Tribuna
formar part de la riuada humana que va travessar penosament la frontera, fugint de la guerra, per trobar-se amb l’inimaginable: més gana, més fred, més patiment en un camp ple de polls i tendals a la platja d’Argelers. El primer cens d’exiliats que va fer la Generalitat calculava que uns 60.000 catalans van passar a territori francès amb motiu de la guerra civil a Espanya. D’aquests, 14.000 eren ugetistes. És impossible no comparar aquestes imatges en blanc i negre dels nostres avis i besavis amb les que hem vist a la televisió, en directe –tot i que cada cop menys: quan un fet esdevé habitual deixa per definició de ser notícia i els espectadors acabem narcotitzats davant del dolor aliè-, d’homes, dones i nens del pròxim Orient travessant Europa a la cerca d’asil polític, fins que Europa va decidir que això era inconcebible i insostenible, i va tancar fronteres, va aixecar murs de filferro i els va empresonar com a delinqüents sense drets, els va amuntegar com a animals sense consciència ni sentiments en camps de refugiats a Grècia. 12