24 |
Opinió
20 d’octubre de 2010 |
opinió
editorial Tarragona es mou
A
Cartes al direCtor Trabajar más y desgraciadamente ganar menos
la vella Europa, a diferència de moltes de les grans urbs americanes, les ciutats modernes van néixer molt abans que els automòbils passessin a formar part del paisatge social. No és estrany, doncs, que els
problemes de mobilitat i de circulació siguin gairebé endèmics a les ciutats, grans o petites, del vell continent: simplement han estat pensades per als vianants i no per als automòbils. Tarragona no n’és una excepció i, com qualsevol altra ciutat, ha vist com els seus espais limitats van essent envaïts per un parc automobilístic en constant creixement. El centre de la ciutat té tendència a expulsar els ciutadans cap a la perifèria on són necessaris, o si més no convenients, diversos vehicles per família; a la vegada, aquest centre cada cop més comercial i de serveis, atrau no solament els ciutadans sinó molts visitants de fora que busquen tot allò que la ciutat els pot oferir. El resultat és de tots conegut i els col·lapses i les mancances cada cop més grans en mobilitat arriben a afectar greument la vida diària de les persones. A Tarragona l’acumulació de problemes en un curt espai de temps ha agreujat particularment la situació. Les obres del Mercat Central, veritable punt negre de la planificació urbanística a la nostra ciutat, han estat com un torpede en un punt neuràlgic de comunicació i tràfec ciutadà. La Rambla, gran passeig de la ciutat, convertida dia sí dia no en mercadet intransitable, i una artèria com el carrer Ramón y Cajal, en improvisada parada central d’autobusos, són els efectes més evidents d’un problema sense solució a la vista que fa anys (i quants més en queden?) que trasbalsa la vida al cor de la ciutat. A aquest enrenou “intern” ara cal afegir l’arribada d’El Corte Inglés, amb un efecte crida per a milers de ciutadans que arribaran en cotxe (el transport públic no és pas un dels millors serveis del nostre país). Al mateix temps, l’Ajuntament impulsa un pla de conversió en zona de vianants de la Part Alta i els més agosarats proposen el mateix per al tram final de la Rambla, a prop del Balcó del Mediterrani. Tot plegat una “tempesta perfecta” que ha caigut en els darrers temps no solament sobre els soferts ciutadans, acostumats a una ciutat tranquil·la i agradable, sinó sobre aquells empresaris (com comerciants i restauradors) que basen en l’accessibilitat i la mobilitat de persones i materials una part important del seu negoci. Com si els temps estessin per perdre clients! Tarragona es mou; com a ciutat dinàmica que és creix i ho seguirà fent. L’urbanisme és una responsabilitat primordial de l’Ajuntament i la “Casa Gran”, més enllà del color dels responsables polítics que el dirigeixen, hauria de seguir un rumb clar i ferm en aquest aspecte. Amb un POUM aturat, que pesa com una llosa sobre el desenvolupament ciutadà en tots els àmbits, és necessari més que mai no fer passos en fals en tot allò que ha estat funcionant fins ara. Si la setmana passada demanàvem consens i seny en un dels temes conflictius (la Part Alta) també ho fem extensiu a tots els greus problemes de mobilitat que té la ciutat. L’harmònica circulació de persones, vehicles i béns és el flux que assegura la vida ciutadana i s’han de buscar solucions imaginatives però que comptin amb la comprensió i l’acceptació de la ciutadania.
Y, desgraciadamente, este fue el punto de vista que expresó libremente Gerardo Díaz Ferrán (presidente de la CEOE) a los periodistas al finalizar unas jornadas de jóvenes empresarios. Tengo la esperanza de que esta asociación de jóvenes empresarios no sea cuna de adoración al dinero, falta de corazón, compresión y compasión como lo que, a mi parecer, padece Diaz Ferrán. Envuelto con la parte dañina que paradójicamente todo lo bueno tiene, como es el caso de la libertad de expresión, Díaz Ferrán, a mi modo de ver, ofende a una gran parte de la sociedad. Ferrán: No puede pedirle usted a los trabajadores aunque pronuncie el “desgraciadamente” que trabajen más y ganen menos para salir de la crisis, porqué ellos no son los causantes de la crisis, son las personas como usted las causantes de la crisis, aunque solo es un grano de arena en los poderes causantes de lo que sucede, ya que no es usted tan importante. Espero que no les haya enseñado a estos jóvenes empresarios que cuando dejen de ganar mucho dinero cierren el negocio, se laven las manos y a los trabajadores, “desgraciadamente”, mala suerte. Debería hacer usted un acto de contrición y dejar latir a su corazón con la fuerza de la comprensión y no con la de los números, créame cuando le digo que todos tenemos la oportunidad de cambiar conductas y situaciones personales, usted no es una excepción, deje de herir con sus actos empresariales y sus palabras. Si solo posee el punto de vista y las ideas vinculadas al dinero entonces es que no está usted abierto a virtudes del hombre como son la compresión, la compasión y la hermandad de los hombres. Pedro Marin - Tarragona
Sr. Director El cas Dani Comas, vetat per la Federació Catalana de Ciclisme (FCC) i la Real Federación Española de Ciclismo (RFEC) per haver participat al Campionat del Món de BikeTrial amb la Selecció Catalana, ha acabat fent pública la situació d’assetjament sistemàtic que des de ja fa anys estan patint tots els esportistes que participen en competicions de BikeTrial. Des que l’esport del trial en bicicleta va decidir em-
prendre el seu propi camí l’any 1992, al marge de RFEC, la relació amb tots els seus presidents, tant de la RFEC com de la FCC, ha estat correcte i amb signes de cert acostament. Fins i tot, l’any 2004, es va convocar un campionat en el qual s’acceptaven ambdues llicències indistintament. Des de fa ja uns anys, el Sr. Daniel Parramón, vinculat molt estretament a la FCC a través de l’empresa Trialsport (empresa que organitza la majoria de proves del calendari de la FCC) i membre la de RFEC i la UCI, està fent l’impossible per impedir que el BikeTrial desenvolupi la seva tasca i el seu calendari, amb el vistiplau de l’esmentada Federació. Va començar intentant “boicotejar” algunes proves del calendari, esgrimint falsos arguments tals com “proves il·legals”, “sense assegurança”, etc. Veient que així no aconseguia res, va començar, conjuntament amb la FCC, un atac directe als pilots que participen en ambdós esports: BikeTrial i Trial UCI. Aquests pilots van rebre cartes “convidant-los” a no participar en proves de BikeTrial, sota amenaça de no poder accedir a premis ARC o beques per entrar a Centres d’Alt Rendiment. Aquestes cartes no han estat ben rebudes per aquests pilots, que veuen coartada la seva legítima llibertat de participar i competir on els plagui. Per altra banda, els pilots que accedeixen a aquests centres d’alt rendiment, són obligats a signar un document en el qual es comprometen a no participar en cap prova o esdeveniment organitzat per la BAC, BUE o BIU, organitzacions legals del BikeTrial. Existeixen casos documentats on es detalla que la FCC ha complert les amenaces, excloent alguns esportistes dels programes ARC, programes que no són organitzats ni subvencionats per la FCC, sino per el Consell Català de l’Esport amb els diners de tots els catalans. En l’actualitat regna un clima d’incertesa sobre si els pilots que participen en curses de BikeTrial fan el correcte o no donat que ha estat el propi Dani Comas, el millor esportista català de l’especialitat, qui ha experimentat en pròpia pell els efectes d’aquest assetjament. L’Associació Catalana de BikeTrial vol denunciar públicament aquest atac sistemàtic contra els esportistes i el seu dret a poder practicar l’esport que vulguin sense coaccions ni amenaces, a l’hora que demana a les administracions competents i als nostres dirigents polítics la intervenció directa en casos com aquest, ja que són un mal exemple per als nostres esportistes i per l’esport català en general. Raimon Arjona Toledo - President de l’Associació Catalana de BikeTrial