Nielsdesnonaments,nilamalaqualitat del’habitatge,nilasagníadelslloguers ileshipoteques,nilaimpossibilitatde l’emancipaciójuvenil,niladegradació delsnostresbarrrisol’expulsiód’aquests perpartdelturismesónproblemesque afluixaranpersisols.
Nohofaranperquèlafamdeguanys d’empresarisipropietarisnotélímits, nocediranperbonafe.Tampocho solucionaranelspolíticsprofessionals, sóndelmateixbàndol.Noenpodem esperarres.
Sabemquelallibertatdelaclasse treballadoranomésdependràdela classetreballadora.
Aixòquetensentrelesmanséseldocumentfundacionaldel Sindicatd’HabitatgeSocialistadeCatalunya.
Hemcomençataconstruirunsindicatdeclasseenl’àmbitde l’habitatgeid’abastnacional:aixòsignificalacreaciód’una einasindicalobertaaqualsevolpersonadeclassetreballadora queestiguipatintqualsevoldelesarestesdelaproblemàticade l’habitatge,sensedistincions.
Tantsevalquinessiguinlestevesidees,tantsevalondeCatalunya visquis,noensimportaelteucolordepelloreligió.Tantseval comhagisacceditalteuhabitatge.Sinoetselpropietaride casatevaiestàspatintd’algunamaneraelsproblemesque aixòsuposaperlaclassetreballadora:ElSindicatd’Habitatge SocialistadeCatalunyaésl’einaperdefensar-tequeposema latevadisposició.
ElSHCSnosurtdelnores:neixdelauniódediversoscol·lectius isindicatsd’habitatgelocalsambtrajectòriaiexperiènciaals seusbarris,ciutatsipobles.Enelsúltims15anyslaproblemàticadel’habitatgehaestatunelementcentral,tantdelluita,





comd’empobrimentidisciplinamentdegranpartdelaclasse treballadora.Enaquestsanysmolteshanestatlesiniciativesi col·lectiusquehanproposatviesderesolucióiconflicte.
Nosaltresn’hemestatpartin’hemaprèsimportantslliçons.És peraixò,davantdel’actualsituacióiambunalecturaclaradels darrersanys,quefemunapassaendavant,entomantdiversos reptesambquèneixelSHSC:
Enprimerlloc,ensdisposemadeixarenrerelapetitesalocal iaentomarelrepteorganitzatiudeconsolidarunaestructura sindicalaescalanacionalquesiguicapaçdetrencarelsetge repressiudelsdesnonaments,expandintimillorantl’abastila utilitatdelssindicatsd’habitatgeperalsdiferentssectorsdela classetreballadoraenl’amplituddelessevesrealitats.
Ensegonlloc, plantegemunmarcpolíticfortquepuguirecompondrelesforcesdispersesquebateguenenlaproblemàtica. Aixòés:lalluitaperl’habitatgehadesercompletamentindependentdelesinstitucionsdelaburgesia,desplaçantlainfluència delspartitsd’esquerraparlamentàriaque,finsara,hanassimilat lesnostresforces in’hantretrèditelectoralsensesolucionarres.
Entercerlloc,assumimestratègicamentlanecessitatquela lluitaperl’habitatgesiguiunfrontmésd’unalluitamésgeneral: lalluitapelsocialisme.Lluitarnoméspetitesmilloreseconòmiquesidemaneraaïlladaés:paperavui,ganaisubmissióper ademà.Nomésunaalternativasocialistadelaclassetreballadora,prenentelpoderiladirecciódelasocietat,potsolucionarla problemàticadel’habitatgeiguanyarvidesméslliuresimillors pertothom.Ésperaixòquel’SHSCesreconeixcomunsindicat dinsl’àmbitdelMovimentSocialista,l’espaipolíticindependentdelesinstitucionsdelaburgesiaquetreballaperconstruir aquestaalternativa.
Enaquestdocumentpodràstrobar,atalldepresentació,unbreu resumdelanostraanàlisidelasituacióenhabitatge,lanostra propostapolítica,sindicaliestratègicaielnostreprograma.
Lessegüentslíniestracencoordenadesd’anàlisipolíticabreui clarambl’objectiudedonarclausperentendrelaproblemàticadel’habitatgedesdelpuntdevistadelalluitaclasses,ésa dir,delsseusavenços,retrocessosicorrelaciódeforcesexistentenaquestàmbitdelanostrasocietat.Unescoordenades, remarquem,quenopretenensubstituiroreplicarlallargallista d’estudisitreballsexistents,sinóconfrontardesdelaposició comunistaleslecturesidiscursosques’hangeneralitzata mesuraquelaproblemàticaperl’habitatgeagafavacentralitat políticaenl’opiniópública.
Crisicapitalistaimercatimmobiliarial’estatespanyol
Desdel’esclathipotecaridel2008,laproblemàticadel’habitatges’haconsolidaticronificataCatalunyacomunadeles principalsviesdedisciplinamentiempobrimentdelproletariat, aixícomunaviaconsiderabledecaigudasocialieconòmica departdelaclassemitjana.Aquestfenomennoespotdeslligardelacrisihistòricaenquèestàimmersaavuilasocietat capitalista,nidelpapercentralquehatinguthistòricamentel mercatimmobiliarial’estatespanyol.
Sentaixí,durantelsúltims15anys,lesnostrescondicions d’accésal’habitatgehanestatcolpejadesidegradadesper unprocésdereestructuraciócompletdelmercatdel’habitatge,impulsatperlarecercadenovesviesdesaqueig,inversiói protecciódelseuguanyperpartdellobbyfinancer-immobiliari: importantpèrduadepesdelsectorbancari,arribadadels potentsagentsfinancersinternacionalsidesplaçamentdediversossegmentsdelaclassetreballadoracapaunnoumercat residencialdelloguerocapalesdiversesformesd’infrahabitatge.
LagranàreametropolitanadeBarcelonas’haconsolidatcom elfocusfortdelaproblemàticadel’habitatge,sentlatercera conurbaciómésgranenpoblaciód’Europa.Ambepicentrea lacapital,escampant-sedemaneracapil·lar,lesdinàmiques d’inversióicaptacióderendesimmobiliàrieshanagafatuna doblecara:(1)Encarimentiexpulsiódelaclassetreballadora dezonesatractivespelturisme,sobretotadiversosbarrisde Barcelonaizonescostaneres.(2)Degradaciódelescondicions
devida,tambéencarimentiextraccióderendesatotalaperifèriadel’AMBidelesprincipalscapitalsdecomarcacatalanes, ons’hihadibuixatunpanoramaenelquals’hibarrejal’ocupació,l’infrahabitatge,salarisbaixosoaturcrònicielslloguers ihipotequesenaugment.Degradacióques’expressatambé termessocials:mil-i-unesvariadesformesdedegradacióde laconvivènciaentrediferentssectorsdelaclassetreballadora, lligadesalaconjunciódediferentselementsculturals,socialsi econòmicsicombinadesambméspressióicontrolpolicial.
Enelsúltimsanys,lescreixentsdespesesd’habitatges’han combinatamblainflació:elssalarisd’unapartcreixentdela classetreballadorahanquedatescanyats.Elques’amaga darrered’aquestpaisatgesocial,onlaqüestiódel’habitatge ésunvectord’empobrimentcronificatperlaclassetreballadora,ésunmecanismetransferènciamassivaderiquesa,un saqueigindirectedelescapesméspobresdelasocietatcap alaburgesiailesclassesmitjanesrendistes,queelspermet seguirgenerantbeneficisentempsdecrisi.





Elsprincipalsenemicsdirectesquelaclassetreballadoraconfrontadavantdelaproblemàticasóntres:laburgesiaimmobiliària,la classemitjanarendistaielspolíticsprofessionals.
Laburgesiaimmobiliàrias’haimposatatravésd’unentramatquevadesdelsfonsd’inversióinternacionalsisocimis,les constructoresielmercatdelesAPIS,basant-seprincipalment enelnegocidecomprarbarativendreollogarcar.Unnegoci rendibleentempsd’escassetatdeplusvàluaenl’àmbitproductiu.
Laclassemitjanaresultantdelesdècadesd’orespanyoles escaracteritzàperuncomponentespecialmentpatrimonial. Davantlacrisi,bonapartd’aquestahacompensatambèxitles sevespèrduesatravésd’extreurerendesdelseupatrimoni immobiliarienelmercatdellloguer,esprementespecialment alproletariat.AixòtéunpesimportantaciutatscomBarcelona,onmésdelameitatdelspropietarisd’habitatgesdelloguer pertanyenaaquestmodelderendisme,malgratlarellevància delagranpropietatfinanceraiSOCIMIS,dinamitzadorsdel mercatimmobiliari,elsprocessosd’expulsióipujadesdepreus.
Elpaperdelspolíticsigestorsdel’estatenaquestprocésha destacattantperlageneraciód’unentornjurídicamidaper facilitarlesreestructuracionsicanvisenelmercatdel’habitatge, comunpaperactiudeconciliaciódelsinteressosdelagran propietatfinanceraielrendismedepetitapropietat.
Entermesgenerals,podemdirquelespolítiquesd’habitatge d’aquestpaíssenseexcepció,lespromogudesperpolíticsde dretes,peròtambépelsd’esquerres,nonomésnohanportat capsolucióalaproblemàticadel’habitatge,sinóqueestan completamentalineadesambelsobjectiusestratègicsdel lobbyfinancer-immobiliariidelaclassemitjanarendista,els dosprincipalsactorsprivatsdelmercatdel’habitatge.
Aixòesveuclarenelpaperdel’esquerraelectoral:després d’erigir-seenrepresentantsdelesdemandesdelsmoviments socialsilalluitaperl’habitatge,arribarenagovern.Allà,les
sevespolítiquesnohanresoltlaproblemàticadel’habitatge nidelluny.Entotcass’hantractatdemesurespal·liativesque hansufocatomoderatlespossibilitatsd’esclatsocial,obéhan miratdeprotegirelsinteressosdelrendismedepetitapropietat.Així,lessevespropostesestrellacomlaLeyViviendaola regulaciódelslloguerss’anunciavencomhistòriques,mentre queenapllcar-ses’hanmostratdeltotinefectivesperbaixar elslloguersoaturarelsdesnonaments.
Demaneraméssilenciosa,aquestsagentspolíticsapliquenels canvisenelsordenamentsjurídicsquepermetenl’enduriment penalcontraelssectorsmésexclosos,fanretrocedirelsdrets políticsireprimeixenlaprotestasocialilamilitància.Coma exemple,recordemquenomésel2023laGeneralitatvabatre elrècorddesol·licituddedesnonamentsahabitatgesdela sevapropietat.
Aqueststresagentssónelsnostresenemicsiestanalienats entorndedosobjectiusestratègicsprincipalsiaunasèriede consensosperladècadavinent:
1.Laconsolidaciód’unnoucicledeconstruccióviacol·laboraciópublicoprivada,seguinttantlalògicadelbuild-to-renti l’asignaciódelmercatd’habitatgeassequibleosocialaentitatsprivades
2.Imposareldesnonamentfàcil,ràpidibarat.Ésadir,abase derepressióiduresacontraelssectorsmésexclosos,trencar laresistènciaalsdesnonamentsabansqueaquestsesfacin extensiusmassivamentaaltressectorsafectatsperlaproblemàticad’habitatge.
Enresum:queelmercatdel’habitatgenos’aturi,queels beneficisielguanycapitalistesnoesveginafectatsiquees garanteixinlescondicionsperesclafarambfacilitatles conseqüènciesenformadeprotestasocial.Entotaixòcoincideixengransipetitspropietarisambtotsl’arcdepolítics professionalsqueesdisputenquotesderepresentativitatales institucionsburgeses.















ElMovimentperl’Habitatge:entrel’assimilació,la repressióil’aïllament
Lacrisidel’habitatgeaCatalunyahageneratunadiversitatde respostesiconflictesentotsaquestsanysqueentenemcom expressionsgenuïnesdelalluitadeclasses.Posantderelleu lanecessitatdedonarformaiorganitzarl’autodefensadela classetreballadoraenmatèriad’habitatge,practicantunnou sindicalismedebasequehademostratdinamismeicreativitat.Enaquesttemps,però,elsenemicsdeclassenohanrestat passius,sinóquehantingutiniciativailesconjuntureshananat variant,detalmaneraquelalluitaperl’habitatgehamostrat lesseveslimitacionsiestàaraenclaraposicióderetrocés davantlacontraofensivacombinadadelaburgesiaimmobiliària,laclassemitjanarendistail’estatil’administració.
L’esquemageneraldebalançésclar:allòquevamobilitzar l’anomenatmovimentperl’habitatgepelquefaaconflicte socialiopiniópúblicahaestatreabsorbitelectoralmentitransformatencanvislegislatiuspromogutsperpartitsd’esquerres operlapossibilitatqueaquestspartitsgovernessin.Demanera mésomenysconscient,s’hanentregatesforçosibasesala conformaciódemajoriesparlamentàriesd’esquerres. Elresultatdetalsgovernsésquenos’haavançatenmilloresen habitatgeperlaclassetreballadora,mésaviats’haretrocedit, tambéendretspolíticsomargeperl’organització,s’hagenerat frustracióidesmobilització,iendarrerainstància,unviratgedel sentitcomúaladretaiaugedeposicionsreaccionàries.
Lligatalscanvisconjunturals,lacontraofensivadelsenemicsi l’assimilacióinstitucional,podemdefinircomlalluitaperl’habitatgehapassatdeserd’unmovimentsocialsemiespontani, ambgrancapacitatdemobilitzacióid’imposarunsentitcomú decondemnamoralalsectorbancariil’especulació,finsa arribaral’actualitat,enlaques’haanatveientreduïtaminoriesmilitantsambgrausvariantsdeconnexióorgànicaamb sectorsconcretsdelaclassetreballadora,sobretotenlaforma depetitescomunitatsdelluitalocaloatravésdelahipersectorialització(lloguers,hipoteques,ocupació).
Lesforcesquecomponenlalluitaperl’habitatge,pertant,es veuenavuiofegadesentrel’assimilacióperpartsdelesesquerreselectoralsielsseusefectesdesmobilitzadors,l’aïllamentilesdificultatsperanarmésenllàd’allòlocalosectorial id’abastaraaltressectorsdelaclasse,ilarepressió,ques’ha endurittancant-sesobrelamilitànciad’habitatgeambcentenars deprocessosjudicialsimultes,aixícoml’endurimentpenalipolicial sobreelproletariatmésexclòs.
Tendències:capaonvalaproblemàticade l’habitatge?
Desenvolupatelbalançhistòriciactualitatdelasituació,presentemlesprincipalstendènciescapalesqualsdefensemque esvadibuixantl’evoluciódelaproblemàticadel’habitatge.No sónlesúniques,peròsílesquedestaquementermesdeprevisióestratègicadelconflicte.
Lacentralitatcreixentdelproblemadellloguer:
S’haarribatalsmàximshistòricsdepujadesdellloguer,un43% demitjanaaCatalunyarespectealsdarrers10anysiun63%a Barcelona.Unarealitatsobretotperlesnovesgeneracions,és adir,pelsfillsdelaclassemitjanaendescomposició,pelproletariatjuvenil,aixícompelproletariatmigrant,ésperaquests sectorsqueelproblemadelslloguersinassumiblesvaagafant uncaràctercentral.Donadal’actualcomposiciódelmercat residencialdellloguerilaimpunitatgenera-litzadadelspropietaris,podemesperarunaconstel·laciódeconflicteslligatsa impaga-ments,abusoscontractualsiestafesd’immobiliàries, mentrelagranpropietatsegueiximposantlasevamàdeferro sobreelmercatempenyentelspreusal’alça.
Consolidacióiexpansiód’unsistemaduald’habitatge: Enunpol,consumdeluxe,reservatalaburgesiaialescapes mésaltesdelaclassemitjanaqueresisteixinalacrisieconòmica. D’altrabanda,habitatgedemisèria,caracteritzatperladegradaciódelaqualitatdevida,lamancad’accésalapropietati l’expulsiócadacopdeméscapescapalllo-guer,ambl’encarimentd’aquestilaconsegüentextraccióparasitàriaderendes,
operlescapesmésbaixes,expansiócreixentdeviesinformals osemiinformalsd’accésal’habitatge,amuntegamentmassiu enpisos, infrahabitatgeanausilocalsodirectamentbarraquisme.Unmodelqueapuntaaaccentuarlaconflictivitaten formadedegradaciódelaconvivènciailavidasocialales perifèriesurbanes.Aixímateix,pelquefaal’habitatgesocial, privatitzacióiaugmentdelcontrolburocràticperpartdel’estat.
Màximatransversalitat,màximasegmentació: Laproblemàticad’habitatgecomençaadonarsenyalsd’un desenvolupamentcontradictori:esconsolidalasevatransversalitat,repercutint,agreujant-seiexpandint-sealamajoriade laclassetreballadora.Alavegada,coincideixambl’expressió méssegmentadaquemaidelsconflictesqueaixeca.
L’evoluciódelmercatimmobiliari,l’impactedelesreestructuracions,canvislegislatius imposatsielscorrentsdefonssocials, estandelimitantunescenarionl’expressióenformadeconflictedelaproblemàticad’habitatgeestàrepartidaentrediferents sectorsimanifestacions,sovintestancsentresienlasevamanifestacióespontàniaodirecta,finsitotconfrontatsavegades.
Lesmostresd’aquestatendèncialespodemresseguirdiferents indicadors:elnombrededesnonamentsdel2023ésalt,però indicaalavegadaelmenornombreanuald’aquestsdesdel 2008.Lesfortespujadesdelstipusd’interèsocorregudesels últimsdosanysnohanrepercutitenlaprevistaonadad’impagamentshipotecarismassius.
Enaquestalínia,seriaerroniafirmarquelaclassetreballadora ésjaperdefinicióllogateraoqueexisteixalgunacosasemblant aunsubjecteinquilídesposseïttransversal,siatenemlesdades. Lafortapresènciadelapetitapropietatrendistaenelmercat dellloguertambéenshaderecordarlalecturadequèlasocietatdepropietarisestàllunyd’haverdesaparegut.Lapropietat,justament,vaprenentuncaràcterdedistinciódeclasseies redistribueixviaherènciesassenyalantlaparticiódel’antigaclassemitjanaentreelsquirebinpatrimonienherènciaielsquino.
Aixímateix,queencaraunaltpercentatgedelapoblació treballadorasiguipropietàriadecasasevanosignificaque enmigd’unpanoramasocialdecrisiiempobrimentestiguin arecerdel’ombradel’endeutament:lesllarsenpropietatfan lafunciód’estalvisendiferit,gradualmentsaquejatsperla dinàmicaeconòmicagenera.Lalecturadedadesifenòmens contradictorisd’aquesttipusenshandeposarl’atenciósobre lacomplexitatenaquestcampdelalluitadeclasses.
Enpart,aixòexplical’aïllamentqueenvoltaalalluitaper l’habitatge,delimitadaasectorsmoltconcretsdelapoblació treballadora,jasiguinfrangesdellogaters,sectorsjuvenilsoel proletariatmigrantiexclòs.Lestendènciesnosónunilaterals,





responenadiversosfactorsiaraperaranonecessàriament apuntenaunesclatsocial.
Tanmateix,hihacanvisosituacionsquepodrienprecipitar momentsmassiusdelaproblemàticacomelsquevanseguir el2008,comunacrisid’aturod’inflaciófortes.Peròelsaprenentatgesdelsnostresenemicsdeclasseestanactuantdetallafocs demaneresdiverses,araperara,mentreaescalasocialcreixun ambientreaccionariquedificultal’organitzacióilamobilització.
Perònosaltresexistim,tenimeldeuredellegircorrectament lasituacióiestemdisposatsalluitar.


