INF081001

L’informatiu Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Octubre 2008

Cinc-centes peces d'arreu del món

Plomades El Noticiari: El CAATB acull l'exposició Plomades Plomb bobs dins la setmana d'arquitectura Arquiset.

El Tema

nn

P. 4

El CTE-HR d'aïllament acústic El Reportatge

nn

P. 43

Expo Saragossa: La festa de l'aigua

nn

P. 13

Preu: 2 €

306

Tema CTE-HR Control del soroll P.4

5

T .

A la portada 3 (Foto: © Chopo)

Noticiari Potenciar la figura de l’aparellador P.10

5

sumari ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

La bellesa de L'EQUILIBRI. El CAATB acull l’exposició Plomades. Plomb bobs, una col·lecció de més de 500 plomades de tots els temps i països que han estat recollides per l’arquitecte, escultor i col·leccionista Primitivo González.

El Tema El Noticiari El Sector Entrevista Formació Visats Gabinet tècnic Reportatge Tecnologia Espai Empresa Metròpolis

4 10 16 22 24 28 30 43 56 60 78

Patrocinadors preferents del CAATB:

Sector Conjuntura econòmica P.16

S R V -

Reportatge Expo Saragossa’08: La festa de l’aigua

Visats Tancament d’expedients P. 28

P.43

5

Metròpolis Chur

Hemeroteca on line de L’Informatiu www.apabcn.cat/ informatiu

Crèdits:

P. 78

L’Informatiu 306. Telèfon directe: 93 240 23 76. Fax: 93 393 37 60. Adreça electrònica: informatiu@apabcn.cat http://www.apabcn.cat. Consell editorial: Carolina Cuevas, Santi Garolera i Joan Ignasi Soldevilla, .

Director: Carles Cartañá. Coordinadora: Elisenda Pucurull. Caps de secció: Guillem Plans (Noticiari CAATB), Jordi Marlet (Noticiari Sector), Lluïsa Selga (Professionals) i Josep Olivé (Anàlisi d’Obra). Revisió lingüística: Cristina Cano. Fotografia: Javier García Die (Chopo). Disseny gràfic: Cèsar Vercher. Disseny original: Cases & Associats. Impressió: Ingoprint. Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802. Subscripcions: Raquel Gil. Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. Telèfon: 93 240 20 57. comercial@apabcn.cat Edita: © Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 60. Bages-Berguedà: Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Telèfon: 93 872 97 99. Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic. Telèfon: 93 885 26 11. Vallès Occidental: C/Colom, 114. 08222 Terrassa. Telèfon: 93 780 11 10. Vallès Oriental: Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Telèfon: 93 879 01 76. Maresme: Pablo Iglesias 63, 1r despatx 8. 08302 Mataró. Telèfon: 93 798 34 42. JUNTA DE GOVERN: Presidenta: Rosa Remolà. Vicepresident: Celestí Ventura. Secretari: Raimon Salvat. Comptadora: Carolina Cuevas. Tresorera: Maria Àngels Sánchez. VOCALS territorials: Bages-Berguedà: Joan Carles Batanés. Maresme: Toni Floriach. Osona: Santi Garolera.

Vallès Occidental: Jaume Casas. Vallès Oriental: Esteve Aymà. Director general: Joan Ignasi Soldevilla Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu. S’autoritza la reproducció de la informació publicada sempre que se citi la font. El paper utilitzat a L’Informatiu ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certificat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.

4c L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

T

El Tema:

Codi Tècnic de l’Edifici

Habitatges de protecció oficial a Granollers de Manuel Bailo, Rosa Rull i Joel Vives, finalistes dels Premis Catalunya Construcció 08

El cas del CTE-HR Algunes qüestions sobre què cal saber de l’aïllament acústic en els edificis segons el CTE-HR José Luis González Moreno-Navarro Doctor arquitecte i catedràtic de construcció a l’ETSAB Professor del CAATB La tasca d’explicar el CTE-HR als col·legiats en diferents llocs de la nostra província ha anat millorant en efectivitat gràcies a les seves preguntes o comentaris a classe o en diferit a través de les enquestes. En una d’aquestes, s’expressa una crítica que planteja una qüestió que esdevé clau i que és un bon punt de partida per estructurar una reflexió: “s’ha ■■■

emprat massa temps en explicar el RA”, la qual cosa es pot traduir dient, “massa teoria i poca pràctica”.

Per donar resposta a la objecció haurem d’explicar, encara que per sobre, què carai és el RA. Però, la qüestió va més enllà d’una simple consideració sobre un fet pedagògic; del que es tracta és reflexionar sobre un tema que en aquests moments de canvis quasi brutals és absolutament cabdal per aquesta professió: què cal que conegui un bon director de l’execució de l’obra, en general i en particular respecte l’HR. En el rerefons de l’escenari, a més, tenim que

l’arquitecte tècnic es podrà convertir en l’enginyer d’edificació i que, sens dubte, ateses les orientacions que, diguin el que diguin els plans d’estudi, estan prenent les altres carreres lligades amb l’edificació, serà el que haurà de ser el dipositari d’una part cabdal del coneixement lligat al disseny constructiu i la seva realització.

Abans d’entrar en el RA, o altres conceptes, crec necessari fer esment a unes consideracions que he fet servir al llarg d’aquests mesos per a iniciar les classes a partir d’una visió personal del que ha passat al respecte

des de què jo vaig començar a estudiar la qüestió fa més de trenta anys. Va més enllà d’un record personal: és el que ha viscut el col·lectiu de l’edificació en aquests trenta i escaig d’anys.

Els darrers 30 anys Per estudiar als anys setanta l’aïllament acústic dels edificis, s’havien de llegir llibres alemanys o francesos i es comprovava ràpidament que no hi havia cap normativa al nostre país però que, per contra, a França ja n’existia una de força completa que calia complir a París i a Perpinyà; allà, les exigències ja eren molt sem-

c5 el tema Codi Tècnic de l’Edificació

L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

blants a les que ara, a partir del mes d’octubre, seran obligatòries al nostre país. Totes les meves reflexions al respecte es van recollir àmpliament a la revista CAU i alguna més (1).

Des d’aquelles dates, no cal dir-ho, s’han produït uns canvis fonamentals entre els quals s’han de destacar la directiva de materials del 89 que dóna lloc al CTE, la unificació dels criteris acústics de mesura entre els partidaris de la manera anglosaxona o alemanya i la francesa (la Rw o la RA) i que en tots els països, excepte el nostre, s’han anant imposant unes normatives que totes superen les que ara seran obligatòries entre nosaltres. Després del mes d’octubre aconseguirem ser els últims del pelotón europeu; ara estem molt lluny de l’últim de tots.

Per acomplir amb les exigències més baixes d’Europa haurem de canviar la manera de construir La norma que ha estat obligatòria a partir de 1982, la NBE-CA, siguem sincers, no cal complir-la, primer, perquè en realitat, és tan poc exigent que construint com es construeix quasi es compleix i segon perquè, malgrat tot, ningú (amb alguna excepció) fa cap tipus de control. És important destacar, doncs, que el col·lectiu dels professionals dedicats a l’edificació en el nostre país, no està sotmès a l’exigència de conèixer ni la teòrica i ni la pràctica de la relació que hi ha entre la manera de construir (materials, elements, relació entre elements, encontres, distàncies entre parets, etc.) i l’aïllament acústic que s’aconsegueix entre dos habitatges al mateix nivell o sobreposades o davant el carrer.

Senzillament, ara no cal saber res de tot això.

A partir d’aquest mes d’octubre no solament s’haurà de saber sinó que s’haurà de saber molt, i no solament això, sinó que per acomplir amb les exigències més baixes d’Europa haurem de canviar la manera de construir, perquè construint com estem construint mai arribarem ni de lluny a complir-les.

Crec que aquesta visió, òbviament incòmoda, és imprescindible perquè el col·lectiu entengui què és el que està passant, encara que per sort només en relació amb l’HR. Sens dubte, en estalvi energètic, construcció amb formigó armat, etc, etc, ni de lluny som els últims d’Europa, tenim un nivell molt més que acceptable; totes les novetats del CTE, excepte l’HR, si fa o no fa, han estat millores importants sobre conceptes que ja es

SILENSIS TIPUS 1. Una sola fulla

SILENSIS TIPUS 2A. dos fulles

SILENSIS TIPUS 2B. una fulla pesada

pesada recolzada (sense bandes

lleugeres amb bandes elàstiques

recolzada amb un extradossat lleuger

elàstiques)

perimetrals en ambdues fulles i

amb bandes elàstiques perimetrals i

material absorbent a la cambra.

material absorbent a la cambra.

quería no será menor que 33dBA.” El paràgraf següent, referint-se a la paret que ha de separar dues sales d’estar per exemple, fa servir un altre expressió: “El aislamiento acústico a ruido aéreo, DnT,A (….) no será menor que 50dBA”. És possible que si un coneix la NBE-CA, li soni el concepte de R i fins i tot el RA; el que ja dubto que sigui de coneixement comú aquest segon DnT,A La complicació va en augment i quan es parla de façana es diu:

“El aislamiento acústico a ruido aéreo, D 2m,nT,Atr, entre un recinto protegido y el exterior no será menor que los valores indicados en la tabla 2.1,…”

Línies més avall sobre el soroll d’impacte, es diu “El nivel global de presión de ruido de impactos, L’nT,w, (…) no será mayor que 65dB.” Si es busca a l’annex de terminologia les definicions de tots aquests paràmetres la confusió no fa sinó augmentar; el RA és la “Valoración global, en dBA, del índice de reducción acústica, R, para un ruido incidente rosa normalizado, ponderado A.” El paràmetre associat al soroll d’impacte anterior es defineix com “el valor a 500 Hz de la curva de referencia ajustada a los valores experimentales de nivel de presión de ruido de impactos normalizado, L’n. Si los niveles experimentales están dados para bandas de octava, el valor a 500 Hz se reduce en 5dB.” Com es pot comprovar, el problema no és el RA, sinó el DnT,A, el D2m,nT,Atr , el L’nT,w, o el perquè unes vegades els dB tenen una A i altres no, i perquè de cop en comptes d’una A al subíndex surt una Atr o una W i moltes qüestions més, bandes d’octava, 500Hz, soroll rosa, etc, etc. La pregunta clau és si tot això cal que no solament ho sàpiga sinó que ho entengui ben a fons el director de l’execució de l’obra.

coneixien. El soroll és absolutament nou en la nostra pràctica constructiva. Passem ja al RA.

El RA

La primera vegada que surt a l’HR aquesta expressió és dins del capítol dedicat a la caracterització i quantificació de les exigències, a l’apartat valors límit de l’aïllament i el subapartat d’aïllament acústic al soroll aeri, en relació amb el recintes protegits; diu: “El índice global de reducción acústica, ponderado A, RA, de la tabi-

6c L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

el tema Codi Tècnic de l’Edificació

Els controls de recepció i d’execució Doncs bé, si anem a l‘apartat 4.3 sobre el control de recepció en obra dels productes que formen part dels elements constructius es diu que s’haurà de comprovar que estan caracteritzats per les propietats exigides, sigui mitjançant documentació o assaigs.

Les propietats no són altres que els paràmetres, RA, ∆RA, RW, Lnw, ∆Lnw, etc. Si anem a l’apartat 5.3. sobre el control de l’obra acabada, es veurà que el que hem de controlar són els paràmetres DnT,A , D2m,nT,Atr, L’nT,w, etc. Per altra banda, està clar que la qualitat final de l’obra depèn de la seva realització i, en el cas de l’acústica especialment, de l’execució correcta de tot el que està previst en el projecte. Però, qui ha de controlar la qualitat del projecte?

A l’igual que la NBE-CA, l’HR obliga a omplir unes fitxes afegides al final del projecte segons si s’ha fet servir el mètode simplificat o el normal on surten tots aquests valors, RA, ∆RA, RW, Lnw, ∆Lnw, etc. És suficient creure’s el que hi ha en aquestes fitxes o s’han d’anar més enllà per comprovar que el projecte està ben fet? Si un cop fet l’amidament final in situ per un tècnic acústic, resulta que no compleix les exigències de l’HR, de qui és la culpa, de la realització o del projecte? En el cas que sigui del projecte, hagués estat bé veure’l abans de començar a construir.

Sens dubte, és imprescindible conèixer a fons què hi ha al darrera de totes aquestes noves expressions, però no vist des del punt de vista dels acústics, ja que no ens serviria de res, sinó senzillament del d’un bon director d’execució d’obra, un professional que coneix el que té entre mans d’igual manera que quan analitza la resistència a compressió del formigó, sap del que està parlant.

Doncs bé, per entendre totes aquestes expressions, és imprescindible partir del fet de que el soroll és un fenomen molt complex i que el que sentim quan sentim un soroll, és la suma d’infinitat de sorolls, cadascun amb freqüències

Anem ara a una de les altres qüestions que s’ha plantejat anteriorment: hem de canviar la manera de construir els

possibles separacions entre locals al mateix nivell, sempre surt un element estrany a la nostra cultura constructiva com és el terra flotant. La solució més comuna és una llosa de morter, formigó de 4 a 5 cm que es recolza en una capa contínua d’aïllant de la vibració que l’ha d’aïllar totalment de qualsevol contacte rígid.

A la literatura especialitzada francesa o alemanya es troben textos publicats als anys seixanta molt detallats que ja parlen de la manera de fer lloses flotants (fig. 2) (2). És a dir, aquest element tan estrany, és usual a Alemanya des de fa més de 40 anys.

La figura 3.2 i la corresponent taula 3.2 de l’HR formen part de l’anomenada opció simplificada. Si es compleixen les condicions establertes de masses i de RA, podem estar més o menys tranquils perquè complirem

la DnT,A, és a dir, la prestació final de l’obra acabada.

Si seguim mirant els tipus de la figura 3.2, comprovarem que el tipus 3 és relativament conegut, entramats autoportants amb dues capes de guix laminat o de cel·lulosa premsada o de qualsevol producte laminar semblant. Però el tipus 2, si bé a primera vista es correspon amb dues parets de maó normals amb un absorbent acústic a la cambra d’aire, el seu recolzament a terra, o els seus contactes amb altres parets o sostre, es una novetat ben forta: bandes elàstiques.

El problema que pretenen resoldre tant les bandes com les lloses flotants és el de les transmissions indirectes. Si la unió és elàstica, aquesta transmissió lateral baixa molt, i el rendiment de la paret doble és molt més alt. Són solucions que han desenvolupat els fabricants de maons per oferir al mercat un producte competitiu en la relació massa-prestació.

Però per a la seva construcció real, entre altres molts detalls, és important que el guix de la paret no toqui al guix del sostre, és a dir, que entre els dos guixos ha d’haver-hi una junta molt estricta. Com a nova novetat no està malament.

Tipus 1

Tipus 2

Tipus 3

diferents. No són conceptes estranys sinó que pertanyen a la vida quotidiana com l’equalitzador de qualsevol reproductor de música. Els professionals de l’edificació no poden ignorar tot això ja que permet entendre les diferències entre “A” i la “W”, és a dir, els dos sistemes, francès i alemany per trobar un valor representatiu d’aquesta complexitat mitjançant la ponderació A o mitjançant el sistema de la corba normalitzada.

El director d’execució d’obra ha de saber també que la R és un valor que s’obté al laboratori i que el fabricant l’ha de demostrar mitjançant el certificat corresponent, sigui del producte que sigui, un envà prefabricat o una proposta de construir amb un determinat material com pot ser un maó; i les DnT,A , D2m,nT,Atr, són els valors reals obtinguts in situ dels que és responsable el director de l’execució de l’obra. Sens dubte, és important que conegui què és el que té entre mans.

Però bé, tot això porta el seu temps.

Des de sempre ja sabem que és més laboriós ensenyar a pescar que no donar directament el peix.

Parets

nostres edificis. És certa aquesta afirmació tan forta? Doncs es pot comprovar d’una forma pràcticament immediata quan mirem la figura 3.2. de l’HR (fig. 1): per als tres tipus de

Hem de canviar la manera de construir els nostres edificis

Eb Elemento constructivo base de fábrica (una o dos hojas) Tr Trasdosado Ee Elemento de entramado autoportante

F Forjado Sf Suelo flotante Ts Techo suspendido B Banda elástica

Fig 1. La composició dels elements de separació entre recintes s’exposa en la Figura 3.2 de l’HR

c7 el tema Codi Tècnic de l’Edificació

Terres i forjats

Si seguim construint com sempre, un forjat de l’ordre de 300-350 kg i uns envans de maó, haurem de col·locar una llosa flotant amb unes prestacions ∆Lnw de entre 25 i 27dB i ∆RA entre 13 i 18dBA. Si busquem aquesta solució en el catàleg ja publicat per el Ministerio de la Vivienda, trobarem el següent: s’ha de fer una llosa flotant de 50 mm de gruix col·locada sobre una làmina aïllant de poliestirè expandit elastificat de 40 mm, que aporta 29 de ∆Lnw i 19 de ∆RA. Òbviament, incrementem la cota del suport del paviment 9 cm i,... d’on surten aquest 9 cm? Si substituïm els envans de maó per envans de guix laminat, podem trobar solucions que com a molt rebaixen a 6,5 aquests 9 cm.

En qualsevol cas tenim un ele-

octubre 2008

ment absolutament nou que plantejarà conflictes importants en el compliment de les normatives d’habitabilitat o bé de les ordenances de limitació d’alçada dels edificis. Quina és la solució? Una possible solució serà reduir el cantell dels forjats fent servir llosses massisses. Segons el catàleg, amb un cantell de 20cm, obtenim una massa de 500 kg/m2 i una RA de 60dBA, la qual cosa permet reduir la llosa flotant. Si es fa servir els envans de guix laminat aquestes exigències podrien baixar a ∆Lnw =8 dB i ∆RA = 2dBA que es poden aconseguir amb una llosa flotant feta amb 50 mm+3 mm del polietilè reticulat. Tot això ens ho diu el catàleg oficial que es manifestament millorable. El panorama s’haurà d’aclarir amb les publicacions del fabricants quan ja les facin seguint les exigències de l’HR.

Per acabar amb els tipus de la figura 3.2., en realitat el tipus 1 que sembla una paret composta, quan s’analitza a fons el text de l’HR respon a qualsevol altre solució que no sigui del tipus 2 o del tipus 3, com pot ser una sola paret molt gruixuda i pesada. Però sempre han d’estar sempre acompanyades de la llosa flotant per evitar les transmissions laterals de terres i forjats.

Tal com indica d’una forma força emfàtica el mateix HR, la qüestió de les transmissions laterals passa a ser definitiva, la qual cosa es comprova quan s’analitza la taula 3.3 referida als components dels elements de separació horitzontals.

Les variables que intervenen són tres.

1) la RA i la massa kg/m2 dels forjats, que oscil·len entre 300 i 500kg, la qual cosa indica clarament que per a forjats inferiors a 300kg no es pot fer servir la solució simplificada.

2) el terra flotant afegit al forjat o un possible sostre suspès inferior que queden identificats per la seva reducció del soroll d’impacte ∆Lnw i la millora de la RA, és a dir, la ∆RA. 3) I per primer cop a la història surten com a variables incidents en aquests comportament dels forjats, els envans situats a sobre o per de sota i ho fan d’una manera bastant decisiva. Si es fan servir els envans de tota la vida i es recolzen en els forjats sense cap banda elàstica, actuen com una mena d’amplificador de la vibració del forjat (3) i per tant les prestacions del terra flotant ha de ser les més altes. Si fem servir uns envans recolzats en bandes elàstiques, poden ser menors i encara més petites si els envans estan realitzats amb guix laminat o similars.

L’informaTIU DEL CAATB

Façanes

Fig 2. Solució de llosa flotant sobre recrescut per a les instal·lacions

Fig 3. Relació entre separació vertical de maó i façana de maó

Però la complexitat no solament sorgeix de relacionar elements de separació horitzontals i verticals, sinó també de les seves connexions amb les façanes. En el punt 3.1.4.1.1.2. de l’HR s’exposa el que podem veure en la figura 3 d’un tancament tipus 2 presa del catàleg de “Silensis” (4) o la figura 4 d’un tancament tipus 3 del catàleg de ATEDY i AFELMA (5). Es tracta d’impedir que l’habitual envà de doblat interior de la façana actuï com a transmissor lateral; la paret entre veïns ha d’escometre al full exterior de la façana a més amb una banda elàstica.

Les parts massisses o opaques de les façanes en sí mateixes com a elements constructius no pateixen un gran canvi excepte si han de donar suport als airejadors obligats per l’HS3, que a més han d‘aportar la seva prestació. El que comportarà un canvi dràstic serà l’exigència d’aïllament si tenim un cert soroll exterior, com es comprova a la taula 3.4. Si estem en una situació exterior relativament normal com és un carrer de l’Eixample de Barcelona on podem trobar fàcilment un soroll exterior Ld de l’ordre de 70dBA, el valor d’aïllament que ha d’aportar la façana és 42dBA. L’experiència, coneguda des de fa decennis, del comportament de les finestres, que es confirma en el catàleg publicat per el Ministeri de la Vivenda, és que l’única solució possible és la doble finestra, de nul·la tradició en la nostra manera de construir.

Només si estem en un ambient realment tranquil i que l’Ajuntament corresponent faci la prevenció de què serà igual de tranquil els pròxims 10 anys, podrem utilitzar unes fusteries que només prestin un aïllament de 30dBA, que requereix una sola fulla però, de molt bona qualitat.

8c L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

el tema Codi Tècnic de l’Edificació

Podríem afegir més coses com, per exemple, que succeeix si apliquem tots aquests conceptes a la rehabilitació. Però, no cal seguir, sembla força clar que ens trobem en una situació radicalment nova: per un cantó, conceptes teòrico-pràctics nous, i per altre, unes exigències que malgrat ser les més baixes d’Europa ens demanen canviar la nostra manera de construir. Posar-se al dia requereix una formació que no es limiti a la resolució del problemes pràctics amb simples receptes sinó que abasti els conceptes teòrics que permetin al professional tenir criteri propi al enfrontar-se a les molt diverses situacions imprevisibles de les obres. I això porta temps. ■ (1) J.L. González, A. Casals. “Manual de Acústica y Edificación”, Revista C.A.U. (Construcción, Arquitectura, Urbanismo) Revista del Colegio Oficial de Arquitectos Técnicos y Aparejadores de Barcelona. Números 72, 73, 74, 75, y 76. Mayo-Diciembre 1981.

J.L. González, A. Casals. “La norma del silencio. NBE-CA/81.

De próxima aparición.” Revista

acústica de nuestros edificios)”.

Informes de la Construcción, nº 416, nov-dic 1991.

J.L. González. “Complir el DB HR: el darrer gran repte del CTE”.

L’Informatiu. Gener 2008 (2) Schütze, W. Der schwimmende Estrich. Bauverlag. Berlin. 1965.

Traducció al francés: Les dalles flottantes. Eyrolles. París.1968 (3) J.L. González, A. Casals. “Manual de Acústica y Edificación”, nº 76, página 72.

(4) http://www.silensis.es/reportaje. asp?id_rep=15.

Veure també: “Nou sistema constructiu ceràmic d’alt aïllament”.

L’Informatiu. Setembre 2008 (5) http://www.aislar.com/cat_soluciones.pdf

Fig 4. Relació entre separació vertical de guix laminat i façana genèrica

C.A.U. nº 72. Mayo de 1981 J.L. González, A. Casals. “Otra norma a la vista. La NBE-CA/81 en período de modificaciones.”

Revista C.A.U. nº 76. Diciembre de 1981 J.L. González, A. Casals. “Una

norma ambigua. La NBE-CA/82 aprobada.” Revista C.A.U. nº 81.

Noviembre de 1982 J.L. González. “Integración europea y progreso en Construcción Arquitectónica. (A propósito de un tema pendiente: la adecuación

José Luis González Moreno-Navarro és professor dels cursos Protecció del soroll. Principis i aplicació del CTE (DB HR) i Aplicació del CTE que imparteix el CAATB. Consulteu la programació a:

www.apabcn.cat

Col.ARQ.BCN. 215x297.pdf

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

11/7/07

12:20:08

10 c L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

n

Noticiari CAATB:

MERCAT DE TREBALL

Potenciar la figura de l’arquitecte tècnic El CAATB està impulsant diverses iniciatives per atenuar per al col·lectiu d’aparelladors i arquitectes tècnics el descens d’activitat en l’edificació d’obres públiques. Des de la pàgina, el col·legiat pot enllaçar amb les pàgi· nes web de cadascuna de les adminis· tracions públiques, on pot buscar les licitacions vigents. La web també recull documentació detallada sobre els diferents procediments per treba· llar a l’Administració pública i unes pautes d’orientació professional per a qui estigui a la recerca de treball.

Setmanalment, els col·legiats del CAATB reben per correu electrònic el butlletí 7@, que recull les activitats i novetats tant del col·legi com del sector de la construcció. A través del 7@ també es pot consultar les ofertes de feina que arriben a la Borsa de Tre· ball del CAATB. Si algun col·legiat no rep el 7@, només ha d’entrar a la web del CAATB i, en l’apartat Ofici· na Virtual, actualitzar el seu correu electrònic.

Per altra banda, el servei de Borsa de Treball facilita a les empreses la publicació d’ofertes de feina oferintlos de manera gratuïta la publicació d’anuncis en la web col·legial.

Davant l’actual desacceleració del sector de la construcció, el Col· legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) ha engegat tota una sèrie de mesures adreçades als col·legiats. Les acci· ons del Col·legi abasten la promoció de la figura d’aparellador, projectes relacionats amb la creació de noves oportunitats de feina per al col·lectiu de l’arquitectura tècnica, i també ins· truments que faciliten al col·legiat el pas pel moment actual que viu el sec· tor de la construcció.

■■■

Campanya de promoció El CAATB prepara una campanya en la premsa escrita L’aparellador, el tècnic de capçalera, per promoure la figura de l’aparellador o arquitec· te tècnic. El CAATB ja ha promogut la figura de l’arquitecte tècnic com a professional especialista en rehabili· tació amb campanyes com La casa en forma, que va tenir una bona accep· tació entre els ciutadans, i d’altres més específiques, que vetllaven pel manteniment d’edificis d’oficines, hotelers, etcètera. Posteriorment, va editar la guia 21 consells per tenir l’habitatge sostenible, per a l’Ajunta· ment de Barcelona, que potenciava el paper del col·lectiu de l’arquitectura tècnica.

Nous treballs professionals El CAATB, que en el seu moment elaborar el Model de competències i coneixements dels perfils professionals del procés d’edificació, ara ha participat en la redacció de La guia de treballs professionals dels aparelladors i arquitectes tècnics, realitza· da conjuntament pel Consell de Col· legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya. Aquesta guia enumera les tasques que pot realit· zar l’aparellador i arquitecte tècnic segons la legislació vigent. Tant les que ha vingut fent fins ara com les que han aparegut noves.

La Guia de Treball professionals es presentarà aquest octubre i podrà ser consultada a través de la web del

CAATB. Alguns dels nous treballs professionals que recull són els pro· jectes tècnics d’intervenció parcial en edificis construïts, els projectes per a energies renovables, l’estudi de gestió de residus de construcció i demolició i el projecte parcial de càl· cul d’estructures.

L’Administració pública com a via Per facilitar l’accés del col·legiat a les ofertes de feina e l’administració pública, el CAATB ha incorporat a la secció Borsa de Treball de la seva pàgina web (www.apabcn.cat) un apartat que recull les licitacions

Borsa de treballs liberals El CAATB també ha obert la inscrip· ció a la Borsa d’encàrrecs professionals a tots els col·legiats. Aquests s’hi poden inscriure a través de la web del col·legi, en l’apartat del mateix nom, on hi ha les condicions d’accés.

Sessions tècniques gratuïtes

Convenis. Incrementar l’activitat El Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) ha signat diversos convenis que incrementen l’activitat en el sector de l’edificació.

En aquest sentit, ha signat el protocol de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona per al desenvolupament d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors en edificis d’habitatges de la ciutat de Barcelona.

Des de les delegacions, també ■■■

s’estan negociant convenis. Així, la delegació del Maresme del CAATB ha firmat un conveni per fer la diagnosi del parc d’edificis d’un barri de Mataró, que posteriorment hauran de passar la revisió del Test de l’Edifici (TEDI).

D’aquest test, el CAATB n’haurà tramitat uns 700 el 2008. De cara a l’any vinent, el CAATB també està acabant de definir amb altres agents implicats el procediment d’implantació de les ITE. ■

El col·legiat també pot accedir al programa de cursos gratuïts del Col· legi relacionats amb noves norma· tives que entren en vigor i l’afecten.

Actualment, s’estan fent sessions tècniques per explicar la nova nor· mativa EHE de formigó estructural tant a la seu central com a les dele· gacions. Paral·lelament, el CAATB té un programa de formació extens, tant de formació postgrau com de nous perfils professionals i forma· ció contínua, que potencia l’apre· nentatge relacionat amb les noves oportunitats professionals dels seus col·legiats. ■

c 11 NOTICIARI CAATB

L’informaTIU DEL CAATB

DINARS JOVES PROFESSIONALS CONSTRUCCIÓ

octubre 2008

Obertes les inscripcions per a Construjove’08 El proper 13 de novembre els estudiants i els joves professionals tindran l’oportunitat de conèixer les diferents sortides professionals de l’arquitectura tècnica Aquest 13 d’octubre s’obren les inscripcions per a l’edició d’enguany de Construjove, la jornada d’orienta· ció professional amb què el CAATB vol acompanyar als estudiants d’arquitec· tura tècnica i als recents col·legiats en l’inici de la seva activitat professional.

Amb l’organització d’aquesta jorna· da, el Col·legi vol mostrar als futurs tècnics quines són les diferents sor· tides professionals que tenen al seu abast amb el títol d’arquitecte tècnic.

Les jornades volen donar resposta a les inquietuds dels estudiants i dels recent titulats que tenen dubtes sobre com iniciar la seva carrera.

La titulació d’arquitecte tècnic per· met exercir un gran nombre de perfils professionals i, moltes vegades, es tenen dubtes sobre quin és el camí que s’adapta a les habilitats i expectatives de cadascú. Amb Construjove es resol· dran tots aquests dubtes a través de conferències, sessions i monogràfics on s’explicaran els diferents perfils professionals que pot exercir un arqui· tecte tècnic.

la nova titulació, els nous horitzons professionals que obre i s’explicaran les diferents opcions que tenen els actu· als arquitectes tècnics per convalidar el seu títol al d’enginyer d’edificació.

Després hi haurà una sessió on es parlarà sobre l’actual situació econò· mica de la construcció. Arquitectes tècnics, economistes i d’altres professi· onals reflexionaran sobre la conjuntura econòmica i el canvi de cicle que experi· menta el sector per donar pistes i claus sobre com serà el futur immediat.

En acabar, els assistents podran descobrir diferents sortides professi· onals dels arquitectes tècnics a través de dues conferències. A la primera, Oportunitats de futur, es parlarà dels nous perfils emergents del sector de la construcció que en aquests moments despunten com a noves sortides pro· fessionals. Es parlarà, entre d’altres, dels tècnics de medi ambient, dels calculistes d’estructures i dels pro· fessionals de la rehabilitació i el man· teniment. En l’altra sessió, Una obra quatre perfils, s’analitzarà el procés de construcció d’una obra emblemà· tica a través de la participació dels professionals diferents que hi van participar: l’arquitecte, el cap d’obra i el coordinador de seguretat.

■■■

Programa La jornada començarà amb una sessió inaugural on es parlarà sobre la nova titulació d’enginyer d’edificació. Repre· sentants del món acadèmic i professio· nal donaran el seu punt de vista sobre

08

Casos pràctics, tallers i fòrum d’empreses Acreditació Sessió inaugural Enginyers d’edificació Esmorzar Sessió: El sector de l’edificació avui

Sessió Oportunitats amb futur

Sessió Una obra, quatre perfils Dinar

Cas pràctic Jo sóc Perit Fòrum empreses

Taller Habilitats clau: marca la diferència Sessió de cloenda Joventut i experiència

Ja a la tarda, els participants podran assistir a un cas pràctic que analitza· rà el perfil professional del pèrit i del taxador o participar en un taller on es parlarà sobre les habilitats que ha de tenir un arquitecte tècnic per desenvo· lupar amb el major èxit possible la seva feina. A més, durant tot el dia estarà en funcionament el fòrum d’empreses, un espai de trobada entre els futurs professionals i les empreses líders del sector, que els explicaran quin és el seu camp de negoci, el seu perfil empresa· rial i els principals llocs de treball que ofereixen. ■ Tota la informació a

www.apabcn.cat/construjove

12 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

octubre 2008

COL·LEGIATS DINARS CONSTRUCCIÓ

necrològiques

In memoriam

Enrique Moreno Borràs El meu pare era aparellador i sens dubte, aquesta és la raó per la qual jo sóc arquitecta tècnica. Ell em va despertar els sentits cap a l’obser· vació i la creació, em va fer entendre la diferència entre veure i mirar, em va educar en la discussió i en la crítica, em va demostrar que el més simple no sempre coincideix amb el més senzill.

La insistència en què un bon encaix era imprescindible per comen· çar un dibuix, el consell de la lectu· ra contínua, l’ensinistrament per aprendre a orientar-me amb ajuda dels astres, l’ànim per a la pràctica esportiva i els escacs són per a mi, hàbits ja adquirits per sempre. Hem compartit problemes de geometria, comentat la perfecció d’una matriu o l’enginy de la cola de milano, hem escoltat la bellesa del soroll de la pluja damunt una xapa d’alumini a la nit, i somniat un casament enmig d’una pollancrera. Recollida en els seus braços vaig perdre la por a les tempestes.

L’Enrique, com li deien els seus amics, ha estat un home inquiet, aparellador, empresari, inventor i gran dibuixant, gairebé tot l’interes· sava. Admirador dels esperits lliures, estava convençut que la vida tenia sentit si hi havia una raó per la qual lluitar a fons. Va construir espais meravellosos des d’on contemplar les postes de sol era un plaer; va dis· senyar mobles que encara avui con· serven la seva vigència; va importar patents europees, en un moment en

Ens dol comunicar als nostres col·legiats la defunció dels nos· tres companys:

■■■

Laureano Aguilar Vázquez, col·legiat 5897, esdevinguda el 12 de juliol de 2008, a l’edat de 54 anys.

Miquel Roca Dilmé, col·legiat 1386, esdevinguda l’11 d’agost de 2008, a l’edat de 87 anys.

José Antonio Llonch Gurrea, col·legiat 1391, esdevinguda el 28 d’agost de 2008, a l’edat de 71 anys.

José Luís González Pastrana, col·legiat 3306, esdevingu· da el 2 de setembre de 2008, a l’edat de 62 anys.

Artà (Mallorca), agost de 2.007

què el nostre país es desenvolupava; va revestir moltes façanes de la ciu· tat amb mosaic vidriat perquè creia que era una bona manera de prote· gir i ornar la Barcelona dels anys 60; va fer metres i metres de paviments elastòmers, de cautxú i de linòleum, i va inventar la manera de fer terratzo continu amb unes malles plàstiques de les quals no parava de dibuixar-ne versions. Lluny de l’afany per enri· quir-se, la seva lluita es dirigia cap a la manera de fer les coses de màxima qualitat amb el mínim de recursos.

Impacient, sempre se’n cansava dels afers que l’ocupaven quan dura· ven massa temps i saltava d’una idea a una altra. Una mica excèntric com

diuen alguns, s’allunyava de massa gent, però sabia escoltar quan el necessitaves. Somniava en pintar un paisatge en la seva sala de 400 m2 d’Adrall perquè necessitava espai vital per inspirar-se, i la música. Ens va transmetre el plaer de degustar un tros de formatge d’ovella amb un bocí de pa pel Camí de Santiago o dalt d’una muntanya, amb vent, amb aquell vent que passant per entre les fustes d’un porticó de la seva primera “casucha” a Santander sonava com la música d’una flauta que mai li van comprar els seus pares. ■

Enrique Moreno Borràs, col·legiat 590, esdevinguda el 4 de setembre de 2008, a l’edat de 82 anys.

www.apabcn.cat

Ana Moreno Duran

col·legiacions Altes col·legials

Nom Marc Peiret Giménez Oriol Campany Dalmases Anna Pous Escarrà David Gómez de Haro Anna Gómez Bastús Mònica Pineda Arias Santiago López López Georgina Cos Teixidó Josep Solé Lluís Albert Montserrat Gambús David José Sánchez Frisach Joan Bargués Heredia Marc Borrós Camins Cristina Santiago Navarro Aina Palma Campeny Daniel Guillem Llaurado Ruth Mariñosa López

Col·legiat/ada 12266 12267 12268 12269 12270 12271 12272 12273 12274 12275 12276 12277 12278 12279 12280 12281 12282

Nom Jaume Cladera Gost Javier Ruiz Queija Victor Sánchez Carrillo Oriol Garcia Rovira Naiara Balenciaga Telleria Álvaro Fabregat Elena Mireia Martínez Lòpez Eva Bielsa Guivernau Marta Juanco Pascual Cristian Marroig Fàbregas Mireia Fernández Machi Xavier Cebrián Roca David Colomer Careta Carmen Olmos Torres XavierEsquirol Esteve Miquel Garcia Fisa Verònica Paniagua Encinas

Col·legiat/ada 12283 12284 12285 12286 12287 12288 12289 12290 12291 12292 12293 12294 12295 12296 12297 12298 12299

Nom Jordi Miquel Calvo Joan Ignasi Clar Díaz-Salazar Jordi Parcet i Comas Albert Rigat Vila Pedro Moya Rojano Alberto Guillén Martín Manel Llanas Villanova Jordi Gibert Cañameras Ramon Flores Mompart Laia Pla Capella Cristian Díaz Ruiz Marta Tomàs Gàlvez

Nom Isidro Pérez Fernández Ana Belen Galera Estrada

Col·legiat/ada 12300 12301 12302 12303 12304 12305 12306 12307 12308 12309 12310 12311

Reingressos 4774 7590

c 13

La bellesa de l’equilibri

NOTICIARI CAATB

L’informaTIU DEL CAATB

DINARS CULTURA CONSTRUCCIÓ I ACTIVITATS

octubre 2008

activitats Acció cultural

Laura Roca exposa a l’Espai d’art

El CAATB va inaugurar el pas· sat 18 de setembre l’exposició Plomades. Plomb bobs, una col·lecció de més de 500 plomades de tots els temps i països que han estat recollides per l’arquitecte, escultor i col·leccionista Primitivo González.

La mostra, que es va poder veure per primera vegada al Museu Etno· gràfic de Castella i Lleó, ha estat declarada finalista dels Premis FAD d’enguany i forma part dels actes de l’Arquiset 2008, la segona Setmana de l’Arquitectura que de l’1 al 9 d’octu· bre omple Barcelona amb activitats relacionades amb l’arquitectura i la ■■■

construcció.

Més de 50 persones van assistir en aquesta inauguració, que va comptar amb la presència de Rosa Remolà, pre· sidenta del CAATB, Sílvia Farriol, vice· presidenta de l’Arquinfad, Carlos Piñel, director del Museu Etnogràfic de Castella i Lleó i Primitivo González, propietari de la col·lecció.

D’element humil a obra d’art Durant els parlaments d’inauguració la presidenta del CAATB va destacar que la mostra convertia un element humil en una obra d’art. A més, va recordar que la plomada forma part

Visita a les Bodegues Marfil Alella

de l’anagrama històric dels aparella· dors. Per la serva banda, Sílvia Far· riol va explicar que la plomada és un objecte senzill i quotidià, i que fer-ne una exposició és una forma de dignifi· car la professió. Carlos Piñel va desta· car que un petit objecte pot tenir una gran importància per la seva bellesa, forma, materials i estètica. Per últim, Primitivo González, autor de l’exposi· ció, va explicar que amb aquesta mos· tra plantejava una reivindicació dels oficis i de la bellesa de les eines que es necessiten per exercir-los. En acabar hi va haver un refrigeri cortesia de Lledó Il·luminació. ■

Habitatge públic a Catalunya.

Qualitat, innovació i cultura de servei

L’Espai d’Art del CAATB acull fins al 6 de novembre una exposi· ció que recull el treball artístic de la pintora Laura Roca. Les obres mostren la faceta més abstracta de l’autora. ■ ■■■

Col·loqui sobre els Premis FAD

El CAATB organitza el proper 29 d’octubre un col·loqui sobre l’edi· ció d’enguany dels Premis FAD per parlar sobre els reptes i les solucions constructives aplicades a les obres presentades a l’edició d’enguany.

L’entrada és lliure i gratuïta. ■ ■■■

V Biennal Artística d’Aparelladors

La Delegació del Vallès Occi· dental ha obert el termini de presen· tació d’obres per a la V edició de la Biennal Artística Col·lectiva d’Apa· relladors i Arquitectes Tècnics. Hi poden participar tots els col·legiats que vulguin mostrar el seu treball artístic en qualsevol modalitat. El termini de presentació d’obres fina· litza el 24 de novembre. ■ ■■■

La Barcelona Jueva

El CAATB organitza per al pro· per més de novembre un itinerari guiat per descobrir la història de la Barcelona Jueva. La visita permetrà descobrir les restes del barri del Call de Barcelona i veure com vivien els seus habitants. L’itinerari és exclusiu per a col·legiatsi acompanyants. Les persones interessades poden envi· ar un correu a cultura@apabcn.cat per a més informació. ■ ■■■

■■■ El CAATB va organitzar el passat 8 de setembre l’acte

La Delegació del Maresme va organitzar el passat 20 de setembre una visita guiada a les Bodegues Marfil d’Alella que va permetre descobrir el món del vi i fer un primer tast aprofitant la verema. Un grup de 31 persones van participar en aquesta activitat en un espai modernista emblemàtic al mig de la denominació d’origen d’Alella. ■ ■■■

de clausura de l’exposició que recollia els 29 projectes pre· sentats en l’edició d’enguany dels Premis d’habitatge soci· al a Catalunya, organitzats per l’Associació de Promotors Públics d’Habitatge i Sòl de Catalunya (AVS). Durant l’acte hi va haver conferències dels equips guanyadors d’aquests guardons, així com de Ferran Julià, president d’AVS Catalu· nya, i Rosa Remolà, presidenta del CAATB. ■

14 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

octubre 2008

ACTIVITATS DINARS CONSTRUCCIÓ diverses

III Torneig de Golf d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics El proper 19 de novembre està previst que se celebri la tercera edició del Torneig de Golf d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics, que organit· za un grup de col·legiats amants d’aquest esport i que compta amb el suport del CAATB pel que fa a aspectes d’organització i difusió.

El campionat, que està finançat en la seva totalitat amb el patrocini d’empreses col·laboradores i els imports d’inscripció, tindrà lloc a les instal·lacions del Club de Golf El Muntanyà (Osona).

■■■

Normes i categories El campionat i les classes estan ofer· tes a qualsevol col·legiat o col·legiada i els seus acompanyants. Les normes del campionat estableixen que els participants al torneig han d’estar en possessió de la llicència federativa

Imatge de l’edició del 2007 del Torneig de Golf

corresponent. De la mateixa manera.

S’establiran dues categories: a la pri· mera hi podran participar tots els jugadors amb un handicap de fins a 17,4; a la segona, els que superin el 17,5 d’handicap. La modalitat de joc serà el joc per punts (stableford), amb sortida en shotgun. Les normes del

torneig també delimiten a 90 el màxim de participants. Un cop acabat el tor· neig, els participants dinaran plegats i després hi haurà el repartiment de premis i obsequis per a tots.

Preu i inscripcions

de 60 € + IVA i inclou el dinar. Les ins· cripcions es poden fer al telèfon 93 240 20 60. Les empreses Gas Natural, Ideal Standard, Alumafel Europerfil i Espais col·laboren en aquesta acti· vitat i hi donen suport. Més informa· ció a www.apabcn.cat. ■

La inscripció per al torneig té un cost

activitats del col·legi

jornades professionalS

Construjove’08 El CAATB organitzarà la cinquena edició del Construjove, les jornades d’orientació professional dirigides als estudiants d’arqui· tectura tècnica i recent titulats que vulguin saber quines són les diferents sortides pro· fessionals que tenen al seu abast.

Dia: 13 de novembre Més informació: www.apabcn.cat

V Biennal Artística d’Aparelladors La Delegació del Vallès Occidental ha obert el termini de presentació d’obres per a la V edició de la Biennal Artística Col·lectiva d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics. Hi poden participar tots els col·legiats que vul· guin mostrar el seu treball artístic en qual· sevol modalitat. El termini de presentació d’obres finalitza el 24 de novembre.

altres

Col·loqui sobre els Premis FAD El CAATB organitza un col·loqui sobre l’edi· ció d’enguany dels Premis FAD per parlar sobre els reptes i les solucions constructives aplicades a les obres presentades a l’edició d’enguany.

Data: 29 d’octubre Hora: A les 19 hores Lloc: Sala d’actes dels CAATB L’entrada és lliure i gratuïta.

Informació: cultura@apabcn.cat

exposicions

Laura Roca exposa a l’Espai d’art L’Espai d’Art del CAATB acull una exposi· ció que recull el treball artístic de la pintora Laura Roca. Les obres mostren la faceta més abstracta de l’autora.

Dates: fins al 6 de novembre Lloc: Espai d’art, primera planta del CAATB Informació: cultura@apabcn.cat

La Barcelona Jueva El CAATB organitza per al proper més de novembre un itinerari guiat per descobrir la història de la Barcelona Jueva. La visita permetrà descobrir les restes del barri del Call de Barcelona i veure com vivien els seus habitants. L’itinerari és exclusiu per a col· legiats. Les persones interessades poden enviar un correu electrònic a cultura@apa· bcn.cat per a més informació.

16 c

El Sector:

s

L’informaTIU DEL CAATB

notícies del sector

octubre 2008

construmat’07

INFORME SEMESTRAL D’ACTIVITAT

L’INICI DE NOUS HABITATGES A LA CIUTAT DE BARCELONA I LA REGIÓ METROPOLITANA HA RETROCEDIT PER SOTA DE LA MITJANA DE LA PROVÍNCIA

Observatori del sector Les previsions del CAATB apunten cap a una recuperació real de l’activitat del sector de la construcció al 2010 Amb la reducció de 19.881 nous habitatges el primer semestre de 2.008 amb relació al mateix període del 2.007 (en què es van iniciar 28.959 noves unitats), les dades estadístiques del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) representen l’actual descens en l’inici de la construcció de nous habitatges, un context que no es donava des del primer semestre de 1.991 on es van visar 8.939 nous habitatges.

L’informe estadístic semestral preparat pel CAATB recull aquest context al que incorpora també l’anàlisi de les tendències cícliques que presenta el sector de l’edificació i que, junt amb les previsions basades en estimacions macroeconòmiques, apunta a una ■■■

lleugera recuperació de l’activitat del sector durant l’any 2.010.

Edificació residencial Segons l’anàlisi estadística de l’Observatori de l’Habitatge del CAATB, el conjunt de l’edificació nova a la

província de Barcelona ha vist disminuir un -61% el total de treballs visats el primer semestre del 2.008, respecte del mateix període del 2.007.

La caiguda de l’activitat ha estat del -68,7% en els projectes d’edificació residencial, que concentra gairebé el

Edificació existent.

Més descens fora de Barcelona El nombre de projectes visats d’edificació en obra existent –reformes, rehabilitacions, etcètera– ha experimentat un descens del -13,2% el primer semestre de 2.008 respecte el mateix període de 2.007.

■■■

Gran part dels visats en obra d’edificació existent s’han realitzat a la ciutat de Barcelona (36,1%). En el cas de l’obra nova, la ciutat de Barcelona només recull el 8,2% dels projectes visats. ■

90 per cent dels visats de nova edificació del CAATB. El primer semestre de 2.008, s’han visat a la demarcació 9.078 nous habitatges.

La ciutat de Barcelona (-38,9%) i els 30 municipis que formen la Regió Metropolitana de Barcelona (-67,2%) han vist retrocedir l’inici de nous habitatges per sota de la mitjana de la província. Els descensos més importants en aquests tipus d’edificació els han experimentat la tercera i segona corones de la demarcació, que havien protagonitzat en els darrers anys els majors creixements en l’inici de nous habitatges. La tercera corona, que engloba les comarques del Berguedà, Bages, Osona i l’Anoia, i la segona corona, que abasta el Garraf, l’Alt Penedès, el Vallès Oriental, part del

Vallès Occidental, pràcticament tot el Maresme i alguns municipis del Baix Llobregat, han experimentat caigudes superiors al -70,0%. Aquestes dues corones representen un 75,6% del total del descens de la demarcació.

Les comarques que més pesen en el conjunt de la demarcació, i que representen el 58,5% dels habitatges nous visats, el Vallès Occidental (-69,5%), el Barcelonès (-38,9%) i el Baix Llobregat (-63,0%), cauen menys o al voltant de la mitjana de la demarcació. De la resta de comarques, el Berguedà (-15,4%) i el Garraf (-58,0%) mostren el millor comportament.

Edificació no residencial Pel que fa als projectes visats d’edificació no residencial, el nombre de projectes visats al CAATB ha retrocedit un -28,8% el primer semestre d’aquest any, respecte del 2007. A la ciutat de Barcelona, però, la dinàmica ha estat positiva, ja que ha experimentat un augment del 40,9% respecte al primer semestre de l’any passat. La segona i tercera corones han estat les àrees més perjudicades per l’entorn actual de crisi, en caure un -39,7% i un -35,6% respectivament.

L’edificació no residencial representa un 12,7% del total d’intervencions de nova edificació visades el primer semestre de 2.008, mentre que el 2.007 en representaven el 6,9% i un 5,3% el primer semestre de 2.006.

Els edificis arquitectònics d’ús no residencial són els que presenten un menor descens del nombre de projectes visats, -23,1%. Pel que fa a la dinàmica de l’edificació no residencial amb altres usos ha estat de -27,0%. Aquí trobem tipologies d’edificacions amb usos molt diversos, com comercials, esportius, d’emmagatzematge i distribució, hostaleria i funerari.

La dinàmica dels edificis amb usos d’enginyeria ha estat la més negativa dins de l’edificació no residencial, amb una davallada del -46,3% aquest primer semestre. Però aquesta classe de projectes només ha representat el 14,1% del total de projectes visats d’edificació no residencial.

Nombre de projectes d’edificació visats.

2005 - 2008 1r semestre Nombre de projectes en valors i taxes d’increment en percentatge 2005

Total

2007

2008

5.141

5.345

4.151

1.618

Barcelona ciutat

214

224

189

132

Regió Metropolitana

931

919

763

303

2a corona

2.928

2.999

2.277

870

3a corona

1.067

1.203

922

313

10,5

4,0

-22,3

-61,0

Taxes d’increment Total Barcelona ciutat

-1,8

4,7

-15,6

-30,2

Regió Metropolitana

11,6

-1,3

-17,0

-60,3

2a corona

5,0

2,4

-24,1

-61,8

3a corona

31,6

12,7

-23,4

-66,1

Dinàmica trimestral dels inicis de nous habitatges. 2004 - 2008

L’informaTIU DEL CAATB

construmat’07 semestral d’activitat

octubre 2008

La millora de l’economia farà repuntar els visats Segons l’Observatori de l’habitatge del Col·legi, en el transcurs del 2.010 es preveu l’inici del procés de recuperació en el sector de l’edificació. Aleshores, la lleugera millora que es preveu en els indicadors macroeconòmics (PIB i atur bàsicament) farà que es doni un lleuger repunt dels visats d’habitatge nou, arribant als 17.096 nous habitatges, un 7,7% més que el 2.009. Les dades analitzades per l’Observatori apunten a què el nivell més baix d’activitat al sector de l’edificació es produirà el 2.009, amb 15.872 nous habitatges visats, una caiguda del -13,3% respecte el 2.008.

■■■

Segon semestre

Taxes d’increment interanual en percentatge

2008: -58,7%

L’Observatori preveu que el 2.008 esdevindrà l’any en què es consolidarà l’entrada en un període d’estancament en el subsector de l’edificació.

Les seves previsions indiquen que la situació amb relació als nous habitatges visats es mantindrà durant els dos trimestres restants del 2.008, però no d’una forma tan marcada com la viscuda la primera meitat de l’any. Al tercer trimestre, l’Observatori preveu que les caigudes se situaran en un -34,1% i al quart en un -44,2%. Això implica que en el conjunt del 2.008 s’experimentarà un retrocés de l’activitat respecte el 2.007 del -58,7%.

El CTE Previsió CAATB Font: CAATB, COAC, IDESCAT, Caixa Catalunya

Pes de les intervencions segons tram de PEM i tipus d’obra

Variacions del PEM Per altra banda, paral·lelament al descens en el nombre d’intervencions en edificació, cal tenir en compte el pes de les intervencions, segons el tram de Pressupost d’Execució Material (PEM). Aleshores s’observa que el diferencial entre el primer semestre de l’any passat i el d’enguany augmenta un 3,4 en l’obra nova d’edificació de més d’1.500.000 euros; augmenta un 1,6 en l’obra de menys de 120.000 euros augmenta, i només disminueix (-4,9%) en l’obra nova del tram entremig. ■

2006

Valors

c 17

notícies notícies del sector del INFORME sector

2.008

2.007

Diferencial

Obra nova Menys 120.000 euros

3,8%

2,2%

1,6

De 120.000 a 1.500.000 euros

84,1%

89,0%

-4,9

Més de 1.500.000 euros

12,1%

8,8%

3,4

Menys 120.000 euros

75,4%

75,0%

0,4

De 120.000 a 1.500.000 euros

23,4%

24,2%

-0,7

1,1%

0,8%

0,3

Obra existent (Reformes)

Més de 1.500.000 euros

La previsió de l’Observatori és que el 2.008 es visaran al voltant de 18.312 nous habitatges a la província de Barcelona, mentre que l’any passat se’n van visar 44.290. La distorsió que va suposar l’entrada en vigor de dos nous documents bàsics del nou Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) el 29 de març del 2.007, ha influït decisivament en el baix registre del primer semestre de 2.008 (-68,7).

La traducció de les taxes en nombre d’habitatges situen les xifres a finals del 2.008 en termes dels registres de començaments de la dècada dels anys 90, en què es visqué l’última recessió econòmica. Les taxes accentuen la tendència que ja es va observar el 2.007, sobretot a partir del segon semestre. ■ Tota la informació a

www.apabcn.cat

18 c L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

notícies del sector

construmat’07 fad prevenció d’incendis

Els professionals i la prevenció d’incendis L’onzè Fòrum de la Seguretat va posar sobre la taula els elements clau de la seguretat en cas d’incendis que cal tenir en compte en un futur proper El 26 de juny l’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES) va celebrar a la seva seu a Barcelona l’XIè Fòrum de la Seguretat. La seguretat en incendis: estat de la qüestió, que va posar de manifest que la seguretat en cas d’incendi està madurant, amb una bona normativa sectorial. Alhora, tanmateix, fa falta treballar tots aquells aspectes que han de facilitar la feina als diferents agents, de forma multidisciplinària i transversal. Hi van participar Carles Padrós, professor titular de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona i magistrat suplent de la sala Contenciós-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i Josep Font, enginyer tècnic industrial, arquitecte tècnic i arquitecte. Per identificar els aspectes més importants de la seguretat en incendis i aconseguir uns bons resultats per al XIè Fòrum, es va crear un comitè tècnic representatiu format per una dotzena d’institucions, entre les quals està el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB). Al fòrum també es van donar a conèixer els resultats dels seus estudis.

■■■

Polítiques públiques L’Institut d’Estudis de la Seguretat és una fundació privada impulsada pel Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, que col·labora amb altres col· legis professionals, com el CAATB, en aquells temes de seguretat que són d’interès comú per a tots els professionals. En el seu XIè fòrum de la Seguretat -que va ser seguit per nombrosos assistents- Carles Padrós va analitzar els elements clau per al desenvolupament de les polítiques públiques de seguretat en incendis.

Padrós va començar observant que segurament ja hi ha suficients normes d’incendis i potser el que falta és el sistema administratiu adequat per aplicar aquestes normes. Tan important és la producció normati-

D’esquerra a dreta: Francesc Amer, Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona; Josep Font, arquitecte tècnic i enginyer tècnic industrial; Carlos Padrós, professor titular de Dret Administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona i magistrat suplent de la Sala Contenciós-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; David Tisaire, enginyer industrial.

va com la seva aplicació. En aquest sistema administratiu, va destacar la necessària presència de les entitats col·laboradores de l’Administració.

Aquestes entitats fan una activitat de control, recollint la informació que requereix l’Administració. El magistrat va apuntar les dues qüestions clau perquè funcionin: s’ha de garantir la possibilitat de recurs i cal establir un sistema de responsabilitats respecte al que certifiquen les entitats.

Padrós va plantejar com a primera idea que s’ha de poder treballar amb nivells acceptables de risc i això requereix una nova metodologia que no es basi en exclusiva en l’acte administratiu. Així, va destacar el paper que pot arribar a tenir el projecte d’incendis que, en aquest context, adquireix igual o més importància que l’acte administratiu. Alhora, va

recordar que la Constitució recull que els col·legis professionals són organitzacions de base privada que fan funcions públiques. Per tant, l’autoregulació corporativa que fan pot ser una peça clau en el nou dret administratiu de gestió del risc. Respecte a les competències en la matèria, el magistrat va deixar clar que en el marc jurídic actual la prevenció d’incendis és una competència municipal i la seva direcció i coordinació correspon a la Generalitat de Catalunya.

Padrós va concloure la seva ponència assenyalant que cal delegar en la normativa tècnica de seguretat (donant un paper important al projecte d’incendis), que cal definir la posició i responsabilitat dels diferents agents que intervenen en els incendis, i que s’ha de determinar el sistema de responsabilitats i recur-

sos en les entitats col·laboradores de l’Administració.

Problemes i qüestions Josep Font va fer un balanç positiu de l’aplicació de la normativa. A partir de la consideració inicial que la normativa vigent contra incendis és una bona eina per desenvolupar els projectes, va apuntar els principals problemes i qüestions que cal resoldre i que estan associades a l’aplicació de les diferents normes.

Font va dedicar bona part de la intervenció al Reglament de Seguretat Contra Incendis als. Establiments Industrials (RSCIEI) . Va començar amb l’observació que el reglament no anul·la sinó que complementa les ordenances municipals i això suposa un problema per als professionals. També va plantejar que cal modificar les taules del RSCIEI per a

c 19 notícies del sector

construmat’07 prevenció d’incendis

la determinació de la càrrega de foc, per apropar-les a la realitat.

L’arquitecte tècnic també va destacar el criteri de classificació dels edificis industrials. En explicar la problemàtica entre els tipus A i B, va destacar que ha aparegut un conflicte entre el compliment dels requisits de seguretat i els costos associats.

Entén que entre els tipus A i B hi ha massa diferència i això fa que el pas d’un tipus a l’altre no sigui proporcional i els costos a la indústria es disparin. Davant d’aquesta situació, va identificar algunes de les reaccions de l’empresari; alguns no fan les adequacions a la norma perquè no són conscients de la importància, d’altres volen adequar-se però no poden assumir el cost que suposa i, finalment, hi ha els que adopten una actitud contrària i prescindeixen de la normativa

■

■

■

■

Serveis d’extinció Font va afegir un element a considerar: la proximitat dels serveis d’extinció d’incendis. Segons ell, la normativa hauria de tenir en compte el cas d’indústries petites o mitjanes, entre 300 i 1.000 m2, en què els serveis d’extinció poden arribar ràpid i controlar l’incendi. També va explicar que actualment es triga aproximadament un any entre que comencen els tràmits fins que es pot començar l’activitat industrial. Això significa massa temps per a qualsevol empresa i, per aquesta raó, va demanar que amb la nova llei d’incendis es pugui corregir aquesta situació.

Finalment, va posar èmfasi sobre una situació que va qualificar d’hipocresia col·lectiva. Si una empresa vol complir amb la normativa -per exemple aquelles que apliquen sistemes de qualitat o de gestió integrada- ha d’acabar fent una gran inversió, amb una llista d’exigències molt llarga.

En canvi, a aquelles empreses que opten per començar a treballar sense fer res ni comunicar-lo a l’Administració, no els passa res. Per fer front a aquesta situació inviable i inadmissible, va advocar perquè l’Administració competent intensifiqui les inspeccions d’ofici.

L’opinió dels agents En relació als elements clau per al desenvolupament de les polítiques públiques de seguretat en incendis, el comitè tècnic va destacar entre altre coses, que: ■ Les polítiques públiques han d’incorporar noves tecnologies que contemplin els criteris d’estalvi energètic i respecte al medi ambient.

■ És important establir línies o mecanismes de coordinació entre les administracions i els agents

■

■

implicats.

Cal millorar la formació dels tècnics competents. Això implica que s’hauria d’incloure la matèria d’incendis en els plans d’estudi, tant a la universitat com en la formació professional.

Cal tenir en compte la sobrecàrre-

■

ga de normativa sectorial que té la petita i mitjana empresa i impulsar polítiques econòmiques de suport que facilitin les inversions en seguretat en cas d’incendi per part de les empreses.

Cal incorporar les condicions de seguretat en el planejament urba-

L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

nístic.

Les entitats col·laboradores de l’Administració són una bona opció per al control, sempre que compleixin tots els requisits d’autorització, els municipis puguin escollir com el gestionen i no suposi un cost addicional per a les activitats.

Fa falta definir i delimitar les competències dels agents que intervenen.

Les polítiques públiques de seguretat en incendis conviuen amb les polítiques públiques de prevenció de riscs laborals. La unió d’aquests processos pot generar desconfiança en molts aspectes bàsics.

El projecte i el certificat final del tècnic són fonamentals per garantir la qualitat final de l’edificació.

Els agents i experts també van fer balanç de l’aplicació de la normativa d’incendis. Sobre aquest punt, van concloure, entre altes coses, que: ■ L’evolució del marc legal en prevenció d’incendis és positiva, tot i que té punts febles, com dèficits en la normativa, una execució deficient de les instal·lacions i males pràctiques constructives.

■ En la fase de disseny del projecte l’assessorament tècnic ha de ser eficaç i eficient ■ Els productes, equips i materials han de disposar de les garanties exigibles, especialment les característiques de reacció i resistència.

■ La normativa d’incendis és complexa i això suposa un factor de dificultat. Això porta que hi hagi una necessitat d’especialització tècnica en la matèria.

■ En altres països més avançats es treballa amb l’enginyeria del foc com a sistema de treball|feina que proporcionarà un desenvolupament accelerat en el disseny de la seguretat contra incendis.

■ A l’hora d’aplicar la normativa, l’Administració i les entitats col· laboradores de l’administració han d’aplicar criteris interpretatius sense ambigüitats i n’han fer coneixedors als agents implicats. En aquest sentit, malgrat la voluntat prestacional del CTE, tant el Document Bàsic DB-SI del CTE com el RSCIEI tenen un caràcter molt prescriptiu, que fa difícil plantejar solucions alternatives.

Els resultats complets dels estudis dels experts i les respostes a algunes preguntes formulades als principals agents del sector d’incendis es poden consultar a la web amb l’adreça www. seguretat.org. ■

20 c L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

notícies del sector

construmat’07 SEGURETAT I SALUT

12.000 constructores ja figuren al Registre d’empreses Un dia hàbil abans de què es complís el termini d’inscripció, el 25 d’agost, 12.803 empreses catalanes de la construcció ja figuraven en el registre de societats acreditades (REA) de la Generalitat, que avala que les empreses compleixen els requisits en prevenció de riscos laborals, entre d’altres, segons va informar el Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques. Segons el Gremi, la xifra de registres era molt inferior a les 80.000 empreses que preveia el Departament de Treball, que ja ha rebaixat la xifra a unes 25.000. Les empreses poden però sol·licitar la inscripció al REA en qualsevol moment, ja que el 26 d’agost de 2008 no és un termini de finalització d’aquest tràmit sinó que és la data a partir de la qual s’exigeix la inscripció a les empreses que vulguin intervenir en la cadena de subcontractació, segons ■■■

informa Treball.

El Decret que aplica una llei estatal mitjançant el qual es crea el REA i

s’obliga a les companyies a subscriures’hi es va aprovar a Catalunya el 6 de maig. Obliga les empreses del sector

de la construcció a certificar que compleixen la Llei de riscos laborals com a condició imprescindible per poder operar a Espanya. Totes elles han d’estar registrades a l’autoritat laboral de la seva comunitat autònoma.

El REA afecta a tot tipus de constructores, des de les que vulguin realitzar obres o excavacions fins les que treballen en les rehabilitacions. També obliga les societats que vulguin treballar com a contractistes o subcontractistes, malgrat que pertanyin a altres sectors. No s’hi han d’inscriure ni els treballadors autònoms sense assalariats ni els promotors d’obres. El registre també afecta empreses que es dediquen a treballar en obres de construcció públiques, d’acord amb la Llei 32/2006 de subcontractació en la construcció. Més informació a http://www.gencat.cat/ treball/. n

c 21 notícies del sector

L’informaTIU DEL CAATB

construmat’07 SEGURETAT I DIVERSOS

La construcció redueix un 35% els accidents mortals

La Salle estrena web ■■■ L’Area de Construcció de l’Esco-

Segons va fer públic la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) el 7 d’agost, els primers sis mesos del 2008 els accidents mortals a la construcció catalana han disminuït un -35%, els greus un -9,5% i els lleus un -4,9%. Segons la CCOC, el descens no es deu al menor ■■■

nombre de treballadors ocupats, ja que en any mòbil fins juny de 2008, la incidència (el nombre d’accidents per cada 100.000 treballadors d’alta a la Seguretat Social) dels accidents mortals disminueix un -18% i la dels greus un -1,7%, tot i que la dels lleus augmenta un 0,8%. ■

la d’Arquitectura de La Salle, després de 10 anys de treball en què s’han estructurat i desenvolupat els tres cursos del primer cicle d’Arquitectura i Arquitectura Tècnica, presenta la seva pàgina web. L’Area també vol mostrar, a través de la pàgina, quines són les seves propostes pedagògiques i ha de servir com a canal de contacte permanent amb escoles i institucions –entre elles el CAATB, amb qui hi col·labora– per poder compartir experiències i coneixements. És un fòrum obert a les propostes externes i internes interessants de divulgar. Hi cap la crítica de tècnica, de cultura, de sostenibilitat, de disseny i de pedagogia sobre arquitectura i construcció.

El web de l’Àrea de Construcció es troba a la xarxa de La Salle, dins del domini de Tecnología.

L’adreça és: www.salle.url.edu/ tecnologia/construccio. ■

octubre 2008

activitats DEL SECTOR

Fòrum d’interiorisme Barcelona El 2n Fòrum d’Interiorisme Barcelona té lloc en el marc de Casa Decor Barcelona, el pròxim 30 d’octubre. L’esdeveniment comptarà amb la presentació oficial del “Manifest professional d’interiorisme i disseny” i desenvoluparà, sota el títol “Creativitat global / interiorisme i indústria”, una taula de debat on intervindran professionals de l’interiorisme tant d’àmbit nacional com internacional. www.casadecor.es

La Ribera. La ciutat simbòlica El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, organitza per al 25 d’octubre de 10 a 14 hores, un itinerari per analitzar el barri de la Ribera des de l’obertura de la Via Laietana a inicis del s. XX, a la monumentalització del Barri Gòtic; des de la prolongació de l’avinguda Francesc Cambó, a la reordenació de l’entorn del mercat de Santa Caterina. www.cccb.org

HEMPEL, SOLUCIONES E IDEAS PARA LA ARQUITECTURA

Porque estamos orientados a proyectos, planificando y anticipando las soluciones técnicas de pintado más adecuadas a sus necesidades. Con la máxima calidad, eficacia y garantía. Con el mejor asesoramiento profesional.

Proyectos ejecutados: Torre Agbar. Barcelona • Torre de Telecomunicaciones Calatrava. Barcelona • Torre Foster. Barcelona • Parking Diagonal Mar. Barcelona • Cubos de la Memoria. Asturias • Edificio Levitt. Madrid • Auditorio de Tenerife. Canarias • Ciudad de la Justicia. Valencia • Fundació Miró. Barcelona • Hotel Sheraton. Bilbao • Bodegas Buil & Giné. Tarragona • Café Versalles. Barcelona • Universidad de Castilla - La Mancha. Toledo…y muchos más.

PINTURAS HEMPEL, S.A.U. Ctra. de Sentmenat, 108 • 08213 Polinyà (Barcelona) • Tel. 937 130 000 • Fax 937 130 368 • general@es.hempel.com • www.hempel.es

22 c

notícies del sector

octubre 2008

construmat’07

Entrevista

L’Entrevista:

%

L’informaTIU DEL CAATB

Premis Catalunya Construcció

Francesc Belart

Arquitecte tècnic, Premi Catalunya Construcció en direcció d’execució d’obres

“Cada obra és un món i s’ha d’entrar en conversa amb ella” Diligència

“Jo tinc un principi, i és que penso que a les obres un problema ha de tenir la mínima durada. S’ha d’acotar, valorar i resoldre.”

Responsabilitat

“Crec que es fonamental participar del projecte, independentment de la responsabilitat civil que cadascú té i assumeix.”

Premi al Jutjat de Sant Boi

“Fins i tot, demostra que les obres de l’Administració permeten fer bona arquitectura sense malbaratament econòmic.”

■■

■■

■■

Jordi Marlet informatiu@apabcn.cat

llar a Barcelona i al Pirineu?

quitectura. El fet de col·laborar en la mateixa redacció del projecte, és molt important per controlar bé l’obra posteriorment. Crec que és fonamental participar del projecte, independentment de la responsabilitat civil que cadascú té i assumeix.

Per tant, si una cosa no va bé, cal posar-ho sobre la taula i expressarho. Cal ser exigent amb la teva feina, atès que avui dia hi ha prou mitjans tècnics per fer-ho, i cal deixar ben acotada i detallada fins on arriba la nostra feina.”

Francesc Belart i Calvet (Tremp, 1966) –que ha guanyat exaequo el Premi Catalunya Construcció en l’apartat de Direcció o Gestió de l’Execució de l’Obra per l’edifici dels nous jutjats de Sant Boi de Llobregat– ha viscut tota la vida relacionat amb la construcció. Com el seu pare, va baixar del Pirineu a Barcelona a estudiar per a aparellador. En el moment olímpic, va muntar el seu despatx i fins ara, que té un despatx a Barcelona i un altre a Tremp, coordinats, amb un equip de quatre persones. Orgullós de la seva feina, obligat a creuar contínuament el territori català per anar d’una obra a l’altra, encara troba temps per a la fotografia i la muntanya. Alpinista i escalador de cascades de glaç, és guia del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Molt vinculat al seu territori, el Pallars, organitza per iniciativa pròpia cada dos o tres anys la Trobada Pallaresa Nord, vinculant arquitectura, territori i gastronomia.

■■■

Has notat la diferència, entre treba-

“Són dos àmbits diferents. A títol d’exemple comparatiu, fa pocs mesos hem acabat una obra de 9.700 m2 a Barcelona, davant l’estació de l’AVE Sagrera, on els arquitectes no els hem vist gaire. Però era un bon projecte, pensat, atractiu, fet en un despatx potent i amb mitjans. I això ha ajudat molt per resoldre problemes propis d’obra, que ha anat força bé i n’estic molt satisfet. Per contra, ara estem fent una rehabilitació d’un edifici a les Valls d’Àneu on l’arquitecte, tot i estar a Barcelona, l’entorn li agrada, l’atrau i s’hi aboca molt. Llavors s’estableix una confiança i un diàleg amb el projecte: l’arquitecte pregunta, el paleta participa, nosaltres opinem, l’industrial parla. És un tracte més distret i proper.”

En això també hi deu fer el teu caràcter.

“Sí, és cert, però perquè m’agrada molt la meva feina i involucrar-me en les obres. He tingut la sort de poder treballar ja des de l’inici professional amb arquitectes que feien projectes molt treballats i de molta qualitat.

I també és cert que m’agrada l’ar-

Per què vas optar per dedicar-te a la construcció?

“A la família, som sis tècnics entre arquitectes i aparelladors i jo he viscut construcció tota la vida. El meu avi, als anys vint [del segle XX] va crear una petita constructora a Tremp, que va anar creixent, amb obra privada, i puntualment, pública.

Ell ja em va ensenyar moltes coses. El meu pare, Francesc Belart Alberni, aparellador des de l’any 50 i que es va jubilar l’any passat, va treballar a l’empresa de casa i també com a lliberal. Fins a final dels anys 70, als Pallars, la Ribagorça i la Vall d’Aran,

no hi havia cap altre aparellador visquent-hi de manera fixa. La bona qualitat de la mà d’obra compensava els pocs o limitats mitjans tècnics de què disposaven, en un entorn sever com el Pirineu.”

Tu encara has viscut aquesta manera de treballar?

“Jo encara ho visc: algun dissabte faig visites d’obra. És una altra manera de treballar. A Barcelona s’apaga el telèfon a les vuit de la tarda i llestos; a Tremp, la gent truca el diumenge si cal. Jo tinc un principi, i és que penso que a les obres un problema ha de tenir la mínima durada.

S’ha d’acotar, valorar i resoldre. Crec que a la nostra professió manca una mica això, molts tècnics no es comprometen gaire, i cal sortir de l’obra amb la feina feta. En aquest sentit, a casa meva he après a valorar aquestes coses i a prioritzar. L’anar i venir de les obres només aporta invertir temps de manera innecessària, refer papers i sovint, embolics.”

Com us afecta la crisi actual del sector de la construcció?

“En temps de crisi, hem fet el des-

c 23 notícies L’entrevista del sector premis

L’informaTIU DEL CAATB

construmat’07 catalunya construcció

octubre 2008

Premis Catalunya Construcció.

“Els premi és una manera de què els aparelladors expressem el que fem”

■■■ Francesc Belart té un currículum

professional extens (www.boliana. cat), que comença amb obres significatives com ara la restauració de les cases de Salvador Dalí a Portlligat i Púbol, el CAP de Vilaseca (finalista premis FAD 1994), el complex esportiu de Sant Sadurní d’Anoia o el nou parc de bombers de Sort, i continua a través de totes les tipologies d’obra, feta per a clients públics i privats, fins a arribar a l’edifici judicial de Sant Boi de Llobregat. Belart també està especialment orgullós de la rehabilitació de la Col·legiata de Castellbò (prop de la Seu d’Urgell), construïda l’any 1436 i que està ja en fase final d’execució.

Belart s’ha presentat a les cinc edicions dels Premis Catalunya Construcció, que convoca el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. A més de guanyar-lo exaequo el 2008 en l’apartat d’Execu-

patx de Barcelona més gran! Però el moment i la situació actual no és pas fàcil. Als anys noranta ja hi va haver una crisi forta i potser, per la diversificació de la meva feina, la vaig notar menys. Ara la notem de manera mes forta, sobretot per a un tipus de client, el privat de gran volum, que ha parat en sec. L’obra pública no s’ha aturat massa, es treballa; però es evident que ara som molts tècnics amb relació a la quantitat d’obra per executar. Només cal mirar els concursos de GISA.”

Tinc entès que l’obra amb la que vas guanyar el Premi Catalunya Construcció va ser complicada des d’abans de començar.

“Inicialment, el concurs d’obra va quedar desert (any 2003). Era un moment en què hi havia molta obra pública i aquesta potser es veia massa complicada o de preus molt justos. Cap constructor s’hi va presentar. Posteriorment, es va fer un paquet de tres edificis judicials –Cornellà, el Prat i Sant Boi-, i es va licitar per part de GISA, mitjançant el sistema de dret de superfície. Jo vaig fer la direcció d’execució per encàrrec

del Taller d’Enginyeria Ambiental, -amb en Daniel Medina, també aparellador, com ajudant meu i dels altres dos jutjats-.”

Quins avantatges té per al contratista, el dret de superfície?

“Cal aclarir que a vegades el contractista no és qui te els drets de superfície, com és el cas de Sant Boi. Pot haver-hi una empresa adjudicatària dels drets i una altra empresa que ho construeixi. D’una manera senzilla, podríem dir que durant un període de temps, s’assegurarà recuperar una inversió i uns ingressos d’una obra que ha fet en aquest moment. En el fons, també li garanteix tenir una relació amb l’Administració, per poder optar a fer altres obres similars. La Generalitat encarrega a GISA aquesta tasca de gestió i control de la construcció, i posteriorment, el manteniment és a càrrec del superficiari. És un sistema de realització d’obra que permet a l’Administració, pagar progressivament un cop l’obra executada. En aquest sentit, ara hem acabat una escola on participa l’ICFE (Institut Català de Finances i Equipaments) com entitat de la Generalitat per poder fer equipa-

ments escolars.”

Quins van ser els reptes a l’hora de construir l’obra?

“En Jordi Badia, l’arquitecte dels jutjats de Sant Boi, plantejava un edifici atractiu, atrevit, amb 557 lames de formigó que feien de pell a tota la façana, col·locades en tres orientacions diferents, amb usos i solucions arquitectòniques molt concretes i exigents. Sobre plànol, l’edifici ja es preveia complicat d’executar. Després, és una obra que té un replanteig complex, amb formes trapezoïdals i un ordre d’execució molt rigorós. A les visites d’obra, de vegades érem fins a 18 persones, opinant tots a la vegada. I per acabar d’unificar tot aquest pastís, hi havia la direcció integrada –la que va guanyar juntament amb mi el premi [Catalunya Construcció en execució]- que són els que havien de posar pau i ordre. ”

La direcció integrada? Quin paper va jugar?

“En el nostre cas, era el primer cop que s’incorporava aquesta nova figura com partícip de l’obra. Calia veure com s’anava desenvolupant tot

ció, va ser finalista en l’edició del 2007 en l’apartat d’Innovació, i seleccionat en dues edicions anteriors. Explica que hi ha participat perquè: “Sempre, tots i cadascun dels treballs que hi he presentat tenien per a mi un valor significatiu, un encant, alguna cosa que els feia diferents. I el premi és una manera de què els aparelladors expressem el que fem.” ■

plegat i la veritat és que, en aquesta obra de Sant Boi, la direcció integrada va treballar bé. Les relacions entre director d’obra i contractista, i ocasionalment, amb el superficiari, no sempre foren fantàstiques, i la direcció integrada assumí la tasca de posar pau i ordre entre tots plegats.

Van fer una bona feina”

Guanyar el premi Catalunya Construcció què ha significat per a tu?

“Estic molt satisfet a nivell personal, perquè un premi sempre confirma i recolza la feina feta; però també a nivell professional, ja que en aquest cas en concret, tot el procés constructiu d’obra va ser dur i pesat. De manera natural i progressiva, he anat fent diferents tipus d’obra i de major volum, i el premi també serveix en certa manera, per confirmar una manera de treballar. Fins i tot, demostra que les obres de l’Administració permeten fer bona arquitectura sense malbaratament econòmic. Els Premis Catalunya Construcció són una bona eina per reconèixer la feina sovint callada i secundària de l’aparellador.

Cada obra és un món i s’ha d’entrar en conversa amb ella”. ■

24 c

Formació:

F

L’informaTIU DEL CAATB

notícies del sector

octubre 2008

construmat’07

Màster i Programes Superiors

Programa Superior de Direcció d’Execució d’Obres

El CAATB comença el proper mes d’octubre la vuitena edició el Programa Superior de Direcció d’Execució i Control d’Obra, una nova proposta formativa, amb titulació pròpia, pensada per desenvolupar les competències i habilitats pròpies d’aquest perfil professional.

El curs està plantejat per transmetre als arquitectes tècnics més joves --acabats de titular o amb pocs anys d’experiència--, una metodologia i unes línies de treball clares a seguir per desenvolupar correctament les tasques de Direcció d’Execució d’Obra. Per això, el curs està impartit per un grup de professionals amb una llarga i dilatada experiència que, a través dels coneixements apresos en molts anys de feina a l’obra, ensenyen als professionals com fer millor i més efectivament la seva tasca.

■■■

que desenvolupen a les obres, són un dels elements clau per a la bona marxa de les obres. El fet que la seva missió sigui força àmplia fa que hagin de tenir uns coneixements i habilitats en matèries diverses. Entre aquestes cal destacar les d’anàlisi de projectes, tècniques de control d’execució, anàlisi econòmic, seguretat i salut, organització i planificació habilitats directives....

El contingut de les sessions d’aquest curs es desenvolupa a través de l’exposició dels continguts teòrics complementats amb anàlisi de casos pràctics i reals fruït de l’experiència dels professors que imparteixen el curs. Aquesta metodologia permet a l’alumne potenciar les seves capacitats i desenvolupar els seus coneixements i habilitats per obtenir, finalment, les competències clau del director d’execució d’obra. ■

Programa Superior de Cap d’Obra

Per ajudar els professionals que es dediquen o es volen dedicar a la gestió de l’obra, el CAATB té entre la seva oferta formativa el Programa Superior del Perfil Professional del Cap d’Obra, un curs pensat per tal que els alumnes adquireixin els coneixements necessaris per dur a terme el procés d’execució i assegurar, així, l’èxit de la producció de l’obra. Aquest curs començarà el proper mes d’octubre dins del format de Programes Superiors de Perfils Professionals, una nova modalitat de cursos que inicia el CAATB per respondre millor a les necessitats canviants dels sector de la construcció.

Amb aquest Programa Superior, els professionals aprendran tots els ■■■

coneixements i les habilitats que han de tenir els caps d’obra, a partir de l’experiència de professionals que fa anys que estan en actiu. La figura del cap d’obra esdevé una peça clau en el procés d’execució, orientant i coordinant el complex engranatge de la producció.

El Postgrau està enfocat des d’una perspectiva multidisciplinària i té la participació d’un grup d’experts en el procés constructiu, que des de l’empresa constructora, oferiran una visió pragmàtica i real de les funcions del cap d’obra, aportant al tècnic una sèrie de recursos per millorar i facilitar les tasques i el desenvolupament de la gestió de la producció de l’obra. ■

Directors d’execució Els directors d’execució, per la tasca

Programa Superior de Direcció d’Execució d’Obres Dates: del 24 d’octubre a l’abril de 2009 Horari: divendres tarda i dissabte matí Durada: 200 h (150 h presencials i 50 h de projecte) Preu curs: 3.171,93 € Preu col·legiats (15% descompte): 2.696,14 € Director acadèmic: Toni Floriach.

Arquitecte tècnic. Director d’Execució.

Construction manager. Coordinador de l’Agenda de la Construcció Sostenible del CAATB.

Programa del curs ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

Mòdul 1. El procés constructiu i la direcció d’execució d’obres Mòdul 2.Anàlisi de projecte Mòdul 3. Habilitats directives per a la direcció d’execució d’obres Mòdul 4. Control econòmic de l’obra Mòdul 5. L’inici i el control del projecte d’execució Mòdul 6. Tècniques de control d’execució Mòdul 7. Seguretat i salut Mòdul 8. Projecte

Programa Superior de Cap d’Obra Dates: del 31 d’octubre a l’abril de 2009 Horari: divendres tarda i dissabte matí Durada: 200 h (150 h presencials i 50 h de projecte) Preu curs: 3171,93 € Preu col·legiats (-15% de descompte): 2696, 14 € Direcció acadèmica: Jesús Godes.

Director de contractació d’Obra de Dragados, SA

Programa del curs ■

Mòdul 1. El Cap d’obra dins el procés

■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

constructiu Mòdul 2. Aspectes previs a l’inici de l’obra Mòdul 3. Planificació i organització del temps, cost i recursos Mòdul 4. Habilitats directives del cap d’obra Mòdul 5. La contractació a l’obra Mòdul 6. Gestió de la documentació de l’obra Mòdul 7. Prevenció, seguretat i salut Mòdul 8. Medi ambient Mòdul 9. Controls de qualitat Mòdul 10. Solucions als problemes més freqüents Mòdul 11. Casos pràctics Mòdul 12. Projecte

c 25

Programa Superior de Patologies de la Construcció La tercera edició del Programa Superior de Patologies i Estudis Estructurals de Construccions Existents començarà el proper mes d’octubre.

La patologia i l’estudi de construccions existents és un camp molt ampli en el que és difícil sistematitzar unes pautes d’actuació, ja que cada cas té una transcendència i uns condicionants diferents. La proposta del Programa Superior pretén donar unes indicacions de caràcter genèric, que puguin servir de referència a l’hora de plantejar què cal fer quan se’ns presenta una patologia. Està encaminat essencialment a les feines d’inspecció “in situ” i als assaigs, ja que són les tasques que amb més freqüència ha de desenvolupar un arquitecte tècnic, però també es fa al·lusió a la resta dels aspectes que completen l’estudi d’una construcció existent. La proposta se centra en els danys i estudis relacionats amb l’estructura d’una construcció i el seu comportament.

Entre els objectius del curs destaquen desenvolupar les capacitats

formació notícies del sector màster i

L’informaTIU DEL CAATB

construmat’07 programes superiors

octubre 2008

cursos de formació contínua habilitats humanes

■■■

Programa Superior de Patologies de la Construcció Inici: 25 d’octubre Horari: Dissabtes matí Durada: 150 h (100 h presencials i 50 h de projecte) Preu curs: 2381,81 € Preu col·legiats (-15%): 2024, 54 € Direcció acadèmica: Carles Ferrer.

Enginyer de camins. Consultor d’anàlisi d’estructures. Col·laborador de la Constructora Hispànica i de Dopec Enginyeria.

Les habilitats humanes en el sector de la construcció Objectius Facilitar la millora de les competències professionals i personals dels professionals del sector de l’edificació mitjançant l’aprenentatge en acció (casos pràctics, simulacions, role playings, activitats...). Desenvolupar un conjunt d’estratègies per a la creació i millora dels equips de treball.

Data: del 21 d’octubre al 31 de març Horari: Dimarts, de 18 a 21 h Hores: 60 Lloc: CAATB Preu curs: 1.052,45 € Preu Col·legiat/ada: 841,96 € ■

i aptituds dels professionals per tal de dur a terme eficaçment l’estudi de danys en construccions existents relacionats amb l’estructura, ja sigui formant part d’un equip multidisciplinari o a títol individual, i establir unes indicacions de caràcter genèric que serveixin de referència a l’hora de plantejar que cal fer quan se’ns presenta una patologia.

El curs està dirigit a professionals que volen orientar la seva carrera a la diagnosi i rehabilitació de construccions existents, principalment en temes estructurals. ■

Programa del curs ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

Aspectes generals Tipologies constructives Anàlisi de danys en la construcció Anàlisi dels materials que composen l’estructura Obtenció de dades dels elements estructurals Estudi de seguretat estructural. Paràmetres necessaris Actuacions de millora en l’estructura Anàlisi del comportament de l’estructura Criteris ambientals, ús i manteniment dels edificis existents Responsabilitats en les actuacions de patologies

Com influir en els altres sense poder jeràrquic (lideratge) Objectius Conèixer els estils de direcció.

Valorar els diferents tipus de lideratge.

Data: Del 21 al 28 d’octubre Horari: Dimarts, de 18 a 21 h Hores: 6 Lloc: CAATB Preu curs: 150,00 € Preu Col·legiat/ada: 120,00 € ■

Com aconseguir el compromís amb els objectius de l’equip (treball en equip) Objectius Adquirir les habilitats per coordinar equips de treball.

■

Motivar l’equip de treball.

Data: del 4 a l’11 de novembre Horari: Dimarts, de 18 a 21 h Hores: 6 Lloc: CAATB Preu curs: 150,00 € Preu Col·legiat/ada: 120,00 €

El moviment com a comunicació (llenguatge corporal) Objectius Augmentar l’atenció i l’habilitat de reaccionar en el moment.

Controlar els nervis i l’estrès.

Adquirir flexibilitat d’actituds corporals per estimular la comunicació.

Data: 18 al 25 de novembre Horari: Dimarts, de 18 a 21 h Hores: 6 Lloc: CAATB Preu curs: 150,00 € Preu Col·legiat/ada: 120,00 € ■

Jo em comunico

i els altres no m’entenen (la comunicació) Objectius Comunicar amb claredat i credibilitat.

Aconseguir acords de desacords.

Guanyar l’atenció dels oients.

Data: del 2 al 9 de desembre Horari: Dimarts, de 18 a 21 h Hores: 6 Lloc: CAATB Preu curs: 150,00 € Preu Col·legiat/ada: 120,00 € ■

Condicions especials de pagament per als membres del CAATB El CAATB vol facilitar l’accés als cursos de Màster, Postgrau i Programes Superiors de Perfils Professionals a tots els seus membres. Per això, posa a disposició de tots els col·legiats diverses eines de finançament i descompte d’aquests cursos. D’entrada, tots els col·legiats gaudeixen d’un 15% de descompte sobre el preu del curs. En el cas de recent col·legiats que faci menys de tres anys que hagin acabat els estudis universitaris, el descompte arriba fins al 20%.

El Col·legi també facilita la forma de pagament, ja que ■■■

en el moment de formalitzar la matrícula només s’ha d’abonar el 10% del curs. El 90% restant es pot fer efectiu en tres mesos, sense interessos.

Subvencions Forma’t D’altra banda, els col·legiats també poden recórrer al programa Forma’t de la Generalitat de Catalunya, que preveu subvencions de fins al 52% a fons perdut per a treballadors i autònoms que vulguin accedir a un curs de formació. El CAATB ha posat un servei

en marxa per sol·licitar aquestes subvencions. Per últim, per ajudar a pagar el valor del curs, el Col·legi ha arribat a un acord amb la Caixa d’Enginyers per oferir un finançament en condicions especials per als alumnes del Col·legi. Entre d’altres coses, el préstec amb la Caixa d’Enginyers ofereix un tipus d’interès sobre l’Euribor a un any més l’1,25% en un termini de fins a 10 anys amb fins a tres anys de carència.

Per a més informació dirigiu-vos al Departament de Formació del CAATB. ■

Avanç Programació 2008 - 2009

Formació CAATB

Cursos de Màster, Postgrau i Programes Superiors de Perfils Professionals Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme Dates:del 3 d’octubre de 2008 al setembre de 2009 Horaris: divendres tarda i dissabte matí Durada:500 h (350 h presencials i 150 h de projecte)

Postgrau de Coordinador de Seguretat Dates:10 d’octubre Horaris: divendres tarda i dissabte matí Durada:200 h (150 h presencials i 50 h de projecte)

Esperit constructiu

Cursos de Formació Contínua

Programa Superior de Direcció d’Execució d’Obres

Programa Superior de Cap d’obra

Dates: del 24 d’octubre a l’abril de 2009 Horaris: divendres tarda i dissabte matí Durada: 200 h (150 h presencials i 50 h de projecte)

Dates: del 31 d’octubre a l’abril de 2009 Horaris: divendres tarda i dissabte matí Durada: 200 h (150 h presencials i 50 h de projecte)

Programa Superior de Patologies de la Construcció

Dates:25 d’octubre Horaris: Dissabtes matí Durada: 150 h (150 h presencials i 50 h de projecte)

2008/2009

Formació CAATB

Àrea

Durada

Inici curs

2 12 2

25/09/2008 30/09/2008 24/09/2008

Final curs

SETEMBRE INSTRUCCIÓ DEL FORMIGÓ ESTRUCTURAL (EHE-08) (TERRASSA) RD 314/2006 CTE: ASPECTES PRINCIPALS I DOCUMENTS BÀSICS (VIC) INSTRUCCIÓ DEL FORMIGÓ ESTRUCTURAL (EHE-08) (GRANOLLERS)

Esperit constructiu OCTUBRE

2008/2009 25/09/2008 07/10/2008 24/09/2008

Formació CAATB

RD 314/2006 CTE: ASPECTES PRINCIPALS I DOCUMENTS BÀSICS CÀLCULS SENZILLS D’ESTRUCTURA PER A OBRA PETITA (MATARÓ) INSTAL·LACIONS A L’EDIFICACIÓ. CICLE AVANÇAT: VENTILACIÓ PROTECCIÓ DEL SOROLL. PRINCIPIS I APLICACIÓ PRÀCTICA DEL CTE (DB HR) (GRANOLLERS) RD 314/2006 CTE: ASPECTES PRINCIPALS I DOCUMENTS BÀSICS (MATARÓ) AUTOCAD PER A NO DIBUIXANTS CONTROL ECONÒMIC DE L’OBRA L’INFORME TÈCNIC. INICIACIÓ A LA PERÍCIA PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA INSTRUCCIÓ DEL FORMIGÓ ESTRUCTURAL (EHE-08) (MANRESA) INTRODUCCIÓ AL DISSENY DE L’ESPAI INTERIOR RD 314/2006 CTE: ASPECTES PRINCIPALS I DOCUMENTS BÀSICS (TERRASSA) LA GESTIÓ DEL DESPATX DEL DIRECTOR D’EXECUCIÓ D’OBRA INTRODUCCIÓ A LA VALORACIÓ ECONÒMICA EN EL PROCÉS CONSTRUCTIU: CRITERIS I PROCEDIMENTS LA GESTIÓ DEL SÒL. PROCESSOS, AGENTS I TERMINIS LES HABILITATS HUMANES EN EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ COM INFLUIR EN ELS ALTRES SENSE PODER JERÀRQUIC (LIDERATGE) EDICIÓ I CREACIÓ DE DOCUMENTS I PLÀNOLS A PDF APLICACIÓ DEL CTE (TERRASSA) CRITERIS BIOCLIMÀTICS APLICATS A LA CONSTRUCCIÓ INSTRUCCIÓ DEL FORMIGÓ ESTRUCTURAL (EHE-08) APLICACIÓ PRÀCTICA DEL CTE A LES ESTRUCTURES D’ACER (DB SE-A) FULL DE CÀLCUL PER A L’ESTUDI DE VIABILITAT INSTAL·LACIONS A L’EDIFICACIÓ. CICLE AVANÇAT: TELECOMUNICACIONS PRESTO I. AMIDAMENTS, PRESSUPOSTOS I CERTIFICACIONS APLICACIÓ DEL CTE (MATARÓ) INSTRUCCIÓ DEL FORMIGÓ ESTRUCTURAL (EHE-08) (VIC)

Esperit constructiu

12 16 9 20 12 12 16 28 9 2 20 12 10 9 5 60 6 4 50 24 2 9 16 9 20 50 2

01/10/2008 02/10/2008 06/10/2008 20/10/2008 06/10/2008 06/10/2008 07/10/2008 07/10/2008 07/10/2008 07/10/2008 08/10/2008 13/10/2008 13/10/2008 15/10/2008 16/10/2008 21/10/2008 21/10/2008 21/10/2008 22/10/2008 22/10/2008 22/10/2008 23/10/2008 23/10/2008 27/10/2008 27/10/2008 30/10/2008 30/10/2008

15/10/2008 23/10/2008 20/10/2008 10/11/2008 22/10/2008 22/10/2008 28/10/2008 18/11/2008 14/10/2008 07/10/2008 29/10/2008 20/10/2008 20/10/2008 29/10/2008 16/10/2008 31/03/2009 28/10/2008 21/10/2008 01/12/2008 10/12/2008 22/10/2008 06/11/2008 18/11/2008 10/11/2008 10/11/2008 09/12/2008 30/10/2008

12 30 6 50 12

03/11/2008 04/11/2008 04/11/2008 05/11/2008 05/11/2008

19/11/2008 09/12/2008 11/11/2008 17/12/2008 19/11/2008

2008/2009

NOVEMBRE GESTIÓ D’EMPRESA PROMOTORA IMPLANTACIÓ DELS NOUS REQUISITS ENERGÈTICS DEL CTE EN ELS EDIFICIS (DB HE) COM ACONSEGUIR EL COMPROMÍS AMB ELS OBJECTIUS DE L’EQUIP (TREBALL EN EQUIP) APLICACIÓ DEL CTE (VIC) LA SEGURETAT EN ELS TREBALLS D’ENDERROC APLICACIÓ PRÀCTICA DE LA NORMATIVA CONTRA INCENDIS EN PROJECTES D’EDIFICIS D’HABITATGES AMB APARCAMENT DIAGNOSI I TERAPÈUTICA D’EDIFICIS EXISTENTS. REVISIONS ITE PRESSUPOSTOS I SEGUIMENT ECONÒMIC D’OBRES AMB TCQ2000 RD 314/2006 CTE: ASPECTES PRINCIPALS I DOCUMENTS BÀSICS EL MOVIMENT COM A COMUNICACIÓ (LLENGUATGE CORPORAL) PLA DE GESTIÓ DE RESIDUS. CAS PRÀCTIC EDICIÓ I CREACIÓ DE DOCUMENTS I PLÀNOLS A PDF APLICACIÓ DEL CTE EL FINANÇAMENT HIPOTECARI D’OPERACIONS IMMOBILIÀRIES AUTOCAD I. NIVELL 2D CAS PRÀCTIC DE FAÇANES I COBERTES SEGONS EL CTE DB HS 1 (GRANOLLERS)

4

06/11/2008

06/11/2008

16 20 12 6 9 4 50 10 34 12

06/11/2008 17/11/2008 18/11/2008 18/11/2008 20/11/2008 21/11/2008 24/11/2008 24/11/2008 25/11/2008 26/11/2008

27/11/2008 01/12/2008 25/11/2008 25/11/2008 04/12/2008 21/11/2008 22/01/2009 10/12/2008 18/12/2008 10/12/2008

6 16 10

02/12/2008 03/12/2008 04/12/2008

09/12/2008 17/12/2008 11/12/2008

DESEMBRE JO EM COMUNICO I ELS ALTRES NO M’ENTENEN (LA COMUNICACIÓ) PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES AMB MICROSOFT PROJECT GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR DE SEGURETAT. CAS PRÀCTIC

i

DEMANA MÉS INFORMACIÓ

: Àrea de Formació del CAATB

Telèfon: 93 240 20 60 formacio@apabcn.cat · www.apabcn.cat/formacio

aspiradors estàtics

fàcil col·locació

acabats perfectes

gran resistència

qualitat i elegància

SAS posa a la seva disposició una extensa gamma d’elements decoratius - de gran resistència i fàcils de col·locar - pels seus murs i tanques de jardí, piscines, jardineres, balustrades …

COMPROMÍS DE QUALITAT Si desitja rebre un catàleg gratuït enviï aquest cupó a : Nom Adreça C.P.

Població

ica08-ae

Prefabricats de Formigó, SA Pg. Torras i Bages 106 - 08030 Barcelona Telèfon: 93 345 88 50 Fax: 93 346 17 13 sas@sas-sa.com www.sas-sa.es

28 c

Visats:

V

L’informaTIU DEL CAATB

notícies del sector

octubre 2008

construmat’07

Tancament d’expedients

Tancar els expedients d’obra per acotar-ne la responsabilitat Segons la LOE, el còmput del termini de responsabilitat i garantia, comença a partir de la data en què se subscriu l’Acta de Recepció.

La recepció de l’obra es farà dins dels 30 dies següents a la data de finalització de la mateixa (data que s’acredita amb el CFO). Per tant, el fet de no tancar els expedients visats d’obra quan pertoca, exposa el tècnic a una responsabilitat que es pot allargar molt en el temps.

Un dels mitjans de prova que té el tècnic per poder demostrar davant tercers, que la seva intervenció a l’obra ha finalitzat, és formalitzant el tancament de l’expedient mitjançant el Certificat Final d’Obra (CFO de tècnic únic, CFO amb direcció compartida per a obres que no siguin d’habitatges, CFO per edificis d’habitatges i Comunicació Final de la Coordinació), la Renúncia (Renún■■■

cia Total, Renúncia Parcial, Renúncia a al coordinació i Renúncia per denegació de llicència) o la sol·licitud del tancament d’ofici al Col·legi (en cas d’obres que tenen data d’alta de visat, de fa més de 15 anys).

Sovint l’arquitecte tècnic que fa de tècnic únic en una obra, no dóna prou importància al fet de formalitzar el tancament de l’expedient de l’obra, potser perquè el promotor no li reclama el CFO o perquè no cal el document per executar cap tràmit administratiu. El fet de no tancar un expedient del visat quan la intervenció professional ha finalitzat, podria suposar pel tècnic (director d’obra, director d’execució d’obra i/o coordinador), haver allargat en el temps, innecessàriament, la durada de la responsabilitat civil per obra viva.

Segons un estudi realitzat pel Departament de Visats del CAATB,

s’ha detectat que a dia d’avui, hi ha un gran nombre d’expedients dels quals els tècnics podrien sol·licitar un “tancament d’ofici” atès que porten oberts més de 15 anys, i aquest nombre augmenta, quan es tracta d’una obra en què el tècnic porta la direcció d’obra com a tècnic únic.

Recomanem als col·legiats que revisin el seu “llistat d’expedients” (a través de “l’oficina virtual” del web del CAATB), i repassin quins expedients d’obres tenen oberts, per tal de sol·licitar el tancament dels que considerin convenients.

Document Guia Precisament, el darrer número dels Documents Guia de Visats, se centra en “el tancament dels expedients d’obra” en el que s’explica el tràmit de tancament i els diferents impresos que es poden utilitzar per fer-ho.

Emociones de metal.

Escuchar por primera vez los latidos de su corazón. Sentir como palpita la vida en su interior. El metal puede llevarte al universo de las emociones.

Descubre Bjc Mega, la nueva serie de pequeño material eléctrico de BJC con marco de zamak. Siente la exclusividad y elegancia del mejor metal en una caricia.

Bjc Mega. Emociones de metal.

www.bjc.es

Aquest número dels Documents Guia es pot trobar i descarregar des de l’Àrea de Visats de www.apabcn. cat. En el document es parla d’una forma sintètica i entenedora de les diferents formes per tancar els expedients de visats i de la documentació que cal aportar per donar per finalitzada una obra. També s’adjunten els models d’impresos que s’han de portar per tancar els expedients. n

Descarrega’t

el Document Guia sencer sobre el tancament d’expedients visats des de www.apabcn.cat

Més informació a

www.apabcn.cat

c 29 notícies visats del sector Tancament

L’informaTIU DEL CAATB

construmat’07 d’expedients

octubre 2008

30 c L’informaTIU DEL CAATB

ASSESSORIA JURÍDICA SOCIETATS

octubre 2008

LEGISLACIÓ PROFESSIONALS

Gabinet tècnic:

Normativa de formigó

La Instrucció de formigó estructural EHE-08 La nova Instrucció entra en vigor l’1 de desembre de 2008 Gemma Muñoz Arquitecta tècnica i arquitecta Professora d’estructures de la UPC i del CAATB Actualment, en el marc normatiu referent a les estructures hi ha hagut molts canvis importants. La implantació del Codi Tècnic, l’aparició dels productes amb marcatge CE i el constant canvi de normatives usuals, han produït que en el camp de les estructures hi hagi una variació important envers anys anteriors.

El passat divendres 22 d’Agost es va publicar al BOE el Real Decreto 1247/2008, de 18 de juliol, pel que s’aprova la Instrucció de formigó estructural (EHE-08).

■■■

La nova Instrucció entra en vigor l’1 de desembre de 2008 Substitueix a la Instrucció de formigó estructural (EHE) actualment vigent, aprovada pel Real Decret 2661/1998, del 11 de desembre, així com a la Instrucció pel projecte i execució de forjats unidireccionals de formigó estructural, realitzats amb elements prefabricats (EFHE-02), també vigent i aprovada pel Real Decret 642/2002, de 5 de juliol.

Els canvis més rellevants que s’han produït són el següents: ■ Enfocament prestacional, alineant-se amb la tendència establerta pel Codi Tècnic de l’Edificació.

■ Ampliació de l’àmbit d’aplicació de la Instrucció als formigons d’alta resistència, fins 100 N/mm2.

■ Incorporació del marcatge CE per a productes de la construcció com a conseqüència de l’aplicació de la Directiva 89/106/CEE. ■ Adopció del format de seguretat de l’Eurocodi EN 1992-1-1. Optimització de l’esforç de control, incidint en les comprovacions del projecte i de l’execució.

■ Adopció de criteris de contribució a la sostenibilitat.

■ Introducció de criteris per a l’estimació de la vida útil de las estructures.

■ Incorporació dels forjats. La unificació de totes les normatives referents a les estructures de formigó, s’ha afegit la normativa de Forjats Unidireccionals EFHE. ■ Adaptació general a l’estat actual del coneixement sobre estructures de formigó.

Tot seguit anirem enumerant aquest canvis ara ja més detallats en un estudi profund de la normativa. Agruparem aquests grans en quatre grans paquets que són els Coeficients de Seguretat, Càlcul estructural, Execució, Control de Qualitat i Medi Ambient.

Arquitectura y Proyectos Gardanuy SL. C/Duc de Tetuán. Montcada i Reixac

Coeficients de Seguretat Els coeficients de seguretat varien respecte l’anterior normativa. Actualment els coeficients de seguretat hauran de ser els mateixos que els enumerats en el CTE DB SE-AE. I, per tant, estan en concordança. En la EHE-98 els coeficients que s’utilitzaven per a les accions era 1.5 per a càrrega permanent i 1.6 per a càrrega variable. A partir

d’ara s’hauran d’utilitzar els valors de 1.35 per a càrrega permanent i 1.5 per a càrrega variable.

Això comportarà una disminució de càrregues en l’estructura i, per tant, un menor sobre dimensionat de l’estructura.

En canvi, en referència als coeficients de seguretat que fan referència als materials segueixen sent els mateixos.

c 31

Càlcul Estructural

ASSESSORIA GABINET JURÍDICA TÈCNIC

L’informaTIU DEL CAATB

LEGISLACIÓ NORMATIVA DE FORMIGÓ

octubre 2008

Aspectes mediambientals bàsics

S’ha realitzat un estudi comparatiu d’ambdues i bones pràctiques normatives EHE-98 i EHE-08, on s’han pogut obserApartat totalment nou que detalla la generació de var diferents canvis que produeixen un resultat residus derivats de l’activitat constructiva, emisdiferent en el càlcul dels elements estructurals del sions atmosfèriques i aspectes mediambientals formigó armat. bàsics per l’execució.

S’ha pogut observar que la fórmula del dimensionat de l’armadura longitudinal ha variat en Control de Qualitat el càlcul de tots els elements. També ha variat el Referent al tema del Control de qualitat aquest ha dimensionat de l’armadura transversal referent al patit totalment una modificació, obtenim amb la càlcul de cèrcols i la seva quantia mínima. Però en EHE-08 un nou procés de càlcul del Control de Quacanvi la seva separació ha quedat igual. En canvi litat. Segueixen existint els tres tipus de control de les longituds d’ancoratge i solapament no han control indirecte, estadístic bloques, i al muros portantes, pilotes, etc.)qualitat, que són contención, etc.) sofert cap modificació en tots els camps.

100 per 100. etc.)

Pel que fa als apartats de fonamentació, aquests En el cas del control de qualitat indirecte (reduVolumen de 3 3 no han sofert tampoc cap mena de canvi obtenim ït) la diferències entre ambdues normatives és que 100 m3 100 m 100 m hormigón previs a la col·locació les mateixes fórmules i detalls a tenir en compte.

Processos la EHE-08 En l’estudi s’ha procedit buscar les diferències Tiempo de les armadures. indica a més que també s’ha de complir que de 2 semanas 2 semanas 1 semana a través d’un exemple real, i s’ha realitzat el càl- hormigonado Aquest apartat obliga al constructor a vetllar l’ambient en el que està ubicat sigui I o II i que en el cul d’una estructura real amb ambdues norma- perquè els elements, les cotes i la geometria dels projecte s’hagi adoptat una resistència de càlcul a 2 tives. Les conclusions obtingudes han estat que Superficie elements estructurals segueixin500 el projecte. superior m2 A més compressió fcd no 1.000 m a 10 N/mm2.

--les bigues calculades amb la EHE-08 tenen menor construida a més en l’apartat d’apuntalament anomena els Es farà com a mínim 4 determinacions de la secció i també menys acer, en canvi les calculaaspectes que s’han d’incloure en el2projecte de la consistència al llarg de2la jornada de subministra- --Número de plantas des amb la EHE-98, en necessiten més i tenen una cintra, a més, s’ha de disposar d’un procediment ment o amb la freqüència que indiqui la Direcció major secció. escrit pel muntatge i desmuntatge de la cintra. Facultativa o que exigeixi el Plec de Prescripcions Cuando lote en esté por amasadas de hormigones en quedarà posesión de un Tot i així caldria indicar que la comparació Parla deun les cintres el casconstituido de formigó pretesat, Tècniques Particulars i d’aquests assaigs entre quanties d’acer respecte a la quantitat de oficialmente forjats unidireccionals, forjats de biguetes arma- constància a l’obra. multiplicando los valores de la distintivo reconocido, podrá aumentarse su tamaño formigó en el cas del càlcul de bigues, contrària- des i ponts. En els productes desencofrats cita la Les novetats referents al control de qualitat del tabla 86.5.4.1 por cinco o por dos, en función de que el nivel de garantía para el que se ha ment al que es podria esperar, és major en la EHE- necessitat d’un certificat on s’hi expliqui les carac- 100 x 100 són que pels elements fabricats amb N efectuado el reconocimiento sea conforme con elamasades, apartado 8 odecon elcorrespon apartado del Anejo nº 08 respecte a la EHE-98. terístiques del producte utilitzat. el valor fc,real a la7resisEn el càlcul d’un pilar hem obtingut19, una respectivamente. major de l’amasada ocupa el lloc n=0,05N amb En estos casos de tamañotència ampliado del que lote, el número mínimo de lotes dimensió d’aquest amb la EHE-98, però, en canvi, Processos d’elaboració, armat les N amasades ordenades de menor a major. será de tres correspondiendo, si es posible, cada lote a elementos incluidos en cada columna l’armat resultant seria el mateix en ambdues. Pel i muntatge de les armadures.

Quan el nombre d’amasades que s’han de conde lavariTablaIndica 86.5.4.1.

En ningún caso, un lotede podrá estar porque amasadas suministradas que fa a l’armadura transversal, les fórmules les explicacions del subministrament trolar sigui formado igual o menor 20, fc,real serà el en entre EHE-08 i EHE-98, però els resultats de les durante productesun d’acer per armadures passives, submi- avalor la resistència de l’amasada més baixa de a la obra período de tiempo superior seisdesemanas. quanties mínimes són iguals. nistrament de les malles electrosoldades i arma- la sèrie.

En el caso de que se produjera un incumplimiento al aplicar el criterio de aceptación En el càlcul de l’armadura de negatiu del forjat dures bàsiques electrosoldades en gelosia i instal· Per últim i el més comú de tots els controls de correspondiente, cambiará el tratamiento del qualitat, hormigón en esa obraestadístic, con una redefinición de unidireccional, calculat amb la EHE-08 és menor lacions dese ferralla. el control de qualitat és el conque el del calculat amb la EHE-98, el primer neces- para los siguientes seis lotes, como sitrol ha sofert més Els Límits màxims su control elque hormigón nocanvis. tuviese distintivo.

A partir del sita major diàmetre.

Processos de col·locació per a l’establiment dels lots de control són els séptimo lote siguiente, si en los seis anteriores se han cumplido las exigencias del distintivo,la Per últim a la EHE 98 especifica la longitud d’ar- i tesat de les armadures actives mateixos que en la normativa EHE-98.

Dirección Facultativa podrá optar por volver al control definido originalmente. mat de negatiu donant un mètode simplificat per Ens detallen els sistemes d’aplicació del pretesat, El número d’amasades serà actualment el que al càlcul d’aquesta, en canvi a la EHE-08, en la qual processos previs al tesat de les armadures actives es mostra a la taula en la part inferior de la plana. no s’especifica cap longitud, el càlcul es fa amb el i col·locació de les armadures actives a diferència mateix sistema que el de l’armat de bigues. de la normativa EHE-98 que no nombrava aquests Criteris d’acceptació o rebuig: 86.5.4.2. processos.

Realización de los ensayos Els criteris d’acceptació de la resistència del formiExecució gó es defineixen a partir dels següents casos: En el camp de l’execució en aquest capítol s’ha Elaboració i posta en obra del formigó.

■ Cas 1: formigons amb possessió de distintiu de Antes de iniciar el suministro del hormigón de un lote, la Dirección Facultativa ampliat notablement envers la Instrucció EHE-98.

Detalla la fabricació del formigó i el seu subminisqualitat oficialment reconegut comunicará al Constructor, y éste al Suministrador, el criterio desense aceptación Hi ha molts capítols nous que ens detallen més el trament i emmagatzematge.

■ Cas 2: formigons distintiu aplicable. procés a seguir en les estructures de formigó armat.La conformidad del lote en relación con■ la Cas 3: formigons sense distintiu, fabricats de resistencia se comprobará a partir de los Tot seguit es procedirà a detallar els nous parà- Elements prefabricats forma contínua a central d’obra en els que es valores medios de los resultados obtenidos sobre dos probetas tomadas para cada una de las metres inclosos en la EHE-08 i canvis envers la Ens detalla el muntatge d’elements prefabricats controlaran més de trenta sis amassades del N amasadas de acuerdo con la Tabla mateix 86.5.4.2.

EHE-98. comcontroladas, biguetes i lloses alveolars. tipus de formigó.

Criteris generals per l’execució de l’estructura.

Aquest apartat és totalment nou i està inclòs en la Instrucció EHE-08. Ens parla de l’adequació dels procediments i les seqüències d’execució de l’obra respecte al procés constructiu contemplat en el projecte. Explica que els processos per a la construcció d’un nou element durant l’obra poden modificar les accions i el comportament mecànic de part de l’estructura ja construïda. També indica com gestionar els materials, productes i elements que s’han de col·locar a l’obra i explica que l’execució de l’estructura ha de tenir en compte una sèrie de consideracions de caràcter medi ambiental.

Actuacions prèvies al començament de l’execució Anomena algunes actuacions que s’han dur a terme abans de començar l’execució de l’obra.

Tabla 86.5.4.2 Resistencia característica especificada en 2 proyecto fck (N/mm )

Hormigones con distintivos de calidad oficialmente reconocido con nivel de garantía conforme con el apartado 8 del Anejo 19

Otros casos

fck 30

N 1

N 3

35 fck 50

N 1

N 4

fck > 50

N 2

N 6

Las tomas de muestras se realizarán aleatoriamente entre las amasadas de la obra sometida a control. Cuando el lote abarque hormigones procedentes de más de una planta, la Dirección Facultativa optará por una de siguientes alternativas:

32 c que correspondan en el caso más desfavorable.

L’informaTIU Una vez DEL CAATB

ASSESSORIA GABINET

2008

DE FORMIGÓ

efectuados JURÍDICA los ensayos, se ordenarán los valores medios, xi, de las TÈCNIC octubre LEGISLACIÓ obtenidas para cada una de las N amasadas controladas: NORMATIVA determinaciones de resistencia

x1 d x 2 d ...... d x N 86.5.4.3.

Criterios de aceptación o rechazo de la resistencia del hormigón

Los criterios de aceptación de la resistencia del hormigón para esta modalidad de control, se definen a partir de la siguiente casuística: Caso 1:

hormigones en posesión de un distintivo de calidad oficialmente reconocido con un nivel de garantía conforme al apartado 8 del Anejo nº 19 de esta Instrucción,

Caso 2:

hormigones sin distintivo,

Caso 3:

hormigones sin distintivo, fabricados de forma continua en central de obra, en los que se controlan más de treinta y seis amasadas del mismo tipo de hormigón.

Para cada caso, se procederá a la aceptación del lote cuando se cumplan los criterios establecidos en la Tabla 86.5.4.3.a Tabla 86.5.4.3.a Caso de control estadístico 1

■ ■

Criterio de aceptación

Observaciones

Control de identificación

x i t f ck Control de recepción

2

3

§ · f ¨ x ¸ x K 2 rN t f ck © ¹ * f x 1

x 1 K 3 s35 t f ck

■

■

■ ■

A partir de la amasada 37ª 2dNd6 A las amasadas anteriores a la 37ª, se les aplicará el criterio nº2

donde: Es procedirà l’acceptació del lot quan es com-

ració dels productes com durant l’execució.

2. Utilització de recursos renovables 3. Utilització de materials reciclats i la minimització dels impactes sobre el medi durant l’execució.

4. La amortització dels impactes inicials durant la vida útil de l’estructura.

5. La amortització dels costos de manteniment.

6. La incorporació de tècniques innovadores.

7. La formació continuada del personal que participa a les diferents fases de l’estructura.

Així obtenim tota una sèrie de canvis que provoquen una nova mirada en el formigó estructural dels nostres dies tant pel que fa al càlcul estructural, per a la seva execució i pel seu control de qualitat. ■

pleixin els criteris que es mostren a la taula supe-

f (rior.

X ); f ( X i ) : Funciones de aceptación. xi,

Cada uno de los valores medios obtenidos en las determinaciones de resistencia para cada una de las amasadas, Degut a que el sector de l’edificació és responsax ble d’un Valor medio deimportant los resultados obtenidos en las N amasadas ensayadas, percentatge de les emissions ı de CO2, Valor de lade desviación típica correspondiente a la producción del tipo de hormigón consum matèries primeres, consum 2 suministrado, en N/mm , y certificado en su caso por el distintivo de calidad d’aigua, de la generació de residus i d’una part į important Valorde l’ocupació del coeficiente de variación del sòl, implantar criteris de la producción del tipo de hormigón suministrado y certificado en su caso por el distintivo de calidad, de disseny mediambientals en el projecte i consfck trucció Valor deestructura, la resistencia característica especificada en el proyecto, d’una tindrà gran incidència la3sostenibilitat les construccions.

K2en yK Coeficientesde que toman los valores reflejados en la Tabla 86.5.4.3.b Medi Ambient

L’Annex 13 de la EHE-07 defineix un índex de contribució de l’estructura a la sostenibilitat Capítulo XVI - 275 (ICES), obtingut a partir de l’índex de sensibilitat mediambiental (ISMA).

Els criteris als que fa referència aquest annex es refereixen exclusivament a activitats relacionades a l’estructura de formigó.

La Sostenibilitat és un concepte global, no específic de les estructures de formigó, que requereix que es satisfacin una sèrie de criteris mediambientals, així com altres de caràcter econòmic i social.

La contribució a la sostenibilitat de les estructures de formigó depèn, per tant, del compliment de cri- impactes inicials durant la vida útil de l’estructuteris com l’ús racional de l’energia utilitzada (tant ra, l’optimització dels costos de manteniment, la per l’elaboració dels productes de construcció, com incorporació de tècniques innovadores resultat pel desenvolupament de l’execució), la utilització d’estratègies empresarials, la formació contínua de recursos renovables, la utilització de productes del personal que participa en les diverses fases de reciclats i la minimització dels impactes sobre la l’estructura, o altres aspectes de caràcter econònaturalesa com a conseqüència de l’execució i la mic o social. creació de zones de treball saludables.

La contribució a la sostenibilitat de les estrucA més, el projecte, l’execució i el manteni- tures de formigó depèn del compliment de criteris ment de les estructures de formigó poden tenir com: en compte altres aspectes com l’amortització dels ■ 1. Ús racional de l’energia utilitzada en l’elabo-

Sessió informativa Instrucció Estructural EHE 08 El CAATB presenta les diferencies més significants entre la normativa actual vigent i la nova Instrucció EHE-08.

Programa del curs Càlcul estructural. Diferències de formulació i paràmetres entre l’actual càlcul estructural de cada element i el de la nova instrucció. Conclusions finals d’aquests canvis.

■ Execució. Descripció dels nous paràmetres a tenir en compte amb l’execució d’elements de formigó.

■ Control de qualitat. Explicació dels nous paràmetres de control de recepció, control d’execució i control d’obra acabada. Detall d’un exemple del nou mètode de control de qualitat referent a la recepció del formigó in situ.

■ Aspectes mediambientals. Explicació de la nova incorporació dels aspectes mediambientals en el projecte i execució de les estructures de formigó. S’explicarà un exemple i conclusions generals. ■ ■

Data: 22 d’octubre Horari: Dimecres, de 18 a 20 h Durada: 2 h Lloc: CAATB - Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona DELEGACIÓ D’OSONA Data: 4 de novembre Horari: Dimarts, de 17 a 19 h Lloc: Instal·lacions de LOSTEC, Vic. Preu curs: 60,00 € Preu col·legiats: Gratuit Inscripció: www.apabcn.cat. Telèfon: 93 240 20 60.

c 33 ASSESSORIA GABINET JURÍDICA TÈCNIC

L’informaTIU DEL CAATB

Medi LEGISLACIÓ ambient

octubre 2008

Ecodisseny: baix impacte ambiental Un dels aspectes que cal considerar a l’hora de dissenyar o escollir un producte per a la construcció és l’impacte ambiental que es genera per a la seva fabricació. La construcció d’edificis i infraestructures consumeix entre el 45% i el 60% dels materials extrets de la litosfera, per tant la seva extracció i transformació suposa una part molt significativa de l’impacte ambiental de la nostra societat. Aquest impacte ambiental pot ser en forma d’esgotament de recursos no renovables, emissions de diversos tipus de gasos amb efectes nocius, perjudicis d’ecosistemes o acumulació de residus sòlids que poden lixiviar substàncies perilloses, contaminant així l’aire o el sòl.

Els impactes ambientals ocasionats per l’ús de determinats materials acostumen a produir-se lluny de l’emplaçament de l’edifici, el que dificulta percebre la relació causa-efecte de la decisió d’utilitzar un material en comptes d’un altre. L’ús de fustes tropicals a casa nostra, per exemple, ■■■

provoca desforestació o extinció d’espècies a l’Amazones, de forma que no percebem els efectes negatius en el nostre entorn immediat.

Les ACV Per tal de poder conèixer aquesta informació, que sovint no és òbvia, es

va inventar l’anàlisi de cicle de vida (ACV) dels materials i productes. Les ACV permeten estimar els impactes ambientals produïts al llarg de totes les etapes del producte, incloent l’extracció de matèries primeres, el transport dels materials, o l’abocament com a residus. Així podem tenir

Per llegir l’article complet visiteu l’Agenda de la Construcció Sostenible www.csostenible.net

una visió general de les característiques ambientals d’aquests productes, i sobretot obtenim informació detallada sobre les transferències reals dels seus impactes ambientals.

Per evitar l’impacte ambiental dels materials de la construcció cal replantejar-se els processos d’extracció i fabricació, reduint els residus que es generen per aconseguir reduir també els efectes negatius que provoquen sobre el medi. Els materials renovables no es poden considerar residus, ja que són la matèria primera que utilitza la biosfera per a convertir-los de nou en recursos. En realitat gairebé tots els residus s’acaben convertint en recursos per l’acció natural de la biosfera, però no podrem considerar que un material és renovable si aquesta reposició triga més de 100 anys en produir-se. Un exemple clar seria l’ús del petroli com a combustible: la naturalesa triga molts milions d’anys a produir-lo i nosaltres triguem segons a consumir-lo, per tant l’hem de classificar com a material no renovable. ■

productes sostenibles Escocell de vidre reciclat

Malla de drenatge de plàstic reciclat Escocells per a arbres de la via urbana. Estan realitzats amb vidre reciclat separant impureses, pigmentant la massa i aconseguint un acabat llis semblant a la textura de la pedra o el marbre.

El 30% del vidre que s’utilitza per a la seva fabricació és d’origen reciclat. ■

■■■ Es tracta d’una malla de polie-

■■■

Señalización y diseños urbanos, SA Tel. 93 689 10 20 ■ sdu@disenos-urbanos.es ■ www.disenos-urbanos.es

tilè, de color negre que segueix una estructura romboidal, on les quadrícules es disposen en un angle variable entre 50 i 60º. Segons el model, el seu gruix és des de 4 mm fins a 7 mm.

Disposa de l’ecoetiqueta Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental. ■ Intermas nets, SA Tel. 93 842 57 00 ■ ecorcoles@intermas.com ■ www.intermas.com

publicació recomanada Arquitectura sostenible Autor: César Reyes, Ethel Baraona Pohl, Claudio Pirillo Editorial: “Pencil”.

Any de publicació: 2007 ■■■ Resulta força senzill trobar llibres d’exem-

ples d’arquitectura sostenible, però no és tan senzill trobar llibres que tinguin els continguts tan ben estructurats com el cas que ens ocupa

aquest mes, “Arquitectura sostenible” segons l’editorial Pencil. En cada un dels 20 projectes hi trobarem una memòria descriptiva, una anàlisi ambiental i en la majoria de casos detalls constructius, més o menys complets segons el projecte. Cal destacar especialment l’anàlisi ambiental que es fa de cada projecte, ja que és extensa en detalls i clara en l’explicació. Aquesta anàlisi es compon de vuit apartats: elecció

del lloc, consum d’energia i recursos, càrregues ambientals, qualitat ambiental interior, control dels sistemes constructius, comportament a llarg termini, aspectes socioeconòmics i l’opinió de l’arquitecte. Finalment mencionarem la introducció de Gerardo Wadel, que destaca per aconseguir resumir els conceptes bàsics de l’arquitectura sostenible en tan sols quatre pàgines. ■

34 c L’informaTIU DEL CAATB

GABINET ASSESSORIA JURÍDICA TÈCNIC

octubre 2008

centre de LEGISLACIÓ documentació

centre de documentació

A la Biblioteca hi trobareu els millors recursos i fonts d’informació relacionats amb el procés constructiu (edificació, planificació i gestió, seguretat, sostenibilitat, etc.)

Per a aquest número de L’Informatiu, el Centre de Documentació ha preparat una selecció de les darreres monografies que poden interessar el professional.

novetats

Podeu consultar tots els llibres i recursos disponibles al catàleg de la Biblioteca, fer-nos arribar consultes, suggeriments, dubtes, etc. al web: www.apabcn.cat dins l’apartat del Centre de Documentació, i a l’adreça electrònica: biblioteca@ apabcn.cat.

Arquitectura y música en el siglo xx Susana Moreno Soriano

Spain architects: housing III Equipo: Marta Álvarez ... et al.

Barcelona : Fundación Caja de Arquitectos, cop. 2008. 225 p. : il. col. ; 22 x 24 cm ISBN 978-84-935929-9-8 Pavillon Philips El pabellón IBM Diatope El Arca de Prometeo Akiyoshidai

Masnou, Barcelona : Padura, DL 2008. -- 6 v. : il. col. ; 33 cm ISBN 978-84-935862-3-2

Ofereix una visió en profunditat d’aquestes disciplines a través de cinc famosos projectes d’edificis lligats al repertori musical contemporani. S’identifiquen els grans temes que van agitar el panorama cultural europeu i es presenten des d’una visió integradora, global i necessària. ■ ■■■

R29543 i R29544 - 728(460) Spa

R29529 - 72:781 Mor

Guía para el proyecto y la ejecución de micropilotes en obras de carretera Madrid: Ministerio de Fomento, Secretaría de Estado de Infraestructuras y Planificación, Dirección General de Carreteras, 2008.

141 p. : il. col. ; 30 cm ISBN 978-84-498-0761-9

El Arte del parking: manual de diseño, construcción y gestión del aparcamiento Jordi Nadal Estrada Madrid : Difusión Jurídica y Temas de Actualidad, cop. 2008. -- 142 p. : il. col. ; 24 cm ISBN 978-8496705-67-8

Defineix i classifica, introdueix mètodes de càlcul, exposa els criteris a seguir per a la seva execució, formula prescripcions bàsiques sobre el seu control i inclou una sèrie d’apèndixs sobre aspectes diversos. La utilització d’aquesta guia en el projecte, construcció i seguiment de les obres, permetrà matisar i completar els criteris recollits en la mateixa ja que avenços i innovacions es produeixen de manera gairebé contínua. ■ R29553 - 04.03.01 Esp

R29556 - 23.06.00 Nad

Aspectos generales en materia de prevención de riesgos laborales Francisco Herreruela, Gloria Lorenzo, Sonia Ruiz León Madrid : Tornapunta ediciones, 2008.

183 p. : il. col. ; 31 cm ISBN 978-84-96510-84-5

Conceptes preventius bàsics: el treball i la salut. Els danys derivats de la feina. Marc normatiu bàsic en matèria de prevenció de riscos laborals. Gestió preventiva en les obres de la construcció. Implantació de l’obra. Mesures d’emergència de les obres. ■ ■■■

R29540 - 12.06.01 Her

Berlin : Springer, cop. 2007.

XIV, 784 p. : il. ; 24 cm ISBN 978-3-540-72447-6

El llibre és una compilació de resultats d’investigació recents en materials de construcció d’edificis. Els enginyers civils i els científics de materials des de tot el món presenten les seves idees per desenvolupar més materials, el testatge d’estructures i solucions per aplicacions in situ. ■ ■■■

Qüestions prèvies. Principis bàsics de disseny. Procés constructiu. Anàlisi de les diferents formes de transmissió i gestió dels aparcaments promoguts per l’Administració. ■ ■■■

■■■

Advances in construction materials 2007 Christian U. Grosse (ed.)

R29551 - 09.00.00 Adv

Diseño de espacios para gastronomía Arq. Marcela Leikis [Buenos Aires] : Nobuko, 2007. -- 169 p. : il. ; 21 cm.

ISBN 978-987-584-080-5

La intenció d’aquest llibre és que serveixi com a eina per a arquitectes, estudiants de gastronomia, etc. i per a tots aquells que s’enfronten amb la complexa tasca, de desenvolupar o pensar, com funciona una cuina i es troben amb la primera dificultat que és l’absència de bibliografia específica sobre el tema en l’àmbit local. Aquest llibre està concebut en quatre parts. Els primers capítols, compten sobre regles i dades precises, necessàries a l’hora de projectar, els següents ens apropen als equips, la seva funció i ubicació en les diferents àrees de la cuina, i finalment, un últim capítol, mostra exemples tipològics dels diversos temes de gastronomia (restaurants, hotels, bars, etc.), que donen una mirada diferenciada dels diferents tipus de cuines que existeixen. ■ ■■■

R29560 - 747:643.3 Lei

c 35 GABINET ASSESSORIA TÈCNIC JURÍDICA

L’informaTIU DEL CAATB

centre de LEGISLACIÓ documentació

octubre 2008

articles novetats

BELTRÁN GARCÍA, Araceli, TARRASCÓ HUESCA, Susana. «Trámites a seguir ante un cambio de uso de un inmueble: de local de negocio a vivienda y de vivienda a local de negocio».

Inmueble : revista del sector inmobiliario, núm. 83 (Julio-Agosto), p. 43-45.

FORNONS, Josep Maria.

«Efecto de las dilataciones en los elementos estructurales provocadas en los incendios de edificios de pisos». Quaderns d’Estructures : dijous a l’ACE, núm. 31 (Juny), p.

47-61.

GENESCÀ R., Josep M. «El borrador de la instrucción EHE-08 : implicaciones en la edificació existente». Quaderns d’Estructures : dijous a l’ACE, núm. 31 (Juny), p.

21-32.

NAGRODZKA-GODYCKA, Krystyna. «Ménsulas cortas y vigas con apoyo a media madera de hormigón armado».

Cuadernos INTEMAC, núm.

69 p. 1-65.

«Rehabilitación y reestructuración parcial del edificio sede del COAATM [Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Tecnicos de Madrid]». BIA, núm. 255 (Mayo-Junio), p.

22-24.

i: Àrea d’Assessories del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

36 c L’informaTIU DEL CAATB

GABINET ASSESSORIA TÈCNIC JURÍDICA

octubre 2008

centre de LEGISLACIÓ documentació

cursos

Telèfon: 93 240 20 60 · www.apabcn.cat formació, posada aladia Per qualsevol consulta o aclariment podeu adreçar-vos a l’Assessoria Jurídica/Assessoria Tècnica del CAATB

recursos web

normativa i legislació

Guia de l’habitatge http://mediambient.gencat.net/Images/43_151057.pdf Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Secretaria d’Habitatge, [consultat a juliol de 2008]

ÀMBIT AUTONÒMIC

ÀMBIT ESTATAL

Es modifica el Decret 54/2008, d’11 de març, pel qual s’estableix un règim de cobertures de cobrament de les rendes arrendatícies dels contractes de lloguer d’habitatges i s’estableix la seva entrada en vigor.

Decret 171 de 26 de Agost de 2008 ; Departament de la Presidència (DOGC núm. 5204, 28/08/2008)

Se aprueba la instrucción de hormigón estructural (EHE-08).

Real Decreto 1247 de 18 de Juliol de 2008 ; Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 203, 22/08/2008) Entrada en vigor: 01/12/2008

novetats

novetats

Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/lluminosa/ Mapadeprotecci_enverslacontaminaci_lluminosaaCatalunya.jsp Barcelona : Departament de Medi Ambient i Habitatge, [consultat a setembre de 2008] El Cobre, la elección profesional : ¿cómo debe ser una buena instalación? http://www.infocobre.org.es/doc/uploaded/File/Cataleg_Cu.pdf Madrid : Centro Español de Información del Cobre, 2006 ¿Problemas en su instalación? : [corrosión y otras agresiones] http://www.infocobre.org.es/doc/uploaded/File/Problemas%20 Instalacion.pdf Madrid : Centro Español de Información del Cobre, 2006 Manuals de consulta que ofereixen solucions ràpides i segures als problemes amb què pot enfrontar-se un instal·lador diàriament.

Es modifica la dotació pressupostària de la Resolució MAH/884/2008, de 25 de març, de convocatòria de subvencions per a la rehabilitació d’edificis d’ús residencial i d’habitatges per a l’any 2008, i se n’aproven les bases reguladores (codi HA 01/08). Resolució MAH 2474 de 29 de Juliol de 2008 ; Departament de Medi Ambient i Habitatge (DOGC núm. 5188, 05/08/2008)

Índices de precios de mano de obra y materiales correspondientes a los meses de enero, febrero y marzo de 2008, aplicables a la revisión de precios de contratos de las Administraciones Públicas.

Orden EHA 2350 de 01 de Agost de 2008 ; Ministerio de Economía y Hacienda (BOE núm. 189, 06/08/2008)

REHABILITACIÓ I RESTAURACIÓ DE FAÇANES I REHABILITACIÓ D’ESPAIS COMUNITARIS I TRACTAMENTS DE COBERTES I

3A · DISSENY GRÀFIC

MITGERES I RESTAURACIÓ DE PATRIMONI HISTÒRIC I REHABILITACIÓ D’ESTRUCTURES I INSTAL·LACIONS COMUNITÀRIES

Tànger 26 · 08018 Barcelona · Telèfon: 934864300 · Fax: 934864301 · tanger@tracnet.com

www.tracnet.com TRAC. Col·legi Aparelladors. 215x150mm

SI BUSQUES UN BON DESTÍ PROFESSIONAL, FES ESCALA AL

13 DE NOVEMBRE DE 2008 CAATB - Bon Pastor, 5 - BARCELONA (entre Aribau i Muntaner)

Inscripció gratuïta a www.apabcn.cat/construjove

PATROCINADORS:

PARTICIPANTS:

COL·LABORADORS:

AMB EL SUPORT DE:

38 c

M

L’informaTIU DEL CAATB

ASSESSORIA JURÍDICA SOCIETATS

octubre 2008

LEGISLACIÓ PROFESSIONALS

Mútues:

Responsabilitat civil

Pòlissa d’inactius Aquesta modalitat de pòlissa de Musaat permet una assegurança de responsabilitat civil gratuïta a tècnics jubilats, incapacitats o als seus hereus Mútues mutues@apabcn.cat Des de l’inici de l’activitat professional, els arquitectes tècnics estan obligats a contractar i mantenir una assegurança de responsabilitat civil professional que els cobreixi tant la responsabilitat de l’obra en curs (obra viva) com la de les obres ja finalitzades (obra morta). Aquesta responsabilitat s’allarga durant un període molt llarg de temps que pot sobrepassar l’edat de jubilació del tècnic.

La responsabilitat civil va molt més enllà de la coneguda “decennal”. La LOE va establir també una prescripció de 2 anys per reclamar els desperfectes apareguts durant els 10 anys posteriors a l’acabament de l’obra. Per tant es poden rebre reclamacions de danys durant 12 anys.

D’altra banda, per a les obres iniciades amb anterioritat a l’aplicació de la LOE el període de responsabilitat és molt més ampli (10 anys per aparició dels danys i els 15 següents per reclamar aquests danys ), és a dir, pot arribar als 25 anys.

Amb períodes tant llargs de temps, aquestes possibles reclamacions les podria rebre el professional després de jubilar-se o deixar l’activitat professional o, fins i tot, els seus hereus en cas de defunció. És per això que els arquitectes tècnics han de tenir en compte no només el present professional sinó que també han de preveure com donar resposta a una reclamació que es produeixi anys després d’haver finalitzat l’exercici professional.

En aquest sentit, Musaat posa a disposició dels arquitectes tècnics una modalitat de pòlissa que, una vegada finalitzada l’activitat professional, cobreix els mutualistes de possibles reclamacions de responsabilitat civil. La pòlissa d’inactius és un premi a la fidelitat dels mutualistes que han estat, com a mínim, els cinc darrers anys d’exercici assegurats a la Musaat.

Es tracta d’una pòlissa col·lectiva gratuïta que empara la responsabilitat civil d’arquitectes tècnics jubilats, incapacitats o bé als hereus, donant ■■■

cobertura a les possibles reclamacions, evitant així que aquestes puguin afectar el patrimoni del tècnic o dels seus hereus.

Condicions per accedir a la pòlissa d’inactius ■

■

■

■

Tenir més de 65 anys o estar incapacitat havent deixat d’exercir totalment.

Que s’hagi produït la defunció del tècnic titular de la pòlissa individual.

Haver estat assegurat a MUSAAT els últims 5 anys consecutius.

Que el Col·legi tingui la pràctica totalitat del col·lectiu assegurat a MUSAAT

Què cobreix aquesta pòlissa i quines són les cobertures ?

Les clàusules que regulen aquesta pòlissa són bàsicament les mateixes que les de la pòlissa de responsabilitat civil individual, amb la excepció de què no contempla l’aplicació del

“malus” o sobreprima per sinistralitat.

Pel que fa a les cobertures, venen determinades per les que s’hagin tingut contractades a la pòlissa individual en els 5 últims anys, per la qual cosa és convenient mantenir una bona cobertura durant els darrers anys d’exercici professional.

Des del CAATB sabem que molts tècnics, quan arriben al final de la vida professional i poc a poc disminueixen el seu volum d’intervencions, és habitual que també redueixin les cobertures de la seva pòlissa individual, amb la idea errònia que en aquell moment tenen menys responsabilitat. Però no s’ha de perdre de vista que intervencions realitzades anys enrere encara poden donar lloc a reclamacions.

Des de la Unitat de Mútues de l’ Àrea de Serveis al Col·legiat del CAATB els podem ajudar a decidir quina pot ser la cobertura més adient d’acord amb cada expedient professi-

onal i assessorem sobre si és convenint mantenir o, fins i tot, ampliar la cobertura fins a tenir dret a la pòlissa col·lectiva d’inactius, en previsió de reclamacions futures. No obstant, si es volen contractar cobertures superiors també es pot fer. En aquest cas s’haurà de contractar una pòlissa individual especial la prima de la qual serà calculada en funció del risc.

Aquesta pòlissa també pot ser contractada pels hereus dels tècnics.

Per a més informació o bé sol· licitar ser incorporat a la pòlissa d’inactius us podeu adreçar a : Unitat de Mútues, 2a planta, Tel. 93 240 20 60 a Barcelona o bé a qualsevol de les seus de Granollers, Mataró, Manresa, Terrassa i Vic. ■

www.apabcn.cat

40 c L’informaTIU DEL CAATB

ASSESSORIA ESPAI ITEC JURÍDICA SECTOR,

octubre 2008

LEGISLACIÓ productes i aplicacions

Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya

Rehabilitar en temps de crisi El sector europeu de la rehabilitació pot ser un dels mercats de la construcció menys perjudicats pel refredament de l’economia Josep Ramon Fontana Usón jrfontana@itec.cat ITeC – Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya El panorama europeu per a la edificació de nova planta no és gaire engrescador: d’acord amb les darreres previsions d’Euroconstruct, la construcció de nous habitatges s’enfronta a dos exercicis crítics, 2008 i 2009, on el risc de baixada de la producció se situa en la banda del -5% al -10%. Altrament, la construcció no residencial pot estancar-se al 2009. Mentrestant, la previsió per a la rehabilitació residencial és encara de signe positiu, si bé les expectatives són molt discretes, per sota de l’1% com a mitjana durant el 2008 i el 2009.

Aquesta resistència que demostra la rehabilitació a entrar en crisi amb la mateixa velocitat i la mateixa intensitat que l’obra nova no és pas un fenomen nou. Observant els patrons històrics de comportament, es comprova que en la majoria de països de l’Europa occidental el sector de la rehabilitació juga un cert paper anticíclic que contribueix a esmorteir els cicles experimentats per l’edificació.

■■■

Desigualtat entre països Fins i tot en el moment actual en el que el sector de la rehabilitació tampoc surt indemne del daltabaix econòmic general, es pot comprovar la manera com maquilla els resultats del conjunt dels mercats de l’edificació. Això és possible perquè, a escala europea, la producció generada per la rehabilitació és força semblant a la derivada de l’edificació de nova planta. En determinats països, com Alemanya, Itàlia o els països escandinaus, la xifra de negoci de la rehabilitació fins i tot supera la de la nova construcció. Per exemple, si només comptéssim l’habitatge de nova planta, el sector residencial alemany hauria tancat el 2007 amb una davallada de producció del -5%; gràcies a l’activitat de rehabilitació, el conjunt del sector residencial va aconseguir sortir dels números vermells i enre-

gistrar un resultat positiu del 0,6%.

El mercat espanyol és, un cop més, diferent. Es preveu que en el 2008, per cada euro que s’inverteixi en nous edificis a Espanya, s’invertiran uns altres 50 cèntims a rehabilitació. En canvi, al conjunt de l’Europa occidental, per cada euro destinat a la nova planta, es destinen uns altres 90 cèntims a rehabilitació. I és que Espanya s’aproxima, però encara no ha arribat, al club majoritari de països que consumeixen més de 1.000 € per habitant a l’any en la rehabilitació del seu parc construït d’edificis.

Perspectives de futur L’afirmació anterior conté també una lectura esperançadora: si Espanya encara no ha convergit amb l’estàndard europeu en termes d’inversió en rehabilitació, això suposa que té per davant un marge substancial per al creixement. Malgrat que pugui posar-se en dubte si objectivament el mercat espanyol pot aspirar a arribar a aquests volums (un habitatge centreeuropeu i un de mediterrani tenen diferents llindars de tolerància a la manca de manteniment, per exemple) sens dubte existeix un potencial encara no explotat. Potser arriba ara el moment de la seva eclosió?

A curt termini, hi ha poques esperances que es materialitzi aquest “despertar” de la rehabilitació a Espanya. Les raons són múltiples: el finançament sembla que continuarà sent problemàtic durant un temps, la desfeta del mercat immobiliari està afectant tant l’habitatge nou com l’usat i les conseqüències del retraïment del consum s’estan fent notar en submercats com la rehabilitació comercial que tenen un pes específic considerable dintre del sector.

La bona notícia és que tots aquests factors que han estat tan perniciosos per al sector de la nova planta, de moment estan tenint un impacte més contingut en el context de la rehabilitació. Així, hi ha un clar contrast entre les baixades de dos dígits en les estadístiques de visats d’obra nova i la lleugera erosió que es detecta en el nombre de visats de reforma.

Evidentment, es pot argumentar que

c 41 ASSESSORIA ESPAI ITEC JURÍDICA SECTOR,

L’informaTIU DEL CAATB

LEGISLACIÓ productes i aplicacions

octubre 2008

Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya

����������

La rehabilitació pot encarar el nou cicle

aquests visats recullen solament una part del mercat de rehabilitació, concretament només aquelles intervencions de més envergadura que entren dins la categoria d’obra major. Fora del radar estadístic queda una porció molt significativa del mercat, gairebé dos terceres parts en termes de valor, que corresponen a obres menors i d’altres que no estan subjectes a supervisió tècnica i/o administrativa. Aquest mercat està fonamentalment propulsat pel mateix usuari de l’habitatge, de l’oficina, del comerç o de la nau industrial, el qual basa la seva decisió d’emprendre una rehabilitació en funció de la seva renda disponible o de la seva expectativa d’ocupació o de negoci. Per tant, en aquest territori és poc realista esperar evolucions significatives: en el millor dels escenaris es pot preveure un manteniment de la moderada desacceleració que s’experimenta en aquest moment.

Què es pot esperar a mig termi-

ni, un cop s’acabi la crisi? Molt poca gent aposta per un retorn de l’habitatge de nova planta als nivells dels darrers anys, que han deixat enrere un mercat saturat i enrarit. La rehabilitació, com a mínim, pot encarar el nou cicle sense que l’ombra de la desconfiança obstaculitzi la seva recuperació. Potser assistirem a un nou pas d’apropament vers el perfil mitjà del mercat europeu, i de mica en mica la construcció a Espanya es faci menys depenent de l’obra nova per generar activitat. ■

www.itec.cat

��������� ����������������� ��������������� ��������������������� ����������������� ���������� ������������ ���������� ���������������� ����

Linformatiu:Layout 1

30/9/08

15:15

Página 1

� Juntas Generales de Guipúzcoa, San Sebastián

� Ópera de Oslo, Noruega

� Auditorio y Palacio de Congresos, Castellón

� Ciudad de las Ciencias de Granada

� Mercado de Santa Caterina, Barcelona

� Torre del Agua, Expo Zaragoza

Para la fabricación e instalación de sus proyectos…

FRAPONT TIENE MADERA

Nuestro equipo técnico, cualificado y conocedor de la madera, asesora, fabrica, instala y realiza un seguimiento exhaustivo de cada proyecto en las fases de carpintería de madera y mobiliario.

CONSTRUCCIONES EN MADERA Ciudad de Asunción, 32 � 08030 Barcelona � Tel. 93 274 54 55 � Fax 93 346 76 07 � frapont@frapont.es

www.frapont.es

Reportatge:

r

reportatge

expo saragossa

Expo Saragossa 2008

A fons La festa de l’aigua

En detall El recinte

L’arquitectura de l’Expo Els pavellons i les places temàtiques

Post Expo Quan Saragossa obre el teló

c 43 L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

44 c L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

reportatge expo saragossa

Expo Saragossa 2008: La festa de l’aigua Del procés de l’Expo en destaquen l’ús de materials ecològics i energies renovables (Expo Saragossa produeix la seva pròpia energia amb aerogeneradors, horts solars,etc).

La gestió de l’aigua en tot el recinte ha estat també un exemple de sostenibilitat, ja que s’usen tècniques tradicionals en la seva captació i en el seu tractament.

Els materials d’ús diari de l’Expo s’han triat segons criteris de sostenibilitat: el cafè i el sucre provenen de Comerç Just, les vaixelles eren biocompostables,els bolígrafs són fets d’algues o paper, les bosses, de fècula de patata,etc.

Cristina Arribas informatiu@apabcn.cat Fets com l’arribada de l’AVE , l’Expo 2008, la construcció de l’Ecociutat Valdespartera, el Pla de barris i un gran nombre de projectes urbanístics i arquitectònics estan canviant la fesomia de la ciutat de Saragossa, que es troba immersa en un procés transformador sense precedents en la seva història.

Cent anys després de l’Exposició Hispano francesa, Saragossa ha acollit la seva primera exposició internacional temàtica. El leitmotiv d’aquella exposició del segle passat era el primer centenari del setge de la ciutat,la seva heroica resistència davant l’exèrcit de Napoleó. Ara, arribats al 2008, l’objectiu és ben oposat: Aigua i desenvolupament sostenible.

Amb l’exposició del 1908 es va dur a terme una gran transformació urbana : L’esdeveniment va desenvolupar l’anomenada Huerta de Santa Engracia on, un cop finalitzada la mostra, s’hi va construir el primer eixample de la ciutat. D’aquella mostra en són testimoni el Monument de los Sitios,el Museu Provincial de Saragossa, l’edifici de la Caridad, l’Escola d’Arts i Oficis,el quiosc de la música (traslladat després al Parc de Primo de Rivera), etc. La major part de les construccions, però, van ser desmuntades un cop acabada l’Exposició. Amb l’Expo 2008, Saragossa ha incorporat a la ciutat un espai de 145 ha, situat al Meandre de Ranillas, a l’oest de la capital aragonesa.

Saragossa no oblidarà fàcilment aquell 16 de desembre del 2004 a París, des d’on la ciutat s’afirmava com a candidata per organitzar la mostra, per davant de Trieste o Salònica, les altres dues aspirants.

■■■

Saragossa aprofita l’esdeveniment expositiu per integrar el riu a la ciutat

subtemes: ■ 1. L’aigua, recurs únic.

■ 2. L’aigua per a la vida.

■ 3. I els paisatges de l’aigua.

Aquests subtemes s’organitzen en forma d’exposicions temàtiques, en els 3 pavellons temàtics de la mostra: El pavelló d’Espanya, el pavelló d’Aragó i l’Aquari.

Per a completar el debat, Expo Saragossa inclou una altra eina: “La Tribuna del Agua”, concebuda com a nucli de debat i coneixement, estructurant-lo en 8 setmanes temàtiques que no detallarem en aquest text,

però que les hi podeu consultar a la web oficial (www.expozaragoza08. es).

Saragossa, des de la seva designació com a Seu de l’Exposició Internacional 2008, es va comprometre ambientalment en totes les fases d’execució del projecte.

Ja la urbanització del recinte Expo, així com del parc Metropolità de l’Aigua, es van realitzar d’acord amb els principis recollits en la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental.

L’objectiu és que el seu impacte ambiental s’aproximi el més possible a zero.

Aigua i desenvolupament sostenible Mentre a Catalunya es dissipaven els arguments entorn a la crisi de l’aigua, aquesta es convertia en l’eix indiscutible de l’Expo Saragossa L’aigua i el seu desenvolupament sostenible, el tema que dóna nom a l’Exposició, s’ha desenvolupat en 3

Carta del Ebro: Per una arquitectura sostenible i solidària.

En continuïtat amb el ManifestCompromís de Montjuïc (2007), un grup d’arquitectes varen presentar el darrer mes d’octubre el manifest “Carta del Ebro” que, sota el subtítol “Per una arquitectura sostenible i solidària” fa un al·legat per a la responsabilitat dels professionals de l’arquitectura amb les qüestions ambientals. La bona Arquitectura, per la seva pròpia condició, serà sempre sostenible.

El Manifest de Montjuïc vetllava per la responsabilitat social dels arquitectes. En el nou document, el tema central és la sostenibilitat i la responsabilitat amb el Mediambient.

Aquest, ha estat coordinat per l’arquitecte saragossà Carlos Labarta i han participat en la seva redacció els arquitectes Víctor P. Escolano, R. Fernández Alonso, Basilio Tobías, Rafael de La Hoz, Ramón Sanabria i Félix Arranz.

El Document es presentà en el centre de visitants del recinte Expo on assistiren uns 70 arquitectes, aprofitant unes jornades de visita al Recinte.

El recinte: de l’horta al parc

“Iceberg” és un espectacle nocturn, poètic i impactant, de 21 minuts de durada, que recorda la situació actual i la responsabilitat de l’home envers el planeta

El meandre de Ranillas, el recinte de l’Expo Saragossa, era una de les poques zones àmplies d’horta que quedaven a la ciutat i on, fins fa poc més de quatre anys, encara es conreava millors hortalisses. Ara, es con-

c 45 reportatge expo saragossa

L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

L’omnipresència de l’aigua ha estat molt ben rebuda pels visitants del recinte

verteix en l’aposta més moderna de la ciutat.

La major part de la propietat del meandre era privada i estava en mans de moltes persones. Els contactes per l’adquisició començaren l’octubre del 2001, al poc de gestar-se la idea de l’Expo. El Desembre del 2003 l’Ajuntament de Saragossa i els propietaris arribaren a un acord de compra. El juliol 2004 es va signar la darrera opció de compra i s’arribà a un acord amb Ibercaja, que seria qui aportaria els

diners per comprar els terrenys.

Així, Saragossa va poder anar a la reunió de l’Oficina Internacional d’Exposicions del Desembre del 2004 a París, amb la possessió del sòl, fet que influí indubtablement en la decisió per a la qual la capital aragonesa es convertí en Seu de l’Expo 2008.

La primera pedra de les obres es va col·locar el Desembre del 2005. S’intenta evitar la creació d’un recinte tancat i aïllat de la ciutat (de manera que no es repeteixi l’efecte “Cartuja” com

succeí a Sevilla’92). Per evitar això, es va actuar sobre tot el meandre de Ranillas (sobre la totalitat de 145 ha: 25 ha del recinte expositiu + 120 ha del nou Parc Metropolità de l’Aigua).El seu esquema s’ordena amb una clara intenció de continuïtat entre les dues ribes del riu Ebre: un Pavelló Pont unirà ambdues des del mateix perímetre del recinte expositiu i a l’aproparà a l’estació intermodal de Delicias.

Però aquesta no serà l’única connexió... Pont del Voluntariat, ...etc

El recinte s’ordena en quatre nivells : ■ 1. La plataforma inferior es troba en el nivell natural del meandre.

■ 2. Un nivell intermedi,a cota de la onda del rabal i del Pavelló Pont.

■ 3. La cota superior consisteix en un sistema de places unides per tot un sistema de passarel·les.

■ 4. I, per últim,el nivell de cobertes (la gran coberta verda) que potencia una imatge unitària del conjunt.

Una franja de grades inundables fan de trànsit entre el riu i el recinte

Una coberta de tela de 416m de longitud proporciona una omba allargada i sinuosa als visitants, baixant la temperatura entre 3 i 4 graus , en una zona reservada a les cues

Imatges generals del conjunt expositiu

46 c L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

reportatge expo saragossa

Els jocs d’aigua són una bona opció per a moments d’esbarjo

Vista nocturna del recinte

El banc escultura de 700 m Un serpentejant banc de gairebé un quilòmetre de longitud recorre la riba de l’Ebre per enllaçar l’Ebre amb el recinte expositiu. Es tracta d’una

carcassa de metall plegat dissenyat pel despatx d’arquitectura Batlle i Roig convertit en peça artística gràcies a la intervenció del dissenyador Isidre Ferrer. L’autor pren com a refe-

Vista general de la façana exterior del recinte

rència i font d’inspiració el trencadís de Gaudí en el banc del Parc Güell i els llenços ceràmics del món romà per aquesta peça escultòrica. Aquest sinuós banc corregut ressegueix el

traçat circular de les places. La peça es podrà admirar i ser usada després de la mostra internacional, quedant integrat en el museu obert de la riba del riu.

Vista de les oficines Expo i el centre internacional de premsa

Un banc de gairebé 1 quilòmetre de longitud recorre la riba de l’Ebre i la cus amb el recinte expositiu

c 47 reportatge expo saragossa

L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

El pavelló d’Espanya, obra de l’arquitecte navarrès Patxi Mangado, fou una de les peces més visitades

L’ARQUITECTURA DE L’EXPO Els diferents edificis que hem vist a l’Expo són el resultat d’un complex camí entre les demandes del BIE (oficina internacional d’exposicions), les necessitats de la ciutat i els propis criteris dels equips autors. Una de les característiques dels edificis, en general, és la seva forma fluïda i organicista amb la utilització de materials reciclats i/o reciclables com el vidre, la ceràmica, el suro, etc.

Algunes de les edificacions ens evoquen de manera evident el tema de la mostra (l’aigua) amb formes organicistes ben clares: ■ El conjunt de pavellons locals, nacionals, internacionals i corporatius ressegueixen amb la seva volumetria unitària morfologies orgàniques, modificant les geometries més rectilínies que es proposaven en el Pla Director plantejat inicialment. Aquestes formes sinuoses i fluïdes atorgaren al conjunt un major dinamisme, convidant al trànsit més fluid dels visitants.

■ En el cas del Pavelló Pont, és evident el joc de la seva morfologia evocadora de fluïdesa i aigua, amb el seu impactant disseny orgànic.

En altres projectes, l’estratègia projectual és menys fluïda,sense

Un bosc de pilars envolta els volums de vidre, on es realitzen les exposicions

abandonar, però les referències mediambientals i paisatgístiques de partença, empren metàfores organicistes en la seva concepció : ■ El pavelló d’Aragó és una “cistella de paisatges”, el pavelló d’Espanya és un “bosc ceràmic”, el Palau de Congressos, amb la seva coberta ondulada, com un gran mantell que aixopluga l’amoli i fluid espai interior.

■ A l’Aquari fluvial és l’aigua la idea generadora de tot el projecte.

Les arquitectures que sorgeixen del recinte i entorn són icòniques i

espectaculars,però lluny d’intentar ser un rosari d’elements dispersos ,abstrets i narcisistes que s’emmirallen a les vores del riu, conformen un projecte urbà col·lectiu a la riba de l’Ebre.

Hem fet un recorregut pel riu arquitectònic que configura el recinte expositiu i, passejant pels pavellons més destacables i amb major repercussió. Començarem el trajecte pels tres pavellons temàtics : El pavelló d’Espanya, el pavelló d’Aragó i l’Aquari. Abans, però, direm que la responsabilitat de l’Àrea d’Edifica-

ció de Saragossa 2008 ha anat a càrrec de l’arquitecte tècnic Alfons Pérez Cebrian.

PAVELLÓ D’ESPANYA: UN BOSC SERÈ DINS LA JUNGLA El pavelló d’Espanya,un dels edificis més lloats de la mostra, és obra de l’arquitecte navarrès Patxi Mangado en col·laboració amb el Centro Nacional de Energías Renovables (CENER),fet que facilita el compromís de l’obra amb el Medi Ambient i el desenvolupament sostenible.

CENER és assessor en temes relatius

48 c L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

reportatge expo saragossa

a energies renovables i disseny bioclimàtic. El caràcter temàtic de l’Expo ha aportat al pavelló la seva referència essencial, l’aigua. Hi van participar com a directors d’execució d’obra els arquitectes tècnics Fernando Oliván i Vicente Lucas. Els caps d’obra van ser Carlos Riveiro, Antonio Ignacio Framiñán i Carlos Paz. Una gran coberta sustentada per un bosc de pollancres, un bosc de pilars que configura, al mateix temps, el porxo d’accés a l’edifici. Els visitants accedeixen com si s’endinsessin a través dels arbres del bosc, un bosc característic de les riberes de l’Ebre.

Amb aquesta reproducció artificial d’un fet natural, reincident aspiració de l’Arquitectura,s’aconsegueix crear una sèrie d’espais canviants,plens de matisos, igualment com ens ofereix el paisatge natural.

Aquests 750 pilars tenen diferents diàmetres i compleixen funcions diferents: ■ Els de major diàmetre tenen la funció estructural de suportar la coberta.

■ Els més prims, pengen d’aquesta i fan de tirants.

■ Uns altres allotgen els baixants pluvials.

La seva execució és fàcil i clara.

Els elements verticals es van fabricar al taller. Aquests pilars tenen un nucli metàl·lic folrat amb peces elaborades com els càntirs, peces que, en contacte amb l’aigua, l’absorbeixen generant corrents d’aire que actuen com a microclima refrescant.

Per a extreure el vapor d’aigua, s’han executat unes ranures verticals en algunes de les peces que conformen aquests troncs ceràmics.

El seu travat va ser fàcil i senzill i es basa en el mateix esquema que trobem en molts vivers, amb l’objecte de mantenir la verticalitat del tronc.

Una gran coberta recolzada en tots aquests perfils cobreix el pavelló i que és, a més una coberta molt útil perquè el seu gruix de 3 metres permet incloure-hi sistemes d’estalvi energètic i, al mateix temps, graduar la llum, mitjançant la seva profunditat s’aconsegueixi que els raigs solars,controlats, es dibuixin i reflexin sobre els pilars i la superfície d’aigua de la base.

La coberta es recobreix amb panells de fusta d’encenalls reciclada.

El pavelló d’Espanya és en sí mateix, un exemple de sostenibilitat: La totalitat de la seva superfície útil, 8000 m2, distribuïts en 3 plantes, es concebi sota criteris d’estalvi energètic : ■ La gran coberta que li proporciona l’ombra a l’edifici.

■ L’ús de materials respectuosos amb el mediambient.

■ I la integració d’energies renovables.

Quant als espais expositius,espais que pengen de la coberta i queden travats pels pilars . Estan construïts amb bigues de fusta procedent també (com la coberta) d’encenalls i resina reciclada. Els seus tancaments exteriors són de vidre i a l’interior trobem sistemes d’envans mòbils, amb aïllament acústic, que permeten assolir l’estanquitat visual i acústica necessària pel desenvolupament d’algunes exposicions, així com del seu ús futur com a centre de cinema.

En el recorregut del pavelló que té com a lema “Ciència i creativitat”, trobem 5 espais expositius : ■ A la planta principal, aquells que tenen com a tema central l’aigua

–Hijos del agua, El ����������������� agua y la Tierra, España y el agua– i Comprender para sobrevivir: el clima .

■ Al semisoterrani, Zaragoza-Kioto: Arquitectura para un planeta sostenible.

El pavelló d’Espanya és molt més que espectacle, Mangado ha aconseguit crear una arquitectura representativa, sense renunciar a la responsabilitat i el compromís mediambiental, un bosc de serenitat entre la jungla del recinte que crida, de vegades, en excés.

Un cop desmuntada l’Expo, el pavelló es convertirà en la seu de la Ciutat del Cinema i la Imatge.

El pavelló d’Aragó, una altra de les peces estel·lars de la Mostra

El trenat de les façanes consisteix en una combinació de làmines de vidre i GRC

PAVELLÓ D’ARAGÓ: UNA CISTELLA AMB PRODUCTES AUTÒCTONS Els seus autors són els arquitectes aragonesos Olano i Mendo. El pavelló, situat a la zona est del recinte, ha estat un dels més visitats durant aquests 3 mesos .

L’edifici s’eleva sobre 3 nuclis estructurals i de comunicació verticals, alliberant l’espai de planta baixa, per a crear una plaça i cedir espai lliure al conjunt de l’Expo.

En realitat, però, són nou cossos estructurals que travessen , en vertical, l’edifici: Els tres que l’eleven, amb estructura de pantalla de formigó i que arriben fins a la fonamentació. I altres 6, d’estructura tubular d’acer, que constitueixen els patis d’il·luminació i ventil·lació dels espais interiors. En el passeig entre aquests patis, es descobreixen els paisatges que l’aigua ha creat a Aragó.

Cadascun d’aquests patis té un material i color diferenciat, i conformen 6 peces unitàries que serveixen de suport d’audiovisuals, objectes, texts, etc.

El seu tancament exterior, un trenat de panells de vidre i GRC li confereixen l’aspecte d’una pell-teixit contínua. Hi ha una gradació des de l’opac fins al transparent en sentit ascendent, arribant, a la planta superior fins a un terrassa panoràmica.

En el remat superior de l’edifici, i degut a la inclinació imminent dels seus panys, la façana esdevé lluernari. Uns lluernaris, que en les seves orientacions més desfavorables, es tracten amb serigrafiats per tal de protegir del sol.

S’han aplicat criteris bioclimàtics en la concepció del pavelló : A les fafaçanes, s’aconsegueix : ■ Reflexió de la radiació solar en determinats vidres.

■ Protecció solar amb para-sols verticals i horitzontals.

■ Aïllament tèrmic.

■ Ventil·lació Amb aquestes mesures de protecció s’aconsegueix un factor solar del 35%, sense impedir, però, la il· luminació natural uniforme i adient per als seus interiors.

La coberta vegetal proporciona un gran aïllament tèrmic, en un indret tan “castigat” per la radiació solar i que, els seus efectes podrien ser insoportables durant els mesos estivals,sobretot.

Els patis interiors suposen entrades de llum natural a les zones més interiors i suposen focus de ventil· lació controlada.

En els voltants de l’edifici, es disposa un sistema pulveritzador d’aigua, per tal de rebaixar la temperatura ambient d’aquest àmbit. El fet de

c 49 reportatge expo saragossa

que l’edifici s’elevi respecte a la cota exterior, permet crear un espai que protegeix de la radiació solar.

A banda de tots aquests gestos amb que l’edifici col·labora “passivament” a la seva (en forma de glacial) a eficiència ambiental, s’afegeixen altres solucions actives de captació solar amb transformació fotovoltaica en energia elèctrica.

En el pavelló d’Aragó no només la seva arquitectura és atractiva, també els seus continguts són força enriquidors. En el recorregut interior per l’edifici, ofereix un passeig pel patrimoni històric, cultural i tradicional aragonesos (de vegades sense connectar aquestes riqueses patrimonials, però, amb el tema de l’aigua).

A la primera planta es pot veure una projecció audiovisual del director de cinema Carlos Saura (“Aragón, agua y futuro”), es projecta en tres pantalles de 24x 7m i una simulació del cabdal del riu Ebre es projecta per tot el paviment, aconseguint un veritable efecte embolcallador... Una meravella.

L’AQUARI FLUVIAL: FESTIVAL DE MATERIALS L’obra de l’arquitecte Álvaro Planchuelo, una altra de les edificacions estrella, constitueix l’aquari d’aigua dolça més gran d’Europa. La mostra oberta al públic ocupa 1600 m2 i consta de seixanta peixeres i terraris i més de 5000 espècies. Els directors d’execució d’aquesta obra van ser Lluca Sierra i José Luis Peralta. El tema que desenvolupa és “Els paisatges de l’aigua” i

L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

fins a l’estanc inferior.

Visualment, per tant, veiem un conjunt de volums tematitzats amb els grans materials de la terra : ■ Gel (aigua en forma de glacial).

■ La pedra .

■ La roca.

■ I l’argila.

L’aquari ofereix una de les millors terrasses superiors, que disposa d’un microclima especial, gràcies a contenir una làmina d’aigua de 40cm. És un dels edificis que conservarà la seva configuració arquitectònica (i el seu contingut, és clar) un cop finalitzada l’Exposició.

Després de parlar dels 3 pavellons temàtics del recinte, passem a altres de les estrelles arquitectòniques.

PAVELLÓ PONT: UN SUBTIL INTERCANVI INTERIOR-EXTERIOR

L’aquari fluvial, el més gran d’Europa

ho fa a través de 6 eixos temàtics: ■ El riu del Món ,representant el passat, quan tots els continents es trobaven units en un de sol (Pangea).

■ I els 5 rius del Planeta, cadascun amb el seu ecosistema, recreant els paisatges, microclimes i, fins i tot els sons, de cadascun dels seus hàbitats: Nil, Amazones, Mekong, Darling i Ebre. És l’únic aquari d’Espanya amb

una combinació tan rica d’espècies d’aigua, amb rèptils, mamífers i amfibis.

Exteriorment, l’edifici consisteix en un sistema de volums maclats, de diferents materials (panells de formigó prefabricats, ceràmica, vidre...) (amb una cortina d’aigua, com un material més, per si no hi havia prou) que simbolitza “el riu del Món” i que es desprèn des del llac de la coberta

L’arquitecta iraquiana Zaha Hadid amb l’enginyeria Ove Arup, han projectat aquest especial pavelló que creu el Riu Ebre des del barri de l’Almozara. És un dels accessos principals a l’espai de la mostra.

Aquesta tipologia té la seva referència en els ponts iranians del segle XVII, uns ponts de dues plantes, amb una superfície comercial en la planta inferior i trànsit per als vianants per sobre.

Els terminis per concloure les obres eren tremendament ajustats, donada la seva complexitat. No tan ajustat,però, va ser el seu pressupost (61 milions d’euros, molt per sobre dels 21 milions previstos inicialment).

Edifici plantejat com una estructura orgànica que s’obre i tanca en corba sobre el riu, sembla moure’s lentament, amb una longitud de 270 m i només 3 punts de recolzament : un a cada riba del riu i un altre d’intermedi sobre una illa natural .

Aquesta característica, així com la inestabilitat dels sòls fluvials, ha obligat a un treball de pilotatge de 70 m de profunditat (un rècord a l’enginyeria espanyola). S’ha utilitzat per primer cop a Espanya la Célula de Ósterberg (Ocell), un mètode d’última tecnologia usat per verificar la fonamentació.

El pavelló-pont, obra de l’arquitecta Zaha Hadid, creua el riu Ebre des del barri de l’Almozara. Es tracta del major repte constructiu de tota l’Expo

50 c L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

reportatge expo saragossa

Aquest ha estat un dels motius pels quals l’obra ha tingut un sobre cost no previst inicialment.

De les obres de fonamentació se n’ocupà la constructora ACS-Dragados SA i de l’estructura metàl·lica del pont, una empresa pertanyent a la Mondragón Cooperación (MCC), un holding format per gairebé 150 empreses cooperatives.

El recobriment exterior, inspirat en escates, està fet a base de panells triangulars de GRC que li confereixen tonalitats irisades i que interaccionen amb els canvis lumínics al llarg del dia creant efectes realment suggerents.

Aquesta imatge exterior impactant es multiplica en els seus espais interiors. Tot un seguit d’espais ambigus, nous, sorprenents, que et transporten de l’interior a l’exterior amb una subtilesa admirable.

Un recorregut que, malgrat la seva linealitat i longitud (que es fan inapreciables) esdevé, a cada pas, una sorpresa.

Com a espai expositiu, en els seus interiors es projecten dades i imatges al llarg del pont, i fan de la seva travessa un camí de conscienciació envers la problemàtica actual de l’aigua. L’itinerari comença fora del pont, en tres grans cubs de vidre, fusta i metall.

Els continguts del pavelló han estat encarregats a Appelbaum Associats, responsables també de donar forma al Museu de l’Holocaust, a Washington.

Es tracta del major repte constructiu de tota l’Expo i potser l’estrella arquitectònica. Segurament, l’edifici de l’arquitecta iraquiana es convertirà en un referent d’arquitectura mundial.

La Torre de l’Aigua, l’altre edifici icona, un nou monument per a la ciutat de Saragossa. L’edifici trenca amb l’horit-

El gran buit interior conté el recorregut dels visitants i el gran objecte expo-

zontalitat de la resta d’edificis

sat, la gran gota d’aigua

TORRE DE L’AIGUA: UN NOU MONUMENT PER A LA CIUTAT DE SARAGOSSA La torre que trenca l’horitzontalitat de la resta d’edificis de la mostra,i que s’alça com l’element més alt del recinte i de la ciutat és obra de l’arquitecte val·lisoletà Enrique de Teresa en col·laboració amb l’enginyer Julio Martínez Calzón. Els aparelladors van ser Santiago Hernán i Ricardo Arenal.

Per alguns , una joia arquitectònica, per d’altres, un misteri incomprensiblement buit i intolerable. La veritat és que l’aigua ho inunda tot en aquest edifici: entra pels ulls, l’oïda, la pell... i, malgrat tractar-se d’un edifici buit, concebut com a gegantí espai expositiu, la Torre de l’Aigua té una incidència que va més enllà d’aquesta concepció, fins i tot més enllà del recinte expositiu,és un nou monument de la ciutat de Saragossa. És l’única edificació situada a la

La façana de vidre es protegeix amb una sèrie de prasols d’alumini perforat

riba esquerra de la ronda del Rabal i es comunica amb la resta de la mostra a través d’una passarel·la de més de 160 m.

Amb una planta en forma de gota d’aigua, aquesta torre de 76 m i 22 plantes subdivideix en dues parts : ■ Un sòcol de 3 plantes d’alçada (dues soterrades i una sobre rasant).

■ I la torre, pròpiament dita.

A les 3 primeres plantes que conformen aquest sòcol inicial, trobem els accessos i el Hall principal. El vestíbul es tanca (i obre) amb una cortina d’aigua en cascada de 30 m d’ample i 5 m d’alt.

En les següents plantes, el gran buit de la torre presidit per una gegantina escultura penjada, ano-

menada “Splash”, de més de 20 m d’alçada i 12 tones de pes, que intenta (i no dic que no ho aconsegueixi) representar els efectes d’una gota d’aigua quan pica ha terra, en estat de petrificació. Aquesta escultura està subjecte a la part superior de la torre través d’una pluja de cordes que semblen caure del cel.

Sota aquesta gota-escultura, 3 pantalles circulars mostren imatges relacionades amb el tema de l’aigua (bombolles, gent mullada de pluja, un fetus dins l’úter matern,..)..l’efecte és espectacular.

El recorregut ascendent per la torre ofereix una variada i polièdrica panoràmica del meandre de Ranillas i de la ciutat de Saragossa.

Les façanes , un mur cortina, són

de vidre (8000 m2) i estan protegides per para-sols d’alumini perforat.

Dos grans nuclis de formigó, separats 20 m entre sí, fan les funcions de sosteniment interior. Cadascun d’aquests conté un ascensor panoràmic i escales.

Ningú no diria que per aixecar aquest esvelt i lleuger edifici han calgut 8500 tones de formigó, 1200 d’acer i 500 de vidre.

L’estructura del nucli interior de l’edifici està formada per lloses de formigó armat recolzades sobre els pilars i els murs de formigó que tanquen els nuclis de comunicació.

Es va dissenyar un complex sistema de climatització que desprèn aire a diferents temperatures en funció de l’alçada i l’orientació, per tant, la

c 51 reportatge expo saragossa

L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

El Palau de Congressos, amb la seva singular volumetria retallada, se situa proper a la Torre de l’Aigua i al Pavelló-pont

temperatura sempre serà l’idònia.

La Torre de l’aigua, així com el Pavelló-Pont, per la seva singularitat, redefiniran sens dubte el paisatge urbà de Saragossa.

pals que es comuniquen mitjançant el gran vestíbul: ■ Auditori.

■ Pavellons multifunció.

■ I sales modulars.

PALAU DE CONGRESSOS: PAISATGE ESCARPAT

La superfície total construïda és de 22.285 m2, distribuïda en 9 plantes.

El seu sistema constructiu és molt elemental i modulat,per tal d’abordar el seu variat programa funcional, admetent concessions espacials de variació en el seu interior.

La fonamentació d’aquest edifici de gairebé 9000 m2 de planta, consisteix, com la majoria de les construccions del recinte, en pilons prefabricats.

El revestiment de les façanes es resol amb panells rectangulars d’alumini anoditzat plata estirat, muntats a trencajunt sobre un entramat metàl· lic. Per tal d’aconseguir uns efectes variats aplicats un únic material, s’han emprat panells amb diferents malles (més o menys espesses).

La coberta està realitzada amb panells de GRC de 1,80 x 8,50 cm, amb un baix relleu romboïdal en l’acabat superficial. En aquests rombes s’ha inserit un mosaic de peces triangulars (21 x 42cm) de ceràmica esmalta-

L’origen del projecte va ser un concurs restringit convocat per a un grup d’arquitectes variat entre els quals trobem a Josep Lluís Mateo, Carlos Ferrater, els sevillans Cruz i Ortiz, l’holandès Ben Van Berkel , César Portela, el portuguès Regino Cruz i els finalment guanyadors, Fuensanta Nieto i Enrique Sobejano.

En la direcció d’obra hi va participar l’aparellador Miguel Mesas.

L’edifici, amb certes inspiració de l’arquitectura nòrdica d’Utzon, s’alça sobre la plataforma central del recinte (des de la mateixa des de la que s’accedeix als pavellons internacionals i al pavelló pont).

El tret que primer destaca és la seva coberta escarpada, amb tota una sèrie de lluernaris pels quals s’il·luminen els vestíbuls i les sales comunes,també banyades per la llum natural de les façanes translúcides.

Està format per 3 cossos princi-

da en blanc, mat o brillant,per conferir també diferents efectes superficials del conjunt.

Els seus interiors són nus i necessiten del flux humà per animar la seva vida interior.

Durant la Mostra, el Palau de Congressos és la seu dels debats de “La Tribuna de l’aigua”. És el principal espai de debat sobre l’aigua de tot el recinte.

Igualment com la Torre de l’Aigua, les seves façanes s’enriqueixen amb els canvis de llum al llarg de la jornada. Cal destacar, però, la seva presència nocturna, quan la il· luminació interior sembla solidificar les seves etèries façanes.

L’HOTEL EXPO HIBERUS L’ edifici, localitzat entre el Pont del Tercer Mil·leni i el Pavelló Pont és obra dels arquitectes E.Torres i J.A Martínez Lapeña.

Com a característica que relaciona directament l’hotel amb l’aigua és que totes les seves habitacions s’orienten cap al riu Ebre(orientació Sud). En l’orientació nord, unes terrasses sobre els salons de banquets i uns patis enjardinats que es protegeixen del vent del Montcayo.

La imatge nocturna del pavelló d’Àfrica subsahariana és, amb pocs mitjans, de les més espectaculars

En funció del sol i el vent, la superfície de la façana produeix efectes onejants, simulant superfícies aquàtiques

Així, la presència del riu i del vent han jugat un paper inspirador en la concepció del projecte. És un edifici lluminós i càlid gràcies a l’ús de materials predominants com el vidre i la fusta.

Sobre l’arquitectura serpentejant que conté els pavellons de les diferents comunitats i països destacaria especialment el pavelló de l’Àfrica Subsahariana, més concretament, els tancaments exterior de la seva façana.

La imatge llunyana del pavelló és la de forts reflexes onejants sobre la seva façana corba. El sistema que ho produeix és ben elemental : làmines de plàstic metal·litzat brillants de 15 x 15 cm, subjectes a una reixeta mitjançant uns tubs de plàstic que permeten el seu moviment.

Cadascun dels motius impresos en aquestes làmines estan perfectament identificats amb un codi, per tal de garantir un correcte muntatge. El sol i el vent (que ambdós, podríem dir que abunden), sobre la façana del pavelló produeixen sensacions ben suggerents.

De nit, l’efecte és encara més espectacular, gràcies a la il·luminació.

El que es projecta en aquest mosaic

52 c L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

reportatge expo saragossa

Al pavelló de Galícia, una gran pantalla integra

El pavelló d’Euskadi aconsegueix un bonic efecte

El pavelló de Dinamarca, amb el seu interior embol-

3000 mostres d’aigua que participen de la projecció

embolcallador amb la seva proposta “Aigua, energi-

callador i ple de continguts interessants

d’imatges que relacionen l’aigua i Galícia

es renovables i desenvolupament sostenible”

de petites peces són imatges del continent africà: veritablement un dels majors atractius efímers de la mostra.

D’altres pavellons destacaria el d’Euskadi, per la posta en escena del seus continguts, seduint al visitant amb una forta càrrega visual, seguint el fil conductor de l’aigua sota el lema “Aigua , energia renovable i desenvolupament sostenible”.

Sobre un conjunt de paraigües penjats del sostre, a mode de pantalles, es projecten imatges de la relació que té la societat amb el cicle de l’aigua També destacaria la mostra del Pavelló de Galícia on, 3000 mostres d’aigua recollides pels 315 Ajuntaments de la Comunitat formen part de la pantalla interactiva sobre la qual es projecten imatges de Galícia en relació a l’aigua.

Molts altres pavellons mostren continguts interessants, però seria una descripció massa llarga i potser no és el lloc per desenvolupar-la.

En el Palau de Congressos, destaca la seva gran coberta: un mantell de 12.000 m3 realitzat amb panells de formigó reforçat amb fibra de vidre i revestit de ceràmica, que gràcies a la seva combinació de textures, li aporta unes qualitats úniques al conjunt.

L’Aquari fluvial es composa de diversos volums cúbics maclats formats per panells de formigó prefabricat,vidre i, per suposat, ceràmica.

Quant al mobiliari del recinte, es va triar la ceràmica, per la seva resistència, durabilitat i sostenibilitat.

Aquest material hi és present a les 6000 taules i cadires de la zona de restaurants, integrant-los en el disseny del recinte, dedicat a l’aigua.

PLACES TEMÀTIQUES: ARQUITECTURA EFÍMERA, CONTINGUTS SÒLIDS Els arquitectes Batlle i Roig són els encarregats del disseny de la urbanització del front fluvial, així com de

les places temàtiques.

Les “Places temàtiques” consisteix en un conjunt d’arquitectures efímeres (localitzades entre el Pavelló Pont el d’Espanya) que tracten el tema “Aigua i desenvolupament sostenible”, cadascuna amb una perspectiva diferent.

Roig i Batlle no en són els responsables del contingut d’aquestes places, però per al seu desenvolupament han dissenyat uns espais flexibles que assumeixen diferents estructures arquitectòniques temporals.

L’espai circular destinat a cadascuna d’elles és de 48 m de diàmetre i 1800 m2 de superfície.

El projecte general s’anomena “Gotes d’aigua”, donat que es constitueix com un conjunt d’espais que es distribueixen com gotes d’aigua al llarg de la riba de l’Ebre.

El paviment de tot el passeig entre les places serà permeable, permetent el creixement de vegetació en els espais menys trepitjats, i tindrà dife-

La ceràmica, material protagonista en l’arquitectura de l’Expo Un dels materials característics de la nostra cultura mediterrània, la ceràmica espanyola, hi juga un paper fonamental. En trobem al pavelló d’Espanya, al Palau de Congressos, a l’Aquari fluvial i a les més de 6000 cadires i taules del recinte.

En el Pavelló d’Espanya la ceràmica hi juga un paper decisiu : els seus pilars folrats de ceràmica seran els generadors d’un microclima refrescant enmig de la calor estival de la ciutat aragonesa i generadors d’una imatge de gran potència visual i espacial.

rents colors.

Per tal de donar ombra, es col· loquen unes pèrgoles d’elements tèxtils tensats en estructures de fusta, amb sortidors d’aigua vaporitzada per refrescar i, que de nit, il· luminaran el passeig. La inspiració d’aquests elements també serà el de petites gotes circulars que inundaran d’ombra els recorreguts entre les places.

Quant a vegetació, uns espais circulars enjardinats contenen plantes i arbrat encara poc exuberant.

Les arquitectures efímeres que protagonitzen cadascuna d’aquestes 6 places temàtiques són : ■ Ciutats de l’aigua.

■ Set. ■ Oikos, aigua i energia.

■ Aigua compartida.

■ Aigua extrema.

■ Pavelló d’iniciatives ciutadanes : el Far. No detallarem el contingut de totes elles,ni tampoc la seva arquitectura, la veritat és que, en algun cas, més propera al parc d’atraccions . En parlarem concretament de dues : Set i el Far, Molt més interessants tant des del punt de vista arquitectònic com de continguts.

SET : INNOVACIÓ SOSTENIBLE

Vista general de les “Places Temàtiques”, amb els pavellons de caire efímer

Set, és una de les sis arquitectures efímeres aixecades dins el recinte de l’Expo i el seu autor és l’arquitecte català Enric Ruiz-Geli i Cloud.

La suggerent superfície exterior de bombolles sembla un cúmul de grans gotes d’aigua reposant sobre una gran pedra blanca. Es tracta d’un

Aquestes pèrgoles amb elements tèxtils circulars tensats asseguren l’ombra de dia i incorporen els sistemes d’il·luminació de nit

c 53 reportatge expo saragossa

L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

El pavelló “SEt”, una de les 6 arquitectures efímeres, consisteix en una estructura en forma d’iglú esquitxada per una multitud de gotes d’aigua

En el seu interior es pot gaudir de sensacions visuals impactants per tal d’exposar de manera optimista el tema de l’aigua al nostre planeta

edifici circular, amb un diàmetre de 46,4 m i una superfície de 1647 m2.

Es composa d’un esquelet metàl·lic (estructura d’acer) que suporta 3 capes superposades de ETFE que constitueixen l’acabat d’una volta inflable.

El ETFE és un element basat en el tefló i en materials com el fluor, amb el que es fabriquen els inflables. És poc emprat a Espanya i, de fet, els autors van col·laborar amb socis alemanys per al seu disseny. Aquest material permet crear una pell molt lleugera i, a més, per ser de tipus tèxtil, permet construir geometries complexes.

Aquesta peça es planteja amb el mateix criteri de sostenibilitat que acompanya a tot el conjunt de l’expo: ■ S’ha evitat l’ús de PVC en el cablejat, així com l’ús de fustes tropicals, vernissos sintètics o pintures amb dissolvents.

■ Emprant el ETFE no és necessari l’ús d’aire condicionat per a refrigerar l’interior: Una de les 3 capes d’aquest material és platejada i refracta la llum. Així,la llum exterior no penetra en l’edifici.

Es tracta d’un edifici prefabricat que,gràcies a la seva estructura de perfileria metàl·lica cargolada,serà desmuntable i traslladable, atorgantli un gran aprofitament.

Aquest pavelló d’arquitectura viva i que performa energia és un bon exemple de que innovació i sostenibilitat són perfectament compatibles.

EL FAR : PALLA, FUSTA, BAMBÚ I FANG Palla,fusta, bambú i fang són els materials que conformen aquest pavelló, obra de l’arquitecte Ricardo

Higueras.

La palla, premsada entre canyes de bambú, serà l’aïllant i la fusta i la canya formaran l’estructura de l’edifici. El fang serà es revestiment.

El seu autor es va inspirar en els càntirs ceràmics tradicionals, idea que connecta molt bé amb la idea deficiència energètica, reciclatge i ús de materials sostenibles.

Es tracta de la primera oportunitat que tenen organitzacions no governamentals de ser responsables del contingut i el disseny d’un pavelló en el marc d’una exposició internacional. També és el primer edifici del món amb aquestes dimensions i emprant aquests materials.

En aquest pavelló, més de 200 organitzacions no governamentals i col·lectius ciutadans, aporten la seva perspectiva en temes de sostenibilitat i ofereixen sessions de debat participatiu.

POST EXPO: QUAN SARAGOSSA OBRE EL TELÓ El projecte Expo 2008 va més enllà de l’esdeveniment de 3 mesos de durada celebrats en una nova i atractiva peça urbana i paisatgística. Estem parlant d’un projecte urbà generador de ciutat.

Després de tencar les portes el passat 14 de setembre, es convertirà en un parc empresarial de 160.000 m2, dels quals el 40% ja estan venuts.

El projecte de reestructuració s’ha encarregat a l’Estudi d’Arquitectura Lamela i a l’Estudi Master d’Enginyeria i Arquitectura conjuntament.

La seva proposta ha introduït alguns canvis respecte al plantejament inicial, restant-li quelcom d’ambició i espectacularitat.

Esperem que un possible excés en la rentabilitat a curt termini,una sobredosi d’espectacularitat arquitectònica i urbana, o la precipitació o imprevisió en la definició dels usos post expo no espatllin la bona voluntat inicial, ni jugui amb la il·lusió dels milers de ciutadans.

La ciutat de Saragossa ha recuperat, o almenys ha incrementat, la seva autoestima. El balanç i la valoració positiva de la celebració de l’Exposició internacional de l’Expo Saragossa 2008 en la transformació de la ciutat es veurà després, si realment l’urbanisme i les noves iniciatives s’han desenvolupat de forma sensata.

Segons el futur dels projectes presents al recinte podem dividir-los en 3 grups.

En el primer, els petits pavellons temàtics que desapareixeran després de l’Exposició. Desprès, tota una sèrie de grans edificis que mantindran gairebé completa la seva configuració expo i s’adaptaran a diversos usos (similars o diferents als que tenien durant la mostra)i s’incorporaran a la xarxa d’equipaments urbans de Saragossa: ■ El Palau de Congressos i l’Aquari es mantindran com a tals un cop finalitzada la mostra.

■ El Pavelló d’Aragó es convertirà en seu de la Conselleria del Govern d’Aragó i el pavelló d’Espanya serà la “Ciutat del Cinema i de la Imatge”.

■ La Torre de l’Aigua i el PavellóPont seran espais d’ús mixt.

Per últim, el conjunt de pavellons dels diferents països i comunitats participants es convertiran en un parc empresarial, modificant-se en

gran mesura per tal d’adequar-se a l’ús d’oficines.

El Projecte Expo inclou altres actuacions com Villa Expo, Ciudad Expo i el Parc Metropolità de l’Aigua: ■ Villa Expo consisteix en la Construcció de 600 vivendes que satisfaran les necessitats temporals d’allotjament dels treballadors i el personal dels països que participen a l’esdeveniment. Es troben situades a l’àrea de Valdespartera, al sud de la ciutat.

■ La Ciudad Expo se situa més propera al recinte expositiu i consisteix en 400 vivendes per a mercat lliure, on s’allotjaran els visitants de l’Expo. Se situen a l’Avinguda de Ranillas, en el front del riu.

També es van dur a terme actuacions de millora en el transport a la ciutat, millora i creació de nous equipaments i per suposat el desenvolupament del “Proyecto Riberas”, que constitueix el punt del projecte Expo al mateix temps que la seva prolongació.

■ El Parc Metropolità de l’Aigua és obra dels arquitectes Iñaki Alday i Margarita Jover i de l’arquitecta paisatgista francesa Christine Dalnoky i s’exten pel 75% del meandre de Ranillas, integrant tot l’ecosistema de la ribera del riu. És un dels llegats més valuosos que es conservaran després de la mostra i que es convertirà en la major superfície verda de la ciutat.

El projecte esdevé un exemple sostenible quant abastiment d’aigua, amb un sistema completament autònom: l’aigua es pren de la sèquia del Rabal i del nivell freàtic del riu, passant neta a les zones dels banys i usos

54 c L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

reportatge expo saragossa

lúdics i, després, es reutilitzarà per a reg. El sobrant es vessarà al riu.

Durant l’Exposició s’ubicaren en aquest espai la Comissaria de Policia, les oficines de l’Expo, la Seu de l’ONU i l’edifici d’acollida als visitants, entre d’altres.

Altres actuacions en el Parc tenen com objectiu aspectes més lúdics i d’oci tals com un camp de golf, un hotel, zones de bany, platja fluvial, zona termal, restaurants, quioscs... així com funcions més didàctiques o socials com un hivernacle, jardí botànic, granja-escola, centre per a la la tercera edat, etc.

Quan als usos lúdics va sorgir un aspecte polèmic: la inclusió d’un camp de golf en el Parc, un peatge a pagar a la iniciativa privada per tal que la mateixa contribuís al manteniment del Parc.

LA SÍNIA DE L’EBRE : “...PARE, QUÈ LI HAN FET AL RIU...”

Un dels projectes-estrella de l’Expo (estrella quant a la importància des de l’organització i estrella quant a la quantitat de crítiques rebudes) és la sínia de l’Ebre. Molts grups ecologistes i veïnals han criticat el projecte, qualificant-lo d’insostenible eco-

El far és un bon exemple d’ús de materials sostenibles

nòmica, ambiental, cultural, legal, tècnica, científica i ecològicament.

Alterar les condicions morfològiques del riu, canviant el seu ambient, eliminant espècies de fauna i flora autòctones, riscos en els fonaments dels edificis propers, i, sobre tot, tot això sense opció a debat, és el principal argument de les queixes.

Aquest projecte consisteix en permetre la navegabilitat pel riu Ebre i

els treballs per tal de fer-ho viable comporten el rebaix de la solera del pont de pedra saragossà i un alt perjudici de l’ecosistema fluvià (segons les crítiques).

Amb aquests treballs, s’estabilitza la làmina d’aigua del riu entre Valdorrey i el recinte de l’Expo, possibilitant aquest tram per a usos lúdics i recreatius.

Això pot ser una bona proposta per

aquells que es coneixen el riu i que s’estimen el riu si ho valoren com a nou focus d’activitats, però és evident que una altra gran majoria s’estimen el riu com era fins fa uns mesos i ... es posaran les mans al cap i, com diu Serrat en la seva cançó Pare, pensaran. “...Pare, què li han fet al riu...”.

Podrem valorar l’èxit de l’esdeveniment Expo en funció de la repercussió posterior que aquest tingui. Integrar el riu al pols de la ciutat després de tants segles és, sens dubte, una bona aposta. En el gran parc lineal que es desenvolupa al llarg de la zona de Ranillas ja és habitual observar als saragossans passejar, fer footing, anar en bici, ... tot un indici de què la gent anhelava aquest espai.

L’Expo converteix la ciutat en aparador obert al món i això sempre és una bona excusa per a impulsar transformacions a un ritme impensable en altre situació. De moment, aquesta renovació de la pell de la ciutat de Saragossa dóna cert vertigen, per la velocitat que gairebé no deixa lloc a rectificacions en aquest s.XXI en què estem acostumats a la immediatesa.

L’Exposició Internacional Zaragoza 2008 tanca les seves portes i la ciutat de Saragossa obre el teló. Veurem. ■

56 c L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

Tecnologia:

T

Patrimoni arquitectònic

Estudis històrics i rehabilitació Reflexions a l’entorn dels estudis previs al projecte de rehablitació

El passeig de la Muralla de Mar de Barcelona, fotografiada per Martí i editada el 1874 en el àlbum Bellezas de Barcelona. Col·lecció particular

Montserrat Villaverde Historiadora ■■■ Actualment ningú qüestiona que

un projecte de rehabilitació comporta un complex procés previ en el qual es realitzen diferents estudis especialitzats. Però, de la mateixa manera que una encertada diagnosi permet una actuació reeixida, altres estudis, tant o més necessaris, encara es releguen i s’obvien. Aquesta circumstància anòmala –per dir-li d’alguna manera-, va en detriment de la qualitat global del projecte. Intervenir en un espai públic o en un edifici, del qual desconeixem la seva formació, trajectòria, usos... en definitiva la seva història; comporta la mutilació del seu procés natural

de continuïtat. Els estudis històrics aporten el coneixement necessari sobre el conjunt patrimonial en el qual s’ha d’intervenir i recolzen analíticament qualsevol procés, donant com a resultat la continuïtat lògica a un patrimoni viu1.

Si féssim un breu recorregut per les publicacions nacionals i internacionals de les darreres dues dècades entorn als projectes de rehabilitació i a visions crítiques sobre els seus resultats, ens sorprendria que de forma reiterada preocupi l’estandardització en les actuacions i, per tant, en els resultats, donant l’esquena absolutament a totes aquelles especificitats geogràfiques, tècniques i culturals. Tots coneixem nuclis rurals transformats

en reductes de tipisme que recorren una àmplia zona geogràfica o centres històrics que intenten potenciar els seus valors patrimonials, mitjançant rehabilitacions que neguen el mestissatge i la vocació d’individualitat lligada a la pròpia història. Els estudis històrics poden solucionar aquests problemes? I és clar que no!

El que aporten aquests estudis és el coneixement històric suficient sobre l’espai urbà o l’edifici en el qual es vol intervenir i aquest coneixement permet actuar des de la responsabilitat, recolzant l’adopció de criteris prioritaris i més pertinents2.

Objectius dels estudis històrics La pròpia naturalesa del patrimoni

arquitectònic, tant del monumental com del domèstic, porta de forma natural a l’estudi de tots els seus elements des d’una perspectiva eminentment formal, funcional i constructiva. Però la Història, com a disciplina, ens facilita un mètode propi de coneixement. L’objectiu bàsic de l’estudi històric és l’aportació i gestió de tots aquells documents que facilitin la comprensió de processos únics i irrepetibles que conformen el patrimoni de forma individual i singularitzen el resultat en cadascuna de les finques, i alhora gestiona i avalua aquesta documentació en relació al context que la va veure néixer.

Si donem una ràpida ullada a qualsevol carrer Major dels nuclis urbans

c 57 TECNOLOGIA Rehabilitació PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

Si donem una ràpida ullada a qualsevol carrer Major dels nuclis urbans el que primer ens atraurà és la visió unitària del conjunt que en definitiva és el resultat del metacontext; però si aquesta aproximació la fem de forma individualitzada podrem valorar les diferències entre cadascuna de les finques i el que intrínsecament ens explicarà és l’endocontext. El metacontext és materialitza a través de les ordenances d’edificació, de compartir un mateix moment històric i una cultura, i esdevé la clau per entendre perquè en un carrer o, fins i tot, en un barri unes cases s’assemblen a les altres; en canvi, l’endocontext potencia, ens explica el que les diferencia, ja sigui a través dels acabats, de l’ornamentació o de tots aquells elements que la singularitzen respecte a les finques veïnes3.

Un dels exemples clau de l’aportació al projecte de rehabilitació d’un estudi històric i que mostra clarament aquests conceptes relacionats amb el context, el podem veure a la Plaça de Sant Josep de Barcelona, actual plaça del Mercat de la Boqueria4. Qualsevol que hagi visitat, passejat o comprat en aquest mercat, s’haurà adonat de la unitat compositiva de les façanes de les finques amb façana a la plaça, a la Rambla, i a la resta de carrers que conformen aquest espai. La plaça la circumda un pòrtic configurat amb columnes jòniques que sostenen un pronunciat arquitrau. Aparentment les finques mostren unitat, regularitat i homogeneïtat, que historiogràficament s’ha atribuït al rigor amb que va aplicar-se el neoclassicisme en algunes actuacions urbanes a Barcelona. I certament, els expedients administratius referents a la construcció de la plaça ens van permetre constatar que el 1846 l’Ajuntament aprovà el disseny definitiu dels edificis amb la voluntat d’aportar una unitat compositiva i rigor en el conjunt. Volumetries, alçades, materials de construcció, disposició de les obertures..., foren regulades i establertes a través d’un model realitzat per la secció urbana de l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes normes formarien part del metacontext i ens explicarien perquè el conjunt de finques mantenen aquesta unitat.

Però l’estudi històric va aportar en aquest cas, quelcom més important, i és la constatació de que cadascuna de les finques, a través dels diferents acabats dels paraments (elements no regulats des de l’Ajuntament) va individualitzar i fomentar la diferenciació entre elles. I aquestes factors, intrínsecs a la història de cada finca, formen part del concepte d’endocontext. En aquests moments, si un passeja per la Rambla, a l’alçada de

L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

Els Quarterons d’en Garriga i Roca, segueixen sent documents imprescindibles en l’estudi de la ciutat de Barcelona. La precisió en cadascuna de les parcel·les així com en el disseny acurat dels jardins el fan un document excepcional. 1856. AHCB

la Plaça, veurà dues finques amb uns acabats absolutament diferents a les altres finques de la plaça. Aquests acabats retornen la concepció neoclàssica real de la Barcelona vuitcentista, fugint d’estereotips creats al llarg dels anys, en els quals s’havia optat per unificar el conjunt i realitzant un fals històric.

La importància de la documentació i la seva gestió Els documents són la part essencial d’un estudi històric. Document és el propi edifici o l’àmbit urbà que s’ha d’estudiar; els indrets de la pròpia experiència. Però en el sentit més estricte, els documents utilitzats en els estudis històrics són de tipologia àmplia i variable, depenent bàsicament del moment cronològic que ens interessi documentar5. Registres cadastrals, d’hisenda, autoritzacions

Els diferents usos i tipologies d’espais faciliten el coneixement de les estructures. Hospital de Clergues de Sant Sever. àqabaBcn

58 c octubre 2008

TECNOLOGIA PATRIMONI Rehabilitació ARQUITECTÒNIC

Foto: Montserrat Villaverde

L’informaTIU DEL CAATB

L’arquitectura viva, en ús, està en permanent transformació. Masia a Barcelona. àqabaBcn

La lectura simbòlica de molts elements dels edificis també és objecte d’estudi.

Reflexions Per molts tècnics, els estudis històrics encara són documents críptics, que en el millor dels casos, permeten acomplir amb la normativa vigent entorn a barris o finques catalogades. Un cop realitzat l’estudi, el projecte tira endavant i s’executa al marge de la seva història. L’estudi històric explica el passat però amb la finalitat d’aportar els coneixements essencials per actuar en un edifici que forma part del nostre present i futur. L’estudi històric és una eina valuosa que ens explica la configuració del patrimoni, al llarg de la seva vida, permet des del coneixement projectar rehabilitacions consensuades cap al futur. ■

TRAC

Rehabilitació i restauració d’edificis www.tracnet.com Montserrat Villaverde Àqaba. Documentació històrica aqaba@aqababcn.net NOTES 1 El Mètode creat per RehabiMed és un exemple clau per entendre la complexitat dels estudis previs a la rehabilitació. Es pot consultar i descarregar de franc al web de RehabiMed: www.rehabimed.net 2 Són quasi bé inexistents les publicacions monogràfiques entorn a la metodologia d’un estudi històric i és per aquesta raó que cal destacar l’esforç fet per Myriam Provence en el seu estudi Retracer l’histoire d’une maison; publicat el 2004 per Éditions Autrement.

L’edifici és per se un document únic que cal llegir i interpretar de forma contextualitzada. Bolzano (Itàlia) Foto: Montserrat Villaverde

tructius, aixecaments planimètrics, aporten informació directa o indirecta per al coneixement i la realització de l’estudi històric. Pocs documents tenen un valor per se i són absolutament útils en quan es posen en relació i correspondència i es contextualitzen. El patrimoni arquitectònic i urbà és un document a l’igual que un protocol notarial i és la capacitat de fer-ne lectures globals i paral·leles el que permet que aquests estudis tinguin una utilitat pràctica en el projecte de rehabilitació.

En el cas abans esmentat, del mercat de Sant Josep, la recerca i consulta de projectes d’obres originals, documents administratius, protocols notarials i fotografies ens van permetre conèixer, amb força exactitud, les característiques del conjunt i de les finques. Però la realització de cales en les façanes va facilitar fer-ne una lectura del conjunt i el més important, aportar els elements bàsics per a la seva restauració.

Foto: Montserrat Villaverde

Ardez (Suïssa)

3 Aquests conceptes estan desenvolupats en l’article « Arquitectura tradicional mediterrània: Estudis històrics” de Jordi ORTEGA i Montserrat VILLAVERDE, publicat per la Revista de Catalunya, número 218 4 Vegeu: Jordi ORTEGA i Montserrat VILLAVERDE “La formació de la plaça de Sant Josep de Barcelona” dins Revista de Catalunya, número 221; pàg. 31-55 5 Un clàssic per a conèixer els arxius amb documentació relacionada amb el patrimoni arquitectònic és el llibre de Xavier TARRAUBELLA, Urbanisme, arquitectura i construcció a Catalunya : guia d’arxius i de fonts documentals; Publicat per CAATB el 1993

Els estudis històrics també versen sobre la contemporaneïtat i les concrecions efímeres. Barcelona

60 c L’informaTIU DEL CAATB octubre 2008

Espai Empresa:

REHABILITACIÓ D’ESTRUCTURES I INTERIORS

Sistema Masa i la pedra natural a les façanes ■■■ A final del segle XIX inici del XX

es produeix un gran salt tecnològic en el món de la construcció, separant-se les funcions estructurals i de tancament. Aquest canvi afecta directament els revestiments petris de les façanes, es deixen enrere els murs portants d’un sol material, façanes de maçoneria o carreus, i apareixen els revestiments amb plaques mecanitzades de pocs centímetres de gruix.

Estèticament, intenten assemblarse a les substituïdes façanes de pedra massissa i és en aquest moment quan es planteja la necessitat de la utilització d’ancoratges, per solidaritzar-se amb els murs de tancament, juntament amb morter d’unió.

S’utilitzen ancoratges senzills ja que aquests tenen com a funció retenir la bolcada de les plaques i són en general filferro conformat i acer al carboni, acer galvanitzat, etc.

Downtown Jabel Ali Limitless LLC Sistema GR-HPL

superficie aproximada: 9.000 m2

L’alliberament de les façanes dels anys 70 Després dels anys 70 es planteja la necessitat de l’alliberament de les façanes, que tot i seguir sent depenents de l’estructura de l’edifici i/o de les parets de tancament, mantenen una independència dels moviments provocats per les dilatacions dels diferents materials que la conformen.

Avui dia és una solució constructiva totalment consolidada la independència de de les deformacions i de les toleràncies de construcció entre l’estructura/tancament i el revestiment de la qual, es plantegen amb gran qualitat.

La façana moderna ha tendit progressivament a fer-se més prima i a la vegada més complexa, comportant un major nombre de capes especialitzades. Els problemes i les patologies de les façanes tradicionals amorterades s’han resolt amb la implantació d’aquesta nova generació de façanes.

En aquest sentit, cal esmentar la contribució de Sistema Masa, que des de l’any 1989 aporta diferents solucions quant a sistemes de subjecció per a façanes ventilades de pedra natural i porcellanes.

Amb un concepte innovador en l’aportació de noves solucions, un suport tècnic personalitzat com a pilar de la seva metodologia de tre-

Hotel Abba - Sevilla Julio Tirado Sistema GR-HPI superficie aproximada: 3.500 m2

De l’element estructural a material de revestiment

ball i mitjançant un departament tècnic amb professionals vinculats principalment a l’àmbit de la construcció (arquitectes, delineants, etc.).

Sistema Masa s’ha situat com una de les empreses capdavanteres a Espanya amb més de 1.000 obres i amb una política d’expansió que acosta les seves nombroses solucions a països d’Europa, Amèrica del Nord, Sud Amèrica i Orient Mig. L’obertura a nous mercats més enllà de les fronteres del territori espanyol ha suposat una aposta per part de Sistema Masa amb una excel· lent acollida dels seus productes i serveis, el resultat dels quals es reflecteix en un creixent nombre d’obres al voltant del món que avalen el bon fer de la marca, el seu autèntic compromís amb la seguretat i la indubtable qualitat dels seus sistemes de subjecció. A causa de la creixent demanda d’un servei complet per part dels potencials clients, Sistema Masa ofereix entre les seves alternatives l’opció de “clau en mà” incloent assessorament des de l’avantprojecte, passant pel subministrament fins a la instal·lació de la façana.

D’aquesta manera i una vegada més Sistema Masa es renova com una

Hospital Campus de la Salud de Granada Alfonso Casares Avila i Emiliano Rodríguez Jiménez Sistema GR-PL superficie aproximada: 40.000 m2

marca de referència en l’àmbit dels sistemes de subjecció per a façanes ventilades. ■

sistema maSsa

www.sistemamasa.com

c 61

espai empresa espai REHABILITACIÓ empresa

L’informaTIU DEL CAATB

D’ESTRUCTURES construir amb I INTERIORS formigó

octubre 2008

62 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

octubre 2008

Energia construir amb fotovoltaica formigó

Màxim rendiment per a les instal·lacions fotovoltaiques En els darrers anys, la indústria fotovoltaica nacional ha experimentat un important desenvolupament, amb una inversió industrial estimada fins el 2007 de 930 M € i la creació de llocs de treball directes i indirectes.

L‘energia fotovoltaica contribueix a superar eficaçment els principals desafiaments energètics que afronta Espanya i és imprescindible per assolir els compromisos de Kyoto: ■ Disminueix l’elevada dependència energètica de les importacions d’altres països, superior al 82%.

■ Possibilita una reducció en la importació de combustibles fòssils utilitzats per a generació elèctrica, que representen un cost elevat.

■ Redueix les emissions de CO2 associades a generació elèctrica, contribuint a la lluita contra el canvi climàtic, objectiu estratègic que col·labora al compliment d’acords internacionals.

■■■

Màxim rendiment Actualment hi ha una sobre informació referent a aquest tema, però el factor clau és com garantir el màxim rendiment d’aquestes instal·lacions, ja que el retorn d’inversió de les mateixes és a mig o llarg termini Per això, és fonamental assegurar el perfecte funcionament de la instal· lació amb el pas del temps i tenir en compte les principals condicions a les que es troben sotmesos els materials, com ara: ■ Tensions de treball que poden arribar a superar els 700 V. en corrent contínua.

■ Absència de protecció, fins els inversors, que permetin interrompre el funcionament de la instal· lació.

■ La necessitat d’efectuar el manteniment de la instal·lació, sense parada de funcionament, per rendibilitzar la inversió.

■ Són instal·lacions a la intempèrie, per tant ha d’existir una protecció en tots els materials instal·lats enfront de: ■ Corrosió per efectes de l’aigua o humitat.

■ Baixes temperatures, pel risc de gelades a l’hivern.

■ Elevades temperatures de treball.

■ Raigs UV. ■ Efecte del vent.

Productes Unex que millor s’adapten a aquest tipus d’instal·lació PVC - M1

Safates aïllants amb tapa en

PC + ABS

Canals

en

PC + ABS

Brides

en Poliamida 6.6

Els productes Unex són els que millor s’adapten a aquest sistema

c 63

Tampoc podem oblidar que una instal·lació fotovoltaica és una instal· lació elèctrica a la intempèrie, i que el REBT és el referent normatiu en aquest tipus d’instal·lacions, quedant contemplades les instal·lacions a la intempèrie a la ICT-BT 30, com locals mullats.

A més a més, a nivell internacional amb les normes IEC i a nivell europeu amb les normes EN, s’especifica l’ús de canalitzacions Clase ll. Per això, Unex, seguint la nostra política de respecte pel medi ambient i constant innovació, contribuïm activament a l’ús eficient de les energies renovables en les seves diferents formes, entre elles l’energia fotovoltaica, gràcies a la formulació de les nostres primeres matèries i la constant innovació en el desenvolupament de productes.

Prova d’això, és la confiança dipositada pels nostres clients en els mercats europeus més exigents, com són Alemanya, França, Espanya, etc, utilitzant les nostres solucions tant en hortes solars com en cobertes.

Aconseguint la màxima seguretat elèctrica, ja que en ser un material aïllant, i no precisar connexió a

terra, aporta una protecció davant de contactes directes i indirectes, oferint una major seguretat per a les persones i un estalvi en els costos de la instal·lació, tant a nivell de material, muntatge i verificació, com del posterior manteniment de la instal·lació.

Un altre avantatge de les safates Unex és que aporten una protecció contra les deficiències del muntatge, evitant corrents de fuga, curtcircuits amb les safates i arcs elèctrics, aportant una major seguretat elèctrica per a la instal·lació.

Unex, fabricant especialista, és líder en oferir solucions aïllants i flexibles, per a la conducció, lligat, fixació i senyalització de cables i tubs.

Compta amb més de 40 anys d’experiència i una àmplia presència a nivell internacional, sent avalada la nostra àmplia oferta de productes pels prestigiosos organismes de control VDE a Alemanya, NF a França i N a Espanya, garantint als nostres clients el compliment de la normativa vigent a cada país.

Conscients de la importància de la sostenibilitat de les instal·lacions,

Unex integra la Directiva europea RoHS a la seva política mediambiental, eliminant tant de les seves primeres matèries com del producte acabat, substàncies perilloses pel medi ambient, preservant la seguretat de les persones. ■

espai empresa

L’informaTIU DEL CAATB

Energia construir amb fotovoltaica formigó

octubre 2008

unex

Unex aparellaje eléctrico, SL Rafael Campalans 15-21 08903 L’Hospitalet de Llobregat Barcelona Tel: 93 333 87 00 www.unex.biz

64 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

octubre 2008

construir amb intal·lacions formigó tèrmiques i cte

Jornades aula al Cosentino BCN Center

La multinacional presenta les seves novetats per a aquesta temporada

Cosentino va celebrar durant els dies 1 i 2 de juliol la tercera edició de les jornades Aula, dirigides a professionals de la pedra especialitzats en solucions per a l’arquitectura i l’ interiorisme. Durant la trobada, el grup ha presentat al Cosentino BCN Center les seves novetats per a aquesta temporada: Cosetino Garden, Muro trends i Cuarcitas exoticas. En aquesta tercera edició, Aula va centrar-se en la maquinària, les eines i les tècniques que permeten millorar el treball en l’elaboració i els acabats dels productes. Per això, va disposar de la presència de Diego Martínez Cano, gerent de Cuéllar Arquitectura del Mármol, i de José Miguel Villaín, president de Mascer, encarregada de la distribució de maquinària i utillatge Breton, entre d’altres. La trobada també va permetre al grup Cosentino mostrar els avanços tècnics en l’elaboració del producte estrella de la marca, el Silestone. Jesús Arenas, enginyer de qualitat de l’equipo Cosentino, va encarregar-se d’aportar informació útil i precisa sobre el procés de producció i instal·lació del Silestone i de resoldre els dubtes dels assistents.

■■■

Grup Cosentino Cosentino SA és un grup empresarial cabdal i de caràcter familiar íntegrament espanyol.

Centra la seva activitat en el disseny, producció i distribució de solucions arquitectòniques i decoratives a partir de pedra natural. Crea marques i defineix productes capdavanters que tenen per objectiu aportar solucions innovadores i funcionals per a la llar i els espais públics sota criteris de disseny acurat, innovació i respecte al medi ambient.

En l’actualitat Cosentino és present a més de 50 països.

Té 6 fàbriques, 14 pedreres,19 fàbriques d’elaboració i més de 2.000 treballadors (1.024 a Espanya) repartits per tot el món. El grup controla i gestiona vuit filials internacionals des de la seva seu central a Macael (Almería): Cosentino USA, Cosentino Northwest Europe, Cosentino UK, Cosentino Suddeutschland, Cosentino Escandinàvia, Cosentino Portugal, Cosentino Itàlia, Llatina Vitòria (Brasil). Al 2006 més del 70% de la seva producció es va destinar a l’exportació. ■ ■■■

Cosentino Center Aula forma part del projecte Cosentino Center, que compte amb dues plataformes més: Showroom i Lab. Aquests espais tenen l’objectiu de posar a la disposició dels professionals del sector tot el coneixement de l’experiència de la marca. Per això Cosentino ha redissenyat les seves instal·lacions a Barcelona, així com en d’altres punts de la geografia espanyola, per fer-hi un espai en el qual es difonguin solucions per a una aplicació eficient de la pedra natural.

Ampliant la seva gamma de productes, el grup va presentar Cosentino Garden, una nova col·lecció de pedres per jardins que reuneixen la qualitat de la resta de productes de la marca. Aquesta col·lecció ofereix diferents tipus de pedra natural com a element decoratiu per a jardins interiors i exteriors.

Per la seva banda, la nova col· lecció de mosaics elaborats a Silestone, MURO Trends, estén les aplicacions d’aquest material a cuines i banys alhora que manté tots els seus avantatges funcionals i decoratius.

solucions arquitectòniques, decoratives i funcionals per a qualsevol tipus d’ambient i espai públic.

Amb aquesta última edició, la continuïtat de la plataforma Aula es consolida al calendari dinàmic dels Cosentino Center, un nou espai que reuneix les condicions de centre logístic, sales d’exposició i espais de formació i experimentació per a professionals del sector. ■

Sempre a la recerca de la innovació en el disseny d’interiors, Muro Trends ofereix uns dissenys exclusius, combinant diferents formats i atractius colors per a qualsevol tipus d’ambient.

Una altra de les novetats presentades va ser la nova línia de material Cuarcitas Exóticas. L’aplicació

dels diferents materials naturals en la construcció i la decoració fan d’aquest material una proposta diferent i visualment distintiva, que compte amb el segell de qualitat de la marca. Gràcies a les seves característiques, propietats i procedència, aquestes pedres exòtiques aporten

consentino bcn center

Laia Menendez Telèfon: 93 481 36 20 lmenendez@ulled/.com www.cosentino.es

��������������������������������������

66 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

octubre 2008

DIVERSOS construir amb formigó

Projector per a Agatha Ruiz interiors Novo de Dopo de la Prada i Fontini La gamma d’il·luminació d’interior de Dopo està formada per uns models sorprenents l’estètica i funcionalitat dels quals permeten la seva instal·lació en ambients diversos.

Dins d’aquesta gamma hi trobem l’anomenat Novo. Es tracta d’un projector elegant i modern que combina a la perfecció amb qualsevol interior.

Novo presenta un cos i un braç fabricats en alumini amb un acabat gris.

De forma rodona, conté un anell frontal realitzat en tecnopolímer d’alta resistència. Aquest s’instal·la sobre una guia feta amb alumini extursionat i acabat en blanc que permet diferents mesures.

Com que no té una longitud estàndard és possible instal·lar-hi diversos projectors aconseguint un conjunt lumínic original i avantguardista.

Novo té flexibilitat de moviment, és a dir, es pot ajustar fins a 355º respecte l’eix horitzontal i 60º cap amunt i ■■■

En la nova edició de Casa Decor Madrid 08, la creativitat de Agatha Ruiz de la Prada queda reflectida en el seu espai: una aportació colorista vital amb tonalitats vermelles i fúcsies omplen de frescor una suite il·luminada per la gamma de mecanismes elèctrics Garby de Fontini.

Garby de Fontini, és una col·lecció que traspassa allò clàssic, i es converteix en una col·lecció ideal pels ambients frescos i atrevits. Tota ella feta de porcelana blanca i amb l’elegància i qualitat que caracteritzen les creacions Fontini. Garby es reconverteix i es transformant en el mecanisme elèctric més actual i fresc.

La gamma Garby de Fontini s’adapta tant a ambients rurals i clàssics com als més avançats i trencadors. ■ ■■■

90º cap avall respecte l’eix vertical.

Aquesta regulació permet ajustar la direcció del raig de llum per aconseguir diversos efectes enfocant i destacant allò que més ens interessi. ■ Dopo

fontini

Telèfon: 93 274 51 51

www.fontini.com

c 67

Gecol s’integra a Afam Gecol va passar a formar part d’Afam (Asociación Nacional de Fabricantes de Mortero), el passat mes de juny. Des de la seva creació, Afam es defineix com una associació oberta, participativa i proactiva amb les necessitats dels seus membres associats. Aglutina els principals fabricants de morters industrials del panorama nacional. En la actualitat, es produeixen a Espanya 20 milions de tones de morter, de les quals Afam en representa el principal percentatge. Per una altra banda, Gecol disposa d’11 fàbriques de morters industrials en el territori nacional i altres 2 a Marràqueix i Casablanca respectivament. A més, explota una cantera d’àrids al municipi Sevilla Fuentes de Andalucía. Té prevista la imminent inauguració d’una nova fàbrica situada a Algemesí (València). Amb una inversió prop dels los 5 M € i té una capacitat de producció ■■■

espai empresa

L’informaTIU DEL CAATB

DIVERSOS construir amb formigó

octubre 2008

Nou kit de conversió solar Velux Velux llança un nou kit que permet transformar qualsevol finestra giratòria Velux d’accionament manual ja instal·lada en una finestra elèctrica accionada per energia solar, amb totes les comoditats de les noves tecnologies i amb l’avantatge que el seu accionament no suposa incrementar el consum elèctric de la llar.

L’ús de la tecnologia solar ha permès a Velux crear un sistema elèctric de control de les finestres de teulada que no requereix cables ni instal·lació elèctrica. Una alternativa atractiva per a petites obres de reforma que vulguin gaudir de les últimes tecnologies per la llar sense haver de canviar les antigues finestres Velux. El kit de conversió solar KSX 100 inclou tots els components necessaris per transformar una finestra de teulada giratòria manual, GGL i GGU, en una nova finestra accionada per energia solar: motor, bateria recar■■■

estimada de 84.000 T/any per a cada línia d’envasat. ■ gecol

www.gecol.es

regable i pannell solar. La finestra es controla a través del comandament a distància KLR 100 amb pantalla i compatible io-homecontrol®. A més, pot combinar-se amb les persianes Veluxionades per energia solar.

El muntatge és senzill i ràpid, exigint un esforç mínim. ■ velux

www.velux.es

68 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

setembre octubre 2008

DIVERSOS construir amb formigó

Premi de Construcció Sostenible Castella i Lleó El premi, que es convoca cada dos anys, té com a principals objectius incentivar i potenciar aspectes mediambientals en obres d’edificació.

El II Premi de Construcció Sostenible de Castella i Lleó és una iniciativa de les Conselleries de Foment i de Medi Ambient, en col·laboració amb l’Institut de la Construcció de Castella i Lleó, de caràcter biennal, emmarcat en l’estratègia d’impuls i promoció d’una millora de la qualitat de vida del nostre entorn urbà i mediambiental.

Els projectes avaluats per la Secretaria Tècnica del Premi han estat presentats en les diverses reunions que han tingut lloc a la Conselleria de Foment de Valladolid, i s’ha establer un debat sobre els projectes finalistes de cada una de les categories: Obra Construïda, projecte i altres camps.

Les avaluacions obtingudes amb l’eina informàtica SB-Tool VERD seran presentades al Jurat compost

El II Premi de Construcció Sostenible compta amb 14 projectes finalistes

■■■

Finalistes OBRA CONSTRUIDA ■ Mont Model Educatiu “Casa de la Madera” a Revenga (Burgos).

■ Centre Infantil a Valladolid.

■ Edifici Aremiscas de los Pinares a Vilviestre del Pinar (Burgos).

pel Conseller de Foment de la Junta de Castella i Lleó, representants de la Conselleria de Foment de la Junta de Castella i Lleó, Conselleria de Medi Ambient de la Junta de Castella i Lleó, Col·legi Oficial d’Arquitectes de Castella i Lleó, Col·legi d’Arquitectes de Lleó, Consell Autonòmic de Col·legis Oficials d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Castella i Lleó, Confederació Castellano-Lleonesa de la Cons-

trucció, Cambra de Contractistes de Castella i Lleó i de l’Institut de la Construcció de Castella i Lleó.

Els guanyadors del II Premi de Construcció Sostenible de Castella i Lleó es coneixeran durant la Fira de l’Habitatge de Valladolid al mes de novembre de 2008. ■ PREMI CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

www.premioconstruccionsostenible.es

PROJECTES ■ Habitatge unifamiliar a Candeleda (Ávila).

■ 50 VP-VP per a joves a Palencia.

■ Centre Infantil a Soria.

■ Rehabilitació de Centro Socio Cultural a Saseta (Burgos).

■ Ampliació de l’Ajuntament de Villaquilambre a Villaquilambre (León).

■ Seu de Termoservei a Valladolid.

■ Celler Protos a Peñafiel (Valladolid)..

■ Edifici Cenit Solar a Valladolid.

■ Celler Tera y Castro a La Seca (Valladolid).

ALTRES CAMPS ■ Marca de Garantia Pino Soria i Burgos.

■ Parc Ambiental – PRAE a Valladolid.

C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

Haz tu proyecto “on-line” en www.texsa.com Memoria descriptiva del sistema

Sin necesidad de registrarte Acceso instantáneo a la solución

Precios descompuestos de la solución

Toda la documentación abierta y en formato editable En concordancia con el nuevo Código Técnico de la Edificación (CTE) y el marcado CE

Detalles (archivos Autocad)

Precios descompuestos de la solución en formato Excel

Fichas de los productos

Planos de CAD, compatibles con AutoCad y Catia Fichas técnicas de los productos en formato Word.

Plan Mantenimiento

ASENSIO COMUNICACIÓ VISUAL

Integra sistemas de impermeabilización, aislamiento térmico y acústico

Pliego de condiciones técnicas

La forma más rápida y sencilla de realizar la memoria constructiva de la cubierta * Para más información, soluciones especiales o solicitud de muestras contacte con el Departamento Técnico: Tel. 901 11 66 12

TEXSA, S.A. BARCELONA C/ Ferro,7- Polígono Can Pelegrí - 08755 Castellbisbal Tel. (+34) 93 635 14 00 - Fax (+34) 93 635 14 80

www.texsa.com MADRID Polígono Llanos de Jerez, 1 - 28820 Coslada Tel. (+34) 91 669 38 70 - Fax (+34) 91 669 52 13

i: Punt d’Informació al CAATB INSCRIPCIONS

70 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

octubre 2008

construir amb sessions formigó TÈCNIQUES

Espai Empresa al CAATB

Telèfon: 93 240 20 60 informacio@apabcn.cat

Aplicacions de gestió per a la construcció

Sessions ESPAI EMPRESA

■■■ Construred ofereix un Espai Empresa on donarà a conèixer les aplicacions

Inscripcions: Inscripció gratuïta, places limitades. Entrega de documentació als assistents Telèfon: 93 240 20 60 ■ informació@apabcn.cat ■ www.apabcn.cat

de gestió de Construred.

Impermeabilització de cobertes amb sistemes líquids d’acord amb les exigències del CTE ■■■ BASF oferirà una sessió d’Espai Empresa sobre impermeabilització líqui-

da i la seva aplicació en les cobertes d’edificis seguint amb el compliment del CTE. Es descriuran els diferents sistemes d’impermeabilització líquida i la seva aplicació en les cobertes d’edificis. S’inclouen les descripcions de propietats, avantatges i desavantatges de productes i sistemes a base de dispersions, poliuretans i altres. Es compararan també amb les làmines prefabricades (PVC-P, asfàltica,... ). S’inclouen també les descripcions de les condicions necessàries per a l’obtenció del Mercat CE d’aquests sistemes i les prescripcions relacionades amb el compliment del CTE. Programa: ■ 1. Introducció ■ 2. Sistemes a base de polímers en dispersió.

■ 3. Sistemes a base de poliuretà ■ 4. Control de recepció: Normativa aplicable a sistemes líquids ■ 5. Control d’execució ■ 6. Ús, manteniment i conservació ■ 7. Exemples i experiències practiques.

Objectius: ■ Donar a conèixer les anomenades aplicacions de gestió de Contrured, la gran majoria d’elles de lliure accès per als professionals.

■ Intercanviar opinions i experiències amb el col·lectiu representat pel CAATB. Programa: ■ 1. CTE: Demostració pràctica de l’aplicació, de lliure accès per als col·legiats a través d’internet, pel compliment d’obligacions de recoplicació documental del Codi Tècnic de l’Edificació.

■ 2. Auditories de seguretat i salut: demostració pràctica de l’aplicació, de lliure accès per als col·legiats a través d’Internet, per la realització d’auditories de seguretat i salut a les obres.

■ 3. Control de la documentació de subcontractació: demostració pràctica d’aquesta aplicació per al compliment de la Llei 32/06, i per al control d’accessos.

Data, hora i lloc: 3 de novembre, de 19.00 a 21.00 hores. Sala d’actes del CAATB. Places limitades.

Data, hora i lloc: 17 de novembre, de 19.00 a 21.00 hores. Sala d’actes del CAATB. Places limitades

guia activa

c 71

La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professions especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

1

estructures

2

4

façanes

5

Tancaments i divisions

6

revestiments i paviments

COBERTES

%L LLUERNARI TUBULAR D ALT RENDIMENT "%.15). 3, #TRA D /LESA 4ERRASSA 4EL





Cubiertas: Teja,Chapa y Fibrocemento Fachadas Ventiladas: Fibrocemento Tel. 93 666 72 59 - Fax. 93 666 38 57 cubiertaslrv@yahoo.es

Soluciones para la colocación de pavimentos y revestimentos cerámicos.

Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oficinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es

ESPAI EMPRESA

L’informaTIU DEL CAATB

solucions professionals

octubre 2008

7

rehabilitació

72 c L’informaTIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

octubre 2008

solucions professionals

8

instal·lacions

14 9

17

MAQUINÀRIA

19

CLIMATITZACIÓ

20

bastides

22

APUNTALAMENTS

23

CONSTRUCTORES

informàtica

interiorisme

�������������������������������������� ��������������������������

10

11

������������ urbanisme i mobiliari urbà

15

sanitaris

tancaments practicables

16

serveis professionals

c 73

24

DEMOLICIONS

25

26

PROTECCIÓ PERIMETRAL

ESPAI EMPRESA

L’informaTIU DEL CAATB

solucions professionals

octubre 2008

Hemeroteca on line de L’Informatiu

SOLUCIONS ACÚSTIQUES

guia activa La seva solució professional.

L’Informatiu és la publicació periòdica que dóna a conèixer els serveis que ofereix el Col·legi, informa de l’actualitat professional i mostra les novetats en les tècniques de construcció i arquitectura.

Podeu: - Consultar el darrer Informatiu - Consultar l'hemeroteca visualment - Fer recerca amb paraules clau

www.apabcn.cat /informatiu

Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu.

guia activa La seva solució professional.

Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professionals especialitzada en el procés constructiu. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57 1. Estructures 2. Cobertes 3. Aïllaments i impermeabilitzacions 4. Façanes 5. Tancaments i divisions 6. Revestiments i paviments 7. Rehabilitació 8. Instal·lacions 9. Interiorisme 10. Urbanisme i mobiliari urbà 11. Tancaments practicables 12. Envidraments 13. Mitjans auxiliars 14. Informàtica 15. Sanitaris 16. Serveis professionals 17. MAQUINÀRIA 18. Industrials 19. CLIMATITZACIÓ 20. Bastides 21. Automoció 22. Apuntalaments 23. CONSTRUCTORES 24. DEMOLICIONS. 25. PROTECCIÓ PERIMETRAL. 26. solucions acústiques.

74 c L’informaTIU DEL CAATB setembre 2008

P

DEMANDES MERCAT DE TREBALL

anuncia’t

Tel: 932 40 23 76 ARINSA. Serveis al professional Aixecaments topogràfics i d’estat actual, projectes d’enderroc, càlcul d’estructures i instal·lacions, mesuraments i pressupostos, estudis de seguretat, projectes bàsics executius expedients d’activitat i legalitzacions, plans d’emergència, dictàmens, informes, peritatges, cèdules d’habitabilitat.

ARINSA Tel. 93 323 87 61 ■ 629 379 289 Diputació 193 5è ■ 08011 Barcelona www.arinsa.com ■ arinsa@coac.net ARINSA Busquem col·laboradors per al desenvolupament de projectes, estats de mesuraments i pressupostos, projectes d’enderroc, direccions d’execució, plans de seguretat i tota classe de tasques pròpies de l’arquitecte tècnic.

ARINSA Tel. 93 323 87 61 ■ 629 379 289 Diputació 193 5è ■ 08011 Barcelona www.arinsa.com ■ arinsa@coac.net Serveis de topografia S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 ■ Fax: 933 17 06 84

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi ■ Telèfon: 932 13 92 36

Estudi de delineació - Serveis de delineació per arquitectes, aparelladors i promotors.

- Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució.

- Aixecament d’estat actual.

- Visualització de projectes en 3D.Textures i acabats foto-realistes.

- Retoc digital i fotomuntatges.

- Integració en lloc d’emplaçament. Fotografia.

Tel.: 937 50 93 71 ■ M.: 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45 Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol Telèfon: 639 89 10 63

Petits anuncis:

SCRIPTIVA: Perspectives i plantes de venta comercials per ajudar a promotors en la venta Professionals del 3D dedicats exclusivament a: perspectives realistes, fotomuntatges, vídeos interiors i exteriors, maquetes amb els materials reals d’obra, recorreguts virtuals i plantes de venda. Ens desplacem a l’estudi del client.

Complim amb la data d’entrega. Recursos suficients pe poder realitzar un servei complert, ràpid i eficaç.

SCRIPTIVA scriptiva@scriptiva.com ■ www.scriptiva.com Mònica ■ Telèfon: 93 459 46 17

SCRIPTIVA: especialistes en perspectives i vídeos 3D Empresa especialista en fer perspectives i animacions de grans promocions, concursos, animacions virtuals, fotomuntatges, interiors i exteriors, plantes de venda etc. Tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupostos sense compromís.

Ens desplacem per tot Catalunya. Complim amb la data d’entrega.

SCRIPTIVA ■ Telèfon: 93 459 46 17 www.scriptiva.com ■ scriptiva@scriptiva.com

Serveis tècnics d’arquitectura Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions.

TRESDCAD ■ Telèfon: 938 79 65 61 Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal·lacions.

Tel.:696 39 29 25 ■ 649 46 12 16 jventura@apabcn.com egabas@apabcn.com

Serveis al professional Empresa de gestió d’obra realitza amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom ■ C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 ■ M.: 679 06 55 61 Perspectives professionals Som un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència dedicats a: perspectives fotorealístiques, animacions i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, fotos/ videomuntatges, decoració, etc. Utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avançats sense que això encareixi els costos. Ens desplacem per tota Catalunya i complim amb les dates d’entrega.

Render & Design ■ Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com Despatx arquitectura AEDES, arquitectes i constructors. Ens oferim per fer tot tipus de projectes executius, obra nova o rehabilitació. Direcció d’obra i certificats, peritacions, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amidaments i pressupostos... som un equip

Serveis professionals i formació d’aparelladors i arquitectes col·laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 consulting@aedesarquitectura.com www.aedesarquitectura.com

Possibilitat de col·laboracions per a una activitat afí. Molta llum natural amb vistes al Tibidabo.

93 215 77 75 ■ buroservi@buroservi.com

Equip tècnic

Arquitecta tècnica

Equip tècnic amb àmplia experiència en execució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edificació, plans de seguretat i salut i plans d’emergència i autoprotecció. Àrea de treball Catalunya.

Gregorio ■ 653 792 435 ■ 93 337 67 67

Arquitecta tècnica lliberal, en col·laboració amb d’altres professionals, s’ofereix per a la realització de: Projectes bàsics i executius (edificació, rehabilitació i urbanització), Projectes d’enderroc, Projectes de rehabilitació de façanes, Estudis i Plans de seguretat i salut, Estat d’amidaments i pressupostos, Direccions d’obra, Programes de control de qualitat, Col·laboracions externes amb despatxos, Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i certificats, Cèdules d’habitabilitat.

Pressupostos sense compromís.

Tel/fax: 93 192 18 37 Mòbil: 638 71 95 23 ■ arkbcn@gmail.com

Especialistes en prevenció S’ofereixen especialistes en prevenció de riscos laborals a la construcció. Proporcionem recolzament als coordinadors de seguretat i salut, amb seguiment de l’obra, control de les empreses i/o subcontractistes, i assessorament continu (també als caps d’obra). Formació en prevenció per als treballadors de l’obra de manera immediata i ràpida, en les nostres instal·lacions o a l’obra. Auditories a empreses contractistes. ■Tel.: 647 62 67 11 info@fhprevencion.com www.fhprevencion.com Pressupostos, prevenció i altres serveis Professionals amb experiència, s’ofereixen per realitzar amidaments, pressupostos i control de costos en qualsevol format. Podem realitzar estudis i plans de seguretat, cèdules d’habitabilitat, legalitzacions, informes i projectes bàsics.

CP consultors de construcció Telèfon: 654 34 40 57 93 284 59 05 ■ benete@wanadoo.es

Despatx d’arquitectes tècnics CASOBI, equip d’arquitectes tècnics i arquitectes col·laboradors, amb àmplia experiència en edificació industrial i residencial, s’ofereix per a assessoria immobiliària, estudis de viabilitat, informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat, gestió integral de l’obra (project manager), direcció d’obra, estudis i plans de seguretat i salut, coordinacions (perfil tècnic europeu), programes de qualitat.

93 372 04 94 ■ 678 77 32 62 tecnic@casobi.cat Promotora Constructora comparteix oficina a Pau Claris cantonada Mallorca (Eixample) Es lloguen diversos espais individuals de treball per a una persona; consten d’una taula i lateral per 210 €/mes.

S’hi inclou: ■ Aire condicionat ■ Ordinador / Impressora / Fotocopiadora ■ Connexió a Internet ■ Servei de neteja ■ Telèfon ■ Electricitat

Lloguer plaça d’aparcament i despatx Es lloga plaça d’aparcament al centre de Terrassa i nou despatx de 50 m2 a Cornellà (davant del Cililab). Ben comunicat, ideal per a oficina tècnica.

M. Angeles ■ 609 325 146

Empresa de topografia S’ofereix per a realitzar aixecaments topogràfics amb aparell ELTA A Zeiss amb Psion per fer restitucions, corbes de nivell, taquimètrics, càlculs, cubicacions en format digital i autocad.

Telèfons: 607 314 373 ■ 93 218 33 43 Fax: 93 218 33 43 ■ jbarjau@ya.com SCRIPTIVA, perspectives i plantes de venda Perspectives reals integrades en el seu entorn. Plantes de venda comercials per ajudar a la venta. Fotomnuntatges i canvis de color en façana. Ens desplacem a l’estudi del client. Pressupostos sense compromís. scriptiva@scriptiva.com ■ www.scriptiva.com Mayte 93 459 46 17 Granollers Topografia Aixecaments topogràfics i planimètrics. GPS UTM. Projectes de segregació i desllindament.

Edificació i replanteig d’obra civil. Anivellament de precisió. Control de moviment i deformacions. Modelització 3D, seccions i cubicació de terres. Plànols d’edificis i alçats de façanes. Línies elèctriques i estudis d’inundabilitat. Informes, dictàmens i peritacions – Visat. www.granollerstopografia.com info@granollerstopografia.com Tel.: 653257063 ■ Fax: 938705167

Arquitecta tècnica lliberal Arquitecta tècnica lliberal s’ofereix per a la realització de: ■ Projectes de reforma i rehabilitació ■ Projectes de rehabilitacions de façanes ■ Tedis ■ Projectes d’enderroc ■ Estudis i Plans de seguretat i salut ■ Redacció d’informes, dictàmens i certificats ■ Taxacions ■ Cèdules d’habitabilitat ■ Llibres de l’edifici ■ Legalitzacions ■ Perspectives ■ Aixecament de plànols 93 437 86 97 ■ 696 89 65 74 arctecnic@gmail.com

c 75

anuncia’t Tel: 932 40 23 76 Serveis al professional Equip tècnic s’ofereix per a la rehabilitació de: - aixecaments de plànols - plànols de venda - perspectives professionals - estudis de seguretat - projectes d’enderroc - projectes d’urbanització - projectes de rehabilitació - altres (cèdules, informes, etc.)

Víctor Tels. 637 200 931 ■ 677 538 021

S’ofereix arquitecta tècnica Arquitecta tècnica liberal s’ofereix per a treballs diversos: estudis, estudis bàsics, plans i coordinacions de seguretat, projectes i direccions d’obres de rehabilitació, reformes i obra nova; cèdules; informes; legalitzacions, etc.

Telèfon: 607 764 040.

Lloguer de pis Pis de lloguer situat al carrer Enric Granados de Barcelona núm. 30, 4rt pis, amb ascensor, portera, 75 m2, 2 sales grans i arxiu petit, i bany.

Molt lluminós. Preu: 1.000 € al mes + IVA. Telèfon: 93 424 39 00.

Es comparteix estudi-àtic Es comparteix estudi-àtic de 60 m2 amb arquitecte. Disposa de sala de reunions, espai comú de treball, terrassa de 30 m2 i molta llum natural. Situat al carrer Numància de Barcelona en edifici d’oficines. Preu: 450 € + despeses.

Contactar amb Xavier al tel. 609 985 649

Estudi d’arquitectura S’ofereix espai, per a arquitecte tècnic o arquitecte, dintre d’estudi d’arquitectura compartit. Possibilitat de zona per un tècnic o tècnic més ajudant.

Inclou zona de taula, arxiu, sala reunions, telèfon i ADSL de 24h., impressores, fax, material, neteja i assegurança. Preu tot inclòs: 175 €/mes. eSetr3s Telèfons: 932 386 123 / 607 882 100 Martínez de la Rosa 59 08012 Barcelona fbonete@esetres.net

Despatx a compartir Arquitecte compartiria despatx de 65 m2 totalment moblat i equipat. Edifici molt cèntric amb servei de consergeria de 6.00 a 22 hores. Disseny molt còmode. Preu: 450 € + despeses a compartir. Carrer Balmes 195, 5è 7a Barcelona.

Interessats preguntar per Santi Manen Telèfon: 630 254 669

Estudi d’Arquitectura Tècnica

DEMANDES petits MERCAT anuncis DE

L’informaTIU DEL CAATB

TREBALL serveis professionals

setembre 2008

S’ofereix per a realitzar: ■ Coordinacions de Seguretat i Salut ■ Estudis i Plans de Seguretat i Salut per a contractistes ■ Projectes de rehabilitació de façanes, reformes interiors, cobertes, reforços ■ Direccions d’obra Josep: 609 34 24 77 ■ 93 845 50 70

condicionat calor-fred, plotter, impressora, fax, connexió en xarxa ADSL, alarma, assegurança de contingut, llum, aigua i servei de neteja. Despatx de 50 m2 amb molta llum natural i ben comunicat. C. Pujades 74-80 3r 7B 08005 Barcelona (davant del metro de Bogatell) 93 309 20 14 / 666 436 762 cinta.masdeu@coac.net

Despatxos en lloguer a Barcelona

Delineant ofereix servei

Despatxos en lloguer a la Rambla Catalunya.

Triï el despatx que millor s’adapti a les seves necessitats professionals. Totalment equipats i moblats, diferents mides i amb total flexibilitat de contractació: per hores, dies, mesos o anualment. També li oferim la oportunitat de tenir una Oficina Virtual on domiciliar el seu negoci.

Atendrem les seves trucades, gestió de correu, fax, missatgeria, etc. i tindrà a l’abast els més moderns equipaments: sala per reunions, projector, ordinadors, impressora color, fax, Internet d’alta velocitat i moltíssims serveis més.

Truqui’ns i li informarem sense compromís: CACPlus ■ Rbla. Catalunya, 38, 8a planta 08007 Barcelona Tel. 902906408 ■ 665941491 www.cacplus.cominfo@cacplus.com

Delineant experimentada en la col·laboració amb arquitectes, arquitectes tècnics i enginyers. Autocad i Archicad. Servei de delineació de plànols. Aixecament d’estat actual.

Marta Costa ■ Tel.: 629327295.

Lloguer de despatx Es lloga despatx situat a Sarrià: superfície de 50 m2 per compartir.

Telèfon: 630 929 800 Lloguer d’espai de treball

Despatx per a compartir a Poblenou Despatx d’arquitectes al carrer Pujades lloga espai de treball amb tots els serveis: taula de treball individual, sala de reunions, office, aire

Som 4 professionals autònoms, que hem començat a compartir un local de 80 m2 amb una terrassa d’uns 30 m2 al barri del Poble

76 c L’informaTIU DEL CAATB

petits DEMANDES anuncis MERCAT DE

setembre 2008

serveis TREBALL professionals

anuncia’t Tel: 932 40 23 76 Sec. El local és un espai diàfan, ampli amb bona llum, ascensor i aire condicionat. Busquem una persona tranquil·la i sociable que vulgui prendre part en el projecte. El lloguer és de 200 € (tot inclòs: aigua + llum + ADSL + telèfon + fax + neteja). Per a més informació podeu trucar al telèfon 93 424 58 29

ESTUDIBASIC, disseny i creació infogràfica Som un estudi especialitzat en la infografia aplicada a l’arquitectura i l’interiorisme, i donem suport a d’altres professionals del nostre sector en la presentació dels seus projectes, produint imatges 3D d’alt nivell realista i animacions, mitjançant tecnologies d’avantguarda. Trobareu una mostra de les nostres feines al web www.estudibasic.es. Contacte: Marta Gordillo, arquitecta .

Telèfons: 93 317 37 89 - 636 75 73 70 c/ Aribau 12, 5è 2a, Barcelona estudi@estudibasic.es www.estudibasic.es

DEMOTEK. Demolició tècnica Serveis de demolició tècnica per obres

d’edificació i obra civil: - Robots de demolició.

- Fresats.

- Demolicions amb poc espai i en llocs tancats.

- Aixecar paviments.

- Demolició amb cisalla.

- Hidrodemolició i neteja de pantalles.

- Tall amb disc i fil de diamant.

- Perforacions a rotopercusió i amb corona de diamant.

DEMOTEK Telèfon: 937 070 248 671 637 146 ignacio@demotek.es www.demotek.es

Antoni Argilés (Arquitecte tècnic) Telèfons: 93 776 24 64 / 609 87 63 96 Dimarts a divendres de 10 a 12h i de 17 a 19h.

Es traspassa despatx d’arquitectura a Piera

Despatx d’arquitectura realitza perspectives econòmiques

S’ofereix despatx professional d’arquitectura i d’Agent de la Propietat Immobiliària, en ple funcionament, per prejubilació de l’actual usuari. Local molt ben situat, en planta baixa, amb 25 m de façana i llum natural. Superfície útil de 164 m2. Ampli vestíbul, sala de treball, 4 despatxos, traster i dos lavabos. Ben equipat tècnicament, amb taules de treball, ordinadors, impressora, fotocopiadores, monitors de TV, centraleta de telèfon, fax, connexió en xarxa ADSL, aire condicionat calor-fred, alarma, assegurances. Aigua, llum i servei de neteja.

34 anys al servei del públic i amb una cartera de més de 3.000 clients.

Realitzem perspectives d’interiors i exteriors a petició del client, amb qualitat fotorrealista tipus VRAY, a tarifes raonables. Interessats contactar: Sr. Pérez ■ Tel.: 695 925 135

CREALLAR – Serveis professionals Arquitecta tècnica lliberal amb gran experiència, s’ofereix per a col·laboracions externes amb despatxos la realització de: ■ Estat d’amidaments i pressupostos d’edificació.

■ Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i certificats.

■ Cèdules d’habitabilitat.

Es donen pressupostos sense compromís. epineiro@apabcn.com 677 62 42 75

Estudi d’arquitectura Estudi d’arquitectura format per arquitectes tècnics i arquitectes, i amb recursos necessaris per a la realització de la feina, s’ofereix per : - Realització de projectes bàsics i d’execució (unifamiliars, habitatges, urbanització).

- Col·laboracions externes amb despatxos.

- Amidaments i pressupostos.

- Projectes de rehabilitació de façanes, reformes, legalitzacions.

- Estudis de Seguretat i Salut.

- Projectes d’enderroc.

- Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat.

- Perspectives, fotomuntatges.

- Aixecament i delineació de plànols.

Núria 678 98 28 08 Judit 607 91 79 11 Telèfon 93 368 47 83 Sant Agustí, 3 1C 08012 Barcelona tcestudi@gmail.com

Lloguer d’espais de treball Estudi d’arquitectura a Barcelona, acabat de reformar, situat en ple centre del Barri de Gràcia, C/Puigmartí, 33 baixos, lloga espais de treball, equipats amb electricitat, aigua, telefonia i Internet. Amb disponibilitat de sala de juntes, cuina-office, telèfon, fax, impressores, plotter i escàner. Per a professionals relacionats amb el món de l’edificació, delineants, estructuristes, arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers tècnics industrials, enginyers de telecomunicacions, tècnics de geotècnia i topografía.

Preu mensual: 250 euros + IVA. Telèfon: 93 820 45 29

Local en lloguer a Sant Gervasi Es lloga local molt adient per a despatx d’arquitectura tècnica de 70 m2 amb 2 nivells, molta llum, aigua i ben comunicat. Molt bon estat, amb parquet i carpinteria d’alumini.

650 euros/mes amb l’IVA inclòs.

Pilar Telèfon de contacte: 670 860 856.

Despatx per a compartir a Sant Cugat del Vallès Arquitecte tècnic lloga espai de treball per a una o dues persones amb tots els serveis (taula individual, taula de reunions, aire condicionat calor-fred, fax, Internet per Wi-Fi, telèfon i serveis d’aigua i llum). El despatx te 30 m2 amb molta llum natural i és a peu de carrer. Està ben ubicat, al carrer Pau Casals, 36 (a prop del World Trade Center), i permet molta independència. 260 Euros/mes amb tot inclòs i per a cada lloc de treball.

Enric n Telèfon: 607 65 35 15

Lloguer d’espai de treball a Manresa Arquitecte tècnic lloga espai de treball en despatx de 50 m2 situat en local comercial en planta baixa d’accés directe des del carrer a la zona de les Bases de Manresa, preferentment a professional del ram de l’edificació (arquitec�e, arquitecte tècnic, enginyer, topògraf, delineant, ...)

Càlcul d’estructures Enginyer especialista, en lliure exercici, s’ofereix per a realització de projectes d’estructures (formigó, acer, fusta, alumini, rehabilitacions...), estudis i assessorament integral en aquesta matèria.

Ferran Telèfon: 629 20 57 66 Lloguer d’espai de treball Es lloga espai de treball en un despatx amb cuina. Cèntric, molt lluminós, equipat amb: sala de reunions, ADSL, telèfon fix, fax i aire condicionat. Preu: 200 €/mes, tot inclòs.

Toni. 93 425 45 13 Mòbil: 609 686 402 apicon@apabcn.com Lloguer d’apartament Llogo apartament nou de 2 habitacions a Sant Julià de Cerdanyola. Poble de muntanya al Berguedà proper a La Pobla de Lillet i a 30 minuts de la Molina, molt tranquil, ideal per passar-hi les vacances en família. Contracte anual d’arrendament. 500 €/mes, 4-5 persones, moblat, llar de foc, cuina i safareig equipats, pàrquing a la mateixa finca.

Telèfon: 696 493 406

S’inclou: n Taula i prestatgeries (opció d’arxiu definitiu) n Taula de reunions compartida n Climatització n Neteja n Aigua n Electricitat n Telèfon i ADSL n Plotter A2 color, excepte consumibles i paper. n Impresora-Fotocopiadora-Escàner DIN A4 laser color, excepte consumibles i paper. n Alarma d’intrusió i incendis. n Assegurança de contingut Possibilitat de col·laboracions professionals.

Preu mensual: 400 € + IVA. Albert 630 916 849

Avantatges:

MERCAT DE TREBALL

per als col·legiats serveis Tel: 932 40 20 60 Descomptes especials per a certificats mèdics Per beneficiar-se del descompte cal identificar-se com a col·legiat en sol· licitar el servei.

Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es Atenció Sanitària Domiciliària C./ Muntaner,217 ■ 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com

Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col· legiats i familiars condicions avantatjoses en el diagnòstic i tractament integral de la visió. Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el

CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc.

Més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 www.clinicabaviera.com

Instituts Odontològics Avantatges per a col·legiats i familiars.

20% de descompte en la resta de tractaments odontològics. A més, disposem de finançament sense interessos fins a 12 mesos i no tanquem per vacances.

Informació: InstitutsOdontològics, Tel: 902 119 321

Assessorament informàtic amb Infassi Amb Infassi el col·legiat podrà beneficiarse de: ■ Condicions preferents respecte al mercat en adquisició de material i serveis informàtics.

■ Atenció professional personalitzada en qualsevol gestió que realitzi.

Més informació: http://apabcn.infassionline.com/wac/ Tel.: 93 418 78 88

EXTEND

Importador exclusiu de la biga EXTEND®

El CAATB i Quadis, empresa especialitzada en l’assessorament, la comercialització i la distribució de vehicles, han establert un conveni de col·laboració per oferir a tots els col·legiats i familiars descomptes i avantatges en la compra de vehicles.

Més informació: telèfon 932 47 93 00

Més informació: Quadis Tel.: 902 424 241 colectivos@quadis.es

Descomptes en activitats de lleure Roc Roi ofereix als col·legiats un 20% de descompte en les activitats següents: ■ Temporada Pallars Sobirà, fins a l’octubre: rafting, hidrospeed, open kayak, barranquisme, canoes al llac, BTT, orientació i tir amb arc.

■ Temporada Andorra, estació d’esquí de Grand Valira, de desembre a abril: motos de neu, mushing, raquetes, orientació, A.R.V.A, construcció d’iglús.

Cal reserva previa al telèfon: 973 622 035 activitats@rocroi.com

Visión Cruceros Visión Cruceros ofereix un 5% de descompte als col·legiats, sobre el preu dels creuers, (no inclou taxes, assegurances i carburant). A més a més els col·legiats es podran beneficiar dels avantatges de First Club.

Més informació: Visión Cruceros Telèfons: 91 310 72 15/ 902 88 60 08 / 91 789 64 00 www.visioncruceros.com

Programa del Màster: - Gestió financera, anàlisi financera - Recursos humans i estructura organitzativa - Habilitats directives i tècniques de comunicació - Dret labotral, seguretat social - Prevenció de riscos laborals - Màrqueting - Producció, manegement en construcció - Valoracions immobiliàries - Sistemes d’informació: e-business - Àrea legal i fiscal - Projecte final

Poc pes.

Fàcil transport i manipulació.

Ajustament exacte a la longitud necessària.

Varies seccions de perfils per a diferents càrregues i longituds.

Sense soldadures ni cargols.

Gran solidesa i fiabilitat.

Sense manteniment.

Molt econòmica.

Muntaner, 472 08006 BARCELONA Tel.: 93 414 00 16 Fax: 93 202 31 12

Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Auditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones.

La superació del Màster comporta el reconeixement de la passarel·la en Gestió Econòmica per a la titulació d’Enginyer en Edificació

AVANTATGES DE LA BIGA EXTEND:

SOCIETAT ANÒNIMA

Oferta de vehicles nous amb QUADIS

Amb aquest màster es vol donar resposta a unes necessitats existents, tant des l’òptica de les empreses dedicades a la construcció com de la formació especialitzada perquè els tècnics puguin adquirir els coneixements relatius a la direcció i organització d’empreses de la construcció. El Màster s’impartirà en un curs acadèmic estructurat en àrees comunes a l’empresa en general i de construcció, i una formació especialitzada en un curs en si mateix.

LA SOLUCIÓ DEFINITIVA AL PROBLEMA DE L’ALUMINOSI

SENETON

Descomptes en entrades a l’Auditori de Barcelona

18a edició

Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja

www.seneton.com

setembre 2008

Direcció i Organització d’empreses de la Construcció

DOCUMENT D’IDONEÏTAT TÈCNICA Nº 270

• • • •

L’informaTIU DEL CAATB

Programa Màster en

®

SISTEMA PATENTAT

• • • •

A

DEMANDES

c 77

Realització: Inici del curs: 17 d’octubre de 2008 Horari: Divendres, de 16 a 21 hores i dissabtes, de 9 a 14 h Límit de places: 25 alumnes

®

INFORMACIÓ: CERPIE Centre Específic de Recerca per a la Millora i Innovació de les Empreses Av. Doctor Marañon, 44-50 planta 3a 08028 Barcelona · Telèfon: 93 401 62 79 · maria.ferres@upc.edu

La torre del rellotge és la Obertor –traduït al català, porta del dalt- que s’obre a la cruïlla més important de la ciutat, on conflueixen els camins que porten a Itàlia, pel sud, als Alps, per l’oest, cap a la plana i Zürich al nord, i a la vila d’Arosa per l’est. Aquest és el punt més transitat de Chur. La foto, però, és enganyosa. Les vies principals ara passen per l’autopista, lluny d’aquí; el tren, que després es converteix en un ferrocarril de muntanya per arribar a Arosa, baixa per la ciutat en règim de tramvia i darrera el portal de la Obertor hi ha un barri antic molt ben cuidat, tranquil i majoritàriament per a vianants que fan de la capital dels Grisons una ciutat reposada i molt agradable per viure-hi. ■

■■■

-

Chur (Suïssa)

octubre 2008

Fotografia presa el dia 11 d’agost del 2008

L’informaTIU DEL CAATB

TEXT I FOTOGRAFIA: Josep Olivé

Chur 78 c

Metròpolis: la foto