Molí Fariner Elèctric de La Torre de les Maçanes

Mig segle d’història d'una ind stria estrat gi a er al

n rural

MOLÍ FARINER ELÈCTRIC DE LA TORRE DE LES MAÇANES Mig segle d’història d'una ind stria estrat gi a er al n rural

Associació EL RENTONAR, Projecte SÓC DE POBLE

Títol original: Molí Fariner Elèctric de La Torre de les Maçanes.

Edita: Associació El Rentonar de La Torre de les Maçanes, Projecte Sóc de Poble.

Redacció de text: Joan Domènech.

Edició: Javi Llinares.

Maquetació: Javi Llinares. Projecte Sóc de Poble.

Imatges: Arxiu fotogràfic de l’Associació El Rentonar, 2004 - 2016.

1a Edició, juny de 2020.

ISBN: 9798612830320

Reconeixement-NoComercial-Compartir nternacional CC -NC-

al

Amb aquesta llicència, sou lliu e e Compartir - Copiar i redistribuir el material en qualsevol mitjà i format.

Adaptar - Remesclar, transformar i crear a partir del material.

Amb els te mes se ents Reconeixement - Heu de reconèixer l'autoria de manera apropiada, proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si heu fet algun canvi. Podeu fer-ho de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador us dóna suport o patrocina l' s que en feu.

NoComercial - No podeu utilitzar el material per a finalitats comercials.

CompartirIgual - Si remescleu, transformeu o creeu a partir del material, heu de difondre les vostres creacions amb la mateixa llicència que l'obra original.

Molí Fariner Elèctric de La Torre de les Maçanes de l’Associació El Rentonar, de La Torre de les Maçanes, Projecte Sóc de Poble, està autoritzat amb CC BY-NC-SA 4.0. Per veure una còpia d’aquesta llicència, visiteu: https://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/deed.ca

"Qui no té farina al sac, ha de tenir seny al cap".

(DCVB) d’A. M. Alcove

. de B. Moll.

PETICIÓ DE COL·LABORACIÓ Ens hem proposat documentar el procés de producció del Molí Fariner Elèctric de La Torre de les Maçanes amb totes les fotos d'arxiu que tenim (realitzades en 2004 i 2016) i amb la informació que hem pogut aconseguir.

Ara necessitem i, des d'ací demanem col·laboració, a persones que ens puguen ajudar a millorar i ampliar aquesta informació.

Associació El Rentonar http://rentonar.blogspot.com Projecte Sóc de Poble https://portal.socdepoble.com

TAULA DE CONTINGUT

LA TORRE DE LES MAÇANES, ESPÈCIE PROTEGIDA .......................... 9 RESSENYA SOBRE EL MOLÍ FARINER ELÈCTRIC DE LA TORRE ........... 13 Mig segle d’història d'una indústria estratègica per al món rural PROCÉS PRODUCTIU DE TRANSFORMACIÓ DEL BLAT...................... 22 Descripció general 1. RECEPCIÓ DEL GRA ............................................................. 28 El blat arriba al molí La tolva

31

2. NETEJA DEL GRA............................................................... 37 Preparant el blat per a la molturació Primer pas: Tarara o desterradora Despedregadora Triarvejón Despuntadora Rentadora-assecadora Dipòsits de repòs Dipòsit de volteig

37 37 37 37 2

Segon pas: Separador magnètic i satinadora Sedàs de repàs Polvoritzador Dipòsit d'espera Dipòsit d'oreig

60 60 60 60 60

3. MOLTA DEL GRA ................................................................

De blat a sémoles Tres molins de cilindres Sedàs o plansichter Sasor

6 93 94

. TAMISAT I CLASSIFICACIÓ ................................................... 97 De sémoles a farina Sedàs o plansichter Sasor Cernedor Transportador sense fi Recollector de mànigues m ltiples

97 97 111 11 117

. EMPAQUETAT I EN ASAT ................................................... 129 Els productes finals Ensacadora

129

REFERÈNCIES...................................................................... 139 Enllaços web Definicions Més info

Q

uan començ rem la campanya La Torre de les Maçanes, Espècie Protegida , ens am proposar dos objectius el primer i principal la conscienciació ciudatana per a posar en alor el nostre entorn pri ilegiat, la nostra hist ria, tradició, i patrimoni cultural i en segon lloc, dur a cap les mesures necess ries per a preser ar i protegir realment aquell patrimoni natural o fet per m de l home, que considerem d interès.

El Molí Fariner Elèctric de La Torre, actualment est tancat i és complicat concertar una visita. Encara que sabem que es conser a en bones condicions, tot i el pas de el temps.

Des de la nostra associació, considerem que aquest molí és un recurs que ha de ser protegit i, amb el temps, restaurat, per la seua rellevància històrica i cultural.

Ens hem proposat documentar el procés de producció amb totes les fotos d'arxiu que tenim (realitzades entre 2004 i 2016) i amb la informació que Joan Domènech, el coordinador d'aquest projecte, va poder aconseguir.

Ara necessitem i, des d'ací demanem col·laboració, a persones que ens puguen ajudar a millorar i ampliar aquesta informació.

Aquest és un exemple de geolocalització de recursos, que, des de El Rentonar, pretenem desenvolupar al Projecte Sóc de Poble per crear una xarxa d’utilitat social on compartir informació dels nostres pobles.

Xarxa de Pobles Connec a s

.

org

A

ny d instal·lació 1932. Anys de decadència i tancament dècada dels 8 . El calendari, encara penjat a l'o cina, ens dóna una pista de la data de tancament del molí.

Antonio Gisbert Llinares de l Ermita , aleriano Llinares Espí Curro i Antonio Llinares Espí Curro .

La maquin ria a ser subministrada per José M erd y Compa ia Sucesor , d’Alcoi.

Nom dels propietaris fundadors Antonio erd Coloma Toni En 1 4 va requerir una segona l Estanc i María Espí Bernabeu reforma, l’ampliació d'un cilindre, (pares de Francisco Verdú Espí conegut com a Quico de María Espí o, adquirit a Francés y Berenguer ermanos , d’Alacant. a Xixona, com Quico del Molí).

El molí es troba en bon estat de Per dur a ant l instal·lació inicial conser ació, a pesar del temps de maquin ria, an establir que porta sense funcionament. con eni amb la família de la seua cunyada Leonor Espí, sent fiadors

El motor elèctric

MolĂ­ de cilindres en primer pla i zona de recepciĂł a el fons.

E

l molí fariner elèctric de La Torre de les Maçanes es troba a l entrada del poble i és un edi ci de dues plantes.

En la primera planta era descarregada i pesada la collita i enregistrada la seua entrada, abans d'introduir la en un dipòsit, la tol a, moment en el qual comen ava el procés de producció de la farina.

PROCÉS DE PRODUCCIÓ DE FARINA

Recepció GRA

Neteja BLAT NET

Molturació Triturat Compressió Tamisat GRA

FARINA i SÈMOLES

Classi cació FARINA Edifici de l'antic molí elèctric a La Torre de les Maçanes que conté la maquinària distribuïda en dues plantes i soterrani.

SÈMOLA NETA

Empaquetat FARINA

Aquest procés de transformació era un procediment que no permetia cap manipulació directa. No es podia tocar la matèria primera. El blat entra a en les instal·lacions i circula a ns a esde enir farina per les diferents màquines que configuren tot l’organigrama fariner, mentre recorria les diferents plantes de l’edifici.

La circulació continuada del blat era factible per l’existència de: Els ele adors sénies i cat fols , culleres que pujaven el cereal i possibilitaven el transit del blat d’una màquina a una altra.

Els comunicadors, funcionaven per la for a de la gravetat.

El transportador sense , que transportava el producte en horitzontal entre diferents màquines.

Les impureses i la pols produ da per les màquines de neteja no es projectava a l’exterior, sinó que era recollida i en iada per uns conductes d’aire a un gran sifó anomenat Cicló, per ser empaquetades en el recol·lector de residus.

El iatge de transformació del gra en farina era llarg i laberíntic. Aquest procés productiu, feia que el gra i la farina es mogués de forma contínua per les dues plantes de la fàbrica.

Oficina, on es feia el registre d'entrada i eixida dels productes

El blat, en el seu procés de transformació dins el molí, cobria diversos trajectes: puja a per a la neteja, baixa a per a la m lta, torna a a pujar per ser cernut i classi cat, i baixa a, nalment, per a l'en asament.

E

l procés de producció de la farina comença a amb la recepció de la matèria primera el blat a granel, que era transportada del camp al molí.

n cop pesada en b scula i registrada l'entrada, aquesta era buidada a la tol a de recepció de la fàbrica, des d'on es feia una primera preneteja del gra, gràcies a una malla que retenia els residus més grans.

BÃ scula

Vista general de l'entrada i l'escala d'accĂŠs a la segona planta

Detall de l'oficina a l'esquerra i de la tolva al darrere

La tolva La boca d'aquest dip sit estĂ situada a la planta primera de l'edifici.

El blat queia pel seu propi pes ns a una tol a situada al soterrani on s'emmagat ema a i des d'allĂ­ era transportat emprant els ele adors de cat fols a la planta segona, en la que es duia a terme la neteja.

Tolva, Tremuja, Gronsa o Piquera

Tolva, Tremuja, Gronsa o Piquera

Escala d'accĂŠs a la segona planta

Elevador, nòria, sínia o sénia

Catúfol

Tarara o desterradora, composta per garbells superposats i col¡locats en zig-zag.

L

a transformació del blat en farina s'ha ia de fer amb molta cura, garantint, abans de moldre, el seu perfecte estat de neteja, a que la farina guardara la blancor immaculada que tot moliner perseguia.

Aquesta neteja del gra es feia en dos passos S'elimina en del blat les impureses o cossos estranys que pogueren acompanyar al gra, com ara palles, pedres, partícules metàl liques, llavors d'altres plantes...

Es pela a i s'espellofa a el gra.

Primer pas Tarara o desterradora nicialment el blat era traslladat, emprant els ele adors, des de la planta baixa fins a la tarara o desterradora, que estava situada en la segona planta de l'edifici.

Aquesta màquina consisteix en un entilador aspirador.

El ventilador produ a un corrent d'aire que feia que el blat en gra caigués per una tol a a unes

xapes obliq es amb diferents perforacions. Aquestes xapes eren aspirades, de manera que les impureses lleugeres com palla, herbes o pols eren transportades per una banda i les més pesades com terra o grans estranys, per una altra. D'aquesta manera eren separats els grans del blat.

Despedregadora Posteriorment, el blat sense impureses, obtingut per la tarara, era condu t a la despedregadora.

Aquesta màquina separa a la sorra i la terreta gràcies al moviment de vaivé i la diferència de densitat de pes específic entre el gra i aquests residus. Aquests residus eren dipositats en un recipient acumulador que era buidat amb regularitat.

Triarvejón De la despedregadora passava a una màquina per extraure les lla ors redones, negres i grans partits el triar ejón.

Despuntadora Del triar ejón, el gra anava a la despuntadora, que separa a el germen del blat i la pols produ da per l’arrossegament del gra.

Tarara o desterradora

Tarara o desterradora

Tarara o desterradora

Satinadora

Despredegadora o "deschinadora"

Despredegadora o "deschinadora" i dipòsits de repòs (al fons)

Triarvejรณn, per extraure les llavors diferents del blat (grans partits, negres...)

Despuntadora

Rentadora-assecadora A continuació el blat passava pel ruixador que li afegia l'aigua necessària per al bon condicionament. S'humitejava el gra amb l'objectiu de fer la closca més exible per facilitar la separació de la closca del gra.

Ruixadora hidràulica, humiteja el gra de blat per facilitar la separació del segó o pell del blat

Dipòsit de repós (al fons), "deschinadora" o despedregadora (davant).

Dipòsits de repòs D'ací queia als dip sits de rep s per aconseguir que tot el gra tinguera la mateixa humitat, romanent en ells entre setze i divuit hores segons la seua duresa.

Dipòsit de volteig Els dosi cadors de blat net de la planta baixa, recollien el gra dels dip sits de rep s i l'en ia en al dip sit de olteig, annex a ells.

L'aspirador de olteig, a més de recollir la pols que s'origina en el moviment del gra, servia perquè es refrescara el gra si és que s'escalfava per la humitat.

Segon pas

Sedàs de repàs

Separador magnètic i satinadora

Passava després el blat a un sed s de rep s, per separar les puntes de gra trencades i la pols que no havia separat la satiandora. D'aquí va al pol orit ador.

Posteriorment es procedia a la segona neteja, amb el separador magnètic i la satinadora.

El separador magnètic, instal·lat a l'interior de la satinadora, eliminava les partícules metàl liques que s'hagueren pogut barrejar amb el gra.

La satinadora conté un mantell d'esmeril (o pedra de llima) perquè el blat siga raspat sobre ell mateix per a la seua millor neteja.

Polvoritzador El pol orit ador, incorpora a humitat a l'exterior del gra perquè quedara corretjós i no es disgregara en la trituració, així les farines serien més blanques i netes.

Dipòsit d espera D'ací el gra queia a un dip sit d'espera abans de la primera trituració, on s'eixuga a per produir un blat sense excessiva humitat.

Dipòsit d oreig Des d'aquí era transportat fins al dip sit d'oreig, on era emmagat emat ns a aconseguir una humitat adequada, moment en el qual estava preparat per a moldre.

Satinadora

Satinadora

SedĂ s o plansichter

Tres molins de cilindres

U

n cop net el blat i adquirida la humitat adequada, l'objectiu d'aquesta fase era estripar, triturar i transformar aquest blat net en la quantitat mĂŠs gran possible de farina.

El sistema de trituraciĂł i m lta era el denominat de cilindres.

Aquest consistia en una successiĂł de parells de rodets estriats amb diferents gruixos i cilindres llisos que giraven enfrontats, i que a poc a poc, trituraven, completament, el gra per cisallament.

MolĂ­ de cilindres

Esquema d'un molí de cilindres. Imatge presa de Fellows, P., Tecnologia del processat dels aliments Principis i pràctica. Editorial Acribia, .

La màquina que realitzava la mòlta, el molí, està compost per una tolva a la que portava el blat net, un parell de distribuïdors que tenien per objectiu distribuir de manera regular el producte sobre tota la longitud dels cilindres ( i ), i dos parells de cilindres de trituració ( i ), dos netejadors ( i ) i els ajustadors de distància entre els cilindres ( ).

Cada parell s'encarrega a de fer una m lta selecti a i constitu en un pas del procés de mòlta.

El molí elèctric de La Torre de les Ma anes té tres molins situats a la primera planta amb quatre parells de cilindres de trituració i un parell de cilindres compressors.

La elocitat de rotació dels cilindres, la profunditat de les seues estries, així com la dist ncia entre ells és diferent per a cada parell. Les característiques de cadascun d'aquests quatre parells depén del pas que li correspon dins del procés.

AixĂ­, els cilindres del primer pas compten amb les estries mĂŠs profundes i els cilindres compressors de l' ltim pas sĂłn completament llisos per obtenir una farina de la millor qualitat possible.

Molins de cilindres

MolĂ­ de cilindres

MolĂ­ de cilindres

Molins de cilindres

MolĂ­ de cilindres

MolĂ­ de cilindres

a planta, amb Recolector de mĂ nigues mĂşltiples, satinadora, plansichter , sasor, cernedor (al fons) i tarara o desterradora

SedĂ s o plansichter

Sedàs o plansic ter A la sortida del molí, com a resultat del procés de molta s'obtenen una di ersitat de productes que s'ha ien de separar i seleccionar. Aquesta operació la feia el sed s o plansichter , que seleccionava el producte triturat de manera que, els trossos grans anirien al seg ent cilindre o molí de trituració de rodets estriats i les sémoles anirien a una altra màquina, el sasor.

Sasor El sasor classificava sémoles i semolines i alimenta a amb sémola pura de granulació homogènia el cilindre compressor (l'últim de la cadena de molins). El procés es repetia fins a obtenir farines de qualitat.

Els cilindres de compressió esclafa en i pol orit a en les sèmoles o semolines ns a con ertir-les en farina.

Aquesta farina torna a a pujar i passar pel plansichter i pel sasor per tal de fer una selecció de niti a en farina de primera, farina baixa, de tercera i segó.

Sasor

SedĂ s o plansichter

L

es m quines de l'operació de tamisat que estan a la segona planta, són m quines que mitjançant mo iments ibratoris realit a en un cribratge emprant tamisos de teles de seda per a la separació de la sèmola farina , del segó cobertes llenyoses del gra .

Aquesta operació es realit a a amb el producte resultant de cada pas de mòlta quatre egades.

La sortida d'aquesta operació és en iada al sasor, per a la selecció de les sèmoles.

Sedàs o plansic ter El producte resultant del pas de mòlta era en iat per canonades d'aspiració al sed s o plansichter situat a la planta segona, que separava i selecciona a la diversitat de productes, distribuint los a diferents m quines, conforme a la seua densitat.

Cada caixa del sed s està composta de diversos compartiments on es troben els tamisos.

El sedàs, que és una màquina doble, est formada per caixes o calaixos de fusta superposats amb un fons de roba seda o niló que fa de tamís i classi ca. La classificació que fa pot variar en funció de la roba que es col loca en el fons dels calaixos i de la velocitat a què fan moure el sedàs.

Aquesta màquina té un mo iment característic de sacsejada, circular, sense vibracions apreciables ni soroll. mita el moviment d'un sedàs a mà.

Sasor Les sémoles obtingudes pel sed s passa en al sasor (màquina que purificava les sèmoles per tamisat i aspiració simultània). El sasor classi ca a el producte segons grand ria i pes.

El procediment que emprava consistia en una succió d'aire, de baix a dalt, a tra és d'una sèrie de tamisos que feien un mo iment de ai é amb un mecanisme automàtic de balanceig, pel qual s'obtenia finalment una capa de producte net.

La sortida del sasor, és a dir la sèmola pura, era en iada als cilindres compressors (els últims de la cadena de molins).

SedĂ s o plansichter a l'esquerra. A la dreta, el sasor.

SedĂ s - Sasor - Cernedor (de esquerra a dreta)

ernedor Obtingudes sémoles i semolines en l'operació de tamisat, l'objectiu era separar el segó de la farina.

Aquesta operació la realitzava el cernedor, màquina destinada a classi car els productes de la m lta segons la mida de les partícules. Estava composta per un bastidor que sostenia un sed s.

Els productes a tamisar eren condu ts per diferents canonades al cernedor centrífug, que tenia la funció de separar la farina del segó. Per fer ho emprava una sèrie de batedors sotmesos a moltes

re olucions que projecta en la farina enèrgicament contra les teles de guarnició.

Del producte que s'obtenia del tamisat, la farina de qualitat era en iada a l'embaladora, i la resta d'elements rebutjats pel cernedor, el segó i altres partícules, eren arrossegats cap a l'obertura d'e acuació.

El segó que es produ a en aquesta fase era en iat a la raspalladora, que s'encarregava de realitzar una neteja met dica sobre el producte amb l'objectiu de recuperar les ltimes partícules de farina i separar el segó gruixut del .

Segรณ

Cernedor

Farina

Transportadora sense fi

Transportador sense Les farines que ĂŠs produ en en cada passada queien en una transportadora sense fi, que els en ia a als dip sits d ensacar.

Recolector de mànigues múltiples

Recol lector de mànigues m ltiples Durant tot aquest procés de tamisat i classificació es genera a una sèrie de residus partícules lleugeres que eren recollides pel recol lector de mànigues múltiples.

Aquesta màquina feia un treball similar al del cicló de neteja, per amb els residus procedents de la fase de mòlta.

L'aire de les conduccions es filtrava per les m nigues de tela, que de tant en tant eren oprimides per facilitar la caiguda de la pols de farina a una caixa amb la intenció d'incorporar els residus una altra egada al sistema de fabricació.

Recolector de mànigues múltiples

Recolector de mànigues múltiples

Recolector de mànigues múltiples

D

el gra del blat, el moliner, podia treure el m xim de pro t.

Així ja en el procés de neteja, el germen i la pellorfa exterior eren apro tats per a ser comercialit ats com a producte animal. Aquestes parts anomenades subproductes eren ensacades, pesades i venudes. nicament es llan aven les pedres, la pols, el ferro i altres productes estranys.

Ensacadora La farina, el segó, i altres subproductes eren ensacats i pesats, i entra en en el circuit de comercialit ació o eren arreplegats pels llauradors de l'entorn.

Ensacadora

Ensacadora

Ensacadora

Ensacadora

BĂ scula per a la venda al detall

De nicions Cat fol. Viquipèdia.

Cernedor. Cernedor del molí de Mòla de Salardú. Visitmuseum.

Ele ador, n ria, sínia o sénia. Viquipèdia.

Plansichter. Viquipèdia.

Sasor. Periódico Los Molinos.

Tol a, Tremuja, Gronsa o Piquera. Viquipèdia.

Més info F brica de harinas San Antonio. i ipedia.

Limpie a y acondicionado del Trigo. nipap F NDA N PAP. Patrimonio Industrial arinero. Blog sobre f bricas de harinas y molinos.

Terminología y simbología molinera. Periódico Los Molinos.