19
SomGarrigues • del 8 al 21 de juliol de 2011
EL REPORTATGE
Miquel Andreu
miquel.andreu@somgarrigues.cat
El paper que ha jugat el ferrocarril a les Garrigues ha passat, al llarg del segle XX, de ser un eix fonamental dels transports i les comunicacions a tenir un paper testimonial i anecdòtic. Mentrestant, hem vist posar en marxa grans infraestructures d’alta velocitat que no resolen les principals necessitats de mobilitat dels garriguencs i garriguenques i que ara es posen en qüestió arreu de l’Estat. El possible augment de la demanda de transport públic que pot provocar la crisi econòmica pot ser l’última oportunitat per posar aquest servei al dia.
En aquesta vida hi ha coses que, no per portar-les amb resignació, són menys tristes. I a les Garrigues això passa amb el transport i les comunicacions, històricament deficients i que tant han dificultat la vertebració de la comarca. I, dins de la comunicació en general, el transport públic és el més mancat. I, entre el transport públic, el ferrocarril és qui s emporta la palma del sistema que menys s ha posat al dia. No només no s ha posat al dia, sinó que recula. A les Garrigues hi ha quatre estacions de tren: Juneda, les Borges, la Floresta i Vinaixa, corresponents a la línia que connecta Lleida amb Tarragona i Barcelona i ubicades a la zona més poblada de la comarca. De fet, aquesta fou una de les primeres línies estudiades a construir-se a la península ibèrica, atès el seu caràcter estratègic per a la comercialització de productes entre la plana agrícola de Ponent i el port de Tarragona. Tant és així, que es va posar en funcionament ara fa més de 130
anys, només tres dècades més tard que el primer tram de ferrocarril de tot l Estat espanyol, que des de 1848 uneix Mataró i Barcelona. D aleshores ençà, la importància del tren a les Garrigues ha estat cabdal, tant per al transport de mercaderies com per a la mobilitat de les persones. Només cal pensar en els fets de la Setmana Tràgica, amb el sabotatge del tren a la Floresta per protestar contra la guerra de Melilla. Era el 1909, només 30 anys després de la posada en marxa de la línia, i el tren ja era protagonista destacat de les comunicacions a les Garrigues. I així ho ha continuat sent durant tot el segle XX i fins ara. Amb la generalització de l automòbil, però, el tren tenia un repte: o posar-se al dia (això és, increment de freqüències, modernització de serveis, interconnexions modals) o no fer res i anar decaient fins a la marginalització. I tant els responsables de l Estat i de Renfe com de la Generalitat han optat per la segona via. Resultat: estancament de freqüències, augment del temps de viatge, aïllament respecte a les comunicacions per carretera i tancament d estacions. De fet,
| FOTO: Miquel Andreu |
El tren que agonitza
ja fa anys que cap de les quatre estacions de tren de les Garrigues està oberta per oferir els serveis d informació i atenció a l usuari i venda de bitllets. Des que Renfe les va tancar, que se n va desentendre (tret d alguna repintada de color i l aixecament de l alçada de l andana) i només la de Borges, per voluntat de l ajuntament, està oberta tan sols per resguardar els usuaris de les inclemències del temps. En paral·lel, l ús del cotxe s ha multiplicat, perquè s ha fet pràcticament imprescindible, amb el consegüent increment d emissions de CO2, de probabilitats d accidents i de saturació de vies i zones d aparcament a ciutats com Lleida, que és on van a treballar o fer qualsevol gestió cada dia centenars de garriguencs i ponentins en general , sense comptar ja les activitats d oci o compres. D aquests, els qui hi van en transport públic són una minoria residual.
Paper testimonial
L anàlisi de la situació que fa el govern de la Generalitat al Pla de Transport de Viatgers de Catalunya (PTVC) per al període 2008-2012 no pot ser més eloqüent. El paper del ferrocar-