I el Segarra-Garrigues, com està?

16

SomGarrigues • de l’11 al 24 d’octubre de 2013

REPORTATGE I el Segarra-Garrigues, com està?

Obres i reg. Les obres del tram garriguenc del canal principal acabaran el juny de l’any que ve i les del pantà de l’Albagés, que s’han desencallat aquests dies, estaran enllestides el 2016. Mentrestant, fins el 2017 només tindran aigua dos dels vuit sectors de reg de la comarca Miquel Andreu

miquel@somgarrigues.cat

Ja comença a fer temps que les obres del canal Segarra-Garrigues formen part del paisatge de bona part de la comarca. Canonades, basses, sifons, aqüeductes, túnels, camins... Un autèntic puzle de trams, termes municipals, sectors de reg i dotacions d aigua que, entre endarreriments, aturades i represes, fa que una de les preguntes recurrents entre la població general, no només entre els pagesos, sigui: Bé, i això, com està? En quin punt es troba?

D entrada, cal distingir clarament entre tenir el canal fet i poder regar, perquè són dos aspectes que no tenen per què anar vinculats.

Evidentment, sense canal no hi ha reg tot i que hi ha llocs que ja reguen , però amb canal, pot ser que tampoc.

Tota l’estructura en marxa

El canal principal el construeix l Estat mitjançant l empresa pública AcuaEs (fruit de la fusió d Acuaebro, Acuasur i Acuanorte el 2012), que el 2010 va adjudicar

Cal distingir entre tenir el canal fet i poder regar, dos aspectes que no tenen per què anar relacionats l’un amb l’altre les obres a Acciona, ACSA i Rubau per 67 milions d euros. A les Garrigues, això inclou dos elements: el conducte central en si mateix i el pantà de l Albagés. Una altra cosa és tota la xarxa per fer arribar l aigua del canal a les finques, que,

com veurem més endavant, és un assumpte entre Generalitat i propietaris de terrenys.

Pel que fa al conducte, la part garriguenca correspon al tram 5 i últim dels que conformen el canal, que a diferència del tram 4 no s havia aturat. Aquest tram, de 22,2 km de longitud, comença a Maldà (Urgell) i aviat entra a Arbeca i

Les obres del conducte estan pràcticament enllestides, amb l’estructura feta i quasi tot el revestiment posat passa pels Omellons, la Floresta, les Borges Blanques i Cervià, fins que desemboca al futur embassament de l Albagés.

I en quin punt es troben les obres?

Pràcticament enllestides, amb l estructura construïda i el revestiment quasi fet de punta a punta. Amb una excepció: l encreuament de la carretera LV-2012 als Omellons. Inicialment pensat com a aqüeducte, el pas es farà finalment amb un sifó, després d un estira-i-arronsa amb la Diputació, titular de la via. En canvi, sí que s ha creuat ja la línia de ferrocarril convencional, la carretera N-240, la línia de l AVE i l autopista, tot plegat al terme de les Borges. Així mateix, ja fa més d un any que es va completar la perforació del túnel dels Bessons, que amb 4,9 km de longitud és el segon més llarg de tot el canal i el que abocarà l aigua al pantà de l Albagés.

Fonts d AcuaEs expliquen que les obres del tram 5 s acabaran entre el maig i el juny de l any que ve i les de tot el canal, de cap a cap, el novembre. Excepte el pantà.

Tenir el pantà el 2016

Després de quasi un any sense treballar-hi, aquests dies s anunciava la represa de les obres del pantà de l Albagés, una de les parts més endarrerides de tota la infraestructura, amb només una quarta part feta. S anunciava, també, un increment de pressupost, que passa de 47 a 56 milions d euros. La idea és començar ara al novembre i ja no

parar fins el 2016, quan es preveu acabar-lo. L any que ve es prepararan els fonaments de la presa, es farà baixar aigua pel Set per anar compactant la base i es començarà a veure ja com puja la paret.

Manté les dimensions

Tot i la modificació del projecte, el pantà mantindrà la capacitat inicial de 80 hm3, una capacitat que,

Traçat del canal i sectors de reg Dels trams que conformen tot el canal, el de les Garrigues és el cinquè i últim. A més, la comarca acull el pantà de cua de tota la infraestructura, a l’Albagés. D’altra banda, la zona regable està dividida en 15 sectors, dels quals corresponen a la comarca el 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15.

amb la disminució de zona regable a causa de les ZEPA, havia estat qüestionada i s havia demanat que no fos tan gran per tal de reduir costos i agilitzar-ne la construcció. Des d AcuaEs, però, es considera que aquestes dimensions són una garantia per a tots els regs de Ponent, ja que acollirà i emmagatzemarà, quan hi siguin, els excedents del riu Segre.

| FONT: Departament d’Agricultura |

12.1

Jun

Sunyer

Alfés Castelldans

1

Sarroca de Lleida

13

12.2

Aspa

Alcanó

3

10 El Cogul L’Albagés

11 Granyena de les Garrigues

2

1

14 El Soleràs

Torrebesses Els Torms Juncosa

Llardecans La Granadella

Maials

9.2

1

2

3

Part de les Garrigues Històriques ja té aigua

El pantà, desencallat i amb més diners

Castelldans, a punt per al 2015

El sector 12 és l únic de la comarca que rega, com es pot apreciar ja en algunes finques. De moment ho fan Alfés, Sunyer i Alcanó, i s ha anunciat la incorporació de Sarroca i altres parts, que començaran les obres aquest mes. Són lluny del canal i del pantà, però no els és necessària ni una cosa ni l altra, ja que capten l aigua directament d Albatàrrec. | FOTO: Adrià Martí |

L acord entre l Estat i la Generalitat anunciat aquests dies pel ministre Arias-Cañete permetrà que al novembre s iniciïn de nou els treballs i ja no s aturin fins el 2016. El pressupost, a més, passa de 47 a 56 milions d euros, ja que s ha hagut de canviar el disseny intern de l embassament al no aparèixer el tipus de material que s esperava que aparegués. | FOTO: Xavi Minguella |

A part del sector 12, l altra part més avançada de la comarca en l accés al reg és al sector 9, corresponent a Castelldans, les Borges i Juneda. Aquesta, subdividida en ramals o pisos, té previst posar en marxa el ramal D, entre la carretera C-233 i l autopista, a la primavera de 2015. No necessita bombeig, ja que regaria per decantació. | FOTO: Miquel Andreu |

REPORTATGE Les obres del pantà de l’Albagés, que passen de 47 a 56 milions de pressupost, començaran al novembre i ja no s’aturaran El reg, a trossos

Els tempos del canal principal semblen clars, però quan es regarà i on? Una cosa són els trams del canal, que n hi ha cinc (i el cinquè és el de les Garrigues), i una altra els sectors de reg, que n hi ha quinze, dels quals corresponen a les Garrigues el 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15. D aquests, avui només s està regant al 12.1 (Alfés, Sunyer i

15

Alcanó), que no agafa l aigua del canal, sinó directament del riu Segre, a Albatàrrec.

Aquest sector aviat quedarà complet amb la incorporació de Sarroca i altres parts fins ara encallades, que tot just aquests dies assolien les adhesions necessàries de pagesos que demana la Generalitat (80%). S ha anunciat l inici de les obres aquest mes, amb l objectiu de començar a regar l any que ve. I és que, com explicàvem al número 333 de SomGarrigues, amb la Llei Òmnibus del començament del 2012 va canviar el sistema d incorporació al reg. Si fins aleshores la Generalitat, a través d ASG, feia les obres per portar l aigua del canal a les finques (xarxes secundària i terciària) i el pagès accedia al

7

Puiggròs Arbeca

neda

2

17

SomGarrigues • de l’11 al 24 d’octubre de 2013

8 Les Borges Blanques La Floresta

4

Cervià de les Garrigues

5

6

Els Omellons L’Espluga Calba

9.1

Fulleda

Vinaixa

Tarrés

L’Albi

Males perspectives per al projecte turístic de les Besses Un dels motius pels quals també s espera el pantà de l Albagés és per poder dur a terme el projecte de complex turístic de les Besses. Encarregat inicialment per l Ajuntament de Cervià fa uns tres anys, els municipis de la zona també l han adoptat com a propi, i inclou un centre d interpretació, un amfiteatre exterior, restaurant, zona d horts i arborètum, granja escola, hípica, hotel rural, alberg i zona d acampada. Però la seua realització depèn, a part del mateix finançament i viabilitat de les instal·lacions, d una cosa que, ara per ara, no està gens garantida: que arribi l aigua a l extrem del pantà. I és que el complex està pensat al voltant de l ermita de les Besses, just al final de tot de l embassament. Això vol dir que només hi hauria aigua quan aquest estigués completament ple.

El projecte inicial de pantà, el que va estar en exposició pública el 2007 en aquests municipis, preveia una presa interna per tal de permetre,

reg pagant 3.100 euros/ha, amb el nou sistema es reparteix el cost en un 70% la Generalitat i un 30% els pagesos. I fins que un sector de reg no disposa del 80% d adhesions, el Govern no posa en marxa la seua part.

Castelldans, quasi a punt

A part del sector 12, l altre que està més avançat és el 9.2, als termes de Castelldans, les Borges i Juneda.

Per no demorar més l arribada del reg, i com que per a aquest sector tampoc fa falta el pantà (agafarà l aigua directament del canal), s ha subdividit en ramals, de manera que es començaria pel ramal D, que són els terrenys que queden entre la carretera C-233 de les

El Vilosell La Pobla de Cérvoles

precisament, que sempre hi hagués una làmina d aigua al final, cosa que amb les diferents modificacions ha desaparegut i AcuaEs no té previst de recuperar. Lluny d abandonar el projecte, però, els municipis afectats (Cervià, l Albagés, el Cogul, Castelldans, Juncosa i la Pobla) tenen la intenció de reivindicar-lo, o almenys que es faci la presa i es garanteixi la presència d aigua. Amb aquest objectiu s han redactat uns estatuts per constituir-se com a consorci, però no estan aprovats, a falta de veure quina implicació hi poden tenir la Generalitat i AcuaEs. També es vol portar la idea al proper Consell d Alcaldes del Consell Comarcal, per tal que faci seua la reivindicació i s elevi a la Generalitat. Una reivindicació que inclou, a més, la finalització de la carretera entre l Albagés i Cervià, que de moment queda penjada a dos quilòmetres d aquest segon municipi. |

IMATGE: Batlle i Roig Arquitectes

A part del sector 12, a les Garrigues Històriques, el més avançat és una part del 9.2, a Castelldans, les Borges i Juneda Borges a Castelldans i l autopista.

Aquí no és necessari el bombeig de l aigua i es regararia per decantació. La intenció és començar les obres a la primavera de 2014 i que arribi l aigua el 2015.

Tota la resta, a les beceroles

A part dels sectors 12 i 9.2, es pot dir que tota la resta de sectors gar-

|

riguencs veuen l aigua encara molt lluny. Al 9.1 (les Borges, la Floresta, els Omellons, Arbeca, l Albi), s ha estat promocionant, que es diu, és a dir, fent xerrades als pagesos per convèncer-los, però no acaba d avançar. A d altres sectors, ni això. El que no farem serà buscar adhesions si no tenim garantit que la Generalitat podrà començar les obres , explica Josep M. Jové, president de la Comunitat General de Regants del Segarra-Garrigues.

Fet i fet, el més probable és que d ara al 2017 la situació sigui de tot el canal fet, i també el pantà, però amb només dos sectors regant a la comarca. Caldrà veure, però, quants de la resta hauran començat les obres.

4

5

6

4,9 km per sota dels Bessons

Infraestructures creuades

Connexió pendent als Omellons

L abril de l any passat finalitzava la perforació del túnel dels Bessons, de 4,9 km de longitud i que enllaça el canal amb el pantà de l Albagés. La tuneladora Justina hi va estar treballant 24 hores diàries durant vuit mesos. Culminaven, així, els treballs més laboriosos del tram 5. L aigua circularà per un espai interior de 3,5 metres de diàmetre. | FOTO: Xavi Minguella |

El traçat del canal ha de resoldre una vintena de passos de camins i diversos encreuaments d altres infraestructures, com és el cas de la carretera N-240 [a la imatge], l autopista AP-2, el ferrocarril convencional o la línia de l AVE. Avui, totes aquestes línies, la majoria al terme de les Borges, ja s han superat i només hi resten obres menors. | FOTO: Xavi Minguella |

L únic encreuament de via que falta per completar és el de la carretera LV-2012, a l altura dels Omellons, on també cal acabar de creuar la pista que ve d Arbeca i va a Vinaixa. Inicialment pensat com a aqüeducte, el pas de la carretera es farà finalment mitjançant un sifó, després d un estira-i-arronsa amb la Diputació, titular de la via. | FOTO: Xavi Minguella |