Page 1

IDENSITAT 07 LOCAL / VISITANT

PRE-PROJECTE / MANRESA

FILTRAR EL TERRITORI A TRAVÉS DEL SISTEMA SANITARI *

Un projecte de SINAPSIS (Cristian Añó i Lídia Dalmau)

* EL PROJECTE ENCARA NO TÉ TÍTOL


ÍNDEX 1. 2. 3. 4.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE PLA DE TREBALL PRESSUPOST IMATGES

5. CURRÍCULUMS 6. ALTRES PROJECTES REALITZATS


1 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE Filtrar el territori de la ciutat de Manresa i comarca a partir del sistema sanitari. Es tractaria de fer visible un mapa relacional que involucri a tots els components i agents de la xarxa sanitària de Manresa i comarca. Fer visible quines relacions de poder entren en joc per determinar les estructures, equipaments i serveis que configuren el territori des del punt de vista sanitari. Detectar aquells punts de fricció entre les estructures sanitàries supra-comarcals, el territori i el seu desenvolupament i els seus habitants. Analitzar la produccions d’identitat des del paradigma sanitat/territori i la seva articulació simbòlica des de processos comunitaris. Configurar un mapejat de relacions dinàmiques construïdes des de la confrontació dels binomis: inclusió/exclusió, acceptació/marginació, local/visitant, interior/exterior, malalt/societat… Els canvis socials producte del ràpid desenvolupament urbanístic tenen una incidència en qüestions de salut pública. Es generen noves problemàtiques i noves necessitats alhora que els indicadors i els índexs de densitat demogràfica s’alteren i modifiquen l’equilibri de la xarxa assistencial. Apareixen doncs, esquerdes, punts de tensió i conflicte que poden senyalar-se en el territori i que actuen com a indicadors per a un retrat en el que conflueixen polítiques locals, supra locals, urbanístiques i socials. Enfront a una estructura sanitària externa, les polítiques de salut endegades des de la municipalitat s’arrelen directament al territori i incideixen en aquelles esferes que són considerades problemàtiques (prevenció de la sida, reinserció de toxicòmans, etc). Una estratègia de contenció i reequilibri. La xarxa de recursos i agents que composen el sistema sanitari reorganitzen el territori, determinen fluxos de circulació, tant dins de Manresa com entre Manresa i les poblacions adjacents i condicionen la qualitat de vida dels seus ciutadans. Una vertebració socio territorial invisible que per una banda és el rastre de l’acció política a llarg termini i al mateix temps apareix com símptoma d’allò que un territori no vol fer visible. Les desatencions, les marginalitats i les qüestions de salut pública determina les implosions i explosions d’un territori. Donat el caràcter de servei públic des de el que és concep la sanitat en l’estat espanyol és interessant reflexionar en com els espais sanitaris són concebuts com espais (no) públics, esterilitzats, despersonalitzats i desvinculats del territori. Allunyats de l’esfera socio cultural que informa el territori on s’ubica, els espais sanitaris estan desposseïts d’identitat cultural. Aquests espais presenten subsidiàriament una oportunitat per articular simbòlicament una noció de malaltia en la que el subjecte és presentat com un individu temporalment exclòs del registre de normalitat social. L’espai actua com una situació performativa, metafòricament és un forat negre, un lloc desterritorialitzat que xucla tant els signes d’identitat del territori com les dels subjectes.


Els pacients són sempre visitants que no poden vincular-se a l’espai a partir d’un procés d’apropiació. Les sales de visites, consultes, ambulàncies, quiròfans, etc., etc. són els lloc on s’escenifica la seva mutació de ciutadà a pacient. Un lloc on es produeix una experiència de subjectivitat alienada i que al mateix temps el manté a ratlla imposant-li la condició de visitant. La xarxa sanitària ofereix resistència enfront a qualsevol procés d’apropiació per part de la ciutat. Aquesta oposició es manté gràcies a un conjunt de normatives, plans d’actuacions i regulacions que defineixen una situació en el qual l’exercici del poder enfront la municipalitat pren la forma d’interès públic regulat des de fora del territori. El projecte analitza i fa visible les relacions entre territori i sanitat pública a partir d’una anàlisi i intervenció en diferents registres. Si concebem un territori com la interrelació de substrats superposats plantegem dos processos o línies de treball. Per una banda una perspectiva que pren com a punt de partida la regulació i normativa sanitària sobre un territori i acostar-se a aquest espai local a partir d’estratègies de quantificació, catalogació i registre per tal de donar visualització i representació d’aquestes relacions entre la “institució salut” i el territori, les seves xarxes, fluxos i situacions de conflicte i tensió. Per altra banda es prendrà com a punt de partida l’experiència del subjecte-pacient com a filtre d’observació del territori i es posaran en marxa dispositius per a una possible reapropiació dels espais sanitaris i la seva resimbolització. Una doble lectura que permet fer visible la xarxa relacional entorn a la sanitat i els agents que configuren la identitat pròpia (mapa) de la Manresa sanitària generant un retrat de les línies de sutura i tensió del territori en concordança a la seva particularitat social.

Manresa i salut pública Manresa forma part de la Regió Sanitària Catalunya Central. La xarxa sanitària està gestionada per la Fundació Altaia. La ciutat compta amb 5 hospitals, 4 dispensaris , 6 caps, 30 farmàcies, 19 Associacions o col·lectius de malalts o familiars de malalties. La Regidoria de Salut te en marxa 10 programes de salut pública per la prevenció i educació al voltant de temes de salut.

Posicions des de la qual treballem El treball que plantegem té un caràcter dialògic i, per tant, el que proposem és un punt de partida, uns eixos de treball que es perfilaran en el moment de realitzar el treball de camp i moment en el que podrem articular els processos de visibilització i concreció per tal que aquests siguin respectuosos, adients i concordants amb les col·laboracions que haurem establert i en relació a la idea d’un retorn que els aporti quelcom valuós.


Línia de treball 1: CONÈIXER EL TERRITORI Aquesta primera línia de desenvolupament es seria un procés de treball en el territori de Manresa ciutat tenint en compte les estructures i agents que composen la seva identitat socio-sanitària. Seria un procés de identificació, documentació, representació i visibilització dels següents elements: !

Normatives sanitàries i plans de sanitat pública en relació al territori.

!

Dades entorn a salut i territori (número de pacients per demarcació de C.A.P etc.).

!

Identificació dels diversos agents (interlocutors vàlids i representatius...)-( directors de dispensaris, CAP, farmacèutics, directors de serveis, associacions de malalts, treballadors socio sanitaris, tècnics d’ajuntaments, ambulàncies etc).

!

Regidoria de Salut pública. Organigrama, programes de salut pública i equips de treball socio sanitari).

!

Identificació dels equipaments construïts i els planificats (relació amb el territori).

!

Identificació dels fluxos per motius assistencials entre els barris, les ciutats i la comarca.

!

Identificació dels punts de conflicte i tensió entre salut pública, territori, desenvolupament urbanístic. Anàlisi de necessitats i els serveis.

Metodologia Tipus de col·laboració Treball puntal amb persones vinculades a serveis mèdics, negocis o associacions. Col·laboració de baixa intensitat. Accions Recollida de dades Entrevistes i enregistrament Documentació fotogràfica


Formalització i visualització !

Exposició sobre la documentació recollida en relació a el binomi sanitat-territori a Manresa. Té lloc en un espai cultural i centre de proximitat i és la seu des d’on es faran les vistes guiades i es repartiran les adhesius per senyalitzar els espais sanitaris. !

Implica produir: !

Mapes i traducció al llenguatge gràfic de les dades recollides i les valoracions qualitatives recollides en les entrevistes.

!

Arxiu/catàleg de material fotogràfic dels espais (exterior i interior) i elaboració de dispositius material per a la seva visibilització pública.

!

Adhesius que es distribuiràn des de l’exposició. Marca per senyalitzar en l’espai públic els equipaments i adjuntar comentaris (a mena de pos-its) fent visibles les relacions-tensions entre ciutadans (territori) i la xarxa sanitària.

!

Visites guiades per espais sanitaris i socio sanitaris així com a punts on s’han identificat conflictes relacionats amb el territori i la “institució sanitat”. Destinades a grups concertats. Batxillerats, alumnes de l’Escola de Salut, associacions i col·lectius professionals.

!

Xerrades sobre les particularitats del territori de Manresa i comarca en relació a la seva articulació socio sanitària.

!

Producció d’una publicació (format diari) amb els mapes i imatges i fragments de les entrevistes que s’han anat realitzant. !

!

Distribució en tots els hospitals, dependències sanitàries, farmàcies, espais institucionals i altres llocs de Manresa.

Muntatge de les entrevistes en un document en format arxiu audiovisual accessible per categories (accés via ordinador) i en format audiovisual tipus reportatge. Exhibició en diferents sales d’espera d’equipaments sanitaris.


Línia de treball 2: TREBALL EN COMUNITAT I ACCIÓ EN EL TERRITORI Aquesta línia de treball té en compte la recerca realitzada en part del procés anterior el qual permetrà entrar en contacte amb col·lectius amb els quals es pugui desenvolupar un treball col·laboratiu. Es tracta de plantejar una col·laboració de caràcter intensiva amb diversos col·lectius i associacions (per exemple: Associació Manresana d'Alcohòlics Rehabilitats, Associació Familiars amb Alzheimer, Associació d'ajuda i Reinserció de Toxicòmans etc, ) amb els quals realitzar diversos workshops amb l’objectiu de desenvolupar un projecte propi. Cal tenir en compte que en aquests moments plantegem tant sols una direcció de treball hipotètica doncs considerem que és a partir del diàleg i l’intercanvi que es realitzin amb les persones que treballarem que podrem definir un tipus de proposta que aporti un valor afegit, no només al projecte artístic, sinó a totes les persones amb les que hi col·laboren. Eixos de treball: !

Donar visibilitat a la seva percepció del territori en relació al sistema sanitari i cercar aquelles zones/espais/situacions de conflicte que posen en joc i condicionen la seva experiència com a subjecte estigmatitzat.

!

Activar mecanismes d’apropiació de la xarxa sanitària des d’esferes locals (en sales d’espera, farmàcies, etc.).

!

Proposar accions per a la construcció d’un representació simbòlica amb la que es sentin identificats i generar estratègies d’intervenció en l’esfera pública. territori.

El Workshop planteja una sèrie de sessions en el que es desenvoluparia el següent procés: ! ! ! ! ! !

Sessió explicativa entorn a pràctiques artístiques contemporànies relacionades amb art col·laboartiu, activisme, documentals, arxius, etc etc. Exemples de treballs artístics relacionats amb l’aproximació crítica en el territori. Presentació del treball d’anàlisis del territori i salut de Manresa realitzat en la primera fase del projecte. Sessions de debat entorn a les problemàtiques del col·lectiu. Reflexions crítiques i construcció d’una possible acció/intervenció. Resolució formal de les propostes Aplicació de les propostes

El conjunt d’aquestes propostes estan sotmeses a una necessària redefinició a partir del treball de camp. Entenem que en aquests moments es contemplen masses accions i que s’han de matisar.


Línia de treball 2: TREBALL EN COMUNITAT I ACCIÓ EN EL TERRITORI Aquesta línia de treball té en compte la recerca realitzada en part del procés anterior el qual permetrà entrar en contacte amb col·lectius amb els quals es pugui desenvolupar un treball col·laboratiu. Es tracta de plantejar una col·laboració de caràcter intensiva amb diversos col·lectius i associacions (per exemple: Associació Manresana d'Alcohòlics Rehabilitats, Associació Familiars amb Alzheimer, Associació d'ajuda i Reinserció de Toxicòmans etc, ) amb els quals realitzar diversos workshops amb l’objectiu de desenvolupar un projecte propi. Cal tenir en compte que en aquests moments plantegem tant sols una direcció de treball hipotètica doncs considerem que és a partir del diàleg i l’intercanvi que es realitzin amb les persones que treballarem que podrem definir un tipus de proposta que aporti un valor afegit, no només al projecte artístic, sinó a totes les persones amb les que hi col·laboren. Eixos de treball: !

Donar visibilitat a la seva percepció del territori en relació al sistema sanitari i cercar aquelles zones/espais/situacions de conflicte que posen en joc i condicionen la seva experiència com a subjecte estigmatitzat.

!

Activar mecanismes d’apropiació de la xarxa sanitària des d’esferes locals (en sales d’espera, farmàcies, etc.).

!

Proposar accions per a la construcció d’un representació simbòlica amb la que es sentin identificats i generar estratègies d’intervenció en l’esfera pública. territori.

El Workshop planteja una sèrie de sessions en el que es desenvoluparia el següent procés: ! ! ! ! ! !

Sessió explicativa entorn a pràctiques artístiques contemporànies relacionades amb art col·laboartiu, activisme, documentals, arxius, etc etc. Exemples de treballs artístics relacionats amb l’aproximació crítica en el territori. Presentació del treball d’anàlisis del territori i salut de Manresa realitzat en la primera fase del projecte. Sessions de debat entorn a les problemàtiques del col·lectiu. Reflexions crítiques i construcció d’una possible acció/intervenció. Resolució formal de les propostes Aplicació de les propostes

NOTA:

El conjunt d’aquestes propostes estan sotmeses a una necessària redefinició a partir del treball de camp. Entenem que en aquests moments es contemplen masses accions i que s’han de matisar amb el treball de camp.


PRESSUPOST Gestió dietes transport allotjament telèfon papereria i varis

(90 àpats per 10 ! )

* proporcionat per l’organització i per Sinapsis

900 ! 450 ! 600 ! 200 !

Producció exposició cartelleria infraestructura, suports i dispositius expositius arxiu/catàleg fotogràfic mapes. realització i producció muntatge del audio-visual, de l’interactiu i del reportatge final publicació butlletí informatiu

300 ! 1000 ! 500 ! 400 ! 1500 !

maquetació impressió (1 tinta en paper reciclat de 100g, 10 pàgines,

450 ! 900 !

2000 exemplars)

adhesius producció treballs del workshop tv + dvd

2500 unitats

350 ! 450 !

Honoraris

250 ! 2750 !

TOTAL

11000!


CURRÍCULUMS CRISTIAN AÑÓ FRÖHLICH DADES PERSONALS Data de naixement: 5 de febrer de 1969 D.N.I: 46.576.279 Adreça: Begur nº 80 2º 4ª 08028 - Barcelona Telèfon: 93 421 12 04 – Mòbil: 605 434 708 E-mail: sinapsisprojectes@hotmail.com

FORMACIÓ Interacció. Polítiques culturals de proximitat. Jornades organitzades pel CERC (Centre de recursos de la Diputació de Barcelona), Barcelona, Octubre, 2006. Pràctiques dialògiques. Interseccions de la pedagogia crítica i la museologia crítica. Coordinació: Javier Rodrigo i Carla Pedró. Es Baluard, Palma de Mallorca, Juliol, 2006. Curs d’extensió universitària de Comissariat d’Exposicions, impartit per Glòria Picazo i José Carlos Suárez. Universitat Rovira i Virgili – URV (Tarragona), 2000-2001 Màster d’Arquitectura, Art i Espai Efímer: de l’espai públic al museu, dirigit per Santiago Roqueta. Fundació Politècnica de Catalunya – UPC (Barcelona), 1999-2000 Llicenciatura en Història de l’Art, especialització en art contemporani. Facultat de Geografia i Història, de la Universitat de Barcelona, 1994-1999 Primer Cicle de Fotografia. Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, de la Diputació de Barcelona, 1993-1996

COMISSARIATS / GESTIÓ I COORDINACIÓ TRANS_ART_06.Laboratori de pràctiques artístiques. Actualment organitza conjuntament amb Lídia Dalmau aquest projecte a l’ Illa Fort Pienc. Barcelona, setembre 2006 - Gener 2007. www.trans-artlaboratori.org P_O_3. Coordinació del projecte. Departament de cultura de l’Ajuntament de Terrassa. Febrer-juliol 2006 Outlet Comissariat conjuntament amb Cèlia del Diego del cicle del Corner de l’espai Barcelona de Caja Madrid. Gener- octubre 2006 Portes obertes de l’Espai EART. Coordinació Desembre 2005. Barcelona. Joc de mans. Projecte d’activitat participativa Terrassa. Dins del cicle d’Interferències. Encàrrec d’Experiment amb l’art. Novembre 2005 Strobe. Comissariat de la mostra de videocreació. Comissariat Juliol 2005. (Amposta) Playbox 3. Coordinació d’intervencions artístiques en diverses biblioteques de Barcelona. 2005 Interferències 04: L’instant, l’ara que ja no (Institut de cultura de Terrassa) Juny 2004 – gener 2005: Comissariat i coordinació juntament amb Lídia Dalmau.Encàrrec d’experimentem amb l’art.


Metàfores de la imatge 04. Desembre 2004 : Dins de les activitats de portes obertes de l’espai EART, comissariat del passi de vídeo-creacions. Unitat Mòbil de Préstec d’Art (Centre Cultural Can Fabra, Barcelona) Juny 2004: Comissariat, juntament amb David Armengol d’un proposta expositiva dins del projecte internacional Museus Mòbils 28-200mm (Espai F, Mataró). Comissariat, conjuntament amb Cèlia del Diego, d’un projecte d’exposició fotogràfica, dins el marc de la Primavera Fotogràfica. Febrer-Abril 2004. Maldita Calle ( Centre Cívic de Sant Andreu, Barcelona). Difusió i coordinació de l’exposició. Pinotxo (Centre Cultural Can Fabra, Barcelona). Tasques de coordinació. Febrer 2004. Vent. Altafulla d’art. Coordinació, juntament amb Lídia Dalmau, Cèlia del Diego i Bea Espejo, de la segona edició d’un projecte d’art al carrer. Altafulla, desembre 2002 - maig 2003. i(DE)ntimidados (Casa Encendida, Madrid).Comissariat, juntament amb Cèlia del Diego, d’un dels projectes guanyadors de la convocatòria Inéditos de Caja Madrid. Gener-Setembre 2002.

PROJECTES EDUCATIUS Projecte pedagògic conjuntament amb David Armengol de l’exposició Sessió Contínua, comissariada per Montse Badia. Diputació de Barcelona. 2006 Mirades creuades Realització del projecte educatiu d’un programa d’intercanvi de joves fotògrafs catalans i portuguesos. Barcelona – Oporto, gener 2003.

DOCÈNCIA Seminari de recerca per a dinamitzadors d’exposicions d’art contemporani. Tutoria. Espai Eart. Del 19 d’abril- al 21 de juny del 2006 Curs de formació de dinamitzadors d’art contemporani. Juliol 2005 – Espai EART. Barcelona

ARTICLES – TEXTOS - ESTUDIS La Ruta Del Arte (FIB). Setembre 2005: Text pel catàleg La Ruta Del Arte (FIB). Setembre 2004: Text per al catàleg. Ajuntament de Tarragona (Tarragona) Setembre 2003-Juny 2004: Integrant de l’equip de recerca per a la realització d’un estudi del futur Centre d’Art Contemporani de Tarragona (La Chartreuse)


LÍDIA DALMAU LLUÍS DADES PERSONALS

Lloc i data de naixement: Altafulla (Tarragona),1976 DNI: 39715872-R Adreça: Maspons, 28, 3r, 1ª. 08012. Barcelona Telèfon: 93 415 75 13 - Mòbil: 627 92 96 57 Adreça electrònica: sinapsisprojectes@hotmail.com

FORMACIÓ 1994 – 2000 Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL COM A MEDIADORA CULTURAL 2006

Actualment organitza, juntament amb Cristian Añó, el projecte: TRANS-ART 06.LABORATORI DE PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES que tindrà lloc a l’Illa Fort Pienc. Barcelona, setembre 2006 - març 2007. www.trans-artlaboratori.org

2001–2006

Membre actiu de l’associació Experimentem amb l’art (Barcelona): www.experimentem.org DISSENY I REALITZACIÓ DE PROJECTES EDUCATIUS D’EXPOSICIONS 2004 2003 2002

2001

Garabattage. Revista d’il·lustració. Espai EART. Barcelona. El tren del temps. Una visió contemporània del mercat romà de Guissona. Conjuntament amb el José Antonio Delgado. Guissona (Lleida). Guinovart. Memòria del blau. Encàrrec de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona. (Exposició itinerant en diferents espais d’art de la província de Barcelona). Conceptes. Col·lecció Rafael Tous d’Art Contemporani. Encàrrec de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona. (Exposició itinerant en diferents espais d’art de la província de Barcelona). Really? C.C Can Felipa. Barcelona. Programa Art i educació. Espai compartit/ ínti/públic. C.C. Sant Andreu. Barcelona. Programa Arte i educació. Frontera. C.C. Sant Andreu. Barcelona.

REALITZACIÓ DE PROJECTES DE COMISSARIAT 2005 2004 2004 2003

Reiterar accions. Àlex Sanjurjo. EART . Barcelona. Filtracions. Mar Arza + Tanja Smit. Espai EART . Barcelona. Interferències 04. L’instant: L’ara que ja no. Conjuntament amb Cristian Añó. Encàrrec del Departament de Cultura de l’ajuntament de Terrassa (Barcelona). Jo entre tu. Elena Genís + Tanit Plana. Espai EART . Barcelona.


DOCÈNCIA DE CURSOS/SEMINARIS 2006 2005

2003 2002

Seminari de recerca per a dinamitzadors d’exposicions d’art contemporani. Espai EART. Barcelona. Seminari Al voltant de la paraula. Impartit conjuntament amb el José Antonio Delgado. Curs dirigit a educadors de totes les matèries, educadors de centres d’art i persones interessades. Espai EART . Barcelona. Curs Entorns quotidians. Treballar a partir de l’art contemporani. Curs dirigit a educadors de totes les matèries, educadors de centres d’art i persones interessades. Centre de Recursos Pedagògics. Districte de Gràcia. Barcelona. Curs Entorns quotidians. Treballar a partir de l’art contemporani. Curs dirigit a educadors de totes les matèries, educadors de centres d’art i persones interessades. Cursos d’estiu Blanquerna. Universitat Ramon Llull. Barcelona. Curs L’emprempta dels sentits. Curs dirigit a educadors de totes les matèries, educadors de centres d’art i persones interessades. Centre de Recursos Pedagògics. Districte de Sant Martí. Barcelona.

GESTIÓ CULTURAL DE L’ESPAI EART, d’Experimentem amb l’art.

2003–2005 Coordinació de continguts creatius dels diferents projectes. Coordinació de la programació de la sala d’exposicions. Coordinació de projectes educatius. Coordinació d’activitats (conferències, presentacions, jornades de portes obertes del centre...). TRAJECTÒRIA ARTÍSTICA EXPOSICIONS 2006

Properament: Capella 360°. Programació exposicions 2006-2007, Capella de Sant Roc, Valls. Interferències 05.Posar en joc. Cicle de pràctiques contemporànies. Edició a cura de Teresa Rubio i Anna Urdañiz. Terrassa (Barcelona). 2005 Perfils. Seleccionada en la Convocatòria d’Arts Visuals, Can Felipa, Barcelona. No somos nadie. Concurs d’Arts Visuals. C. C. Sant Andreu. A cura de Bea Espejo i Maribel López. Barcelona. 2004 UMPA. Unidat Mòvil de Préstec d’Art. Centre Cultural Can Fabra. En el marc del Projecte Internacional Museoa Móviles (Berlin, Viena, Barcelona). A cura de Cristian Añó i David Armengol. Barcelona. 2003 Organització de Vent, Altafulla d’Art. Conjuntament amb Cèlia del Diego, Bea Espejo i Cristian Añó. Altafulla (Tarragona). Pinotxo (cre’art). En el marc de Visions de futur. Barcelona.

2002 Granviamuntaner. A cura de Bea Espejo i Albert Martínez. Barcelona. Metàfores de la imatge. Mostra de curts i vídeos de creació als cinemes Verdi. Barcelona. 2001 1999 1998

II Biennal de Vic. Festival d’Art Situaciones. Cuenca. Wie, bitte?. Udk (Universität der Künste). Berlin (Alemanya). Històries del cor. Museu d’Art de Girona.


PREMIS i BEQUES 2001

Cre’art. Cessió d’espais per a la creació. (Estada d’un any als tallers Pinotxo). C.C Sant Andreu. Barcelona.

1998-2000 1996

Beca Erasmus a Berlin. Estada a la Udk (Universität der Kunste). Berlin (Alemanya) 1er Premi Concurs d’Arts Visuals Miquel Casablancas. C.C. Sant Andreu. Barcelona.

COL·LECCIONS 1998 1997

Patrimoni Universidat de Barcelona. Patrimoni Universidat de Barcelona.

ASSISTÈNCIA JORNADES, SEMINARIS 2006

2004 2003

2002

2000 1996

Interacció. Polítiques culturals de proximitat. Jornades organitzades pel CERC (Centre de recursos de la Diputació de Barcelona), Barcelona. Pràctiques dialògiques. Interseccions de la pedagogia crítica i la museologia crítica. Coordinació: Javier Rodrigo i Carla Pedró. Es Baluard, Palma de Mallorca. Una altra relacionalitat.L’art como experiència. MACBA. Barcelona. Indisciplinars. L’educació de l’Art avui. VI Jornades coordinades per Experimentem amb l’Art (Francisco Rubio). C. C. Sant Andreu. Barcelona. Escenaris urbans. L’educació de l’Art avui. V Jornades coordinades per Experimentem amb l’Art (David Armengol). C. C. Sant Andreu. Barcelona. Pràctiques de cultura visual. Estrategies per l’educació secundaria. MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona). Repensar l’educació en les Arts Visuals. Polítiques de diferència, infància i cultura visual. Coordinades pel Laboratori de les Arts i Fernando Hernández. CaixaForum. Barcelona. Encontres en la frontera. L’educació de l’Art avui. IV Jornades coordinadas por Experimentem amb l’Art (David Armengol). C. C. Sant Andreu. Barcelona. Jornades d’Art Contemporani: Quins discursos genera l’art. Coordinades per Ferran Barenblit i David G. Torres. Fundació La Caixa. Barcelona. Seminari ‘Cultura japonesa’ impartit per Kenzaburo Oé. Frei Universität. Berlin (Alemanya). Seminari ‘La mirada poètica’. Universitat de Barcelona.


ALTRES PROJECTES REALITZATS SINAPSIS

1 ………………...

2 ………………...


1.

TRANS_ART_06.LABORATORI DE PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES és una iniciativa concebuda per a l’associació Alternativa Jove per la Intercultaritat, amb la direcció de Lídia Dalmau i Cristian Añó. Es desenvolupa en un context municipal, l’Illa d’equipaments Fort Pienc (Barri de Fort Pienc, Barcelona) entre setembre de 2006 i febrer de 2007. El projecte es realitza amb l’estreta col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona/Districte de l’Eixample.

La proposta contempla la gestió, mediació i producció d’una sèrie de propostes artístiques que es vinculen estretament al context en el qual es realitzen.

L’Illa Fort Pienc reuneix en un mateix espai arquitectònic una sèrie d’equipaments públics (centre cívic, biblioteca, mercat municipal, residència de gent gran, CEIP (col·legi d’infantil i primària) i escola bressol). Aquesta tipologia constructiva respon a la voluntat política de construir en el teixit urbà certs punts d’intensitat social. La reunió d’aquests espais propicia l’enfortiment de les trames socials i la dinamització del teixit cultural. El projecte compta amb la participació de sis artistes o col·lectius cada un dels quals desenvolupa un projecte artístic en relació amb un dels equipaments que configuren aquest entorn urbà.

El tipus de projectes suposen una intervenció en l’esfera pública amb la particularitat que relacionen l’imaginari de l’artista amb el dels usuaris dels equipaments, i viceversa. Es produeix així un treball col·laboratiu que ajuda a establir una pràctica artística amb un fort arrelament amb el lloc en el qual s’ubica Trans_art_06. La diversitat en les propostes i disciplines (art visual, art sonor, educació artística, art col·laboratiu, pel·lícules d’animació i arquitectura) propicien la construcció d’una mirada polièdrica sobre el context socio-cultural en el qual s’intervé.

La primera fase del projecte (gener – juliol 2006) consisteix en la consolidació d’una plataforma de treball que inclou als agents actius del context en el qual es vol treballar. Aquest procés d’investigació i prospecció precedeix a l’elecció dels artistes als qui s’invitaran a participar. Els projectes dels artistes es redefineixen a partir del debat amb els responsables dels equipaments i els directors de Trans_art_06. És la manera de sintonitzar les propostes i les seves metodologies amb


les característiques del lloc i no convertir les intervencions dels artistes en una acció al marge dels usuaris dels centres que participen i un conjunt de propostes individuals juxtaposades.

En una segona fase i durant un període de dos mesos (setembre –octubre 2006) es realitzen els processos artístics en cada equipament. En paral·lel, a la sala d’exposicions del Centre Cívic, s’instal·la el Taller obert, un taller-exposició en el qual s’ubiquen sis espais de treball on els artistes poden reelaborar el material que s’està generant en els diferents projectes. Aquest espai funciona com una exposició oberta al públic en la que es mostra el procés de creació i es realitzen reunions per compartir i intercanviar informació sobre l’evolució dels treballs. En aquestes sessions participen tant els artistes com el públic que hi estigui interessat.

Hi ha també a disposició pública l’espai de documentació i investigació EDiTA, en el qual es reuneixen informacions, bibliografies i documents relacionats amb el context on s’ubica Trans_art_06, els artistes, el procés de gestió… La recopilació de material forma part d’un procés d’investigació que té com a objectiu contextualitzar el projecte posant-lo en relació amb altres propostes i pràctiques amb les que comparteix posicions i maneres de fer. Ha estat concebut com un artefacte modular i transportable que facilita la circulació de la informació emmagatzemada i la seva itinerància, continuant així el seu desenvolupament més enllà de la finalització de Trans_art_06.

Es realitza també un Curs d’iniciació en art contemporani amb l’objectiu de facilitar als públics no iniciats en l’àmbit de les pràctiques contemporànies un apropament a Trans_Art. Aquesta estratègia per sumar relacions amb el context és complementa amb un projecte editorial. Tres butlletins informatius de distribució pel barri on, de manera amena i gràfica, s’explica el procés de treball i els resultats. Els resultats dels sis projectes artístics es mostren en una exposició final (gener-febrer 2007). En paral·lel hi ha unes jornades de taules rodones en les quals es presenten els projectes i es debat sobre l’eficàcia d’aquests tipus de propostes, sobre les seves virtuts i defectes. Es realitza un anàlisis crític del procés de treball de Trans_art_06.


2. ÀLBUM D’INSTANTS Àlbum d’instants va ser una acció col·lectiva dins del marc del comissariat del cicle Interferències 04 que té lloc anualment a Terrassa. Un projecte encarregat per l’associació Experimentem amb l’art. Aquesta proposta va ser assumida com una oportunitat per posar en pràctica estratègies curatorials per establir ponts entre la creació contemporània i els públics. Una opció coherent amb la manera en que des de fa temps Experimentem realitza la tasca de mediació entre l’àmbit artístic i l’educatiu. Interferències04.L’instant.L’ara que ja no es va articular a partir d’un eix conceptual que defugia els llocs comuns dels discursos propis de les pràctiques artístiques. Feia ús d’un eix conceptual on la noció d’instant articulava tant les exposicions com les diferents activitats que tenien lloc durant el cicle. Es va donar prioritat a construir un context d’exposició proper als públics no habituals i facilitar que els lligams amb les obres es poguessin establir a partir d’experiències personals de l’espectador i així ajudar en la lectura del que s’hi exposava. Interferències04 amb el cicle L’instant.L’ara que ja no, proposava una sèrie d’exposicions i activitats col·lectives per oferir als ciutadans de Terrassa un ventall de mirades, de pensaments; d’obres d’art per tal d’incitar-los a participar en una reflexió conjunta sobre què pot significar l’instant i com cada ú la viu. Però era també l’oportunitat d’acostar-se a l’art des d’una perspectiva desacralitzada on l’espectador i l’artista estan parlant d’experiències comunes i on cada ú segurament en dirà coses diferents. Per l’acompliment dels objectius que s’havien plantejat vam assajar diverses estratègies. A part de facilitar en la pròpia sala l’accés als continguts des de diferents graus de complexitat i tenir en compte la pluralitat del públic vam posar en marxa un projecte anomenat Àlbum d’instants, una proposta d’acció participativa que es va plantejar com una acció/construcció en procés que va tenir lloc a l’annex de la Sala Muncunill durant els mesos d’octubre a gener. També es va crear una experiència educativa que es posava a disposició d’escoles i altres col·lectius interessats. Àlbum d’instants era una proposta en procés de construcció que es va consolidar amb la participació d’un gran nombre de ciutadans a través de les 4000 postals editades i distribuïdes per a l’ocasió. En aquestes postals les persones que participaven podien descriure un instant important en la seva vida que estigués vinculat a la ciutat de Terrassa. Dotze bústies distribuïdes per tota la ciutat van servir per a recollir les postals i anar construint la instal·lació a la sala Muncunill. Àlbum d’instants es va plantejar com una estratègia per afavorir l’apropament entre l’art contemporani i la ciutadania en general. En aquest sentit assajava la posta en pràctica d’una acció col·lectiva per a generar un context de comprensió i participació prèvia a la visita de les exposicions del cicle. L’espectador, al participar en l’acció, fa un exercici de recerca personal que li permet després situar-se davant de les obres a partir d’experiències personals i no des d’un marc teòric que a vegades li resulta aliè. En aquest sentit es fomenta a l’hora l’aportació individual com a eina pel diàleg amb les obres d’art. Àlbum d’instants també tenia com a objectiu la creació de xarxes de relació entre ciutadans i enfortir la noció de pertinença a la col·lectivitat. En aquest sentit l’espai Muncunill es configurà com un lloc mixt o híbrid on les nocions d’espai públic i espai privat es confonien i al mateix temps es preservaven. D’aquesta manera es donava cabuda a emocions i vivències íntimes que tot i la seva condició individual eren comunes i universals. Es donava així visibilitat a uns signes d’identitat que no tenien cabuda en l’esfera pública. Aquests signes d’identitat, relacionats més aviat amb les emocions íntimes que amb les manifestacions col·lectives, poden ser enteses com un patrimoni que pot ser recuperat i conservat. Llocs on estaven situades les bústies: Casa Soler i Palet, Escola Municipal d’Art, Biblioteca Central de Terrassa, Baumann Servei Jove , Casa Museu Alegre, Centre de la Imatge i Tecnologia Multimèdia, Centre Cívic Montserrat Roig, Centre Cívic Alcalde Morera, Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany, Centre Cívic Avel·lí Estrenjer, Centre Cívic President Macià, Casal Anna Murià, Residència Ancianitat.


02_PROJECTE DE SINAPSIS_IDENSITAT07_2  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you