__MAIN_TEXT__

Page 1

14

SomGarrigues • de l’11 al 24 d’abril de 2014

REPORTATGE HISTÒRIA • Comarca

La petjada de la Mancomunitat a les Garrigues Cultura i infraestructures. Aquest mes d’abril es compleixen 100 anys de la creació de la Mancomunitat de Catalunya, un projecte d’autogovern en comú entre les quatre diputacions catalanes, centrat sobretot a fer passos endavant en cultura i infraestructures Marc Macià Historiador

Mentre el cor d’Europa s’enclotava en la Primera Guerra Mundial, les quatre diputacions catalanes iniciaven un projecte d’autogovern en comú: la Mancomunitat de Catalunya. A través de la idea noucentista d’ordenació i d’integració del país, s’inicià una gran obra cultural i d’infraestructures que, en part, ens ha arribat fins avui dia. Un exemple molt clar en són les car-

Les carreteres que uneixen les Borges amb Cervià o l’Espluga Calba, hereves dels primers camins que projectà la Mancomunitat reteres que uneixen les Borges amb Cervià o l’Espluga Calba, hereves dels primers camins que projectà la Mancomunitat entre aquests pobles. Així es creà una xarxa que connectava poblacions fins aleshores aïllades.

Fer front a l’analfabetisme

Una de les obres clau de la Mancomunitat a la comarca fou la Biblioteca Popular de les Borges Blanques. Que se n’instal·lés una a les Borges no era una casualitat: el 1920 la població analfabeta del seu partit judicial –que en gran mesura equivaldria a l’actual comarca– ascendia al 46,4%,

El 10 de maig de 1918 s’inaugura l’escola dels Torms. | FOTO: Arxiu |

dels quals el 41,4% eren homes i el 51,57%, dones. La Biblioteca Popular s’ideà per pal·liar aquesta situació i estava sota la direcció de Maria Rossell de Sans, una bibliotecària molt estricta, segons el record de la gent, i que es va formar a l’Escola Superior de Bibliotecàries, també creada per la Mancomunitat. El setembre de 1923, al quinzenal Sempre Avant! sortien unes dades molt interessants sobre l’assistència de lectors a la biblioteca: entre 1919 i 1922 passaren per la institució més de 5.000 lectors adults i, encara més rellevant, fins a 6.000 lectors infantils. Després de la mort del fundador de la Mancomunitat, l’advocat Enric Prat de la Riba, l’agost de 1917 el succeí l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Mentre que el primer era l’ideòleg i l’impulsor de l’obra cultural, el segon fou

el constructor i qui materialitzà molts d’aquells projectes.

Primera escola

Precisament una de les quatre escoles de primària construïdes per la Mancomunitat va ser la dels Torms. Erigida com a premi als alumnes del reconegut mestre Joan Benet i Petit en un concurs de redacció escolar, l’edifici s’inaugurà el 10 de maig de 1918 amb la presència del director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat, Eugeni d’Ors; el se-

El 1920, la població analfabeta al partit judicial de les Borges, força equivalent a la comarca actual, era del 46,4%

Pere Mías, el garriguenc més destacat a la Mancomunitat

Tot i que aquest advocat i polític nasqué a Lleida i hi inicià la seva carrera política, aviat s’instal·là a les Borges, d’on provenia la seva família materna. Seria membre del Consell Permanent de la Mancomunitat el 1919, 1921 i 1923, des d’on promogué la reorganització de l’Escola Superior d’Agricultura i els Serveis Tècnics Agrícoles. | FOTO: Arxiu Josep Segura |

cretari del Consell de Pedagogia, Alexandre Galí; el diputat Alfred Pereña; l’arquitecte de l’obra, Adolf Florensa; l’escriptor Valeri Serra i Boldú; l’inspector cap de la província, Joan Llerena, i el professor de l’escola Normal Gabriel Vinyas. Era un dia important, ja que es tractava de la primera escola construïda per la Mancomunitat i, en paraules de l’ovacionat Eugeni d’Ors, hi havia moltes esperances dipositades en les generacions que serien educades en aquell centre: “Confiem que al caure després de la lluita, mereixem de vosaltres, una branca d’aqueixos arbres que circumden l’edifici, tal volta

plantats pels escolars mateixos.” Pere Mías i Codina (Lleida, 1880 - Montpeller, 1941) va ser el garriguenc més destacat per la seva implicació amb la Mancomunitat, ja que arribaria a ser Conseller d’Agricultura i Serveis Forestals. Mías era un advocat i polític que, si bé inicià la seva carrera política a Lleida de la mà de Joventut Republicana, aviat s’instal·là a les Borges, d’on provenia la seva família materna. Membre del Consell Permanent de la Macomunitat el 1919, 1921 i 1923, promogué la reorganització de l’Escola Superior d’Agricultura i els Serveis Tècnics Agrícoles. Mías seria un dels membres de la comissió encarregada d’anar a Madrid un cop Primo de Rivera s’hagué fet amb el poder per gestionar la nova situació política.

Malgrat tota la repressió de dictadures, recordem una institució que va imaginar un país nou i una comarca moderna

La biblioteca de les Borges el 1918, en plena construcció. A primera fila, el diputat Macià i l’alcalde carlista Francisco Mases Andalé. | FOTO: Arxiu Josep Segura |

Aquella reunió només serví per adonar-se que, tot i l’ambigüitat calculada del cop d’estat, la Dictadura no tindria cap mena de sensibilitat catalanista i, de fet, tant Puig i Cadafalch com l’aleshores diputat Francesc Macià s’exiliaren a França. El març de 1925, el directori militar suprimia la Mancomunitat i durant els primers anys del franquisme s’enderrocà la Biblioteca Popular de les Borges. Però malgrat tota la repressió desfermada al llarg de dècades de dictadures, encara avui recordem aquella institució que va imaginar un país nou i una comarca moderna.

Profile for SomGarrigues

La petjada de la Mancomunitat a les Garrigues  

Article de l'historiador borgenc Marc Macià sobre l'actuació de la Mancomunitat de Catalunya a la comarca de les Garrigues amb motiu del cen...

La petjada de la Mancomunitat a les Garrigues  

Article de l'historiador borgenc Marc Macià sobre l'actuació de la Mancomunitat de Catalunya a la comarca de les Garrigues amb motiu del cen...

Advertisement