Page 1

Puigpunyent al dia Agrupació Socialista de Puigpunyent - Núm. 3 - desembre de 2008

L’informe complet Repassam l’Època del temporal que Medieval al nostre patí Puigpunyent municipi PÀGINES 4 i 5

Un poble més accessible

Felicitació de Nadal de Francina Armengol

PÀGINA 6

PÀGINA 7

es cedeix ca ses monges a l’ajuntament

El Consistori Puigpunyentí aposta per tenir un poble més accessible per a tothom i ha desenvolupat una iniciativa per tal d’acabar amb totes les barreres arquitectòniques. PÀGINA 2

Adhesió als Pobles pel Clima Puigpunyent s’ha adherit a la Xarxa Balear de Pobles pel Clima i a la Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima per tal de seguir lluitant contra el canvi climàtic. PÀGINA 3

Per un urbanisme més controlat El nostre poble s’ha integrat a l’Agència de Disciplina Urbanística del Consell de Mallorca i aquesta serà la que controlarà que no es produeixin excesos al nostre municipi. PÀGINA 3

L’edifici de Ca Ses Monges es cedeix a l’Ajuntament per fer una escoleta Municipal.

Tindrem escoleta a Ca Ses Monges Els Socialistes donen el seu suport a l’Ajuntament de Puigpunyent per haver aconseguit la cessió de l’edifici de Ca Ses Monges

per tal d’ubicar-hi una escoleta municipal tal i com demanà l’Agenda Local 21. SEGUEIX A LA PÀGINA 3


2

Puigpunyent al dia

Desembre 2008

aquest projecte no costarà res a puigpunyent

L'Ajuntament elimina les barreres arquitectòniques

Les obres estan subvencionades per la Conselleria de Treball i Formació del Govern de les Illes

Obres d’eliminació de barreres arquitectòniques.

Els Socialistes de Puigpunyent i Galilea volen mostrar la seva satisfacció per la iniciativa de l’Ajuntament d’eliminar les barreres arquitectòniques del nostre poble. Els Socialistes agraïm que el Consistori tengui en compte a les persones amb mobilitat reduïda del nostre municipi i elimini aquelles traves que, cada dia, feien la vida un poc més difícil a persones amb discapacitat, persones majors, cotxets de nins o altres persones que,

per diferents circumstàncies, tenen la mobilitat reduïda. Amb aquesta iniciativa serà molt més bo de fer i fàcil caminar per les nostres aceres i accedir a determinats llocs que fins ara eren un suplici per a molts. Podem dir que es tracta d’un projecte molt social, ja que per una banda es pensa en un model de poble molt més accessible sense barreres arquitectòniques, en definitiva d’un poble per a tots; i per

una altra banda, pretén oferir solucions a la crisi econòmica que ens assola, ja que per a fer les obres s’han contractat a persones provinents de l’atur per tal d’intentar reactivar l’economia del nostre municipi i donar feina a la gent que està patint aquesta difícil situació econòmica més d’aprop. Així doncs, es seleccionaren a persones del nostre municipi que es trobaven en situació d’atur i, dins el Pla de

Reactivació de l’Ocupació de les Illes Balears de la Conselleria de Treball i Formació de les Illes Balears, se’ls contractà per tal de fer feines municipals com aquesta. D’aquesta manera, aquest projecte no costarà ni un euro a l’Ajuntament, ja que la contractació d’aquests operaris està totalment subvencionada per l’esmentat pla de la Conselleria de Treball i Formació que dirigeix la socialista Joana Barceló.


Desembre 2008

Puigpunyent al dia

3

ple municipal

Es farà una escoleta municipal a l'edifici de Ca Ses Monges L’Ajuntament de Puigpunyent ha aconseguit la cessió de l’edifici de Ca Ses Monges on està previst que s’ubiqui una escoleta municipal. Amb aquesta actuació, el Consistori dóna resposta a una de les demandes de l’Agenda Local 21 de comptar amb una guarderia municipal. Ara, gràcies a questa cessió, ja es podran posar en marxa les obres de reforma per tal d’homologar l’edifici per consolidar les places d’escoleta. Cal recordar que gràcies al govern Socialista, les places d’escoleta i guarderia han augmentat considerablement durant els darrers anys arreu de tot l’Estat i, a partir d’ara, també a Puigpunyent. Els Socialistes de Puigpunyent i Galilea ens mostram molt contents per aquesta encertada iniciativa del Consistori Puigpunyentí i també volem mostrar el nostre especial agraïment al senyor Felip Villalonga Fuster Puigdorfila per la cessió de l’edifici de Ca Ses Monges a l’Ajuntament perquè tots els habitants de Puigpunyent poguem gaudir d’ell. Tal i com es va dir al passat Ple Municipal, la cessió de Ca Ses Monges es va fer amb els següents compromisos: -La cessió de la propietat del Convent a l’Ajuntament de Puigpunyent es fa amb la condició que l’edifici s’haurà de dedicar exclusivament a les activitats pròpies d’escoleta infantil municipal de 0 a 3 anys. S’estableix la condició de què l’Ajuntament cedirà de forma gratuïta l’ús de l’habitatge que es construirà al solar on s’ubicarà l’escoleta, a la Congregació “Agustinas Hermanas del Amparo” per un termini de 3 anys, prorrogables per la voluntat expressa manifestada per ambdues parts. -L’Ajuntament es compromet a mantenir en les mateixes condicions actuals la capella de l’esmentat edifici, tal com queda reflectit en el catàleg de bens patrimonials aprovat pel Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària de dia 27 de maig de 2008. -Totes les activitats i actuacions que es facin a l’edifici s’hauran

Edifici de Ca Ses Monges.

d’acordar amb el consens de tots els grups polítics amb representació en el Ple de la Corporació i hauran de comptar amb el vist-i-plau del rector de la parròquia de Puigpunyent. -L’Ajuntament restaurarà en la seva totalitat la teulada i la façana de l’edifici i realitzarà totes les obres interiors necessàries per adaptar l’edifici a la nova funció d’escoleta de primera infància, conservant l’escut de la família Villalonga que es troba sobre la porta principal d’entrada. Si en un termini de 3 anys no s’han dut a terme aquestes actuacions i no s’ha iniciat la seva activitat com a escoleta infantil de primera infància la propietat de l’edifici tornarà a revertir al Sr. Felip Villalonga, propietari actual. -L’Ajuntament de Puigpunyent col·locarà una placa commemorativa de la cessió i d’agraïment al Sr. Villalonga a la façana de l’edifici, en lloc visible des del carrer.

Puigpunyent s’adhereix a la Adhesió a l’Agència de Xarxa de Pobles pel Clima Disciplina Urbanística Al passat Ple de l’Ajuntament de Puigpunyent es va aprovar l’adhesió del nostre poble a la Xarxa Balear de Pobles pel Clima i també a la Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima. Pels Socialistes, cal destacar aquest tipus d’iniciatives i els donam el nostre suport incondicional i, a més, volem donar l’enhorabona al Ple per aprovar per unanimitat aquest tipus de propostes que tenen

en compte el medi ambient. Aquesta adhesió significa assumir el compormís d’implementar totes aquelles actuacions que, en la mesura del possible, puguin dur-se a terme des de les competències i possibilitats municipals per tal de lluitar contra el canvi climàtic i els seus efectes amb polítiques responsables, sostenibles i respectuoses amb el medi ambient.

Els Socialistes de Puigpunyent i Galilea donam suport a la decisió de l’Ajuntament de Puigpunyent d’adherir-se a l’Agència de Protecció de la Legalitat Urbanísitca i Territorial de Mallorca que ha impulsat el Consell Insular. Els Socialistes estem d’acord amb tot allò que signifiqui control de la legalitat i som conscients que als ajuntaments petits com el nostre

és molt difícil abarcar-ho tot, per això, estam satisfets que un organisme supramunicipal ajudi a controlar la legalitat urbanística del nostre terme municipal. A més, al manco durant els tres primers anys, l’adhesió a aquest ens no costarà res als ajuntaments, pel que, tenint en compte la precarietat dels nostres mitjans, és una gran oportunitat.


4

Puigpunyent al dia

va ploure durant 52 hores aproximadament

Desembre 2008

Ja ha passat el temporal Després del fort temporal que patirem els dies 15 i 16 de desembre al terme de Puigpunyent, els Socialistes de Puigpunyent i Galilea volem agrair a totes les persones que de manera voluntaria ajudaren a solventar els problemes soferts als nostres veins per les inundacions, especialment a Protecció Civil del municipi i d´altres que ens ajudaren. També volem mostrar el nostre agraïment al nostre Batle, Joan Ferrà, per les tasques de coordianació que va dur de manera continuada tots els dies d´emergència. Tampoc volem deixar de banda a altres institucions que s’implicaren en les tasques d’ajuda con la Conselleria d’Interior del Govern de les Illes Balears. Des d’aquí, els Socialistes volem fer una crida a la responsabilitat dels veins, tant per les construccions al municipi com per la capacitat de previsió. A segons quines bandes s´ha de tenir bomba d´expulsió, ens hem d´anticipar, en la mesura de les nostres possibilitats, als perills.

Els torrents anaven ben plens.


Desembre 2008

Puigpunyent al dia

5

Es recolliren 316 litres per m2 L’informe redactat per l’Ajuntament destaca que els torrents “en general han aguantat bé” Tal i com indica l’informe del temporal que patí Puigpunyet durant els dies 14, 15, 16 i 17 de desembre redactat per el propi Ajuntament, es recolliren 316,2 litres per metre quadrat. El periode de pluja aproximat durant aquests dies fou de 52 hores, també segons el citat informe.

TORRENTS

1.Sa Riera entre els passos de Son Serralta i Son Pont es va desbordar durant una hora aproximadament el dia 15 devers les 14 hores després d’un episodi de pluges amb una intensitat superior a 60 mm/h. Per tant cal tenir cura en aquest punt. 2.Son Burguet: l’aigua que davalla pel comellar de l’esquerra de la carretera la travessa per anar a abocar les seves aigües a Sa Riera, al costat dret de la carretera. Això fa parèixer que es desborda la Riera, quan el que passa en realitat és que aquest xaragall esporàdic travessa per damunt la carretera. 3.El Torrentó del “Tercio” es troba completament colmatat, per tant no recull les aigües que li pertoquen provocant danys a les finques que hi ha comellar avall, especialment la que es troba al costat del llit del Torrent de Son Bru de Baix o den Faveta, on aboca les seves aigües. No obstant, les aigües no fan més que seguir el seu curs natural, ja que el torrentó és una obra humana per canalitzar les aigües per on més convenia pel correus de la zona, fora del seu tàlveg natural. Però cal netejar el llit d’aquest torrentó per part de la Direcció General de Recursos Hídrics.

CASES

Carrer des Torrentó, des del primer moment, 4 soterranis garatges, que han afectat 7 habitatges. A 4 habitatges no va funcionar la bomba instal·lada, o bé es va avariar o no estava en bon estat. A altres la corrent elèctrica es va tallar i per tant la bomba va deixar d’actuar. Els bombes varen actuar en tot moment però no donaven abast. Carrer de Ciutat, dues dotacions de bombers varen haver d’actuar, disposaven de dues bombes que no donaven abast. Aquí haurien d’instal·lar bombes amb molta més capacitat d’extracció. Carrer de Sa Vela, des del primer moment, 1 soterrani garatge, 1 habitatge, la seva bomba funcionava però no donava a

bast a l’aigua que hi entrava. bomba d’extracció. Carrer de Sa Vinya, des del primer mo- CARRERS ment, 2 habitatges, 1 d’ells el més afectat, Sa Vela darrera l’Ajuntament, caldria caldrà construir un canal de protecció al augmentar la capacitat dels col·lectors voltant de la casa per evitar aquests fets d’aigües pluvials actuals, amb reixes més en un futur. Tenia dues bombes i no do- amples per tal que no s’embossin amb les naven abast. fulles. Carrer de Na Beltrana, el segon dia 2 Sa Vila, a l’alçada del número 40, hi ha soterranis de dos habitatges afectats, i un instal·lada una bomba que té molt poca altre d’una casa en construcció. Les seves capacitat, cada vegada que plouen més de bombes no donaven abast. 20 o 25 mm s’inunda havent de tallar el Carrer de Sa Vela, zona del polispor- carrer momentàniament. S’ha d’estudiar tiu, el segon dia. 3 garatges inundats de una millor solució 3 cases que encara no estan ocupades, no Son Net passat el Pla des Delme. Retenien bombes d’extracció d’aigües. A un quereix la mateixa solució que al camí altra garatge dels hi va haver filtracions de Sa Vela, augmentar més la capacitat però gràcies a les bombes no es van inun- de l’engolidor actual i i amb unes reixes dar, excepte el fosso del dipòsit del gasoil més amples per a què no s’embossin de d´un habitatge , la inundació va aixecar el fulles. dipòsit contra el sòtil creant un perill de Camí des Pins a Galilea, on es va proque s’esclafas, els bombers varen haver duir un portell de paret seca de la part de d’actuar. dalt del camí. Carrer Sa Travessia. Als habitatges del El mateix va passar al camí de Sa començament del carrer un reforç d’una Font, també de Galilea, aquí han hagut altra bomba i la instal·lada mantingueren la inundació en un nivell de sols uns centímetres a la part més baixa. A altres va requerir una bomba elèctrica dels bombers l’horabaixa del segon dia, ja que el soterrani magatzem estava completament inundat, Una paret esbucada pels efectes dels temporal. s’ha comprovat que no tenien bomba instal·lada. A altres baixos de les cases d’intervenir les brigades municipals i madel carrer des Camp Franc varen requerir quinària contractada per tal d’obrir el pas bombeig per part dels bombers ja que la als veïnats de dalt, ja que només tenen seva bomba d’impulsió no donava a bast. una sortida d’emergència en no molt bon Carrer de sa Central rebut l’avís el se- estat per Can Fonya. gon dia. Garatge inundat, la seva bomba També es donaren les mateixes circumsno donava abast. tàncies al carrer Major de Galilea. Carrer de Sa Taverna, soterrani inundat, Es troba molt deteriorat un mur de conno tenien bomba instal·lada, però ara ja tenció del camí des Pins que correspon a en tenen. l’Ajuntament es seu manteniment, tal és Part més alta de na Beltrana: reben les el seu estat que una caseta que conté un aigües d’escorrentia de la marjada de comptador de GESA de les impulsions dalt, des Trast, zona destinada als Habi- de les aigües fecals de la xarxa municipal tatges de Protecció Oficial. està a punt de caure. Es requereix una inCarretera Vella d’Estellencs, soterrani tervenció important i immediata. forjat sanitari inundat, no disposava de


6

Puigpunyent al dia

Desembre 2008

HISTÒRIA DE PUIGPUNYENT. PART II

L'època medieval II (1460-1600) El 1460 l’Esglèsia de Santa Maria de Puigpunyent es trobava en mal estat, ja que el rector, Bernat Coll, exposà que la rectoria amenaçava ruïna i que quan plovia s’amarava. Quinze anys abans, els nobles Berenguer de Tagamanent i Ramon sa Fortesa, els qual tenien possessions a Puigpunyent, paguen una creu d’argent a l’esglèsia. L’1 d’octubre de 1520 hi hagué una forta brega en terrenys de la Granada, un dels rafals que formaven l’extens latifundi de Son Nét, abans el Palmer, producte de la rivalitat entre els bàndols dels Vichs i dels Alemany, veïns d’Andratx. Entre el 1521 i el 1523 tenen lloc les Germanies, protagonitzades pels menestrals i pagesos en contra de l’oligarquia ciutadana. Donada la llunyania de Puigpunyent respecte de les forces principals i de les rutes de moviment, sembla que els incidents hi foren menors. De tota manera, sabem de la participació d’alguns dels seus habitants, com és el cas del capitost Miquel Fluxà, el qual fou condemnat a mort, o bé de la participació de Miquel Ferrà a qui li foren confiscats els

Durant el segle XVI les incursions de pirates eren un fet freqüent a la costa de Tramuntana béns com a represàlia als avalots. Durant tot el segle XVI les incursions dels pirates eren un fet freqüent, i que en aquest indret de Tramuntana afectaven sobretot la costa Estellenquina. El 1560, el lloctinent general Guillem Rocafull visità el terme per tal d’inspeccionar les fortificacions arran de les notícies sobre un possible atac barbaresc. En el recompte fet el 1585 Puigpunyent, juntament amb Estellencs, comptava amb 146 homes d’armes, que es distribuïen en 62 arcabussers, 49 ballesters, 27 llancers i 8 cavallers. A més d’aquests perills -i

en moltes ocasions associats als contactes amb gent d’ultramar-, la centúria dugué importants malalties com un altre revifament de la pesta bubònica el 1504, encara que sembla que

Ja en el l’època medieval, l’olivera era un dels principals conreus de Puigpunyent.

no afectà d’una manera important els habitants de la contrada. Per aquest motiu, a partir de 1512 es va prohibir el desembarcament en qualsevol punt de la costa per tal d’evitar el morbo. Quant a la demografia, a la primera meitat del segle XVI es va produir un augment poblacional que passà del 48 focs (240h) el 1510, a 66 (330h) el 1534 fins a 98 (490h) el 1552. Per altra banda, a partir d’aquest punt s’inicia un descens que s’atura el 1566 amb 59 focs (295h). És aquí quan ressorgeix un nou increment que assoleix les 550h el 1573. Per altra banda, es calcula que cap a 1568 la collita a Puigpunyent era de 2.600 quarterades d’ordi, 800 de civada i 4.000 de blat. Durant aquest segle, Puigpunyent consolidà l’estructura basada en la propietat de grans terratinents ciutadans, conseqüència del fracàs pagès en la revolta esdevinguda el segle anterior, i que perdurarà fins a l’època Contemporània. Així, pel cadastre o estimació de 1578 sabem que la de Nicolau Cotoner tenia Son Cotoner;

Blai Roca i Antoni Roca, Son Roca; mossèn Guerau Pont, Son Pont; Arnau Burguet, Son Burguet; Felip des Puig, Son Puig; Pere Onofre Cotoner, Son Cotoner d’Avall; mossèn Pere Nét, Son Nét i agregats (la més gran del terme); Francesc Serralta, Son Serralta; Gaspar Fortesa, 32.000 lliures; mossèn Guillem Noguera, Son Noguera de Superna; Bartomeu Balaguer, Son Balaguer; Jaume Balaguer, Sa Campaneta; Berenguer Nadal, Son Nadal de Superna; Francesc Vic, Son Vic de Superna; Pere Cortei, Son Cortei; Pere Palmer, Conques; Sebastià Ferretjans, Son Ferretjans. Les petites possessions apujaven a un total de 13, el que sumat als grans latifundis apujava a 28. A la segona meitat del segle XVI els principals conreus de Puigpunyent continuaven essent les oliveres, els garrovers, els cereals i la vinya. Segons l’estim general de 1578, els béns immobles pujaven a 259.642 lliures, mentre que els mobles arribaven a 9.868 lliures, de tal manera que en una llista de riquesa de municipis de la Part Forana ocupava el 19è

La propietat de la terra era de grans terratinents ciutadans fruit del fracàs de la revolta pagesa lloc. Les grans propietats ocupaven el 53,8% de la superfície del terme i les petites en representaven el 46,2%. Els ciutadans hi posseïen un 75,94% del valor dels béns immobles, percentatge que ens informa de la gran pressió senyorial que patia Puigpunyent. Així mateix, hi havia vuit propietaris que tenien pertinences valorades en més de 5.000 lliures. Al 1591, les reserves alimentàries del terme eren de 494 quintars de garroves, 321 de forment, 98 d’ordi, 63 de mestalls, 24 de xeixa, 11 de llegums i 10 de farina.


Desembre 2008

Puigpunyent al dia

7

"És hora de fer feina de valent per resuperar la credibilitat de la política" Francina Armengol, Presidenta del Consell de Mallorca i Secretària General de la Federació dels Socialistes de Mallorca, ens oferí aquestes paraules per felicitar les festes de Nadal.

Som a punt d’acabar un any i d’encetarne un de nou. Són dies que aprofitam per fer balanç del que hem deixat enrere i de fer projectes i marcar-nos compromisos d’allò que farem l’any vinent. Fa un any i mig que vaig acceptar presidir el Consell de Mallorca. Vaig acceptar dirigir un govern plural, format per diferents partits i compromès amb Mallorca. Un govern, un equip de persones que, per damunt de tot, estimam el nostre país. El nostre objectiu diari és treballar per Mallorca, amb dedicació i entusiasme, i convertir el Consell de Mallorca en l’autèntic govern de l’illa, perquè així ens ho mana l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i perquè és un deure de les administracions acostar els serveis a les persones. Enguany, m’adreç a vosaltres en un moment en què la situació econòmica i política que vivim, a Mallorca, l’hauríem de qualificar d’excepcional. D’una banda, la nostra illa també pateix la crisi econòmica global que afecta tot el nostre entorn i de l’altra, hem estat testimonis d’una de les majors crisis de credibilitat de la política. Una crisi provocada per la reiterada aparició de casos de corrupció. Sense cap intenció d’obviar les dificultats del moment que travessam, m’agradaria almanco traslladar-vos un missatge d’esperança i d’optimisme moderat. D’esperança perquè malgrat no tenim fórmules màgiques per resoldre tots els problemes i els principals indicadors econòmics, atur, creixement, consum… no són bons, confii plenament, en la capacitat i l’empemta de la nostra societat per reaccionar davant aquesta situació adversa. No serà fàcil, segurament haurem de fer molts de sacrificis i el camí serà complicat, però podeu estar ben segurs, que en el Consell de Mallorca feim tot allò que està a les nostres mans, per intentar reduir tan com sigui possible, els efectes que aquesta crisi provocarà, principalment en aquelles persones més vulnerables. I què podem fer des del Consell per alleugerir els efectes de la crisi? D’entrada reforçar els serveis socials. Una de les

conseqüències immediates de la crisi econòmica és que augmenta el nombre de persones que necessita aquests serveis. I farem un esforç més gran encara perquè ningú en aquesta terra no quedi sense una ajuda, una prestació o qualsevol altre tipus d’assistència social. Per això ja hem previst augmentar un 25% el pressupost de benestar social per al 2009. Una altra decisió important que hem pres

Francina Armengol.

per afrontar la crisi és invertir en obra pública; i per això hem més que duplicat les partides destinades a inversions. Però no en obres i construccions faraòniques que són una amenaça pel nostre territori i degradant el nostre paisatge. Seran obres destinades a millorar infrastructures i equipaments de centres de majors, de persones excloses i de llars per a infants. El Consell de Mallorca fa unes inversions imprescindibles per donar un servei de qualitat que garanteixin els drets de les persones que els han de rebre i per reacti-

“Es faran moltes inversions, però amb seny i mesura” var el sector de la construcció. La inversió en obra pública també serà molt important per millorar les carreteres de Mallorca, hi invertirem 600 milions d’euros en 10 anys. Una injecció conside-

rable de doblers, per a l’economia illenca. Inversió però des de criteris de seny i mesura, sense perdre de vista que vivim a una illa petita, amb recursos limitats. Seny i mesura, això ha de ser el nostre referent, referent que durant segles havia estat la brúixola amb la qual navegaven els nostres avantpassats. I parlant de passat, enguany hem tengut ocasió de rememorar una part del nostre passat amb la commemoració dels 800 anys del rei Jaume I. Un any en què hem celebrat molt més que els 800 anys del naixement d’un rei. Hem commemorat que fa vuit segles que entràrem de ple al món occidental i que encara avui en conservam el llegat més important la llengua i la cultura catalanes. Us deia en començar, que aquest any excepcional per la crisi econòmica també ho ha estat per la crisi de credibilitat política arran de l’esclat de tants de casos de corrupció. Avui, des de la sala de plens del Consell de Mallorca, des del lloc on es prenen les decisions democràtiques que afecten el govern de la nostra illa, vull reivindicar la política. Sé que no és fàcil, però com que en som una servidora convençuda ho faig amb contundència. És hora de fer feina de valent per recuperar la credibilitat de la política. Jo m’hi pos la primera, i amb tot el meu govern al costat. Em dol enormement que la política generi frustració entre la ciutadania i en conseqüència caiguem en el desencís i la passivitat. La política, per ella mateixa, no és perversa, ni tots els polítics som iguals, ni la corrupció està massivament instal·lada. Pensau que sense política no hi ha democràcia. Sense política hi ha el govern, sense control, d’altres poders en els quals els ciutadans no hi tenim veu. Possiblement la manca de control polític ha estat una de les causes principals de la gran crisi financera que patim. En moltes ocasions he dit que tenc el privilegi de governar Mallorca, l’honor de dedicar uns anys de la meva vida al meus país i als meus conciutadans. Que passeu unes bones festes i que el 2009 sigui ple de satisfaccions i d’alegries.


8

Puigpunyent al dia

Desembre 2008

RECEPTES SOPAR DE NADAL

TORRÓ DE XIXONA

Ingredients:

Ingredients:

- 2 pinyes tropicals - 1kg de gamba pelada - 1 lletuga - “palitos” de cranc - salsa rosa casolana - pastanaga filada - soja filada

- 750gr de sucre en pols - 1kg d’ametlla torrada - canyella

TORRÓ DE NEULA Ingredients:

Preparació: Es posa aigua al foc per bullir les gambes. Es xapen les pinyes, es buiden i de la popa es fan trossos petits. La lletuga es talla molt fina i es posa dins la pinya (al fons). Es mesclen les gambes amb la pinya trossejada i amb el cranc. Es col·loca damunt la lletuga. Després es fa maionesa i es mecla amb “ketchup” i amb un poc de wisky per tal de fer la salsa rosa. Aquesta salsa es posa per damunt i després, per adornar, es posa la pastanaga i la soja.

- 750gr de sucre - 1kg d’ametlla crua - 2 llimones ratllades - canyella S’ha de passar dues o tres vegades per la màquina de capolar. Joana de Son Serralta

Joana de Son Serralta

padró municipal Puigpunyent té 1.935 empadronats.

Els Socialistes de Puigpunyent i Galilea vos desitgen BON NADAL I FELIÇ ANY NOU Enviau-nos les vostres propostes o suggeriments a socialistesdepuigpunyent@yahoo.es

Puigpunyent al dia/Puigpunyent  

Full informatiu dels Socialistes de Puigpunyent de desembre de 2008

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you