiat de solter: ens acomiadàvem de la Segona B, i pensàvem que ho féiem per molts anys. Compartíem taula amb el president Miquel Pons i tota la directiva de la Unió Esportiva Lleida, amb Miguel Rubio i la resta de cos tècnic i amb la plantilla del primer equip en ple. Havien passat, a tot estirar, tres hores des de l’acabament del que presumíem que havia de ser l’últim partit fora del futbol profesional durant molts anys. Havíem empatat a un amb el filial del Celta a qui, la setmana anterior, ja havíem derrotat per 3-0 al Camp d’Esports, certificant matemàticament l’ascens, en un play-off que, aleshores, es resolia per un sistema de lligueta. Els altres adversaris havien estat el Pájara Playas canari i la Cultural Leonesa. No es pot pas dir que hagués estat un grup difícil: els gallecs jugaven el play-off, però no podien pujar pel descens del primer equip a Segona A; el Pájara estava en plena crisi i a punt de desaparèixer, i només els lleonesos estaven en condicions de pugnar amb els blaus amb igualtat de condicions. En el tercer intent, la Unió Esportiva Lleida havia aconseguit el retorn a Segona A. La ciutat i l’afició ho van celebrar, però m’atreveixo a dir que ho van fer sense grans dosis d’eufòria. Tornar a Segona A era una obligació i, quan aconsegueixes una cosa que no constitueix una il•lusió, sinó que només és l’acompliment del que toca fer, se celebra a mitges. L’afició s’havia tornat exigent i considerava que la Segona A era la seva categoria natural. De fet, fins al descens de la temporada 2000-01, tota una generació de joves –entre els que m’hi incloc- no havíem conegut altra cosa que el futbol professional des de l’ascens de Jordi Gonzalvo de la llunyana temporada 1986-87. En els catorze anys següents el Lleida va estar dotze temporades a Segona A, una a Primera (93-94) i va tenir una única presència a Segona B (8990). Per tant, era molt natural que els tres anys 46 REVISTA SOM I SEREM

de Segona B s’haguessin viscut com una enorme frustració i com un malson del que sortíem per restablir la normalitat. I per si això fos poc, el futbol no estava “de moda” a la ciutat, que vivia volcada amb el Caprabo Lleida a l’ACB. D’això ja en fa nou anys. Des d’aleshores, després d’un breu pas per la categoria de plata i de set més a la de bronze, amb la desaparició de la Unió Esportiva Lleida entre mig i la seva substitució pel Lleida Esportiu després de l’assignació de la unitat productiva com a desenllaç d’un concurs de creditors, la veritat és que ara les coses es veuen diferents. Els joves d’ara pràcticament no recorden el futbol professional a Lleida i desitgen viure’l. Quan escric aquestes ratlles tot just hem començat a jugar un play-off que no sé si ens portarà allà on anel•lem, però el que sí que es pot constatar són un parell de coses: que hi ha moltes ganes de celebrar algun èxit esportiu, i que el projecte del Lleida Esportiu s’ha guanyat en tan sols dos temporades tot el crèdit que els últims gestors de la Unió Esportiva van dilapidar. L’eufòrica celebració de la classificació després de l’empat del Barakaldo a Las Gaunas, i els més de nou mil espectadors en el partit contra el Leganés, justifiquen aquesta afirmació. Des de l’últim ascens, m’he casat, he estat pare, he perdut algunes de les persones més estimades i ha desaparegut la ràdio on treballava. Nou anys després, continuo pensant que els comiats de solter són una rucada, però m’agradaria poder repetir un sopar com aquell de Vigo i assaborir amb totes les de la llei el retorn a Segona.

················································································

Per Jordi Guardiola Periodista ················································································

Fotografies facilitades per JORDI GUARDIOLA

REVISTA SOM I SEREM 47

Comença el Barnaball 2013

#LleidaNoEsRendeix, ‘trending topic’ topic’ a la ciutat ·····················································································································································································································································································

L’ETIQUETA, VA SER DE LES MÉS TUITEJADES A LA XARXA

·········································································································

el partit que l’equip jugava contra Osasuna B i tenia en joc una plaça pel play-off d’ascens, que va acabar assolint. L’etiqueta #lleidanoesrendeix va ser un èxit de

EL LLEIDA PODRÀ CAPTAR JOV ES TALENTS

participació: va ser la més tuitejada a Lleida a la franja de les 16:00, quan s’havia convocat a la gent, #lleidanoesrendeix… I Lleida no es va rendir…

LLEIDA ESPORTIU

És conegut el poder de i la facilitat de moure informació que tenen les recents xarxes socials. Aficionats del Lleida, van proposar crear a Twitter una etiqueta per promocionar

Sessió de massatge abans del partit de Leganés ····················································································································································································································································································

El Lleida Esportiu tindrà l’oportunitat de buscar joves talents en la que serà la segona edició del Barnaball by Lleida Esportiu. Han aterrat a ponent jugadors de diferents nacionalitats que volen fer-se un nom al futbol professional i què veuen en el Lleida Esportiu una bona oportunitat per créixer com a futbolistes. Actualment al Juvenil B, hi milita un jugador procedent del Barnaball i que és internacional sub-17 amb Veneçuela, Samuel Marquina. Els futbolistes ja van jugar un primer partit el passat 6 de juny, contra la UD Fraga a la Estacada, on l’equip va perdre 3-2 però va deixar bones sensacions. Els gols els van aconseguir Mahir Karić i Solbas. El mateix Karić va poder empatar el partit però el meta rival ho va impedir. L’equip tindrà més oportunitats en els pròxims dies i, alguns d’ells, es podrien quedar al club.

L’EQUIP VA RELAXAR-SE ABANS DEL PARTIT DE TORNADA DEL PLAY-OFF ····················································································································································································································································································

massatge al gimnàs EKKE. El cos tècnic pretenia, d’aquesta forma, que els jugadors, que estan en el millor moment de la temporada físicament,

relaxessin els músculs abans del partit al Leganés on els blaus van passar a la segona eliminatòria del play off d’ascens. La cosa no va anar malament...

Dinou anys han transcorregut entre aquestes dues fotografies d’un mateix personatge: Toni Seligrat. En la instantània en blanc i negre, el valencià pertanyia com a jugador al filial del Lleida, quan va aconseguir l’ascens a Regional Preferent el mateix any que el Primer Equip ho feia a Primera. Com a jugador també va estar en equips com el Torrent, el Borges o el Tremp. Llavors, Seligrat, poc es devia imaginar que entrenaria el Primer Equip de l’entitat on va pertànyer i que tindria més d’una possibilitat de ser-ho a Segona Divisió A. 48 REVISTA SOM I SEREM

BARNABALL

Els jugadors del Lleida van canviar, el cap de setmana abans del partit de tornada a Leganés l’entrenament habitual dels divendres per una sessió de bany i

REVISTA SOM I SEREM 49

HECTOR EC

De ben petitet, ja despuntava en les categories inferiors del Galáctico Pegaso de Tres Cantos.

RAYO VALLECANO

Ell i Rayco van ser els golejadors l’any passat del Rayo B, tots dos amb 9 gols. Aquí, el “9”, celebra un gol amb els seus excompanys.

50 REVISTA SOM I SEREM

MIREIA PRUNERA

Jaime Mata Arnáiz (Madrid, 24-10-1988) va començar la seva carrera esportiva al Pegaso on va estar des de cadets fins arribar al primer equip la temporada 07-08, on va aconseguir l’ascens a 3a. A mitjans de la 09-10 va marxar al Socuéllamos també de 3a, que el va promocionar perquè el R. Vallecano el fitxés pel filial, tot i que el va cedir al Móstoles. La temporada següent sí que va ser protagonista amb els de vallecas, aconseguint 9 gols. Aquest estiu, ha signat pel Lleida i ha estat el màxim golejador de l’equip i el segon de la categoria. Una projecció meteòrica per un jugador força jove.

MIRANDA

Celebrant un gol contra el Racing B, demostrant la seva capacitat de lluita i sacrifici fent un gol que va valer la victòria.

En 15 ocasions ha succeit això aquesta temporada

JAIME MATA MIRANDA

Pere Milla, Jaime Mata i Imaz, tres amics que s’ho passen bé dins el terreny de joc. L’atac blau és seu.

El dia de la seva presentació. Un dels seus dies més feliços.

HECTOR EC

En la seva etapa de base, ja es veía que prometia...

Ha marcat gols de tot tipus i en contra d’adversitats de tota mena.

LUIS FERNANDEZ

De moment, amb el Pegaso va aconseguir el seu primer i únic ascens (a Tercera). Esperem que en pocs dies en tingui dos al seu historial.

ASROC

MIRANDA

REVISTA SOM I SEREM 51

52 REVISTA SOM I SEREM

En homenatge a l’estadi de San Mamés, ra en període de demolició, volem retre homenatge a aquest estadi històric pel futbol, es sigui del club que es sigui. El Lleida va jugar-hi per primer cop en la seva primera estada a Primera, la temporada 1950-51 i, veiem l’expedició del club blau que s’hi va desplaçar, en l’ofrena floral al monument de “Pitxitxi”, que presideix l’estadi. El Lleida va ser el trentè club que va homenatjar l’històric davanter bilbaí, tradició quan es visita San Mamés per primer cop. El Lleida va perdre aquell dia 10-0 amb 6 gols de Telmo Zarra. A la foto, podem veure a l’esquerra de tot l’entrenador Vidal. Els jugadors que hi eren són Gausí, Hidalgo, Bidegain i Ramon (a baix); Cerveró, Carrillo i Fustero (al mig) i Rigau, Montserrat, Giménez, Telechea i Eroles (a dalt). Posteriorment hi tornaria per enfrontar-se al filial, i també al Primer Equip. Fotografia extreta de SEGRE, U.E. Lleida, una temporada de Primera.

REVISTA SOM I SEREM 53

·······················································································

Per Ferran Montardit ·······················································································

Esportivament. En la data i hora en què estic escrivint aquest article ja puc dir que la temporada ha estat meravellosa i que el millor encara està per vindre (toma!). A pocs dies del partit del Camp d'Esports de la segona eliminatòria dels play-off d'ascens penso que ha quedat clar que donem per bo el resultat. Sinó ja m'explicaran què fèiem celebrant a la gespa del Camp d'Esports, dutxant l'alcalde, fent sonar els clàxons i ruixant amb cava només pel fet d'haver guanyat l'Osasuna B en l'últim partit de Lliga. Per classificar-nos!! Si arribem a pujar a 2aA ja no sé què farem per celebrar-ho... ja ho tenim celebrat, no? La qüestió és que el diumenge 10 de febrer després de l'empat a 1 contra un dels Logronyès de la categoria acceptàvem ja que la temporada havia estat mediocre i acabaria sent mediocre. Només gent amb quantitats industrials d'optimisme a la sang com el Jordi Ricart confiava en jugar un play-off que teníem (crec recordar) a 12 punts. Disfrutem-ho! Econòmicament. Durant l'assemblea crec que una de les coses que els abonats assistents volíem escoltar sobretot era el tema de la situació econòmica del club. Que sí, que sí, que està molt bé que la piloteta entri i que el nostre porter eviti això mateix a la nostra porteria, però si darrere d'un equip no hi ha una gestió econòmica només s'és això, un equip i no pas un club. I el Lleida ha de ser un club, que dic un club, un superclub (allò del "més que un club" està massa sobat). Segurament som poquets els interessats en saber com funciona administrativament el Lleida Esportiu, però hi som. I, almenys jo, no voldria pas que tornés a passar el que va passar 54 REVISTA SOM I SEREM

Redacció: Oriol Jové, Sergi Puy, Francesc Latorre, Dani Badia, Jordi Guardiola, Ferran Montardit, Moisés Camuñas, Pol Serveto, Raúl Lecumberri i Sergi Capdevila. Fotografia: Oriol Jové, Carles Miranda i Lleida Esportiu. aquí mateix per una gestió econòmica que semblava haver estat en mans del Miguel Blesa. Amb la teoria dels "ingressos consolidats", l'àrea econòmica va gestionant mes a mes. Em sembla perfecte. No estirem més el braç que la màniga i no fem el ruc amb la pestanyó*. Pujar a 2aA, sí i tant, però amb coneixement. Provin de contestar vostès aquesta pregunta: "Què preferiu estar a 2aB nets o a 2aA amb un forat de 10 quilos?" Aaaaaah... jo ho tinc clar (no diré la meua preferència), però segur que molts de vostès hi donaran molts tombs. Comunicativament. El Lleida ha de generar notícies. Cada dia. Els diaris de Lleida han de posar almenys una pàgina diària sobre el Lleida. Si no en tenen prou amb el que es genera el club que s'inventin reportatges i que facin estadístiques o infografies. Si l'Sport pot omplir 30 pàgines parlant del mateix, els diaris de Lleida, que són més seriosos, en poden omplir una. El president no s'ha deixat veure gaire en rodes de premsa, conto que n'ha degut fer més en aquestes últimes setmanes que en una temporada i mitja. Preguntat pel silenci de la seua primera temporada ell esgrimeix que "tenien molta feina". M'ho crec. El club estava com estava, però no hauria d'haver estat excusa. Ara ha canviat la cosa també. A mi m'agrada que el president digui, i que expliqui, i que els

periodistes preguntin, i que surti per la tele. Això és de club gran. El Twitter no para amb el/la comunity manager del Lleida Esportiu, contínuament està fent bullir l'olla. Fenomenal. També el canvi va ser al febrer... Socialment. El dia de l'assemblea vaig conèixer el David Freixes i l'Óscar Sarramia, responsables de l'àrea social. Ei, us puc assegurar que són dels nostres, uns clàssics del Camp d'Esports. Si l'àrea econòmica és difícil de gestionar no em vull ni imaginar com és la social en aquesta ciutat que des de fa no sé quantes temporades viu d'esquena al futbol (al futbol de la ciutat em refereixo). Les coses poden sortir bé o malament, les idees poden ser millors o pitjors però he vist que en tenen moltes. Moltíssimes, que si packs així i packs de l'altra manera, que si entrades, que si invitacions, els autocars... Però no es poden rendir, l'afició aquí a la mínima es desinfla i al camp quedem els 1500 de sempre. Els beneeixo. El 10 de febrer (dia de Santa Escolàstica) sortíem en processó del Camp d'Esports... aquest diumenge hi entrarem de juerga. Com canvien les coses en 4 mesos. Gràcies Lleida Esportiu. *pestanyó: paraula que feien servir los gitanos del Pla de l'Aigua per referir-se als quartos.

Col laboren: Dani Badia, Miquel Vidal i Lleida Esportiu. Contacte, subscripcions i publicitat: revistasomiserem@gmail.com NOTA: Som i Serem no es responsabilitza de comentaris dels seus col·laboradors.

Citacions (fotos): Mundo Deportivo, BDFutbol, Sergi Gómez, Vicenç Amigó, Estudi Fotogràfic Carlos, Erik Ruiz, RFEF, Josep Porta, Gómez Vidal, jorgemisterfutbolparatodos.com, Dani Badia, DiariSegre, Ediciones Este, TodoColección, ImaSport, FrutaEcológica, Ilergetes 1994, Lecumberri, Miquel Genís, Ferran Masamunt, Jordi Guardiola, Barnaball, Mireia Prunera, Rayo Vallecano, Luis Fernández, Hector EC, Jaime Mata. Agraïments: Lleida Esportiu, AssistPC, 2-CARE, Uniserveis, Mundo Deportivo, Diari Segre, Biblioteca Pública de Lleida, Miquel Genís, Jesús Consuegra, IEI.

REVISTA SOM I SEREM 55

56 REVISTA SOM I SEREM