Quina valoració fas del treball amb altres persones vinculades al projecte? Molt bona. Molta implicació dels trebalaldors, malalts… de l’hospital en el projecte. Una de les coses que em queda del projecte és l’espeiència i la relació amb la gent. Quina valoració fas del temps que has disposat per desenvolupar el projecte? Sí. 3 anys és molt temps. Jo acostumo a liar-la força temps…! Processos llargs… Quins tipus de beneficis t’ha aportat el projecte? T’ha canviat poc o molt la visió sobre el context després de realitzat el projecte? Per què? M’ha impactat veure que l’hospital és com una espècie de micro-món. I que malgrat que és un espai on hi conflueixen gent d’orígens molt diferents, econòmics, culturals, lingüístics, allà tothom és igual. De manera diferent però al mateix temps igual davant d’una situació forta.
En relació al ‘producte final’: Te l’imaginaves així? Compleix les teves espectatives? Per què? Sí. I per ell l’experiència a l’hôpital Saint-Jean Roussillon va ser com una primera part, més modesta, de la que van quedar coses per resoldre. A Castelló van poder donar una altra forma a aquell primer embrió, malgrat que l’objectiu era el mateix: com podem gestionar les emocions? És molt diferent d’altres projectes que has realitzat? No. Creus que el producte final, com a producte artístic, el fet de que s’hagi desenvolupat en un context sanitari implica que sigui diferent d’altres? No. Creus que és necessari fer avaluació del projecte? En cas afirmatiu, de quin tipus? Sí. I les avaluacions són diferents. Com a artista en fa una a nivell més personal, íntim. El comissari en fa una altram, el malalt també. Ella anavane fent avaluacions amb reunions periòdiques. En el documental final en surten les valoracions que van anar comentant al llarg del procés.