Page 1

15

SomGarrigues • del 12 al 25 d’octubre de 2012

EL REPORTATGE

Turisme singular

La comarca de les Garrigues, tot i disposar d’actius propis per atreure visitants i d’una certa infraestructura turística, no acaba de fer el salt a l’imaginari col·lectiu del país com a destinació interior de qualitat i de presentar-se portes enfora com una oferta sòlida de conjunt. | FOTO: Andrew Condon |

En aquest reportatge hem anat col·locant, com qui para taula, aquells elements que només es poden trobar aquí i que fan de les Garrigues una comarca amb identitat pròpia

Miquel Andreu

miquel@somgarrigues.cat

D’aquí a pocs dies comença a les Garrigues la collita de les olives. Per a moltes famílies això vol dir feina, feina i més feina. I de la dura. Tardor i hivern a la intempèrie, estenent la borrassa. Ara és quan a les cooperatives dels pobles de secà es posa en marxa tota la maquinària, després de la letargia de l’estiu. Just al revés de les dinàmiques dels pobles de reg, on la intensitat màxima es concentra als mesos de la calor. Sembla que uns agafen el relleu als altres. Tot i la convivència d’ambdós tipus de conreu a la part nord de la comarca, el fruit de les olives, l’oli verge extra, és el que defineix, indiscutiblement, la identitat global de la zona. “Sou a la comarca del millor oli del món”, diuen uns cartells a l’entrada de les Borges Blanques. I a cada poble no falten les indicacions de “Venda d’oli”, “Cooperativa” o “Molí d’oli”. Tothom té molt clar que aquest és el

producte estrella, la carta de presentació, l’obsequi sense el qual no es pot marxar de la comarca. El que costa, però, és convertirlo en porta d’entrada. Per entendre’ns: no és estrany que algú que visiti les Garrigues, pel motiu que sigui (professional, familiar, de pas, etc.), acabi emportant-se alguna ampolla o garrafa d’oli, però el que sí que és menys habitual és que algú vingui expressament mogut per un interès en el món de l’oli o incitat per aquest ganxo i, a partir d’aquí, acabi descobrint tota la resta de possibilitats que ofereix el territori. Coincidint amb l’inici de la collita i l’extracció dels primers litres de

L’oli és l’obsequi sense el qual no es pot marxar, però costa convertir-lo en porta d’entrada

Amb l’inici de la collita de les olives, comencen un seguit de fires vinculades a aquesta activitat l’anomenat “or líquid”, comencen també a la comarca un seguit de fires i festes vinculades a aquesta activitat. En trobem d’extrem a extrem: a Maials, Castelldans, les Borges Blanques, Vinaixa, l’Albi, Cervià i la Pobla de Cérvoles. I tret de la de la capital, que té ja una anomenada, que apareix àmpliament als mitjans de comunicació i que és la que congrega més visitants i expositors, la resta es pot dir que són bastant de consum intern i compten, principalment, amb la gent del mateix poble i dels pobles veïns. Pobles, en general, entre els 250 i els 1.000 habitants. Entre els


16

SomGarrigues • del 12 al 25 d’octubre de 2012

EL REPORTATGE mesos de novembre i febrer, que és el que sol durar la campanya, no són poques les iniciatives que s’organitzen per donar a conèixer el producte: tastos d’oli –com els que organitza aquest octubre el Molí dels Torms–, esmorzars de cap de setmana –com els que es fan a Cervià– o visites a finques i aprenentatge del procés de recollecció –com fan a vegades els hostes de la casa rural Cal Pastor, a la Pobla–. Tot plegat, però, difícilment transcendeix més enllà de l’experiència directa dels qui en prenen part.

D’activitats n’hi ha, però difícilment transcendeixen més enllà dels qui en prenen part directament És cert, també, que aquesta és una època poc escaient per al turisme. Es ve de l’estiu, s’acaben les vacances, s’acaben les festes majors, el temps és canviant i entrem aviat al fred i les boires. També és cert, però, que hi ha oportunitats: ponts a l’octubre, al novembre o al desembre i vacances de Nadal. I que, a més de l’oli, les Garrigues compta amb un seguit d’actius singulars que li donen el potencial suficient per poder entrar al

“catàleg” del turisme de tranquillitat. En aquest reportatge hem volgut fer un repàs d’aquests actius singulars. Hem anat col·locant, com qui para taula, aquells elements que només es poden trobar aquí i que fan de les Garrigues una comarca amb identitat pròpia. Perquè de paisatge i gastronomia, n’hi

ha arreu, i són cartes que ja es juguen fort a molts indrets. Per poder treure el cap a l’imaginari col·lectiu, doncs, cal que les Garrigues aposti fermament pels seus elements diferenciadors i aconsegueixi anar compactant i enfortint totes les petites iniciatives que avui existeixen però que no acaben de confluir en una mateixa direcció.

CAMINS D’OR LÍQUID Una de les iniciatives més reeixides a l’hora de vincular la temporada de l’oli amb la seva promoció és el cicle Camins d’Or Líquid, organitzat pel Consell Comarcal del Segrià des de l’hivern del 20092010, amb la col·laboració dels ajuntaments i cooperatives de vuit pobles de les anomenades Garrigues Històriques: Alcanó, Alfés, Aspa, Llardecans, Maials, Sunyer i Torrebesses. Són municipis sota administració segrianenca, però amb la mateixa tradició oleícola que el conjunt de les Garrigues. No en va, queden inclosos dins l’àmbit

Oliturisme no és només oli i turisme, sinó tot un corpus de valors i actituds que engloba tot allò relacionat amb la cura del paisatge urbà i rural en tots els seus detalls i al llarg del temps. | FOTO: Xavi Minguella |

de la denominació d’origen. L’objectiu de Camins d’Or Líquid”: fer de la cultura de l’oli l’eix central per promoure tot el patrimoni que hi ha a la zona. En aquest sentit, cada setmana de la campanya es dedica a un dels pobles i s’hi fan activitats que van des de tastos d’oli, concursos d’allioli o maridatges amb productes de la terra fins a l’elaboració de sabó o la cuina d’orelletes. Tot plegat, complementat amb visites guiades als llocs d’interès històric del poble en qüestió. L’any passat es va tancar el cicle amb un balanç de 4.000 participants.

És clau vincular la collita amb activitats de difusió. | FOTO: X.M. |

LA CULTURA DE L’OLI EN MUSEUS I COOPERATIVES

OLITURISME, EL CONCEPTE

A les Garrigues trobem fins a cinc espais destinats, entre alguns altres continguts, a la difusió de l’ofici de pagès i tota l’activitat al voltant del conreu de l’olivera, i van des del museu particular fet a base de paciència i voluntarisme fins al complex turístic:

Amb els exemples del Priorat i el Penedès amb l’enoturisme, on amb el vi com a element central s’han posat en valor altres elements (paisatge, excursionisme o arquitectura popular), fa uns tres anys que a les Garrigues va començar a sonar el concepte oliturisme com a via de futur per, d’una banda, posar la comarca al mapa i, de l’altra, generar un model de desenvolupament que fixi la població a la zona. S’han presentat estudis, s’han finançat projectes relacionats amb el patrimoni, s’han arreglat equipaments i, sobretot, s’ha intentat que qualli la idea. Hi han tingut un paper important el Consell Comarcal de les Garrigues, l’Ajuntament de les Borges, el Consorci Garrigues per al Desenvolupament del Territori, el Departament d’Agricultura de la Gene-

Parc Temàtic de l’Oli: Masia Salat, ctra. N-240, km 71. Les Borges Blanques. El Mirador, Centre de Descoberta de les Garrigues: Av. Francesc Macià, 54. Les Borges Blanques. Ecomuseu de l’Oli: Pl. de Sant Miquel. La Pobla de Cérvoles. Museu de l’Oli i el Món Rural: c/ L’Empit, 9. Castelldans. Museu de la Pagesia i de la Llar “Cal Cabalé Sila”: Pl. de la Constitució, 12. Maials. Un element central de tota l’activitat agrària són les cooperatives, que comencen ja a complir centenaris. Destaquen, pel segell modernista de l’arquitecte Cèsar Martinell, les de Cervià, l’Albi, el Soleràs i Arbeca.

Façana de la cooperativa del camp d’Arbeca. | FOTO: Xavi Minguella |

ralitat i el Patronat Fira de les Garrigues. Però, com deia una editorial del SomGarrigues de l’estiu del 2010, “cal no equivocar-se atribuint en exclusiva la traducció del concepte a les administracions, sinó que oliturisme vol dir també tenir els senyals indicatius adequats i allà on toca, tenir el molí presentable i a punt per a eventuals visites i amb material explicatiu per a forasters, endreçar les entrades dels pobles, tenir els carrers polits i els contenidors de residus en ordre, tenir cura dels fils elèctrics de les façanes o dels criteris per ubicar antenes, línies elèctriques o simples tanques”. En resum, vol dir “tenir cura del paisatge urbà i rural en tots els seus detalls i procurar pel seu aspecte en totes les accions i al llarg del temps. Reiteradament.”. I això és cosa, també, del sector privat i del dia a dia del conjunt de garriguencs.


17

SomGarrigues • del 12 al 25 d’octubre de 2012

EL REPORTATGE Pedra seca,l’herència Com sol passar amb els productes definidors d’un territori i d’una cultura, aquests no es poden deslligar d’un paisatge. I a les Garrigues, no s’entén l’oli sense tot un conjunt d’estructures de pedra seca que recorre la comarca. De fet, és precisament aquest patrimoni el que es va posar al servei de l’oli, perquè va ser arran de l’extensió del conreu de l’olivera que es va transformar el territori i hi van proliferar cabanes de volta, marges i aljubs. El conreu amb sistema de bancals, propi de terrenys costeruts però no muntanyosos, va obligar a fer marges –espones– per soste-

Una pàgina pròpia dins el ric llegat d’aquest tipus de construcció popular arreu del Mediterrani nir-los. Les jornades de treball al camp, lluny del nucli urbà, van fer necessària la construcció d’habitacles per resguardar-hi els animals de tir i la mateixa família, i

van aparèixer les cabanes de volta. Tot plegat, va fer necessàries, també, basses, aljubs i cisternes per recollir-hi l’aigua. Avui, la majoria de cabanes han perdut la seva funció original, així com les basses i aljubs. Ja no hi ha bestiar i quan s’acaba la feina es torna a casa amb el cotxe o el tractor. Els marges, en canvi, sí que continuen, impassibles, però amenaçats per les obres del reg, fent la seva funció. En definitiva, tot un mostrari d’arquitectura popular que dibuixa una pàgina pròpia dins de l’extens llegat de pedra seca que caracteritza les dues ribes del Mediterrani.

RUTA DE LES CABANES DE VOLTA Fa tres anys, el Consell Comarcal de les Garrigues i la Diputació de Lleida van presentar la Ruta de les Cabanes de Volta, un itinerari de 55 km al voltant de l’àmbit d’influència de l’autopista AP-2, als municipis de les Borges Blanques, Castelldans, l’Albi i Vinaixa, i que tenia com a objectiu posar en valor aquest important patrimoni, així com incrementar l’oferta d’activitats turístiques relacionades amb el turisme rural a la comarca.

CENTRE D’INTERPRETACIÓ A TORREBESSES Torrebesses és un dels pobles de la comarca (també la Floresta o Vinaixa) on la pedra té una notorietat evident. El 20 de març de 2011 s’inaugurava a aquest municipi de les Garrigues Històriques el Centre d’Interpretació de la Pedra Seca, creat justament per donar a conèixer el patrimoni arquitectònic que representen les nombroses i diverses construccions d’aquest tipus de la zona. L’equipament ocupa un antic edifici cedit per un veí i un altre de contigu adquirit, que van ser reformats i

que sumen uns 300 metres quadrats en tres plantes (dos plantes i el soterrani). Lluny de ser un equipament de mostres estàtiques, està concebut també com a espai cultural, de manera que a la primera planta hi ha una sala d’exposicions que ofereix, al llarg de l’any, un calendari de mostres de disciplines de tot tipus. A la segona, hi ha la sala de conferències i una petita biblioteca. I al soterrani, s’hi mostren les troballes pròpies de l’antiga construcció, el celler, l’estable, les sitges i el trull. Els marges continuen, avui, fent la seva funció | FOTO: J.P. |

El renaixement del vi El vi ha estat, sens dubte, un dels revulsius turístics més rellevants en els darrers anys a algunes zones del país, fins al punt de treure-les de l’oblit secular a què havien estat sotmeses i situar-les a la primera divisió del mapa mental de la majoria de catalans. Però,

Petites experiències particulars, de resultats excel·lents i amb premis atorgats arreu del món

de vi, no se’n fa a tot arreu i les Garrigues té la sort d’haver conegut també, d’uns anys cap aquí, un repunt de l’activitat vitivinícola, avui emmarcada dins de la DO Costers del Segre i que anys enrere era general arreu de la comarca. No es tracta d’un repunt de la magnitud que havia tingut abans el conreu de la vinya, vehiculat mitjançant les cooperatives –la de Tarrés, per exemple, va ser concebuda exclusivament com a cooperativa vitivinícola–, sinó de petites experiències particulars, amb resultats excel·lents i premis arreu del món, a través de l’impuls de cinc cellers situats a punts molt concrets de la comarca: Arbeca, Fulleda, l’Albagés, el Vilosell i dos a la Pobla de Cérvoles.

VESSANT ARTÍSTIC El món del vi és propens a vincular-se amb el de l’art, i alguns cellers de les Garrigues han optat també per potenciar aquesta relació. En aquest apartat, destaca el paper de Mas Blanch i Jové,

de la Pobla de Cérvoles, les instal·lacions del qual compten amb un mural del pintor i dibuixant Josep Guinovart, o amb diverses escultures installades entre els ceps o l’amfiteatre a l’aire lliure. La seva activitat estrella, però, és l’anomenada “Vinya dels Artistes”, que se celebra des de fa tres estius i ha comptat amb la participació, entre altres, del compositor Carles Santos. Per la seva banda, el celler Tomàs Cusiné acull exposicions i participa, junt amb altres quatre cellers de la comarca, a les “Serenates d’estiu” que sota el títol “Una copa de música, un raïm de versos”, organitza la casa rural Cal Pastor, també a la Pobla. A l’Albagés, el celler Clos Pons ha apostat també per les “Nits d’estiu”, amb maridatges, sopar i actuacions musicals.

| FOTO: Mas Blanch i Jové |

“DIJOUS DE VINS” L’Ajuntament de les Borges va posar en marxa aquest juny la iniciativa “Dijous de vins”, amb l’objectiu de dinamitzar el turisme enològic i aprofitar per vendre la resta d’atractius del territori. Són sis tastos que tenen lloc a la sala de tast de l’Espai Macià de les Borges. Se celebren un dijous de cada mes fins al novembre i hi participen els sis cellers garriguencs. Amb el preu del tast s’inclou l’entrada 2 x 1 a l’Espai Macià i al Mirador de les Garrigues, entre altres descomptes. Aquesta iniciativa s’emmarca, a més, dins de la Ruta del Vi de Lleida, un projecte impulsat per Turisme de Lleida i al qual el consistori borgenc s’ha adherit recentment. | FOTO: Tomàs Cusiné |

| FOTO: Ajuntament de les Borges Blanques |


18

SomGarrigues • del 12 al 25 d’octubre de 2012

EL REPORTATGE A més a més JACIMENTS HISTÒRICS I PREHISTÒRICS DE REFERÈNCIA Una altra de les portes d’entrada més singulars i que poques comparacions se li poden resistir és la fortalesa dels Vilars, a Arbeca. Aquest jaciment ibèric, excavat durant els darrers 20 anys, és considerat únic a Europa, i avui ofereix ja un estat realment impactant que el fa altament atractiu, a més d’acollir multitud d’activitats culturals que organitza l’Associació d’Amics dels Vilars. De fet, no hi ha llibre d’història dels ibers que pugui escapar a una referència destacable a les restes d’aquest poblat. Com tampoc s’escapa qualsevol capítol

de pintures rupestres de fer menció especial a la rellevància de les que hi ha al Cogul. No obstant això, el Centre d’Interpretació que les havia de contextualitzar i protegir, així com dignificar l’entorn, es troba avui aturat, sense haver-se pogut enllestir i obrir al públic. Els diners compromesos no arriben i, de moment, l’edifici resta tancat. Finalment, a Juneda sí que és visitable el recent Museu Arqueològic i Etnològic, on s’exposen elements provinents de les excavacions del poblat neolític de Minferri, pròxim al municipi.

PARADÍS DE L’ESCALADA EN BLOC Quan un recorre la comarca, poc es pot imaginar, si no n’és aficionat, que moltes de les roques que s’hi veuen són el paradís de l’escalda en bloc, modalitat que es practica en blocs de pedra baixos i sense l’equipament habitual (corda, arnés, elements de fixació). La dificultat rau en els moviments curts. Les Garrigues és una de les destinacions preferides de molts escaladors, que vénen d’arreu del país i del món. Es fan notar poc, però hi són. Només cal fer un cop d’ull a Internet o a revistes especialitzades per adonar-se de la rellevància d’emplaçaments com Cervià i el Cogul, especialment, però també Juncosa, l’Albagés i, més en segon terme, Fulleda, Castelldans, Sarroca o Torrebesses. Cervià ha estat, per exemple, seu de l’Open Internacional d’Escalada en Bloc, competició internacional que ha arribat a aplegar 500 persones. Al Cogul hi ha quasi enllestit un alberg municipal per acollir, entre altres, aquest tipus de visitants.

| FOTO: Consell Comarcal de les Garrigues |

LA IMPORTÀNCIA D’UN PA Un altre dels elements introbables a altres indrets de Catalunya és l’anomenat pa de ronyó. Fet a base de farina, sal i llevat, s’elabora amb un procés completament artesanal i es cou al forn de llenya, normalment amb rama d’olivera, de pi o d’ametller. De poc pes -aproximadament un quart de quilo-, però d’una gran consistència, és molt valorat entre la població autòctona i desperta la curiositat de la forastera. Actualment es troba només a

alguns forns de la capital de la comarca i l’Ajuntament del municipi, junt amb el Gremi de Forners de Lleida, ha sol·licitat la seva inclusió al catàleg de productes amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP), segell que atorga la Unió Europea i que a Catalunya en disposen el calçot de Valls, la llonganissa de Vic, les patates de Prades, la poma de Girona, el torró d’Agramunt, les clementines de l’Ebre i el pollastre i capó del Prat.

| FOTO: Xavi Minguella |

BICICLETA DE MUNTANYA

PRESIDENT MACIÀ

D’uns anys ençà, la bicicleta de muntanya ha esdevingut un esport amb centenars de seguidors a tot Catalunya. Les Garrigues, pel seu paisatge farcit de tossals i petites valls, és un escenari privilegiat per a la pràctica d’aquesta modalitat. Tant és així, que avui se celebren fins a set marxes amb BTT al cap de l’any a la comarca, sent la Transbessons, a Juneda, la veterana, amb 11 edicions celebrades.

Francesc Macià no era de les Borges Blanques. Ho eren els seus pares, però la vinculació del que fou president de la Generalitat republicana amb la capital de les Garrigues i la comarca sencera va ser intensa i constant. La defensa dels interessos dels pagesos garriguencs li van reportar una enorme popularitat, fins al punt que allò que despertava la seva figura era una autèntica veneració. Amb l’objectiu de donar a conéixer la seva tasca política i la seva relació amb aquesta terra, a principis de l’any passat s’inaugurava l’Espai Macià, un equipament situat al cor de les Borges on s’hi exposen fotografies, documents i audiovisuals relacionats amb “l’Avi”, seguint un fil argumental basat amb el somni de llibertat del president. En aquest any i mig de vida, l’Espai Macià ha esdevingut el referent turístic de la capital de la comarca i va rebent constantment donacions documentals que enriqueixen el seu arxiu.

| FOTO: Maria Badia |

TURISME ORNITOLÒGIC Activitat silenciosa i de grups reduïts, el turisme ornitològic té també un lloc a les Garrigues, especialment a dos indrets: els secans de Mas de Melons, entre Castelldans, Aspa i el Cogul i inclòs als espais ZEPA, i els tossals d’Almatret, a l’extrem sud de les anomenades “Garrigues històriques”, una franja de nou pobles sota administració del Segrià però amb

vinculacions històriques, culturals i econòmiques amb les Garrigues. Algunes de les espècies que es poden observar a Mas de Melons són el voltor comú, l’aligot comú, l’àguila cuabarrada, l’àguila marcenca i, fins i tot, el sisó, el xoriguer petit i la ganga. A Almatret són comunes la gralla de bec roig i, sobretot, l’àguila perdiguera. | FOTO: SG |

Turisme singular - SomGarrigues 330  

Un reportatge de SomGarrigues, guardonat amb el Premi Pica d'Estats El reportatge "Turisme singular", escrit pel periodista Miquel Andreu i...

Advertisement