19
SomGarrigues • del 3 al 16 de setembre de 2010
EL REPORTATGE
El grup juncosí Quina Barra, en una imatge dels seus inicis. | FOTO: S.G. |
30 anys de pretensions rockeres a la comarca Als anys 80 comencen a sonar a les Garrigues les guitarres elèctriques i s’experimenta amb el rock. Eren projectes aïllats, però que encetarien un camí que va fer que, amb el temps, moltíssims joves de la comarca s’animessin a crear el seu propi grup de música, fins al punt que va esdevenir un autèntic fenomen social a finals dels 90. Aquell boom s’ha desinflat, però ja no hi ha marxa enrere. La història continua.
Jordi Mir Miquel Andreu De tots els modes d expressió artística que es coneixen, la música és, amb diferència, el que més connecta amb la gent jove. Literatura, escultura, pintura, dansa són disciplines que o s assaboreixen en una adultesa consolidada o, si es fa abans, es fa de manera molt minoritària. La música, en canvi, es consumeix massivament, des de molt aviat i, perquè no dir-ho, sense massa esforços interpretatius del receptor. No tota la música, és clar, sinó aquella que contemporitza millor amb les emocions de cada generació.
I cada generació ha tingut, en la mesura del que les possibilitats tècniques i interpretatives han permès, un sector de gent que s ha decidit a fer el pas: agafar els instruments i posar-se a tocar. A les Garrigues, com a tot arreu, això ha anat succeint al llarg del segle XX i sempre hi han existit formacions musicals. Però és amb el lent desvetllament de la llarga nit franquista, amb el rock i la cultura de masses ja plenament presents, que es donen les condicions perquè la cosa sobrepassi l ofici d uns pocs i esdevingui, en general, la forma d oci d uns quants més. Per un altre reportatge queden la música de ball i altres variants
i ens centrem ara en la història dels qui han adoptat l estructura de grup de rock per expressar-se en un escenari, els qui van fer el salt a la cosa elèctrica, per entendre ns, una història que va tindre les primeres experiències al llarg dels anys 80 i principis dels 90 i que va viure un boom espectacular, fins i tot desmesurat, a la segona meitat dels 90.
Trencar el gel
Les limitades possibilitats econòmiques i, sobretot, la falta de referents anteriors a qui seguir el camí fan que es puguin comptar amb els dits d una mà els grups o intents de grup que es van crear a
la dècada dels 80. Encara que ara pugui semblar estrany, en aquella època veure actuacions en directe o fins i tot conèixer algú que tingués un instrument elèctric era una cosa inaudita. El que a les ciutats feia temps que circulava, a les zones rurals com les Garrigues esdevenia una excentricitat, fins i tot un element de contracultura. Però tard o d hora tot arriba; calia que algú trenqués el gel i ho va fer a les Borges una petita formació, anomenada Lucifer Diabolus, molt amateur i experimental, que a principis dels 80 practicava la música progressiva a les Nits d Scorpio , el pub de referència d aleshores a la capital de les Garrigues.
De fet, és a l Scorpio on va començar a rascar la guitarra Jordi Macià, pioner en la música endollada a la comarca, que el 1984 formaria el que es pot considerar el primer grup amb formació rock, els Claustrofòbia 21, junt amb Josep M. Farré, Joan Ceballos i Gregorio Iglesias. És arran d aquesta experiència, i alguna altra com Stradivarius Band que incorporava un violinista d Arbeca- que joves com Àlex Farran, considerat per molts dels que vindrien després com un pare espiritual , comencen a veure guitarres elèctriques i a descobrir inquietuds creatives i interpretatives. Van sorgir grups com Dolls, Neurosis, Niu Nou (l Albagés) o The Malajes (el 1988