Kilowatts pels descosits

15

SomGarrigues • del 20 de gener al 2 de febrer de 2012

EL REPORTATGE 55.000 206.512 106.500

45.000

35.000

25.000

Kilowatts pels descosits

15.000

5.000

kW

La Floresta El Soleràs Els Torms La Granadella Juneda Tarrés Fulleda Llardecans Puiggròs Juncosa Castelldans Els Omellons Torrebesses Vinaixa Albi Aspa El Cogul Almatret La Pobla de C. Maials Les Borges Blanques Arbeca Cervià Bovera Alfés Sarroca Albagés Alcanó Sunyer El Vilosell Bellaguarda L’Espluga Calba Granyena

Si a les Garrigues tinguéssim mar, és molt probable que l’aprofitéssim per instal·lar-hi algun tipus de central de producció energètica.

Perquè, excepte la marítima, a la comarca tenim –o tindrem aviat– totes les vies possibles de generació d’energia renovable: plaques fotovoltaiques i planta termosolar que aprofiten la llum del sol, molins eòlics que aprofiten la força del vent, minicentrals hidroelèctriques que aprofiten els salts d’aigua del canal, plantes de biogàs que tracten l’excedent de purins i incineradores de biomassa que cremaran vegetació.

Tot plegat per fer una sola cosa: electricitat.

BIOMASSA

HIDRÀULICA

TERMOSOLAR

BIOGÀS

EÒLICA

Miquel Andreu

miquel.andreu@somgarrigues.cat

L any 2000, els salts d aigua del canal eren l única producció d electricitat que es feia a la comarca, que amb prou feines assolia els 1.000 kW de potència instal·lada. En una dècada, l escenari ha canviat radicalment.

Tant, que potser ens hem passat de frenada. Han aparegut les primes per a l energia fotovoltaica i les Garrigues s ha convertit en la comarca de Catalunya amb més plaques solars. Ha aparegut legislació per determinar les zones on implantar parcs eòlics i les Garrigues s ha convertit en la quarta comarca amb més producció. Ha

aparegut un interès empresarial per construir la major planta termosolar del país, i on es fa?

A les Garrigues. Han aparegut subvencions per a la incineració de biomassa i, ni que la comarca no sigui boscosa o que es tracti d una energia no neta, es vol fer una planta que cremi arbres, al mateix temps que la termosolar aprofita també per incloure la biomassa, no prevista inicialment, al projecte.

Fet i fet, una dècada després, 560.000 kW més; en una comarca que, segons les dades de consum mitjà de les llars, en necessita aproximadament 40.000.

Podria semblar que hem optat per modernitzar-nos i situar-nos al capdavant de les energies reno-

SOLAR FOTOVOLTAICA

vables, que la solidaritat territorial ens ha portat a ser el motor elèctric de Catalunya, que la reflexió conjunta ha obert el camí d un model de comarca basat en aquest tipus de producció. Però, tot i que renovable, ¿és sostenible una implantació d aquestes magnituds, basada no en el consum proper a la xarxa domèstica sinó en la venda a fora a través de l alta tensió? Respon realment, aquest escenari, a una aposta sorgida del mateix territori o és fruit de la conjuntura política i econòmica del moment i nosaltres només hi hem posat la terra? De capacitat de gestió i decisió sobre els recursos, n hem guanyat o l hem delegat a grans empreses i multinacionals? El debat és obert.

16

SomGarrigues • del 20 de gener al 2 de febrer de 2012

EL REPORTATGE La comarca amb més energia solar de Catalunya

Les plaques s’ubiquen en sectors d’alt rendiment agrari. | FOTO: X.M.|

14 parcs, més de 250 molins i més de 450.000 kW de potència.

L energia solar fotovoltaica és aquella que fa servir plafons, mòduls o collectors que, en rebre la radiació solar, la transformen en electricitat.

Amb quasi 40.000 kW, les Garrigues és la comarca de Catalunya amb més potència instal·lada amb aquest sistema. A diferència d altres països, aquí la gran majoria d instal·lacions es troben al camp, en horts solars, pensats per vendre l energia a la xarxa. A Alemanya, només un 10% de les estacions fotovoltaiques són fixes en superfície, mentre que un 50% són de propietat compartida en teulades d edificis públics i àrees urbanes, de manera que la generació i el consum d electricitat són més propers entre si i no competeixen en l ús del sòl amb altres tecnologies o usos.

Tota aquesta extensió a les Garrigues, per què? Tal com explicava Sergi Martí fa un any en aquest mateix periòdic, la comarca va ser pionera en la implan-

tació dels horts solars com una font d ingressos complementària a l activitat agrícola . I és que les subvencions públiques que es van destinar a l energia solar fotovoltaica van atreure molts pagesos i ramaders garriguencs, que durant els anys 2005 i 2006, sobretot, van abocar-se a generar electricitat. El Pla de l Energia de Catalunya 2006-2015 reconeix que, amb un mercat amb l energia liberalitzada, és amb les primes que es juga un paper important per materialitzar inversions.

I tal va ser la força d aquestes primes que al cap de dos anys ja hi havia a la comarca 199 estacions fotovoltaiques, repartides en 18 pobles però concentrades majoritàriament en quatre: Juneda (56), les Borges (31), Arbeca (32) i Puiggròs (27). Quatre pobles de la plana de regadiu i que compleixen, per tant, la paradoxa que es dóna a la plana de Lleida en general: que les plaques s ubiquen en sectors d alt ren-

diment agrari, segons un estudi de la Fundació Món Rural. La febre dels horts solars s estronca entre el 2008 i 2009, quan les primes comencen a disminuir. Malgrat tot, com explica Sergi Martí, durant el 2009 i 2010 el sector s adapta a la nova normativa. Però a finals del 2010 s aprova una nova mesura que retalla un altre cop les primes i al gener encara s aprova un nou paquet de mesures de caràcter retroactiu que les redueix en un 30% de mitjana. Les previsions dels propietaris agrícoles se n anaven en orris i a molts se ls complicava enormement la possibilitat de retornar els crèdits subscrits amb el banc per fer la inversió inicial. Al maig de 2011, unes 200 persones es manifestaven a Lleida, convocades per Unió de Pagesos. I és que la fotovoltaica és encara de les poques energies renovables que hi ha a la comarca en què la seva titularitat és molt repartida i, per tant, més democratitzada.

Eòlica: 10 vegades la demanda de la comarca Si alguna de les energies renovables que hi ha a les Garrigues dispara tots els índexs de producció elèctrica, aquesta és l eòlica. Totes les xifres, al seu costat, queden petites. I, evidentment, la transformació socioeconòmica, territorial i paisatgística que implica tampoc és comparable. L energia eòlica és l obtinguda del vent, que fa girar les aspes del molí i genera una energia cinètica que és transformada en electricitat. Les aspes solen fer uns 40 metres de llargada cada una i la torre de l estructura, uns 60. A finals del 2007 es posava en funcionament el primer parc eòlic a la comarca, a la serra de Vilobí, entre Tarrés i Fulleda, amb 27 aerogeneradors i una potència de 40.500 kW. Quatre anys després, tenim 14 parcs, i tots de titularitat aliena, ja sigui Acciona, Alstom, NEG Micon, Ecotecnia, Comsa o Eolia Tarraco.

Excepte els de Tarrés i Fulleda i el que va entre Fulleda i l Espluga Calba, tots es concentren al sud de la comarca, en una franja que recorre Almatret, Maials, Llardecans, la Granadella i Bellaguarda i que ve de la Terra Alta, passa per les Garrigues, la Conca de Barberà, el sud de l Urgell i l Anoia. És la zona amb més vent del país? No. La mitjana anual hi és alta, però com explica el professor de la URV Sergi Saladié, és una fal·làcia, ja que a aquesta mitjana anual s hi pot arribar amb poques ràfegues i molt fortes, i el que necessita l energia eòlica no és un vent fort (a més de 90 km/h els aerogeneradors s aturen), sinó un bon vent, constant i aprofitable. I aquest existeix pràcticament a tot arreu de Catalunya.

Per què, doncs, els parcs es concentren en aquestes cinc comarques? La Coordinadora Les Garrigues per una

Eòlica Sostenible, formada per 16 entitats i amb el suport de 2.000 signatures, sempre ha mantingut que els criteris d ubicació no es fan en funció del recurs eòlic, sinó dels punts d evacuació de l energia (d aquí la subestació de Maials) i del preu barat del sòl. Això darrer, des de l administració i les empreses promotores, no se solia dir, però en un article publicat a El Punt-Avui aquest novembre per la periodista Eva Pomares, el gerent de la patronal Eoliccat, Jaume Morrón, declarava que les eòliques s han situat a les Garrigues per les facilitats en les tramitacions d infraestructures i la pau social que ha envoltat el procés. De fet, un estudi de la Fun1 dació Món Rural compara la ubicació de parcs eòlics amb diferents variables, i la coincidència entre zones amb molins i zones rurals en despoblament i declivi és clara. Dels pobles garriguencs afectats, la Granadella és el que sobresurt amb diferència. Només al seu terme municipal hi van cinc parcs, alguns compartits amb Llardecans i Bellaguarda. Entre els tres pobles sumen 92 molins. Quan estiguin en marxa els parcs, la Granadella serà el segon poble amb més potència instal·lada de tot Catalunya.

En definitiva, més de 250 molins i més de 450.000 kW de potència a les Garrigues, 10 vegades més que l actual demanda elèctrica de la comarca, que la situen entre les quatre de més producció eòlica de Catalunya. Una potència que se n va, via alta tensió, amb les pèrdues d eficiència que això suposa.

1 La implantació territorial de les energies renovables. El món rural com a generador d energia , Fundació Món Rural, 2008.

| FOTO: X.M.|

Possible repunt de la hidroelèctrica, l’inici de tot

S’aprofiten els salts del canal. | FOTO: X.M.|

De totes les energies renovables que hi ha a la comarca, la més antiga és la hidroelèctrica. En una comarca sense rius amb cabal ni embassaments, els únics salts d aigua aprofitables són els del canal d Urgell, que fa més d un segle que transcorre per la franja nord de les Garrigues, la més plana. Els petits desnivells que trobem al canal han estat històricament aprofitats per generar electricitat per abastir el municipi més proper (Juneda, Borges) o algunes fàbriques a peu de canal (antiga tèxtil de la Font Vella o farinera Cervós, ambdues a les Borges).

Actualment queden en funcionament els salts d aigua de la farinera i el de La Forestal d Urgell a la zona del Collet, aquesta darrera, amb una potència de 370 kW i adquirida per Nufri a finals dels

anys 80. Des de finals dels 90 cal afegir-hi també la minicentral hidroelèctrica dels Nou Salts, a Juneda, propietat de la Comunitat de Regants i amb una potència de 617 kW. La producció d energia hidroelètrica a la comarca podria incrementar-se, però, si tira endavant el projecte de l empresa Hidrojuneda SL, que, lluny de les necessitats i l autoabastiment de fa un segle al municipi, preveu tornar a instal·lar minicentrals als salts de la primera i segona màquina; un espai que des de fa anys s ha convertit en zona de passeig i esbarjo i el principal atractiu paisatgístic de Juneda.

L empresa disposa ja de totes les autoritzacions per a les centrals, de més de 500 kW cada una, però l ajuntament li ha requerit un seguit de millores, sobretot

d integració paisatgística. L associació de defensa del patrimoni natural La Banqueta, que precisament agafa el nom d aquest indret, no veu amb bons ulls l alteració paisatgística que suposarien les centrals i, a part de demanar un cabal ecològic del canal, una bona integració de l edifici i la no-limitació d accés als usos públics de la zona, ha iniciat una recollida de signatures contràries a la instal·lació. El manifest d oposició que s ha impulsat compta amb el suport de deu entitats més.

Finalment, tot i que el projecte no ho preveu, no es descarta que la futura presa del nou canal Segarra-Garrigues a l Albagés pugui acollir també una central hidroelèctrica. Amb tot, no serà fins a la finalització de les obres, prevista per al 2016, quan es valorarà aquesta opció.

17

SomGarrigues • del 20 de gener al 2 de febrer de 2012

EL REPORTATGE Generació pionera de biogàs A tot Catalunya hi ha sis grans plantes de tractament centralitzat de purins, però només la meitat l aprofiten també per generar biogàs, utilitzat per obtenir electricitat. D aquestes últimes, dues són a les Garrigues, concretament a Juneda, i són capdavanteres a Europa: Tractaments de Juneda, SA (TRACJUSA) i Valoritzacions Agroramaderes de les Garrigues, SL (VAG). L altra es troba a Miralcamp.

El biogàs és un combustible format bàsicament per metà (similar al gas natural però amb una mica menys de poder calorífic), que s obté per biodigestió anaeròbica de residus, és a dir, per un procés biològic de fermentació sense oxigen i que s acaba transformant, en combinació amb el gas natural, en energia elèctrica. Aquesta energia es ven a les companyies elèctriques, via línies d alta tensió.

En aquest cas, estem davant d un sistema d aprofitament d uns residus ja existents en una comarca amb alta densitat d explotacions ramaderes. Els purins generats per les granges, primerament s utilitzen com a fertilitzant agrícola, amb un màxim marcat per llei, però la superfície de conreu no és suficient per absorbir la gran quantitat de residus que es generen i que suposen un important problema ambiental. TRACJUSA (nascuda l any 2001) i VAG (nascuda el 2004) estan dissenyades precisament per tractar l excedent que no pot anar a la terra.

La iniciativa va sorgir dels mateixos ramaders, que ja feia anys que veien a venir el problema de l excedent de purí; un excedent, a més, el transport del qual resulta molt costós econòmicament. Aplicar-lo a 4 km de distància de la granja costa 1,57 euros/m3, i el preu va pujant per cada 4 km fins als 7,50 euros a 55-60 km de distància. L oferta de l empresa que finalment van escollir els ramaders suposava que ells havien de trobar els terrenys, comprar-los i entrar dins l accionariat. Un accionariat que en el cas de TRACJUSA actualment està format, a més, per Gas Natural, l Institut Català de l Energia (ICAEN), la multinacional alemanya E.ON i l empresa d enginyeria basca SENER. Uns agents que, en bona part, comparteixen accionariat a VAG. Cada una de les plantes garriguenques, amb capacitat per tractar més de 100.000 tones/any de dejeccions ramaderes, té una potència de 16.332 kW, dels quals uns 15.000 són de gas natural i la resta, de biogàs.

Dues de les tres plantes de biogàs de Catalunya són a les Garrigues. | FOTO: X.M.|

L’única planta termosolar del país A finals del 2009 es donava a conèixer el projecte d instal·lació d una planta d energia termosolar a les Borges Blanques, la primera de tot Catalunya d aquestes característiques, i que té prevista la seva posada en marxa al gener de 2013. Concretament, es troba a la part del terme municipal coneguda com els Masos , molt a prop del nucli urbà de Juneda i també de Castelldans, just per on passa el tren d alta velocitat. L extensió de la planta és excepcional: 96 ha de terreny, on s instal·laran el conjunt de 2.688 miralls que concentren els raigs del sol i escalfen un fluid que transporta l energia per convertir-la en vapor, i aquest vapor activa unes turbines que transformen l energia mecànica en elèctrica. La potència instal·lada d aquesta planta és de 22.500 kW, l equivalent, es diu, al consum anual de 27.000 llars. O, el que és el mateix, la meitat de potència que poden generar els 27 molins eòlics de la serra de Vilobí, a

Tarrés i Fulleda.

El projecte inicial de la planta, però, no preveia una nova font que s hi ha acabat afegint: la biomassa, és a dir, la crema de matèria forestal, per tal de continuar produint energia durant la nit. Mentre la solar és renovable i és neta, la biomassa només és renovable, no és neta, ja que la seva combustió emet unes micropartícules que poden afectar la salut de les persones. No hi ha informació sobre la procedència de les 70.000 tones anuals que preveu incinerar la termosolar de les Borges. La planta comptarà també amb una tercera font d alimentació, aquesta de gas natural, per complementar les jornades sense sol.

La titularitat de la termosolar és de les empreses multinacionals Abantia i Comsa-Emte, que s han unit per formar l UTE Termosolar Borges, i l electricitat que generarà s evacuarà, via alta tensió, per la subestació de Juneda.

Les 96 ha de terreny fan que sigui la més gran de les installacions.

Biomassa lluny dels boscos Consisteix en l obtenció d energia mitjançant la combustió de matèria orgànica. Està molt estesa la utilització de biomassa forestal per proporcionar aigua calenta, calefacció o aire calent, i sovint es tracta d instal·lacions de dimensions discretes. En aquest sentit, els municipis propietaris de massa forestal han traslladat recentment a la Generalitat una proposta per ubicar 200 calderes de biomassa per donar rendiment a un recurs força desaprofitat.

A les Garrigues, però, aquest recurs forestal hi és molt limitat. No obstant això, hi ha dos projectes sobre la taula, pràcticament un a la vora de l altre: com a font complementària de la planta termosolar al terme de les Borges i el de la incineradora que es vol instal·lar al terme de Juneda, ambdues a la vall de Miravall. En aquests casos, l objectiu principal és generar electricitat i les dimensions corresponen també a una altra escala: una preveu cremar 70.000 tones/any i l altra 125.000. Una preveu consumir 209.000 metres cúbics d aigua a l any i l altra 336.000, que s obtindran del canal d Urgell. La potència elèctrica instal·lada de la planta de Juneda serà de 16.000 kW. Aquestes xifres contrasten amb la poca superfície forestal de la comarca, del tot insuficient per alimentar aquestes plantes. Per tant, per al seu funcionament caldrà obtenir combustible per altres vies, ja sigui amb els anomenats cultius energètics (xops, paulònies, etc.) els que obtenen majors subvencions , ja sigui portant matèria forestal de les zones boscoses, ja sigui amb la introducció d altres tipus de residus (orgànics, sòlids urbans, etc.) inclosos dins l àmplia categoria de la biomassa. És molt probable que l abocador comarcal vegi també com s incrementa substancialment el volum de residus (cendres) que hi entraran.

De les energies renovables, aquesta és l única que no és neta, ja que, com qualsevol combustió, genera unes emissions químiques contaminants i que poden afectar la salut de les persones i les plantes. Això és el que ha portat algunes entitats, com IPCENA o l Ateneu Popular Garriguenc, a presentar al·legacions al projecte, i és el que ha mobilitzat també els municipis del Poal i el Palau d Anglesola, on Nufri vol construir una planta similar. Cal tenir en compte que Juneda, actualment, ja supera el llindar d ozó troposfèric que serà d aplicació el 2013.

La titularitat de la termosolar és de la multinacional Abantia i de la constructora ComsaEmte, mentre que la de Juneda compta amb capital que prové majoritàriament de la multinacional alemanya RWE, de la basca SENER i, en menor mesura, de la local Urgesneda.

| FOTO: X.M.|

Es preveuen cremar unes 200.000 tones a l’any. | FOTO: www.factorverde.com|

18

SomGarrigues • del 20 de gener al 2 de febrer de 2012

EL REPORTATGE ENTREVISTA AMB Marc Roselló

Barcelona, 1974

“El futur renovable passa forçosament per un nou model descentralitzat i participat” Miquel Andreu: Quin és l escenari

Marc Roselló és enginyer tècnic industrial en mecànica per l’EUETIB, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i ha cursat el màster en gestió i disseny de les energies renovables de l’Institut Català de Tecnologia (ICT). És soci fundador i president del consell rector de Som Energia, una cooperativa sense ànim de lucre que té per objectiu canviar el model energètic actual i assolir un model 100% renovable. Compren la mateixa quantitat d’energia verda que els seus socis i sòcies els contracten. En un any de vida ja són més de 1.750, tot i que a Ponent encara es desconeix molt la iniciativa.

actual de les energies renovables a Catalunya?

Marc Roselló: Patim un cert endarreriment respecte a la resta d Espanya pel que fa a potència installada de projectes de generació energètica renovable. Per exemple, tot i ser pioners en energia eòlica, estem força endarrerits a l hora d aprofitar el potencial que tenim, o tampoc estem en situació puntera en instal·lacions solars fotovoltaiques o de centrals de biomassa.

Les raons segurament són diverses, però part important es deu a la dependència de la política energètica davant l estat espanyol, que és qui legisla sobre la qüestió, i segurament també manca un esforç decidit per dibuixar un model 100% renovable en un futur mitjà, que ajudi les iniciatives que es proposen tirar endavant.

M.A.: La poca implantació que encara hi ha sembla que es fa mitjançant grans instal·lacions i de titularitat multinacional. És la via?

M.R.: No és el model que perseguim des de Som Energia, i segurament tampoc és el que pot aprofitar tot el potencial de les renovables, no només potencial energètic, sinó també com a transformació social.

Les tecnologies renovables permeten instal·lacions de petita potència, i això permet que tothom pugui ser productor de la seva pròpia energia i un actor dins el sistema energètic. Aquesta relació més propera entre les persones i l energia obre la porta a una major eficiència energètica, a un menor consum i a un alliberament de grans empreses i de la necessitat de grans línies de transport que afecten terriblement l entorn. El futur renovable ha de passar forçosament per un nou model descentralitzat i participat que el farà més eficient i més just.

M.A.: Hi ha zones amb gran pro-

ducció de renovables, però que venen l energia lluny del lloc de producció. No es produeix per atendre el consum local, vaja.

M.R.: Aquesta lògica respon a un model centralitzat i de manca d una visió d autosuficiència energètica, però també és cert que, si volem despendre ns de l ús dels combustibles fòssils i nuclears, hem d aprofitar els recursos que tenim al nostre abast.

El problema es presenta quan finalment la riquesa que es genera no es queda al territori, perquè són grans capitals que fan la inversió i al terreny només queda

| FOTO: Som Energia |

la instal·lació. Si les persones del territori formessin part de les instal·lacions podrien decidir si vendre aquest recurs els és positiu o no; de la mateixa manera que ho fem amb els recursos turístics, agraris, culturals, etc.

Quant al consum local, no té gaire sentit ser un territori de generació renovable mentre els teus municipis segueixen consumint combustibles fòssils o nuclears.

S ha de començar des de baix, des de l àmbit domèstic, barris, municipis, regions...

M.A.: Com i per què neix Som

Energia?

M.R.: Neix per generar un movi-

ment social a favor d un canvi de model energètic basat en les energies renovables, l eficiència energètica i la participació ciutadana.

Neix perquè com a individus ens sentim incapaços de generar un canvi, però sumant esforços podem tenir una veu forta i potent.

Manca un esforç decidit per dibuixar un model 100% renovable en un futur mitjà

L exemple d altres cooperatives de consum i producció d energia verda que existeixen des de fa anys a Europa va impulsar la idea de replicar l experiència aquí, on encara no hi havia cap iniciativa d aquest tipus. Finalment, Som Energia vol ser una iniciativa socioempresarial que ofereixi un servei integral en energia als seus membres i guanyar un espai per a les persones dins el mercat energètic, per transformar-lo cap allà on nosaltres creiem que és necessari: 100% renovable i en mans de les persones.

M.A.: Com funciona la iniciativa?

Quin és el procés per formar-ne part?

M.R.: Com a cooperativa de consum hem treballat aquest primer any per oferir la possibilitat de consumir electricitat a través nostre amb el compromís que només vendrem una quantitat equivalent d energia a la que s ha injectat a la

Amb les tecnologies renovables tothom pot ser productor de la seva pròpia energia

xarxa a partir de fonts renovables.

Això ho fem gràcies als certificats de garantia d origen i que permeten assegurar que, com a comercialitzadora, només oferim energia verda certificada. Així els socis i sòcies ja fan un primer pas conscient: escollir quina companyia elèctrica volen que els subministri la llum de casa.

D altra banda, amb l objectiu a llarg termini de generar tanta energia verda com el consum dels membres de la cooperativa, impulsem nous projectes de generació renovable (solar fotovoltaica, eòlica, biogàs, biomassa, etc.), que seran finançats amb l aportació voluntària d aquells socis i sòcies que vulguin dipositar part dels seus estalvis en la cooperativa.

Per tant, també volem oferir un producte d inversió directa en renovables. Amb tot, encara hem de seguir treballant per oferir més serveis i productes per anar generant una nova cultura energètica

No té sentit generar renovables mentre segueixes consumint combustibles fòssils o nuclears

i reduir el consum dels membres de la cooperativa.

Per accedir a tot el que es vagi creant des de Som Energia cal associar-se, i pot fer-ho qualsevol persona que comparteixi els mateixos objectius de canvi de model energètic, de tot Catalunya i de tot Espanya. Es fa una aportació de 100 euros al capital social de la cooperativa, una sola vegada i retornable si s abandona.

M.A.: A part de la substitució

d energies amb combustibles fòssils per renovables, cal un canvi de model de consum, com ja apuntaves?

M.R.: Necessàriament! El model de societat que tenim s ha creat gràcies a l ús indiscriminat dels combustibles fòssils, que ens ha tornat uns obesos energètics amb els impactes ambientals que tots coneixem, a banda, també, de les afectacions socials i geopolítiques.

Per deixar enrere aquest model hem de reduir el consum i fer un ús de l energia molt més racional, eficient i responsable.

Aprofitar les fonts renovables naturals crec que ens portarà a buscar un nou equilibri societatnatura, i només ho aconseguirem canviant els nostres hàbits de consum, tant a nivell personal com col·lectiu. No podem esperar que ens vinguin a resoldre el problema, hem de ser part de la solució i part activa del canvi!