13
SomGarrigues • de l’1 al 14 de febrer de 2013
COMARCA GÈNERE • Comarca
FORMACIÓ • Comarca
La cruïlla de les associacions de dones Relleu. Un estudi sobre l’associacionisme femení a les Garrigues posa de manifest la manca de relleu generacional d’aquestes entitats, que si no adopten polítiques de gènere es poden veure abocades a dissoldre’s en pocs anys Miquel Andreu Comarca
Entre els anys 1992 i 1996 es van crear la majoria d associacions de dones que coneixem avui a les Garrigues Administratives. N hi ha a tots els pobles, excepte a Granyena i Tarrés, i pràcticament totes comparteixen un seguit de trets comuns que fan possible diagnosticar-hi una mateixa realitat i preveure n una mica el futur. És el que va fer Anna Torres, tècnica del Consorci Garrigues per al Desenvolupament del Territori, entre el 2010 i el 2011, per a l estudi L associacionisme femení a les Garrigues, que aquest 15 de gener rebia el Premi Joves Investiga-
Les dones joves no tenen les mancances d’oci o de cultura que tenien les dones que van crear les associacions
Nou període d’inscripció per als cursos de català Redacció. Comarca
Acte amb motiu del 25 de novembre a les Borges i xerrada sobre salut a Vinaixa. | FOTO: SIAD |
dors de les Garrigues, organitzat pel Consell Comarcal.
Paper cultural, no feminista
Un dels eixos de l estudi, i tal vegada la principal conclusió, és el caràcter eminentment cultural d aquestes entitats, per sobre de la voluntat de transformació social o de reivindicacions de gènere. Tot i que el motiu de creació de les associacions ve d un problema de gènere, la majoria treballen
exclusivament com una associació de promoció cultural , s hi diu. Estan a la majoria d actes que s organitzen als pobles i participen molt activament de la vida cultural del seu municipi, i com més petit és aquest, més rellevant és el paper de l associació. Han aconseguit crear un espai d encontre entre dones, sortir de casa i organitzar activitats de lleure. Però és aquest caràcter estrictament recreatiu allò que pot por-
tar-les a la desaparició. La mitjana d edat de les sòcies ronda els 50 anys i el relleu generacional no s està produint. Les dones joves no tenen les mancances relacionals, d oci o de cultura que tenien les dones que van crear les associacions. Qui avui sí que té el perfil de dona exclosa i reclosa a casa són les dones immigrants, que difícilment s apropen a les entitats i sembla que les entitats tampoc s apropen gaire a elles.
ENTREVISTA AMB Anna Torres, autora de l’estudi ‘L’associacionisme femení a les Garrigues’ És inevitable que desapareguin aquestes associacions? S assumeix com un fet natural? Una manera de no desaparèixer és involucrant les dones joves. Com? Canviant molt la manera de fer. Però si preguntes a la gent gran si estan disposades a tenir un caire més feminista o a obrir les portes als homes (les dones joves no se senten còmodes en associacions que no siguin mixtes), moltes no volen, no tenen intenció de deixar de ser només motor cultural per ser també agent de canvi social. I si no és per aquesta via serà molt difícil que sobrevisquin, perquè les dones joves no tenen les problemàtiques que van fer que aquestes associacions es creessin. Es van crear per a unes dones que estaven a casa, que no podien sortir del poble, que no hi tenien una vida cultural; i a les dones joves això no els passa. És més fàcil que sobrevisquin en pobles petits? Sí, perquè les dones joves entenen que el paper cultural que fa l associació és important, i tot i que
l estructura no els agradi, han de passar per allí si no volen que el moviment cultural es perdi. A les Borges, Juneda o Arbeca això no passa i acabaran desapareixent, perquè hi ha altres associacions on es troben més identificades. La transformació social continua pendent? Al món rural hi ha dues problemàtiques: la triple jornada laboral (treball productiu, treball reproductiu i cura de la gent gran) i la dicotomia públicprivat: la vida pública i la política és cosa d homes i les dones no s hi posen. Tot això va canviant, però encara és molt real. Què és el que fa de Fulleda una excepció? Són gent jove que han decidit que volen estar al poble i que no entraran al rol patriarcal. Treballen molt diferent, estan a les xarxes socials i són l única associació que es considera feminista. És l única manera, suposo, per tal que les dones s hi sentin còmodes i vegin que estan canviant alguna cosa.
El Consell Comarcal de les Garrigues ha obert el període de preinscripció per als cursos de català dels nivells Elemental (A2), Intermedi (B), Suficiència (C) i Superior (D), que es poden fer en línia fins al 3 de febrer, excepte per als antics alumnes, que poden fer-ho l 1 i el 4 de febrer. Per primera vegada s ofereix el nivell D a les Garrigues en la modalitat de distància, fet que permetrà cobrir la demanda existent i per al qual la preinscripció roman oberta fins el 10 de febrer. Els nivells A2, B i C són semipresencials i es cursen a través de la plataforma virtual Parla.cat.
URBANISME • Les Borges
Jornada per embellir l’aspecte dels pobles Redacció. Les Borges Blanques El 25 de gener, La Llena Ambiental va organitzar una jornada sobre paisatge urbà, conjuntament amb l Observatori del Paisatge de Catalunya, en què diversos ponents van oferir eines pràctiques per embellir l aspecte exterior dels pobles. L acte va comptar amb 24 inscrits. Segons els organitzadors, l urbanisme dels darrers anys va centrar molts esforços en els aspectes estructurals i els grans elements que conformen les ciutats i pobles, mentre que avui, en el difícil context econòmic d ajuntaments i famílies, tal vegada arriba l hora dels petits detalls, que són sovint els que marquen la diferència .