Som i serem La revista digital no oficial del Lleida
COMUNICAT OFICIAL
FINAL DE TRAJECTE Estimat lector,
Ha arribat l’hora de redactar les línies que mai hagués desitjat escriure, però que des d’un bon principi, sabia perfectament que acabaria fent. Amb aquests paràgrafs poso punt i final a un projecte de gairebé dos anys de vida, que en el seu moment de màxima esplendor tancarà, qui sap, si per sempre. En primer lloc, m’agradaria, com a fundador i editor de la Revista SOM I SEREM, dir que han sigut gairebé dos anys magnífics, i que he gaudit molt en la publicació de cada edició.
La Revista SOM I SEREM va nèixer gairebé un mes després d’haver començat el campionat de lliga 2011-12 i el primer número va sortir el 3 d’octubre de 2011, com a crònica del Lleida 1-4 Hospitalet. Una revista senzilla, de no més de vint pàgines i amb una entrevista que sempre recordaré per ser la primera, al lateral dret Adrià Gallego, que llavors ja havia fitxat pel Deportivo. Els següents van ser Rayo, Miki Massana, Imaz, Emili Vicente, Ramon Verdú, Barreda, Jaume Delgado, Genís Soldevila, Puig Solsona, Gonzalo Arguiñano, Pau Torres i Vicenç Amigó. Al llarg de totes aquestes entrevistes, la revista i el seu entorn va anar canviant.
En els seus inicis, la revista era més aviat un diari, primer de crònica i, posteriorment de prèvia (per motius de temps). Aquest model va anar evolucionant fins arribar al 4 de març de 2012, en que publicàvem l’últim número en aquest format, coincidint amb el Lleida-Ontinyent, que va acabar amb victòria blava per 2-0. Val a dir també que, uns dies enrere, a partir del 12 de febrer, cobríem també els partits de fora de casa (fins llavors, només publicàvem la revista en els encontres a casa). El dia 5 de març va haver-hi un canvi de mentalitat: la revista passava de ser setmanal a ser mensual, després de ser publicats dotze números. El número de pàgines va augmentar fins a 30, gairebé. El problema era que, tot i ser una revista mensual, continuàvem amb el model i disseny anterior. El canvi de veritat es produiria a l’estiu, però abans, al maig, vam treure una revista que s’assemblaria bastant al que properament vindria. Vam
treballar molt durant l’estiu per tal de poder assolir una bona maquetació, i el primer número amb aquest grafisme va sortir al setembre. A més, una altra variació, la més exitosa de totes, en el meu criteri, va ser canviar la monotonia dels resultats, classificacions, i xifres en general pels reportatges. El número del setembre va tenir gran èxit i això ens va animar encara més. Actualment (encara pot llegir-se), porta 721 lectors. Es devia córrer la veu amb bones paraules de la revista, perquè al següent número, al desembre (la periodicitat havia canviat a trimestral) es doblava el número de lectors, quedant registrada l’impressionant xifra de 1597 lectors. La següent, publicada al març, va seguir la mateixa tònica que la seva predecessora. L’últim número de la nostra curta història (un any i 10 mesos, que es diu aviat), va sortir al juny. El Lleida estava viu al play-off i Jaime Mata ocupava la portada. També destacàvem els vint anys de l’ascens a Primera de 1993 i l’entevista feta a Vicenç Amigó, a qui vaig fotografiar sobre la gespa unes hores abans del Lleida-Jaén, partit d’anada de la segona ronda del play-off. Llavors no pensàvem que seria el nostre últim número, tot i que ja havíem deixat entreveure que sí seria l’últim en format digital, ja que estàvem treballant per poder imprimir-la, però això mereix un capítol a part, i ja en parlarem més endavant. Menció especial es mereixen els nostres col·laboradors. Els primers que van tenir contacte amb nosaltres van ser els blocs ActualitatLleida i DiariDelsBlaus, que ens ajudaven força en algunes seccions en els inicis. Els primers, ens cedien les prèvies dels partits i la secció del Lleida Basquetbol. Els altres, ens cedien els articles d’opinió d’un col·laborador seu, el Guille Landa, que vist així, podria anomenar-se’l com a primer columnista de la revista, tot i que indirecte. El festival de col·laboracions que tots coneixem no va començar fins el març de 2012, quan tancàvem l’acord amb el periodista Jordi Guardiola, que no va dubtar en aportar el seu granet de sorra amb la secció Blau al Firmament. Posteriorment, i ja passat l’estiu, en Ferran Montardit i en Sergi Puy van adherir-se a nosaltres. Ja al desembre, el Dani Badia va unir-se a la revista amb la secció Curiositats, que posteriorment va canviar el nom a Notes d’Història. En el mateix número, es produïa un canvi de tendència en aquest sentit: per primer cop, nosaltres no vam posar-nos en contacte amb un col·laborador, sinó que va succeir a l’inrevés. Així va passar amb el periodista de TV3, Francesc Latorre, l’últim columnista que va arribar a la redacció. Posteriorment s’afegirien però amb subratllat de redactors el Sergi Capdevila, el Raúl Lecumberri i el Pol Serveto. De cara al setembre pròxim, havíem tancat l’entrada d’una altra persona a la redacció, el Gerard Amigó, que, com la resta, ja no podrà escriure-hi. Fins i tot, fa pocs dies un expresident del Lleida va oferir-se com a columnista. A tots ells, moltíssimes gràcies.
Menció especial mereixen les fotos del Carles Miranda i la Montse, l’Òscar i companyia, directius del club, que gràcies a la seva incansable ajuda, hem pogut dur a terme moltes coses i moltes més que hauríem pogut fer en un futur.
Un dels projectes que teníem en ment gairebé des dels inicis era, a curt termini, poder imprimir la revista en paper. Aquesta tasca, molt complicada i feixuga, és un dels motius que, indirectament, ha portat al tancament de la revista, però això, ara, no toca. El primer que vam fer va ser comparar preus en diverses impremtes, totes on-line, ja que les clàssiques, feien una tirada mínima de 2.000 exemplars, cosa que no ens sortia a compte. Amb el pressupost ja a la mà, vam posar-nos en contacte amb empreses de Lleida que volguessin fer publicitat a la revista a canvi de finançar una part de la impressió cada any. En aquest sentit vull agrair a l’Albert, el Ramon, l’Oscar, i altres que havien confiat en la nostra tasca. En els dies següents vam decidir obrir una campanya de micromecenatge, gràcies a una idea sorgida al fòrum del Lleida, que en només deu dies va aconseguir 200€; i moltes altres iniciatives de gent a qui agraeixo molt la seva col·laboració i confiança en nosaltres.
Diversos motius ens han fet desestimar del projecte, quan aquest estava en el seu punt àlgid, fonamentalment, personals. No puc dedicar tota l’estona que requeriria mantenir la revista i menys si aquesta finalment fos en paper. Així doncs, acomiadem aquests gaiebé dos anys. Em quedo amb l’haver conegut gent fantàstica, tant els col·laboradors, com gent del club, com socis, i fins i tot, que m’he deixat de mencionar-los, l’Eva Cortijo i el José Carlos Monge, que van permetre’m sortir per la televisió i el diari, respectivament. També em quedo amb tot el que he après editant aquests 18 números de la revista però, sobretot, em quedo amb la sensació d’haver fet una cosa ben feta. Agrair per últim als familiars i amics, que m’han aconsellat, guiat i ajudat, i en especial als meus pares, per haver aguantat la meva passió, d’inexplicable origen, pel Lleida. Moltes gràcies. Fins aviat.
Oriol Jové, Fundador i editor de Som i Serem
PD: La nostra web seguirà activa com a hemeroteca i deixem una adreça electrònica per a que per qualsevol motiu, us pugueu posar en contacte amb nosaltres: revistasomiserem@gmail.com