notíciesTGN_Tarragonès

P19

Joan Olivella, alcalde de Calafell “La gent del Baix Penedès estem cansats de pagar peatges”

TERRITORI

ENTREVISTA

SALUT

Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla Inscripcions obertes al curs d’artroscòpia P20 d’espatlla

P09

tarragona@inlingua.es

L’onada de fred s’allarga uns dies més Màximes més altes, però a les nits continuarem sota zero

Idiomes

!

ndre bé

Per apre TARRAGONA

977234917

080212 número 112

SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS

WWW.NOTICIESTGN.CAT

TARRAGONA 2012 Com afectarà l’actual situació econòmica la celebració de la capitalitat catalana de la cultura?

PÀGINA 19

NOU

Carrer del Comte de Rius, 14 Tarragona · 977 22 58 45

2 | Sumari i editorial

8 de febrer de 2012 |

C L AUS D E L A SE TMANA

4

Dubtes al voltant de Tarragona 2012

kjvjklcjvdsgb

6

Carme Crespo, regidora de cultura a TGN

8

El fred continuarà uns dies més

19

Joan Olivella, alcalde de Calafell

20

Noves tècniques d’artroscòpia d’espatlla

Protagonistes

EDITORIAL

SÍ

Els peatges i el Baix Penedès

Xatonada 2012 La gastronomia torna a posar en valor els atractius del nostre territori més enllà de les nostres fronteres. Si ara fa uns dies va ser la Calçotada de Valls, aquesta setmana el gran reclam cal trobar-lo en la tradicional Xatonada del Vendrell (Baix Penedès), que va celebrar-se amb èxit el passat cap de setmana. En moment de crisi econòmica com l’actuals és important lluitar per mantenir aquests esdeveniments marcats en el calendari per tal mantenir la nostra identitat i la projecció a l’exterior.

La comarca del Baix Penedès, amb uns creixements demogràfics espectaculars en els darrers anys, és una de les més perjudicades per la xacra de l’atur al conjunt de Catalunya. El desenvolupament econòmic de la zona s’ha sustentat durant molts anys en el sector de la construcció (sobretot amb la proliferació de la segona residència) i això ara es tradueix en una alarmant dificultat dels municipis per trobar fórmules que ocupin l’espai deixat pel totxo i que generin llocs de treball per als milers d’habitants que s’han quedat sense feina.

Les perspectives del territori a curt termini no són gaire optimistes i, tot i el seu immillorable posicionament geogràfic (just al bell mig dels nuclis econòmics i empresarials que conformen l’àrea metropolitana de Barcelona i les comarques de Tarragona), el futur pot ser encara més negre si no se solucionen aviat les seves deficiències històriques.

Un clar exemple és la inexistència de carreteres ràpides lliures de peatge, fet que representa una important despesa per a les famílies de la comarca que s’han de desplaçar a diari en vehicle particular. Aquests peatges, a més a més, no són gaire atractius per a les empreses i companyies interessades a instal·lar-se als polígons industrials de la zona, ja que veuen com la seva activitat perdria competitivitat quant a costos de transport i accessibilitat per carretera als mercats.

I és que el Baix Penedès és la comarca de Catalunya amb més quilòmetres d’autopista, (AP-7, AP-2 i Pau Casals) i, en canvi, és una de les més mal comunicades de tot el país. Davant d’aquest escenari, és urgent que les administracions escoltin el territori i trobin una solució que permeti, encara que sigui de manera provisional, que la comarca del Penedès i els seus conciutadans no se sentin encara més penalitzats.

SÍ

Domingo García (RamblaDigital) Aquest jove empresari amb seu fiscal a Constantí ha estat, conjuntament amb els tècnics del Nàstic, el responsable de desenvolupar la tecnologia necessària perquè el club grana sigui un dels més populars dins de les xarxes socials. El màrqueting a través de les noves tecnologies s’obre pas i, en el cas del Gimnàstic, és una bona carta de presentació que cal explotar si es volen trobar inversors que garanteixin la viabilitat econòmica del club en el futur.

La frase de la setmana

Espurnes d’en Mossèn Aragonès Què és estimar?

Aquest matí –deia un rabí als seus deixebles– he après què és estimar.

He vist la meva veïna que preguntava al seu fill: - M’estimes?

- És clar que sí.

- Però, saps què em fa patir?

- No. - Com pots estimar-me, doncs, si no saps allò que m’afligeix? Només sabent les coses que em fan infeliç, podràs estimar-me veritablement.

Bernabé

• L’autèntic amor és aquell que aconsegueix evitar els sofriments innecessaris.

• L’amor és com la gratitud: no serveix si no es manifesta.

• L’amor no ha de ser un egoisme entre dos.

• “Allò que fa sofrir el cor fa moure les cames des de bon matí” (adagi africà).

• La millor conversa és la de dos enamorats callats.

• “Estimar massa és simplement estimar” (adagi francès).

• Estimar és tenir fam junts, no devorar-se l’un a l’altre.

“La meva família m’ha arruïnat”

Arantxa Sánchez Vicario Extennista

Opinió

| 8 de febrer de 2012

|3

C L AUS D E L A SE TMANA Edita i distribueix: Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Manuel Sanromà msanroma@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: Èxit Comunicació, S.L. 977 25 99 11

Cap de redacció: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Coordinació de continguts: Èxit Comunicació, S.L. Agnès Llorens redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original: Èxit Comunicació Folc Lecha disseny@noticiestgn.cat Disseny i redacció: Anna Company Ana Gómez Anna Jané

Departament comercial Cap comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Assessora comercial i web: Marta Dalmau

Una de las calles más típicas del siglo XIX de nuestra ciudad fue la calle de la Destral; se la llamaba así porque en los bajos de la fachada de uno de sus edificios había empotrada una lápida romana que ostentaba como tributo un hacha. La calle enlaza en su parte norte con la de Cuirateries, donde radicaban antiguamente los que se dedicaban al adobe de pieles, y al sur con la de la Nao. Por más que han buscado el origen de la calle de la Nao, no han encontrado documento oficial ni particular, ni la aplicación de la tradición o la leyenda popular. Como deducción posible se inclinan a pensar que la calle Nao proviene de la Nou, por haber iniciado la construcción de un grandioso edificio en aquella calle el señor del pueblo conocido por La Nou, y a la vez Barón de las Cuatro Torres, quien en el siglo XVIII era regidor perpetuo de la ciudad, autor de varias obras y dueño de cuantioso patrimonio.

En la calle de la Destral, a mediados del siglo XIX vivían personalidades populares de la más diversa índole, como el consultor jurídico Sr. Virgili, el hacendado Sr. Foraster –que además de su casa señorial en Tarragona poseía extensas propiedades en Vilaseca-, el potentado Sr. Feliu, el sastre Sr. Plácitu, el coleccionista de mariposas del Camp de Tarragona Sr. Casals y el célebre barbero Sr. Lluis. El Sr. Feliu se trasladó a la Rambla de San Juan (Rambla Nova), esquina con la calle Adrián, donde edificó una suntuosa morada –allí consta actualmente-.

Fco. Ortiz de Pinedo Mendiluce Tarragona

No perdamos la esperanza Nací en período de guerras y entre guerras vivo. No porque sean lejanas dejan de sacudir mi corazón.

No hay día en el que no piense en el bien y el mal. “Cuanto se ha degradado el ser humano”. Una quinta parte del mundo pasa hambre, hay decenas de conflictos bélicos y da la sensación de que nadie tiene en su mano erradicar estos dos jinetes de la Apocalipsis. Hambre y guerras se extienden por el globo, y miles de personas de buena voluntad ponen su grano de arena para evitar, aunque solo sea una sola muerte. Misioneros, religiosos, Monjas, religiosas, ONG, médicos que arriesgan su vida, personas que para denunciar injusticias brutales corren riesgos mortales. ¿Que misterio el hecho de que no sepamos

vivir en paz? Las personas deberían ser más importantes que cualquier patria o cualquier interés, deberíamos saber compartirlo todo como hermanos, respetarnos sin sentir rencor por los que no piensan igual que nosotros. Ser piadosos con los que han elegido el mal camino y sobretodo mucho amor desinteresado por nuestros semejantes y la creación. Sobrepongámonos a las adversidades de la vida, no perdamos la esperanza, que no es lo último que se pierde, sino lo primero que hay que conservar.

Pedro Javier Marín Garreta Tarragona

¿La última cena de Zapatero?

La noche del día 29 de enero el ex-presidente del gobierno, señor Zapatero, se reunió con sus correligionarios del PSOE (qué ironía lo de obrero…) para despedirse de la dirección de ese partido político cenando y… ¿celebrando? como han dejado a España, con cinco millones trescientos mil parados, con miles de pequeñas y medianas empresas cerradas, cientos de miles de autónomos fuera del mercado de trabajo, con recortes de derechos de los trabajadores adquiridos tras años de lucha y sacrificios, con cientos de miles de familias sin viviendas, después de años de estar pagándolas, con dos millones de personas sin trabajo y sin ninguna prestación económica, a más del cuarenta por ciento de jóvenes sin empleo y sin futuro, aumentándonos la edad para podernos jubilar de 65 a 67 años y con una ley que deja las puertas abiertas al gobierno del PP para que aún aumente más esa edad de jubilación. En fin, más desastre imposible, y aún tienen la cara dura de celebrarlo con una cena todos/as juntitos/as. ¿Será la ultima cena de todos estos/as?

Miguel Dueñas Muñoz Tarragona

Macrocomplejos Estamos llenos de complejos. Nos miramos al espejo y no nos reconocemos. Lejos ya de ser aquella bella y escultural que por su encanto y virginidad atraía, España ha pasado a ser un país lleno de granos, granujas y gran paro. Casi sin habilidad de reacción vemos tantas barbas cortar que ya no paramos a remojar las nuestras por no poder gastar ni agua. No hay conciencia ni espíritu de lucha real, positiva y duradera. Se nos olvida fácilmente y con rapidez lo mal que estamos y feo que viene lo que quede por

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

OPINIÓ

C A RT E S AL D IRE C TOR Tarragona en el siglo XIX. Calle de la Destral

Correcció: Carme López Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09

llegar. Reculamos perdiendo derechos adquiridos por no salir a la calle y tener miedo a ir a ella. Ese es el mayor y peor de los complejos que se puede tener, miedo. ¿Hasta cuando nos tenemos que asustar?

Pero por si no tuviéramos pocos complejos, un mago de esos que hacen mafia y se pudre de dinero, se ha propuesto, con exigencias escandalosas, que tengamos uno más, el casino “Eurolasvegas”. Unos pensarán que es una buena inversión y que este macrocomplejo ayudará mucho al país económicamente y otros pensarán… ¿seguimos alquilando el alma al diablo? Todo tiene un precio y España de tanto ceder se ha ido dando de sí hasta llegar al punto de prostituirse. De las condiciones que exige el inversor y hábil manipulador, infórmense por otro lado porque personalmente me da vergüenza hasta escribirlo. Mientras haya quien se agache, otros se sentirán más altos y hasta seguirán creciendo. ¿Qué será lo próximo?... ¿la mayor plantación de coca?

Estefania Macgregor Tarragona

Que nos devuelvan el dinero Pongo en antecedentes a los lectores. El pleno del Ayuntamiento de Vila-seca del pasado 27 de enero duró 3 minutos escasos. Lo peor fue la actitud de los concejales al terminar el pleno, sonriendo como si hubieran batido un récord. Esto me lleva a proponer que devuelvan la retribución por este concepto, aproximadamente de 400€ por pleno y concejal, un total aproximado de 8.400€, y a proponer una duración mínima del pleno, llenando el tiempo con participación ciudadana, cosa saludable y que creo indispensable. Lo lamentable del tema es que esto no se les haya ocurrido a ellos, en vez de reírse. Se podría haber utilizado el tiempo en informar de los objetivos de cada área del ayuntamiento para el 2012 y de cómo vamos a notar los vecinos sus logros o mejoras. No utilizar el tiempo cuando se cobra tan generosamente demuestra muy poca sensibilidad. No buscarle utilidad demuestra muy poca autocrítica y muchísima autosatisfacción. Reírse de este hecho demuestra desprecio sobre todo cuando hay un grupo de personas que han pedido utilizarlo en bien público y sin gasto alguno.

Sería un gesto de autocrítica que el próximo pleno hablaran del tema y decidieran en que utilizar esos 8.400€, a sus convecinos nos cuesta muchísimos días ganar 400€.

Javier Bujalance Indignado de Vila-seca

Tomàs Grau Director de l’Orquestra Camera Musicae

Una oportunitat... i un repte!

El model cultural tarragoní ja fa anys que s’estava esgotant. La crisi només ha estat la gota que ha fet vessar l’aigua, ja que no podem viure in aeternum de la inèrcia de les idees i projectes generats en el decenni, o fins i tot en el segle, anterior. És important remarcar que, com a segona província en nombre d’habitants de Catalunya, i per la seva arrelada tradició, Tarragona hauria d’esdevenir el segon referent cultural del país. D’altra banda, però, el poc treball realitzat en aquest sentit per part de les institucions ha fet que festivals, teatres i auditoris de la província de Girona hagin tingut una difusió i una atenció per part dels mitjans de comunicació i, conseqüentment, pels diferents mecenes i patrocinadors privats, molt superior a la de les nostres comarques.

I és que és natural: a la província de Tarragona, entre altres coses, no tenim els equipaments necessaris per esdevenir referents culturals del país. En el camp que a mi m’ocupa, la música, Tarragona és l’única capital de província sense auditori; els festivals de música que es duen a terme cada vegada tenen menys interès en la programació; disposem d’alguns equipaments que havien d’haver estat inaugurats fa anys, l’obertura dels quals s’ha anat allargant molt en el temps o no s’ha produït; i a més, molts regidors de Cultura dels seus respectius pobles i ciutats no han estat consumidors habituals de cultura abans de tenir aquest càrrec, ni ho seran tampoc després de deixar-lo. La situació, per tant, és preocupant, i tot indica que el model cultural ha de fer un gir de 180 graus.

Pel que fa a les entitats, és cert que moltes d’elles han viscut en excés de la “cultura de la subvenció” i ara el que toca fer és reformular els seus projectes i/o estudiar-ne la viabilitat, ja que no totes ho podran ser en un context com l’actual. D’altra banda, les institucions, en època de bonança econòmica, no han sabut implicar l’empresa privada en la construcció d’un model cultural mixt –públic i privat–, que tant necessari seria en aquests moments.

Però de potencial humà i artístic la nostra província n’està plena, i des del territori no paren de sorgir nous projectes i noves iniciatives que de vegades no es tenen prou en compte, i que hauríem de promocionar entre tots plegats. Seria un error per part de les institucions, però, deixar que fossin només les entitats les que s’encarreguessin de reformular el teixit cultural de la nostra societat.

Durant aquest any 2012, la ciutat de Tarragona serà Capital de la Cultura Catalana. Agafem-nos aquesta capitalitat com una oportunitat; una oportunitat de construir bons projectes, tant a la capital com a la resta de la província; una oportunitat de potenciar el teixit cultural tarragoní i que pugui tenir sortida a la resta del país, però també a l’estranger; una oportunitat d’omplir els equipaments amb espectacles de qualitat. Una oportunitat... i un repte!

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters.

Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

4 | El Tema de la Setmana

8 de febrer de 2012 |

e l te ma d e l a se tmana

Tarragona 2012: capital cultural congelada PER AGNÈS LLORENS

L’anunci dels organitzadors del Festival REC de suspendre l’11a edició a causa de la falta de finançament ha encès la metxa de la indignació de molts tarragonins tot just quan la ciutat és Capital de la Cultura Catalana.

En un marc de crisi, què representa aquesta designació i en què es traduirà?

D

es de fa poc més de cinc setmanes, Tarragona és Capital de la Cultura Catalana, però què en saben d’aquesta iniciativa la ciutadania, els líders d’opinió i els organitzadors d’actes culturals a la ciutat? Com a prèvia a la presentació oficial de la candidatura tarragonina, representants de diferents sectors culturals locals analitzen la política cultural de la ciutat i els efectes de la crisi en el sector, que ja s’ha cobrat víctimes de llarga trajectòria com el Festival Internacional de Cinema REC o la Dixieland.

Vistos els efectes de la crisi, què opinen els exponents locals de la política cultural de la ciutat? Quin futur espera a les activitats culturals tarragonines?

Després de deu anys d’activitat, aquesta primavera Tarragona no gaudirà de la programació del Festival Internacional REC de cinema. A finals de la setma· na passada, la comissió organit· zadora del festival va emetre un comunicat anunciant la seva

suspensió, a causa de la decisió de l’Ajuntament de retirar la seva participació econòmica del festival –a tres mesos vista de l’acte– i l’impagament de factu· res corresponents a l’any passat per valor de 35.000 euros. “La situació és totalment inviable” admet el director del Festival, Xavier García Puerto, que ad· met que, amb el poc temps que resta per la propera edició del festival comporta “franques di· ficultats” per trobar un patroci· nador.

La reacció de la societat tarra· gonina davant d’aquest nou anunci de “congelació” –tal com ho defineix la regidora de Cultura, Carme Crespo– d’un festival àmpliament consolidat a la ciutat no s’ha fet esperar.

Durant tot el cap de setmana, les xarxes socials han bullit de missatges de desaprovació a l’entorn de la gestió municipal i els hashtags #jovullrec i #jovu· llcultura han estat el lema de molts ciutadans.

I és que la situació del REC s’acumula al cim de diverses retallades de la vida cultural tarragonina. Si fa pocs dies es

coneixia la suspensió del REC i d’un festival de llarga i consoli· dada trajectòria com és el Festi· val Internacional de Dixieland de Tarragona, ara també se sap que el futur d’esdeveniments com el Concurs de Focs Artifi· cals, el Festival Internacional de Teatre Tarragona (FITT) o el Food Photo Festival tenen un futur incert que queda a mer· cès de la voluntat de patrocina· dors externs. Si no es canvia el patró de finançament, la vida cultural a Tarragona pot quedar a sota zero, a l’espera de temps millors.

Tarragona 2012: la gran paradoxa La crisi econòmica no ha pogut arribar en un moment pitjor per al teixit cultural local, ja que enguany Tarragona ha de defensar la seva condició de Capital de la Cultura Catalana 2012, una designació que escull cada any l’associació Capital de la Cultura Catalana i que, a hores d’ara, encara no s’ha presentant formalment, tot i que ja fa més de cinc setmanes

que la ciutat ostenta aquest re· coneixement. De fet, es preveu que l’Ajuntament de Tarragona mostri oficialment els objectius del projecte en un acte que es durà a terme el proper 25 de febrer. Però, a hores d’ara, què saben els agents culturals locals d’aquesta efemèride que s’allar· garà fins a finals d’any?

La realitat és que, a banda d’al· guns artistes que col·laboraran en el desenvolupament de la inauguració –com és el cas del fotògraf Pep Escoda o l’actor i director teatral Oriol Grau– són molts els que confessen no conèixer amb exactitud les principals línies d’actuació del programa Tarragona 2012 i es mostren crítics respecte a la proposta. “Una de les finalitats és projectar la cultura de Tar· ragona a l’exterior i no s’està complint perquè desapareixen projectes consolidats”, declara l’autor i gestor cultural Jordi Llort.

Una opinió similar és la que es· grimeix l’actor Oriol Grau, que defineix el projecte Tarragona 2012 com un “aparador soviè· tic” de la cultura local, en què

Sumat a l’aturada del Dixieland i el REC, també perilla la continuïtat del Concurs de Focs Artificals, el FITT o el Food Photo Festival la cultura “està de rebaixes” i, en la mateixa línia, el fotò· graf Pep Escoda alerta que s’ha d’anar amb compte a l’hora de posar projectes a la nevera, ja que “fins i tot els congelats te· nen data de caducitat”, en al· lusió als recents festivals ajor· nats i afegeix que “és estrany que alguns encara dubtin que Tarragona és un dels motors econòmics més importants que tenim”.

En general, hi ha la certesa que la ciutat no segueix una política concreta en l’àrea de Cultura i que s’actua sense un timó con· cret. “No hi ha un pla concret, Tarragona encara no sap com estructurar la seva oferta cultu·

El Tema de la Setmana

| 8 de febrer de 2012

|5

E L TE MA D E L A SE TMANA

OP INIONS

Encaminats a una nova cultura del mecenatge?

ORIOL GRAU (actor i director teatral) “Tarragona 2012 és com un aparador soviètic de la cultura local, en què tot està de rebaixes”

La Baixada del Pajaritu, en una imatge de l’edició de l’any anterior, és una de les activitats que enguany se celebrarà amb l’aportació de patrocinadors./Cedida.

PEP ESCODA (fotògraf ) “S’ha d’anar amb compte en posar projectes a la nevera, ja que els congelats també tenen data de caducitat”

ral ni com ha de posicionar-se”, sosté un dels promotors de l’associació Laboratori Visual, Blai Mesa.

Objectiu: maximitzar la cultural local El cert és que la voluntat municipal és aprofitar l’impuls que representa el fet de ser Capital Catalana de la Cultura per promocionar projectes com el Banc de la Cultura, que propugna l’intercanvi ciutadà com a motor de noves iniciatives culturals.

Una altra de les accions que es vol consolidar amb aquesta efemèride és l’Associació d’Amics de la Cultura, un col·lectiu que

actualment reuneix una vuitantena de persones que seran les encarregades, segons la regidora Crespo, “d’ajudar a visualitzar l’activitat de les administracions locals”. Tot i que des del consistori s’admet que és “una paradoxa” que aquest reconeixement –que no representa “cap despesa extra”, segons la titular de Cultura– hagi caigut a Tarragona en una època econòmica convulsa, el convenciment de l’Ajuntament és que aquest any servirà per “canviar el model i fer que l’Ajuntament sigui un intermediari vàlid de la vida cultural de la ciutat”.

Alguns agents culturals, però, són de l’opinió que la crisi eco-

Pagaments endarrerits Un dels principals focus d’incomoditat dels responsables d’organitzar actes culturals a la ciutat és l’impagament de factures pendents del 2011. Aquesta és una de les denúncies dels organitzadors del Festival REC i la Sala Trono, que sostenen que els impagaments de les administracions són un impediment per seguir fent la seva tasca. En casos particulars aquesta situació es repeteix. Aquest és el cas de la realitzadora audiovisual i especialista en conservació del patrimoni audiovisual Maria Roig, que admet que ha viscut en primera persona aquest fet i que és “molt complicat” sobreviure en aquesta situació. D’altra banda, des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament s’assenyala que “només” es deuen diners a aquelles entitats que van presentar factura després de l’octubre de l’any passat i que aquesta situació ve donada pel desfassament de 12 MEUR aportats pel consistori a l’àrea de Serveis Socials, uns diners que, segons el consistori, ha d’aportar la Generalitat.

nòmica “és una excusa per desfer-se de projectes que incomoden”, com detalla Jordi Llort, el principal impulsor d’accions com La Petonada o la Baixada del Pajaritu, que enguany recau en la responsabilitat de la Pipel Entertaintment i que, tal com Llort denuncia, “ha estat a punt de desaparèixer i mai ha format part de la comissió consultiva d’actes de Carnaval”.

Morir d’èxit?

Però, tot i ser capital cultural, quin risc hi ha que algunes propostes morin d’èxit? El discurs que propugna Tarragona 2012 s’orquestra en un moment en què entitats i propostes acceptades pel conjunt de la ciutadania pengen d’un fil, com és el futur de la Sala Trono que, amb un 102% d’ocupació durant el mes de gener i 23 actuacions en 22 dies, veu perillar la programació de primavera. “La sala té cinquanta cadires, que són insuficients per cobrir despeses encara que hi hagi una gran demanda de públic”, detalla Oriol Grau.

El mateix passa amb el futur d’entitats –com l’Escola Municipal de Música– que podrien desaparèixer si no es troba una fórmula que garanteixi la seva supervivència. Corren temps complicats per a la cultura a Tarragona, portes endins i portes enfora. Sabrem solucionarlos?

El casament complicat entre cultura i crisi ha de servir per obrir la porta a noves oportunitats. Aquesta és una opinió que avui dia comparteixen tant els agents culturals com el consistori tarragoní, que afirmen que la nova situació econòmica posa punt i final a una llarga època d’activitats culturals estretament lligades a les subvencions aportades per l’Administració.

L’actual situació planteja un possible escenari en el qual les entitats privades poden passar a ser els principals valedors dels actes culturals, una realitat que es pot materialitzar a través de micromecenatge, amb accions de crowfunding (plataformes en què persones anònimes fan microdonacions econòmiques per impulsar accions culturals) o les aportacions de patrocinadors. Ha de ser aquest el futur de les accions culturals i la taula de salvació per a les propostes que estan a punt de desaparèixer?

A tall d’exemple, l’associació Laboratori Visual va valer-se d’una plataforma de micromecenatge per tractar de salvar la vida del projecte Display d’art al carrer i, més recentment, els organitzadors d’enguany de la Baixada del Pajaritu han optat per la via privada per tal de donar continuïtat al projecte. “Cal canviar el model de gestió i organitzar actes que puguin ser rendibles per tal d’aconseguir el finançament dels patrocinadors”, apunten els responsables de la Pipel Entertaintment, que enguany assumeixen el gros de l’organització d’aquest acte i que, en menys de quinze dies, han hagut de cercar valedors de l’ens privat per sostenir el cost econòmic de la Baixada del Pajaritu. Serà aquest el futur de les activitats culturals en època de crisi?

VILALLONGA DEL CAMP

Obra nova, pisos de 2-3 dorm. i dúplexs amb excel·lents vistes al camp.

Venda/lloguer/lloguer amb opció de compra

Rambla Nova, 18 baixos - Tarragona informa@finquestarragona.com

Tel. 977 252 052

6 | El Tema de la Setmana

8 de febrer de 2012 |

E L TE MA D E L A SE TMANA

“Es mantenen els actes que tenen Carme Crespo un caràcter C diferenciador”

REGIDORA DE CULTURA DE L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

om viu la nominació de Tarragona com a Capital de la Cultura Catalana?

Estem treballant amb molta illusió perquè podem apostar per un nou model de gestió cultural que ja ha despertat un gran interès des del món cultural local i fins i tot en altres ajuntaments.

Doncs diversos agents culturals que hem entrevistat no coneixien el projecte...

El programa es podrà consultar molt aviat i també la comunicació a través de les xarxes soxials, que serà molt activa tot l’any. A més a més, les reunions ja han començat durant el mes de gener i ara presentarem el programa el proper dia 25.

Quantes persones treballen en el projecte i quin cost té?

Hi treballen tots els tècnics de Cultura i Patrimoni, no s’ha contractat personal nou i no

representa cap partida extra, ja que es reparteix en el conjunt de partides destinades a l’àrea.

En un any tan complicat, Tarragona no hauria d’haver renunciat a la capitalitat cultural?

No. Ara tenim l’oportunitat de canviar la política cultural de la ciutat, de donar-li forma.

A causa de la crisi s’ha retallat despesa. Quins projectes seran claus aquest any?

Apostem pels actes que ens diferencien i ens aporten caràcter de ciutat, com són el Concurs de Castells, la Tàrraco Viva, Santa Tecla i el festival SCAN de fotografia.

Com valora la desaparició dels festivals internacionals REC de cinema i Dixieland?

Les dues cites no desapareixen, sinó que queden congelades.

Hem apostat per les quatre ci-

tes que ens situen en el mapa.

I aquests dos festivals no ho feien?

Evidentment que sí, però els quatre que es mantenen en la programació tenen un caràcter especialment diferenciador de la nostra ciutat.

Alguns sectors creuen que a Tarragona no hi ha una gestió cultural ordenada. Què n’opina?

Fins al 2010 va ser una mica així, però aleshores vam començar a treballar en un projecte coordinat. Ara esperem que enguany, amb les línies que engegarem s’acabi de definir.

Ha estat complicat ser la regidora de Cultura aquests dies?

Hi ha decisions, com la de retirar l’aportació al REC, que em dolen molt. Però cal assumir el càrrec i les seves responsabilitats.

| 8 de febrer de 2012

Publicitat

|7

8 | Territori

8 de febrer de 2012 |

te rritori

CLIMATOLOGIA

Les glaçades continuaran de matinada durant tota la setmana L’onada de fred no marxa de casa nostra i les temperatures mínimes es mantindran aquests dies sota zero a l’interior i en alguns punts del litoral tarragoní

E

l fred intens continuarà present a les comarques de Tarragona durant tota la setmana (vegeu mapes de predicció de la pàgina 34). Si bé les temperatures màximes durant el dia seran una mica més suportables, les nits continuaran sent gèlides arreu i les glaçades es registraran a tots els punts de l’interior i en algunes zones del litoral.

Les previsions meteorològiques apunten que difícilment hi haurà precipitacions. Amb aquesta predicció el Servei Meteorològic de Catalunya manté actius els avisos de Situació Meteorològica de Risc de nivell 2 per onada de fred i de nivell 1 per vent i onatge.

Totes les previsions meteorològiques apunten que el fred siberià continuarà instal·lat a casa nostra com a mínim tot el que resta de setmana, motiu pel qual caldrà anar amb molta cura amb les glaçades, sobretot a les nits i a les zones d’interior de la província. Si bé es descarten precipitacions durant els pròxims dies, les mínimes continuaran per sota dels zero graus de matinada fins i tot en alguns punts del litoral. Davant d’aquesta situació, els Servei Meterològic de Catalunya recorda que cal seguir les recomanacions de la setmana anterior, com

El gel serà general a la xarxa viària tarragonina i cal extremar les precaucions al volant aquests dies ara evitar els desplaçaments innecessaris per carretera quan hi hagi risc de glaçades i obrir regularment les aixetes de casa per evitar que el gel pugui trencar les canonades.

Com que el vent de component nord continuarà bufant molt fort als dos extrems del país, sobretot als cims del Pirineu, a l’Empordà i a les Terres de l’Ebre, això farà que en aquests sectors les temperatures no baixin tant com ho faran a les zones més a recer, tot i que la sensació de fredor serà molt acusada. Aquest vent es mantindrà durant la primera meitat de la setmana i podrà superar els 25 m/s (90 km/h) al Pirineu i a punts elevats del Prelitoral sud demà dimarts al vespre, i els 35 m/s (126 km/h) a l’Empordà i al litoral sud de Tarragona. Això farà que la situació marítima a la costa Brava continuï alterada, amb onades que poden superar els 2, 5 metres d’alçada.

Imatges de la setmana passada a les proximitats del Pont d’Armentera i el Baix Penedès. / Josep Vallès Campanera

Territori

| 8 de febrer de 2012

t e r ritori

|9

ser à notícia

INFRAESTRUCTURES

CiU instarà la ministra de Foment a concretar un calendari per al Corredor

E

ls diputats de CiU per Tarragona, Jordi Jané i Martí Barberà, demanaran en la primera compareixença de la ministra de Foment, Ana Pastor, “concreció i que defineixi quines són les intencions de la nova executiva respecte a la connexió del Port de Tarragona amb l’ample de via europeu”.

Jané ha recordat que el passat mes de juny del 2011 “es va aprovar per unanimitat una proposició no de llei en la qual s’instava el govern del PSOE a accelerar les obres necessàries per adequar aquesta connexió amb la frontera amb França”.

Passats els mesos, i amb altres propostes damunt la taula com el tercer fil, que seria l’alternativa més viable i ràpida per tal d’unir el port de Tarragona i Castellbisbal amb l’ample de via europeu, Mariano Rajoy no ha donat resposta als diputats de CiU, però sí que s’ha decantat per donar suport al corredor central que passaria per Madrid. Per aquest motiu, els diputats de CiU, Jordi Jané i Martí Barberà, han anunciat que presentaran una proposició no de llei per prioritzar el Corredor Mediterrani per davant de qualsevol altra proposta.

Els diputats de CiU demanaran també al govern quina serà la seva proposta i la seva prioritat i, si hi ha una alternativa

Martí Barberà, Jordi Jané i Jordi Sendra, en roda de premsa. / Cedida

viable, quina és, quan i com es farà i de quin pressupost es disposa. “Estem disposats a escoltar i discutir altres alternatives, però per damunt de tot volem que finalment el Port quedi connectat amb Europa a través de l’ample de via europeu”, ha dit Jané. Per més endavant els diputats de CiU han demanat la compareixença del secretari general d’Infrastructures, José Damián, per tractar del tema amb molta més concreció.

Per la seva part, el senador Jordi Sendra, ha manifestat la clara intenció d’abordar el tema també des del Senat. “Penso demanar des de la meva tribuna com i quan el govern pensa garantir la connexió del Port de Tarragona amb l’ample de via europeu. El quan és molt important, perquè si el termini que ens dóna el govern és el 2020, sí que ens plantejaríem

exigir com a sortida immediata el tercer fil”.

Sendra que també ha defensat la façana marítima ha afegit que “penso demanar al senyor Alejandro Fernández que doni suport al tema de la connexió del Port, que defensi el nostre territori i que des de la seva postura pròxima al govern del PP, no interfereixi en aquest projecte tan necessari, com altres companys, la senadora Maria José Elices, del PSC, que quan va ser senadora el primer que va fer va ser posar pals a les rodes des del Senat al projecte de la façana marítima de Tarragona”. A hores d’ara els diputats de CiU ja han presentat desenes d’iniciatives i han demanat molt especialment que el govern concreti en quin estat es troben les propostes aprovades per l’anterior govern del PSOE.

POLíTICA

Ballesteros serà dissabte el nou secretari general del PSC a les nostres comarques La Federació del PSC al Camp de Tarragona celebra el dia 11 de febrer, a la sala d’actes del Col·legi Oficial d’Advocats i Farmacèutics de Tarragona, el seu cinquè congrés anual sota el lema “Compromesos amb el Camp de Tarragona”. El diputat al congrés Jordi Vallès ha estat l’encarregat de presentar la cimera, en la qual els militants de la federació escolliran el nou primer secretari de la federació en substitució de Xavier Sabaté, que ha estat quinze anys en el càrrec i que va anunciar la seva

renúncia per donar pas a noves generacions ara fa uns mesos.

El mateix Vallès ha reconegut davant els mitjans de comunicació que de moment només Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, ha fet pública la seva voluntat d’optar a la secretaria general de la federació tarragonina. D’aquesta manera, llevat d’alguna sorpresa majúscula, l’alcalde tarragoní es convertirà en el nou líder socialista a les nostres comarques.

Un total de 125 delegats representants de les sis comarques

del Camp de Tarragona i 10 delegats de les Joventuts Socialistes de Catalunya decidiran el futur de la federació en un acte que començarà a les 9 del matí.

Xavier Sabaté, de la seva banda, continuarà, juntament amb la vendrellenca Helena Arribas, com a representant de les comarques tarragonines dins de la nova estructura del Comitè Federal del PSOE, que el passat cap de setmana va celebrar el seu Congrés a Sevilla i va escollir Alfredo Pérez Rubalcaba com a nou líder estatal.

Inauguració de l’any de la cultura a TGN Aquest dimecres s’encenta formalment l’any de la capitalitat cultural tarragonina amb la posada en escena de l’acte inaugural. Si bé des del consistori s’està treballant amb tota la bona voluntat per tal que l’efemèride serveixi per projectar l’activitat cultural de la ciutat arreu del país, durant els pròxims mesos de ben segur hi haurà debat.

De moment hi ha diversos agents culturals i professionals locals del sector cultural que han manifestat que se senten força lluny d’aquesta celebració. No obstant això, l’any serà llarg i la regidoria de Cultura, que en breu iniciarà contactes amb el teixit cutural de la ciutat, té encara marge per aconseguir els suports necessaris per fer que la capitalitat sigui tot un èxit.

Estabilitat a Altafulla Després de trencar relacions ara fa una setmana, Alternativa Altafulla i Solidaritat Catalana mantenen el pacte de govern a Altafulla. Ambdues formacions proposen un referèndum sobre l’adhesió d’Altafulla a l’Associació de Municipis per la Independència el diumenge 25 de març.

Ana Pastor En els pròxims dies la ministra de Foment del PP s’haurà de pronunciar al voltant del calendari del Corredor Mediterrani i del projecte provisional del tercer fil del Port de Tarragona que reclama el territori per connectar-se urgentment amb els mercats de la Unió Europea.

10 | Publicitat

8 de febrer de 2012 |

Tarragona | 11

| 8 de febrer de 2012

TA R RAGONA

OPINIÓ

MUNICIPAL

Ematsa posa en marxa el servei de lectura digital L’actuació té un cost de 6 MEUR fins la completa implantació del sistema

E

matsa posa en marxa un nou sistema de lectura de comptadors que serà més eficient. Segons sostenen els reponsables municipals i de l’empresa, el nou sistrma serà “més eficient” perquè permetrà efectuar lectures a temps real, detectar anomalies en el consum i emetre missatges d’alerta per correu electrònic.

L’Empresa Mixta d’Aigües de Tarragona (Ematsa) posa en marxa el servei de telelectura que permet consultar el consum d’aigua a través de la seva Oficina Virtual, és a dir, en qualsevol moment i des de qualsevol lloc de manera ràpida i senzilla.

El principal avantatge és que es pot obtenir la lectura diàriament sense necessitat d’accedir físicament al comptador i, sobretot, que avisa els abonats de les possibles anomalies amb un sistema d’alertes immediat mitjançant correu electrònic, amb uns paràmetres que podrà

personalitzar cada abonat. Això permet actuar al moment i solucionar els incidents.

Aquesta lectura de comptadors a distància és un sistema “innovador, eficient i còmode”, segons sostenen els seus avaladors, que es va implantar com a prova pilot a un sector del barri de Sant Ramon amb 571 comptadors al llarg de l’any 2011, essent validat recentment. Un cop comprovat l’èxit d’aquest sistema, ara s’anirà estenent progressivament la telelectura a tot Ematsa. Durant l’any 2012 s’instal·laran a 351 abonats de Cala Romana, a 84 a parcel·les Iborra, a 729 del barri del Port i a 190 de Bonavista. Progressivament s’anirà desplegant per tot l’àmbit d’actuació d’EMATSA fins d’aquí a deu anys, quan estarà plenament implantant als 56.000 abonats que té Ematsa.

Així, els usuaris podran consultar el comptador des de l’Oficina Virtual (www.ematsa.cat), amb major accés a les dades de facturació i l’existència d’un sis-

El sistema digital de lectura de comptadors permetrà consultar la despesa diària a través de correu electrònic, entre altres avantatges

tema d’alertes d’excés de consum i de detecció d’anomalies. És a dir, que els abonats que tinguin aquest servei rebran un correu electrònic avisant-los quan superi un determinat consum diari o quan es produeixi una anomalia, per exemple, per una avaria o una aixeta oberta o mal tancada, entre altres.

El cost d’aquestes actuacions s’estima en uns 6.000.000 euros, fins a la total implantació del sistema.

Josep M. Bonet Gerent EMMCT, SA

L’experiència és un grau El dissabte passat, Mitt Romney, 65 anys, assolia una contundent victòria a les primàries republicanes de l’estat de Nevada en guanyar la majoria del vot en quasi tots els grups demogràfics. Els seus contrincants, Ron Paul, un metge veterà de 77 anys, i Newt Gingrich, un doctor en Història Europea de 69 anys.

El mateix dissabte, a Sevilla, el PSOE celebrava el 38è Congrés en què Alfredo Pérez Rubalcaba (61) i Carme Chacon (41), ambdós aspirants a ocupar la secretaria general del seu partit, se sotmetien al veredicte democràtic dels 952 delegats. Més enllà dels múltiples debats, de tota índole, que s’han originat a l’entorn dels dos aspirants em quedaré amb un, que és el de l’edat.

Encuriosit per l’edat d’alguns polítics de primera línia he fet un “google” i he trobat que Barack Obama en té 52, Artur Mas 56, Durao Barroso 56, Mariano Rajoy 57, Nicolas Sarkozy 57, Angela Merkel 58, Françoise Hollande 58, José M. Aznar 59, o Van Rompuy 65. A la vista d’aquestes dates cronològiques i de les dels candidats a les primàries republicanes dels Estats Units, la pregunta és obvia: pot ser l’edat una limitació per un aspirant a la secretaria general del PSOE? La meva resposta és no, i ho intentaré justificar.

La situació actual al partit socialista s’assembla molt a la de l’any 2000 en la qual un jove Zapatero li va guanyar la secretaria general a José Bono. En aquell moment, els delegats al congrés, davant del que semblava que seria una travessia pel desert, van preferir la seductora renovació que prometia el primer en front la sòlida continuïtat transformadora del segon. La gran victòria del 2004 va omplir de raó aquells que es van decantar per Zapatero, però el pas del temps ha demostrat que aquella aventura tenia un final previsible i que havia arribat abans d’hora.

La conjuntura actual dels socialistes, marcada per les darreres derrotes electorals, situava el 38è Congrés en una cruïlla similar, en la qual s’havia d’escollir entre un candidat gran, amb poc atractiu mediàtic, però d’una enorme solvència personal, Rubalcaba, i una candidata políticament correcta (jove i feminista) més mediàtica però amb experiència més limitada.

Al meu parer, els delegats i delegades han tingut l’encert d’optar per un valor segur en front del que podia ser un miratge, semblant al que en el seu moment va encarnar Zapatero. És veritat que la crisi ha malmès bona part de l’empenta transformadora que ell va assumir en el primer mandat. Mai, com en els darrers set anys, l’estat del benestar i de les llibertats havia assolit unes cotes tan altes.

Però la situació actual, amb àmplies majories del PP arreu de l’Estat i la majoria de CiU al nostre país, requeria un exercici seré de realisme polític i això és el que s’ha fet a Sevilla. La delicada situació econòmica, la desafecció generalitzada vers la política i les greus incerteses que planegen sobre l’estat de llibertats i benestar, requereixen una oposició útil, sustentada per un partit pragmàtic, amb idees clares, amb propostes realistes, sense radicalismes ni prejudicis, que lluiti contra l’atur, que propugni un model econòmic coherent i equilibrat amb unes regles de jocs clares i iguals per a tothom, que recuperi les majories perdudes i que defensi les classes mitjanes, els emprenedors, els autònoms i petites empreses, que són els qui més aporten al funcionament de l’Estat i els qui menys contraprestacions reben.

Rubalcaba ofereix aquest canvi serè, creïble i amb contingut ideològic, sense maximalismes ni dogmes. Per això encapçalarà una executiva federal intergeneracional amb un equip jove al seu voltant. Un equilibri perfecte entre il·lusió, responsabilitat, pragmatisme, templança, decisió, idees clares, objectius concrets i definits, capacitat, sentit comú i experiència. I és que, com diu la saviesa popular, a la vida l’experiència és, sempre, un grau i un bé tan preuat que seria imprudent malbaratar-lo.

12 | Tarragona

8 de febrer de 2012 |

TA R RAGONA

OPINIÓ

Toni Bara GEPEC/EdC

J0VENTUT

S’obren nous espais d’exposició per a joves talents artístics La proposta Micro-cicle programarà sis intervencions a Tarragona i la Canonja

C

edir nous espais als joves creadors i descobrir la qualitat dels joves artistes emergents. Aquesta és la proposta que llança el cicle Micro-cicle, el programa d’exposicions que mostrarà sis propostes a la sala Kesse de Tarragona i al Castell de Masricard de la Canonja. La proposta pretén ajudar a descobrir noves veus artístiques.

Donar un altaveu a les noves propostes artístiques que sorgeixen de la mà dels joves, aquesta és una de les principals propostes de Micro-cicle, un programa d’exposicions organitzat per l’associació La Bridana (formada per Núria Rion i Silvia Iturria) amb la collaboració de l’EADT, els ajuntaments de Tarragona i la Canonja i el patrocini de Repsol.

La proposta parteix d’una convocatòria pública realitzada el mes de novembre de 2011, en la qual van ser seleccionades 6 propostes; tres per a la sala Kesse de Tarragona i tres per a la sala del Castell de Masricart de la Canonja. El passat dimarts es va inaugurar la primera de les exposicions que formen el cicle, la mostra, obra de Maria del Mar Borrajo.

La prioritat de Micro-cicle és apostar per l’heterogenitat dels projectes i aconseguir que la proposta creativa interactuï amb tot tipus de públic. Per això, cada proposta es complementa amb un workshop, conferència o performance per tal de generar implicacions. A més, tots els projectes seleccionats van acompanyats d’un procés de formació, apostant d’aquesta manera per un procés de producció compartit. A més, tots els projectes seleccionats aniran acompanyats d’un procés de tutorització i formació que implicarà artistes del territori que aporten la seva experiència i professionalitzaci, per tal d’ajudar i donar tot el suport necessari a aquells artistes que tot just acaben de començar.

La voluntat de les entitats responsables és que cada cop es plantegin més propostes autogestionades per entitats juvenils que es puguin fer al Kesse, que l’any passat va acollir 17 exposicions que van aplegar un total de 4.000 visitants.

El tinent d’alcalde de Joventut de l’Ajuntament, Javier Villamayor; el coordinador d’activitats de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona, Marcel Blàzquez; les organitzadores del Micro-cicle, Nuria Rion i Silvia Iturria, i el representant de Repsol, Josep Bertran, durant la presentació del projecte.

A la imatge inferior, programa de les sis intervencions del cicle.

Programa

Malbaratar 10 milions a la Llarga...

Incomprensible, irracional, inversemblant... Més obres i ciment. Encara es volen gastar 10 milions per artificialitzar més i més el nostre pobre litoral tarragoní! A la Subdelegació de Costes del Ministeri de Medi Ambient encara li queden 10 milions d’euros, i com que ja han actuat a la Savinosa, ara li toca a la Platja Llarga, el Bosc de la Marquesa i les seves cales Fonda o Arbosa (Waikiki), de la Rocaplana o Calabecs...

Diuen que volen gastar-los abans l’estiu, i sembla ser que la primera cosa que farien seria cimentar l’aiguamoll que resta prop del Iot per fer-ne un aparcament... Increïble, amb la situació insostenible a què hem arribat i als “ecologistes” encara ens cal denunciar més i més projectes fora de mare, després de tants anys... Repensem-ho bé. La Plataforma Salvem la Platja Llarga i el Bosc de la Marquesa no hem parat mai de presentar estudis i projectes alternatius respectuosos, integrats, viables, funcionals i econòmics.

La sort és que a l’Ajuntament tenen bastant clar que s’ha de conservar al màxim la naturalitat d’aquests paratges i també sembla ser que han passat al Ministeri una sèrie de propostes en aquest sentit però, amb aquest Ministeri tant demostradament predisposat a les obres dures al litoral, sigui “construint” bé camins marítims o bé passejos marítims, o esculleres, o el que sigui i, que segueix tenint tants diners, no se sap mai...

El que sí sabem la majoria de tarragonins és que volem platges naturals. Però, quines són encara les prioritats polítiques pressupostàries? Deu milions! Quant va costar ja el “nyap” del Miracle? Un insult als qui pateixen la crisi.

No era el llop de Maria del Mar Borrajo Del 7 al 24 de febrer · Sala Kesse (Tarragona) Garbuix post imatge d’Alexandre Ayxendri Del 28 de febrer al 16 de març· Sala Kesse (Tarragona) Ciutats imaginàries de Xavier Trobat Del 20 de març al 14 d’abril · Sala Kesse (Tarragona) La Pepa mare de Thais Salvat Rull Del 17 d’abril al 4 de maig · Castell Masricart (La Canonja) Soldats de Dídac Francisco i Pau F. López Sànchez Del 8 al 25 de maig · Castell Masricart (La Canonja) Entre pitus i flautes de Maria Jansà, Ramón Grau, Gerard Gené Del 29 de maig al 15 de juny · Castell Masricart (La Canonja)

Entri a conèixer el nostre ventall de productes

Tarragona | 13

| 8 de febrer de 2012

TA R RAGONA

Gastronomia

El cocinero fiel promociona la gastronomia local El blocaire gastronòmic Txaber Allué enregistra les videoreceptes dels restaurants tarragonins

T

xaber Allué, El cocinero fiel, s’ha encarregat d’enregistrar quatre videoreceptes als restaurants de la ciutat que formen part del col·lectiu Tarragona en Essència. La iniciativa del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona té com a objectiu promocionar la gastronomia local.

Les videoreceptes gravades pel blocaire gastronòmic Txaber Allué són habituals a les cartes dels restaurants que hi participen i són una representació dels valors de la dieta mediterrània. En aquestes primeres quatre gravacions hi ha representades les cuines del Degvusta, del Barquet, del 20 a la Rambla i de l’AQ. Són receptes fàcils de preparar elaborades a

Les video-receptes es poden consultar al blog http://elcocinerofiel.com

base de productes frescos i de proximitat. El col·lectiu Tarragona en Essència el completen els restaurants Arcs, Balandra, Cócvla, De Vins, El Llagut, El Terrat, Les Coques, Manolo, Mare Nostrum, Palau del Baró, Quim Quima i Xaloc.

Les videoreceptes de El cocine-

ro fiel es poden consultar al seu bloc http://elcocinerofiel.com i als seus canals de Facebook i Twitter així com a les xarxes socials del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona i del col·lectiu gastronòmic Tarragona en Essència http://www.tarragonaessencia.cat.

¡¡¡Electrodomésticos con pequeñas taras a precios increíbles!!!

(Transporte gratuito) a Hast to d 50%

14 | Tarragona

8 de febrer de 2012 |

TARRAGONA

comunicació

Màrqueting ‘on line’ 100% tarragoní L’empresa tarragonina Rambla Digital, establerta a Constantí, i el Departament de Comunicació del Nàstic de Tarragona, han aconseguit situar el club grana com el cinquè més ben posicionat en l’ús de les xarxes socials tant de Primera com de Segona, gràcies a la gestió de les seves aplicacions

E

n els darrers dos anys, el Club Gimnàstic de Tarragona ha fet una aposta per les xarxes socials com a via de comunicació amb els socis que l’ha situat com un dels clubs esportius de l’Estat espanyol més ben valorat en aquest àmbit.

Actualment, el Nàstic de Tarra· gona és el primer club de la Lliga professional que disposa d’apli· cacions oficials a totes les plata· formes: pàgina web, compte al Facebook, Twitter i al Youtube i aplicacions mòbils per a l’Ipad, l’Iphone i Android.

A més, un estudi recent realit· zat per l’agència global de rela· cions públiques Lewis PR sobre la presència on line, la comuni· cació i l’ús de les xarxes socials dels clubs de futbol de les dues lligues professionals més impor· tants de l’Estat espanyol han si· tuat el Gimnàstic de Tarragona com el més ben valorat de Sego· na i el cinquè, empatat a punts amb l’Espanyol, en el còmput global. En aquest estudi s’analit· za l’estructura, el manteniment, actualització i seguiment de pà· gines web, comptes de Facebook i Twiter, i aplicacions mòbils, en· tre d’altres, per valorar l’ús que es fa de les eines de comunicació de què disposen els clubs i la re· percussió que té a les xarxes.

En aquest sentit, el Gimnàstic ha obtingut una puntuació total de 177 punts (els dos primers

classificats, Madrid i Barça, han obtingut 240 i 230 punts, respec· tivament), empatat a punts amb el Reial Club Espanyol, fet que el situa com el més ben valorat de Segona (amb deu punts de diferència del segon classificat, la U.D. las Palmas) i el sisè en la classificació general.

Darrere d’aquestes dades tan positives s’amaga la feina feta pel departament de comunica· ció del club conjuntament amb l’empresa tarragonina Rambla· Digital, que és la que s’encarre· ga, des de fa aproximadament dos anys, de l’actualització, el disseny i el manteniment de l’ac· tual estructura comunicativa del club. El projecte desenvolupat permet que totes les aplicacions es retroalimentin entre elles,

amb continguts actualitzats, de manera que els usuaris estan al cas de l’última hora del club en temps real.

“Aquesta interactivitat és el que ha tingut més repercussió entre els mitjans, especialment espor· tius”, comenta en Domingo Gar· cia, gerent de l’empresa Ram· blaDigital. “Estem molt satisfets per la feina feta fins ara, ja que per nosaltres representa la pos· sibilitat de demostrar que aquí, a casa nostra, també hi ha empre· ses que poden oferir productes i serveis de qualitat en l’àmbit del màrqueting on line i el disseny gràfic”, comenta Garcia.

I és que RamblaDigital, que es dedica al disseny de pàgines web, la comunicació en xarxes socials així com al desenvolupa·

Domingo Garcia és el gerent de RamblaDigital. L’empresa tarragonina, amb seu a Constantí, treballa en projectes de màrqueting on line i disseny gràfic amb firmes de reconegut prestigi arreu del territori. L’aposta per treballar a Tarragona no ha impedit que aquesta petita empresa afronti reptes profes· sionals de gran calatge. “No cal que les empreses de casa nosta que volen productes de disseny i màrqueting de qualitat marxin fora a buscar-los. Aquí hi ha empreses com la nostra que treballen molt bé i que són pioneres en l’ús de les xarxes socials.”.

ment d’aplicacions de Facebook i per a mòbil, és una empresa establerta a Constantí des de fa cinc anys. “Vam decidir apostar per treballar a Tarragona”, ex·

plica Domingo Garcia, “i amb empreses d’aquí, com el Nàstic de Tarragona, que ens han donat tota la confiança a l’hora de tre· ballar”.

ciutat

Tres empreses més patrocinaran els Jocs Mediterranis de 2017 Les empreses Ford Tarraco Center, Selprats i MJ Gruas han signat tres convenis de col· laboració amb el comitè orga· nitzador dels XVIII Jocs Medi· terranis de 2017 per un valor total de 200.000 euros.

L’administrador de Tarraco Center S.A, Félix Nicolás, ha fet efectiu l’acord pel qual l’em· presa oferirà els seus serveis a la seu dels XVIII Jocs Mediterra· nis per valor de 150.000 euros, de manera que entra a formar part del Club Or de Tarragona 2017.

De la seva banda el gerent de Selprats S.L, Xavier Prats, i Ar· turo Gruas, administrador de MJ Gruas S.A, han signat amb Tarragona 2017 el conveni mit· jançant el qual ambdues em· preses aportaran 50.000 euros cadascuna, i entren a formar part del Club Plata del progra· ma de Màrqueting i Patrocini de Tarragona 2017.

L’empresa Tarraco Center S.A., és el concessionari oficial de Ford a Tarragona i disposa d’una àmplia xarxa de conces· sionaris al territori localitzats

a Tarragona, Reus, Valls, Cam· brils i el polígon industrial de Riuclar.

Selprats S.L. , situada a la Selva del Camp, ofereix tots els ser· veis relacionats amb obra civil i instal·lacions esportives.

Finalment, l’empresa MJ Gruas S.A. desenvolupa la seva acti· vitat en el sector de la cons· trucció i dels serveis, tant en obres de caràcter públic com a privat. El grup empresarial està situat a la província de Lleida (Alguaire), però disposa de seu a Tarragona.

Opinió

| 8 de febrer de 2012

TA R RAGONA

| 15

OPINIÓ

CARNAVAL

Es presenta oficialment la Baixada del Pajaritu 2012 La cursa tindrà lloc el 18 de febrer a les 10 del matí al voltant del pàrquing Jaume I

L

a setena edició de la Baixada del Pajaritu es trasllada al voltant del pàrquing Jaume I: sortirà de l’Antic Escorxador, passarà pel carrer Puig d’en Pallars i finalitzarà a la plaça de la Pagesia. Aquest canvi es deu a la remodelació del paviment en el tram de la Baixada Peixateria que afecta el recorregut tradicional.

D’entre les novetats d’aquesta edició, cal destacar la participació d’un jurat visible que farà la valoració de les andròmines i la col·laboració de diferents entitats públiques i privades que permetran entregar 10 premis als guanyadors de la cursa.

Paral·lelament a la cursa, la plaça de l’Antic Escorxador acollirà el Village Pajaritu, així com l’exposició d’andròmines i diferents activitats adreçades a tots els públics. En finalitzar la cursa i, seguint la tradició, Vermuts Miró oferirà un vermut i es procedirà al lliurament de premis.

Jordi Vinyoles, president de l’Associació La Pipel Entertainment, organitzadora de l’acte,

Els organitzadors de la Baixada del Pajaritu durant la presentació. /Cedida

ha afirmat que la Baixada vol ser un acte de referència dins la programació de Carnaval de Tarragona, però sobretot, un referent en participació: “Volem que la ciutadania tingui l’opció de poder realitzar una andròmina/disfressa amb la seva família, amics, membres d’una entitat i agrupacions si-

milars de manera informal i amena. Volem que sigui una unió de socialització per totes les parts i on la participació sigui l’essència de l’acte”. El tret de sortida tindrà lloc el proper 18 de febrer a les 10 hores i està obert a tothom, sense distincions de gènere, procedència o edat.

SEGURETAT

Relleu a la Guàrdia Urbana Enrique Fernández Ferreira substitueix José Miguel Abdelkader com a cap La difícil situació econòmica que travessa l’Ajuntament, els obligats reajustaments dels recusos humans que s’hi estan produint i el fet que ja està consolidat el nou model Guàrdia Urbana que s’havien plantejat han fet que l’equip de govern municipal hagi decidit rescindir la comissió de serveis del cap de la Guàrdia, José Miguel Abdelkader, el qual finalitzarà en el seu càrrec el 29 de febrer i es reincorporarà al seu lloc de treball a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

El tinent d’alcalde de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament, Carles Castillo ha subratllat la professionalitat de José Miguel

Abdelkader deixarà el càrrec el proper 29 de febrer i es reincorporarà al seu lloc de treball a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Abdelkader i li ha agraït la tasca realitzada. El nou cap de la Guàrdia Urbana serà Enrique Fernández Ferreira, intendent major de la Guàrdia Urbana de Tarragona, el qual ja va desenvolupar aquest càrrec anterior-

ment.

El canvi al capdavant de la Guàrdia Urbana ha comportat les crítiques de la portaveu del grup municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament, Victòria Forns, que ha criticat que “en cinc anys la nostra ciutat ha vist com cinc cops es canviava el cap del cos de policia local i “els motius econòmics adduïts per l’equip de govern per justificar l’acomiadament del senyor Abdelkader no es sostenen.

Segons Carles Castillo, el consistori s’estalviarà “aproximadament 100.000 euros anuals en tots els conceptes salarials” amb la seva baixa.

Menpo Artista

Molt bé, s’ha acabat Fa uns dies vaig tenir l’ocasió de parlar, després de molt de temps, amb un company de la infantesa a qui l’entorn social no ha tractat gaire bé en els darrers anys. La resposta general que li vaig poder oferir a la multitud de preguntes que ell mateix s’havia fet i que em va traslladar va ser que l’ésser humà fluctua constantment amb les seves prioritats i quan, per la raó que sigui, deixem de pertànyer a les prioritats de l’altre és quan ens adonem realment de les limitacions emocionals del ser humà.

Vull dedicar aquest article a totes aquelles persones que, com el meu company, han confiat alguna vegada en algú i, quan l’han ubicat a la seva vida, ja sigui com amic, company o parella, els ha començat un veritable calvari. Un calvari que, malauradament, en ocasions acaba en tragèdia.

Mireu, les persones tenim pensaments i sentiments diferents que no han de ser necessàriament compatibles, però prestem massa atenció al que percebem amb els sentits i això fa que siguem incapaços de veure més enllà.

Actualment les relacions humanes estan dissociades perquè cadascú viu tancat en la seva pròpia ambició. L’ambició pròpiament i la manca de comunicació són suficients per entendre que la relació amb l’altre sigui molt complicada.

Són molts els factors que influeixen en una relació i que determinen diferents comportaments depenent de la persona, essent, segons el meu parer, el més important la manca d’educació emocional. Una educació que hauria de començar a impartir-se com una assignatura als col·legis si volem un futur més altruista, però d’aquest tema ja en parlaré en una altra ocasió.

Si, en síntesi, la relació és la manera com tractem l’altre i com l’altre ens tracta a nosaltres. Aleshores ens hem de preguntar: Què podem esperar de qui no té cap mena de consideració vers els sentiments de l’altre?

Què podem esperar de qui ni s’immuta quan les seves accions fereixen l’autoestima de l’altre?

Què podem esperar de qui les paraules empatia i humiliat li sonen a xinès perquè li és molt difícil posar-se en el lloc de l’altre?

Què podem esperar de qui pensa una cosa, en fa una altra i en diu una de diferent?

Què podem esperar de qui es relaciona egocèntricament pels seus propis fins i és incapaç d’acceptar les opinions i equivocacions de l’altre?

Què podem esperar de qui sent gelosia, enveja i és incapaç de controlar les emocions més desagradables com l’odi o la venjança?

Què podem esperar de qui té l’habilitat de la mentida, la manipulació i es dedica a comparar i jutjar?

La meva resposta és que si partim de la base que cap persona no pot canviar la manera de ser de l’altre aleshores qualsevol relació amb aquests paràmetres només ens aportarà inquietud, confusió, agonia i un inacabable patiment.

El primers símptomes només els podrem apreciar quan ens alliberem de l’autoengany de la primera impressió i és quan ens adonarem del quantiós temps que hem destinat pensant entre el que hauríem d’haver fet o el que no hauríem d’haver fet o si ens hauríem d’haver comportat d’una manera o d’una altra.

Com més temps vivim en l’autoengany més ens aproximarem a una situació d’alarma, d’aquí que la meva conclusió és que ningú ha de patir per ningú i que cap relació dolenta s’ha d’allargar, el millor és plantar-se i dir “molt bé, s’ha acabat”, aquell moment passa i no genera cap conflicte.

16 | El Vendrell

8 de febrer de 2012 |

E L VE ND RE L L

GASTRONOMIA

La Xatonada Popular celebra la seva edició més participativa i solidària La festa gastronòmica va repartir unes 2.000 racions de tradicional xató del Vendrell

Diverses imatges de la celebració de la Xatonada del Vendrell. / Cedides i Joan Grífols

E

l passat diumenge 5 de febrer, la Rambla del Vendrell va acollir una nova edició de la Xatonada Popular.

La tradicional festivitat va incloure el 26è Concurs de Mestres Xatonaires, la 25a Exhibició de Xatonaires Infantils i la 29a Fira de productes alimentaris naturals i artesanals.

A les 10 del matí es va iniciar el 26è Concurs de Mestres Xatonaires, que va reunir un total de 50 participants. M. Carmen Fernández va ser la guanyadora d’enguany mentre que Josep Lluís Fernández i Laura Rovira van quedar en segon i tercer lloc respectivament. Josep Miró

es va investir com a Mestre Xatonaire després d’haver guanyat el primer premi a l’edició anterior.

Al llarg del matí es van repartir unes 2.000 racions del tradicional xató del Vendrell. A més de la degustació de cafès i l’intercanvi de plaques de cava es va celebrar una ruleta solidària en la qual es van recaptar un total de 500 euros per a Càritas.

Durant la 25a Exhibició de Xatonaires Infantils, en la qual van participar 200 nenes i nenes de les escoles del municipi, la vendrellenca Griselda Soler va lliurar un capgròs que representa un mestre xatonaire a la Colla de Gegants i Nans del Vendrell.

La regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament del Vendrell ha resaltat la col·laboració de totes les persones que de forma voluntària, van fer possible titrar endavant els cursets “Aprèn a fer xató” i la Xatonada Popular.

M. Carmen Fernández ha estat la guanyadora del 26è Concurs de Mestres Xatonaires

977 662 993

ACORDS

Es posa en marxa el Pla de Neteja i Desinfecció dels dipòsits pel 2012 Aigües de Tomoví, empresa mixta municipal que gestiona la xarxa d’abastament i sanejament del Vendrell, ja ha iniciat el Pla Anual de Neteja i Desinfecció dels Dipòsits d’Aigua que abasteixen al municipi per a aquest any 2012, inclòs en el Pla d’Autocontrol i Gestió del Subministrament, en compliment del Pla de Vigilància de Control Sanitari d’Aigua de Consum Humà de Catalunya.

La realització d’aquests treballs és important per assegurar la

qualitat de l’aigua emmagatzemada en els dipòsits, la qual posteriorment és distribuïda a tota la població.

Els treballs es fan en tres fases: a la primera es realitza la neteja hidromecànica per extreure els sòlids de les parets i el terra, després es revisen i reparen, si és necessari, les vàlvules, arquetes, canonades i altres elements del dipòsit, aprofitant que el dipòsit està buit, i, finalment es procedeix a la desinfecció de l’interior del dipòsit i a la com-

provació de la qualitat abans de restablirel subministrament de l’aigua. De moment ja s’han netejat i desinfectat els dipòsits municipals de Nirvana Massos, Nirvana Intermig, Masia Blanca i Les Mates.

El regidor d’Aigües de l’Ajuntament del Vendrell, Jaume Escarré, ha recordat que “a més, l’empresa realitza un exhaustiu control analític de l’aigua subministrada, en què es controlen paràmetres tant fisicoquímics com microbiològics”.

BAIX PENEDÈS DENTAL, S.L. Dr. Carlos Vicente Bosqued COEC 1553

Tel. 977 66 57 61 - 647 748 123 C/Cerdanya, 12, primera planta 43700 El Vendrell

El Vendrell

| 8 de febrer de 2012

| 17

E L VE ND RE L L

SERVEIS SOCIALS

El nombre d’intervencions dels Serveis Socials del Vendrell s’incrementa d’un 132% des de 2007 La situació econòmica actual ha fet créixer la demanda de la prestació de la Renda Mínima d’Inserció (RMI), de la qual s’han tramitat 81 expedients nous

L

a setmana passada es va presentar la memòria dels Serveis Socials de l’Ajuntament del Vendrell. corresponent a l’any 2011.

Segons aquesta memòria anual, durant l’any 2011 s’han portat a terme 9.170 intervencions, fet que representa un creixement d’un 10% respecte a l’any ante· rior. Des del 2007 s’ha acumu· lat un creixement del 132% i mentre que el personal d’aquest servei ha crescut un 83% (2007: 4 treballadors socials i 2 educa· dors socials; 2011: 7 treballadors socials i 4 educadors socials).

Quant a les problemàtiques, s’ha experimentat un increment similar a la de les intervencions: de les 2.203 problemàtiques ateses el 2010, s’ha passat a les 2.603 durant el 2011. La crisi econòmica ha afectat de mane· ra determinant unes problemà· tiques per damunt de les altres, especialment les econòmiques i les relacionades amb l’obertura d’expedients de Renda Mínima d’Inserció (RMI).

Els aspectes econòmics abasten consultes de famílies que tenen ingressos insuficients per fer front a les despeses de la llar, les

quals, molts cops, acaben gene· rant deutes. El que més preocu· pa la regidoria és la gran quan· titat d’usuaris que no treballen i no reben cap tipus de prestació.

Creixement de la demanda de l’RMI D’altra banda, una dada molt significativa que té a veure amb la situació econòmica actual és el gran creixement de la de· manda de la prestació de la RMI, cosa mai vista amb anterioritat.

Durant l’any 2011, a Serveis So· cials s’han tramitat 81 expedi· ents nous, dels quals se n’han aprovat 20, se n’han denegat 27 i 34 estan pendents de re· solució. Aquest fet està afegint una càrrega de treball a les de· pendències de Serveis Socials, ja que requereix una resposta ade· quada i d’atenció a les persones i famílies més vulnerables del municipi. Tot plegat, durant el 2011 s’ha treballat amb un total de 193 famílies.

Aquesta prestació és un sistema de protecció per a persones en situació de pobresa extrema. Té per objectiu atendre les neces· sitats bàsiques per poder viure i l’import corresponent depèn exclusivament de la Generali· tat. La feina dels Serveis Socials és revisar els plans d’actuació personalitzats per tal que els be· neficiaris de la RMI compleixin una sèrie d’obligacions, com ara participar en tallers d’habilitats socials, tallers formatius i ta· llers de llengua i cultura, entre d’altres, fet que implica treba· llar coordinadament amb les regidories de Salut, d’Ocupació i d’Educació i amb els cossos de seguretat.

El regidor de Serveis Socials, Hermini Caballero, va explicar que, “si hi ha algun beneficiari que no compleix amb l’itinera· ri d’inserció personalitzat que marca el tècnic de Serveis Soci· als, emetem immediatament un informe a la Generalitat per tal que causin baixa de la prestació de la RMI”.

Pla pilot També es va anunciar l’aprova· ció del nou Pla Pilot 2012, que serà gestionat per la regidoria

de Serveis Socials, amb una sub· venció que arriba del Govern de l’Estat mitjançant els Fons de Cohesió Socials de la Unió Europea. Aquest Pla permetrà contractar 5 nous tècnics que faran atenció a les famílies més vulnerables, cosa que reforçarà de manera molt significativa l’atenció directa. Hermini Ca· ballero va remarcar que “aquest Pla s’adreçarà a tota la societat, sigui quina sigui la seva proce· dència”.

Objectius per 2012 Pel que fa al 2012, el regidor de Serveis Socials va dir que “els elements organitzatius i les línies de treball han d’anar encaminats a promoure unes polítiques socials adequades a la realitat del municipi, situant les persones al nucli de la nostra activitat i actuant des de la pro· ximitat que ens ofereix el nos· tre servei”. A més, va afegir que una altra prioritat seria “am· pliar la capacitat de resposta dels Serveis Socials mitjançant estratègies de cooperació i col· laboració entre administracions i entitats de caràcter social com ara Càritas, Creu Roja i la Fun· dació Santa Teresa”.

PROGRAMA D’ACTES DEL CARNAVAL “XURIGUÉ” CALAFELL 2012 - EL CARNAVAL DE LA COSTA DAURADA Dijous, 16 de febrer de 2012 A la Plaça Catalunya de Calafell: 17:30h - Xocolatada i espectacle infantil 19:00h - Arribada i pregó a càrrec de Sa Majestat el Rei Carnestoltes Divendres, 17 de febrer de 2012 17:30h - II Desfilada de disfresses infantils a Segur de Calafell i xocolatada (Concentració a la Pl. Pau Casals i desfilada al llarg de l’Av. Catalunya)

19:30h - Concentració de carrosses i comparses al Pg. Marítim de St. Joan de Déu 20:30h - Sortida de la Rua del Carnaval de Segur de Calafell 22:30h - II Concurs de Comparses de Segur de Calafell (Concentració a la Pl. Pau Casals i desfilada al llarg de l’Av. Catalunya)

Dissabte, 18 de febrer de 2012 17:30h - Carnaval Infantil al Pavelló Jaume Vilamajó de Segur de Calafell 22:30h - Concentració de carrosses i comparses a la Pl. dels Països Catalans 23:30h - Sortida de la Rua de Carnaval de la Platja de Calafell Diumenge, 19 de febrer de 2012 12:30h - Carnaval Infantil al Pavelló Joan Ortoll de Calafell 17:00h - Concentració de carrosses i comparses al C/ Baix Penedès 18:00h - Sortida de la Rua de Carnaval de Calafell (poble)

18 | Litoral

8 de febrer de 2012 |

l itoral

calafell

roda de barà

Es restaura el Capbreu de Calafell, un valuós document del segle XVI

Curs de monitor de menjador escolar

El valor històric del document rau en el fet que aporta dades sobre la societat i l’economia de l’època

E

l passat divendres 3 de febrer, en el marc de la celebració de la Festa Major de la Candelera, es va fer la presentació del Capbreu, el document més antic del fons municipal, recentment restaurat.

Els capbreus eren documents realitzats antigament per notaris, en forma de llibre, i on s’anotaven la totalitat de béns que tenien els vassalls, amb l’objectiu d’establir els impostos que havien de pagar al seu senyor.

El capbreu de Calafell, que data de 1565 i fou trobat a la dècada dels anys 80, presentava actualment un estat de conservació bastant malmès, per la qual cosa la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Calafell va procedir a fer-ne la restauració i nova enquadernació. El document està format per tres quaderns de paper cosits casacun amb fil de cànem i relligats entre ells i les cobertes de pergamí amb fil de cotó.

Aquest document té un interès

Davant la demanda del jovent de la zona TRAC –Torredembarra, Roda de Barà, Altafulla i Creixell-, el projecte Propera Parada ha organitzat un curs de monitor de menjador i manipulador d’aliments per a joves majors de 16 anys. El curs es durà a terme els matins, de 9.30 a 14.30 hores, els dies 25 i 26 de febrer, i 3, 4, 10 i 11 de març, a les instal·lacions del Punt d’Informació Juvenil de Roda de Barà, i tindrà una durada de 30 hores. El preu del curs de formació és de 80 euros i les places són limitades, fins a 25 alumnes. Les persones interessades poden dirigir-se al Punt d’Informació Juvenil de Roda de Barà, o a qualsevol dels altres PIJ de la zona TRAC.

salou

Neix el Club Escola d’Escacs històric força rellevant, ja que és un inventari que va fer Bernat Pelegrí, senyor del Castell de Calafell, de totes les propietats que tenien en aquella època els pagesos del municipi. En aquest sentit, tots els habitants de Calafell que tenien propietats van anar passant pel castell

entre el 16 i el 19 d’agost de 1565 per donar compte d’elles, de com les havien adquirit i a què les destinaven (camps de cereals, vinya, oliveres, horts..).

Es tracta, doncs, d’un document força valuós, que aporta dades sobre la societat i l’economia de l’època, així com també de

les relacions entre els habitants del poble i el seu senyor.

Joan Olivella, alcalde de Calafell, va afirmar que “la presentació d’aquest document històric és un acte molt apropiat per donar inici a la Candelera, que és la nostra Festa Major d’hivern”.

Salou engega una escola d’escacs amb un format inèdit i que començarà a funcionar el darrer trimestre del curs, a partir del 5 de març, al parc botànic del carrer Mossèn Josep Llauradó i Piñol. Podran apuntar-s’hi nens i nenes a partir de 5 anys i fins a l’edat adulta.

vila-seca

L’Ajuntament signa un conveni de col·laboració en matèria de formació amb Port Aventura S’establirà un Pla de dinamització laboral per a joves d’entre 18 i 29 anys i per a persones desocupades d’entre 30 i 52 anys

L

a signatura ha anat a càrrec de l’alcalde de Vilaseca, Josep Poblet, i del representant de Port Aventura, Enrique Fontecha.

La col·laboració conjunta de l’Ajuntament de Vila-seca i Port Aventura servirà per realitzar un Pla de dinamització laboral que inclou formació i una posterior integració en el món laboral. El conveni s’adreça a un total de 100 persones proposades per l’Ajuntament de Vila-seca: 50 joves de 18 a 29 anys i 50 persones desocupades dels 30 als 52 anys. Tots els alumnes hauran de superar un procés de selecció i, posteriorment, passaran per

una acció formativa d’un total de 125 hores. Tots ells adquiriran habilitats personals, socials i participaran en un procés de recerca de feina activa durant 45 hores, les quals aniran a càrrec de l’Ajuntament. D’altra banda, les competències personals i tècniques amb formació d’auxiliar de restauració, d’hoteleria i serveis, s’adquiriran en 80 hores de formació per part de Port Aventura Entertainment.

Segons Fontecha, Port Aventura dóna ocupació i formació a un important nombre de persones de diferents àmbits laborals. La formació dels seus treballadors és un dels seus objectius prio-

Els alumhnes hauran de superar un procés de selecció ritaris per tal d’obtenir un bon nivell de qualitat. Per aquest motiu que disposen de personal especialitzat en formació, d’aules i d’instal·lacions adequades perquè els alumnes i els futurs treballadors d’aquest conveni amb l’Ajuntament de Vila-seca puguin assolir coneixements i pràctiques que els permetin incorporar-se com a professionals en el sector turístic.

Litoral

| 8 de febrer de 2012

| 19

l itoral

“El nou mercat i el nou CAP de Calafell seran una realitat aquesta legislatura”

Joan Olivella ALCALDE DE CALAFELL I PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX PENEDÈS

La posada en marxa del Logis Penedès pot ajudar?

El posicionament dels òrgans de govern del Consell Comarcal és favorable a la posada en marxa del Logis. S’ha obert un procés de consulta amb el territori per veure quin ha de ser el futur model logístic de la comarca.

A CiU pensem que en els moments actuals no es pot obviar que aquest centre logístic pot constiuir una via per crear llocs de treball estables i redreçar l’economia de tots els municipis de la comarca.

I què me’n diu, del desdoblament de l’AP-7?

La gent del Baix Penedès estem força molestos perquè quan ens volem desplaçar només tenim dues opcions: o passar per carreteres secundàries molt denses i col·lapsades o bé pagar peatge a les autopistes. Per anar de Calafell al Vendrell hem de pagar 0,50€. Si vas a Tarragona, també pagues. Si vols anar a Vilanova ràpid, has de pagar 3,5€. El mateix els passa als habitants del Vendrell, de l’Arboç i del conjunt de municipis de la comarca. Estem condemnats a pagar o a fer cua a les carreteres nacionals i comarcals.

J

oan Olivella és alcalde de Calafell, un dels municipis més influents del nord de la província, i alhora president del Consell Comarcal del Baix Penedès. Amb ell fem un repàs de l’actualitat municipal i parlem dels reptes de futur d’un territori castigat per la crisi econòmica i pels alts índexs d’atur.

Què es pot fer des de les administracions per intentar generar llocs de treball?

Som la segona comarca de Catalunya amb més atur i, a nivell de municipi, tenim més de 2.00 persones sense feina. És una taxa impressionant. Les políti-

ques ara passen per impulsar plans d’ocupació, com el que acabem de posar en marxa amb la contractació de 24 persones, i per intentar convèncer noves empreses perquè inverteixin al municipi. També treballem per aconseguir que les que hi ha continuïn apostant per Calafell. Som un municipi de costa i de serveis. A l’estiu no tenim tanta dificultat, però a l’hivern l’activitat baixa molt i és preocupant. Estem en contacte amb el Departament d’Ocupació de la Generalitat, tant a nivell municipal com a nivell de comarca, per aconseguir aplicar polítiques que desestacionalitzin la nostra economia.

I quina és la solució?

Tenim moltes autopistes, però totes són de pagament. S’hauria d’estudiar la possibilitat que tant l’AP-7 com l’AP-2 i la Pau Casals fossin gratuïtes al seu pas pel Baix Penedès, almenys mentre no es resolgui el problema del desdoblament de la N-340, ja sigui amb la finalització de l’autovia o amb l’ampliació de l’AP-7 a quatre carrils. Els ciutadans del Baix Penedès estem penalitzats i cansats de pagar peatges a preu d’or, sobretot si ho comparem amb altres zones pròximes. Això s’ha de solucionar, encara que sigui amb una mesura provisional.

Parlem de temes concrets de Calafell. Què es va trobar el nou equip de govern quan va aterrar al consistori?

Les dificultats econòmiques no són exclusives de l’Ajuntament de Calafell, sinó de la majoria de consistoris del país. En el cas nostre, ens vam trobar que l’anterior govern ja havia esgotat el 80% del pressupost de l’any, motiu pel qual vam tenir força dificultats en el tram final de

2011. Però ens hem vam sortir.

Ara hem acomplert el nostre compromís amb la ciutadania i hem encarregat una auditoria externa per determinar quin és l’estat real dels comptes municipals.

I com es planteja el 2012?

Ja tenim aprovats els pressupostos, que s’han pogut tirar endavant amb una reducció d’un milió d’euros en la partida de personal. Aquesta reducció ha estat possible gràcies a la rebaixada d’un 20% de honoraris dels càrrecs electes i l’emilinació de la quinzena paga que tenien tots els empleats d’aquesta casa.

També s’ha reduït significativament del nombre de càrrecs de confiança al consistori. En altres èpoques s’havia arribat a tenir una desena de càrrecs de confiança. A partir d’ara només n’hi ha dos. Amb aquests pressupostos podem desenvolupar les línies que ens hem plantejat aquest 2012, tot i la delicada conjuntura econòmica.

Es preveu una reducció en els diferents serveis municipals que s’han estat prestant fins ara?

Aquests pressupostos primen el manteniment dels llocs de treball del consistori i els serveis bàsics que s’ofereixen a la ciutadania. Hi ha algunes coses que s’han reduït, però hem aconseguit mantenir al màxim les activitats que es desenvolupen al llarg de l’any al municipi, tot i que amb menys aportació de recursos municipals. Un exemple el tenim en la recent festa dels Tres Tombs, que jo crec que va sortir més lluïda que en anys anteriors tot i que l’aportació de l’Ajuntament ha estat inferior.

Quins són els objectius prioritaris que es marca el consistori?

Enguany hem d’aconseguir aplicar la Llei de Barris, que ens permetrà dignificar el centre del municipi, la zona més antiga i degradada de Calafell. Aquests mesos s’estan arreglant tots els carrers de l’entorn de Castell que ens permetran dinamitzar el municipi. Tenim 660.000 euros al pressupost per culminar aquesta realitat. A més a més, enguany incorporem al pressupost una partida específica per al manteniment de carrers i una altra per a la reparació de passos

“La gent del Baix Penedès estem cansats de peatges.

No pot ser que cada vegada que ens hem de desplaçar en cotxe haguem de pagar”

de vianants. Un altre objectiu és apropar el consistori al ciutadà per tal d’anar captant les seves necessitats i aportar-hi solucions.

Tot i la situació, Calafell té sobre la taula diversos projectes importants com ara el nou Mercat Municipal o el CAP de Segur de Calafell.

Tot dos projectes entraran en servei aquesta legislatura. En el cas del mercat hi ha un retard perquè l’anterior equip de govern ho va deixar tot signat però, a l’hora de la veritat, s’ha comprovat que el projecte tècnic, el de l’arquitecte, no estava fet.

Això representen uns mesos de retard, però creiem que aquesta primavera els nostres veïns i veïnes veuran com les màquines comencen a treballar a la plaça Negre un cop el projecte estigui visat. Els paradistes poden estar tranquils perquè aviat podrem parlar sobre un projecte real.

Pel que fa al CAP de Segur de Calafell, la Xarxa de Santa Tecla ens ha informat que tot va segons el previst. El nou equipament sanitari, amb zona d’aparcament inclosa, serà una realitat aquesta legislatura. Un altre projecte del qual em sento especialment satisfet, sobretot perquè ha estat mèrit del nostre equip de govern, és l’acord que hem assolit recentment amb Adif per tal que construeixi un nou pas subterrani a la via a Segur de Calafell.

Com està el tema del carril bici de Segur?

En precampanya ens vam comprometre a consensuar amb els veïns i comerciants de la zona quina és la millor opció per ubicar un carril bici a la zona. Ara iniciarem un procés participatiu amb la ciutadania afectada, per tal de garantir la seva viabilitat i la seva seguretat.

20 | Salut

8 de febrer de 2012 |

X ARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA

Tot a punt pel VI Curs d’artroscòpia de l’espatlla

L

’espatlla, a examen. El servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona ultima els detalls per acollir la sisena edició del curs d’atroscòpia de l’espatlla. Durant els dies 29 de febrer i 1 de març de 2012, els cirurgians d’aquesta especialitat que ho desitgin podran aprofundir en aquest tipus d’intervencions, força habituals en la pràctica hospitalària i que requereixen una bona dosi de tècnica.

L’objectiu del curs és aprofundir en tot el que fa referència a les intervencions quirúrgiques que afecten la zona de l’espat-

lla, una de les parts del cos que requereix més atenció mèdica i que, per tant, representa un nombre considerable d’intervencions cada any. La majoria dels casos que requereixen intervenció quirúrgica es tracten amb artroscòpia, una tècnica poc invasiva que permet tractar la zona afectada sense obrir totalment el cos del pacient.

Aquest tipus d’intervencions requereix un alt grau de tècnica i, en aquest sentit, és molt útil poder practicar i estar alerta de les darreres novetats i de l’opinió dels experts en la matèria. Per aquest motiu és el sisè any que es du a terme aquest acte que tindrà lloc els dies 29 de febrer i 1 de març i que combina les in-

L’espatlla és una articulació amb molta mobilitat i, per tant, molt inestable, fet que provoca patologies de diversa gravetat que mereixen ser estudiades periòdicament tervencions pràctiques amb les aportacions teòriques, que es duran a terme en grups reduïts.

El primer dia del seminari –de les 14 fins les 20 hores– es dividirà en sessions de teoria i pràctica, una fórmula que també es repetirà l’endemà –de 8 a 14 hores–

per tal de combinar les aportacions dels principals experts en matèria en l’àmbit de Catalunya amb l’experiència dels participants del curs amb simuladors quirúrgics, que permeten als cirurgians experimentar amb detall totes les intervencions a

la zona, així com les tècniques que es comentin a les sessions teòriques. “En totes les ocasions en què s’ha dut a terme el curs hem convidat especialistes en la matèria que ens aportin nous coneixements”, sosté el Dr. Joan T. Gebellí, director del curs, que

Salut

| 8 de febrer de 2012

21

X A R XA SANITÀRIA I SOC IAL D E SANTA TECLA

La preparació d’aquest curs segueix la fórmula d’edicions precedents i combina sessions teòriques a través de les aportacions d’especialistes convidats, amb experiències pràctiques.

Les jornades es duran a terme durant els dies 29 de febrer i 1 de març.

La ruptura de manegot és la intervenció més habitual de l’espatlla

L’espatlla és una articulació amb una gran mobilitat, capaç de fer rotacions i flexoextensions que la converteixen en molt inestable.

Per aquest motiu, recull patologies de diversa gravetat.

Una de les causes més habituals de les intervencions en aquesta àrea és l’anomena-

afegeix que les ponències tractaran totes les àrees d’estudi relacionades amb les tècniques quirúrgiques de la zona, que inclouen des de l’exploració fins al tipus de sutures que s’apliquen en les intervencions.

Alguns dels temes que es tractaran en aquesta jornada que enguany arriba a la sisena edició seran les tècniques de la cirurgia de la inestabilitat (que es dóna en articulacions amb molta mobilitat) i patologia subacromial, sessions en les quals es detallaran les diferents tècniques d’aquesta àrea. Per més informació sobre aquest seminari es pot trucar al telèfon d’atenció de la Xarxa de Santa Tecla (977 259 928).

SERVEI D’AUTONOMIA PERSONAL

da “ruptura de manegot”, la lesió que es produeix quan hi ha alteracions en el conjunt de tendons que envolten el cap de l’húmer i que permeten que el braç efectuï el moviment de rotació i flexió. En aquesta zona es detecten dos grans problemes; en primer lloc, la tendinitis

o ruptura dels tendons que, en els casos més aguts o segons la gravetat de l’afectació, requereixen la intervenció dels cirurgians per poder reparar les parts afectades i recuperar la mobilitat de la zona. Un altre dels grans problemes és la luxació, que es produeix quan l’articulació surt del seu lloc habitual. Les lesions a l’espatlla afecten tant gent jove com persones grans i són, habitualment, degeneratives, per la qual cosa cal cuidar extremadament aquesta zona si hi ha hagut alguna lesió per evitar recaigudes. En aquest sentit, el Dr. Gebellí confirma que els professionals aposten, sempre que poden, per la tècnica de l’artroscòpia per tractar aquest tipus de patologies perquè “és menys invasiva i permet una recuperació més ràpida del pacient”.

Les sessions pràctiques, clau de l’èxit de les jornades Els organitzadors de les jornades estan orgullosos de l’èxit d’assistència d’aquest tipus d’actes que organitza la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, que habitualment tenen per objectiu donar pautes als professionals per actuar en el dia a dia de la seva especialitat a partir del vessant pràctic.

Així, aquesta sisena edició del Curs d’Artroscòpia de l’Espatlla seguirà donant prioritat a les sessions pràctiques dels participants, que tenen l’ocasió de realitzar algunes de les

intervencions i tractaments específics que es desenvolupen en les sessions teòriques amb cadàvers o simuladors quirúrgics. A més, la distribució en grups reduïts permet que els alumnes puguin experimentar amb detall.

“Està comprovat que la filosifia funciona per això la mantindrem en el futur”, constata el Dr. Gebellí que afegeix que la Xarxa és “pionera” a l’hora d’impulsar aquest tipus d’activitats que primen, sobretot, el component pràctic. Una

SERVEI D’ACOMPANYAMENT

El Dr. Joan T. Gebellí, director de les jornades.

mostra d’això és el fet que el curs sobre la cirurgia d’espat-

SERVEI D’ASSESSORAMENT, INFORMACIÓ I ORIENTACIÓ

lla arriba a la sisena edició amb bona salut.

SERVEI DE LA LLAR

22 | Litoral

8 de febrer de 2012 |

l itoral

costa daurada

torredembarra

Aposta pel mercat turístic belga

Es manté el fraccionament en el pagament de l’IBI

Els principals agents turístics de la Costa Daurada participen al Salon des Vacances, de Brussel·les

E

ls municipis de Cambrils, Salou i Vila-seca, La Pineda Platja, juntament amb PortAventura han estat presents al Salon des Vacances de Brussel·les, la fira turística més important de Bèlgica.

786 expositors de tot el món han participat en la 53a edició d’aquesta fira que ha tingut lloc, del 2 al 6 de febrer, a Brussel·les.

Els municipis de la Costa Daurada, juntament amb PortAventura, han promocionat els seus productes turístics en aquesta fira, des de l’estand de Turespaña.

La delegació encapçalada pels regidors de turisme, Xavier Graset de Vila-seca, Benet Presas de Salou i Xavier Martí de Cambrils, ha tingut l’oportunitat de copsar directament la tendència d’un mercat molt fidel a la destinació i que va notar un important increment la passada temporada.

Segons la consellera de Turisme de l’Ambaixada espanyola per a Bèlgica i Luxemburg, Laura Pena, el mercat belga va incrementar d’un 11% les visites a Catalunya l’any passat. Així, 600.000 belgues van visitar Catalunya l’any passat i el percen-

tatge de les vendes per operació turística per aquesta temporada ja arriben al 15%, lleugerament per sobre de les vendes de l’any passat en aquestes alçades de l’any.

La tendència del mercat belga és que progressivament incrementi les compres directes, sobretot a través del canal internet i la recerca d’informació directa també és cada cop més important.

El turista belga representa el 12,5% del mercat internacional que visita la zona central de la Costa Daurada. La importància i singularitat del mercat és que

viatja molt fora de temporada, i amb estades llargues, el perfil de visitant és molt familiar i també turista sènior.

En la jornada inaugural l’ambaixadora d’Espanya a Bèlgica, Sílvia Iranzo, va conversar amb els regidors i va conèixer personalment l’oferta turística dels municipis i de PortAventura.

Els regidors també han pogut parlat amb la directora del Centre de Promoció Turística de Catalunya al Benelux, Imma Ballestín, qui ha reafirmat la importància d’assistir a aquesta fira per l’alta participació de pú-

blic i el gran interès que demostren en les nostres destinacions.

Per part de Salou, el regidor Benet Presas ha destacat la fira com a marc per donar a conèixer l’oferta de turisme esportiu per aquest mercat. El belga destaca per la pràctica del ciclisme i del futbol. En aquest sentit, Salou, gràcies a les noves instal·lacions que s’inauguraran en breu, serà punt de referència per aquest tipus de turisme.

Xavier Martí, per la seva part, ha volgut deixar palès el compromís de Cambrils per aquest mercat ja que representa, en global, més del 7% del mercat estranger, és molt important per a l’oferta campista cambrilenca, a més de ser propietaris de segones residències en el municipi. El sector sènior també es destacable ja que tendeix a fer vacances fora de temporada.

El regidor de turisme de Vilaseca, La Pineda Platja, Xavier Graset, ha volgut destacar el comportament dels assistents a la fira, que representa un degoteig constant de consultes sobre l’oferta de la zona. L’oferta complementària de La Pineda, amb productes especialitzats en wellness, és un dels atractius més sol·licitats.

vila-seca

Comencen les obres de renovació de dos nous carrers del Nucli Antic El programa de renovació integral de carrers del nucli antic va començar l’any 2005 i ha significat una inversió total d’11 MEUR

J

a han comencat les obres de renovació de dos nous carrers al Nucli Antic de Vila-seca, el carrer dels Ferrers i el carrer Verge de la Pineda, incloses en l’última fase del Sector C. Les obres comportaran la renovació integral i la millora de tots els serveis públics de la xarxa viària (clavegueram, pluvials, aigua potable, ampliació de les xarxes de gas i telèfon i soterrament de les línies aèries d’electricitat i telefonia). També es pavimentarà la voravia amb peces de granit flamejat d’una mateixa amplada de 15 cm i de

Imatge del carrer de Sant Antoni de Vila-seca./Cedida

diferents longituds i tonalitats, seguint la mateixa morfologia dels trams ja renovats.

Des del mes de juliol, s’està executant l’última fase de les obres amb un cost d’adjudicació d’1,7 milions d’euros. Darrerament, s’ha estat treballant al carrer de Santa Bàrbara i el carrer de Sant Antoni. El Programa de Renovació integral dels carrers del nucli antic, iniciat l’any 2005, finalitzarà aquest any i significarà la renovació d’una vintena de carrers amb una superfície de 25.000 m2, una longitud de 3,5 quilòmetres de carrers i un pressupost total superior als 11 milions d’euros.

L’Ajuntament de Torredembarra manté la mesura adoptada de facilitar que els contribuents puguin pagar l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) de naturalesa urbana de manera fraccionada amb un total de tres terminis per poder complir amb el deure tributari en aquests moments de greu crisi econòmica.

D’acord amb aquesta mesura adoptada de fraccionament, els rebuts de l’IBI que estiguin domiciliats en una entitat financera es carregaran al compte corrent en tres terminis: primer pagament, el 14 de juny de 2012; segon pagament, el 13 d’agost de 2012 i tercer pagament, l’11 d’octubre de 2012 (en aquest cas, la data límit de pagament dels rebuts retornats és el dia 27 d’octubre de 2012).

El rebuts no domiciliats s’hauran de pagar íntegrament en el període del 30 de juny al 31 d’agost de 2012.

Tant si es vol domiciliar el rebut per accedir al pagament fraccionat en tres terminis com si tenint-lo domiciliat es vol pagar en un únic rebut (en aquest cas es carregarà el 13 d’agost), hi ha temps fins al 14 de maig de 2012 per dirigirse a l’oficina de BASE -Gestió d’Ingressos-i sol·licitar-ho.

Canvi de carteres per impulsar la implantació d’un CAR L’alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, ha decretat un canvi de competències entre dues regidores de l’equip de govern. Després de vuit mesos de la delegació de competències als regidors que integren l’equip de govern, la primera tinent d’alcalde, Francisca Felguera, assumeix Esports i deixa Sanitat, mentre que la regidora Elia Rodríguez assumeix Sanitat i deixa Esports. El canvi es fa amb l’objectiu d’impulsar l’assoliment d’un CAR (Centre d’Alta Resolució) per a Torredembarra, considerant Elia Rodríguez, per la seva experiència professional en el món de la Sanitat, la persona més indicada de l’equip de govern per coordinar aquest projecte.

Interior | 23

| 8 de febrer de 2012

I N TE RIOR

OPINIÓ

VIMBODÍ-POBLET

Comença la primera fase de construcció del viaducte del Milans Té un pressupost d’execució d’1,5 MEUR

J

a s’han col·locat les sis bigues gegantines que donen forma a aquesta infrastructura: dues de 43 metres de llargada i 175 tones de pes cadascuna, i quatre de 37 metres de llargada i 150 tones de pes cadascuna.

El nou viaducte sobre el riu Milans, a la carretera TV-7002 entre Vimbodí i el monestir de Poblet unirà els dos nuclis del municipi de Vimbodí i Poblet i serà a més, l’accés més directe al monestir des del sud de les comarques de Lleida. El nou pont millorarà la seguretat viària en el tram més proper a la vila, atès que elimina el revolt pronunciat del traçat actual.

El viaducte del Milans té una longitud total de 117 metres i tindrà dos carrils i un carril bici de 2,50 metres.

La primera fase del projecte, pressupostat en 1.520.735 euros, inclou la construcció d’una rotonda a l’encreuament de la TV-7004a amb la TV-7002, una cruïlla que facilitarà els accessos, tant a la carretera de Poblet com al nucli de Vimbodí i a la carretera que du a Vallclara i Vilanova de Prades. Aquesta rotonda tindrà un diàmetre de 31 metres, amb un anell transita-

Imatge dels treballs de col·locació de les bigues al viaducte de Milans./Cedida

ble de 8 metres de calçada anular i un voral de 0,25 metres a la part interior. La construcció d’aquesta rotonda ha suposat l’enderroc de les restes de l’antiga fàbrica Davsa.

Carril bici a tot el recorregut El nou traçat de la carretera planteja una ampliació de la secció transversal actual dels 5 metres existents a 7 metres de calçada (3,5 metres per carril) amb vorals de 0,25 metres a ambdós costats. A més, s’ha projectat un carril per a bicicle-

tes de 2,50 metres al marge esquerre en direcció Poblet, amb una mitjana d’un metre que separa aquest carril de la calçada per on circulen els cotxes.

Les obres de millora de la carretera entre Vimbodí i el monestir de Poblet es complementaran amb la corresponent senyalització horitzontal i vertical i les mesures correctores sobre els talussos de terraplens i de desmunts. D’altra banda, es reposaran tots els serveis afectats, corresponents a electrificació, telefonia, gas i clavegueram.

POBLA DE MAFUMET

Entra en funcionament l’Antena del Coneixement de la URV El municipi ja té en marxa aquesta eina de difusió de la cultura El Casal Cultural de La Pobla de Mafumet va acollir divendres passat l’acte inaugural de l’Antena del Coneixement del Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili a La Pobla de Mafumet, davant prop de 300 pobletans i pobletanes, així com representants del teixit industrial i empresarial de l’entorn del municipi.

La presidenta del Parlament, Núria de Gispert va ser l’encarregada d’inaugurar aquest projecte i va destacar que “per quart any consecutiu les universitats catalanes han rebut el suport econòmic de la Unió Europea”, la qual cosa demostra el seu elevat nivell acadèmic i investigador, que les situa “al capdavant de les universitats de l’Estat”.

D’altra banda, la presidenta del Parlament es va referir a la im-

Joan Aragonés Mossèn

Profetes de calamitats Queixar-se no és infreqüent. I tampoc no és nou. Al contrari, és molt fàcil convertir-se en “pofeta de calamitats”, com els anomenava Joan XXIII. Però el profeta de calamitats difícilment pot ser un proclamador de la Bona Nova, un anunci de l’Evangeli. La sogra de Pere, que és guarida per Jesús de la febre, és el signe de la missió de Jesús que vol guarir tot l’home. Perquè, malgrat que és tan freqüent i tan antic, això de ser profetes de calamitats, es tracta d’una malaltia de la qual cal guarir-nos. La guarició de febres i de malalties de què parla sant Marc, en una cultura que porta 70 anys d’antibiòtics, cal entendre-la com la curació de les febres i de les malalties de l’esperit.

Afirmar que les descripcions sistemàticament pessimistes són malaltisses no significa que siguem tan ingenus fins al punt de ser inconscients dels perills reals que tenim. En la nostra societat existeixen perills greus, com són el de la guerra total, o el de l’atonia dels esperits per la justícia, o el de la fragilitat dels joves davant de la droga, o el de l’hedonisme que cerca només la comoditat, etc. Exceptuant, però, el de la guerra total, que certament és nou, la resta són antics, molt antics. El món sempre ha sigut insolidari, sempre ha estat sota el domini dels instints, sempre l’home ha sigut un llop per a un altre home.

D’altra banda, també és veritat que al nostre temps es manifesten signes d’un progrés moral, a més del progrés tècnic: hi ha una consciència de la llibertat i del dret, que són fills poc reconeguts de l’Evangeli, hi ha una mala consciència davant de la injustícia, hi ha preocupació per alleugerir els sofriments dels malalts, etc.

La mania de predicar desastres no té la font en l’Evangeli, sinó en les “febres” que ens fan posar l’atenció en els aspectes negatius de la societat, que infla el globus, és a dir, que els fa més grossos perquè oblida o no vol veure els aspectes positius.

Sembla talment que les bones notícies no són notícia per als nostres mitjans de comunicació social. És que les “bones notícies” no fan vendre. Potser hi ha una altra raó més o menys inconscient: en presentar un món que fa fàstic, justifiquem les nostres mancances. Si més no, ens creiem un de tants i fins i tot millors que els altres.

L’actitud de Jesús no era la de queixar-se perquè el món estigués malament. En mig d’una societat que objectivament era un desastre, molt pitjor que la nostra, Jesús, en lloc de convertir-se en profeta de calamitats, adoptà l’actitud de guarir i, per això mateix, arrossegava les multituds. La gent senzilla no el seguia per les seves amenaces, sinó perquè anunciava una “bona nova”. Podríem seguir nosaltres el seu exemple. Dèiem que els mals del món són molts i molt antics. Però, com diuen els xinesos, és millor encendre un llumí que maleir les tenebres. Jesús encenia llumins, i fin i tot grans llums, però sobretot encenia els cors.

ALBINYANA

Dol a Albinyana per la sobtada mort del regidor Pedro Melero (CiU)

Un moment de la presentació de l’Antena del Coneixement a càrrec de Núria de Gispert.

portància de les iniciatives com l’Antena del Coneixement, ja que permeten la divulgació de

coneixements i cultura, un fet fonamental per al progrés social de qualsevol país.

El municipi d’Albinyana viu amb consternació la inesperada mort del regidor de CiU Pedro Melero Esteve, que ha traspassat a l’edat de 50 anys a causa d’un infart. Melero, casat i amb dos fills, formava part de l’equip de govern encapçalat per Joaquim Nin (alcalde d’Albinyana i actualment delegat del Govern de la Generalitat) i havia estat, entre d’altres, membre del Consell

Escolar del Col·legi del Sagrat Cor del Vendrell i tresorer de la junta directiva del Consell Esportiu del Baix Penedès.

24 | Opinió

8 de febrer de 2012 |

OP INIÓ C AR LOS PÉR EZ DE R OZAS

Poden, fins i tot, amb un gat negre

Oscar Molero Escriptor

¿Sólo tres “E”?

-Rubalcaba: “Mis tres retos empiezan por “e”: empleo, Europa y equidad”.

-Un español al azar: “Mis ilusiones para nuestro país, al igual que Rubalcaba, empiezan también por “e”, estabilidad económica, esfuerzo empresarial, ejemplos extranjeros, efecto estímulo, espíritu emprendedor, eficacia, efervescencia, ética, efectividad, exigencia, educación, empeño, entrega, entusiasmo, entendimiento, estrategia, emergencia, elegancia, evolución, equilibrio, equipamientos esenciales, equiparación… todo esto empieza por…encarcelar a estafadores/ embaucadores, eliminar escándalos, espectáculos, ejércitos embalsamados, especulaciones extraordinarias, esclavos, escoltas, estadísticas, excesos, explotaciones, erradicar escondites, eres, escoria, escopetas, espabilados, espejismos, enormes embrollos, excusas, exageraciones, estructuras estridentes, extravagancia, emperadores estatua, egoísmo, especialistas en esquivos y estampidas y exigir explicaciones, escarmientos, escobas, extradiciones, experiencia, entrega y enfoque a los evidentes y elocuentes políticos para poder encontrar entre tanta “e” la extirpada esperanza.

IMATGE DE LA SETMANA

Aquest any, el Barça de Guardiola ha de superar més dificultats que les temporades anteriors. Com deia Pep recentment, l’esforç que fem cada tres dies és titànic i és molt d’agrair el comportament generós dels jugadors. Allò que més costa té doble valor. Dissabte passat, els blaugrana van acabar guanyant amb justícia –de just que va ser el resultat, 2 a 1–, i ho van fer davant d’un “gat negre”. Perquè, per si faltava alguna cosa en aquests dies d’emoció, va aparèixer un gat creuant el Camp Nou. Va córrer la banda com si fos un extrem nat, dels que van enganxats a la calç que delimita el terreny de joc.

I el gat havia de ser negre!

Ja se sap que quan són negres i se’t creuen, els supersticiosos diuen que alguna cosa pot acabar malament. Però amb aquest Barça no poden ni els gats negres.

A més, la teoria que sempre és negatiu que se t’aparegui per sorpresa un gat negre no està del tot demostrada. En alguns

llocs de la terra es considera el gat negre com un animal sagrat, i en altres, es creu que quan apareix davant teu per sorpresa és que tindràs un futur molt pròsper.

Crec que això és el que va passar l’altre dia en el partit contra la Reial Societat.

Sens dubte, el gat negre no va dur la mala sort a Sergio Busquets. Quan va caure lesionat tots vam tenir la sensació que era una cosa greu. Doncs no. Va ser aparatós, però lleu.

Entre els titulars, Pep va posar molts dels seus joves: Dos Santos, Thiago, Conca, Tello, etc., i per a ells, el gat negre no va significar el mal. Va representar, sens dubte, un futur de prosperitat. Al final, pensant-ho bé, crec que el gat negre va ser una benedicció: per a l’equip que va guanyar, per a Sergio i per als joves que van omplir l’onze titular.

Que torni a creuar-se aquesta nit! El necessitarem per superar el València i arribar a la final de Copa.

RAFA G O N ZÁLEZ P IL OTA I C ARN D’OLLA

El “Tinàstic”

REMEIS CONTRA EL FRED. La cafeteria Oh Doughnuts & Coffe, situada al carrer Sant Agustí, 5 de Tarragona, ha pres mesures contra les baixes temperatures. Els seus clients disposen d’aquestes pràctiques mantes per tal de fer més confortable el seu temps a la terrassa del local.

Això s’enfonsa. Però, a diferència del capità del creuer italià, D’Alessandro continua ferm. No és un perdedor malgrat que la trista derrota a Valladolid pot fer perdre la fe a la majoria. Té 62 anys i és un treballador incansable. Quan va arribar a Tarragona sabia que es posaria al comandament del Titànic. Era ben conscient que el timó cremava i, tot i això, va acceptar la gorra de comandant. Si ell no salva això no ho farà ningú. El 4 a 0 a Pucela va ser un torpede a la línia moral de flotació de l’equip.

Ara les esperances se centren en els propers partits on bucs de la mateixa mida es veuran cara a cara per comprovar qui s’enfonsa a l’oceà infinit de la Segona B. Els números són els únics que encara confien que el Nàstic es quedi a la Lliga de les estrelles i no acabi estampant-se al pou. Coquetejar per tercera temporada consecutiva amb el descens és massa degradant. Desgasta l’afició, el club, els mitjans de comunicació i tots aquells que estimen uns colors que, ara per ara, estan tan devaluats com el pallasso destenyit de Micolor. Ja estem equipats amb les armilles salvavides i amb els bots a punt. De moment, però, no ens llancem a l’aigua. Potser algú vindrà al rescat.

Vols posar un anunci?

616728550 · 977259911 publicitat@noticiestgn.cat

Opinió

| 8 de febrer de 2012

E L C A F È N ATÀLI A RO D RÍG UEZ

| 25

OPINIÓ

Tot esperant Juan Negrín

A

quest és un article d’opinió, i l’opinió la carrega el diable. Aquest cap de setmana hem viscut el Congrés del PSOE a Sevilla. Curiosa la geografia i gens improvisada. Andalusia és el darrer reducte d’un socialisme que altres territoris han vist diluir la seva presència política, que no social, com es dilueix el sucre en l’aigua. La dissolució total. Un reducte que sembla tenir els dies comptats i encara més després del triomf del rubalcabisme.

Els articles dels corresponsals deixen entreveure el mal rotllo que han viscut els “compañeros y compañeras” durant tres dies que els han canviat el món. Sembla que a l’hotel on s’allotjaven els cobraven una barbaritat per un entrepà i un cafè i, això, els delegats i delegades ho portaven amb molt mal humor. Els partidaris de Rubalcaba i de Carme/Carmen afilaven navalles toledanes portades expressament pel mateix José Bono per a l’ocasió. Segons els experts, eren les ànimes del socialisme que de nou jugaven a extirpar l’altre... sempre la mateixa por a l’altre. Eren Indalecio Prieto-Rubalcaba contra Carmen/Carme Largo Caballero. El socialisme bascocastellà i ugetista contra l’ànima lliure i revolucionària.

Llàstima que el socialisme oblidi un tercer nom que segurament és qui més falta fa en aquests moments. Parlem del metge canari Juan Negrín. Juan Negrín López (Las Palmas de Gran Canaria, 3 de febrer de 1892 - París, 12 de novembre de 1956) va ser un metge fisiòleg i polític espanyol. President del Govern de la II República entre 1937 i 1945, ja a l’exili.

El cas de Negrín és un cas atípic en la política espanyola, a la qual es va incorporar tardanament després de llaurar-se una carrera d’investigador com a metge i professor de fisiologia i dirigir una clínica privada a Madrid. Havia estudiat a Leibniz i va intentar investigar a Harvard sol·licitant una ajuda al govern espanyol, que l’hi va denegar. En tornar a Madrid s’instal·la a la Residència d’Estudiantes i allí finança les carreres de personatges com Grande Covian i Severo Ochoa. Es va afiliar al PSOE l’any 1929, abandonant les seves activitats investigadores. Era científic i parlava diversos idiomes, cosa inhabitual per als polítics espanyols d’aleshores i d’ara.

President del govern de la República des de 1937 fins a 1939, sota la presidència d’Azaña, Juan Negrín, va ser un dels personatges més controvertits de la Guerra Civil Espanyola. Segons l’historiador Stanley G. Payne, després de la fi de la guerra no hi havia personatge més odiat. El bàndol franquista el considerava un “roig traïdor”, mentre que dins del camp republicà, una part dels seus coreligionaris li retreien la prolongació inútil de la guerra, les atrocitats de les txeques i la seva subordinació

als plans de la Unió Soviètica. Ell, que també era Ministre d’Hisenda, va ser qui va decidir el famós trasllat de les reserves d’or del Banc d’Espanya a Moscou. El PSOE, controlat per Indalecio Prieto, va decidir la seva expulsió del partit el 1946, acusantlo de subordinació al Partit Comunista d’Espanya i la Unió Soviètica.

La figura de Juan Negrín ha estat reivindicada en els últims temps per estudis com els de Santiago Álvarez, Manuel Tuñón de Lara, Ángel Viñas o Enrique Moradiellos, on l’enalteixen com un dels millors i més ben preparats estadistes en l’Espanya del segle XX. Ja he dit que es tracta d’un article d’opinió i, per tant, l’error és gairebé imprescindible. Però no és sobrer recordar que el PSOE va trigar 63 anys a tornar-li el carnet socialista a títol pòstum. L’exvicepresident del PSOE i autèntic guanyador del darrer congrés i de tots els congressos, Alfonso Guerra, va definir aquest retorn del carnet com “un acte de reparació d’una injustícia”.

Transcripció de l’acte de resolució del PSOE perquè vegin que no m’ho invento:

“...la investigación historiográfica más moderna (Santos Juliá, Ángel Viñas, Enrique Moradiellos, Ricardo Miralles) ha puesto de relieve que la mayor parte de las acusaciones dirigidas contra Juan Negrín y sus colaboradores cercanos en el gobierno y en el PSOE, carecen de todo fundamento (en particular su presunta sumisión a Moscú o el cese, a instancias soviéticas, de Indalecio Prieto del Ministerio de Defensa Nacional) y que el apoyo de Negrín en el partido comunista y en la URSS para organizar una política de resistencia, tras la caída de Barcelona, estuvo orientada a garantizar la salida del mayor número posible de republicanos al tiempo que se preparaban las estructuras para su apoyo en el exilio...”

RESOLUCIÓN DEL 37 CONGRESO FEDERAL PSOE Madrid, 4,5 y 6 de Julio de 2008, PREAMBULO

Amb aquella contundència tan alfonsina, l’autèntic Maquiavel dels nostres dies, l’home que és capaç de capgirar decisions in extremis, Alfonso Guerra, va afirmar que “el PSOE s’havia equivocat amb Juan Negrín”. I sembla que ho continuen fent.

26 | Economia

8 de febrer de 2012 |

ECONOMIA

OP INIÓ

Xavier Quintana Regidor de CiU a l’Ajuntament de Tarragona

Connectem-nos amb Europa amb el tercer fil, ja Abans d’exposar la meva opinió sobre el tercer fil, deixeu-me fer un petit recorregut històric per la història dels problemes de la connectivitat del ferrocarril de l’Estat espanyol amb Europa.

A mitjan segle XIX –en ple regnat de la Reina Isabel II– el govern espanyol va encarregar a una comissió d’enginyers que realitzessin l’elaboració d’un Decret sobre el ferrocarril. Els enginyers militars Subarcase i Santa Cruz, experts en obra civil, tenien pocs coneixements sobre el ferrocarril. Van decidir que, com l’orografia d’Espanya era més complicada que la de França on s’havia implantat l’ample de 1,435 m (UIC) o ample internacional, l’ample de via a Espanya havia de ser superior, per tal que les màquines, que havien de prestar una major potència, poguessin operar sense problemes. Es va adoptar l’ample de via de “seis pies castellanos”, 1,689 m, o ample de via convencional.

L’AVE va adoptar l’ample de via internacional i garanteix la connectivitat del ferrocarril de passatgers amb la majoria de països europeus. Ara bé, què passa amb les mercaderies?

En aquest món globalitzat necessitem tenir la màxima connexió amb Europa. A Tarragona tenim un Port amb un gran nombre de tràfics fixos, com poden ser els hidrocarburs, ja que recordem que el complex petroquímic més important del sud d’Europa es troba a Tarragona. Ja fa anys que s’estan ampliant les instal·lacions portuàries per poder oferir tràfics menys captius, que aportin un major valor afegit al productes. Fa poc més d’un any es va posar en marxa una gran terminal per contenidors i fa pocs mesos s’ha iniciat l’activitat en una terminal de mercaderia general. Aquestes grans inversions les han fetes empreses multinacionals, que confien en el Port de Tarragona. Hi confien a curt termini i a llarg termini. Però no podem oblidar que els empresaris fan inversions per guanyar diners i obtenir rendibilitat com més aviat millor.

Des del Port ja fa anys que es té clar el problema: la impossibilitat d’exportar mercaderies a Europa amb uns preus competitius. Això vol dir que per captar nous clients i noves línies de mercaderies i nous tràfics, hem de ser capaços de millorar les nostres infraestructures ferroviàries. Això vol dir que necessitem que un tren que surti del Port de Tarragona pugui arribar a qualsevol país d’Europa sense perdre temps i sense tenir que fer costosos intercanvis de mercaderies entre mitjans de transports diferents.

La proposta que fa l’actual president de l’Autoritat Portuària consisteix en la possibilitat de col·locar un tercer carril a la via ja existent de manera que així s’igualin les amplades de vies espanyola i francesa. Aquest invent que ja s’ha realitzat amb èxit, se’l denomina via mixta i permet velocitats superiors a 200 km/h. Aquest tipus de via ja existeix actualment a Catalunya, entre la Zona Franca de Barcelona i la frontera francesa. Evidentment les mercaderies del Port de Barcelona ja tenen aquesta connectivitat.

Realitzar aquesta inversió i connectar Tarragona amb Europa té un cost aproximat de 170 M euros, el temps d’implantació pot ser de tres anys. És a dir, a finals del 2015, ja estaríem connectats. A aquesta solució se li diu provisional.

L’altra possibilitat, que seria la definitiva, és la gran infraestructura ferroviària que connectarà tot l’eix mediterrani amb Europa o el que és el mateix: el famós corredor mediterrani. Un corredor que encara no té decidit el traçat definitiu i que sent molt, però que molt, positius, no tindríem abans de 18 anys.

Parlem del 2030, segons les previsions de la Unió Europea.

En el món en què ens movem un any és una eternitat. No tenim elecció. Hem d’apostar per la connexió de via mixta. Hem d’apostar pel tercer fil.

Els tarragonins i tarragonines hem d’aprendre a conviure amb els dos grans pilars de l’economia de la ciutat. El turisme i la indústria no són incompatibles. Hem de ser realistes i defensar el futur de Tarragona ara mateix. No podem esperar al 2030. No podem perdre oportunitats. No podem veure com passa el tren del futur i no s’atura a Tarragona.

INFRAESTRUCTURES

Ferrmed també dóna suport al Port de Tarragona en el projecte del tercer fil

Imatge de l’actual estat de la façana marítima de Tarragona. Segons els càlculs del Port, l’alliberament definitiu de les vies en aquest punt no serà una realitat fins al 2030, motiu pel qual cal apostar per mesures provisionals que garanteixin la connexió del territori amb l’ample de via europeu a curt termini.

E

l president del Port de Tarragona, Josep Andreu, continua buscant aliats per tal d’impulsar la connexió del territori amb l’ample de via internacional a través del projecte provisional del tercer fil. La setmana passada va reunir-se a Tarragona amb els representants de l’associació empresarial Ferrmed, institució que actua com a ‘lobby’ per tal que les administracions estatal i europea fixin un calendari per la consecució del corredor ferroviari del Mediterrani.

A la sortida de la reunió, el secretari general de Ferrmed, Joan Amorós, va defensar la rendibilitat del projecte del tercer fil i la seva provisionalitat mentre no es posin en marxa les obres del Corredor Mediterrani que, segons el mateix Joan Amorós, estan previstes a llarg termini i que, per tant, Tarragona no pot esperar. “El tercer fil no són di-

Ferrmed assegura que “la inversió pel tercer fil no són diners perduts, sinó que és una aposta de futur” ners llençats, són de futur” va destacar.

Segons l’estudi del Port de Tarragona, el cost del projecte del tercer fil, que uniria Tarragona amb Castellbisbal, és de 180 milions d’euros, uns 130 dels quals ja serien una inversió del traçat definitiu del futur Corredor Mediterrani. Per tant, la línia provisional seria la que uneix Tarragona i Sant Vicenç de Calders, el cost de la qual està al voltant d’uns 50 milions d’euros (finançables a través de capital privat).

El president del Port de Tarragona va manifestar que defensa la façana marítima de Tarragona perquè la ciutat s’apropi al mar, i que dóna suport al

fet que la solució definitiva del Corredor Mediterrani sigui traçar una via entre Reus i Roda de Barà. Tanmateix, va reafirmar que Tarragona i el territori necessiten una solució provisional immediata, ja que, a causa de la conjuntura econòmica actual, tant la façana marítima com el traçat definitiu del Corredor Mediterrani “són projectes a llarg termini”.

Tant Ferrmed com el Port de Tarragona coincideixen en la necessitat del projecte del tercer fil que uneixi el Port de Tarragona amb l’ample europeu, ja que l’accés als mercats internacionals és indispensable per la competitivitat i la reactivació econòmica de Tarragona, la indústria i les empreses del territori.

En els darrers dies empreses com BASF s’han posicionat obertament a favor de la connexió provisional del Port amb l’ample de via internacional com a mesura per a garantir la competitivitat del territori.

Economia | 27

| 8 de febrer de 2012

E C ONOMIA

Ò L I V E R M Á R QUEZ

CR ÒNICA

Josep Andreu estira d’hemeroteca

S

’està escalfant, i molt, el debat obert al voltant del projecte del tercer fil entre el president del Port de Tarragona, Josep Andreu, i el congressista del PP per Tarragona, Alejandro Fernández.

Si dilluns el polític popular posava en dubte “el tarragonisme” d’Andreu en considerar que aquest vol condemnar el futur turístic de la ciutat, el president del Port responia aquest dimarts enviant un torpede directe a la línia de flotació del jove aspirant a l’alcaldia de Tarragona. I ho va fer, conscientment, atacant allà on més mal es pot fer a un polític amb aspiracions: a la seva credibilitat. Andreu, en una nova trobada amb els mitjans de comunicació (la segona en pocs dies), va estirar de l’hemeroteca personal d’Alejandro Fernández (en concert del seu bloc www.alejandropopular.com) per argumentar que el posicionament del popular respon més a estratègies polítiques que no pas a un interès real per solucionar amb urgència les mancances logístiques de Tarragona i de la seva àrea d’influència.

Una presentació en diapositives power-point va servir Josep Andreu, una vegada més, per intentar explicar als periodistes les bondats del projecte provisional del tercer fil. Calculadament, va recollir la petició de Fernández i, en el tram final, es va treure “el barret del president del Port”, es va posar el de “tarragoní” i va treure’s de la màniga una darrera diapositiva on deia textualment: Josep Andreu i Figueras (Tarragona, 1964).

M’identifico totalment amb els raonaments d’un altre tarragoní: “habrá que elegir entre el talante de Ballesteros o las verdades del PP de Tarragona, que hace tiempo que lleva denunciando lo que hoy ya es una realidad: que no se puede engañar a la gente con la fachada marítima ni con el tren, que no hay ni un duro, y reconocer las consas es imprescindible. Que en tiempos de bonanza el

talante está muy bien, pero que las crisis quien las sabe gestionar es el PP...”

Alejandro Fernández (17/06/2010) Blog. www.alejandropopular.com Després de rebatre un a un els arguments que Alejandro Fernández fa públics aquests dies per posicionar-se en contra del tercer fil (no cal tornar-los a repetir perquè la gent ja n’està prou d’informada), Andreu va apuntar diverses novetats al debat.

Primer, va instar Fernández a anar a Madrid juntament

amb l’alcalde Tarragona i tornar amb un calendari sota el braç que garanteixi l’execució de la via de mercaderies Roda de Barà-Constantí en el termini màxim de 5 anys. “Si això passa”, va dir Andreu, “l’endemà el Port retirarà el seu projecte del tercer fil i no se’n parlarà mai més”.

En segon terme, Andreu va deixar caure que hi ha empreses que estan disposades a finançar la totalitat del projecte provisional del tercer fil (uns 180 MEUR), perquè la connexió del territori amb la frontera francesa estigui operativa en el termina màxim de tres anys.

MERCAT LABORAL

Pimec exigeix celeritat en la tramitació de les reformes laboral i financera L’atur registrat el gener de 2012 ha augmentat de 177.470 persones al conjunt d’Espanya, un 4,01% respecte al desembre, per situar-se en la xifra de 4.599.829 aturats. En termes interanuals, l’atur ha augmentat de 368.826 persones, el que significa un increment del 8,72%. A Catalunya, el nombre de persones aturades ha augmentat en 18.966 amb relació al desembre (+3,09%), la qual cosa situa el total d’aturats inscrits als registres dels Serveis Públics d’Ocupació en 633.210 persones, una xifra un 7,39% més gran que fa un any. En termes interanuals, l’atur augmenta a totes les demarcacions catalanes, essent la de Lleida la que registra l’increment més gran (8,77%), seguida de Tarragona (8,72%), Barcelona (7,31%)

i Girona (5,74%). A Barcelona, l’atur augmenta de 31.898 persones, resultat de l’augment en els serveis (28.426 persones), en la construcció (3.404 persones), en l’agricultura (648 persones) i en el capítol dels sense ocupació anterior (291) i d’una reducció a la indústria (-871). A la demarcació de Girona, el nombre de persones aturades augmenta de 3.293 persones amb relació a un any enrere, com a conseqüència dels increments al sector serveis, als sense ocupació anterior, a l’agricultura i a la construcció (2.993, 331, 183 i 24 persones, respectivament), ja que a la indústria disminueix (-238 persones). Pel que fa a la demarcació de Lleida, l’atur augmenta en 2.550 persones, conseqüència dels increments registrats

als serveis (2.441 persones) i a l’agricultura (441 persones), mentre que a la indústria, a la construcció i als sense ocupació anterior es redueix (-37, -149 i -146 persones aturades menys que fa un any, respectivament).

Finalment, a la demarcació de Tarragona, el nombre d’aturats s’ha incrementat de 5.846 persones amb augments a tots els sectors, llevat de la construcció.

Als serveis augmenta de 5.184 persones, als sense ocupació anterior de 377 persones, a l’agricultura de 308 persones, a la indústria de 49 persones i a la construcció es redueix de 72 persones.

PIMEC Tarragona valora de forma negativa l’augment de l’atur, la qual cosa, combinada amb la disminució d’afiliats a

la Seguretat Social, indica que el mercat de treball es continua deteriorant. Per capgirar aquesta situació “cal fer, amb celeritat, les reformes pendents per generar un canvi en les expectatives laborals, tot tenint en compte que les mesures per reduir el dèficit, per elles soles,

no ens trauran d’aquesta situació. Així, cal concloure la reforma del sistema financer amb l’objectiu que el crèdit torni al sistema productiu i, també, tancar la reforma laboral, doncs allargant-se en el temps pot estar posposant decisions de contractació”.

28 | Empresa

8 de febrer de 2012 |

E MP RE SA

PATRONALS

Els empresaris reclamen mesures per evitar la tempesta de l’atur La patronal CECOT posa de relleu que empresaris, emprenedors i autònoms augmenten exponencialment la seva presència a les llistes d’aturats

E

ls treballadors ja no són els únics que, dia a dia engreixen les xifres de l’atur. La patronal CECOT va presentar a finals de l’any passat un estudi en què posava de relleu l’augment exponencial dels treballadors per compte propi (empresaris, emprenedors i, especialment, autònoms) que en els darrers anys han augmentat paral·lelament a les xifres globals de desocupats. La patronal proposa que s’estableixin eines de prevenció d’aquest tipus de casos, mentre alerta que les actuals directrius de l’estat del benestar no disposen de recursos suficients per fer front a aquesta situació. Per la patronal, la preservació de l’activitat d’aquest sector productiu és igual a la preservació dels llocs de treball dels seus empleats.

Empresaris i autònoms, una de les cares visibles de l’atur, cada cop tenen més difícil la tasca de fer front a la tempesta de la desacceleració econòmica.

Perfil: Els nous aturats Persones amb un estatus social, econòmic i cultural mitjà-alt o alt i, en molts casos, treballador per compte propi. Aquest és un dels nous perfils cada vegada és més habitual a les llistes de l’atur, segons es recull a les conclusions de l’estudi presentat per CECOT a finals del 2011, que conclou que el tancament d’empreses que es registra al conjunt del territori no fa més que configurar tota una nova cara dels aturats.

Les dades reflecteixen que la desacceleració econòmica afecta totes les classes socials. Cal destacar el descens de la riquesa financera de les famílies, és a dir, la diferència entre actius financers i els préstecs concedits. A més a més, hi ha un descens marcat de la despesa familiar en els dos extrems de la piràmide social.

En aquest àmbit, quins perfils són els que tenen més paperetes per sortir de l’atur? Tot i que no és una ciència exacta i que depèn molt de cada cas, les xifres assenyalen que el fet de tenir estudis és una de les mesures de seguretat per no patir mesures de vulnerabilitat, el que vol dir que els títols segueixen essent un valor segur a l’hora de construir el perfil professional. La crisi ha provocat l’augment de joves que marxen a treballar a l’estranger i la consolidació dels “vells estudiants”, que tenen més de trenta anys i dediquen el seu temps a estudiar a temps complet.

La crisi econòmica afecta cada vegada més tots els sectors de la població i els representats dels diferents estaments socials. Els darrers a afegir-se a les cada vegades més llargues files de l’atur són els empresaris i emprenedors, que cada cop es troben amb més dificultats per mantenir la seva activitat.

Un estudi presentat per la patronal CECOT a finals de 2011 mostra com els efectes de la desacceleració econòmica es traslladen als propietaris d’empreses, ja que en els darrers dos anys hi ha hagut un important descens dels afiliats a la Seguretat Social per compte propi. En total, les dades aportades d’aquest estudi concreten que l’atur entre els empleadors i els empresaris sense assalariats ha augmentat de manera força notable. Les dades exposades per la patronal parlen de creixements del 256% en els darrers cinc anys, un augment clarament superior al del global de treballadors (190%). En aquest global de treballadors per compte propi que han hagut d’abandonar la seva activitat empresarial destaca un sector que és el que pateix més cruament els efectes de la crisi, com són els empresaris sense treballadors, és a dir, autònoms. Òvbiament, la xifra absoluta de

L’estudi demostra que l’atur entre els que treballen per compte propi ha crescut un 256% en els darrers cinc anys, el que demostra que cal implantar mesures per afavorir la supervivència de les empreses persones assalariades que s’han quedat sense feina és clarament superior, però sí que cal destacar l’augment percentual d’aquest sector de la població activa que, ara per ara, també ha d’afrontar el repte de replantejar-se el seu perfil professional per cercar un lloc de feina.

Una de les claus per buscar solucions a aquest fet és, segons l’estudi presentat per CECOT, analitzar amb molta cura les causes que han portat a petits i mitjans empresaris a tancar el seu negoci per trobar noves mesures per fer front a la situació i posar en funcionament eines de pervenció adequades per poder afrontar els moments econòmics complicats amb més garanties, ja que l’estructura de l’actual estat del benestar no disposa de recursos específics per fer front a una realitat que inclou la sortida massiva d’empresaris del mercat actiu.

Una de les conclusions que es desprèn d’aquest estudi és que el temps de crisi és també símptoma de noves oportunitats i horitzons, que han de servir per desenvolupar eines de prevenció que evitin el tancament d’empreses, ja que si es mantenen les petites i mitjanes empreses es preserva també el lloc de treball dels seus empleats. Cal actuar amb rapidesa. L’estudi també proposa que s’implementin mesures que, en cas de fallida, incloguin programes de suport i prevenció dels aturats tant per a socis com per a administradors, que permetin que ben aviat trobin una nova sortida empresarial.

“Crisis i figures del segle XX”, el nou cicle del caixaforum

Guia d’oci i serveis

APUNTS

DEl 8 AL 14 DE febrer

Ciència

Innovació Biobateries de celulosa

Sony crea una bateria alimentada per la glucosa provinent del paper

De l’Àrtic a Europa

Un grup de científics estableix una relació entre els hiverns fred a Europa central i el desgel de l’Àrtic

Gastronomia La Cuineta

El restaurant de Tarragona acull el sopar i l’assemblea dels Gourmets de Tarragona.

Cultura

Concert homenatge a la Terra i als elements A

quest cap de setmana l’Orquestra Camera Musicae presenta el programa La música i la terra amb la col·laboració de dos destacats músics catalans de renom, el director Manel Valdivieso i el compositor i pianista Albert Guinovart, que estrenarà l’obra ‘Els quatre elments’. Els elements i el planeta Terra són la inspiració d’aquesta producció que inclou, a més, les obres ‘Aubades’ i ‘La Creation du monde’ dels compositors francesos Poulenc i Malhaud. El concert tindrà lloc aquest dissabte dia 11 de febrer a les 21 hores a l’Auditori de l’Escola de Música Pau Casals del Vendrell. El dia següent, el diumenge dia 12, la mateixa peça es presentarà al Teatre Auditori de Salou, a partir de les vuit de la tarda.

notíciestgn Cada setmana al Tarragonès i al Baix Penedès

I ara també a

www.noticiestgn.cat

30 |

| 8 de febrer de 2012

INNOVACIÓ En busca de la biobateria alimentada amb paper

S

ony Corp segueix a la recerca de la biobateria definitiva. Ja es va presentar fa temps una bateria que es carregava gràcies a la glucosa d’un suc. Ara la cosa va més enllà i podrien haver trobat una bateria amb què aprofitar els trossos de paper que ens sobren. Es tracta de la biobateria alimentada amb paper.

L’empresa japonesa va presentar a la fira Eco Products 2011 a Tòquio la primera bateria alimentada amb paper. Anteriorment ja havien presentat una bateria alimentada per glucosa, ja que aquesta font d’energia proporcionada per les plantes té una densitat energètica molt alta. Aquest cop és l’enzim de la cel·lulosa l’encarregat de fer funcionar la bateria. La cel·lulosa es trenca gràcies a l’ús d’enzims i electrons, que seran utilitzats per produir l’electricitat. Segons Yuichi Tokita, expert en

biomaterials del laboratori d’investigació de Sony, “en un futur no molt llunyà serem capaços de generar electricitat utilitzant la glucosa extreta del cartró, el paper de diari, les revistes i altres papers de brossa habituals. Si som capaços de dominar i reproduir el sofisticat procés pel qual la naturalesa utilitza els enzims per convertir-los en energia podrem crear solucions energètiques sostenibles”.

Així doncs ens trobem davant del que pot ser un gran avenç tecnològic i alhora mediambiental que permetrà prescindir de materials altament tòxics com els combustibles fòssils i químics utilitzats a les bateries convencionals. Sony Corp va mostrar l’ús de la bateria amb un petit ventilador i, anteriorment, havia fet funcionar un walkman gràcies a un suc de fruites. Aquests nous tipus de desenvolupaments tecnològics ajuden a crear sistemes de càrrega més sostenibles.

Software per a gerents del segle XXI Estratègia · Gestió per processos · Indicadors · Millora Gestió de les persones · Quadres de comandament www.boonsai.com · info@boonsai.com · 977 11 05 20

| 31

| 8 de febrer de 2012

CIÈNCIA

El fred de l’Àrtic passa l’hivern a Europa L

’anàlisi global del clima realitzat per científics de la Unitat d’Investigació de Postdam de l’Institut Alfred Wegner de Recerca Polar i Marina deixa entreveure que l’onada de fred siberià que s’ha estès per Europa aquests dies podria estar relacionada directament amb la quantitat de gel marí de l’Àrtic. Segons aquesta investigació publicada a la revista científica A.Tellus, la probabilitat d’hiverns freds amb molta neu al centre d’Europa s’eleva quan l’Àrtic està cobert per menys gel marí a l’estiu, com ha passat aquests últims anys.

L’equip de científics de Postdam ha desxifrat un mecanisme en el qual la reducció de la coberta de gel durant l’estiu canvia les zones de pressió d’aire a l’at-

mosfera de l’Àrtic i això produeix un impacte en el clima de l’hivern europeu.

Si es produeix una fusió a gran escala del gel marí de l’Àrtic a l’estiu, com s’observa en els últims anys, dos importants efectes s’intensifiquen. En primer lloc, la retirada del gel dóna pas al més fosc oceà i fa que s’escalfi més a l’estiu a partir de la radiació solar. En segon lloc, la disminució de la capa de gel ja no pot evitar que la calor emmagatzemada a l’oceà s’alliberi a l’atmosfera.

Com a resultat de la reducció en la coberta del gel marí, l’aire s’escalfa molt més del que solia passar, sobretot a la tardor i a l’hivern, pel fet que, durant aquest període, l’oceà està més calent que l’atmosfera. L’escalfament de l’aire prop de terra porta a movi-

ments ascendents i fa que l’atmosfera es torni menys estable. La diferència de pressió d’aire entre l’Àrtic i les latituds mitjanes és la clau. Si aquesta diferència és alta, un vent de l’oest fort donarà lloc que a l’hivern masses càlides i humides siguin arrossegades des de l’Àtlantic fins a Europa. Si no bufa el vent, el fred l’aire de l’Àrtic pot arribar a Europa, com va passar aquests dos últims hiverns. Els càlculs del model mostren que la diferència de pressió d’aire, que disminueix amb la coberta de gel marí de l’Àrtic a l’estiu, es debilita a l’hivern següent i perrmet l’empenta del fred àrtic cap a latituds mitjanes. Tot i que la coberta de gel marí va baixar molt l’estiu de 2011, fins ara no havia arribat un hivern fred amb molta neu a Europa central.

32 |

| 8 de febrer de 2012

CULTURA Homentage a la terra

L’Obra Social ‘la Caixa’ comença el cicle Crisis i figures del segle XX Nicolau II, Benito Mussolini, Franklin Delano Roosevelt, Mahatma Gandhi i Konrad Adenauer seran els protagonistes de les cinc conferències emmarcades dins del nou cicle de l’Obra Social ‘la Caixa’, Crisis i figures del segle XX. El pròposit d’aquest curs és explicar i conèixer les trajectòries d’aquestes cinc figures polítiques crucials dels dos primers terços del segle XX. L’encarregat d’analitzar aquests cinc importants capítols de la història serà el professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan B. Culla.

El cicle farà una passada per la revolució russa de 1917; l’ascens i la caiguda del feixisme italià; la crisi econòmica de 1929 i com va ser superada; la descolonització dels imperis europeus; i la reconstrucció política i econòmica d’Europa després de la Segona Guerra Mundial.

Nicolau II, l’últim tsar, va ser la figura que inaugurà el cicle el passat dilluns 6 de febrer. La conferència tractà la figura tràgica del darrer emperador de Rússia en el context del seu regnat i de la revolució que arrabassà als Romanov el tron i la vida. Les conferències tindran lloc cada dilluns fins al proper 5 de març del 2012.

13 de febrer · 19 hores Mussolini i el feixisme Italià Albert Guinovart, al piano, i Manel Valdivieso, a la direcció, protagonitzaran la producció La música i la terra de l’Orquestra Camera Musicae. /Cedides

D

issabte, 11 a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música del Vendrell, i diumenge 12 al teatre Auditori de Salou tindrà lloc l’estrena d’‘Els quatre elements’, del compositor i pianista català Albert Guinovart, a càrrec de l’Orquestra Camera Musicae.

Albert Guinovart és l’artista resident de la formació Orquestra Camera Musicae des de fa quatre temporades. Aquesta serà la darrera. Durant tot aquest temps ha vist créixer i consolidar aquest projecte musical i n’ha estat partícip amb l’estrena d’obres seves com l’òpera Alba Eterna.

Ara un altra creació musical seva, encàrrec de la mateixa orquestra resident de l’Escola de Música del Vendrell, veurà la llum. Es tracta d’Els quatre elements, una obra que s’emmarca dins la producció La música i la terra que l’OCM porta aquest diumenge al Teatre Auditori de Salou i abans, el dissabte, a l’Auditori de l’Escola de Música del Vendrell.

La producció La Música i la Terra inclou les obres Aubade i La Création du monde, dels artistes contem-

poranis francesos François Poulenc i Darius Milhaud i que amb l’obra de Guinovart formen un tot seguint el fil conductor els elements i el planeta Terra. En aquesta ocasió la formació estarà dirigida per Manel Valdivieso, director de la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya), amb Albert Guinovart al piano.

Aquest, a més, és el concert inaugural del cicle de concerts organitzat des de l’Escola de Música del Vendrell que s’allargarà fins al mes de juny.

PRODUCCIÓ LA MÚSICA I LA TERRA DE L’ORQUESTRA CAMERA MUSICAE DISSABTE 11 DE FEBRER 21 hores Auditori de l’Escola Municipal de Música del Vendrell. Preu: 5 euros DISSABTE 12 DE FEBRER 20 hores Teatre Auditori de Salou.

Entrada gratuïta

Neix Stromboli Jazz Band La ciutat de Tarragona donarà la benvinguda el proper 10 de febrer a la nova banda de jazz Stromboli Jazz Band. La presentació del conjunt tindrà lloc a les 23 hores al Cafè del Metropol. El grup està integrat per músics professionals de la ciutat, amb una àmplia formació i experiència en aquest món, procedents d’altres formacions ben conegudes del panorama jazzístic de Tarragona. Ells, Josué García (trompeta), Raül Cid (trombó), José Gómez ‘Moluco’ (saxo), José Luis Lete (banjo) i Isamel Carles (tuba) oferiran un repertori ampli i variat, basat en els grans temes de dixieland, afegint estàndars d’altres gèneres jazzístic i també adaptacións de músiques populars. El seu objectiu és clar: oferir actuacions de jazz que puguin arribar a tots els públics, un producte musical elegant, de qualitat i bon nivell i alhora popular.

20 de febrer · 19 hores Roosevelt i el New Deal 27 de febrer · 19 hores Gandhi i la no violència 5 de març · 19 hores Adenauer i el “miracle alemany” Totes les conferències, al CaixaForum de Tarragona

recomana...

D’aniversari amb l’Associació Mediambiental la Sinia Tot el que es fa per tenir cura del nostre entorn natural no té preu. L’Associació Mediambiental la Sínia, de la qual ja us hem parlat altres vegades perquè sovint organitzem plegats iniciatives per fer amb tota la família, hi posa el seu granet de sorra des del 1997. I ho fa organitzant activitats adreçades a escoles, associacions de pares i mares, famílies i visitants en general, amb l’objectiu de donar-los a conèixer els valors de l’agricultura ecològica i l’entorn natural, cultural i històric del seu entorn natural, el del riu Gaià. Aquest dissabte, amb el suport i la col·laboració d’entitats que d’ençà de la seva fundació els han donat suport durant la seva història per poder dur a terme iniciatives dirigides a la conservació, millora i difusió dels valors naturals del territori, celebren el seu 15è aniversari i han previst una proposta d’allò més popular.

Conjuntament amb l’Associació Hàbitats–Projecte Rius, que també celebra el seu quinzè aniversari i amb qui la Sínia col·labora estretament per la millora i conservació dels espais fluvials sota el lema “Catalunya, terra de rius”, es plantaran 14 arbres a l’entorn del riu Gaià. Els interessats a assistir-hi heu de ser a les 11 del matí a l’Hort de la Sínia. Després d’anar a plantar els arbres, s’acabarà al mateix lloc amb un vermut que amenitzarà la Colla de grallers els Martinets d’Altafulla.

Els assistents, a més, rebran un record de la jornada. Per saber més coses, i inscriure-us a l’activitat, podeu fer un correu electrònic a sinia@siniadelgaia.com

| 33

| 8 de febrer de 2012

AGENDA

m:

Destaque

mo

is no es lo m o id c re a P Tarragona dijous 9 a

Skribo. al·ligràfica c ra tu n e Una av ona 0 a Tarrag dissabte 1 neración e g i m e d El fraude ona 0 a Tarrag 1 te b a s is d

DIJOUS 9

DIVENDRES 10 Tarragona Concert. N’Gai n’Gai Format l’any 1985 a Sant Pol de Mar, N’Gai n’Gai va ser una de les primeres bandes que interpretaven pop i rock en català i està considerada com una de les pioneres del rock en català. Ara presenten el seu darrer disc, Revenant, una paraula que en la literatura vampírica serveix per designar un no-mort, aquell que retorna de la tomba, en un clar simbolisme del retorn de la banda que alguns ja donaven per enterrada.

Lloc: La Vaqueria Hora: 10.00 h Entrada: 7 €

DISSABTE 11

FEBRER 2012

6

7

1

2

3

4

5

8

9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 23 25 26 27 28 29

ACTES PERMANENTS

Tarragona Infantil. ‘Skribo. Una aventura cal·ligràfica’ TecnoLive! és el planeta amb la tecnologia més desenvolupada de la galàxia. Tot està en mans dels ordinadors, ningú llegeix ni escriu, però una tempesta elèctrica deixarà tot el planeta sense tecnologia. Amb l’ajuda d’un antic llibre trobaran la solució, però ningú no sap desxifrar-lo. El viatge a la recerca d’un intèpret serà una aventura plena d’enganys, amor i lletres.

Lloc: CaixaForum Hora: 12.00 h Entrada: 3 €

Tarragona Cinema. ‘Fellini 8 ½ (Otto e mezzo)’ L’Obra Social “la Caixa” ha programat el passi del film Fellini ½, dins del cicle de projeccions Fellini: l’espectacle infinit. L’obra de 1963 explica la frustració de Guido Anselmi, un director de cinema que ha perdut la inspiració quan preparava la seva propera pel·lícula. La seva muller, la seva amant, el seu productor i l’actriu principal el pressionen de diverses maneres. És llavors quan els seus records i somnis li mostren la musa que es resisteix a donar-li la inspiració.

Lloc: CaixaForum Hora: 19:00 h Tarragona Teatre. ‘Parecido no es lo mismo’ Faemino y Cansado presenten el seu sisè espectacle, una volta de rosca als plantejaments estètics i ideològics del popular duo humorístic.

Lloc: Recinte del Palau Firal i de Congressos Hora: 21.00 h Preu: a partir de 22€ Tarragona Concert. Paul Fuster Aquest músic, cantant i compositor nord-americà d’origen català publicà els seus primers discos com a cantautor en anglès. Després d’haver tornat a Catalunya presenta el seu darrer treball Repte. Per a l’ocasió comptarà amb el guitarrista Xarim Aresté (Sopa de Cabra, Maika Makovski, Sanjosex,...) i el bateria Pep Mula (Sanjosex).

Lloc: La Vaqueria Hora: 22:00 h Entrada: anticipada 8 € / taquilla 10 €

Salou Infantil. ‘Príncep Totilau’ Aquest espectacle fa un recorregut per les estacions de l’any i pels fets més sorprenents que hi succeeixen. Els més petits veuran com floreixen les flors, com n’és de bona una tassa de xocolata calenta o quina pila d’aventures poden ocorrer camí de l’escola, i tot això amb les paraules de diversos autors del nostre temps i de temps passats.

Lloc: Teatre Auditori Salou Hora: 18:00 h Preu: 3 €

Tarragona Teatre. ‘Llorar por llorar’ Dos locutors de ràdio presenten en directe per al públic del teatre el seu últim programa després de 15 anys en antena... Descobreixen que potser les seves veus no les sent ningú, a partir de llavors començarà una infinitat de jocs absurds sobre el fet d’estar o no estar.

Lloc: Sala Trono Hora: 21.00 h Entrada: 15 € / 10 € amics Tarragona Teatre. ‘El fraude de mi generación’ La reflexió de dues veues femenines, una que rebutja la maternitat i l’altra que no pot accedir-hi. Un espectacle de la Companyia Seven-6 que es presentarà visualment com un collage.

Lloc: Teatre El Magatzem Hora: 22.30 h

Tarragona Fotografia. ‘Tukiji, el mercat del peix a Tòquio’ El local de Nakama, l’Associació d’Amics de la Cultura Japonesa, acollirà una exposició de fotografies del terrassenc resident a Tarragona Jordi Dalmau dedicades al mercat de Tsukiji, a Tòquio, el més gran del món pel que fa a vendes de peix. La mostra inclou una quinzena d’imatges preses amb una LOMO LCA, una càmera analògica que capta sense retocs la realitat d’aquest espectacular espai sovint obviat pels turistes, però que reflecteix el tarannà del poble japonès.

Lloc: Nakama · c/ Ventallols, 15 Dies: fins al 29 de febrer Horari: de dilluns a dissabte d’11 a 13.30 i de 17 a 20h Tarragona Exposició. ‘Parlem de drogues’ Una exposició que farà reflexionar al visitant sobre sobre les drogues i l’impacte social que tenen, els efectes que provoquen en la salut i la importància de la seva prevenció.

Lloc: CaixaForum Dies: es pot visitar fins al 9 d’abril Visites comentadades per al públic general: Català, dissabtes i diumenges a les 18 h.

Castellà, diumenges a les 19 h.

El Vendrell Exposició.

La mostra recull els treballs en paper, ceràmica, tèxtil i els llibres de quatre artistes italians: Loredana Seregni, Sandra Baruzzi, Guillermo Marthyn i Roberto Zanello.

Lloc: Sala Portal del Pardo Dies: es pot visitar fins al 12 de febrer Horari: de dimarts a divendres de 17 a 20 hores.

Dissabte d’11 a 14 hores. Diumenge d’11 a 14 hores.

34 | El temps

8 de febrer de 2012 |

EL TEMPS

RUTA

Continua el fred

Les ombres del bosc

La temperatura màxima pujarà lleugerament al llarg de la setmana. Tot i l’ambient assolellat, les temperatures mínimes es mantindran baixes i descendiran a sota zero en alguns punts.

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 12º / min. 0º

Sol

DIJOUS 9

DISSABTE 11

Vent

Variable

Tapat

Tempesta elèctrica

Pluja

DIVENDRES 10

DIUMENGE 12

Neu

Boira

L

’itinerari proposat recorre alguns dels antics dominis dels llops de les Muntanyes de Prades. Des d’aquesta localitat, al costat de la carretera de la Febró, s’agafa l’antic camí de Reus tot seguint les senyals que indiquen la Febró i Arbolí. A la primera bifurcació se segueix recte i, a la segona, es gira a la dreta en direcció al pla de la Guàrdia. Es puja fins al coll del Vidrier, on es continua a l’esquerra (a la dreta queda el pla de la Guàrdia) per trobar la pista de Siurana, molt a prop del coll de l’Andreu. Es continua per la pista un bon tros, més enllà comença un lleuger descens, on la cresta de la serra de la Gritella s’ajup per deixar veure el Montsant.

Just a la dreta, a l’inici del llom, en una ampla collada es troba l’entrada del grau del Llop (una mica més amunt per la pista es troba el grau d’en Saura). Els cingles de la serra de la Gritella que hi ha entre aquests dos graus són veritablement espectaculars.

A Peu. Arola Editors.

DESNIVELL: 250 m

DILLUNS 13

TEMPS: 3 h 30 min (sense comptar aturades)

DIMARTS 14

DISTÀNCIA: 10,5 km RECOMANACIONS: En cas de trobar-vos un llop, els avis recomanaven desfer-se un extrem de la faixa (si no en porteu, us caldrà improvisar) i deixar-la arrossegar per terra i, sobretot, conservar la calma, perquè el llop és capaç de sentir la vostra por.

OCELLS DE TARRAGONA

Cames llargues (Himantopus himantopus) IDENTIFICACIÓ: 38 cm. Limícola molt esvelt, amb potes extremadament llargues.

El dors i el damunt i sota de les ales negres contrasten amb el blanc resplendent de la resta del cos. Bec negre en forma d’agulla, potes rosades. El mascle nidificant acostuma a tenir taques negres al capell o a la nuca, on la femella generalment és només pigallada i té el dors més marró. Jove com l’adult hivernal, amb la part superior del cap i posterior del coll de color de fang, amb el dors encara més marró. La silueta de vol és inconfusible, amb ales triangulars punxegudes i potes que sobresurten

pel darrere de la cua. Camina amb passes llargues i lentes.

VEU: Estrident “quiic, quiic, quiic”.

HÀBITAT: Llacunes, aiguamolls, llocs inundats. Cria sovint en colònies, fa el niu en munts d’herbes o de fang en aigües somes.

OBSERVACIÓ: Primavera/estiu. Nidificant al Delta, on és abundant.

Alemany: Stelzenläufer Anglès: Black-winged Stilt Espanyol: Cigüeñuela

Francès: Échasse blanche

L’ORNITÒLEG TARRAGONÍ JOSEP RICOMÀ ENS DÓNA A CONÈIXER CADA SETMANA EN AQUESTA SECCIÓ UNA DE LES AUS QUE PODEM TROBAR A LES NOSTRES COMARQUES

| 35

| 8 de febrer de 2012

GASTRONOMIA La Cuineta rep els Gourmets de Tarragona RESTAURANTS RECOMANATS BUFFET TIBERI C/ Martí d’Ardenya, 5 · 43001 · Tarragona 977 24 28 96 · www.eltiberi.com LIZARRAN · TAPES Comte de Rius, 14 · 43003 · Tarragona 977 22 58 45 RESTAURANT MASIA CRUSELLS Avda. de Tarragona, km 1 · 43204 · Reus 977 75 40 60 · 977 77 24 12 masiacrusells@gmail.com · www.masiacrusells.com RESTAURANT MOLÍ DE CAL TOF Av. Santa Oliva, 2 · 43700 · El Vendrell · 977 66 26 51 reservas@elmolidecaltof.com www.elmolidecaltof.com

Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

E

ls Gourmets de Tarragona han visitat, en el sopar del mes de febrer de 2012, el restaurant La Cuineta, de la Part Alta de Tarragona, que va néixer el juliol del 2008.

Abans del sopar es va celebrar l’assemblea general de l’Associació en què es van aprovar els comptes de l’any passat, les activitats previstes per enguany i la continuïtat de la junta directiva.

Seguidament i com és habitual, va parlar el convidat d’honor, que en aquest cas estava previst que fos el president de la D.O. Tarragona, Josep Lluís Grogués, però que, per un imprevist, va ser substituït per la secretària de la D.O., Àngels Collado, que va explicar la trajectòria i l’abast de la Denominació d’Origen Tarragona i també va comentar els quatre vins oferts per maridar aquest sopar.

A continuació els gourmets van poder conèixer i gaudir de la bona cuina del restaurant La Cuineta, situat a peus de la catedral tarragonina. El menú es va iniciar en uns aperitius pica-pica amb amanida d’escarola, bacallà i romesco; carpaccio de peus de porc amb encenalls de foie; pernil amb pa amb tomàquet i coca de verdures amb formatge de cabra. De primer plat, bacallà amb muselina de poma; i de plat fort, cua de bou a l’estil de Las Ventas. I per acabar, com a postres, tatin de poma casolana amb crema anglesa.

El vins, en aquest cas aportats per la D.O. Tarragona, van ser el Puig Rodó Rosat Ull de Llebre, de la Cooperativa de Bràfim; Blanc Adernats Seducció, de Vinícola de Nulles; Negre Syrah, monovarietal de Vinya Janine, de Rodonyà; i Vi de licor, de la Cooperativa de Vila-rodona.

Acabat el sopar, va ser la invitada d’honor qui va lliurar a Celia García, directora de La Cuineta, el diploma del Gourmets de Tarragona que acredita el seu pas per aquest establiment.

Recordem que La Cuineta és un d’aquells restaurants que t’arriben al cor i on et trobes molt bé, no només per la seva encantadora decoració, plena de detalls agradables i el servei acurat, amable,

simpàtic i familiar, sinó també per la seva variada cuina de qualitat, molt ben elaborada, que permet el comensal esmorzar com “un senyor” amb forquilla i ganivet i dinar exquisidament, per un preu més que raonable.

I és que el restaurant engega a primera hora del matí, a les 8.30 hores, per oferir la possibilitat de degustar, a l’hora de l’esmorzar, la seva rebosteria totalment casolana o els minientrepans de 14 varietats diferents. De les 9 a les 12 hi ha la possibilitat de fer els esmorzars de forquilla i ganivet, amb una àmplia selecció de plats deliciosos com tripes amb cigrons, peus de porc, calamars amb la seva tinta, botifarra de pagès amb mongetes, ous ferrats, panceta i patates fregides, etc.

I, a partir de la 1 del migdia, l’opció estrella de La Cuineta és el seu menú de temporada amb una àmplia varietat de combinacions ja que comprèn 10/12 entrants 10/12 segons i una gran selecció de postres més les suggerències diàries, que s’expliquen a viva veu. Tot això, amb pa, vi, aigua, o cava per 15 euros IVA inclòs. A la nit, el restaurant obre amb reserva prèvia per a grups.

A l’oferta culinària del dinar poden trobar carpaccio de pop a feira, coca de verdures amb formatge de cabra, amanida capresse, bacallà amb muselina de poma, llobarro amb salsa mediterrània i xips de verdures, peus de porc guissats a l’estil de l’avia; secret ibèric amb salsa La Cuineta i confit d’ànec i xalota caramel·litzada.

RESTAURANT JOILA Av. Generalitat, 34 · 43880 · Comarruga 977 68 08 27 / 977 68 00 18 jolia@joila.com · www.jolia.com

RESTAURANT · PLATS CUINATS

LA CUINETA Nou Patriarca, 2 bis.

43003 · Tarragona Horari: de 8:30 a 17.00 Tel. 977 22 61 01 Tanca els diumenges lacuineta@ono.com

Avda. Tarragona a Reus, Km 1 - 43204 · REUS Tels. 977 754 060 · 977 772 412 · Fax 977 772 412 masiacrusells@gmail.com www.masiacrusells.com

36 |

8 de febrer de 2012 |

GENT PARC CENTRAL REGALA UNA BICICLETA A LA SÒCIA NÚMERO 1.000 D’EL NIU D’EN FRANK

L

ucía Gilabert, una nena de cinc anys de Montblanc, és la sòcia número 1.000 d’El Niu d’en Frank, el club infantil de Parc Central. Per celebrar-ho, el passat divendres 3 de febrer, el gerent del centre comercial, Pere Pairó, juntament amb en Frank, va lliurar-li una bicicleta de regal. El Niu d’en Frank és un club infantil pensat pels infants i les seves famílies que, de la mà de tres personatges molt lligats als paratges de Tarragona com són en Frank (un francolí), la Uri (una oroneta) i la Gavi (una gavina), ofereix tot un seguit d’activitats i tallers lligats als costums i tradicions festives de casa nostra.

PLANTADA DE TAMARIUS

HOMENATGE DELS JUBILATS DE L’ARBOÇ

mb motiu de la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides, l’Associació excursionista i de natura GATA i el grup ecologista Gepec-EdC, amb la col·laboració de les regidories de Platges i Medi Ambient i Ensenyament de l’Ajuntament de Torredembarra, van plantar, el passat 4 de febrer, 175 tamarius als aiguamolls de Torredembarra. Aquesta activitat fa 13 anys que es realitza ininterrompudament.

a Llar de Jubilats de l’Arboç va homenatjar, el passat diumenge, el seu vocal Jose María de la Parte Gracia, mort després d’una llarga malaltia. Es va posar un crespó negre a la bandera de l’Associació que durant tres dies onejarà al balcó de la Casa de Cultura de la vila. El president de l’Associació, Rodríguez Peña, va destacar que De la Parte “sentia passió per la tercera edat, era un exemple a seguir”.

A

L

CAP DE SETMANA DE FESTA MAJOR A CALAFELL: LA CANDELERA

C

alafell ha celebrat aquest darrer cap de setmana la festa de la Candelera, la seva festa major d’hivern (juntament amb els Tres Tombs i el Carnaval Xurigué). A la festivitat es va presentar el Capbreu, el document històric més antic de la localitat. Altres activitats foren la Cercavila Gegantera, l’exhibició de puntes de coixí i la roda d’esbarts Catalònia. També l’Associació Sardanista de Calafell va impartir un taller de Sardana Curta i, al vespre, el Teatre Auditori municipal va acollir el cabaret eròtic El jardí de les delícies, a càrrec de Teatre al Detall.

LA PROMOCIÓ DEL BASQUETBOL

L

a Representació Territorial de la Federació Catalana de Basquetbol ha signat els convenis de collaboració amb el Consell Esportiu del Tarragonès i amb l’Agrupació Territorial de Consells Esportius de Tarragona i Terres de l’Ebre per promocionar el basquetbol en l’àmbit escolar, amb l’organització conjunta de competicions de base, el servei i la promoció arbitral i la formació conjunta de monitors.

| 37

| 8 de febrer de 2012

Telèfons genèrics

BERENAR D’ACCIÓ SOCIAL

E

l passat dimecres 1 de febrer la gent gran de Salou es va trobar, un any més, al tradicional berenar que organitza Acció Social per la Festa Major d’Hivern de la localitat. Uns 450 assistents van gaudir del berenar i van poder ballar gràcies a l’actuació de l’orquestra del grup musical Fan Fan Show.

Emergències 112 Bombers de la Generalitat 085 Mossos d’Esquadra 088 Guàrdia Civil Tarragona 062 Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Albinyana Ajuntament 977 68 78 18 Consultori Mèdic 977 68 70 75 Consultori Mèdic 977 68 76 98 Hospital del Vendrell 977 68 76 98 Altafulla Ajuntament 977 65 00 08 Consultori Mèdic 977 65 60 07 Cap Torredembarra 977 64 38 01 Arboç Ajuntament 977 67 00 83 CAP Arboç 977 67 15 88 Hospital del Vendrell 977 68 76 98 Banyeres del Penedès Ajuntament 977 67 13 50 Consultori mèdic 977 67 17 12 Urgències Cap Arboç 977 67 15 88 Bellvei Ajuntament 977 16 81 85 Consultori Mèdic 977 16 88 41 Hosp. Vendrell 977 25 79 00 Bisbal del Penedès Ajuntament 977 68 84 76, 977 68 84 38 Consultori Mèdic 977 68 87 24 Hosp. Vendrell 977 25 79 00 Bonastre Ajuntament 977 65 70 19 Consultori Mèdic 977 65 72 27 Cap Torredembarra 977 64 38 01 Calafell Ajuntament 977 69 90 09 Policia Local 977 69 90 07 Cap Calafell 977 69 14 18 Segur de Calafell Consultori Segur 977 16 44 08 Constantí Ajuntament 977 52 05 21 Policia Local 639 71 16 41, 977 52 40 01 Creixell Ajuntament 977 80 02 02 Consultori mèdic 977 80 03 36 Cap Torredembarra 977 64 48 01

Cunit Ajuntament 977 67 40 80 Policia Local 977 67 50 48 CAP Cunit 977 67 63 32 CAP Cubelles 902 111 444 El Catllar Ajuntament 977 65 31 01 Consultori Mèdic 977 65 36 75 Hosp. St Pau i Sta. Tecla 977 25 99 00 Cap de Torredembarra 977 64 38 01 Cap de Sta. Tecla Llevant 977 25 80 05 El Morell Ajuntament 977 84 06 17 Centre d’Atenció Primària 977 84 00 15 El Vendrell Ajuntament 977 16 64 00 CAP el Vendrell 977 66 77 03 Comarruga Ajuntament 977 16 64 00 Consultori mèdic 977 68 35 86 Els Pallaresos Ajuntament 977 61 06 00, 977 61 06 27 Cap St. Salvador 977 52 34 10, 977 52 39 19 La Canonja Ajuntament 977 54 34 89 Cap La Canonja 977 55 66 78 La Nou de Gaià Ajuntament 977 65 52 57 Consultori Mèdic 977 65 57 10 La Pobla de Mafumet Ajuntament 977 84 02 60, 977 84 00 52 Cap del Morell 977 84 00 15 La Pobla de Montornès Ajuntament 977 64 80 12 Consultori Mèdic 977 64 85 31 La Riera de Gaià Ajuntament 977 65 50 00 Consultori Mèdic 977 65 55 55 Llorenç del Penedès Ajuntament 977 67 71 06 Consultori Mèdic 977 67 75 14 Urgències Cap Arboç 977 67 15 88

Montmell Ajuntament 977 68 84 29 Consultori Mèdic 977 68 92 10 Cap Vila-Rodona 977 63 90 19 Perafort Ajuntament 977 62 50 06 Cap del Morell 977 84 00 15 Roda de Barà Ajuntament 977 65 70 09 Consultori Mèdic 977 65 75 14 Creu Roja 977217154 Salomó Ajuntament 977 62 90 30 Consultori Mèdic 977 62 90 11 Salou Ajuntament 977 30 92 00 Cap- Urgències 977 38 31 04 St. Jaume dels Domenys Ajuntament 977 67 71 13 Consultori Mèdic 977 67 88 16 Santa Oliva Ajuntament 977 67 96 63, 977 67 92 04 Consultori Mèdic 977 67 95 50 Tarragona Ajuntament 977 29 61 00 Hosp. St Pau i Sta. Tecla 977 25 99 00 Hosp. Joan XXIII 977 29 58 00 Cap de Sta. Tecla Llevant 977 25 80 05 Torredembarra Ajuntament 977 64 00 25 Cap Toredembarra 977 64 38 09 Vespella de Gaià Ajuntament 977 65 52 88 Consultori Mèdic 977 64 90 69 Vilallonga del Camp Ajuntament 977 84 01 01 Consultori Mèdic 977 84 23 28 Vila-seca Ajuntament 977 30 93 00 Consultori Mèdic La Pineda 977 37 05 25 Consultori Mèdic La Plana 977 39 04 36 Cap Vila-seca 977 39 40 27

LA PROTECTORA ET NECESSITA ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN! Aquesta gosseta es diu Morris i fa set anys que està esperant a la Protectora. És una gossa molt calmada i tranquil·la. És una iaieta molt carinyosa que mai no ha tingut una oportunitat. Ve de la Protectora antiga i les ha vist de tots els colors. Ara està ja cansadeta. Només cal mirar la seva carona.

Sempre resignada i sense queixar-se per res. Qui li doni la seva oportunitat de conèixer el món des d’una altra manera, rebrà un amor incondicional.

Es pot adaptar a un pis perfectament perquè és supertranquil·la. Si us plau, pregunteu per ella a la Protectora.

CUINA DEL VENDRELL A FRANÇA

E

ls passats 29 i 30 de gener dos periodistes francesos van visitar el Vendrell per tastar els menjars típics de la zona: calçots de Valls, peix de Cambrils i xató vendrellenc. La revista, de jardí i cuina, inclourà un reportatge gastronòmic sobre el Vendrell.

Sudoku Fàcil

C/ Sofre, 3 Polígon ind. Riu Clar Horari d’atenció al públic: dilluns, dimecres i divendres de 18 a 20 hores.

Dissabtes i diumenges de 12 a 14 hores. apadrinaments@gmail.com - www.laprotectora.org

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Difícil

Solucions setmana anterior

Emissores de Ràdio ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / ESRADIO / TARRAGONA / 98.7 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8 LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 89.3 MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 NOVA FM TARRAGONA 91.3 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA TORREDEMBARRA / 107.4 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8

RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1 RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4 RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

38 |

8 de febrer de 2012 |

IMMOBLES MOTOR TREBALL FORMACIÓ

HABITATGES Venda TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. 100mts2, 3dorm + 2baños, salón muy amplio, cocina-office, parking+trastero zona común con piscina. 259.000€. Tel. 675918159

Via Augusta, 69

TARRAGONA. CALLE MALLORCA. Piso de 80m aprox. 1ª planta frente TARRACO ARENA. 130.000€. Tel. 646 293 980

TARRAGONA. PERE MARTELL. 3 dormitorios, armarios empotrados. 92m2. Baño.

Bien orientado. A reformar. 125.000€.

Tel. 654 092 540

REUS. Chalet adosado. 4 dormitorios, 211m2, 3 baños, cocina, comedor, terraza, jardín. 380.900€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

REUS. Chalet adosado de 4 dormitorios, 195m2, 2 baños, cocina, comedor, terraza, garaje, puerta blindada. 382.000€.

Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. AV. PRAT DE LA RIBA. 3 dorm., 75m., baño, comedor, terraza, ascensor. Suministros dados de alta. Bien orientado. 125.000€. Tel. 654092540

TARRAGONA. CASC ANTIC. Preciós loft en venda, sup. aprox. 75m2, moblat, tot disseny, materials de 1ª qualitat, completament reformat. Edif. senyorial. 200.000€. Tel. 977 24 34 06. PREU REBAIXAT.

TARRAGONA. C/ESTANISLAU FIGUERES. Pis de 45m2, 2 hab., bany, totalment reformat. 135.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PAÍSOS CATALANS. Se vende piso, 3 dormitorios y 2 baños con COCHERA DOBLE Y TRASTERO. Piscina y ampla zona comunitaria. Ideal parejas y familias, el mejor precio de la zona.

Tel. 977214713

REUS. Piso de 4 dormitorios, 105m2, 1 bañis, cocina, comedor, calefacción, puerta blindada, portero automático, cristales dobles. 172.500€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO. Se vende piso seminuevo en buena zona. 3 habitaciones, 2 baños, galería, terraza, zona comunitaria. Muy soleado.

Oportunidad 189.000€. Con parking incluido. Tel. 977226652

Tardes a l’obra

REUS. Duplex de 3 habitacions, 2 banys, cuina, menjador, mobles, tancaments d’alumini. 190.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 PROMOCIONS IMMOBILIARIES

TARRAGONA. CASC ANTIC. Bonic pis en venda. Sup. aprox. 76m2, 3 hab., cuina. galeria, menjador, bany, aire condicionat, calefacció, parquet, assolellat, tot reformat. Edif. rehabilitat. 220.000€. Tel. 977 24 34 06. PREU REBAIXAT. CAMBRILS. Ref. 878. Piso de 90m2 en muy buen estado, 3 habitaciones, baño y aseo, gran salón, cocina office, con ascensor. 157.500€. Tel. 977 79 31 57 REUS. Estudio de 35m2, 1 baño, cocina, comedor, garaje, balcón. Reformado para entrar a vivir. 110.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 TARRAGONA. PLAZA DE TOROS. Gran oportunidad. Piso de 4 dormitorios, muy luminoso, cocina independiente con office, balcon, terraza, climalit, gas natural, ascensor. Oportunidad!. 234.000€. Tel. 977224544 REUS. Casa de 6 habitaciones, 300m2, 4 baños, cocina, comedor, terraza, garaje, calefacción, puerta blindada. 478.300€.

Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 LA JUNCOSA. Ref. 63519. Casa de 2 viviendas, 5 dorm., 3 baños, 2 cocinas, 2 salones, chimenea, 2 terrazas, calef., garaje, terreno 1500mts. A 35 min. de El Vendrell. Ideal amantes de la naturaleza. 99.000€. Tel. 977 66 40 35 / 661 644 823 REUS. Piso de 3 dormitorios, 70m2, 1 baños, cocina, comedor, calefacción, orientado hacia la montaña y soleado.

129.800€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 TARRAGONA. JOAN XXIII. Nova construcció edifici Joan 23 amb habitatges de 2 i 3 dormitoris de disseny i qualitat. Preu especial de sortida. Tel. 609020545 REUS. Chalet adosado, 3 dormitorios, 205m2, 2 baños, cocina, comedor, terraza, jardín, garaje. 412.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 TARRAGONA. OCASIÓN. Último piso en promoción terminada. Piso de obra nueva. 3 habitaciones, parking, trastero.

160.000€. Tel. 977 29 09 49 TARRAGONA. VILAFORTUNY. OBRA NUEVA. Casas de 4 i 5 dormitorios en zona residencial de Vilafortuny. Acabados de primera calidad, zona común con piscina y jardines. Posibilidad de alquiler, venta o alquiler con opción a compra.

Tel. 977 23 60 29 / 977 38 06 91

TARRAGONA. RAMÓN I CAJAL. Pis de 105m2, 3 hab., bany, perfecte.

250.000€. Tel. 977 25 20 52 SALOU. 1ª línia de mar. Espectacular ático de 5 dormt. 125m2 útiles. Todo exterior. Más terraza perimetal y solarium de uso privado. Acabados de max. calidad (parquet, aire acon. calefacción etc. + 2pk y 2 traseros.

Nuevo. Llaves en mano. Tel. 609 020 545 TARRAGONA. JOAN XXIII. Pis de 94m2, 3hab, 2 banys, traster i parking. Perfecte. 255.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. Pis en venda, semi-nou, en perfecte estat de conservació, 55m2, 1 habitació amb armari encastat, bany complert, cuinamenjador, moblat, amb electrodoméstics, molta llum, bomba de fred/calor per conductes, plaça de parking. Preu: 199.500€. Tel. 977 24 34 06 REUS. 4 habitacions, 1 bany, cuina, menjador, ascensor, porta blindada, porter automàtic. 177.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 TARRAGONA. TORREFORTA. Piso de 4 hab. listo para entrar. Precio: 90.000€.

Tel. 610 500 017 TARRAGONA. SP y SP. Piso duplex, 4 dormitorios, 3 baños, salon comedor con salida a jardin propio, cocina independiente equipada, parking doble en la misma finca. Todo exterior. Gran oportunidad. 250.000€. Tel. 977224544 MAS PUJOLS. 4 dormitorios, 117m2, 1 baño, cocina, comedor, jardín, garaje, calefacción. 7000m2, una parte de bosque y otra ideal para conreos senzillos.

254.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 TARRAGONA. REAL. 4 dormitorios, ascensor, calefacción, gas natural, trastero. 110.000€. Tel. 654 09 25 40 TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. GRAN OPORTUNIDAD. Semi nuevo, 2 dormitorios con armarios, cocina americana equipada, salon comedor con salida a balcón amplio, vistas despejadas, zona comunitaria con piscina, parking amplio incluido en el precio. 210.000. Tel. 676664298 TARRAGONA. CALLE REDING. Piso exterior, muy buenas vistas. Reformado.

300.000€. Tel. 650 445 663 TARRAGONA. RAMÓN I CAJAL. Pis de 100m2, 3hab., bany i lavabo. 220.000€.

Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/NOU DE SANTA TECLA. Pis en venda, 3 habitacions dobles amb armari encastat, 2 banys, (banyera i dutxa), cuina equipada amb galería-pati, parquet, finestres d’alumini, tot exterior, calefacció, preinstal·lació d’aire condicionat, ascensor. 217.000€. PREU REBAIXAT. Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. JOAN XXIIII. 4 dorm.

120m., baño, aseo. Terrraza, trastero y parking. Buen estado. 210.000€. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 habitaciones, 1 baño, exterior, cocina.

126.000€. Tel. 615044664/662678736 REUS. Pis de 4 habitacions, 1 bany, cuina, menjador, ascensor, porta blindada, porter automàtic, vidres dobles, tancaments alumini, assolellat. 178.040€.

Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 PERAFORT. Pis de 81m2 amb terrassa, 2 hab., parking i traster, 2 banys, comunitat amb jardí i piscina, tot exterior.

178.000€. Tel.977 25 20 52 TARRAGONA. VIOLANT D’HONGRIA 39.

Se vende piso casi nuevo. 3 habitaciones y 2 baños. Zona comunitaria y parking incluido. Consulta nuestros pisos de ocasión. Tel. 977226652 TARRAGONA. MANUEL DE FALLA. Pis de 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, A.A, calef., parking i traster. 240.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Unifamiliar a Tgna II. 200m2 reformats. 5hab dobles, 2 banys, 1 aseo. A/a calefacció, parquet, cotxera propia, traster, terrassa fusta. Ipe. Tel: 626994651 / 626994652 LA CANONJA. Pis nou de 100 m2 amb terrrat i terraces, 4 habitacions, cuina, menjador i 2 banys. Tot exterior.

Venda o lloguer amb opció a compra.

Tel. 615 354 608 / 609 303 051 TARRAGONA. CASC ANTIC. Pis en venda. Sup. aprox. 55m2, 2 hab., cuinamenjador, bany, reformat, tot exterior i assolellat, façana rehabilitada, a prop del paseig de St. Antoni. 159.00€. Tel. 977 24 34 06 CASTELLVELL DEL CAMP. 4 dormitorios, 350m2, 3 baños, cocina, comedor, terraza, jardín, garaje, calefacción. 477.000€.

Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

SALOU. Conjunt Aqquaria.

(Primera rotonda des de Plaça Europa a Port Aventura). Habitatges de 2 dormitoris de 68m2 útils, més 2 amplies terrasses. Amb la millor zona comunitària de Salou, ideal per viure tot l’any o disfrutar de l’estiu. Només 20.000€ a les claus. La resta p.h. Informació al mateix conjunt i al telèfon 977380388

EL VENDRELL. Ref. 40783. Amplio piso de 4 dorm. dobles, 2 baños, salón comedor, cocina, lavadero, calef., balcón, suelo marmol, cerca de todos los servicios. Soleado y orientado al sur. 85.000€. Tel. 977 66 40 35 / 661 664 823

TARRAGONA. ROVIRA I VIRGILI. Se vende piso. Seminuevo, 3 dormitorios (uno de ellos suite) y 2 baños. Cocina, salón y terraza amplios. Precio rebajado más de 50.000€. Urge venta. Llame al 628670993

TARRAGONA. PERE MARTELL. 2dorm, 65mt, planta alta, solarium de 50mt, exterior, plaza de parking grande, finca seminueva. 170.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. PISO EXCLUSIVO. 170m, 5 dormitorios, 1suite con vestidor, 3 baños, parking y trastero, terraza de 190m. Interesados tlf: 654417259

REUS. Pis de 3 habitacions, 2 banys, cuina, menjador, terrassa, ascensor, armaris, porter automàtic, despes de comunitat 120€/trimestre. 190.800€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. CALA ROMANA. Xalet individual de 505m2, parcel·la de 1.375m2, 5 dormitoris, 3 banys, 1 lavabo, aire condicionat fred i calent, biblioteca, celler, barbacoa, garatge per a 4 cotxes, piscina, excel·lents vistes al mar, a 5 minuts de la platja. Informi’s. Tel: 977251616

TARRAGONA. LES GUNYOLES. Cerca de estación Ave Camp de Tarragona. Casa adosada de 4 habitaciones dobles, cocina amueblada, 2 baños completos y 1 aseo, salón-comedor, terraza, jardín, parking privado y solarium. Posibilidad de alquiler con opción a compra. Tel. 607945958 BOTARELL. Casa de 106m2, amb 3 habitacions, 2 banys, menjador, terrassa, jardí, garatge, vidres dobles. 258.000€.

Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 TARRAGONA. RAMÓN I CAJAL. Átic de 110m2, 4 hab., 40m2 de menjador, bany i lavabo. 60m2 de terrassa, parking de lloguer. 295.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. JOAN XXIII. Por traslado vendemos piso. Esquinero. Seminuevo.

Todo exterior. 9ª planta. 3 dormitorios.

2baños. Parking y trastero en la misma finca. Magnificas vistas despejadas.

259.000€. Tel. 695 450 372 CASTELLVELL DEL CAMP. 5 dormitorios, 240m2, 3 baños, cocina, comedor, terraza, calefacción, puerta blindada.

481.390€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

LES BORGES DEL CAMP. 6 habitaciones, 3 baños, cocina, terraza, jardín, garaje, calefacción. 1.144.500€. Tel. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 REUS. ZONA MISERICÒRCIA · MAS ANGLÈS. Se vende casa-chalet, unifamiliares en hilera. 160m2 construidos.

3 palantas, 5 habitaciones, 3 baños y 1 aseo. Cocina totalmente equipada.

Acabados de 1ª calidad. Jardín privado.

Aparcamiento 2 coches. 340.000€. Tel. 977 290 949

REUS. Pis de 2 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador, armaris, mobles, porter automàtic, tancaments de fusta, asolellat, balcó. 127.200€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren Tarragona. Gran Oportunidad!. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84 TARRAGONA. MASIES DE TARRAGONA. Casas de 4 y 5 dormitorios en Vilafortuny con piscina, jardines y zona de juegos comunitaria. Acabados de alta calidad. Tel: 977 23 60 29 SALOU. Chalet muy bonito. Precio: 320.000€. Tel. 610 500 017 TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS. Piso reformado de 3 dormitorios con un baño completo, a metros del Corte Inglés, muy luminoso, ascensor. Precio: 175.000€.

Tel. 695450372 TARRAGONA. Edificio Pertinaz, venta de pisos de OBRA NUEVA, en Tarragona centro. 1 y 2 habitaciones con amplios patios y parkings disponibles. Excelentes acabados. En c/Hernández Sanahuja, paralela a la Av. Catalunya. Aproveche nuestras ofertas llame al 977 22 66 52 REUS. Pis de habitacions, 2 banys, cuina, menjador, ascensor, porta blindada, porter automàtic, tancaments de fusta, balcó. 180.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 TARRAGONA. CALLE IBIZA. Piso seminuvo. Muy buena situación, 3 habitaciones y gran terraza (100m), soleado. Precio: 198.000€ negociables. Tel. 977226652

TARRAGONA. PONS D’ICART. Pis de 170m2, 4 habitacions, 2 banys, cuina independent amb galeria, aire condiconat fred i calent, balcó, edifici amb porteria, ascensor, exterior, assolellat, magnifiques vistes al mar. Possibilitat de pàrking. Informi’s. Tel. 977 25 16 16 REUS. Chalet adosado de 3 habitaciones, 140m2, 2 baños, cocina, comedor, terraza. garaje, jardin. 349.800. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis de 129m2, 3 habitacions 2 tipus suite amb vestidor, tres banys, totalment reformat per a estrenar. Acabats de primera qualitat. Excel·lent ubicació. Vistes a la Rambla i al mar. 500.000€. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. CASC ANTIC. Bonic pis en venda, sup. aprox. 50m2, 1 hab., cuinamenjador, bany, parquet combinat amb mosaic hidràulic, terrassa de ús i disfrute privatiu amb vistes al mar i Torre de Pilats, edif. rehabilitat, nou a estrenar.

180.000€. Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dúplex. 3dorm+2baños, 2 terrazas grandes, parking+trastero, zona común con piscina. 200.000€. Tel. 675918159 TARRAGONA. ELS PALLARESOS. Precioso piso duplex de 4 dormitorios, zona residencial, 2 amplias terrazas, detalles de calidad, vistas despejadas, semi nuevo, escalera de madera, suelos de parket natural, zona comunitaria y piscina.

Parking y trastero incluido en el precio.

Tel. 977224544 REUS. Piso de 3 dormitorios, 65m2, 1 baño, cocina, comedor, exterior, soleado.

155.880€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

REUS. Casa de 3 dormitorios, 170m2, 2 baños, cocina, comedor, terraza, jardín, garaje, calefacción, puerta blindada.

305.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

REUS. Chalet adosado, 4 dormitorios, 130m2, 3 baños, cocina, comedor, terrraza, jardín, garaje. 476.900€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. MOZART. 110mts2, 4dorm+2baños. Alto y luminoso, parket, armarios empotrados, parking+trastero.

Zona común con piscina. 310.000€. Tel. 675918159

REUS. Piso de 2 dormitorios, 70m2, 1 baño, cocina, comedor, calefación, cristales dobles, gastos de comunidad 36€/ año. 149.500€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

REUS. ZONA GOLF AIGÜES VERDS. Parcela de 2.900 m2 con edificación familar de 160 m2, garage piscina y pozo. Venda part. Tel. 609020545

TARRAGONA. SANT ANTONI MARIA CLARET. Pis de 50m2, 2 habitacions, 1 bany, cuina americana equipada, aire condicionado, exterior. 100.000€. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. EL CATLLAR. Gran oportunidad. Piso semi nuevo en pueblo. 4 dormitorios, 2 baños, parking, trastero, zona comunitaria con piscina. Todo exterior. 190.000€. Tel. 676664298 TARRAGONA. VIA AGUSTA 69. Habitatge de 3 dormitoris de 98m2, útils. Tot exterior. Acabats de qualitat, en un edifici de tan sols 3 habitatges. TOT UN LUXE, NOU PREU 2012. Tel. 609 020 545 / 620 026 588 I tardes a l’obra REUS. ZONA MISERICORDIA / MAS ANGLÈS. Se vende casa chalet a un precio inmejorable. Casas unifamiliares en hilera. 160m2 construidos. 3 plantas. 5 habitaciones. 3 baños y 1 aseo. Cocina totalmente equipada. Acabados de 1ª calidad. Jardín privado. Aparcamiento para 2 coches. Tel. 977 29 09 49

REUS. Duplex de 3 habitacions, 2 banys, cuina, menjador, traster, calefacció, porta blindada, porter automàtic. 201.305€.

Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA CASC ANTIC. Pis en venda, 63m2, 1 habitació, cuina-menjador, bany, en perfecte estat, 6 anys d’antiguitat, bigues vistes, bomba de calor/ fred, finestres climalit, gran armari empotrat a mida. Edifici reformat integralment. 168.000€. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. TORRES JORDI. Se vende piso de dos habitaciones. Todo nuevo.

Amueblado. Tel. 660 133 933

REUS. Pis de 3 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador. Ben conservat. 139.500€.

Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. CENTRO. Se vende piso de ocasión en PL. CASTELLS (Av. Catalunya). 4 habitaciones y 2 baños. Piso cuidado, en buen estado. Oportunidad, precio por debajo de tasación, 20% DESCUENTO. Tel. 977214713

TARRAGONA. C/ CRONISTA SESSE. Pis en venda, sup. aprox. 80m2, 3 hab., cuina-office, saló amb sortida a la terrasa, bany, calefacció, exterior i assolellat, reformat, per entrar-hi. 217.000€. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Dúplex en venda a 200m. de la platja, 3 habitaciones, cuina, menjador, 3 banys, parquet, aire condiconat/bomba de calor, calefació individual, amplia terrassa, armaris encastats, en perfecte estat, zona comunitaria ajardinada amb piscina, parking i traster. 290.000€. Tel. 977 24 34 06. PREU REBAIXAT.

HABITATGES Lloguer TARRAGONA. EIVISSA / GASÒMETRE/ MANEL DE FALLA / SMITH. Pisos de 40m2, d’1 i 2 habitacions, amb i sense mobles, 1 bany, cuina americana, aire condicionat fred i calent per conductes, parquet, balcó, exterior, assolellat, ascensor. 400€/mes. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso con muebles, 4 hab, 2 baños, parking. 750€.

Tel. 610 500 017 TARRAGONA. RAMON Y CAJAL. Piso con muebles, 4 hab, 2 baños, parking. Precio 750€. Tel. 610 500 017 TARRAGONA. COLON / MARE DE DEU DE LA MERCÉ. Pisos de 60m2, 2 i 3 habitacions, sense mobles, bany, cuina americana equipada, balcó, exterior, assolellat. 550€/mes. Tel. 977 25 16 16

| 39

| 8 de febrer de 2012

CLASSIFICATS TARRAGONA. C/ STA TECLA. Loft amueblado, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso. 360€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. ZONA SERRALLO. Piso de 2 habitaciones, totalmente reformado, calefacción, amueblado. 460€/mes. Tel. 977 92 06 57 / 658 025 258

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso con muebles, 2 hab todo nuevo. Precio 580€.

Tel. 610 500 017

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Piso con muebles, 4 hab, 2 baños. Precio. 750€.

Tel. 610 500 017

TARRAGONA. AV. PAïSOS CATALANS. 2 habitacions, menjador, cuina, bany complet, terrassa exterior, amb aire condicionat, calefacció, amb opció a pàrquing al mateix edicifi. Tracte directe. Tel. 699 337 124

TARRAGONA. VIA AUGUSTA. Amueblado 1 habitación, cocina, salón-comedor, baño y terraza con vistas al mar 480€. Tel. 977 218 730

TARRAGONA. PAU CLARIS. Piso con muebles, 3 hab, 2 baños, piscina, parking.

750€. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. C/ JAUME I. Reformat amb mobles, tot exterior, 3 hab., menjador, cuina, bany, terrassa. 600€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CALLE REDING. Piso de 3 habitaciones, baño completo, ascensor, calefacción, muebles. Precio 625€. Tel. 977 218 730 / 610 500 017

TARRAGONA. ZONA CENTRO. Piso de 2 habitaciones dobles, dos baños suite.

Totalmente reformado, con cocina office con vitrocerámica. Ideal para compartir.

3º sin ascensor. Muebles. 550€/mes. Tel. 977 92 06 57 / 658 025 258 TARRAGONA. REAL. 4 dormitorios, baño, ascensor, calefacción. 460€. Se piden referencias. Tel. 654 09 25 40 TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. Reformat, amb mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. 700€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. CASC ANTIC. Con ascensor, semi-amueblado, 1 habitación + vestidor, 1 despacho, 1 baño, cocina, terraza.

470€. Tel. 615044664 / 662678736 TARRAGONA. COMTE DE RIUS. Pis de 115m2, 4 dormitoris, bany, aseo. Armaris encastats. Molt lluminós. Preu: 550€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Piso de 3 dormitorios y baño. 700/mes. Tel. 977 23 18 60 TARRAGONA. PAU CLARIS. Pis moblat de 100m2, 3 dormitoris dobles i 1 d’individual, 2 banys, calefacció central. Terrassa de 10m2. Zona comunitària amb piscina. Aparcament. Comptadors d’alta.

Preu: 800€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ REDING. Amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany.

500€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ESTANISLAU FIGUERES/ PLAÇA SANT MIQUEL / ARMANYÀ / AUGUST / RAMBLA VELLA. Pisos de disseny d’1 i 2 habitacions, totalment moblats i decorats, 1 bany, cuina equipada amb rentavaixelles, rentadora-assecadora, nevera, microones amb grill, tv, aire condicionat fred i calent, parquet, exteriors, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. Des de 500€/mes. Tel. 977251616 TARRAGONA. C/ NOU DE SANT OLEGUER. Estudi amb mobles, terra de parquet, sofà, llit de matrimoni. Preu: 360€. Tel. 977 25 20 52 CONSTANTÍ. Ático, 3 dormitorios, 2 baños, calefacción, electrodomésticos, amueblado. Parking. 480€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ ROVIRA I VIRGILI. 1 habitación, totalmente equipado, como nuevo en el centro de la ciudad. 495€. Tel. 977 21 47 97 TARRAGONA. CAPUCHINOS. 3dormitorios, baño, amueblado. Reformado. 500€.

Se piden referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. E. FIGUERAS. 4 dormitorios, baño. Amueblado. Ascensor. 500€. Se piden referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Sense mobles, reformat, 3 habitacions, bany. 450€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ ESTANISLAU FIGUERES. Piso de 1 habitación, como nuevo en el centro de la ciudad. 475€. Tel. 977 21 47 97

TARRAGONA. C/LLEIDA. Amb mobles, estudi semi-nou. 350€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. LA CANONJA. Estupendo piso de obra nueva de 2 habitaciones, cocina amueblada, comedor-salón, calefacción y aire acondicionado por conductos y solarium. 500€. Tel. 607945958

TARRAGONA. C/ DE LA NAU. Pis reformat de 2 hab., menjador, cuina i bany. 400€.

Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AVINGUDA Mª CRISTINA. Pis amb mobles, 4 hab., menjador-cuina, bany. 550€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. FELIP PEDRELL. Pis de 2 habitacions, amb mobles, 2 banys, cuina equipada independent amb galeria, calefacció, balcó, ascensor, exterior, assolellat, ascensor, plaça d’aparcament i traster en el mateix edifici opcional.

550€/mes. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS. Piso de 3 habitaciones, totalmente reformado, con parking, dos habitaciones dobles, muebles modernos, calefacción muy soleado. 3º sin ascensor. 585€/mes. Tel. 977 92 06 57 / 658 025 258 TARRAGONA. AVD. CATALUÑA. Sin muebles, con ascensor, 2 habitaciones, 1 baño, cocina, exterior, balcon. 550€. Tel. 615044664 / 662678736 MASPUJOLS. Alquiler casa adosada esquinera, 4 habitaciones, 2 baños, garaje 32m2, gran jardín privado. 650€/mes.

Tel. 977 79 31 57 TARRAGONA. AVINGUDA ANDORRA. Pis amb mobles, 3 hab., menjador, cuina i bany, terrassa. 600€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ MORAGUES (PALAU DE CONGRESOS). Sin muebles, 2 habitaciones, cocina independiente, comedor, baño completo, dos balcones, ascensor.

Precio: 550€. Todo nuevo.

Tel. 977 218 730 TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT. Pis moblat tot diàfan de 50m2, bany. Comptadors d’alta. Edifici amb ascensor. 500€.

Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. ZONA PLAZA DE TOROS. Piso de 4 habitaciones, dos dobles y dos individuales, baño y aseo, calefacción, cocina amplia. Ascensor. Amueblado.

650€/mes. Tel. 977 92 06 57 / 658 025 258 TARRAGONA. ZONA ESTACIÓN RENFE. 3 dorm., baño, terraza, ascensor, amueblado. Se piden referencias. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. 3 dormitorios, Subministros dados de alta.

Electrodomésticos 470€. Se piden referencias. Tel. 654 09 25 40 TARRAGONA. C/ROVIRA I VIRGILI. Pis amoblat de 3 dormitoris, 2 banys, saló menjador, cuina equipada amb galeria, terrassa. Assolejat. Zona comunitaria amb piscina. Preu 700€/mes. Tel. 657 841 072 TARRAGONA. ZONA REAL. Piso de 3 habitaciones dobles, con cocina independiente, 2 baños completos (uno de ellos tipo suite) comedor muy amplio, calefacción, construcción de menos de 10 años. 550€/mes. Tel. 977 92 06 57 / 658 025 258 TARRAGONA. L’ARGILA. Casa rústica sense mobles. 4 plantes, 3 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador i bodega. Totalment reformada. Preu 500€/mes. Tel. 657 841 072

LOCALS Lloguer/Venda

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Local de 70m2, dividit en 35m2 en planta carrer i 335m2 en planta baixa, aire condicionat, 1 lavabo. 700€/mes. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. C/ MARQUÉS MONTOLIU. ALQUILER. Local de 388m2. Instalación eléctrica, telecomunicaciones y aire acondicionado. Lavabos. Todo exterior. 2.522€. Tel. 977 21 79 50 TARRAGONA. C/ VIDAL Y BARRAQUER. 320m2. (cafetería). 5.000€. Tel. 977 211 760 TARRAGONA. REIAL. LLOGIER. Local comercial de 100m2, nou a estrenar, sostres alts, lavabo, sortida de fums.

Preinstal·lació d’aire condicionat. 630€.

Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/FRA ANTONI CARDONA I GRAU (ACUEDUCTO). ALQUILER de parking grande. Tel. 628 092 246 TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO. ALQUILER. Local de 122m2. 400€. Tel. 977 217 950 TARRAGONA. C/ MALLORCA / PLZ. PONENT. ALQUILER. Parking con buen acceso. 90€. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. VENDA. Local comercial de 110m2, sostres alts, 1 lavabo, aparadors muntats. 180.000€.

Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. PIN Y SOLER. LLOGUER. Local de 100m2 más altillo 80m2. 2.300€.

Tel. 977 211 760 CARRETERA REUS / MORELL. ALQUILER. Nave de 450m, oficina, aseos. 400€. Tel. 654092540 TARRAGONA. ALQUILER. Parking. Tel. 977 21 87 30 / 610500017

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. ALQUILER. Local de 625m2. 6.000€. Tel. 977 211 760 TARRAGONA. ZONA PLAZA DE TOROS. VENTA. Plaza de parking doble. Cabe un coche delante de otro. Precio. 45.000€.

Tel. 676664298

TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA CANTONADA AMB AV. CATALUNYA. LLOGUER. Local diafan. 90m2. 800€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Venc plaça d’aparcament per a 2 cotxes.

Concessió 50 anys. Preu: 22.040 (negociables). Contacte: Carles. Tel. 607215481. e-correu: ccanton@ccestacio.net.

Es necessita venedor/a. Bon tracte comercial. Experiencia en vendes. Zona botiga El Vendrell. Enviar currículum a: asarrias@aristagm.com Vendo Wolkswagen-Corrado Muy bien conservado. Todo original y siempre en garaje. Todas las revisiones i las ITV al dia. Nunca ningún accidente. Urge vender por enfermedad.

Precio a convenir. Tel. 630 35 99 77

TARRAGONA. AV. ROMA, 22. VENTA. Oficina de 70m2. 125.000€. Tel. 609 020 545 / 620 026 588

LOCAL MÉDICO

MOTOR Motos

Para compartir con profesionales de la sanidad

977 231 860 TARRAGONA. VIA AUGUSTA Nº69. VENDA. Locals de 150 i 180m2 distribuits en planta baixa, soterrani i altell. Directe promotor. Tel. 609020545 / 620026588 TARRAGONA. PERE MARTELL/HIGINI ANGLÉS. VENTA. Parking coche grande.

19.000€. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. VIDAL I BARRAQUER. VENTA, 16-20. Plazas de parking. Tel. 977 29 09 49 TARRAGONA. POLÍGON FRANCOLÍ.

ALQUILER. Nave con puente de grúa.

Suministro eléctrico 125 kw. 680m2 (diáfano)+oficinas. Agua y teléfono.

Lavabo y vestuarios. 1.800€. Tel. 977 21 79 50 TARRAGONA. C/ MENDÉZ NUÑEZ. LLOGUER. Local de 100m2. Sala diáfana.

800€. Tel. 977 211 760 TARRAGONA. RAMÓN Y CAJAL / EROSKI. VENTA de parking. 17.000€.

Tel.654092540 TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. VENTA. Plazas de parking. Tel. 977 29 09 49 REUS. ALQUILER. Local apto para cualquier tipo de negocio. Ideal oficina o restauración. 30m de fachada, todo equipado con aire acondicionado. Posibilidad de venta. 2.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 TARRAGONA. RAMBLA VELLA. LLOGUER. Local de 70m2. 800€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ UNIÓN. Local de 180m2.

6.000€ negociables. Tel. 977 211 760

MOTOR Cotxes

MERCEDES 230 E. Año 1992. Gasolina.

Guardado siempre en garage. Pocos quilómetros. 140.000. Muy bien cuidado. Se vende por no usarlo. Total: 2000€. Tel. 977 22 57 53 / 698 836 171 BMW K75 AZUL. T-8359-AD. Muy pocos Kms. Por no usar. Una reliquia como nueva. Tel. 646 293 980 MERCEDES 300. Diesel-Clasic. Año 92. Color blanco. Asientos de piel, enganche remolque. 180.000kms. Precio 10.500€. Particular. Tel. 616728550

¡ATENCIÓN! INGRESOS EXTRAS! www.TrabajarYa.com Tel. 93 100 01 10 TRABAJOS / INSTALACIONES de electricidad, fontaneria, aire acondicionado, calefacción... Prosupuestos sin compromiso. Seriedad y experiencia. Tel. 977 24 17 91

FORMACIÓ Cursos Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

HONDA TRANSALP XL 650 V Impecable. Lista para disfrutarla.

Siempre en garaje. Revisón efectuada (0KM), ITV (0 defectos). Bateria a estrenar. Neumáticos nuevos (1500KM). Cambio de nombre incluido. Solo tiene 11000KM. NOV/2000. Cuidadisima. Solo paseos por carretera. La vendo por no utilizarla. Hay que verla. 3.900 €. Tel. 629 378 657

Vendo Suzuki-550 GSX-EF. Perfecto estado. Revisión al día. 60.000kms.

Un único dueño. Regalo: Porta cascos (2cascos), candado piton, funda deposito, maletas laterales Krauser. Precio: 1.800€ negociables. Tel. 630359977 / 977217132

MOTOR Nàutica

CURSOS DE NÁUTICA COMA-RUGA. Curso 2012 de Patrón de Recreo y Patrón N. Básica. Inicio sábado 18 de febrer. Tel. 977 68 00 02

VARIS Altres ofertes

Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo Tel. 658 02 91 46 Compro oro. No importa estado, precios fijos sin competerencia. Oro 24K: 35€/ gramo. Oro 18K 25€/gramo. Mejoramos cualquier oferta. C/Franscisco Bastos, 7.

Tarragona Tel. 977237203 GUITARRA DUSENBERG negra semi caja. Modelo LES PAUL. funda rigida original. 1000€. Practicament nueva por no usar. Tel. 627 987 401 TARRAGONA. Vendo relojes, 30% de descuento. Primeras marcas: Viceroy, Dolce & Gabbana, Police, Guess, Neo... Avinguda Prat de la Riba, 8 Baixos. Tel. 977 23 03 41

CURSOS DE NÁUTICA COMA-RUGA. Curso 2012 de Patrón de Recreo y Patrón N. Básica. Inicio sábado 18 de febrer. Tel. 977 68 00 02 RINKER 230 FESTIVA, año 1991, eslora 7,02. Motor Volvo, 210 hp, Nombre de la barca “Pikolo”, 12.000€ Tel. 977680002 NUEVA ZODIAC MEDLINE SUNDREAM. 5mt. Motor Honda 50hp (titulín) Injección/hidráulico. 15.000€ (IVA incl). Tel. 977680002 SOLMA ARCOA, 5,15 eslora, Motor Sole, 21 hp, 4.000€ Tel. 977680002

TARRAGONA. PERE MARTELL. ALQUILER. Parking. 70€. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ NARCÍS OLLER. LLOGUER. Parquing. 70€. Tel. 977 25 20 52

BUSCO COMERCIALES. Dejar CV C/Higini Anglés 4, Alt 8, Boulevard Bus. TARRAGONA.

TARRAGONA. RAMBLA VELLA. Local de 120m2 en dos plantes, cantoner, aire condicionat fred i calent, lavabos, despatx, en el centre comercial de Tarragona. Informi’s. Tel. 977 25 16 16

TREBALL Professionals

ANUNCIS CLASSIFICATS Envia un e-mail: classificats@ noticiestgn.cat 977259911

Se ofrece discjockey con discoteca movil para BODAS · BAUTIZOS · COMUNIONES. Experiencia y seriedad profesional. Tel. 615 21 52 40 Se ofrecen sesiones para empresas y particulares, tema asesoramiento y motivación comercial, trato con clientes, técnicas inovadoras de venta. Tel. 657 811 963 · samuel.salvado@celtibero.ch

616728550

40 | Contraportada

8 de febrer de 2012 |

termòmetre de la setmana

“La sida és la causa que a Malawi parlem d’una generació perduda”

El Nàstic i les xarxes socials

Actes vandàlics

Peatges al Baix Penedès

El club grana és un dels més seguits a les xarxes socials i treballa per fer-s’hi encara més present amb les noves tecnologies.

Aquesta setmana han aparegut a la Rambla Nova de Tarragona tres motocicletes cremades per causes encara desconegudes.

La comarca no disposa de cap via ràpida lliure de pagament i la ciutadania reclama solucions urgents.

L’entrevista

Julio Feliu missioner a malawi

E

l pare missioner Julio Feliu fa 45 anys que viu i exerceix la seva tasca a Malawi, un dels països més pobres de l’Àfrica i on la xacra de la sida ha deixat seqüeles inesborrables amb la pràctica desaparició de tota una generació. El missioner, que desenvolupa la seva tasca a l’arxidiòcesi de Lilongue, ha visitat Tarragona dins la campanya de Mans Unides “La salut, un dret de tots: actua!” on ha explicat la seva experiència l’atenció a les persones afectades per aquesta i altres malalties.

Ha canviat molt el país des que vostè va arribar-hi fa 45 anys fins avui?

Sí, moltíssim. S’ha produït un canvi que ha substituït la cultura basada en el clan per una cultura individualista, lliure, que no té en compte els drets humans i en la qual no prevalen els interessos de la comunitat sinó els individuals. A més hi ha hagut un important creixement del nivell de vida que ha descompensat la balança entre rics i pobres. Actualment el país viu en un capitalisme brutal.

El missioner Julio Feliu, que desenvolupa la seva tasca a Malawi des de fa 45 anys, va visitar Tarragona. /C.L.

I quina és la seva tasca en mig d’aquest panorama?

Nosaltres estem al costat dels més desfavorits. L’Església és

una comunitat cristiana al servei de la comunitat general, la tasca de la qual és alimentar-la espiritualment i assistirla en tot allò de material que necessiti. A Malawi hi ha una comunitat cristiana molt forta, encapçalada per persones autòctones, que s’encarreguen de dur a terme l’activitat pastoral i de desenvolupar tots els projectes relacionats amb la justícia i la pau, el desenvolupament, l’educació i la salut. Mentrestant nosaltres, els missioners, ens desplacem i visiten les anomenades zones de fractura per detectar on cal dedicar més esforços.

Quines són les prioritats de la seva tasca?

Ens centrem en la prevenció de les malalties: malària, tuberculosi, sida... Treballem per una sanitat preventiva potenciant l’adquisició d’hàbits que evitin el contagi: dormir amb mosquitera, no beure aigua estancada, prendre la medicació, evitar conductes de risc... i proporcionem recursos econòmics als que ho necessiten.

La sida és el principal problema de Malawi?

La sida és la responsable que a Malawi estem parlant d’una generació perduda. Les persones d’entre 30 i 40 anys, les que haurien d’estar dirigint el país,

“La corrupció és una altra de les xacres del país, que fa que l’ajuda exterior no arribi on cal” estan desapareixent a causa de la malaltia i deixen els fills petits a càrrec dels avis. Això comporta que hi hagi una quantitat enorme d’orfes en situació de vulnerabilitat total amb unes necessitats que nosatres intentem resoldre en col·laboració amb ONG com Mans Unides que ens proporcionen material i recursos econòmcis que allí no tenim. La nostra tasca respecte a la sida es divideix en dos grans àmbits: d’una banda, l’atenció a les persones infectades i, d’una altra banda, l’atenció a les persones afectades per la sida. En tots els casos oferim suport i atenció mèdica tant per curar com per prevenir.

Els recusos de què disposen són suficients?

Malauradament la corrupció és un altre dels problemes del país. Molta de l’ajuda exterior que rep el país no arriba finalment on realment és necessària i això, de retruc, és la causa principal que els països desenvolupats decideixin retirar la seva contribució, amb els perjudicis que això comporta.

Rambla, 26 - 28 (Davant estació Renfe) - Tel. 977 663792 - EL VENDRELL