INF080901

L’informatiu Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Setembre 2008

El futur de l'arquitectura tècnica

Enginyeria d'edificació El Tema: El CAATB i la UPC posen en marxa un programa formatiu pioner per passar del títol d'arquitecte tècnic al d'enginyer d'edificació. P. 4 nn

El Sector

nn

P. 14

Premis Catalunya Construcció: La innovació aplicada El Reportatge

nn

P. 49

Llar d'infants a les Borges Blanques

Preu: 2 €

305

Tema El futur de l'arquitectura tècnica P.4

5

T .

A la portada 3 (Fotografia proporcionada per Francesc Belart)

Noticiari Banc de dades per al control de qualitat.

P.8

sumari ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

El Tema El Noticiari El Sector Formació Gabinet tècnic Reportatge Tecnologia Espai Empresa Metròpolis

4 8 14 42 28 49 58 62 80

Patrocinadors preferents del CAATB:

Edifici judicial a Sant Boi de Llobregat. Premi Catalunya Construcció 2008 exaequo a la direcció i gestió de l’execució de l’obra a la candidatura presentada per Francesc Belart, arquitecte tècnic.

7

Sector Premis Catalunya Construcció.

S R G -

P.18

Reportatge Llar d’infantes a les Borges Blanques.

Gabinet Tècnic Las nova Instrucció RC-08.

P.49

P. 28

5

Metròpolis L’Alguer.

Hemeroteca on line de L’Informatiu www.apabcn.cat/ informatiu

Crèdits:

P. 80

L’Informatiu 305. Telèfon directe: 93 240 23 76. Fax: 93 393 37 60. Adreça electrònica: informatiu@apabcn.cat http://www.apabcn.cat. Consell editorial: Joan Ignasi Soldevilla, Josep Maria Calafell, Sensi Gálvez, Eva París, Marisa Mas i Teresa Pallàs. Director: Carles Cartañá. Coordinadora: Elisenda Pucurull. Caps de secció: Guillem Plans (Noticiari CAATB), Jordi Marlet (Noticiari Sector), Lluïsa Selga (Professionals) i Josep Olivé (Anàlisi d’Obra). Revisió lingüística: Marta Marcer. Fotografia: Javier García Die (Chopo). Disseny gràfic: Cèsar Vercher. Disseny original: Cases & Associats. Impressió: Ingoprint. Dipòsit legal: B-423891991 ISSN: 1132-2802. Subscripcions: Sílvia Grande. Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. Telèfon: 93 240 20 57. comercial@apabcn.cat Edita: © Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 60. Bages-Berguedà: Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Telèfon: 93 872 97 99. Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic. Telèfon: 93 885 26 11. Vallès Occidental: C/Colom, 114. 08222 Terrassa. Telèfon: 93 780 11 10. Vallès Oriental: Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Telèfon: 93 879 01 76. Maresme: Pablo Iglesias 63, 1r despatx 8. 08302 Mataró. Telèfon: 93 798 34 42. JUNTA DE GOVERN: Presidenta: Rosa Remolà. Vicepresident: Celestí Ventura. Secretari: Raimon Salvat. Comptadora: Carolina Cuevas. Tresorera: Maria Àngels Sánchez. VOCALS territorials: Bages-Berguedà: Joan Carles Batanés.

Maresme: Toni Floriach. Osona: Santi Garolera. Vallès Occidental: Jaume Casas. Vallès Oriental: Esteve Aymà. Director general: Joan Ignasi Soldevilla Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu. S’autoritza la reproducció de la informació publicada sempre que se citi la font. El paper utilitzat a L’Informatiu ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certificat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.

4c L’informaTIU DEL CAATB setembre 2008

El Tema:

T

ENGINYERIA D’EDIFICACIÓ

JOSÉ ANTONIO OTERO VA EXPLICAR DE MANERA ENTENEDORA EL NOU MARC DE L’ENGINYERIA D’edificació

El futur de l’arquitectura tècnica El CAATB va convidar el president del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España a parlar de l’Espai Europeu d’Educació Superior i el futur de l’arquitectura tècnica La conferència col·loqui L’Espai Europeu d’Educació Superior i el Futur de l’Arquitectura Tècnica, que va organitzar el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) el 16 de juliol a l’auditori de l’IDEC de la Universitat Pompeu Fabra, va tenir com a ponent José Antonio Otero, president del Consejo Superior de la Arquitectura Técnica de España, que ha portat de manera directa les negociacions amb el Govern espanyol sobre el futur de la professió d’arquitecte tècnic, és a dir, el nou marc de l’enginyer d’edificació. Otero va explicar de manera clara i ordenada les grans ■■■

transformacions que significarà el procés de Bolonya de reforma de l’espai europeu d’educació superior en els 46 països que l’han subscrit,

posant l’èmfasi en el cas espanyol i l’enginyeria d’edificació.

El president del Consejo va explicar que, l’octubre de 2007, amb l’apro-

Enginyeria d’edificació. Avantatges José Antonio Otero va explicar que la reforma de Bolonya significa una aposta per l’ensenyament de més qualitat, i la mobilitat d’estudiants i professionals, amb títols comparables arreu del nou espai europeu d’educació superior. El nou títol ■■■

d’enginyer d’edificació també té com a avantatges un accés directe als màsters i doctorats de l’espai europeu i un reconeixement més fàcil a Europa. També significa la incorporació de l’enginyer d’edificació al grup A de la funció pública. ■

vació i entrada en vigor del Reial Decret 1393/200, de 29 d’octubre, pel que s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, es van aprovar a l’Estat uns 200 títols, cadascun amb la seva particularitat.

“No hi haurà dos títols iguals”, va afirmar. La formació es classifica en un nivell bàsic de grau, un postgrau i un doctorat. L’any vinent, la Universidad Europea de Madrid, i alguna altra universitat privada, ja començarà a impartir la nova titulació en enginyeria d’edificació i a partir de 2010, desapareixerà l’inici de cursos seguint el vell sistema de llicenciatures, diplomatures, etcètera.

c5 el tema ENGINYERIA D’EDIFICACIÓ

Arquitectura tècnica Otero va explicar que l’acord del Consell de ministres del 14 de desembre de 2007 i l’ordre apareguda al BOE del 29 d’aquell mes van relacionar l’enginyeria d’edificació amb l’arquitectura tècnica. Així, el graduat o graduada en enginyeria d’edificació estarà habilitat per exercir la professió d’arquitecte tècnic.

El president del Consejo, que va defensar la nova formació universitària, entre altres coses, perquè “sempre hem estat una enginyeria en el camp de l’arquitectura”, va recordar que el BOE del 29 de desembre de 2007 recull que, dels 240 crèdits (cadascun equivalent a unes 30 hores de classe) del pla d’estudis del nou títol de grau, pensat per a quatre anys, el 75% dels crèdits seran per a matèries de troncalitat: 60 crèdits de formació bàsica, 108 per a la matèria pròpia de l’enginyeria i 12 per al projecte de fi de grau.

El contingut dels 60 crèdits restants els podrà decidir cada universitat.

setembre 2008

Una validació senzilla des del CAATB En el col·loqui de la jornada sobre L’Espai Europeu d’Educació Superior i el Futur de l’Arquitectura Tècnica, la presidenta del Col·legi de Barcelona, Maria Rosa Remolà, va explicar que hi ha una sèrie de matèries que s’entén que els arquitectes actuals no tenen, i això es pot solucionar amb experiència professional o formació. Per això, el CAATB impartirà a partir de novembre formació amb els crèdits propis del nou espai d’educació superior europeu, amb la intenció que el juny pugui contribuir a l’aparició dels primers enginyers d’edificació.

El CAATB també es constituirà com una oficina certificadora de la formació professional de l’enginyer d’edificació. “La idea és fer el més àgil possible la validació, dins de la complexitat que comporta”, va afirmar Remolà.

■■■

José Antonio OTERO HA PARTICIPAT DIRECTAMENT EN LES NEGOCIACIONS DEL NOU TÍTOL D’ENGINYER D’edificació

Passarel·les Pel que fa a l’arquitecte tècnic que vol ser enginyer d’edificació, el president del Consejo va explicar que haurà d’adreçar-se a algun centre reconegut que li doni la formació, com és el cas del CAATB. Se li valorarà la formació (la universitària, amb criteris homogenis entre universitats) i l’experiència professional (els col·legis professionals), per veure què ha de completar, en forma de postgraus sota tutela universitària.

“El canvi no pot ser automàtic. Tenim un títol d’un any més, amb un nivell més alt”, va afirmar Otero. Així, que les dues titulacions no es poden equiparar. L’arquitecte tècnic haurà, en principi, de fer 30 crèdits, per ser enginyer d’edificació. Aquests crèdits es reparteixen entre cinc matèries, a sis crèdits cadascuna: Gestió econòmica, Ampliació d’estructures i geotècnica, Gestió integrada de qualitat, Seguretat i medi ambient, Peritacions i taxacions, i Sostenibilitat i eficàcia energètica. Si l’arquitecte tècnic ha fet un màster oficial en l’àmbit d’edificació o ha cursat un segon cicle lligat a l’edificació, se li convaliden els 30 crèdits. A l’arquitecte tècnic que no opti al títol d’enginyer d’edificació, va explicar que se li mantindran els mateixos efectes professionals i acadèmics que té avui.■

L’informaTIU DEL CAATB

Passarel·la JAVIER LLOVERA HA PARTICIPAT EN LA DEFINICIÓ DE L’ENGINYERIA D’edificació DES DE LA CONFERÈNCIA DE DIRECTORS DE CENTRES D’ARQUITECTURA TÈCNICA

ROSA REMOLÀ va explicar el programa

TERESA PALLÀS VA AVANÇAR EL PROGRAMA

de suport als col·legiats que vulguin

DE FORMACIÓ DEL CAATB RELACIONAT AMB

accedir al nou títol

L’ENGINYERIA D’edificació

www.apabcn.cat LA JORNADA SOBRE L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR I EL FUTUR DE L’ARQUITECTURA TÈCNICA ES VA CELEBRAR A L’AUDITORI IDEC DE LA POMPEU FABRA, ATÈS EL GRAN NOMBRE D’ASSISTENTS

Teresa Pallàs, directora de formació del CAATB, va explicar la fórmula de la passarel·la entre arquitecte tècnic i enginyer d’edificació: Arquitecte tècnic + 30 ECTS = Enginyer d’edificació, on ECTS són els nous crèdits europeus. Pallàs va explicar que la formació ja realitzada al CAATB convalida alguns d’aquests 30 crèdits.

Així, el Màster Projecte Manager convalida 12 crèdits: 6 en gestió econòmica i 6 de sostenibilitat i eficàcia energètica; el Postgrau d’Anàlisi de Viabilitat i Determinació d’Objectius d’Operacions Immobiliàries i el de Construction Manager convaliden cadascun els 6 crèdits corresponents a gestió econòmica, etcètera. També va avançar que el nou pla de formació del CAATB, amb horaris dispars i facilitats en el finançament, té 5 postgraus relacionats amb les matèries necessàries perquè els arquitectes tècnics puguin ser enginyers d’edificació, cadascun de 50 hores presencials, més el projecte.

Per la seva banda, Francisco Javier Llovera, vicepresident de la Conferència de Directors de Centres que imparteixen Arquitectura Tècnica a Espanya, i exdirector de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB), va explicar que aquest any l’escola començarà a impartir les matèries que han de completar la formació actual dels estudiants d’arquitectura tècnica, i el problema és la gran demanda d’estudiants que vol fer-les. ■

6c L’informaTIU DEL CAATB setembre 2008

el tema ENGINYE RIA D’EDIFICACIÓ

D’arquitecte tècnic a enginyer d’edificació El CAATB i la UPC portaran endavant un programa formatiu pioner per convalidar els títols d’arquitecte tècnic als de grau d’enginyer d’edificació

AT + 30 ECTS =

EE

Formació formacio@apabcn.cat Els arquitectes tècnics podran convalidar el seu títol al de graduat en enginyer d’edificació després de cursar una passarel·la formativa per ampliar els seus coneixements en els àmbits que no estaven recollits en la seva titulació. Aquesta és la principal conclusió de la taula rodona sobre l’Espai Europeu d’Educació Superior i el futur de l’arquitectura tècnica que va organitzar el CAATB el passat 16 de juliol a la sala d’actes de l’IDEC. Hi van participar José Antonio Otero, president del Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya; Rosa Remolà presidenta del CAATB, Francisco Javier Llovera, vicepresident de la Conferència de Directors de Centres d’Arquitectura ■■■

Sostenibilitat i eficàcia energètica Peritatges i taxacions Gestió integrada de qualitat, seguretat i medi ambient

Tècnica i Teresa Pallàs, directora de Formació del CAATB. La taula rodona va partir de la idea que el pas d’una titulació a l’altra serà totalment voluntari i que, encara que no tindrà cap efecte sobre les atribucions professionals, permetrà als nous enginyers d’edificació una sèrie d’avantatges importants, com pot ser la igualació del títol amb

Ampliació d’estructures i geotècnia Gestió econòmica

la resta de titulacions universitàries, l’accés al grup A de la funció pública, el reconeixement social i professional i l’accés a tasques docents i d’investigació.

El pas d’una titulació a l’altra no serà automàtic, ja que s’entén que els actuals arquitectes tècnics han d’ampliar la seva formació amb matèries que no estaven incloses en el seu pla

Oficina d’atenció a l’enginyer d’edificació Rosa Remolà va anunciar durant aquesta taula rodona sobre el nou títol de grau d’enginyer d’edificació que el CAATB crearà una Oficina d’atenció als enginyers d’edificació per ajudar als arqui■■■

tectes tècnics a fer el pas cap a la nova titulació i resoldre tots els dubtes que pugui haver-hi a l’hora de convalidar determinades matèries. Aquesta oficina es posarà en funcionament el proper mes d’octubre. ■

d’estudis i que sí que ho estan en l’actual títol de grau. L’experiència i la formació realitzada al llarg de la carrera professional serviran per convalidar algunes d’aquestes matèries que permetran aconseguir el títol d’enginyer d’edificació.

Quatre mecanismes Els representants del món professional i acadèmic van explicar a la taula rodona que s’havia fet un gran esforç entre totes les institucions implicades per oferir la possibilitat als arquitectes tècnics interessats a convalidar el seu títol en enginyer d’edificació. Per això, universitats i col·legis professionals van acordar quatre mecanismes diferents que permetin passar d’una titulació a l’altra. Aquests quatre mecanismes són:

c7 el tema ENGINYERIA D’EDIFICACIÓ

■ ■

■

■

1. Realitzar un Màster oficial.

2. Realitzar un segon cicle universitari relacionat amb l’edificació.

3. Cursar un primer cicle o un segon cicle universitari que contingui les disciplines necessàries per a l’obtenció del títol d’enginyer d’edificació.

4. Realitzar un postgrau realitzat sota tutela universitària.

Es va remarcar molt específicament que les tres primeres opcions han de ser cursos oficials, d’àmbits temàtics lligats a l’edificació, impartits per la mateixa universitat i adaptats a Bolonya.

Passarel·les de convalidació Pel que fa a la quarta opció, es va explicar que els representants de totes les universitats de l’Estat i dels col·legis professionals s’havien posat d’acord en definir quines són les matèries que han de tenir aquests postgraus ja que es considera que són àmbits de coneixement que no estaven inclosos en el pla d’estudis d’arquitecte tècnic i sí que ho estan en el títol de grau d’enginyer d’edificació. Aquestes matèries son: ampliació d’estructures i geotècnia, construcció sostenible i medi ambient, gestió econòmica, peritacions i taxacions i gestió integrada de qualitat, seguretat i medi ambient.

Cada una de les matèries està valorada en 6 crèdits europeus (1 crèdit europeu són 25 hores de treball, entre classes presencials, tutories i estudi) i, per tant, amb una passarel·la de 30 crèdits es pot fer la convalidació d’un títol a un altre. És a dir, un arquitecte tècnic que faci aquesta passarel·la per estudiar aquestes cinc àrees de coneixement, es converteix automàticament en enginyer d’edificació, amb un títol reconegut per totes les universitats espanyoles i a la resta d’Europa.

En aquest punt, Rosa Remolà i Francisco Javier Llovera van explicar que el CAATB i la UPC han arribat a un acord pioner a tot l’Estat espanyol per tal que el Col·legi realitzi aquests Postgraus de convalidació sota la tutela de la universitat. Així doncs, el Col·legi serà la primera institució que començarà el proper mes de novembre a impartir la formació necessària per convalidar els títols d’arquitecte tècnic. La formació del CAATB doncs, s’amplia amb cinc nous Postgraus, un per cada àrea de coneixement, que permetran que els primers arquitectes tècnics amb el títol convalidat al d’enginyer d’edificació siguin una realitat al juny del 2009. ■

Beneficis de la nova titulació ■ ■

■ ■ ■ ■

Reconeixement del títol a tot Europa El títol de grau en enginyer d’edificació s’equipara als títols actuals de llicenciats, arquitectes i enginyers Accés al grup A de la funció pública Accés als cursos oficials de Màster i posteriorment al de doctorat Reconeixement per desenvolupar tasques d’investigació Accés en igualtat de condicions a concursos i oposicions convocats per les universitats per ocupar places en totes les categories docents

Vies per convalidar el títol d’arquitecte tècnic al d’enginyer d’edificació ■ ■

■

■

1. Cursar un Màster oficial adaptat a Bolonya 2. Haver cursat un segon cicle universitari relacionat amb l’edificació 3. Haver cursat en una formació de primer o segon cicle universitari alguna de les disciplines necessàries per a l’obtenció del títol d’enginyer d’edificació 4. Realitzar un postgrau, sota tutela universitària, i que els seus continguts tinguin en compte les disciplines necessàries per a l’obtenció del títol d’enginyer d’edificació. Aquestes disciplines han quedat definides de la manera següent:

Àmbits de coneixement Gestió econòmica

6 crèdits

Ampliació d’estructures i geotècnia

6 crèdits

Gestió integrada de qualitat, seguretat i medi ambient

6 crèdits

Peritatges i taxacions

6 crèdits

Sostenibilitat i eficàcia energètica

6 crèdits

Total

30 crèdits

1 crèdit europeu (ECTS)=25 hores (11 entre classes presencials i tutories, i 14 d’estudi)

Formació de CAATB convalidada Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme 12 ECTS (Gestió econòmica i Sostenibilitat i eficiència energètica) Postgrau d’Anàlisi de Viabilitat i Determinació d’Objectius d’Operacions Immobiliàries 6 ECTS (Gestió econòmica) Postgrau en Construction Management 6 ECTS (Gestió econòmica) Postgrau de Coordinadors de Seguretat i Salut en la Construcció 6 ECTS (Gestió integrada de la qualitat, seguretat i medi ambient)

Pla de formació del CAATB A Barcelona i delegacions ■ ■ ■ ■ ■

Postgrau de Gestió Econòmica Postgrau d’Estructures i Geotècnia Postgrau de Seguretat, Qualitat i Medi Ambient Postgrau de Peritatge i Taxacions Postgrau de Sostenibilitat i Eficàcia Energètica

Durada de cada Postgrau: 50 h presencials + projecte Inici dels postgraus: Novembre 2008

www.apabcn.cat

Més informació i inscripcions: Al telèfon: 932 40 20 60, formacio@apabcn.cat o bé a www.apabcn.cat/formacio

L’informaTIU DEL CAATB setembre 2008

Experiència professional i formació prèvia A la mateixa taula rodona, Javier Llovera i Rosa Remolà també van explicar que per a la convalidació d’aquests títols es tindrà en compte tant l’experiència professional que hagi adquirit al llarg dels anys com la formació prèvia que l’arquitecte tècnic hagi cursat. La UPC reconeixerà els cursos que imparteix el CAATB per tal de convalidar alguns d’aquests 30 crèdits. Així, el Màster Projecte Manager convalida 12 crèdits: 6 en gestió econòmica i 6 de sostenibilitat i eficàcia energètica; el postgrau d’Anàlisi de Viabilitat i determinació d’objectius d’operacions immobiliàries i el de Construction Manager convaliden cadascun els 6 crèdits corresponents a gestió econòmica, i haver fet el Postgrau de Coordinadors de Seguretat eximeix de tornar a cursar els 6 crèdits de seguretat, qualitat i medi ambient.

■■■

Aplicar el sentit comú La universitat, que és qui expedirà el títol de grau, també valorarà l’experiència professional que el tècnic pugui acreditar. Així, si un arquitecte tècnic justifica que té una experiència suficient en, per exemple, peritatge i taxacions, se l’eximirà de fer la formació en aquesta àrea de coneixement i obtindrà els sis crèdits automàticament. En aquest cas serà la Universitat qui certificarà l’experiència dels arquitectes tècnics a proposta del CAATB –tant col· legiats com no col·legiats– per convalidar els anys de treball i obtenir directament els crèdits necessaris d’una àrea de coneixement en concret.

Llovera va explicar que cada universitat també pot tenir en compte el contingut dels seus plans d’estudis per eximir als arquitectes tècnics de cursar una determinada matèria de la passarel·la de convalidació. Per aquests darrers punts –la convalidació per experiència professional i per la formació rebuda prèviament així com les àrees de coneixement que no cal cursar perquè estaven incloses dins del pla d’estudis – queden pendents diverses reunions entre el Col·legi i cada una de les universitats que imparteixen arquitectura tècnica a Catalunya per definir exactament com es portarà a terme. Malgrat això, tots els membres de la taula van afirmar que es buscaria un procés fàcil i senzill i que apliqués el sentit comú, evitant les complicacions innecessàries. ■

8c L’informaTIU DEL CAATB setembre 2008

n

Noticiari CAATB: Control de Qualitat

Nou banc de dades per al control de qualitat de l’obra El Gabinet Tècnic del CAATB ha preparat un banc de dades i un generador d’informes per documentar el control segons el CTE Adrià Guevara Arquitecte tècnic ■■■ ����������������������������������� L’ aplicació en rigor del Codi tèc�

nic obliga a un nou esforç per part del col·lectiu, el Reial decret 314/2006 pel qual s’aprova el CTE, és clar. La socie� tat ens demana una qualitat superior, més exigent en una matèria bàsica com és la construcció tan lligada a les nostres vides i a les nostres llars.

El CTE és una mirada endavant, una nova aposta de futur i un nou repte per a tots nosaltres.

No hem de caure en el desànim i veure l’ aplicació del CTE a les nos� tres obres com una gran creu que hem d’arrossegar. Podem estar d’acord en el fet que l’aplicació dels Documents Bàsics en l’actual configuració arti� culada pot arribar a contradiccions que ja hem viscut en el sector, però no és, ni hi ha cap raó per no veure l’oportunitat d’avançar.

El control de qualitat El desembre de l’any 1988, el Decret 375 sobre Control de la Qualitat a l’Edificació va revolucionar el sector.

El control de qualitat no es va inven� tar llavors, molts companys ja feien els seus seguiments i els seus propis plans de control, però per a molts l’aplicació generalitzada va suposar, vist des d’ avui, una tempesta en un got d’aigua. Avui l’aplicació quotidi� ana del Decret 375/88 no representa un daltabaix per a ningú i el sector coneix l’aplicació i la sistemàtica que implica.

L’article 7 de les disposicions generals del CTE és clar i determina en tots els seus punts quines seran les condicions de l’execució de les obres, i és aquí on nosaltres ho tenim tot a dir. És la nostra professió qui hi guanya. Som, des de fa molt temps, la referència de la qualitat, domi� nem els sistemes constructius i els processos, coneixem com es redac� ten els projectes i com són executats pels constructors. Som uns ulls pri� vilegiats que dominem tot un procés complex, des de la idea fins el mante� niment posterior.

Nou banc de dades de control de qualitat. El nou marc normatiu actual demana que, els directors de l’execució de l’obra documentin el control de la qualitat realitzat a l’obra. Per facilitar aquesta tasca, el Gabinet Tècnic del Col·legi ha preparat un banc de dades de paràmetres de control ordenats per els procesos constructius, i un generador d’informes per documentar el control realitzat a l’obra. Per presentar aquesta eina s’ha programat un cicle de sessions tècniques adreçades als arquitectes tècnics que se celebren tant a Barcelona com a les delegacions. Podeu consultar el programa a www.apabcn.cat. ■ ■■■

La nostra feina és dirigir el procés i ara documentar-lo. No hem de caure en el parany de la paperassa fàcil i que un cop els tinguem tots, la mun� tanya de papers no ens deixi veure l’obra. No volem ser administratius tècnics sinó arquitectes tècnics que amb criteri professional demanen que els processos siguin prou garan� tits per donar la seguretat, confiança i qualitat de la seva bona execució i documentació. Qui comenci a dema� nar papers per papers, fotocòpies de fotocòpies sense més sentit acabarà

enganyat, i un dia fent dissabte aca� baran totes al contenidor.

El nou banc de dades El nou banc de dades per al control de qualitat de l’obra que trobareu a la pàgina web del CAATB és la nos� tra enciclopèdia electrònica, és l’eina que s’adaptarà a les noves normati� ves, que es modificarà a mida que el CTE maduri en certs aspectes i que es nodrirà de les consultes i sol·licituds del col·legiat. El banc de dades, té l’esperit de ser sempre nou, de ser un

referent en el sector, de ser una eina potent que ens ajudi a desenvolupar la nostra feina i ens ajudi a liderar la qualitat. Tenim molt a guanyar i tot a perdre si no aprofitem la demanda de la societat.

Ara ja sabem què hem de fer, sabem l’objectiu i disposem de l’ei� na que ens ajuda a desenvolupar la feina. Ser el referent de la qualitat a la construcció és el nostre nou repte.

Assolir posicions és difícil i precisa d’un esforç de tots però perdre-les pot ser immediat. ■

c9 NOTICIARI CAATB

L’informaTIU DEL CAATB

Construjove’08 DINARS CONSTRUCCIÓ

setembre 2008

Jornada d’orientació professional per a joves el 13 N Construjove’08 permetrà conèixer la professió als futurs arquitectes tècnics El CAATB ha organitzat per al proper 13 de novembre la cinquena edició del Construjove, les jornades d’orientació professional dirigides als estudiants d’arquitectura tècni� ca i recent titulats que vulguin saber quines són les diferents sortides pro� fessionals que tenen al seu abast.

Com cada any, amb l’organitza� ció d’aquestes jornades, el CAATB vol donar resposta a les inquietuds dels estudiants i recent titulats que, després d’acabar els estudis, volen iniciar la seva carrera professional, però tenen dubtes sobre quin és el camí que més s’adapta a les seves habilitats i expectatives. La titulació d’arquitecte tècnic té un gran nom� bre de sortides, però moltes vegades els futurs professionals no tenen clar quin camí volen seguir amb la seva titulació.

■■■

Conèixer la professió A través de diverses sessions, els assistents coneixeran els diferents perfils i ocupacions que poden exer� cir amb la seva titulació a través de l’experiència de professionals que porten anys treballant en el sector de la construcció en un àmbit concret.

Així es coneixeran els perfils pro� fessionals del cap d’obra, el project manager, el director d’execució.... La jornada permetrà veure com, a par� tir d’una obra en concret, diferents arquitectes tècnics poden interve� nir-hi desenvolupant funcions i per� fils professionals diferents. També s’analitzaran quines són les noves oportunitats de futur en aquest sec� tor i els perfils emergents que desta� quen entre els altres. La nova titula� ció d’enginyer d’edificació i els nous reptes que comporta per a la profes� sió, tindrà un espai destacat dins de la jornada.

El format del Construjove perme� trà que es pugui establir un diàleg entre els ponents i els assistents, d’aquesta manera els futurs arqui� tectes tècnics podran resoldre tots els seus dubtes relacionats amb la professió, l’exercici com a arquitecte tècnic i saber com és el dia a dia d’un tècnic del sector de la construcció.

Sessions de benvinguda per a nous col·legiats

El CAATB organitza periòdi� cament sessions informatives per a nous col·legiats on s’expliquen quins són els serveis que ofereix el CAATB, com funciona el tràmit del visat i es resolen els principals dub� tes dels assistents sobre l’inici de l’activitat com a professionals. Les darreres d’aquestes sessions van tenir lloc els dies 25 de maig i 16 de ■■■

juliol, i hi van assistir 8 i 15 persones respectivament. Des de les pàgines de L’Informatiu donem la benvingu� da als nous col·legiats. Les properes sessions de benvinguda per a nous col·legiats tindran lloc els dies 30 de setembre i 29 d’octubre. Les perso� nes interessades poden inscriure’s i demanar més informació al telèfon 932 40 20 60. ■

Fòrum d’empreses Com en les edicions anteriors, Cons� trujove 07 també vol incentivar que els estudiants i recent col·legiats cone� guin les principals empreses del sector de l’edificació i hi estableixin contacte.

Per això, un any més, s’organitzarà a la planta baixa del CAATB un Fòrum d’Empreses, on els assistents trobaran moltes de les empreses líder del sector de l’edificació, que els explicaran quin és el seu camp de negoci, el seu perfil empresarial i els principals llocs de tre� ball que ofereixen. Aquí es podrà esta� blirun contacte directe entre els partici� pants i les empreses del sector. Totes les persones interessades a fer-ho podran deixar el seu currículum a les empreses que vulguin. Les persones interessades trobaran més informació a www.apa� bcn.cat/construjove. Les inscripcions per a l’edició d’enguany d’aquestes jor� nades s’obriran el 13 d’octubre. ■

www.apabcn.cat

10 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

setembre 2008

DINARSsocials Actes CONSTRUCCIÓ

Homenatge a la professió Acte d’homenatge als col·legiats que complien 50 anys dedicats a la professió

La presidenta Rosa Remolà i els membres de la Junta de Govern Carolina Cuevas i Esteve Aymà junt amb els companys de la promoció de 1957

Els aparelladors de la promoció del 1958 que van rebre l’homenatge junt amb els membres de la Junta de Govern

El CAATB va organitzar el pas� sat 2 de juliol un acte d’homenatge als col·legiats que complien 50 anys dedicats a la professió. Aquest és un acte que s’organitza al Col·legi cada dos anys, així que enguany els companys que van protagonitzar-lo van ser els de les promocions de 1957 i 1958. Va ser un acte sobri, elegant i molt emotiu, amb retrobades dels antics companys de promoció i pro� fessió, que feia temps que no es veien.

Prop d’un centenar de persones, entre aparelladors, amics i familiars van assistir a l’acte.

La trobada va començar amb un dinar de germanor al restaurant de l’Hotel Hesperia Presidente i al cos� tat del carrer Bon Pastor. Després, a la tarda, va haver-hi l’acte instituci� ■■■

onal d’homenatge, que va ser presi� dit per Rosa Remolà, presidenta del CAATB, que va estar acompanyada a la taula per Carolina Cuevas, comp� tadora de la Junta de Govern, i Este� ve Aymà, vocal territorial del Vallès Oriental.

Esforç i dedicació En el seu discurs Remolà va afir� mar que “aquest és un acte de gran importància per al CAATB, que ens permet fer una parada per mirar al voltant i veure les persones que ens han permès ser allà on som”. Remo� là va agrair l’esforç dels presents per la seva dedicació a la professió i a la institució. “Avui en dia la figura de l’aparellador ha obtingut un reco� neixement molt gran dins del sector

i això és gràcies a tots vosaltres”, va explicar Remolà. La presidenta del CAATB va donar pas a un vídeo amb fotografies dels homenatjats en els seus anys d’estudi i algunes imatges de l’època.

Tot seguit, hi va haver el parla� ment d’un representant de cada pro� moció. Per a la de l’any 1957 va parlar Josep Gallisa, que es va centrar en els grans canvis que havien viscut els presents en l’exercici de la seva professió i es va mostrar orgullós de tota la feina que al llarg dels anys ell i els seus companys havien tirat enda� vant. Finalment va intervenir Fran� cesc Xavier Fuster, de la promoció del 1958, que va agrair tant a l’actual Junta de Govern i totes les anteriors el suport que sempre havien trobat

en el Col·legi. Fuster també va tenir un record per a tots els companys que no havien pogut assistir a l’acte. En acabar els parlaments, els membres de la Junta van lliurar a cada un dels homenatjats una placa de record.

L’acte va finalitzar amb un aperitiu a la cafeteria del Col·legi. ■

www.apabcn.cat

c 11

Més de cent plomades ■■■ La sala d’exposicions del CAATB

NOTICIARI NOTICIARI CAATB CAATB

L’informaTIU DEL CAATB

ACTIVITATS DINARS CONSTRUCCIÓ diverses

setembre 2008

activitats

CULTURA I DIVERSOS

Maren exposa a l’Espai d’Art del CAATB

acollirà, del 15 de setembre al 17 d’octubre l’exposició “Plomadas.

Plumb bobs” una exposició que recull més d’un centenar de ploma� des de tots els temps i cultures que han estat recollides per l’arquitecte, escultor i col·leccionista Primitivo González.

Definir la vertical L’exposició vol mostrar l’enginy de l’home per crear eines que resolguin les seves necessitats, i com aquestes poden tenir una gran diversitat for� mal en funció de lloc i del moment.

En aquest cas, la necessitat per defi� nir la direcció vertical d’un element, fet primordial en arquitectura, porta als primers constructors a inventar un cordill lligat a un tros de plom o qualsevol altre element pesant. La creació d’un giny tant senzill com eficaç pot portar a una gran diversi� tat de formes i textures, que es poden veure a l’exposició.

El muntatge d’aquesta mostra, que es va poder veure per primera vegada al Museu Etnogràfic de Caste� lla i Lleó, ha estat declarada finalista dels Premis FAD 2008 en la categoria d’Espais Efímers.

Arquiset’08 La mostra s’emmarca dins del pro� grama d’activitats d’Arquiset 2008, la segona Setmana de l’Arquitectura

■■■ Fins al 14 d’octubre es pot veure

a l’Espai d’Art del CAATB l’exposició “Ford’s Point”, una mostra del treball artístic del dibuixant Mariano Pérez, Maren. L’exposició recull una vintena d’obres de l’artista que retraten la seva fascinació pels temes del far west americà. ■

Sopar de la Delegació del Vallès Occidental

que, de l’1 al 9 d’octubre omplirà Bar� celona amb activitats, exposicions i instal·lacions al voltant de l’arqui� tectura i la seva relació amb la ciutat.

Exposició dels Premis Habitatge Social

L’acte de clausura d’Arquiset coinci� dirà amb el lliurament dels premis FAD, que enguany arriben a la seva 50a edició. ■

Viatge a Saragossa dels companys del Bages-Berguedà

La Delegació del Vallès Occidental organitza per al proper 10 d’octubre el seu tradicional sopar de col·legiats. La trobada tindrà lloc a la Sala Muncunill de Terrassa. Més informació i inscripcions a la Delegació.. ■ ■■■

© José Manuel

Viatge a Portugal

Dins del seu programa d’acció cultural, el CAATB organitza un viatge a Portugal per conèixer les ciutats de Porto i Lisboa. El viatge, que tindrà lloc a principi de desembre, permetrà conèixer el patrimoni i les noves tendències arquitectòniques d’aquestes dues ciutats portugueses. Les persones interessades poden sol·licitar un dossier informatiu trucant al 932 40 20 60. ■ ■■■

Del 31 de juliol al 5 de setembre es va poder veure a la sala d’exposicions del CAATB a Barcelona la mostra “Premis Habitatge Social de Catalunya 2007”, una exposició que recull les obres finalistes i guanyadores de la darrera edició d’aquests guardons que atorga l’Associació de Promotors Públics de Sòl i Habitatge de Catalunya.

L’exposició recollia dos premis i cinc mencions entre vinti-nou projectes presentats. ■ ■■■

Un grup de 15 arquitectes tècnics, companys i amics va participar el passat 28 en el viatge a Saragossa que va organitzar la Delegació del Bages-Berguedà. Els participants van visitar l’Expo 2008 que gira al voltant del lema “Aigua i desenvolupament sostenible”. Amb quatre temes principals, com són: “L’aigua, un recurs escàs”; “l’aigua per a la vida”; “Els paisatges de l’aigua; “L’aigua com a element de relació entre els pobles”. ■ ■■■

12 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

setembre 2008

DINARS Activitats CONSTRUCCIÓ diverses

Xavier Casas, a Dinars Construcció El president de Gisa parlarà sobre l’obra pública com a motor del sector en temps de crisi Xavier Casas, l’actual president de GISA, l’empresa pública enca� rregada de tota l’obra projectada i construïda per la Generalitat de Catalunya, serà el proper convidat a Dinars Construcció. Els assistents podran dinar plegats i escoltar la ponència de Casas, que portarà per títol “L’obra pública com a motor del sector en temps de crisi”. L’activitat tindrà lloc el proper 30 de setembre al Restaurant La Font de Lleó.

mer tinent d’alcalde i responsable de d’Infraestructures i Urbanisme. Fins l’any 2007 també va ser president de Transports Metropolitans de Barce� lona. El mateix any, va ser nomenat per la Generalitat de Catalunya pre� sident de Gisa, càrrec que ha assumit des de llavors.

Les inscripcions per a aquesta edi� ció de Dinars Construcció, que té un preu de 25 €, es poden fer presencial� ment a qualsevol seu del CAATB, per telèfon al 932 40 20 60 o be a www.apa� bcn.cat. Aquesta activitat es compta amb al suport de les empreses Cecam, Dragados, ECA, Emcofa, Forcimsa, Obrum, Payma, Grupo Select, Sat� her i Teyco, així com Texsa i Weber Cemarksa, que són patrocinadors preferents del CAATB. ■

■■■

Trajectòria política Xavier Casas (Olot, 1956) va estudiar medicina, però la seva trajectòria professional el va portar a l’Admi� nistració pública. L’any 1997, amb l’arribada de Joan Clos a l’alcaldia de Barcelona, va ser nomenat pri�

activitats del col·legi

jornades professionalS

Construjove’08 El CAATB organitzarà la cinquena edició del Construjove, les jornades d’orientació professional dirigides als estudiants d’arquitectura tècnica i recent titulats que vulguin saber quines són les diferents sortides professionals que tenen al seu abast.

Dia: 13 de novembre Més informació: www.apabcn.cat

sessions tècniques

exposicions

Properes sessions CDEO

Plomades

El CAATB i l’empresa Altra Software organitzen noves sessions informatives sobre el programa CDEO Qualitat.

Manresa: 30 de setembre .

Terrassa: 9 d’octubre

La Sala d’exposicions acollirà l’exposició “Plomadas. Plumb bobs” una exposició que recull més d’un centenar de plomades de tots els temps i cultures que han estat recollides per l’arquitecte, escultor i col·leccionista Primitivo González.

Dates: del 15 de setembre al 17 d’octubre Informació: cultura@apabcn.cat

Més informació i inscripcions:

www.apabcn.cat

Premis Catalunya Construcció L’exposició de premiats i finalistes als Premis Catalunya Construcció 2008 es podrà veure a la Delegació d’Osona durant la primera quinzena d’octubre, a la delegació del Maresme, del 20 d’octubre al 17 de novembre i a la Delegació del Bages-Berguedà, del 9 al 31 de desembre. informació: comunicacio@apabcn.cat

SOPARS

altres

Maren a l’Espai d’Art del CAATB

Visita al Parlament de Catalunya La Delegació del Vallès Oriental organitza per al proper 4 d’octubre una visita guiada al Parlament de Catalunya.

Més informació i inscripcions:

A la Delegació i a caatvori@apabcn.cat

L’exposició “Ford’s Point”, una mostra del treball artístic del dibuixant Mariano Pérez, Maren. Una vintena d’obres de l’artista retraten la seva fascinació pels temes del far west americà.

Dates: fins al 14 d’octubre.

Informació: cultura@apabcn.cat

Sopar de la Delegació del Vallès Occidental La Delegació del Vallès Occidental organitza tradicional sopar de col·legiats. La trobada tindrà lloc a la Sala Muncunill de Terrassa.

Data: 10 d’octubre informació: caatvocc@apabcn.cat

col·legiacions Altes col·legials Nom

Col·legiat/ada

Nom

Col·legiat/ada

Anna Sala Àlvarez

12250

Jordi Torres Murillo

12258

Jorge Moreno Garcia

12251

Carles Colomo Espona

12259

Enric Buxó Collell

12252

Alejandro Asturiano Sánchez

12260

Inmaculada Rueda Bou

12253

Alberto Racionero Melguizo

12261

Cristina Martínez Legide

12254

David Pintor Arroyo

12262

Nieves Rubio Fresco

12255

Daniel Rodríguez Ramos

12263

Marc Baliarda Vidal

12256

Marta Armenteros Oncins

12264

Antonio Botella Panea

12257

Joan PereJové Ibàñez

12265

����������������� �������������������������� ������������������������ �������������� ���������������� ��������������� ����������������������� �����������������

14 c

s

L’informaTIU DEL CAATB

notícies del sector

setembre 2008

construmat’07

El Sector:

premis catalunya construcció

Premi Catalunya Construcció 2008 a la Innovació per al conjunt d’habitatges protegits a Vilassar de Dalt, segons el projecte i direcció d’execució d’Arturo Frediani i Mercè Martín, els quals han proposat importants novetats constructives des del projecte

La innovació aplicada El CAATB convoca els Premis Catalunya Construcció, que inclou un premi específic a la innovació, per promoure i donar a conèixer exemples reals de construcció innovadora Salvador Gili * Arquitecte tècnic Gestor de la Informació sgili@apabcn.com No hi ha dubte que la innovació no avança si socialment no és accep· tada i estimulada, i que a la construc· ció hi ha encara, i de moment, molt poca pressió per innovar. Pocs estan disposats a assumir el risc que com· porta fabricar o posar en obra nous productes i sistemes, trobar noves formes de construir o de relacionar els agents del procés. Si, en la nostra cultura, el risc es llegeix amb massa facilitat com al primer pas cap al fracàs, en un sector tant conserva· dor com la construcció, aquesta por és encara més gran.

En aquest context no gaire pro· pens, detectar i donar a conèixer exemples reals de construcció en els quals la innovació ha jugat un paper més o menys significatiu, és altament recomanable i una de les ■■■

millors maneres de promoure-la.

Amb aquest esperit, el CAATB convoca cada any els Premis Catalu· nya Construcció, que inclou un premi específic a la innovació i que enguany ha arribat a la cinquena edició. Entre les candidatures presentades als Pre· mis Catalunya Construcció, s’hagin presentat a la categoria d’innovació o no, hem detectat alguns casos en els quals la innovació deixa de ser un recurs retòric en els arguments de les memòries explicatives de la candida· tura i es percep com a valor afegit a l’objecte construït, amb resultats concrets i tangibles.

En aquest punt volem obrir un parèntesi per recordar, una vegada més, la importància que té la memò· ria que s’adjunta a la candidatura com a part integrant de la documen· tació que es demana als candidats i que és crucial per tal que el jurat pugui entendre les qualitats d’una candidatura.

Cal elaborar les memòries amb

l’objectiu de transmetre al jurat els valors que els candidats volen que es tinguin en compte en els treballs que presenten. És essencial que les memòries i la documentació gràfica s’orientin cap aquest objectiu. Una mala memòria, redactada de forma retòrica o només extreta de la memò· ria del projecte, pot fer que el jurat no entengui els valors d’una bona candi· datura i no la seleccioni.

Industrialització i prefabricació En les candidatures presentades, la industrialització i la prefabricació en el procés, d’una certa rellevància hi apareix en pocs casos, però bastant significatius, ja sigui en forma de construccions fetes amb materials lleugers, muntables i desmuntables o fetes amb mòduls industrialitzats en fàbrica i transportats i muntats a l’obra. Tot i que aquests procedi· ments ja es coneixen des de fa molts anys, el seu ús en la construcció és relativament rar i, per tant, se’ls

pot atribuir encara uns certs valors innovadors. En força casos, però, la prefabricació apareix de forma feble; per exemple, en forma de plafons de façana preparats en taller, però col· locats en edificis d’estructura de formigó, fabricada en obra, cosa que no deixa de representar una certa contradicció.

De la mateixa manera, la sensibi· lització per solucions, materials i tec· nologies respectuoses amb el medi ambient, així com la consideració de la vida útil de l’edifici, la construcció en sec o el reaprofitament de materi· als de la mateixa obra, forma part de la innovació proposada per només un petit nombre de candidatures.

Innovació en el procés constructiu En canvi, hi ha hagut candidatures que han proposat innovacions del procés constructiu des del projecte, com és el cas de la candidatura gua· nyadora en innovació, d’uns habitat·

ges protegits a Vilassar de Dalt, pre· sentada per Arturo Frediani i Mercè Martín. En aquesta obra, a més de tenir en compte determinats plan· tejaments mediambientals, s’han utilitzat uns plafons sandvitx a les façanes i cobertes, muntats total· ment en sec, que inclouen un mate· rial poc habitual en habitatges com és l’EPDM, amb una capa de cautxú reforçat amb fibra de polièster, el mateix material amb el qual es fabri· quen les llanxes Zodiac, preparades per aguantar l’agressió de l’aigua salada i per assegurar la seva estan· quitat. L’EPDM s’uneix en calent i es col·loca per sobre d’una ultima capa de llana de vidre –la pell de l’edifici es composa en total de nou peces fabri· cades a taller i unides per vulcanitza· ció en l’obra–.

El resultat obtingut és que aquest revestiment li dona una notable inèrcia tèrmica, amb un coeficient de transmissió que duplica el mínim exigit pel CTE. La coberta, amb el mateix material, protegeix l’edifici de la radiació directa, gràcies a l’ad· dició d’una cambra d’aire ventilada integrada en el propi volum.

A la construcció hi ha encara molt poca pressió per innovar.

Monitoratge de la gestió ambiental i de prevenció de riscos en l’execució d’obres, aplicat al CEIP i escola bressol Antonio Machado, de Construccions Deco

CEIP Progrés de Badalona de Josep Codinas i Mireia Sabaté i l’empresa Valeri Consultors Associats

Nous mètodes de treball També s’han presentat algunes can· didatures amb nous mètodes de tre· ball que incideixen directament en el procés constructiu amb un grau d’innovació interessant en aspectes d’organització i control. Aquest és el cas, per exemple, d’un nou sistema de gestió de l’activitat preventiva a les obres, presentat per Fernando Masip d’Edifica Construcción y Obras Civi· les, SA, que aconsegueix fer efectiva la necessitat d’integrar la producció de l’obra i la seguretat, i que aquesta sigui assumida i practicada de forma natural per tots els agents que inter· venen en el procés constructiu. A partir de la figura del recurs preven· tiu, es substitueix pel perfil del gestor de prevenció, que té més funcions i formació, i a més, és present a l’obra en totes les fases i situacions, s’inte· gra en l’equip de l’obra i participa activament en tots els temes relaci· onats amb la seguretat.

En aquesta mateixa línia però més encaminades a la monitorització i el control, Construccions Deco ha presentat un sistema de seguiment i monitorització de la gestió ambien· tal i de la prevenció de riscos durant l’execució a través de dos sistemes d’indicadors que segueixen la marxa de l’obra en cada moment i n’avaluen el grau de compliment.

Algunes de les candidatures pre·

Direcció integrada de la construcció dels jutjats de Sant Boi, Cornellà i el Prat de Llobregat, de Justo Hernanz, Àlex Falcones i Andrés Etreros

c 15

notícies notícies del sector del sector premis

L’informaTIU DEL CAATB

construmat’07 catalunya construcció

setembre 2008

sentades a la categoria de gestió o direcció de l’execució, han plantejat una fórmula d’organització de les funcions dels agents diferent de la tradicional. Segons aquesta fórmu· la, de la mà del promotor, un equip de professionals assumeix la direcció integrada o control total d’un projec· te, repensa i reorganitza tot el procés i n’estudia la viabilitat i els punts febles. Abans de començar l’obra, optimitza la programació, organitza· ció, control financer i pressupostari i, si ho considera oportú, proposa al projectista i al promotor canvis per millorar el procés.

Aquest mètode de treball es troba, amb variacions, en les candidatures presentades per Valeri Consultors Associats, per Benedicto, Gestió de Projectes SL i en la direcció integra· da presentada per un equip dirigit per Justo Hernanz de la construcció dels jutjats de Sant Boi, Cornellà i el Prat de Llobregat, que va obtenir un dels premis ex aequo de la categoria de direcció o gestió de l’execució de l’obra, i que, a més, tenia en compte la fase d’explotació i el manteniment posterior, perquè el promotor també té la concessió en aquesta fase.

Aquest enfocament diferent de la gestió de l’execució no és nou, però representa una manera alternativa d’abordar el procés tradicional que aporta avantatges per a determinats tipus de projectes.

Aquests no són més que alguns exemples d’actuació de professionals inquiets que no es conformen en fer les coses com s’han fet fins ara, que proposen maneres alternatives d’ac· tuació, d’acord amb les possibilitats que ofereix la tecnologia i els mètodes d’organització del procés constructiu, per fer aparèixer les ineficiències dels sistemes de treball tradicional i millo· rar-les. Són propostes amb un deter· minat nivell de risc, però que pretenen donar resposta a reptes i necessitats actuals i que obren línies d’actuació per al futur més immediat.

Possiblement ara, que estem vivint un canvi de cicle al sector i que el descens d’activitat és més que evident, és el moment de repensar el què fem cada dia, que ens demana imaginació per evolucionar, a partir de l’experiència pràctica. Els Premis són un mitjà idoni per donar a conèi· xer aquestes noves maneres d’abor· dar el procés constructiu. ■ * Salvador Gili ha exercit la funció de secretari tècnic en la present convo· catòria dels Premis Catalunya Cons· trucció.

Tota la informació a Ampliació del centre escolar St. Peter’s School, de Fernando Benedicto, Nèstor Taché i Guillem Armengol

www.apabcn.cat

16 c L’informaTIU DEL CAATB

notícies notícies del sector del sector premis

setembre 2008

construmat’07 catalunya construcció

Premi a la Direcció i/o Gestió de l’Execució de l’Obra (Ex aequo)

Edifici judicial a Sant Boi de Llobregat Candidatura: Francesc Belart , arquitecte tècnic.

■■■

Descripció: A la complexitat habitual de l’execució d’un edifici d’aquestes característiques, calia afegir-hi el tipus de contractació de l’obra en forma de dret de superfície, que va obligar la direcció de l’execució a fer un seguiment econòmic i de terminis molt acurat. Tot i que la construcció d’aquest edifici es va fer amb una direcció integrada amb dos centres judicials més de la comarca, les obligacions i responsabilitats de la direcció facultativa d’aquesta obra no van quedar diluïdes.

■ ■ ■ Ubicació: c. Carles Martí, 2-4. Sant Boi de Llobregat ■■■

Promotor: SOCOGISA, com a superficiari d’un dret de superfície signat amb el Departament de Justícia de la Generalitat.

■ ■ ■ Projecte i direcció de l’obra: Jordi Badia ■■■ Direcció de l’execució de l’obra: Francesc Belart ■ ■ ■ Coordinació de seguretat: Julio González ■■■ Constructor: UTE Jutjats Baix Llobregat ■■■ Cap d’obra: Xavier Romero ■■■

Direcció integrada de la construcció dels nous jutjats de Sant Boi, Cornellà i el Prat de Llobregat Candidatura: Justo Hernanz, director de l’equip de direcció integrada. Álex Falcones i Andrés Etreros, gestió i control del projecte; Susana Leal, Javier Amador, David Ojeda, Elena López i Colin Filayson, ajudants de direcció integrada ■■■

Descripció: Direcció integrada de tres edificis considerats com un sol projecte, relacionats per un mateix dret de superfície atorgat a SOCOGISA, que l’obligava a construir les seus dels tres jutjats, a conservar i mantenir els edificis mentre duri aquest dret i a subscriure el corresponent contracte de lloguer amb el Departament de Justícia pel mateix període de validesa del dret. Les dificultats d’aquest encàrrec van consistir, principalment, a aconseguir transmetre els requeriments del Departament als agents implicats i a supervisar-ne el compliment, adequar-los a cadascun dels projectes i gestionar el dia a dia de tots els proble■■■

mes que anaven sorgint, tant els propis de l’obra com els que es generaven pel tipus de contracte, ja que era un sistema nou per a la majoria dels tècnics que hi van intervenir.

Ubicacions: c. Carles Martí, 2-4.

Sant Boi de Llobregat. c. Víctor Pradera, 1-3. Cornellà de Llobregat. pl. de l’Amistat, 1. El Prat de Llobregat ■■■ Empresa: FAHE Consulting, Arquitectura e Ingeniería, SL & Mace Management Services, SL (UTE) ■ ■ ■ Promotor: SOCOGISA, com a superficiari d’un dret de superfície signat amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ■ ■ ■ Projecte i direcció de l’obra: Jordi Badia, Sant Boi de Llobregat; Ramon Valls, el Prat de Llobregat; Josep Maria Julià, Cornellà de Llobregat ■■■ Direcció de l’execució de l’obra: Francesc Belart, Sant Boi de Llobregat Patricia Cifuentes, el Prat de Llobregat; Salvador Casadevall i Josep Danès, Cor■■■

nellà de Llobregat ■ ■ ■ Coordinació de seguretat i salut: Julio Rodríguez de la Fuente ■ ■ ■ Constructor: UTE Jutjats Baix Llobregat ■ ■ ■ Caps d’obra: José Antonio Car-

rasco, cap de projecte; Francesc Xavier Romero, Sant Boi de Llobregat; Carolina Quintanilla, el Prat de Llobregat; Pedro Hernández, Cornellà de Llobregat

c 17

notícies notícies del sector del sector premis

L’informaTIU DEL CAATB

construmat’07 catalunya construcció

setembre 2008

Menció

01

02

03

04

05

Rehabilitació de la biblioteca Jujol de l’Ateneu Barcelonès

06

D1

20

21

23

Detalle de Fachada

11 12 14

22 24

08

Acabado de grava

02

Filtro sintético geotextil tipo feltemper 150

03

Poliestireno extrusionado de 5cm

04

Lamina LBM (SBS) 40FP de 130 gr/m2

05

Hormigón celular de 150kg/m3

06

Filtro sintético geotextil tipo feltemper 300

07

Forjado de hormigón armado de 35cm

08

Aislante térmico minimo 1m

09

Montante vertical reforzado de 15cm

Candidatura: Manuel Brullet i Mateu Barba (arquitectes) i Cristina Carrasco (arquitecta tècnica) ■■■

13 07

01

10 09

10

15

11

27

Falso techo continuo con placas de cartón yeso fijas a

estructura metálica

26

16

25

Perfil angular L70x70 de acero galvanizado anclado

mecánicamente al forjado 12

Chapa de aluminio plegada y anclada a forjado

Descripció: Intervenció que va comportar una reforma tècnica en profunditat que abraçava temes de reforç estructural, amb el desmuntatge del paviment escacat de marbre blanc i negre, la realització d’una capa de compressió per on passen els canals per a instal·lacions i la recol·locació del paviment original. S’hi van incorporar instal· lacions de protecció contra incendis, climatització, escomeses, veu i dades, nova il·luminació, etc. També s’hi va dur a terme la restauració del mobiliari i de mecánicamente

D1

19

18

17

D1

■■■

les pintures, escultures i enteixinats, a més d’una renovació funcional de les seves característiques com a biblioteca i la reformulació d’un nou espai d’accés.

Es tracta d’una intervenció que, tot i que a priori era molt agressiva i que es va fer en un emplaçament especialment sensible, és pràcticament imperceptible.

13

Murete de hormigón armado

14

Lamina LBM (SBS) 40FP de 130 gr/m2

15

Forjado de hormigón armado de 35cm

16

Pintura especial protectora betonfinish o similar

17

Goterón formado en el forjado

18

Lama de hormigón prefabricado

19 20 21

Perfilaría de aluminio con rotura de puente térmico TR45 Acabado de hormigón con una pendiente de 1%

Pintura impermeable tipo texsa con base asfáltica y adictivo

de fibra (2 capas)

22

Goterón de acero galvanizado forjado mecánicamente

a forjado

Forjado de hormigón armado de 35cm

24

Pintura especial protectora betonfinish o similar

25

Lama de hormigón prefabricado

26

Perfilería de aluminio con rotura de puente térmico TR45

27

0

1

5

5,5 m

Premis Catalunya Construcció 2008. Direcció execució Edifici Judicial Sant Boi Llobregat. Francesc Belart

Detall de façana

Nous jutjats de Cornellà

Jutjats d’ el prat

■■■

Vidrio ext. incoloro 6+14+(4+4) laminado incoloro con

cantos pulidos

D2

Ubicació: c. Canuda, 6. Barcelona Promotor: Ateneu Barcelonès ■ ■ ■ Projecte i direcció de l’obra: Manuel Brullet i Mateu Barba ■ ■ ■ Direcció de l’execució de l’obra: Cristina Carrasco ■■■ Constructor: Natur System ■■■ Cap d’obra: Pere Galcerán ■■■

23

18 c L’informaTIU DEL CAATB

notícies notícies del sector del sector premis

setembre 2008

construmat’07 catalunya construcció

Premi a la Innovació en la Construcció

Edifici d’habitatges protegits a Vilassar de Dalt

Candidatura: Arturo Frediani, arquitecte i Mercè Martín, arquitecta tècnica ■■■

Descripció: Construcció realitzada pràcticament en sec, amb materials que deixen poc senyal en el medi ambient, mitjans passius de control climàtic i sistemes de captació renovable. Les façanes, també totalment muntades en sec, estan formades per plafons sandvitx de 8 cm, collats sobre uns bastidors metàl·lics que suporten un material poc habitual en edificació d’habitatges, com és l’EPDM, àmpliament experimentat en edificis industrials i que aquí també s’utilitza per al revestiment de la coberta. L’EPDM es cobreix amb una última capa de fibra de vidre, de 4 cm de gruix.

Gràcies a aquest revestiment, l’edifici (façanes i cobertes) és capaç de conservar la temperatura interior amb una mínima aportació energètica a l’hivern, ja que s’aconsegueix un coeficient de transmissió que duplica el mínim exigit pel CTE. A la coberta, el revestiment protegeix l’edifici de la radiació directa i es complementa amb una cambra ventilada.

■■■

Ubicació: c. Masriera i Guardiola, s/n. Vilassar de Dalt ■ ■ ■ Promotor: Viserma (V. Serveis i Manteniment) ■ ■ ■ Projecte i direcció de l’obra: Arturo Frediani ■■■ Direcció de l’execució de l’obra: Mercè Martín ■ ■ ■ Coordinació de seguretat i salut: Mercè Martín ■■■ Constructor: Excover ■ ■ ■ Caps d’obra: Manuel Uceda i Rafa Campamà ■■■

planta

c 19

notícies notícies del sector del sector premis

L’informaTIU DEL CAATB

construmat’07 catalunya construcció

setembre 2008

Premi a la Coordinació de Seguretat i Salut

Nou Institut Universitari Dexeus

■■■ Candidatura: Sergi Pino i Mercè

Martín, arquitectes tècnics (Servei de Prevenció Gaudí) Descripció: L’execució es va plantejar des d’un primer moment sense contractista principal, contractant industrials independents. Es van realitzar un total de 45 aprovacions de plans de seguretat diferents. La coordinació empresarial va haver de ser exhaustiva perquè amb aquesta organització desapareixien les figures de cap d’obra i encarregat pròpiament dites. La direcció de l’obra estava formada per un equip de tècnics, cadascun amb funcions específiques. Per als coordinadors, això significava una gran diversitat d’interlocutors i un gran repte per al seu treball.

■■■

Ubicació: c. Sabino de Arana, 5.

Barcelona ■ ■ ■ Candidats: Sergi Pino i Mercè Martín ■ ■ ■ Empresa: Servei de Prevenció Gaudí ■ ■ ■ Promotor: Carmel Corporació 2000, SL – USP Hospitales ■ ■ ■ Projecte i direcció de l’obra: Artigues Sanabria Arquitectes ACP ■ ■ ■ Direcció de l’execució de l’obra: Santiago Leria ■■■

■■■ Coordinació de seguretat i salut:

Sergi Pino i Mercè Martín ■■■ Constructors: diversos ■■■ Caps d’obra: Francisco Javier Barrero, Felipe Martínez i David Molina

El Jurat El Jurat de la cinquena edició dels Premis Catalunya Construcció ha estat format per Maria Roger, arquitecta tècnica de TDA Arquitectura i Urbanisme 2002; Maria Àngels Sánchez, arquitecta tècnica, coordinadora de seguretat i salut i tresorera de la Junta de Govern del CAATB; Marc Arqué, enginyer de camins i director general de REGSA; Josep Lluís González, doctor en Arquitectura i professor ■■■

de construcció de la UPC; Xavier Humet, arquitecte tècnic; i Joan Pascual, arquitecte i professor del departament de Projectes de l’ETSAB (tots ells en la foto).

La funció de presidència del Jurat dels Premis Catalunya Construcció és exercida per la presidenta del CAATB, Maria Rosa Remolà. Per decidir les candidatures guanyadores en cadascuna de les categories, els membres del Jurat han visitat

totes les que van ser declarades finalistes acompanyats dels seus autors. Totes les candidatures seleccionades, finalistes i premiades en aquesta edició es recolliran en un llibre que es publicarà al novembre. ■

20 c L’informaTIU DEL CAATB

notícies notícies del sector del sector premis

setembre 2008

construmat’07 catalunya construcció

Entrevista

Agustí Cots

Premi Especial Catalunya Construcció a la Trajectòria Professional

“La seguretat i la formació és un compromís de tothom” FORMACIÓ

“El xicot de 16 anys, que pot portar una moto, no pot treballar a l’obra, perquè diuen que la construcció és perillosa.”

CONSTRUCCIÓ

“Al cap d’uns anys que hem fet una obra, canvio de carrer per anar-hi i entro a l’edifici: és una satisfacció parlar amb la gent que l’utilitza.”

MODEL EMPRESARIAL

“Sempre hem treballat, amb els seus matisos, un terç per a administracions, un terç per a client privat i un terç de promoció pròpia”

■■

■■

■■

Jordi Marlet informatiu@apabcn.es

nes Excavadores.

creixement sostingut.”

Hi ha prou formació, en l’ofici de paleta?

Com veu el moment que viu actualment la construcció?

Vostè reivindica l’ofici de paleta.

“En la meva intervenció –[en l’acte de lliurament dels Premis Catalu· nya Construcció], vaig destacar que amb el nou conveni de la construcció ens han tallat les ales, quant a la for· mació del personal. Aquest acord diu que no pot treballar a les obres cap operari que tingui menys de 18 anys.

Abans d’aquest acord què passava: et venia un encarregat o un oficial amb un fill que no volia estudiar. Provava la feina i era possible que descobrís el món de la construcció i li agradés.

Ara això està prohibit. El xicot de 16 anys, que pot portar una moto resulta que no pot treballar a l’obra, perquè diuen que la construcció és perillosa.

Per tant, acaba en d’altres sectors i perdem un futur bon oficial.

“Ja ho sabem que la construcció és perillosa. Tot és perillós: anar pel carrer també pot ser perillós. El que no pot ser és que ens queixem que no hi ha oficials, i alhora només ens quedi la solució de la gent que va a preu fet i que ve de fora. Així, no en formarem mai d’oficials de paleta.”

Agustí Cots ha rebut el Premi Especial a la Trajectòria Professional dels Premis Catalunya Construcció 2008. Cots (Manresa, 1942) ha impul· sat i consolidat, junt amb el seu soci, Josep Claret, tots dos aparelladors de formació, una empresa constructora de referència a les comarques cen· trals de Catalunya, Construccions Cots i Claret, SL. Dins de tot l’àmbit català, unes 600 obres duen el segell de l’empresa de Manresa, que té més de 150 treballadors de plantilla.

Entre els càrrecs de Cots lligats al món de la construcció, destaca que des de fa vuit anys és president del Gremi de Constructors de Manresa i Comarca. Des del Gremi, Cots ha impulsat la creació d’un Cicle For· matiu a l’IES Castellet en Obres de la Construcció per a la formació d’apre· nents i el manteniment de l’ofici, així com també ha impulsat la realització d’unes jornades anuals de seguretat i salut. Per altra banda, sota el seu mandat s’ha revifat el Concurs de Paletes de Manresa i s’ha iniciat un nou concurs, el d’Operaris de Màqui· ■■■

“Amb molta preocupació perquè estem davant d’una crisi molt impor· tant. Tot i que és una situació que nosaltres ja hem viscut. Els anys setanta i vuitanta hi va haver unes crisis tan o més fortes que l’actual.

Però, a diferència de les anteriors, aquesta és una crisi que l’ha provo· cada el món de les finances.”

El Jurat dels Premis Catalunya Construcció va destacar de Cots i Claret -que, a més de la constructora, té una promotora, Procasa- la capacitat per superar les crisis. Quin és el seu model empresarial?

“A Cots i Claret hem tingut sempre la filosofia de treballar, amb els seus matisos, un terç per a administraci· ons, un terç per a client privat i un terç de promoció pròpia (Procasa).

Uns anys pots anar amunt, uns altres no tan bé... però sempre hem intentat diversificar una mica el negoci. Mai no ens hem tirat a la piscina, com es diu col·loquialment. Potser no hem fet un gran creixement però sí un

I sempre ho faré. És bàsic per al nostre sector, i per a qualsevol altre. Si volem que la construcció recuperi el prestigi, cal que primer recuperi l’ofici dels seus integrants, diguis paletes. No es pot construir ni innovar sense conèixer tot el procés constructiu. Nosaltres, en aquest moment, tenim tres aprenents de paleta, amb un tutor i una formació, i els controlem la feina perquè volem que siguin bons oficials.”

I se’ls queden?

“Se’ns queden, sí, sí, se’ns queden.

Veuen que som una empresa que estem per ells, que els recolzem, que els ensenyem i que no els explotem.

Sempre hi ha hagut, és clar, algun cas que ens ha plegat, però no gaires.

Els hem donat confiança i ells també tenen confiança en nosaltres. Veuen que acabaran sent bons oficials.

“Dels 25 encarregats i capatassos que tenim a Cots i Claret, set van començar d’aprenents amb nosaltres.

La majoria dels restants han estat abans paletes que hem vist que eren bons oficials i els hem promocionat.”

I la seguretat al sector, com la viu?

Model empresarial. Diversificació i confiança

“Sempre em queixo de què, mentre a la carretera l’Administració posa mitjans per reduir els accidents, a la construcció l’únic que fa són lleis de subcontractació, més papers i controls (més burocràcia), que si la gent ha fet la formació..., més fiscals, més inspectors de treball, però no ens dóna els mitjans, que és el que dema· nem. Cal prendre mesures referents a l’alcohol i les drogues a l’obra, que haurien d’afectar qui no estigui en condicions.

“Jo, que tinc néts, veig que és esgarrifosa l’altura d’alguns dels aparells dels parcs infantils i resulta que a l’obra, quan tens una persona a dos metres d’altura i no té les bara· nes posades a la bastida, et pot caure una multa de tres mil euros. Aquí hi ha un problema gran del qual la gent no se n’adona.

“El món de la construcció ens els tracten com si fos una indústria. Però a la indústria no l’afecta el vent, ni les nevades i els processos són repetitius.

La construcció és una feina mòbil, viva. Cada dia et canvia el lloc de tre· ball. Aquella persona que al matí està fent una feina, a la tarda està fent-ne una altra. A aquella persona a qui al matí el sol li ve de cara, a la tarda li ve d’esquena i, a més, amb vent.

“Són unes altres regles de joc i això costa d’entendre. Un dels pro· blemes greus que tenim els cons· tructors, i que ens afecta molt, és que els inspectors de treball són gent que ha estudiat Dret i no són tècnics de la construcció. Necessitem gent de l’ofici, que conegui la nostra proble· màtica.”

Potser a les obres en sí també es poden millorar aspectes, en seguretat?

Els pares d’Agustí Cots i el seu soci, Josep Claret, van constituir una constructora a començament dels anys quaranta del segle XX basantse en la confiança, i els fills han continuat amb aquesta filosofia durant quaranta anys, fins que enguany, han deixat les regnes de l’empresa a la següent generació. Agustí Cots, president de Cots i Claret, explica que amb el seu soci sempre han tingut poders mutus absoluts i que aquesta actitud de confiança l’han tingut també en les seves relacions amb treballadors, proveïdors i clients.

“Sempre hem tingut molts tractes de paraula, i sempre s’han complert”, ■■■

explica.

Cots també destaca el seu amor per l’ofici. En aquest sentit, explica la satisfacció de poder contemplar el resultat final, i seguir-lo contemplant anys més tard. “Hi ha una cosa que faig i és que al cap de sis, set o vuit anys que hem fet una obra, canvio de carrer per anar-hi i entro a l’edifici. És una satisfacció. Veus aquell pavelló, escola, biblioteca, piscina, etc., que vas fer anys enrere, que segueix tenint bon aspecte, i hi parles amb la gent que en fa ús i n’estan contents.

Crec que això ho haurien de fer la major part dels gestors i caps d’obres del nostre sector.” ■

“Evidentment, i tots hi hem de posar la nostra part. Tots vol dir tots: des de l’Administració, l’empresa i el treballador. És més, el treballador ha de treballar pensant en ell i també envers el seu company. Jo crec que la seguretat és un compromís de tothom, no solament de l’empresari, dels coordinadors i de l’aparellador, sinó també de l’Administració, dels projectistes, de les direccions facul· tatives, de les patronals, dels sindi· cats, dels treballadors, de tothom. I hem d’agafar aquesta cultura, que ens falta. No es pot acceptar que es digui que l’empresari té l’obligació de salvaguardar la inconsciència del treballador. Entenem que nosaltres hem de posar tots els mitjans però tothom hi ha de col·laborar i ser-ne responsable. És com si t’enxampen a la carretera anant a 200 Km/h i li posen la multa al fabricant del cotxe, perquè ha de preveure la inconsci· ència del conductor, a qui li puja la benzina al cap.

c 21

notícies notícies del sector del sector premis

L’informaTIU DEL CAATB

construmat’07 catalunya construcció

setembre 2008

“Sé que és difícil de canviar els hàbits del personal amb molta expe· riència, però cal insistir-hi. Però hem d’evitar la demagògia i els excessos quant a la formació en seguretat. El col·lectiu que represento a Manresa té 190 agremiats, dels quals el 80% són empreses de 10 treballadors on tots els seus operaris fan totes les feines. Amb la normativa actual, aquestes persones han de fer una for· mació en seguretat d’entre 140 i 160 hores. Això està mal enfocat ja que només està plantejat per a les grans empreses que principalment tenen personal molt especialitzat.

“El que volem és que la gent faci la formació en seguretat que necessiti.

No és un problema de pagar, és qües· tió que les hores siguin efectives. A la nostra empresa, molta formació es fa en horari laboral, però la que es fa fora d’hores, és remunerada.”

Quin paper juga la innovació en la seva empresa?

“Un constructor pot innovar poc, per· què les obres venen definides per un projecte rigorós. Sí que podem innovar en processos de control i gestió d’obres, optimitzant els recursos i reduint els errors. Per innovar a l’obra, repeteixo, cal insistir molt en la formació d’apre· nents i tenir bons paletes.”

Quina és la seva valoració de la introducció del CTE? “Em sembla que ho han fet massa directament i sense consensuar els diferents documents entre els redac· tors. Per a mi, és necessari, però a poc a poc. Perquè tot va relacionat i aleshores, hi haurà un problema de costos. Tothom es queixa que la construcció és cara. Crec que aques· tes coses s’haurien de fer progressi· vament.”

Però calia posar al dia els aïllaments...

“Sí, es clar, tot això és correcte. Però les coses van en relació amb el cost i s’ha de veure fins on es pot arribar. S’hau· ria de fer gradualment. El mercat difí· cilment absorbirà de cop l’increment de cost que el Codi Tècnic generarà, i menys en l’actual situació de crisi.

Si fem uns pisos tan cars, ningú els podrà comprar. I si són habitatges de lloguer, el seu preu conseqüentment també serà molt elevat.”

El Premi Catalunya Construcció què li ha significat?

“Home, et quedes molt sorprès. Són 42 anys de dedicació absoluta, i et dóna molta satisfacció. Potser hi ha gent que ha fet més coses que jo, però com que me l’han donat, s’ha d’acceptar i em motiva a seguir empenyent per dignificar el sector i recuperar l’ofici de paleta.” ■

22 c L’informaTIU DEL CAATB setembre 2008

notícies del sector

construmat’07 premis fad

Més participació que mai als Premis FAD Els premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme, que celebren el seu 50è aniversari, es concediran el 9 d’octubre a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona Els Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme celebren el seu 50è aniversari amb més participació que mai i un increment del 33% res· pecte de l’edició de l’any passat. Un total de 489 obres (258 de Catalunya, 201 de la resta d’Espanya i 30 de Por· tugal) s’han presentat en aquesta edició dels premis en les categories d’Arquitectura, Interiorisme, Ciutat i Paisatge, i Intervencions Efímeres, i 33 als Premis FAD 2008 de Pensament i Crítica. Entre les 55 obres finalistes dels premis en les quatre primeres categories citades, 21 estan ubicades a Catalunya (38,19%); 29, a la resta d’Espanya (52,72%), i 5, a Portugal (9,09%). Els Premis es concediran el 9 d’octubre a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, coinci· dint amb el fet que “aquesta icona de l’arquitectura”, a càrrec dels arquitectes Xavier Subias, Guillem Giráldez i Pere López Iñigo, va ser el primer Premi FAD de la història, l’any 1958”, segons paraules de Sílvia Farriol, vicepresidenta d’Arquinfad –l’entitat del FAD que atorga els pre· mis- i membre del jurat dels Premis FAD 2008.

En la seva intervenció durant la roda de premsa de presentació dels finalistes dels Premis FAD, Sílvia Farriol també va destacar “el nivell extraordinari de les obres d’aques· ta edició i les grans dificultats per decidir els finalistes”. I va avançar que l’arquitecte Oriol Bohigas serà el president d’honor de la celebració del 50è aniversari dels Premis FAD. Per la seva banda, Eduard Bru, presi· dent del jurat dels Premis FAD 2008, va destacar que, per tipologia d’obra, 14 de les finalistes són equipaments, 5 són oficines, 5 corresponen a habi· tatges unifamiliars i 8 a habitatges plurifamiliars. “És un punt de refle· xió el fet que d’aquests 8 habitatges plurifamiliars, 7 siguin de protecció oficial i només un de promoció priva· da”, va afegir Bru. Bru també va destacar que a la categoria de Ciutat i Paisatge gai· rebé s’hagi doblat en aquesta edició ■■■

1

2

el nombre de participants (de 28 en l’edició de 2007 a 51, el 2008): “És il· lusionant, no només com a president del jurat sinó també com a arquitec· te, veure que la implicació de l’obra d’arquitectura en la totalitat de l’en· torn construït és òbvia. És un bon símptoma que els professionals s’hi impliquen i consideren la seva feina digna de participar en un concurs”.

Pensament i Crítica 3

4

5

6

7

8

Pel que fa als premiats -i finalistesdel Premi FAD 2008 de Pensament i Crítica, ja es coneixen. En la citada roda de premsa, Carles Muro, mem· bre del jurat de Pensament i Crítica dels Premis FAD 2008, va explicar que, en aquesta categoria, el jurat ha concedit el Premis FAD a l’obra Escritos críticos, de Juan Daniel Fullaondo, una antologia de textos crítics sobre temes i figures de l’arquitectura internacional publicats entre 1966 i 1974 a la revista Nueva Forma, dirigi· da pel mateix Fullaondo. A més, s’ha concedit el Premi Especial del Jurat al conjunt de la tasca editorial de la Fundació Caixa d’Arquitectes.

Muro va destacar la dificultat per ordenar la gran varietat de formats i gèneres de les obres presentades a Pensament i Crítica, i va explicar que un dels criteris decisius per a la selecció de les obres ha estat el fet que “proposin no només una aportació rellevant en el camp de l’arquitectu· ra sinó també que tendeixen a obrir un diàleg amb altres instàncies de la cultura contemporània, tractant d’insistir en la transversalitat del coneixement”. ■ 1. CENTRE TECNOLÒGIC DE LA RIOJA (Logroño); 2. HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL PER A JOVES (Barcelona); 3. MAGATZEMS PER A PESCADORS EN EL PORT (Cangas); 4. PARC ATLÀNTIC (Santander); 5. MICROCOSTES (Vinaròs); 6. TELEFÈRIC DE MONTJUÏC (Barcelona); 7.

MONUMENT A LES VÍCTIMES DE L’11 DE MARÇ (Madrid); 8. REFORMA DE PIS AL CARRER PROVENÇA 290 (Barcelona); SÓN algunes DE LES OBRES FINALISTES ALS PREMIS FAD

c 23 notícies del sector

construmat’07 llei de barris

La Llei de barris atorga ajuts a 21 municipis catalans La cinquena convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urba· nes i viles que requereixen una aten· ció especial beneficiarà 21 municipis d’arreu de Catalunya, que rebran un total de 99 milions d’euros per cofi· nançar fins a un 50% els projectes de rehabilitació i millora dels barris designats. L’objectiu de la convocatò· ria és la cohesió social, la millora de l’espai públic, la integració, la igual· tat, la unitat i la convivència pública en els barris i les ciutats del país.

En la presentació pública de la convocatòria d’enguany, el conseller Joaquim Nadal va subratllar la conti· nuïtat d’aquest programa, que està ja esmaltant la geografia de Catalunya.

Segons el titular de Política Territori· al i Obres Públiques, en cinc anys, els ajuts als barris han beneficiat 700.000 persones i un total de 92 barris, el 10% de la població catalana. El programa no només té “el reconeixement gene· ralitzat de tots els municipis benefici·

setembre 2008

Dinamitzar la rehabilitació

■■■

La Generalitat i les entitats financeres que operen a Catalunya van firmar el 9 de juliol un conveni de col·laboració per tal de establir línies de finançament preferencial per a la compra d’habitatges protegits i per a les obres de rehabilitació protegides.

L’acord va ser signat al Palau de la Generalitat pels consellers d’Econo· mia i Finances, Antoni Castells, i de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i els representants de les entitats financeres col·laboradores.

El president de la Generalitat, José Montilla, va agrair durant l’acte de signatura del conveni a les entitats financeres la complicitat teixida amb el Govern per tal de fir· mar el conveni. Segons Montilla, l’acord “farà més accessible l’habi· tatge a aquells col·lectius que ara tenien més dificultats”. A la vegada, “permetrà dinamitzar el sector de la rehabilitació”. ■ ■■■

Barri antic d’Artesa de Segre

ats”, sinó que també ha rebut el reco· neixement internacional per la capa· citat que té d’incidir de forma pragmà· tica en els barris, expressat per la Unió Internacional d’Arquitectes en la seva última reunió a Torí (Itàlia). Nadal també va voler deixar clar que, des· prés de cinc convocatòries i amb mil milions d’euros invertits, el programa de millora de barris és la inversió en

L’informaTIU DEL CAATB

polítiques urbanes més gran que s’ha fet mai en la major part dels països de la Unió Europea.

Entre els barris que participen a la cinquena convocatòria hi ha el nucli antic d’Artesa de Segre, la Bar· celoneta i el Maresme-Besòs de Bar· celona, el nucli urbà d’Òdena i l’antic d’Olesa de Montserrat, i can Vidalet d’Esplugues de Llobregat. ■

24 c L’informaTIU DEL CAATB setembre 2008

notícies del sector

construmat’07 fad L’HABITATGE DEL FUTUR

Reflexions sobre l’habitatge del futur Un llibre del FAD recull les propostes de cinc taules rodones en què participaren més de 50 professionals Maite Baratech informatiu@apabcn.cat Amb motiu del 50è aniversari del Foment de les Arts i el Disseny (FAD), aquesta institució organitzà l’any passat un total de cinc taules rodones formades per experts en habitatge per reflexionar “sobre el problema de l’habitatge, un proble· ma que, per raons diferents, és mun· dial”, en paraules de la presidenta del FAD, Beth Galí.

Les trobades eren fruit d’un conve· ni amb la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat, el departament de Medi Ambient, l’Incasòl i l’ajuntament de Cerdanyola. L’objectiu: impulsar la innovació en la construcció d’un barri al Centre Direccional de Cer· danyola del Vallès. Ara, el contingut de les trobades ha estat recollit en un llibre, Habitar millor. Converses sobre habitatge, on queden plasmades les principals preocupacions dels arqui· tectes i de l’Administració, que van de la innovació tecnològica a la sostenibi· litat, passant per les tipologies, la seva integració en l’entorn i la normativa.

De les diferents conclusions d’aquest treball, Beth Galí destacà, durant la seva presentació, el fet que “l’habi· tatge, com la sanitat, és un dret que cal garantir”. Així mateix, s’apos·

cosa que Trilla lamentà. I ara, quan l’economia és adversa i cal controlar més que mai els costos, sorgeix una ocasió per a la reflexió i la recerca de vivendes innovadores i sostenibles.

A més, i ateses les necessitats de la societat, “ara prendrà més pes el sec· tor públic, tant des de la perspectiva urbanística com de la construcció”, assenyalà Trilla, qui afegí que ja s’estan prenent en consideració les propostes de les taules rodones, “que són introduïbles” en les futures àrees estratègiques.

■■■

Normativa ta per un nou tipus de vivenda que s’adapti als canvis que puguin regis· trar els seus ocupants en comptes de ser espais als quals s’han d’acoblar els moradors. Una altra conclusió es refereix a la normativa, que en opinió dels experts “sovint col·lapsa les pos· sibilitats de millorar”, explicà Galí.

En les sessions van prendre part més de 50 professionals, entre arquitectes, sociòlegs, antropòlegs, ecòlegs, eco· nomistes i urbanistes.

L’Administració, motor En la presentació participà també la Secretària d’Habitatge de la Genera· litat, Carme Trilla, la qual explicà que

en els actuals moments de desaccele· ració econòmica i aturada del sector, l’Administració pública ha de ser “el motor” de la construcció i principal impulsora “d’experiments” i propos· tes de noves formes d’habitatge.

Paradoxalment, si bé els últims deu anys de bonança econòmica “haurien estat propicis al canvi” i a experimentar, innovar i buscar les tipologies del segle XXI, els promo· tors es van decantar per un habi· tatge tradicional, amb garantia de venda, mentre que els compradors, al contrari del que succeeix en altres sectors com el de l’automòbil, van demostrar que no són gens exigents,

En l’àmbit urbanístic, Trilla asse· nyalà les darreres normes que estan contribuint a adaptar l’habitatge als nous usos i necessitats socials. En primer lloc apuntà el Decret de Sos· tenibilitat, que “va ser un pas cap a la sostenibilitat i l’eficiència energè· tica” i que potser ara caldria posar al dia amb mesures per a l’aprofi· tament i estalvi d’aigua a les llars, tal com proposa el Departament de Medi Ambient. També el Codi Tèc· nic de l’Edificació ha estat un avenç, així com la Llei del Dret a l’Habitat· ge, “amb la seva derivació que és el Decret d’Habitabilitat, que haurà estat el rei del procés participatiu”, segons Trilla. ■

Un nou barri a Cerdanyola Les propostes i suggeriments de les taules rodones han de ser la base dels concursos per a la construcció del nou barri del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès. Segons explicà l’alcalde de la localitat, Antoni Morral, el nou barri s’aixecarà en una àrea de 350 hectàrees, a cavall de Sant Cugat i Cerdanyola, davant de la Universitat Autònoma de Barcelona, i que ja inclou una infraestructura emblemàtica, el sincrotó Alba. Segons Morral, el nou barri vol ser un exemple de participació “i una referència del que ha de ser una ciutat del segle XXI”, generadora d’activitat econòmica basada en la innovació i el coneixement, amb àrees verdes i una zona d’habitatges. En aquest ■■■

Imatge general virtual del projecte de barri innovador i del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès

sentit, es preveu la construcció d’uns 3.300 habitatges, dels quals uns 990 seran de promoció pública. En qualsevol cas, Morral considera que “la viabilitat” dels projectes ha de ser una premissa per a l’execució “d’aquesta atrevida proposta”, en la qual “es trenquin les fronteres de les inèrcies del passat”.

Quant al calendari d’actuacions, el director del Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola, Miquel Sodupe, explicà que actualment s’estan elaborant les bases definitives de l’actuació, en les quals caldrà parlar amb els promotors per definir com pot ser la seva participació. Així, encara falten alguns anys perquè el projecte es faci realitat. ■

Chimeneas a gas Heat & Glo el calor del hogar

¡ VISÍTENOS !

Construtec´08 7-11 Octubre

Pabellón 6 Stand 6A27

Su principal fuente de calor El hogar perfecto es el que cubre todas sus necesidades. Con su alta eficacia en la generación de calor y poder calorífico las chimeneas de gas de ventilación Directa de Heat & Glo se pueden usar como fuente principal de calor sin verse afectadas por un corte convertiéndose inmediatamente en el punto de encuentro de cualquier habitación. Con la introducción de la revolucionaria tecnología de ventilación directa, Heat & Glo ha hecho posible instalar una chimenea de forma segura en casi cualquier lugar de la casa. Treinta años a la cabeza de la innovación han servido para poder ofrecer las chimeneas más exclusivas, realistas y eficaces del mercado.

www.fireside.es Fireside Home & Comfort C.C. La Alzambra 29660 Nueva Andalucia Marbella Teléfono: 951 27 91 90 Móvil: 678 71 67 13

26 c L’informaTIU DEL CAATB

notícies del sector

setembre 2008

agenda construmat’07 d’activitats

Col·loqui sobre rehabilitació i revitalització urbana a Algèria

activitats DEL SECTOR

■■■ Del 19 al 21 d’octubre es celebrarà

a Oran el col·loqui internacional La rehabilitació i la revitalització urbana, organitzat per l’Agencia Españo· la de Cooperación Internacional para el Desarollo, l’Office National de Ges· tion et d’Explotation des Biens Cul· turels Protégés algeriana i el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. L’objectiu del col·loqui és obrir un debat sobre la rehabilita· ció del barri Sidi el Houari d’Oran, i crear les sinèrgies necessàries per a la seva revitalització física, social i econòmica, i perquè esdevingui el veritable cor de la ciutat d’Oran.

Mètode Rehabimed La ciutat d’Oran presenta caracte· rístiques i problemàtiques comunes amb altres ciutats d’Algèria i de la Mediterrània. Al barri de Sidi el Houari, els edificis cauen enrunats i només la població més pobres s’hi queda. Però hi ha varis dels monu·

Premis Ecoviure La Fira Ecoviure 2008, que tindrà lloc del 17 al 19 d’octubre al Palau Firal de Manresa, acull els VI Premis Ecoviure a les instal·lacions i construccions sostenibles.

La Fira és una trobada dels professionals que col·laboren en la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del planeta.

Informació: www.ecoviure.cat

La Barcelona dels Gremis

ments més importants de la ciutat, i el barri és el record viu i el testimo· ni de diferents etapes: la presència espanyola, l’ocupació otomana i el període colonial francès. En el trans· curs del col·loqui internacional es presentarà el Mètode Rehabimed que ha estat desenvolupat en els dar· rers tres anys amb el lideratge del Col·legi. La inscripció al col·loqui és gratuïta fins al 25 de setembre. ■

El Museu d’Història de Barcelona organitza una ruta per conèixer l’organització i la pràctica dels diferents oficis, la presència dels quals es fa palesa en nombrosos indrets de la ciutat medieval i moderna.

Data: dissabte 27 de setembre. Informació: www.museuhistoria.bcn.es/

Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba Més informació a

www.rehabimed.net

Dins de la 5a Biennal Europea de Paisatge (25, 26 i 27 de setembre) fa públic els projectes seleccionats i finalistes d’aquest certamen internacional. Informació: www.coac.net/landscape

El futuro de la arquitectura individual comienza hoy con SCHOTT SCHOTT es uno de los fabricantes líderes a escala mundial de vidrio arquitectónico de alta calidad. Nuestros productos proporcionan protección contra el ruido, el calor y el fuego. Junto con nuestros clientes, desarrollamos soluciones particulares que satisfacen las exigencias de los edificios del mañana en los cinco continentes.

Para conocer más sobre nuestras innovaciones más recientes, visite www.schott.com/architecture

d rio Vid

te

tan

flec

re ntir

ra eco

tivo

Ac

rist

a rio Vid

ala

mi

en

tos

res

iste

nte

Led de y fib co rac ra ó ión ptic ys ap a eñ aliz ra ilu aci mi nac ón ión , sa

l fu

eg

o

Arq uite

ctu

ra s o

lar

SCHOTT Ibérica, S.A. E-mail: lluis.trias@schott.com Tel.: +34 932 28 32 33 Fax: +34 932 28 32 63 www.schott.com

CM_AR_house2_ES_24h_080222.indd 1

22.02.2008 14:02:24 Uhr

28 c

M

L’informaTIU DEL CAATB

formació notícies del sector mercat

setembre 2008

construmat’07 de treball

Mercat de treball:

Places a l’Administració

Treballar per a l’Administració pública Quines són les opcions i característiques de les places per treballar a l’Administració En una situació com l’actual en què el sector de la construcció no passa per un dels seus millors moments, una bona opció per als pro· fessionals de la construcció és buscar feina dins l’Administració pública.

En aquest article, s’analitzen les diferents opcions per treballar per l’Administració pública: les licita· cions i les places de tècnics de l’Ad· ministració. També es parlarà dels requisits i passos que s’han de com· plir per accedir-hi i la forma de rebre informació de les diferents convoca· tòries.

Aquesta informació es vàlida per a qualsevol de les quatre administra· cions que podem trobar en el nostre país: central, autonòmica, local i ins· titucional.

■■■

Places a l’Administració Com qualsevol altra empresa, l’Ad· ministració pública pot incorporar entre el seu personal un arquitecte tècnic o arquitecta tècnica perquè desenvolupi les tasques pròpies de la seva professió. L’Adminstració dis· tingeix entre quatre tipus diferents de personal al seu servei: 1. Funcionari de carrera. Aquell sotmès a una relació de serveis de caràcter especial i que ha superat unes oposicions.

2. Personal eventual. Personal que, en virtut del lliure nomenament del president o dels consellers, ocupa un lloc de treball considerat de confiança o d’assessorament, no reservat a funcionaris.

3. Personal interí. Aquell que pres· ta serveis amb caràcter transitori atès un programa temporal o que ocupa provisionalment places reservades a funcionaris.

4. Personal laboral. Són aquells que, en virtut d’un contracte de natu· ralesa laboral, ocupen llocs de tre· ball classificats com a tals.

Per fer publicitat de les seves ofertes laborals, les administracions fan servir els butlletins oficials, les comunicacions pròpies de cada admi· nistració. Així, en funció de quina sigui l’administració convocant, les

ofertes de treball es poden trobar al BOE, al DOGC o als butlletins oficials de cada província. A la convocatòria s’especifiquen els requisits que han de tenir els aspirants així com, entre d’altres coses, les proves que s’hau· ran de superar i els mèrits que seran valorables. Les proves que s’han de superar poden ser de tres modalitats diferents: concurs de mèrits, oposi· ció i oposició-concurs. En el concurs de mèrits es valoren les capacitats dels aspirants en funció de les dades administratives especificades en uns barems previs. En les oposicions, els concursants han de superar unes proves establertes en la convocatò· ria orientades a determinar la ido· neïtat dels aspirants. Per últim, en les oposicions-concurs, els aspirants han de superar tant l’oposició com el concurs de mèrits.

Com conèixer les ofertes vigents A través de la seva pàgina web, el CAATB posa a disposició de tots els col·legiats un llistat actualitzat de totes les ofertes laborals de l’Admi· nistració pública dins de l’àmbit d’actuació del Col·legi. També s’ofe·

reix un servei que, després de regis· trar-vos, us permet rebre per correu electrònic totes les noves ofertes que es publiquin en els diferents diaris oficials.

Licitacions administratives Una altra forma de treballar per l’ad· ministració és accedir a una licitació administrativa, una forma de con· tractació que té l’administració per adquirir productes o executar obres, a través de la qual els ofertants pre· senten la seva oferta i l’administra· ció, per mitjà d’un concurs, escull la que més s’adapta a les seves necessi· tats.

Aquest procés de contractació administrativa es pot dividir en qua· tre fases. La convocatòria pública del concurs és la primera fase, on l’Ad· ministració publica la convocatòria i el plec de condicions en el butlletí oficial corresponent.

Condicions importants Ja és a la segona fase - la licitació-, on totes les persones o empreses inte· ressades poden veure el plec de con· dicions administratives i tècniques,

Algunes de les funcions que pot exercir un arquitecte tècnic dins de l’Administració pública ■ Ajuntament

Gestió, administració, inspecció i control de treballs de manteniment de la via pública, edificis municipals i brigada.

Recolzament tècnic al Departament d’Urbanisme.

Inspecció diària d’obres i activitats, realització d’informes i creació i actualització de bases de dades d’obres i activitats.

■ Generalitat de Catalunya

Informar tècnicament els projectes i demanar a la Corporació local, si s’escau, les esmenes necessàries per justificar el compliment de la normativa adequada segons cada tipus de projecte (urbanització, edificació...).

Donar suport als tècnics municipals quant a l’adaptació del projecte amb totes les normatives actualitzades, segons la tipologia d’obra.

■ Consell Comarcal

Gestió de sol·licituds per a l’accés a l’habitatge protegit, per a la rehabilitació i les cèdules d’habitabilitat.

Elaborar els informes tècnics per concedir llicències d’obres, primera ocupació d’edificis,etc.

Referides a habitatges privats.

Realitzar informes en matèria de qualificació urbanística, sol· licitud d’inspeccions, valoració patologies d’edificis, devolució de fiances, etc.

■ Patronat Municipal

d’Educació Gestionar les obres de les escoles municipals, centres d’educació infantil i primària, i escoles d’adults inclosa la valoració econòmica i la memòria tècnica.

Elaborar memòries, plànols, pressupost i certificats dels projectes de millora als centres docents.

Elaborar els dictàmens i informes de les reparacions i millores a realitzar als diferents centres educatius, inspeccionar, realitzar informes i dictàmens dels aspectes relacionats amb el manteniment i millora d’edificis municipals destinats a ensenyament.

■ Algunes de les tipologi-

es de licitacions o encàrrecs professionals a què pot optar un arquitecte tècnic Direcció d’execució d’obres: demolicions, excavacions arqueològiques, jardineria, obres d’edificació, restauració d’edificis històrics,....

Assistència tècnica d’estudis: Assessorament tècnic, control de qualitat, edificació assistència tècnica.

examinar si compleixen amb els requisits, i presentar la seva oferta. A l’hora de presentar aquesta propos· ta s’ha de tenir en compte diversos punts importants: ■ La presentació de l’oferta impli· ca l’acceptació de totes i totes i cadascuna de les condicions, sense reserves ni condicions ■ S’ha d’acreditar la solvència eco· nòmica, tècnica i financera de l’empresa o empresari.

■ L’Administració pot exigir el dipò· sit d’una garantia provisional, que no podrà ser superior al 3% del contracte. Aquesta garantia es podrà justificar en efectiu, en certificats d’immobilització de valors anotats, avals, etc.

■ Tret que estigui expressament autoritzat, l’oferta no podrà incloure ni variants ni millores respecte allò demanat per l’admi· nistració Un cop assegurat que es complei· xen les condicions per accedir a la licitació es pot preparar l’oferta, la proposta econòmica i aportar tota la documentació necessària que s’es· pecifica en el plec de condicions. La resolució del concurs administratiu vindrà en la tercera fase del procés, l’adjudicació del contracte, que es farà primer de forma provisional i després definitiva. Per últim, només quedarà la formalització del contrac· te que tancarà el procés de licitació administrativa.

Com assabentar-se de les diferents licitacions?

Per tal de mantenir-vos informats de quines són les licitacions que promo· uen les administracions dins de l’àm· bit d’actuació del Col·legi, en l’apar· tat de la Borsa de Treball del web del CAATB s’ha incorporat un apartat dedicat a les licitacions. Aquí hi tro· bareu un enllaç per cada una de les administracions on es poden buscar les diferents licitacions vigents.

També a www.apabcn.cat trobareu documentació ampliada i detallada sobre els diferents procediments per treballar a l’administració pública. ■

Producte especial per a aparelladors i arquitectes tècnics per compte propi

Una de les principals preocupacions de professionals liberals i autònoms és com afrontar les adversitats derivades d’un trastorn de salut, ocasionat per una malaltia o un accident, que afectin directament el desenvolupament de la seva tasca professional

T’assegurem uns ingressos si estàs de baixa per malaltia o accident Perquè no et preocupis, perquè estiguis tranquil!

Imagina garantir-te 1.500 euros mensuals, 2.700 euros mensuals o la xifra que tu necessitis... quan estàs malalt i no pots treballar T’oferim àmplies cobertures i un bon preu PREU DE L’ASSEGURANÇA > TAULA DE PRIMES TRIMESTRALS PROPOSTA DE SUBSIDIS DIARIS A CONTRACTAR FRANQUICIES 50 !

90 !

120 recomanades (*) (*) Prima neta

Sense Franquícia Franquícia de 7 dies Franquícia de 15 dies (*)

Impost

Prima neta

Impost

!

Prima neta

(*)

Impost

130,86 !

1,57 !

235,55 !

2,83 !

314,07 !

3,77 !

97,45 !

1,17 !

175,41 !

2,10 !

233,89 !

2,81 !

72,73 !

0,87 !

130,92 !

1,57 !

174,56 !

2,09 !

L’impost reflectit en aquest quadre s’aplica només al primer rebut de la prima a liquidar anualment, no en els següents

Previsión Mallorquina, entitat especialitzada en productes asseguradors per a autònoms i col·lectius de professionals liberals, posa a la teva disposició élite-pm professional, una pòlissa que et garantirà la tranquil·litat necessària davant d’una malaltia o un accident que afecti directament el desenvolupament de la teva tasca professional Cobertures: • • • • • ...

Fins a 250 euros diaris de cobertura Gran ventall de franquícies: fem el teu vestit a mida segons les teves necessitats Completa cobertura per a malaltia i accidents a tot el món (inclou novetats en l’àmbit de la incapacitat psiquiàtrica, maternitat, malalties de l’embaràs i del part ...)

Avantatges fiscals per a professionals que tributin per estimació directa La pràctica esportiva, esports de risc... també tenen cobertura

Demana’ns informació més detallada directament o bé al mateix Col·legi

30 c

Formació:

F

L’informaTIU DEL CAATB

notícies del sector

setembre 2008

construmat’07

NOU CURS ACADÈMIC

Segona trobada de professors del CAATB Els formadors que s’encarreguen d’impartir cursos al CAATB es van reunir en un acte que va permetre parlar de quin paper tindrà la formació en un futur immediat El Departament de Formació va organitzar per segon any consecutiu una trobada de tots els professors i professores que imparteixen cursos de formació al CAATB. Hi van assis· tir un centenar dels formadors que s’encarreguen d’impartir els cursos de Màster, Postgrau i Formació Con· tínua que es fan al CAATB. L’acte, organitzat amb la voluntat de ser un punt de trobada entre tots aquests professionals, va permetre passar una estona agradable i en un ambient distès fora de les aules del Col·legi.

La jornada, que va tenir lloc el passat 26 de juny, a l’Institut del Tea· tre de Barcelona, va servir també per presentar el pla de formació del Col· legi per al curs 2008-2009.

■■■

legiades que el CAATB organitza per tal que tots els professionals estiguin al dia de l’aplicació de les noves nor· matives en el sector.

Per últim, Celestí Ventura va donar algunes dades que reflecteixen la importància de la formació que s’im· parteix al Col·legi. Així, durant tot l’any 2007, s’han realitzat 220 accions formatives, on hi ha assistit gairebé 6.000 alumnes, 4.400 dels quals són arquitectes tècnics. El quadre de pro· fessors que es responsabilitza d’impar· tir totes aquestes accions formatives ja arriba a 1.600 persones. Ventura també va destacar que les dades demostren que els professionals queden contents amb la formació que es fa al Col·legi, ja que més de 200 alumnes han realit· zat dos cursos durant l’últim any i 50 n’han fet més de tres.

Nou pla formatiu La presentació de l’acte va anar a càr· rec de Celestí Ventura, vicepresident del CAATB, que després de donar la benvinguda a tots els assistents, va explicar les novetats i els reptes de futur que tindrà el pla de formació a partir del curs vinent.

Ventura va avançar les dife· rents accions que portarà a terme el CAATB per facilitar el pas de la titu· lació d’arquitecte tècnic a enginyer d’edificació. “El Col·legi té un paper important per transformar els arqui· tectes tècnics en enginyers d’edifica· ció. Per això hem canviat la nostra estructura formativa, per adaptar-la a aquesta nova necessitat”, va expli· car el vicepresident del Col·legi. En

Taller de percussió

aquest sentit, Ventura va explicar que aquesta nova estructura formati· va s’organitzarà a partir de deu àrees de coneixement i a partir d’aquests àmbits, s’estructuraran els cursos en funció de la seva durada. Segons el nombre d’hores de formació, els cursos del CAATB seran de Màsters i Postgraus, Programes Superiors de Perfils Professionals (PSPP), de Formació Contínua o bé sessions tècniques.

Campus virtual i sessions tècniques També va posar sobre la taula altres reptes de futur en l’àmbit de la for· mació que es planteja el Col·legi, com per exemple la posada en marxa del campus virtual per tal d’aprofitar les possibilitats que donen les noves tecnologies en el camp de la forma· ció, i el fort impuls que es donaran enguany a les sessions tècniques, els cursos gratuïts per a col·legiats i col·

Conveni de col·laboració entre el CAATB i el CETOP El CAATB i el Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya (CETOP), van signar el passat 10 de juliol un acord marc de col·laboració entre ambdues entitats per potenciar mecanismes de treball comú en l’àmbit de la formació. La signatura d’aquest conveni permet que ambdues enti· tats treballin per desenvolupar programes de formació que siguin d’interès tant per als aparelladors i arquitectes tècnics com per als enginyers tècnics d’obres públiques. A ■■■

més, també permet que els membres dels dos col·lectius s’inscriguin a qualsevol dels cursos que faci una de les dues entitats i gau· deixi d’un descompte del 10% en la matrícu· la. Van signar aquest conveni Rosa Remolà com a presidenta del CAATB, i Joan Sànchez com a degà del CETOP. ■

Joan Sànchez i Rosa Remolà en el moment de signar el conveni

En acabar, hi va haver una petita acti· vitat sorpresa. Els assistents van poder participar en una drum session, taller de percussió per aprendre a tocar ins· truments com el cajon i el jembé. Amb aquesta activitat, els professors i pro· fessores, a banda de passar una bona estona amb l’oportunitat de tocar aquests instruments, van veure com podien coordinar les seves accions per generar harmonia i ritme.

La segona trobada de professors i professores del CAATB va comptar amb el suport de les empreses Basf i Rockwool. ■

Avanç Programació 2008 - 2009

Formació CAATB

Cursos de Màster, Postgrau i Programes Superiors de Perfils Professionals Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme Dates:del 3 d’octubre de 2008 al setembre de 2009 Horaris: divendres tarda i dissabte matí Durada:500 h (350 h presencials i 150 h de projecte)

Postgrau de Coordinador de Seguretat Dates:10 d’octubre Horaris: divendres tarda i dissabte matí Durada:200 h (150 h presencials i 50 h de projecte)

Esperit constructiu

Cursos de Formació Contínua

Programa Superior de Direcció d’Execució d’Obres

Programa Superior de Cap d’obra

Dates: del 24 d’octubre a l’abril de 2009 Horaris: divendres tarda i dissabte matí Durada: 200 h (150 h presencials i 50 h de projecte)

Dates: del 31 d’octubre a l’abril de 2009 Horaris: divendres tarda i dissabte matí Durada: 200 h (150 h presencials i 50 h de projecte)

Programa Superior de Patologies de la Construcció

Dates:25 d’octubre Horaris: Dissabtes matí Durada: 150 h (150 h presencials i 50 h de projecte)

2008/2009

Formació CAATB

Àrea

Durada

Inici curs

2 12 2

25/09/2008 30/09/2008 24/09/2008

Final curs

SETEMBRE INSTRUCCIÓ DEL FORMIGÓ ESTRUCTURAL (EHE-08) (TERRASSA) RD 314/2006 CTE: ASPECTES PRINCIPALS I DOCUMENTS BÀSICS (VIC) INSTRUCCIÓ DEL FORMIGÓ ESTRUCTURAL (EHE-08) (GRANOLLERS)

Esperit constructiu OCTUBRE

2008/2009 25/09/2008 07/10/2008 24/09/2008

Formació CAATB

RD 314/2006 CTE: ASPECTES PRINCIPALS I DOCUMENTS BÀSICS CÀLCULS SENZILLS D’ESTRUCTURA PER A OBRA PETITA (MATARÓ) INSTAL·LACIONS A L’EDIFICACIÓ. CICLE AVANÇAT: VENTILACIÓ PROTECCIÓ DEL SOROLL. PRINCIPIS I APLICACIÓ PRÀCTICA DEL CTE (DB HR) (GRANOLLERS) RD 314/2006 CTE: ASPECTES PRINCIPALS I DOCUMENTS BÀSICS (MATARÓ) AUTOCAD PER A NO DIBUIXANTS CONTROL ECONÒMIC DE L’OBRA L’INFORME TÈCNIC. INICIACIÓ A LA PERÍCIA PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA INSTRUCCIÓ DEL FORMIGÓ ESTRUCTURAL (EHE-08) (MANRESA) INTRODUCCIÓ AL DISSENY DE L’ESPAI INTERIOR RD 314/2006 CTE: ASPECTES PRINCIPALS I DOCUMENTS BÀSICS (TERRASSA) LA GESTIÓ DEL DESPATX DEL DIRECTOR D’EXECUCIÓ D’OBRA INTRODUCCIÓ A LA VALORACIÓ ECONÒMICA EN EL PROCÉS CONSTRUCTIU: CRITERIS I PROCEDIMENTS LA GESTIÓ DEL SÒL. PROCESSOS, AGENTS I TERMINIS LES HABILITATS HUMANES EN EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ COM INFLUIR EN ELS ALTRES SENSE PODER JERÀRQUIC (LIDERATGE) EDICIÓ I CREACIÓ DE DOCUMENTS I PLÀNOLS A PDF APLICACIÓ DEL CTE (TERRASSA) CRITERIS BIOCLIMÀTICS APLICATS A LA CONSTRUCCIÓ INSTRUCCIÓ DEL FORMIGÓ ESTRUCTURAL (EHE-08) APLICACIÓ PRÀCTICA DEL CTE A LES ESTRUCTURES D’ACER (DB SE-A) FULL DE CÀLCUL PER A L’ESTUDI DE VIABILITAT INSTAL·LACIONS A L’EDIFICACIÓ. CICLE AVANÇAT: TELECOMUNICACIONS PRESTO I. AMIDAMENTS, PRESSUPOSTOS I CERTIFICACIONS APLICACIÓ DEL CTE (MATARÓ) INSTRUCCIÓ DEL FORMIGÓ ESTRUCTURAL (EHE-08) (VIC)

Esperit constructiu

12 16 9 20 12 12 16 28 9 2 20 12 10 9 5 60 6 4 50 24 2 9 16 9 20 50 2

01/10/2008 02/10/2008 06/10/2008 20/10/2008 06/10/2008 06/10/2008 07/10/2008 07/10/2008 07/10/2008 07/10/2008 08/10/2008 13/10/2008 13/10/2008 15/10/2008 16/10/2008 21/10/2008 21/10/2008 21/10/2008 22/10/2008 22/10/2008 22/10/2008 23/10/2008 23/10/2008 27/10/2008 27/10/2008 30/10/2008 30/10/2008

15/10/2008 23/10/2008 20/10/2008 10/11/2008 22/10/2008 22/10/2008 28/10/2008 18/11/2008 14/10/2008 07/10/2008 29/10/2008 20/10/2008 20/10/2008 29/10/2008 16/10/2008 31/03/2009 28/10/2008 21/10/2008 01/12/2008 10/12/2008 22/10/2008 06/11/2008 18/11/2008 10/11/2008 10/11/2008 09/12/2008 30/10/2008

12 30 6 50 12

03/11/2008 04/11/2008 04/11/2008 05/11/2008 05/11/2008

19/11/2008 09/12/2008 11/11/2008 17/12/2008 19/11/2008

2008/2009

NOVEMBRE GESTIÓ D’EMPRESA PROMOTORA IMPLANTACIÓ DELS NOUS REQUISITS ENERGÈTICS DEL CTE EN ELS EDIFICIS (DB HE) COM ACONSEGUIR EL COMPROMÍS AMB ELS OBJECTIUS DE L’EQUIP (TREBALL EN EQUIP) APLICACIÓ DEL CTE (VIC) LA SEGURETAT EN ELS TREBALLS D’ENDERROC APLICACIÓ PRÀCTICA DE LA NORMATIVA CONTRA INCENDIS EN PROJECTES D’EDIFICIS D’HABITATGES AMB APARCAMENT DIAGNOSI I TERAPÈUTICA D’EDIFICIS EXISTENTS. REVISIONS ITE PRESSUPOSTOS I SEGUIMENT ECONÒMIC D’OBRES AMB TCQ2000 RD 314/2006 CTE: ASPECTES PRINCIPALS I DOCUMENTS BÀSICS EL MOVIMENT COM A COMUNICACIÓ (LLENGUATGE CORPORAL) PLA DE GESTIÓ DE RESIDUS. CAS PRÀCTIC EDICIÓ I CREACIÓ DE DOCUMENTS I PLÀNOLS A PDF APLICACIÓ DEL CTE EL FINANÇAMENT HIPOTECARI D’OPERACIONS IMMOBILIÀRIES AUTOCAD I. NIVELL 2D CAS PRÀCTIC DE FAÇANES I COBERTES SEGONS EL CTE DB HS 1 (GRANOLLERS)

4

06/11/2008

06/11/2008

16 20 12 6 9 4 50 10 34 12

06/11/2008 17/11/2008 18/11/2008 18/11/2008 20/11/2008 21/11/2008 24/11/2008 24/11/2008 25/11/2008 26/11/2008

27/11/2008 01/12/2008 25/11/2008 25/11/2008 04/12/2008 21/11/2008 22/01/2009 10/12/2008 18/12/2008 10/12/2008

6 16 10

02/12/2008 03/12/2008 04/12/2008

09/12/2008 17/12/2008 11/12/2008

DESEMBRE JO EM COMUNICO I ELS ALTRES NO M’ENTENEN (LA COMUNICACIÓ) PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES AMB MICROSOFT PROJECT GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR DE SEGURETAT. CAS PRÀCTIC

i

DEMANA MÉS INFORMACIÓ

: Àrea de Formació del CAATB

Telèfon: 93 240 20 60 formacio@apabcn.cat · www.apabcn.cat/formacio

i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

32 c L’informaTIU DEL CAATB

notícies formació del sector formació

cursos

setembre 2008

construmat’07 contínua

Telèfon: 93 240 20 60 formacio@apabcn.cat · www.apabcn.cat

formació, posada al dia

Habilitats humanes El bon professional ha de saber tècnica constructiva, normativa però també tècniques de comunicació per poder desenvolupar la seva activitat Adrià Guevara Arquitecte tècnic Tots sabem que el camí de l’apre· nentatge és constant i permanent. La professió ens demana que ens actu· alitzem, que estiguem sempre al dia però no tan sols en la nostra matèria, sinó en tot allò que paral·lelament pot tenir una relació pròxima. Noves normatives, més o menys complexes, nous protocols de treball, noves expe· riències i noves necessitats nostres i del sector. No podem ser aliens a tot allò que ens envolta i quedar-nos amb uns primers coneixements que pel temps en què van ser apresos són obli· dats o superats.

Som tècnics amb uns coneixe· ments pragmàtics, poc donats a la falta de concreció i necessitats de fór· mules que ens ajudin a desenvolupar la nostra feina. Malgrat les queixes per l’excés de normativa, quan més justificada tenim la qüestió, més confiats estem. Els problemes apa· reixen després, quan resulta que la gran solució s’ha d’exposar als altres.

Quan cal comentar i dirigir-se a un grup de persones, on algú pot, sense ■■■

donar més explicació, discrepar de la solució aportada, o del raonament elaborat d’un col·laborador amb un punt de vista diferent al nostre. El nostre argument pot ser sòlid sobre el paper i fràgil en l’exposició. Aquí és on tota la nostra circumstància tècnica sol fracassar, la comunicació s’om· ple d’interferències i no aconseguim transmetre al nostre interlocutor tota la informació de què disposem. A la vegada el nostre interlocutor es dis· posa a escoltar, però només ens sent.

Aprendre a comunicar per a un ple èxit professional Comunicar, contactar amb els altres

és el nostre taló d’Aquil·les. Els bons i extensos coneixements en la matèria tècnica poden esvanir-se ràpidament davant una exposició dubitativa, una actitud no receptiva de l’interlocutor, un temps no controlat o qualsevol dels múltiples factors que podríem enumerar, que entren en acció i no som capaços de dominar. Hem de liderar, dirigir, planificar, coordinar equips, gestionar els recursos i la informació. A liderar, se n’aprèn; a comunicar, també; i a prendre decisi· ons, a delegar, a confiar en els altres i si és necessari a canviar les seves acti· tuds. Hi haurà persones amb major facilitat, com en altres moltes disci·

plines, n’hi ha que són bons espor· tistes sense practicar exercici i bons músics que no han estudiat solfeig, fins i tot bons comunicadors que amb la seva habilitat comunicativa inte· raccionen amb nosaltres. Que ningú esperi un truc de màgia, no hi ha jocs de mans que permetin que els altres modifiquin l’actitud. No es tracta de manipular, ni d’elaborar fórmules empíriques que puguin aplicar-se i obtenir un resultat concret i homoge· ni. Les persones som complexes i en ocasions, difícils d’entendre; però no per això hem de renunciar a aprendre a comunicar-nos.

El bon professional ha de saber tècnica constructiva, normativa i tots aquells aspectes necessaris per a un correcte desenvolupament de l’ac· tivitat, però tots queden relacionats per l’ésser humà, que és, al cap i a la fi, qui executarà les nostres ordres. Els altres són el nostre ‘camí crític’; en funció de la gestió que en fem obtin· drem uns resultats satisfactoris o excel·lents. Només qui aconsegueixi comunicar, transmetre i crear siner· gies amb l’entorn podrà aconseguir ple èxit professional. ■

cursos de formació contínua habilitats humanes

Les habilitats humanes en el sector de la construcció

Com influir en els altres sense poder jeràrquic (lideratge)

Objectius Facilitar la millora de les competències professionals i personals dels professionals del sector de l’edificació mitjançant l’aprenentatge en acció (casos pràctics, simulacions, role playings, activitats...). Desenvolupar un conjunt d’estratègies per a la creació i millora dels equips de treball.

Data: del 21 d’octubre al 31 de març Horari: Dimarts, de 18 a 21 h Hores: 60 Lloc: CAATB Preu curs: 1.052,45 € Preu Col·legiat/ada: 841,96 €

■

■

Objectius Conèixer els estils de direcció.

Valorar els diferents tipus de lideratge.

Data: Del 21 al 28 d’octubre Horari: Dimarts, de 18 a 21 h Hores: 6 Lloc: CAATB Preu curs: 150,00 € Preu Col·legiat/ada: 120,00 €

Com aconseguir el compromís amb els objectius de l’equip (treball en equip) Objectius Adquirir les habilitats per coordinar equips de treball.

Motivar l’equip de treball.

Data: del 4 a l’11 de novembre Horari: Dimarts, de 18 a 21 h Hores: 6 Lloc: CAATB Preu curs: 150,00 € Preu Col·legiat/ada: 120,00 € ■

El moviment com a comunicació (llenguatge corporal)

Jo em comunico i els

Objectius Augmentar l’atenció i l’habilitat de reaccionar en el moment.

Controlar els nervis i l’estrès.

Adquirir flexibilitat d’actituds corporals per estimular la comunicació.

Data: 18 al 25 de novembre Horari: Dimarts, de 18 a 21 h Hores: 6 Lloc: CAATB Preu curs: 150,00 € Preu Col·legiat/ada: 120,00 €

■

■

altres no m’entenen (la comunicació) Objectius Comunicar amb claredat i credibilitat.

Aconseguir acords de desacords.

Guanyar l’atenció dels oients.

Data: del 2 al 9 de desembre Horari: Dimarts, de 18 a 21 h Hores: 6 Lloc: CAATB Preu curs: 150,00 € Preu Col·legiat/ada: 120,00 €

Gabinet tècnic:

34 c L’informaTIU DEL CAATB

ASSESSORIA JURÍDICA SOCIETATS

setembre 2008

LEGISLACIÓ PROFESSIONALS

recepció de ciments

La nova instrucció RC-08 El Ministeri de Foment publica el Reial decret 956/2008, del 6 de juny, en què s’aprova la instrucció per a la recepció de ciments (RC-08) Gabinet Tècnic assessories@apabcn.cat

satisfacin els requisits essencials exigibles.

En comparació amb l’actual normativa RC-03 les diferències essencials entre ambdues instruc· cions són les següents: ■

Novetats principals de la proposta de modificació RC-03 (Document 0) Aquesta Instrucció té per objecte establir les pres· cripcions tècniques generals que han de satisfer els ciments, així com regular la seva recepció amb la finalitat de què els productes de construcció en la seva composició que incloguin ciment perme· Tabla A1.1.1 Cementos comunes tin que les obres de construcció en què s’utilitzin

1. Èmfasi en l’obligació de l’homologació dels ciments destinats per a la fabricació de formigons i morters per a tot tipus d’obres i productes prefabricats, i disposicions que el desenvolupen.

La Instrucció RC-08 divideix la tipologia de ciments en tres grups: 1.1 Els ciments relacionats amb l’Annex 1 d’aquesta Instrucció hauran de portar el marcatge CE i la corresponent informa· ció que s’haurà d’acompanyar, així com disposar del certificat CE de conformitat expedit per un organisme notificat i de la declaració de conformitat CE elaborada pel mateix fabricant.

1.2 Els ciments relacionats amb l’Annex 2 d’aquesta Instrucció, que no disposin de la corresponent norma harmonitzada però que compleixen amb el Reial decret 1313/1988, i les disposicions que el desenvo· lupen i, en conseqüència, hauran de dispo·

27804

Ja fa més d’un any, en la reunió del 15 de juny de 2007, la Comissió Permanent del Ciment, va aprovar la difusió pública del Document 0 on es proposava la modificació de la Instrucció RC-03.

En l’article de la primera quinzena de novembre de 2007 es van dictar les principals directius i novetats de la proposta de modificació, el Document 0.

El dia 6 de juny de 2008 s’ha aprovat el Reial decret 956/2008, pel que s’aprova la instrucció per a la recepció de ciments RC-08. Aquesta instruc· ció substitueix la Instrucció per a la recepció de ciments actualment vigent, RC-03.

La comissió Permanent del Ciment ha consi· derat necessari elaborar una nova Instrucció per a la recepció de ciments que substitueixi a la que era vigent fins ara, tenint en compte que en la seva redacció hi ha noves normes europees harmonit· zades per a ciments que permeten el seu marcatge CE, i els nous continguts a una nova seguretat exi· gible a les obres de construcció.

Aquesta nova instrucció regula la recepció dels ciments mitjançant la presentació pel subminis· ■■■

trador en el moment de la seva recepció, de la docu· mentació que acredita el marcatge CE o bé el com· pliment del Reial decret 1313/1988, de 28 d’octubre, pel que es declara obligatòria l’homologació dels ciments destinats per a la fabricació de formigons i morters per a tot tipus d’obres i productes pre· fabricats, segons correspongui, i a la realització d’una inspecció visual del subministrament.

La Comissió Permanent del Ciment ha considerat convenient incloure en la nova Instrucció, a més a més de les prescripcions mecàniques, físi· ques i químiques corresponents als diferents tipus de ciments que inclou, els assajos que permetin la comprovació d’aquestes.

A l’entrada en vigor d’aquest Reial decret que· darà derogada l’actual normativa RC-03.

Composición (proporción en masa 1)) Componentes principales Tipos

Denominación

Designación Clínker K

CEM I

Cemento pórtland Cemento pórtland con escoria Cemento pórtland con humo de sílice

Cemento pórtland con puzolana

Cemento pórtland con ceniza volante

Cemento pórtland con esquistos calcinados

Cemento pórtland con caliza

Cemento pórtland mixto

3)

CEM III

Cemento con escorias de horno alto

CEM IV

Cemento puzolánico

CEM V

3)

Cemento compuesto 3)

Humo de sílice D 2)

Puzolana Natural P

Cenizas volantes

Natural calcinada Q

Silíceas V

Calcáreas W

Esquistos calcinados T

Caliza4) L

Componentes. minoritarios LL

CEM I

95-100

–

–

–

–

–

–

–

–

–

CEM II/A-S

80-94

6-20

–

–

–

–

–

–

–

–

0-5 0-5

CEM II/B-S

65-79

21-35

–

–

–

–

–

–

–

–

0-5

CEM II/A-D

90-94

–

6-10

–

–

–

–

–

–

–

0-5

CEM II/A-P

80-94

–

–

6-20

–

–

–

–

–

–

0-5

CEM II/B-P

65-79

–

–

21-35

–

–

–

–

–

–

0-5

CEM II/A-Q

80-94

–

–

–

6-20

–

–

–

–

–

0-5

CEM II/B-Q

65-79

–

–

–

21-35

–

–

–

–

–

0-5

CEM II/A-V

80-94

–

–

–

–

6-20

–

–

–

–

0-5

CEM II/B-V

65-79

–

–

–

–

21-35

–

–

–

–

0-5

CEM II/A-W

80-94

–

–

–

–

–

6-20

–

–

–

0-5

CEM II/B-W

65-79

–

–

–

–

–

21-35

–

–

–

0-5

CEM II/A-T

80-94

–

–

–

–

–

–

6-20

–

–

0-5

CEM II/B-T

65-79

–

–

–

–

–

–

21-35

–

–

0-5

CEM II/A-L

80-94

–

–

–

–

–

–

–

6-20

–

0-5

CEM II/B-L

65-79

–

–

–

–

–

–

–

21-35

–

0-5

CEM II/A-LL

80-94

–

–

–

–

–

–

–

–

6-20

0-5

CEM II/B-LL

65-79

–

–

–

–

–

–

–

–

21-35

0-5

CEM II/A-M

80-94

<--------------------------- 6-20 -------------------------------->

0-5

CEM II/B-M

65-79

<--------------------------- 21-35 -------------------------------->

0-5

CEM III/A

35-64

36-65

–

–

–

–

–

–

–

–

0-5

CEM III/B

20-34

66-80

–

–

–

–

–

–

–

–

0-5

CEM III/C

5-19

81-95

–

–

–

–

–

–

–

–

0-5

CEM IV/A

65-89

–

–

–

–

0-5

<----------------- 11-35 ------------------>

CEM IV/B

45-64

–

–

–

–

0-5

CEM V/A

40-64

18-30

–

<----------------- 36-55 ------------------> <---- 18-30 ---->

–

–

–

–

0-5

CEM V/B

20-38

31-50

–

<------- 31-50 -------->

–

–

–

–

0-5

BOE núm

1) Los valores de la tabla se refieren a la suma de los componentes principales y minoritarios (núcleo de cemento).

2) El porcentaje de humo de sílice está limitado al 10%.

3) En cementos pórtland mixtos CEM II/A-M y CEM II/B-M, en cementos puzolánicos CEM IV/A y CEM IV/B y en cementos compuestos CEM V/A y CEM V/B los componentes principales diferentes del clinker deben ser declarados en la designación del cemento (véase el apartado A1.1.2).).

4) El contenido de carbono orgánico total (TOC), determinado conforme al UNE EN 13639, será inferior al 0,20% en masa para calizas LL, o inferior al 0,50% en masa para calizas L.

Jueves 19 junio 2008

CEM II

Escoria de horno alto S

c 35

■

■

sar del Certificat de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris.

Els ciments relacionats simultàniament en els Annexos 1 i 2 hauran de complir, durant el període de coexistència de les normes harmonitzades i les normes naci· onals que li siguin d’aplicació amb l’es· tablert en els anteriors apartats. Quan tots els materials ja tinguin el marcatge, només hi haurà productes de l’Annex 1.

1.3. Els ciments no inclosos en cap dels apar· tats anteriors, estaran subjectes per a la seva comercialització i ús, als procedi· ments especials establerts en l’article del Reial decret 1630/1992, del 29 de desembre.

2. Aportació d’un valor afegit als requisits generals exigibles als ciments amb els distintius de qualitat.

Aquesta instrucció preveu l’existència en el mer· cat de distintius de qualitat de caràcter volunta· ri que, com a condició bàsica, han d’aportar un valor afegit als requisits generals exigibles als ciments. Aquest ciments hauran de complir les exigències establertes en l’Annex 9.

3. Adaptació del control d’obra a l’article 7 de la part I del CTE (control de recepció, control d’execució i control d’obra acabada).

Durant la recepció dels ciments s’haurà de verificar que aquests s’adeqüin, en el moment de la seva entrega, a l’especificat en el projec· te, o en el seu cas, en la demanda; i que satis· facin les prescripcions i més condicions que

ASSESSORIA GABINET JURÍDICA TÈCNIC

L’informaTIU DEL CAATB

Assessoria LEGISLACIÓ tècnica

setembre 2008

Quadre annexos Annex 1

Ciments subjectes al marcatge CE. Composició designació, prescripcions i normes de referència

Annex 2

Ciments subjectes al Reial decret 1313/1988: composició, designació, prescripcions i normes de referència

Annex 3

Components del ciment

Annex 4

Condicions de subministrament relacionades amb la recepció

Annex 5

Recepció mitjançant la realització d’assajos

Annex 6

Assajos aplicables a la recepció dels ciments

Annex 7

Garanties associades al marcatge CE i a la certificació de conformitat amb els requisits reglamentaris

Annex 8

Recomanacions d’ús

Annex 9

Requisits pel reconeixement oficial dels distintius de qualitat

Annex 10

Aportació dels distintius de qualitat reconeguts

Taula ciments amb marcatge CE

s’exigeixen en la instrucció RC-08.

En cas que la recepció s’efectuï a obra, el Pla de control elaborat per l’autor del projecte, haurà d’establir les pautes i criteris per a la seva execució al temps que el Programa de control aprovat per la direcció facultativa pel desenvolupament d’aquest Pla, haurà de possibilitar el seu compliment i la seva adequació a les circumstàncies de l’obra.

La recepció estarà composta de: ■ a) control de qualitat de la documentació, inclo· sos els distintius de qualitat i l’etiquetatge.

Control obligatori.

■ b) Control de subministrament mitjançant ins· pecció visual. Control obligatori.

■ c) En el seu cas control mitjançant assajos.

Aquest control es realitzarà per tal de compro· var el tipus i la classe de ciment, així com les seves característiques físiques i mecàniques.

Es realitzaran lots per a tots els subminis· traments. En el cas que el subministrament de ciment sigui amb diferent designació o proce· dència, es constituiran lots independents. En cas que sigui de la mateixa procedència i designació es lotificarà com a màxim cada 200 tones i com a mínim es constituiran dos lots per més.

Són en aquests tres apartats on la nova normativa intenta fer un canvi de pensament, i es vol adaptar a les circumstàncies actuals en el marc normatiu de la l’edificació (CTE i altres normatives) i la nova Instrucció EHE 2008, aprovada el 18 de juliol de 2008.

Ens trobem en un moment en què el marcatge CE, els distintius de qualitat, els assajos i el que envolta el control de qualitat de l’obra: control de recepció, control d’execució i control d’obra aca· bada, està cada vegada més present en el marc legislatiu vigent. ■

36 c L’informaTIU DEL CAATB

GABINET ASSESSORIA JURÍDICA TÈCNIC

setembre 2008

ASSESSORIA LEGISLACIÓ TÈCNICA

Ecodisseny: el reciclatge Els productes de la construcció, com qualsevol altre tipus de pro· ducte, es caracteritzen i valoren per diversos factors com són l’estètica, la funcionalitat, la seguretat, la relació qualitat-preu, etc. Si a l’hora de disse· nyar-los també es té en compte el seu impacte ambiental estarem parlant d’ecodisseny.

A l’hora d’introduir la variable ambiental en el disseny i el desenvo· lupament de productes, es poden apli· car diferents estratègies d’ecodisseny, entre les quals hi ha el disseny per al reciclatge, que té el propòsit d’obte· nir productes reciclats i/o reciclables.

L’aplicació d’aquesta variable no afec· ta la resta de propietats del producte i es combinen preu i millora ambiental amb el propòsit de fabricar productes d’un impacte ambiental global, redu· ït associat a tot el seu cicle de vida i a preus competitius.

Els materials reciclats provenen de residus tractats i adaptats. Han de tenir unes prestacions tècniques, ■■■

una qualitat i un preu que puguin competir amb els materials verges en la fabricació de nous productes.

Els productes reciclables acostumen a tenir una entrada més fàcil al mer· cat que els productes fets de material reciclat, ja que tan sols han de com· plir el requisit d’estar compostos de

materials fàcilment reciclables i no necessàriament han de provenir de material reciclat.

L’alumini Un dels exemples més coneguts és el de l’alumini, defensat per alguns per la possibilitat de reciclar-lo indefini·

Per llegir l’article complet accediu a l’Agenda de la Construcció Sostenible www.csostenible.net

dament i feroçment criticat per d’al· tres per la gran despesa energètica que implica la seva producció. Els pro· ductes fets d’aquest material, des de fusteries fins a revestiments, no tenen cap tipus de connotació negativa per part de tècnics o usuaris pel fet de ser un producte reciclable. En canvi, afegir l’etiqueta de reciclat a aquests productes podria ocasionar un cert rebuig, que de ben segur s’intentaria justificar en la necessitat d’adquirir un producte d’alta qualitat per a uns elements tan importants com són, per exemple, les fusteries de l’edifici.

L’associació directa que es rea· litza entre producte fet de material reciclat i producte de mala qualitat dificulta l’entrada d’aquests produc· tes al mercat. Principalment s’utilit· zen per a utilitats més o menys mar· ginals, com embalatges o reblerts, però encara avui en dia resultaria complex comercialitzar un producte car i d’altes prestacions si està fabri· cat amb material reciclat. ■

productes sostenibles Àrids reciclats

Pissarra sintètica ■■■ Àrid

Germans Cañet Xirgu, S.L. Tel. 972460464 xirgu@xirgu.net ■ www.xirgu.net

reciclat sotmès a un sistema de qualitat segons marcatge CE. Es disposa d’un ampli ventall de granulometries (fins, sorres, graves, etc.) que permeten utilitzar els àrids per a diferents aplicacions com per exemple elaboració de formigons, vials, drenatges, etc. Aquests àrids són 100% reciclats, procedents de la gestió de residus d’enderrocs i construcció mitjançant operacions de reciclatge (neteja, trituració i classificació granulomètrica). ■

■■■ Llosetes sintètiques que imiten

Zicla Tel.: 93 221 86 87 info@zicla.com ■ www.zicla.com

a les pissarres tradicionals, aptes per a cobertes o revestiments de parets. Lleugeres, durables, reciclades i reciclables, combinen l’estètica amb la funcionalitat, són resistents i fàcils de netejar. El pes és de tan sols 10 kg/m2 i es poden tallar i cargolar sense risc de fractura. Estan compostes en un 60% de plàstics reciclats i en un 40% de caolín. ■

publicació recomanada Arquitectura i sostenibilitat Autor: Albert Cuchí i Burgos Editorial: Edicions UPC Any de publicació: 2005 ■■■ Aquest llibre s’emmarca dins la col·lecció

“Temes de tecnologia i sostenibilitat” promoguda per el Centre de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquesta col·lecció es compon d’una sèrie de publi-

cacions teòriques que analitzen les relacions entre àrees de coneixement tècniques i el medi ambient.

L’objectiu inicial de l’obra “Arquitectura i sostenibilitat” és generar una reflexió sobre la necessitat de promoure una reordenació dels estudis d’arquitectura per basar-los en la sostenibilitat. Per tant, està adreçat directament a professors i alumnes d’arquitectura. Tot i així,

les reflexions que ens exposa l’autor, fruit d’un extens treball de recopilació i anàlisi, són del tot encertades i permeten justificar davant qualsevol professional de la construcció la necessitat de fer arquitectura sostenible. ■

c 37

centre de documentació

A la Biblioteca hi trobareu els millors recursos i fonts d’informació relacionats amb el procés constructiu (edificació, planificació i gestió, seguretat, sostenibilitat, etc.)

Per a aquest número de L’Informatiu, el Centre de Documentació ha preparat una selecció de les darreres monografies que poden interessar el professional.

novetats

ASSESSORIA GABINET JURÍDICA TÈCNIC

L’informaTIU DEL CAATB

LEGISLACIÓ centre de documentació

setembre 2008

Podeu consultar tots els llibres i recursos disponibles al catàleg de la Biblioteca, fer-nos arribar consultes, suggeriments, dubtes, etc. al web: www.apabcn.cat dins l’apartat del Centre de Documentació, i a l’adreça electrònica: biblioteca@ apabcn.cat.

Suelos de madera AITIM

Vivienda y sostenibilidad en España Toni Solanas

Confemadera : Vivir con madera, [2008]. -- 71 p. : il. col. ; 28 cm.

Barcelona : Gustavo Gili, cop. 2008. -- 2 v. : il. col. ; 30 cm ISBN 978-84-252-2201-6

Publicació que recull i analitza les diferents tipologies de terres realitzats amb aquest material, així com els mètodes i tècniques per a la seva òptima instal·lació.

L’objectiu de la Guia és convertir-se en un manual de consulta per a tots els professionals del sector (arquitectes, decoradors, instal·ladors, etc.) i donar a conèixer les propietats, modalitats i comportament d’aquest material en la seva utilització en terres. ■

L’accés a l’habitatge és avui el principal problema dels espanyols. El model especulatiu que ha regit l’àmbit de l’edificació ha estat molt perjudicial per a àmplies capes de la població, per al territori i per al medi ambient. La constatació que el canvi climàtic s’està produint va calant en la societat. Tots aquests factors, entre d’altres, posen de manifest que necessitem un nou model productiu i cultural basat en l’equilibri entre els factors socials, ambientals i econòmics.

L’edificació, i en particular l’habitatge, és un dels sectors que més ha d’evolucionar cap a una societat més sostenible. ■

■■■

■■■

R29518 - 09.12.00 Sue

R29525 - 14.05.01 Sol

Patios Andi Clevely Fotografies de Steven Wooster

Manejo de cargas: riesgos y medidas preventivas Luis Mª Azcuénaga Linaza

La Nueva ley de contratos del sector público: guía práctica David Blanquer

Barcelona : Blume : Naturart, cop. 2008.

112 p. : il. col. ; 23 cm ISBN 978-84-8076-758-3

Madrid : Fundación Confemetal, DL 2007.

395 p. ; 23 cm ISBN 978-84-96743-20-5

Valencia : Tirant lo Blanch, 2007.

615 p. ; 22 cm ISBN 978-84-8456-773-8

L’autor, que ha considerat els estils possibles i les opcions pràctiques, ajuda a realitzar els primers plànols i a construir el pati: pavimentat amb pedra, amb fusta o adornat amb còdols.

Les idees sobre il·luminació, el mobiliari, i la calefacció ajudaran a convertir aquest espai en un acollidor saló a l’aire lliure. Es descriuen les plantes més adequades segons el lloc i les sensacions que es vulguin assolir.

Tot el que cal saber perquè el pati sigui una expressió satisfactòria dels interessos i de l’estil de vida del propietari, i una base duradora per al seu jardí. ■

Aquest Manual, que té en compte la normativa vigent, tracta de recopilar informació dispersa existent i l’experiència de l’autor sobre la manipulació manual i els diferents equips mecànics, ponts grua, grua mòbil, grua torre, carretons elevadors, plataformes elevadores, cintes transportadores i elevadors de cangilones, a més dels elements auxiliars utilitzats en gairebé tots els moviments de càrregues. Pretén ajudar tant directors de fàbrica, comandaments directes, tècnics en PRL i treballadors per mitjà d’unes orientacions pràctiques per a la seguretat personal i dels equips utilitzats. ■

No es pretén realitzar una anàlisi en profunditat de la Llei, ni aportar criteris interpretatius.

Atesa l’extensió de la Llei i la complexitat de la seva estructura interna, la simple exposició clara i ordenada del seu contingut bàsic i de les novetats més significatives, satisfà una utilitat divulgativa que no ha de ser desdenyada. Per la fórmula emprada en la Guia Pràctica per descriure el contingut de la Llei (mitjançant preguntes i respostes concises), l’obra es dirigeix no solament a professionals del Dret, sinó també a tots aquells que desenvolupen activitats administratives, empresarials o tècniques relacionades amb la contractació pública. ■

■■■

■■■

■■■

R29532 - 712.26 Cle

R29494 - 12.05.01 Azc

R29513 - 21.07.13 Bla

Diseño de áreas deportivas: recomendaciones y reglas oficiales Luis Fernández Ortega, Daniel José Fernández Madrid : A. Madrid Vicente, DL 2007.

264 p. : il. ; 24 cm.

ISBN 978-84-96709-06-5

L’obra descriu les normes oficials referides a la infraestructura de 36 esports, basades en aproximadament 144 federacions internacionals i nacionals. Utilitza per a això més de 260 gràfics i plànols. Pel seu contingut pot ser una eina eficaç tant per al projectes com per al manteniment d’àrees esportives, indispensable per a dissenyadors, arquitectes, constructores, municipis, clubs esportius, federacions i entitats afins amb la pràctica de l’esport. És un llibre únic en la seva temàtica i con■■■

tingut, ja que no existeix un llibre realitzat per arquitectes i que contingui en un mateix volum tots els continguts dels esports referits quant al disseny d’àrees esportives. ■ R29517 - 23.01.04 Fer

38 c L’informaTIU DEL CAATB

GABINET ASSESSORIA JURÍDICA TÈCNIC

setembre 2008

centre de LEGISLACIÓ documentació

articles novetats

CARRETERO AYUSO, Manuel Jesús.- “Comparativa entre el Código Técnico y la NBEQB-90 y estudio de las deficiencias de proyecto en las cubiertas planas”. Boletín inf.: Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Alicante, (Marzo-Abril 2008), núm. 66-67, p. 14-21.

CEBRIÁN PICÓ, Rafael.“Patologías: medianeras en edificaciones urbanas”. Boletín informativo : Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Alicante, (Mayo 2008), núm.

68, p. 6-9.

ANHIVEL S.L..- “Ecomortero para construcciones sostenibles”. Arte y Cemento, (15 de mayo 2008), núm. 9, p. 64-65.

Gabinete Técnico.- “Análisis de la nueva normativa aplicable a los yesos y escayolas”. Boletín Informativo : Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Madrid, (2a Quincena Mayo 2008), p. 8.

RUBIO GONZÁLEZ, Alfredo.“Novedades de la nueva Ley de Contratos del Sector Público”.

BIA, (marzo-abril 2008), núm.

254, p. 99-116.

REHABILITACIÓ I RESTAURACIÓ DE FAÇANES I REHABILITACIÓ D’ESPAIS COMUNITARIS I TRACTAMENTS DE COBERTES I

3A · DISSENY GRÀFIC

MITGERES I RESTAURACIÓ DE PATRIMONI HISTÒRIC I REHABILITACIÓ D’ESTRUCTURES I INSTAL·LACIONS COMUNITÀRIES

Tànger 26 · 08018 Barcelona · Telèfon: 934864300 · Fax: 934864301 · tanger@tracnet.com

www.tracnet.com TRAC. Col·legi Aparelladors. 215x150mm

c 39

recursos web novetats

Documentación del Control de Calidad de los materiales y de Ejecución de obra. El arxius recollits contenen la documentació i característiques exigibles als diferents materials de l’obra, d’acord amb l’aplicació de la normativa relativa al Marcatge CE, en compliment del CTE pel que fa referència al control de qualitat dels materials. En l’elaboració d’aquest document ha participat el Gabinet Tècnic del CAATB i ha estat dirigit pel Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE). El manteniment d’aquesta eina està gestionat pel Gabinet Tècnic del Col·legi d’Ap. i A.T. de Madrid (COATM). http://www.coaatm.es/detalle.

Manual de aligeramiento de estructuras: actualizado según EFHE / ANAPE (Asociación Nacional del Poliestireno Expandido). Amb aquest manual l’Asociación Nacional del Poliestireno Expandido (ANAPE), pretén aglutinar una sèrie de coneixements i experiències respecte el disseny i l’execució d’estructures alleugerides amb peces d’entrebigat de poliestirè expandit per poder. http://www.geosolmax.es/content/documentos_tecnicos_ certificaciones/mae.pdf

GABINET ASSESSORIA TÈCNIC JURÍDICA

L’informaTIU DEL CAATB

centre de LEGISLACIÓ documentació

setembre 2008

Seguro..

El perfil original Schlüter®-SCHIENE les ofrece más: Solo este perfil cuenta con un separador que garantiza una junta homogénea entre el perfil y la baldosa. Además, el cabezal reforzado, la inclinación de 87o y la escocia interior ofrecen mayor protección para cualquier tipo de recubrimiento cerámico.

normativa i legislació novetats

LLEI 9/2008, del 10 de juliol, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 Es crea la Comissió Territorial d’Ur- de juliol, reguladora dels residus. banisme de la Catalunya Central. (DOGC núm. 5175 de 17/07/2008).

Decret 139 de 8 de Juliol de 2008 ; Departament de Política Territorial i LLEI 10/2008, de 10 de juliol, del Obres Públiques (DOGC núm. 5170, llibre quart del Codi civil de Cata10/07/2008) lunya, relatiu a les successions.

(DOGC núm. 5175 de 17/07/2008).

Convocatòria d’ajuts per a actua- Conté modificacions del Llibre Cinqué cions de rehabilitació d’habitat- del Codi Civil de Catalunya. ges i ediicis d’habitatges situats en àrees de rehabilitació integral ESTATAL corresponents als Programes de 2006 i 2007, i se n’aproven les bases Se aprueba la especificación técnica reguladores.

N.º 2001-1-08 «Formación preventiva Resolució MAH 2091 de 25 de Juny para el desempeño del puesto de operade 2008 ; Departament de Medi Ambidor de maquinaria de arranque/carga/ ent i Habitatge (DOGC núm. 5166, viales, pala cargadora y excavadora 04/07/2008) hidráulica de cadenas, en actividades extractivas de exterior» de la Instrucción S’ordena la inscripció, el dipòsit i técnica complementaria 02.1.02 «Forla publicació del Conveni col·lectiu mación preventiva para el desempeño de treball del sector de la construcció i les obres públiques de la del puesto de trabajo», del Reglamento província de Girona per al període General de Normas Básicas de Seguride l’1.6.2007 al 31.5.2009 (codi de dad Minera.

Resolución de 9 de Juny de 2008; conveni núm. 1700055).

Resolució TRE 2159 de 12 de Juny de Ministerio de Industria, Turismo y Comer2008 ; Departament de Treball (DOGC cio (BOE núm. 163, 07/07/2008) CATALUNYA

núm. 5170, 10/07/2008). Entrada en Se publica la relación de hormigovigor: 01/06/2007 nes y aceros con certificación CCLLEI 8/2008, del 10 de juliol, de finan- EHE concedidas por ECA CERT, çament de les infraestructures de Certificación, S.A.U. gestió dels residus i dels cànons Resolución de 15 de Maig de 2008 ; sobre la disposició del rebuig Secretaría de Industria y Empresa del dels residus. (DOGC núm. 5175 de Departamento de Innovación, Universidades y Empresa (BOE núm. 162, 17/07/2008).

05/07/2008)

Schlüter ®- SCHIENE El original

De latón, aluminio, acero inoxidable Separador de juntas patentado Lado de remate de 87o Escocia interior Cabezal reforzado El original solo con trapecios

P E R F I L E S

C O N

I N N O V A C I O N E S

Schlüter-Systems KG · Schmölestrasse 7 · D-58640 Iserlohn · Tel. 00 49/ 2371/ 971-261 Fax 00 49/ 2371/ 971-112 · E-mail: info@schlueter.de · Internet: www.schlueter-systems.com Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oficinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda · Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es

i: Àrea d’Assessories del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

40 c L’informaTIU DEL CAATB

GABINET ASSESSORIA JURÍDICA TÈCNIC

setembre 2008

DOCUMENTS LEGISLACIÓ A L’ABAST

cursos

Telèfon: 93 240 20 60 · www.apabcn.cat formació, posada aladia Per qualsevol consulta o aclariment podeu adreçar-vos a l’Assessoria Jurídica/Assessoria Tècnica del CAATB

Dos nous Documents a l’Abast Gabinet Tècnic assessories@apabcn.cat El CAATB posa a disposició de tots els col· legiats les actualitzacions de dos números de la col·lecció Documents a l’abast que s’havien retirat per la seva actualització i millora. Es tracta dels números dedicats al Control de qualitat dels poliuretans i el de Reglamentació de seguretat i salut en la construcció. Estudi bàsic.

Les noves edicions d’aquestes monografies s’han adaptat al nou marc normatiu i s’han actualitzat amb bases de dades de fabricants i noves eines que faciliten la tasca professional de l’arquitecte tècnic.

■■■

Poliuretans En la nova edició del número dedicat al Control de qualitat dels poliuretans, s’han seguit el mateixos apartats que en l’anterior edició com per exemple la descripció dels controls que, com a conseqüència del Decret de Control de Qualitat (375/1988), cal realitzar a Catalunya, segons que el fabricant i/o l’aplicador de les escumes disposin o no de segell de qualitat.

Núm.: 8.32002 Març de

documents

a l’abast

Núm.: 19.1 Març de 2002

documents

a l’abast

Juny 2008 Núm. 30

Núm. 30 Juny 2008

Reglamentació de seguretat i

ESTAT DE CONSERVACIÓ I Control de SEGURETAT DELS qualitat de ELEMENTS EXTERIORS DELS EDIFICIS poliuretans

ESTAT DE CONSERVACIÓ I salut en la SEGURETAT DELS ELEMENTS EXTERIORS construcció.

DELS EDIFICIS

Estudi bàsic

projectats

- Reial Decret 1627/1997

Compliment de l’Ordenança delsOrdre usosde del12 paisatge en juliol deurbà 1996 la ciutat de Barcelona

Compliment de l’Ordenança - Aspectes pràctics d’aplicació Reial Decret delsdel usos del paisatge urbà en - Estudi de seguretat i la ciutat debàsic Barcelona salut

Gabinet tècnic del CAATB

Gabinet tècnic del CAATB

Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Tel. 932 402 060 Fax: 932 402 357 assessoriatecnica@apabcn.cat www.apabcn.cat

Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Tel. 932 402 060 Fax: 932 402 357 assessoriatecnica@apabcn.cat www.apabcn.cat

Tanmateix s’inclouen unes regles per a l’apli· cació del material,i una relació actualitzada dels fabricants i aplicadors de Catalunya que disposen de segell de qualitat

Seguretat i salut Pel que fa al Document a l’abast dedicat a la Reglamentació de seguretat i salut en la construcció.

Estudi bàsic, en la nova edició del document s’han revisat tots els apartat que es recollien en l’ante·

rior edició, com per exemple l’aplicació de la normativa, amb comentaris relatius a les obli· gacions de cada agent de la construcció i les res· ponsabilitats que se’n deriven. Es contemplen aspectes pràctics relatius a la tramitació de la documentació, resolució de les consultes més freqüents expressades pels tècnics i adreces d’interès. Relació exhaustiva de les disposicions legals de compliment obligat i text complet del Reial Decret 1627/1997.

També s’inclou un model tipus per a elaborar un estudi bàsic, amb informació a pàgines web de seguretat, on es fa una breu descripció dels riscos que es poden localitzar en una obra i com s’han de dur a terme les mesures preventives pertinents. Opcionalment, per facilitar la redac· ció de l’estudi bàsic en word, es poden obtenir els diferents apartats en format electrònic.

Les noves edicions dels dos Documents a l’Abast es poden descarregar gratuïtament des de l’apartat d’Assessoria Tècnica del web del CAATB. L’edició en paper dels dos números es pot adquirir al Punt d’Informació de la seu de Barcelona o bé a qualsevol de les delegacions a partir de finals de setembre. ■

suports de formigó

adaptable

fàcil col·locació

pràctic

innovador

SAS posa a la seva disposició una extensa gamma d’elements constructius - de gran resistència i fàcils de col·locar - que aporten solucions innovadores i pràctiques al món de la construcció

COMPROMÍS DE QUALITAT Si desitja rebre un catàleg gratuït enviï aquest cupó a : Nom Adreça C.P.

Població

ica08-sup

Prefabricats de Formigó, SA Pg. Torras i Bages 106 - 08030 Barcelona Telèfon: 93 345 88 50 Fax: 93 346 17 13 sas@sas-sa.com www.sas-sa.es

42 c L’informaTIU DEL CAATB

ASSESSORIA ESPAI ITEC JURÍDICA eines,

setembre 2008

LEGISLACIÓ productes i aplicacions

Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya

Façana ventilada Sistemes de tancament de façana ventilada i les exigències bàsiques del Codi tècnic de l’edificació exterior penjat són: ■ El revestiment discontinu o pell exterior (pot ser de diversos mate· rials, com ara pedra natural, cerà· mica, alumini, laminats d’alta pressió, etc.).

■ La fixació del revestiment exterior (mecànica, per adhesió o mixta).

■ La subestructura de suport del revestiment i la corresponent fixació (perfils, mènsules, cargols, etc.).

María Bento Fernández Qualitat de Productes de l’ITeC qualprod@itec.cat ■■■

Introducció

Els tancaments de façana ventilada són sistemes constructius, la utilit· zació dels quals ha experimentat un notable augment en les obres de cons· trucció dels últims anys. No obstant això, la major part de solucions de façana ventilada no han estat reco· llides pels Documents Bàsics (DB) del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), de manera que s’han de considerar com a solucions alternatives a les que es plantegen en els DB del CTE. La consideració d’un producte, equip o sistema com a solució alter· nativa a les dels DB del CTE suposa que el projectista i el director de l’obra han d’adoptar la solució sota la seva pròpia responsabilitat, justifi· cant documentalment el compliment de les exigències bàsiques del CTE en un nivell equivalent, com a mínim, al d’una solució tècnica presentada en els DB, i que el promotor, al seu torn, ha de donar el consentiment per incorporar aquesta solució a l’obra.

Tot i que el CTE no estipula en cap lloc que les entitats de control de qualitat de l’edificació s’hagin de comprometre amb relació a les solu· cions alternatives a les del DB, és pre· visible que aquests organismes plan· tegin reserves tècniques respecte de solucions constructives que no són recollides pels DB del CTE, perquè el risc que han d’assumir les asseguran· ces de danys materials i les garanties exigibles a les obres amb aquestes solucions són més alts.

Per tot això, una justificació tèc· nica i quantitativa del compliment de les exigències bàsiques resulta determinant en l’elecció d’una solu· ció tècnica que es trobi fora de l’abast dels DB del CTE. És necessària, doncs, una anàlisi en profunditat que permeti relacio· nar les diferents tipologies de façana ventilada amb les exigències bàsi· ques del CTE. L’objecte d’aquest arti· cle és indicar les pautes per establir l’esmentada relació, plantejant una anàlisi transversal del compliment

de les exigències bàsiques del CTE en els sistemes de façana ventilada.

La terminologia en els sistemes de tancament de façana ventilada En primer lloc, i a causa de la gran diversitat de tipologies constructi· ves, components i materials que es poden utilitzar en l’execució d’un tancament exterior amb façana ventilada, resulta imprescindible identificar un vocabulari que sigui el comú denominador de les distintes parts i elements que componen els tancaments i que, alhora, estigui en concordança amb la terminologia emprada en els Documents Bàsics del CTE i amb les especificacions tècni· ques europees de referència resul· tants de la Directiva de Productes de la Construcció 89/106/CEE. Igualment, en la definició d’aquest vocabulari comú també cal aprofun· dir en els conceptes bàsics del CTE que s’han de tenir en compte per establir la relació entre les exigènci·

Opcions de justificació

figura 1

es bàsiques del CTE i els sistemes de tancament de façana ventilada.

Un sistema de tancament complet de façana ventilada, és a dir, des de l’ambient interior de l’edifici fins a l’ambient exterior, o viceversa, és aquell format per un full exterior i un full interior separats per una cambra d’aire ventilada. Al seu torn, els fulls interior i exterior poden estar for· mats per un o per més d’un sistema o elements compostos per diversos materials.

Pel que fa al full exterior, cal distin· gir entre fulls exteriors que recolzen sobre el forjat (solució constructiva considerada en el DB HS1 del CTE) i fulls exteriors que passen per davant dels forjats i que, directament o indi· rectament, pengen dels successius fronts de forjat d’una façana (aquesta és la solució constructiva més habitu· al i és la que considera la futura Guia de DITE 034 - ETAG 034 Kits de revestiment exterior de façana).

Els principals elements d’un full

Quant als principals elements d’un full interior, podem destacar-ne els següents: ■ El full principal (constituït per murs d’obra de fàbrica, d’entra· mat autoportant o altres composi· cions de murs d’una o unes quan· tes capes separades per cambres d’aire no ventilades).

■ La capa d’aïllament (que es pot situar en contacte amb la cambra d’aire ventilada o com una capa intersticial del full interior).

■ La capa de revestiment interior.

Aspectes bàsics sobre el CTE que han de ser tinguts en compte Tal com estableix l’article 5 del CTE, per a la justificació de les exigències bàsiques hi ha dues opcions (vegeu la figura 1): adoptar solucions tècniques basades en els DB (la seva aplicació acredita directament el compliment de l’exigència), o bé adoptar soluci· ons tècniques alternatives (cosa que requereix la justificació específica del compliment de l’exigència bàsi· ca). (Vegeu figura 1).

La base de la justificació en soluci· ons tècniques alternatives és establir l’equivalència de les prestacions res· pecte de les que s’obtindrien en apli· car els DB. Per tant, per tal d’establir

Solucions tècniques basades en els DB

L’aplicació n’acredita el compliment

Solucions tècniques alternatives

Cal justificar-ne el compliment

c 43 ASSESSORIA ESPAI ITEC JURÍDICA eines,

L’informaTIU DEL CAATB

LEGISLACIÓ productes i aplicacions

setembre 2008

Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya aquesta equivalència, cal conèixer quin tipus d’informació contenen els Documents Bàsics del CTE. A l’ar· ticle 3 del CTE es descriu el contingut dels DB. A tall de resum, es pot considerar que en els DB les exigències bàsi· ques es converteixen en una sèrie de característiques prestacionals quan· tificables, uns valors límit o criteris d’avaluació, i uns mètodes de verifi· cació o procediments per avaluar els valors límit.

Per tant, per tal de poder ser justi· ficada, una exigència bàsica s’ha de “traduir” en una o diverses caracte· rístiques prestacionals quantifica· bles, que disposen d’uns valors límit o criteris d’avaluació que han de com· plir-se aplicant el mètode de verifica· ció establert (vegeu figura 2).

Requisits bàsics, exigències i característiques prestacionals dels sistemes de tancament de façana ventilada A la taula següent es relacionen els requisits, les exigències i les carac· terístiques prestacionals aplicables als sistemes de tancament de façana ventilada, indicant a quina part del sistema de tancament correspon la característica considerada (vegeu taula 1).

D’altra banda, cal tenir en comp· te que no totes les característiques són aplicables a totes les tipologies de sistemes de tancament de façana ventilada; per tant, és fonamental realitzar una anàlisi particularitza· da de cada sistema constructiu.

Valors límit i mètodes de verificació aplicables als sistemes de tancament de façana ventilada Una vegada establertes les caracte· rístiques prestacionals, cal identifi· car els valors límit o criteris d’avalu· ació, així com els mètodes de verifica· ció per satisfer-ne el compliment.

En aquest sentit, considerant el nivell en què es defineixen aquests tres conceptes (característica, valor i mètode) en els DB, les característi· ques prestacionals es poden agrupar en tres grups clarament diferenci· ats: ■ En un primer grup (grup 1) s’in· clouen les característiques presta· cionals (característiques de color verd a la taula 1) que es troben definides en els DB, incloent-hi el valor límit o criteri d’avaluació i el mètode de verificació. És a dir, són les característiques que es poden justificar per aplicació directa del DB; per exemple, la reacció al foc.

■ En un segon grup (grup 2) s’inclo·

Exigències bàsiques

Valors límits o criteris d’avaluació

Caracterísitiques prestacionals

Mètodes de verificació

figura 2 Requisit

Exigència

Característica

SE1: Resistència i estabilitat

1. Resistència mecànica i estabilitat

SE2: Aptitud de servei

2. Deformació (fletxes i desploms)

SI1: Propagació interior

3. Reacció al foc 4. Resistència al foc 5. Reacció al foc

Seguretat estructural (SE)

Seguretat en cas d’incendi (SI)

SI2: Propagació exterior

6. Grau d’impermeabilitat a l’aigua de pluja HS1: Protecció davant la humitat Higiene salut i medi ambient (HS)

7. Capacitat de drenatge de la cambra d’aire 8. Limitació de condensacions

HS: Salubritat

9. Contingut o emissió de substàncies perilloses

SU2: Risc d’impacte

10. Resistència a càrregues d’impacte

Risc de descàrrega elèctrica

11. Equipotencialitat

HR: Protecció contra el soroll

12. Aïllament al soroll aeri procedent de l’exterior 13. Aïllament tèrmic 14. Estanquitat a l’aire 15. Inèrcia tèrmica

Seguretat d’utilització (SU) Protecció contra el soroll (HR)

Estalvi d’energia i aïllament tèrmic HE1: Limitació de la demanda (HE) energètica TAULA 1

uen les característiques prestaci· onals (característiques de color groc a la taula 1) que, malgrat que estan citades en els DB correspo· nents, no hi tenen definit el valor límit, o el mètode de verificació, o cap dels dos; per exemple, la resis· tència a càrregues d’impacte.

■ En el tercer grup (grup 3) s’inclo· uen la resta de característiques prestacionals (característiques de color vermell a la taula 1) que, encara que estan relacionades amb l’exigència bàsica, no es men· cionen explícitament en els DB i, en conseqüència, tampoc no hi consten el valor límit ni el mèto· de de verificació; per exemple, la inèrcia tèrmica (vegeu taula 2).

Les característiques prestacio· nals pertanyents als grups 2 i 3 són les més difícils d’abordar pels tècnics responsables d’un projecte construc· tiu, perquè es veuen obligats a adop· tar o bé un valor límit o criteri d’ava· luació, o bé mètodes de verificació de coneixement molt especialitzat.

Per completar aquests buits, en principi el més adequat és comptar amb altres documents de referència que presentin dades objectives sobre el sistema que s’està analitzant; però en la major part dels casos els tècnics no disposen d’informació que els per· meti realitzar aquesta anàlisi i, per tant, traslladen aquestes qüestions a les empreses fabricants o distribuïdo· res del producte o sistema avaluat.

Aplicable a…

Full interior Full exterior Full interior Full exterior Full interior Full interior Full exterior Full interior Full exterior Full exterior Full interior Materials dels components Full interior Full exterior Full interior Full exterior Full interior Full interior Full interior Full interior

44 c L’informaTIU DEL CAATB

ASSESSORIA ESPAI ITEC JURÍDICA eines,

setembre 2008

LEGISLACIÓ productes i aplicacions

Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya Una de les opcions que tenen les empreses per resoldre aquest tipus de qüestions és disposar d’un Document d’Adequació a l’Ús (DAU).

En el DAU s’analitzen solucions constructives en funció dels materi· als i usos del sistema d’una manera transversal en relació amb les exi· gències bàsiques del CTE. També es dóna resposta als diversos buits normatius que puguin existir per al sistema en particular (de caracterís· tiques, valors o mètodes d’avaluació) i es prenen com a referència docu· ments estatals, europeus o interna· cionals que estiguin relacionats amb el sistema objecte de DAU. A més, en el DAU es consideren altres aspec· tes del sistema que són útils per al projectista, director d’obra i la resta d’agents que intervenen en el procés constructiu (posada a l’obra, durabi· litat, manteniment o sostenibilitat de la solució).

En conclusió, la justificació tèc· nica i quantitativa del compliment de les exigències bàsiques del CTE passa per establir les característi· ques prestacionals aplicables a cada

Nivell de definició de les exigències bàsiques aplicables als sistemes de tancament de façana ventilada en els Documents Bàsics del CTE Grup de característiques

Grup 1

Grup 2

Exigència bàsica

4

4

Grup 3 4

Característica prestacional

4

4

---

Valor límit o criteri d’avaluació

4

4

---

---

---

Mètode de verificació

4

---

4

---

---

TAULA 2

exigència, verificant amb mètodes adequats al sistema, que es compleix un valor límit o criteri determinat per a la característica en qüestió.

Aquesta anàlisi és complexa i no hauria de ser necessari que els tècnics responsables de les obres l’haguessin de desenvolupar indivi· dualment per avaluar unes soluci· ons genèriques de façanes que són comunes a moltes obres. En aquest sentit, fóra preferible que els tècnics concentressin l’atenció en la parti· cularització de la solució genèrica d’una tipologia de façana respecte al context de cada obra, resolent, per exemple, el compliment de requisits en els punts singulars de la façana, o analitzant la suficiència dels valors

quantificats per a la solució genè· rica en relació amb les exigències bàsiques del CTE (aïllament tèrmic i acústic, seguretat d’ús, permeabili· tat a l’aire, etc.).

La redacció i execució d’obres de construcció amb solucions alter· natives podria resultar més òptima si es pren com a punt de partida un Document d’Adequació a l’Ús, perquè permet disposar a priori de la quanti· ficació en valors de les seves caracte· rístiques prestacionals i realitza una anàlisi transversal de les exigències bàsiques del CTE que s’apliquen al sistema.

En resum, els DB del CTE no sempre cobreixen totes les caracte· rístiques aplicables als sistemes de

tancament de façana ventilada, ni tampoc estableixen en molts casos tots els valors límit, mètodes d’ava· luació i justificacions tècniques que s’hi haurien d’aplicar. No obstant això, aquests buits queden coberts en els sistemes que disposen d’un Document d’Adequació a l’Ús. ■

www.apabcn.es

Mútues:

M

46 c L’informaTIU DEL CAATB

ASSESSORIA JURÍDICA SOCIETATS

setembre 2008

LEGISLACIÓ PROFESSIONALS

MUSAAT

Nou sistema de càlcul de malus Musaat introdueix novetats en el càlcul de malus a partir de la renovació del 2009 Mútues mutues@apabcn.cat

■

Musaat ha introduït una sèrie de canvis importants en el càlcul del coeficient de malus per tal que el sistema sigui més just i transparent.

Amb la introducció d’aquestes nove· tats, Musaat vol impulsar un mètode més apropiat per a la majoria de pro· fessionals, ja que es reduirà conside· rablement el nombre de mutualistes que paguen sobreprima per malus.

Cal recordar que el malus és una penalització que s’aplica als assegu· rats que acumulen dos o més recla· macions fefaents (per escrit) en el període de tres anys anteriors a cada renovació de la pòlissa.

En línies generals, les variables que es modifiquen per al càlcul del coeficient de malus són les següents: ■■■

Proyecto2

16/12/07

20:54

■

1. Desaparició de l’ històric de sinistralitat. Excepcionalment, desapareix tot l’històric de sinis· tres de cada mutualista, de mane· ra que a partir d’ara, només es tindran en compte els sinistres oberts a partir de l’1 de gener del 2008. Per tant, a la renovació del 2009 es computaran els sinistres existents des de l’1 de gener fins al 31 de juliol de 2008.

2. Només computaran els sinistres pagats. Aquesta modificació permetrà que només es tingui en compte els sinistres dels quals s’ha pagat algun import en con· cepte d’indemnització, i no tots els sinistres com fins ara pas· sava. Això farà que es redueixi considerablement el nombre de col·legiats que tenen malus i que realment només paguin el recàr·

Página 1

■

rec aquells professionals que han abonat algun tipus d’indemnitza· ció per la seva activitat.

3. Sistema més proporcional. Si es compleixen els requisits ante· riors, per calcular el recàrrec per· sonal per sinistralitat es tindrà en compte que les indemnitzacions pagades siguin superiors a les primes pagades, netes d’impostos i taxes. En aquest cas, es calcularà el següent coeficient personal de sinistralitat (R), on I= indemnit· zacions pagades per Musaat i P= primes totals pagades per l’asse· gurat.

cas que sigui igual o major de 2, la prima fixa i la prima complementària tindran un recàrrec d’entre el 25 i el 100%, d’acord amb la taula següent: R= I/P De 2 a 2,99 De 3 a 3,99 De 4 a 4,99 De 5 a 9,99 Més de 10 ■

% de recàrrec de primes 25% 35% 50% 75% 100%

4. Pèrdua de bonificació per zona.

Quan un mutualista es trobi en situació de malus, perdrà els des· compte de zona que li pogués cor· respondre en funció del territori on desenvolupi la seva activitat professional.

R = I/P Si el coeficient personal de sinis· tralitat (R) és menor de 2, no es paga· rà sobreprima per sinistralitat. En

El nou sistema de càlcul de bonus/ malus va entrar en vigor l’1 de gener de 2008 i serà d’aplicació a partir de la renovació del 2009. ■

C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

Haz tu proyecto “on-line” en www.texsa.com Memoria descriptiva del sistema

Sin necesidad de registrarte Acceso instantáneo a la solución

Precios descompuestos de la solución

Toda la documentación abierta y en formato editable En concordancia con el nuevo Código Técnico de la Edificación (CTE) y el marcado CE

Detalles (archivos Autocad)

Precios descompuestos de la solución en formato Excel

Fichas de los productos

Planos de CAD, compatibles con AutoCad y Catia Fichas técnicas de los productos en formato Word.

Plan Mantenimiento

ASENSIO COMUNICACIÓ VISUAL

Integra sistemas de impermeabilización, aislamiento térmico y acústico

Pliego de condiciones técnicas

La forma más rápida y sencilla de realizar la memoria constructiva de la cubierta * Para más información, soluciones especiales o solicitud de muestras contacte con el Departamento Técnico: Tel. 901 11 66 12

TEXSA, S.A. BARCELONA C/ Ferro,7- Polígono Can Pelegrí - 08755 Castellbisbal Tel. (+34) 93 635 14 00 - Fax (+34) 93 635 14 80

www.texsa.com MADRID Polígono Llanos de Jerez, 1 - 28820 Coslada Tel. (+34) 91 669 38 70 - Fax (+34) 91 669 52 13

Reportatge:

LLAR D’INFANTS A LES BORGES BLANQUES A fons Construcció modular

Projecte Un procés sense improvisacions

Estudi econòmic Construcció industrialitzada

r

reportatge LLAR D’INFANTS A LES BORGES BLANQUES

c 49 L’informaTIU DEL CAATB juliol 2008

50 c L’informaTIU DEL CAATB juliol 2008

reportatge LLAR D’INFANTS A LES BORGES BLANQUES

Construcció modular Centre d’educació preescolar Les Borges Blanques construït amb un sistema industrialitzat de producció Josep Olivé informatiu@apabcn.cat ■■■ L’escola municipal Joan XXIII de

les Borges Blanques va decidir oferir el servei de guarderia, per a la qual cosa necessitava construir el nou edifici i fer-ho durant l’època no lectiva, per temes d’organització i seguretat. Els arquitectes que van rebre l’encàrrec van pensar que la millor forma d’ajustar els terminis seria la prefabricació; però no la prefabricació pesada de plafons de formigó que tots coneixem, sinó el que s’anomena construcció modular a taller, és a dir, l’edifici es construeix per trossos (tan grossos com es puguin transportar per carretera) en una fàbrica i aquests trossos ja pràcticament acabats s’acoblen a l’obra, amb la prèvia construcció dels fonaments.

angular l’estructura i es van treure un cop el mòdul va estar assentat al seu lloc. Els altres materials no estaven condicionats, si bé era millor que siguin flexibles i lleugers per facilitar el transport. Així mateix, s’havia de pensar en uns acabats que permetessin “cosir” els junts entre mòduls de forma fàcil i dissimulada. Quant a la informació, calia donar els plànols al màxim de definits possible per tal que la fabricació fos correcta i no hi hagués aturades en la producció per indecisions.

Treballar a taller millora les condicions de treball i repercuteix en una millora de la qualitat dels acabats.

Procés de fabricació

Control i seguiment

El procés comença a la taula de dibuix, on s’ha de dissenyar una distribució modular que càpiga dins les dimensions d’un camió. En aquest cas, 3 x 3 x 18 m, que corresponia a mitja aula de cadascuna de les quatre de la planta baixa; per a la planta del pis, es va utilitzar aquesta mateixa modulació per al menjador, la cuina i el pati d’hivern.

Aleshores es va iniciar un procés d’intercanvi d’informació entre els arquitectes i el fabricant, on es van poder introduir canvis per millorarne la producció i, d’altra banda, es van establir els sistemes d’assemblatge, els requeriments dels materials i la informació que s’havia de facilitar a producció. El sistema de beina per acoblar les peces verticals el va donar Modultec. També calia que l’estructura principal fos metàl· lica, per motius de transport i lleugeresa. Quant a la necessitat de donar rigidesa als mòduls durant el transport, es va solucionar col·locant uns tensors provisionals que van fer tri-

Durant la fabricació dels mòduls es va fer un seguiment de la producció -en podríem dir “visites d’obra”- a la fàbrica, en què es van resoldre els dubtes i els petits problemes sorgits.

Aquest seguiment es va complemen-

tar amb un control de producció i de qualitat propi de la fàbrica, a més del pla de seguretat intern.

La part construïda a fàbrica representa el 85% de la superfície de l’edifici.

Els mòduls van sortir de fàbrica totalment acabats. Això vol dir que portaven incorporats els enrajolats, terres, endolls, llums (subministren fins i tot les làmpades, en una capsa a part) i tot allò que s’hagués especificat als plànols, ja que a la fàbrica disposen de tot un equip complet d’oficis.

El fet de treballar a taller millora les condicions de treball que, al seu torn, repercuteix en una millora de la qualitat dels acabats, cosa que es pot apreciar a l’edifici. Només als junts entre mòduls es va deixar de posar l’acabat per poder segellar-los a l’obra. Les altres operacions a fer in situ van ser la col·locació dels mòduls, evidentment, la connexió de les instal·lacions, i el tractament de l’exterior. Res més.

En tenir l’edifici dues plantes, hi

Fitxa tècnica dades de l’obra

Nom de l’obra: Centre d’Educació Preescolar Les Borges Blanques ■■ Emplaçament: Les Borges Blanques ■■ Propietari/promotor: Ajuntament de Les Borges Blanques ■■ Projecte: Arquitectes: Alfred Fernández i Morales Daniel García Vogedes Arquitecte tècnic: Alfredo Martínez Álvarez ■■ Direcció de l’obra: Arquitectes directors: Alfred Fernández i Morales Daniel García Vogedes Arquitecte tècnic: Alfredo Martínez Álvarez Estudi de seguretat i control de qualitat: Alfredo Martínez Álvarez ■■ Empresa constructora: Proiosa / Modultec Cap d’obra: Ramon Prat (Proiosa) Julio Vázquez (Modultec) ■■

DADES D’OBRA

Superfície construïda: 679,49 m2 ■■ Data d’inici de l’obra: 27.07.2005 ■■ Data d’acabament: 25.04.2006 ■■

LLISTA D’INDUSTRIALS

Construccions Garrofé – Roca (fonamentació i obra civil) Modultec (obra modular)

ha un espai d’intercomunicació, amb una rampa que fa molt més còmode el moviment de nens, amb cotxet o sense, i d’estris d’una planta a l’altra.

Atès el desenvolupament en planta de la rampa, aquest espai no es va poder fabricar a taller, sinó que es va haver de fer a l’obra amb els mateixos materials, criteris i constructora.

Mentre que tota la part construïda a fàbrica, que representa el 85% de la superfície de l’edifici, es va acabar en dos mesos i es va muntar al solar en dos dies, per construir a l’obra aquesta part de la rampa es va trigar quatre de mesos, és dir, el doble. Això pot donar una idea de la diferència de condicions de treball en un lloc i en l’altre, si bé s’ha de dir que la complexitat espacial de la part de les comunicacions era una mica major que la dels mòduls. Tot i així la diferència de terminis és abismal.

Continúa a la pàgina 52

c 51 reportatge

L’informaTIU DEL CAATB juliol 2008

© Foto: Lourdes Jansana

LLAR D’INFANTS A LES BORGES BLANQUES

Vista de la relació amb l’edifici existent de les escoles

Espai entre els dos edificis

Detall d’un dels patis de jocs, en el que manca acabar de posar l’ampit d’alumini

Sala de jocs de la planta superior

L’espai de comunicació

52 c L’informaTIU DEL CAATB juliol 2008

reportatge LLAR D’INFANTS A LES BORGES BLANQUES

Ve de la pàgina 50

Materials lleugers L’elecció dels arquitectes va ser de lleugeresa en tots els materials: el forjat és una llosa col·laborant -que es formigona en fàbrica!. La coberta és un sandvitx, més cara que altres solucions quant a material però més econòmica pel que fa a col·locació.

La façana està composta també d’un plafó sandvitx, que n’és la base (podríem dir l’envoltant de suport); una capa d’aïllament tèrmic exterior, que evita els ponts tèrmics de l’estructura, i un acabat exterior ventilat sobre rastrells collats al sandvitx, de plafó d’alta pressió Parclex de la marca Guria combinat amb xapa ondulada d’acer lacat. A l’interior s’acaba amb un altre plafó de guix laminat (cartó guix), plafons de fusta laminada o bé OSB, segons la zona. Les zones de “sutura” entre mòduls no s’aprecien gens, ja que el modelatge s’ha estudiat perquè passin desapercebudes. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que les zones humides estan enrajolades i que hi ha fals sostre de plaques de fibres vegetals i tant un acabat com l’altre van venir instal·lats de fàbrica, sense cap problema en el transport.

La façana ventilada ofereix molt bona protecció climàtica, segurament millor que la de coberta, que és un plafó sandvitx amb els junts alçats, on trobem a faltar que sigui ventilada, encara que els pins del pati protegeixen força de la insolació. La inèrcia tèrmica per emmagatzemar calor o frescor d’un dia per a l’altre la proporciona la solera de la planta baixa i el mur de contenció de la banda nord. La climatització es fa per caldera i terra radiant a les aules i zones comunes de la planta baixa, amb circuits independents per a cada mòdul, de forma que es va instal·lar a la fàbrica i es va connectar a l’obra mitjançant uns col·lectors que, a més, en permeten la regulació. Només dóna calefacció a l’hivern. A la planta de pis (menjador i sala de jocs), on les estades dels nens són més puntuals, la climatització s’aconsegueix amb aire condicionat amb bomba de calor per donar refrigeració a l’estiu a més de calefacció a l’hivern.

Detalls als patis A banda del tema de la prefabricació, la finesa constructiva dels tècnics que van projectar l’edifici es posa de manifest en un detall dels patis exteriors: en l’encontre entre l’edifici i el terra del pati exterior de jocs s’ha escollit un paviment de goma reciclada i drenant, d’un de color diferent per a cada pati. La característica que sigui drenant possibilita tapar la

Fàbrica de MODULTEC a Astúries. En primer terme els basti-

Arribada d’un mòdul complet a l’obra

dors dels mòduls de la llar d’infants

Col·locació del mòdul al seu lloc. Es pot apreciar el nivell d’acabats que duu de taller i, en primer terme les baines on Col·locació d’un mòdul de planta baixa

s’encaixarà l’estructura del mòdul superior

Operació d’encaixat de l’estructura dels mòduls

Dos mòduls ja situats abans de les operacions de “sutura”

L’edifici tres dies després de la primera imatge

Construcció del mòdul in situ de la rampa

canal de recollida d’aigua perimetral, de forma que els nens no poden ferse mal ni embrutar-se ficant els dits entre les obertures de les reixes del desguàs. En la secció constructiva es veu la canal de recollida d’aigua a la banda exterior del pati i una segona canal més petita a la banda de l’edifici, que és per protegir les portes d’entrada, perquè no s’inundin. També es

veu una capa intermèdia, que és una làmina geotèxtil que impedeix que durant la col·locació del paviment (arriba en gra a l’obra) s’omplin les canals i després fa de filtre per mantenir-les netes de brossa. Un detall petit però important.

Finalment, un cop vist el bon resultat de l’exemple, i altres experiències fetes amb la mateixa tèc-

nica o d’altres de similars, queda la pregunta de si d’aquí a pocs anys la construcció d’obra nova es farà tota així (potser optimitzant el transport, fent-lo intermodal camió - ferrocarril) o bé seguiran convivint tota una gamma de sistemes constructius des del més tradicional al més industrialitzat. ■

c 53 reportatge

Vista general des de la part de dalt del solar

L’informaTIU DEL CAATB

La façana de l’entrada

© Foto: Lourdes Jansana

juliol 2008

© Foto: Lourdes Jansana

© Foto: Lourdes Jansana

LLAR D’INFANTS A LES BORGES BLANQUES

La rampa des de la primera planta

Un procés sense improvisacions El Centre de preescolar a les Borges Blanques s’ha construït partint d’un projecte amb un altíssim nivell de detall, amb el minim temps d’execució Alfred Fernández i Morales Daniel Garcia Vogedes Arq. Alfa SL ■■■ Inicialment l’encàrrec de l’Ajun-

tament de les Borges Blanques consistia a realitzar el projecte d’execució sobre la base d’un projecte bàsic existent, redactat per un altre equip.

Un cop analitzada la proposta, es va constatar que no era possible adequar-la a l’emplaçament sense uns costos econòmics elevats i que la seva construcció requeriria un termini d’execució extens i complex tècnicament. Per a la construcció del centre preescolar, l’Ajuntament de les Borges Blanques va destinar una àrea dins del recinte del centre escolar Joan XXIII, amb un fort pendent, que impossibilitava la seva utilització com a pati de jocs i que havia quedat com una àrea marginal. Aquesta zona queda delimitada per un carrer al nivell superior i per les mitgeres d’uns habitatges en un deficitari estat de conservació, per l’altre. El nou centre havia de compatibilitzar, per tant, un ampli programa, una ubicació complexa, les necessitats d’uns usuaris peculiars i, per diversos motius, uns terminis per a la redacció del projecte i la construcció extremadament ajustats.

Aleshores es va aconsellar a l’Ajuntament realitzar una nova proposta, que s’adaptés en les millors condicions al pendent del solar i executar-la amb un sistema constructiu industrialitzat i modular, que permetés reduir-ne el temps d’execució.

La nova proposta va considerar el desnivell existent i es va adaptar a la topografia tant com va ser possible, tenint en compte que els usuaris requeririen còmodes recorreguts interiors. El volum de l’edifici està compost de mòduls autoportants, realitzats mitjançant un procés industrial, de mides adequades per al seu transport.

sions suposaven interrupcions del procés constructiu. Tots els detalls havien de ser prèviament definits, a l’igual que no s’improvisa la posició d’un intermitent o el color d’una tapisseria en la fabricació d’un vehicle. El procés de construcció de l’edificació industrialitzada és, en aquest sentit, anàleg a la fabricació de qualsevol producte industrial.

Projecte

El procés de construcció de l’edificació industrialitzada és anàleg a la fabricació de qualsevol producte industrial.

Tot i que aquest sistema constructiu pot aplicar-se sobre un projecte convencional aplicant petites variacions, en aquest cas va estar considerat des de la redacció del projecte executiu tenint en compte, en primer lloc, el gàlib transportable per carretera.

Aquestes dimensions (3 x 3 x 18 m aproximadament) van condicionar en certa mesura la posició dels elements estructurals i les dimensions màximes de cada mòdul; en qualsevol cas, però, no van determinar les dimensions finals de l’edifici ni el nombre de plantes. L’alçada, considerant que els mòduls havien de ser transportats i hissats per dipositar-los a la seva posició definitiva, es va construir mitjançant forjats col·laborants i perfils metàl·lics, que defineixen les arestes del volum, fentlos autònoms i autotransportants.

En segon lloc, el projecte executiu es va haver de redactar amb un altíssim nivell de detall per optimitzar el ritme de construcció industrialitzada. No havia de quedar res pendent de definició, ja que un cop començat el procés de construcció les indeci-

En tercer lloc, la gamma de materials utilitzats havia de trobar-se dins de l’ampli ventall d’elements de construcció en sec. De nou, es tractava de minimitzar el temps d’execució (eliminar l’espera de l’adormiment dels materials humits) i d’evitar materials que poguessin deteriorar-se en el trasllat, utilitzant-ne d’altres que poguessin absorbir les tensions a què serien sotmesos durant el viatge.

Procés constructiu Un dels avantatges d’aquest sistema és que permet encavalcar l’execució del moviment de terres, fonaments i murs de contenció amb la fabricació a la indústria de l’estructura i altres fases.

In situ es van preparar les plataformes sobre les quals descansarien

els diferents nivells de l’edifici, els fonaments, els murs de contenció, la xarxa de sanejament i les connexions de servei d’instal·lacions, com també unes fosses accessibles que van permetre connectar els conductes d’instal·lacions realitzats a l’obra amb els dels mòduls.

Simultàniament, mitjançant un procés industrial, es va iniciar la construcció de la resta de l’edifici.

Aquesta es va dur a terme en una nau industrial de grans dimensions, amb els mitjans auxiliars adequats (ponts grua, tallers de gran precisió i capacitat, adequats mitjans de seguretat i higiene) i sota una planificació i control de qualitat molt rigorosos.

Un extraordinari avantatge del sistema va ser la possibilitat de muntar l’edifici complet a la nau on es va construir i comprovar el perfecte ajustament entre els mòduls abans d’embalar-lo i transportar-lo, amb la qual cosa es van minimitzar les tasques d’acoblament que s’havien de realitzar posteriorment. Al taller es va arribar al màxim nivell d’acabament dels treballs dels mòduls, que van incloure el traçat de les instal·lacions, l’equipament, els revestiments, el mobiliari fix i, fins i tot, les primeres capes de pintura.

L’objectiu era deixar per a l’obra els treballs indispensables de col·locació de revestiments en la sutura entre els mòduls i la connexió d’instal·lacions.

Un cop transportats, una grua de gran tonatge va hissar i dipositar els mòduls a la seva ubicació definiti-

54 c L’informaTIU DEL CAATB juliol 2008

reportatge LLAR D’INFANTS A LES BORGES BLANQUES

primera planta

planta baixa

ALçat

va. La col·locació de vuit mòduls va requerir només un dia i mig de treball. En aquest cas, va ser necessària una última fase, la realització in situ del doble espai que conté la rampa, ja que no és possible transportarlo, com la resta de l’edifici. Sota la rampa es va ubicar la sala d’instal·lacions realitzada amb divisòries d’obra ceràmica per conformar la sectorització d’incendis.

Al mateix taller es va arribar al màxim nivell d’acabament dels treballs dels mòduls.

Aquest procés el va realitzar l’empresa constructora principal (Phro SA), una empresa local encarregada del moviment de terres, fonaments i murs (Garrofé - Roca) i un industrial principal encarregat de la fabricació dels mòduls amb seu a Astúries (Modultec). El cost del transport dels mòduls es va compensar amb l’estalvi de temps d’execució, l’elevat nivell de qualitat de l’execució i un procés industrialitzat de construcció que va suposar una planificació molt ajustada de recursos, el màxim aprofitament dels materials, condicions favorables de treball, etc.

Un procés industrialitzat de construcció ofereix certs avantatges: ■ Està sotmès a una planificació rigorosa, que permet ajustar terminis d’execució.

■ La major part dels treballs es realitzen a taller, el que permet tenir eines, entorn de treball independentment de la climatologia, i mitjans auxiliars i de seguretat òptims.

■ Es facilita el control de qualitat d’execució.

■ Hi ha el màxim control sobre el cost dels treballs.

■ El sistema constructiu industrialitzat no condiciona les dimensions finals de l’edificació ni els acabats.

■

L’edifici es munta a la fàbrica i permet realitzar ajustaments i corregir errors, de forma que a l’acoblament final s’ajustin perfectament tots els mòduls.

Programa El programa previst dóna suport a quatre aules per a preescolars d’edats compreses entre un any i tres, a més d’un àmbit per a lactants. Totes les aules incorporen un bany i un canviador, així com una sortida directa als patis de joc exteriors. L’aula de lactants es complementa amb un dormitori. Les aules s’agrupen de dues en dues en nivells que s’acomoden al pendent i que estan connectats entre si mitjançant una rampa que va superant els nivells d’un metre. El programa de la planta baixa es completa amb un despatx de direcció, un bany i una sala d’instal·lacions.

La limitació de la superfície disponible per ubicar el centre ha condicionat la construcció d’una planta de pis, on es disposen el menjador, la cuina, un bany vestuari i una àmplia sala que permetrà l’esbarjo dels nens en èpoques en què les condicions climàtiques siguin extremes i impedeixin l’ús dels patis exteriors.

Els diferents nivells es relacionen mitjançant una rampa de tres trams que es despleguen en paral·lel en un espai de doble alçada, al voltant del qual pivoten la resta d’estances del centre. És una àrea en què s’ha tingut cura especialment de la il·luminació natural, ja que s’ha convertit en l’espai vertebrador del centre.

Materials Es va realitzar un tractament singular de la superfície dels murs de formigó. L’experiència prèvia amb el formigó vist i el reiterat fracàs per controlar l’aspecte visual de l’acabat, produint-se barraques, destonificacions i irregularitats tot i disposar a l’obra dels mitjans adequats (encofrats fenòlics, etc.), va conduir a explorar maneres d’assegurar un

resultat previsible.

Es va decidir imprimir al formigó una textura definida des del projecte, que tingués més força que les involuntàries que resulten del procés d’execució habitual. D’una forma molt econòmica es va intercalar entre el formigó i l’encofrat uns taulers de fibres orientades (OSB), de forma que es va transferir la seva textura i relleu en un especejament escacat amb parts de formigó més enfonsades. Per finalitzar, els trams llisos es van pintar amb un color gris clar amb una pintura cimentada de protecció i els texturats amb un tractament antigrafit, que ha ressaltat encara més el relleu.

L’element amb què els usuaris tindran un contacte més directe és el terra.

Es van utilitzar com a base per als tancaments plafons sandvitx d’acer, que aporten, per una banda, un aïllament continu, evitant els ponts tèrmics a l’estructura i, per una altra, garanteixen un suport suficientment resistent per fixar els revestiments exteriors (xapa perfilada miniona d’acer prelacat o plafons compactes de resines fenòliques amb acabats de fusta, segons els casos). Un únic sistema constructiu resol els requeriments de tancament resistent, estanquitat i aïllament.

A la façana es van col·locar taulers de resines fenòliques compactes i acabats de fusta. El seu especejament prové de buscar el màxim aprofitament del material, dividint un tauler en dos i, a la vegada, una de les seves meitats en una proporció de dos terços i un terç. La col·locació dels retalls procedents de taulers de dos colors diferents va donar com a resultat una façana amb un component lúdic però de gran economia material. Es van col·locar seguint un escacat de proporcions similars a l’utilitzat en els

murs de formigó. A les façanes menys representatives es va optar per col· locar una xapa miniona d’acer galvanitzat prelacat sobre perfils omega.

Mitjançant els dos acabats s’aconsegueix una façana ventilada.

La cara interior dels tancaments es va extradossar amb plaques de cartró guix i plafons de fusta en taulers (OSB o laminats d’alta pressió en color). Són materials adequats per a una execució industrialitzada i que requereixen un manteniment mínim. Es van aprofitar al màxim les dimensions dels taulers seguint la mateixa filosofia present als revestiments exteriors.

L’element amb què els usuaris tindran un contacte més directe és el terra. Per aquesta raó es va utilitzar un material càlid, de tacte agradable, amb cert grau de flexibilitat i baix manteniment, el linòleum. A les aules es van diferenciar unes àrees amb diferents colors, que serveixen com a referència per desenvolupar diferents activitats. Als patis exteriors es va actuar amb el mateix criteri, utilitzant un paviment continu de cautxú reciclat. Sota aquest paviment, que és porós i filtrant, es van col·locar unes àmplies canals per a la recollida d’aigües pluvials.

El fet que a l’interior s’haguessin revestit certs paraments amb el mateix tauler OSB utilitzat als murs exteriors i l’especejament escacat que comparteix amb l’acabat de la façana fa que es produeixi una reverberació entre materials i formats, que contribueixen a donar coherència als diferents acabats.

Es van adoptar criteris amb tendència a aconseguir un baix manteniment a tot l’edifici i un consum energètic moderat: un sistema de façana ventilada, un augment de l’aïllament tèrmic i buits que tenen amplis alerons per a la protecció solar, però que permeten la captació de llum a l’hivern, i la calefacció radiant per terra, per aconseguir un òptim confort amb un menor consum energètic. ■

c 55 reportatge

L’informaTIU DEL CAATB

LLAR D’INFANTS A LES BORGES BLANQUES

juliol 2008

Construcció industrialitzada La fabricació en taller obliga a un alt grau de definició de les solucions adoptades Pressupost de l'edifici. Resum econòmic OBRA MODULAR (PREFABRICACIÓ)

%

ESTRUCTURA TANCAMENTS PRIMARIS DIVISIONS I ELEMENTS INTERIORS PRIMARIS ACABATS EXTERIORS ACABATS INTERIORS TANCAMENTS SECUNDARIS DIVISIONS I ELEMENTS INTERIORS SECUNDARIS SANITARIS I EQUIPAMENT FIX

53.681,56 14.003,55 26.148,81 24.894,65 60.316,98 28.298,83 11.066,95 14.665,92

8,63 2,25 4,20 4,00 9,69 4,55 1,78 2,36

OBRA COMPLEMENTARIA MODULAR ARQUITECTURA (OBRA MODULAR)

10.793,89 243.871,14

1,73 39,20

SANEJAMENT, CLAVEGUERAM I DRENATGE XARXA D’AIGUA FREDA, ACS I VAP ELECTRICITAT I ENLLUMENAT GAS AIRE CONDICIONAT INST. AUDIOVISUALS, DADES I CONTROL CENTRALITZAT CALEFACCIÓ I VENTILACIÓ PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS PROTECCIÓ I SEGURETAT

3.338,62 6.666,17 36.234,63 267,78 14.390,22 4.319,83 14.748,72 913,76 1.864,85

0,54 1,07 5,82 0,04 2,31 0,69 2,37 0,15 0,30

INSTAL·LACIONS (OBRA MODULAR)

82.744,58

13,30

SUBTOTAL OBRA MODULAR SEGURETAT I SALUT TOTAL OBRA m2 CONSTRUITS Ràtio €/m2 construits

Jordi Olivés Arquitecte tècnic informatiu@apabcn.cat Les dades que s’analitzen es corresponen amb un edifici per a escola bressol de nova construcció, que consta de planta baixa i planta pis, i situat en un espai residual entre mitgeres en un terreny amb força pendent. L’edificació s’ha projectat per a uns mòduls de construcció industrialitzada que es fabriquen en taller per ser transportats i muntats en obra. D’entre les claus determinants que han empès cap aquest sistema destaquen: ■ Per l’ajust al termini final d’obra, ja que permet encavalcar els terminis de construcció mòduls al mateix temps que els treballs ■■■

€

326.615,72

52,50

6.200,00

1,00

622.149,96 679,49 915,613

■

%

€

1,99 8,01 3,22 4,64 0,63 1,79 4,83 2,84 0,27

12.354,50 49.802,60 20.023,58 28.850,45 3.916,89 11.151,49 30.036,07 17.650,51 1.703,35

OBRA CONVENCIONAL (IN SITU) MOVIMENT DE TERRES FONAMENTACIÓ I SISTEMES DE CONTENCIÓ ESTRUCTURA TANCAMENTS PRIMARIS DIVISIONS I ELEMENTS INTERIORS PRIMARIS ACABATS EXTERIORS ACABATS INTERIORS TANCAMENTS SECUNDARIS DIVISIONS I ELEMENTS INTERIORS SECUNDARIS

0,35 1,13 29,69

2.200,00 7.047,37 184.736,81

VARIS OBRA COMPLEMENTARIA CONVENCIONAL ARQ. ARQUITECTURA

1,61 1,62 3,34 0,54

10.031,60 10.081,84 20.775,53 3.334,02

SANEJAMENT, CLAVEGUERAM I DRENATGE XARXA D’AIGUA FREDA, ACS I VAP ELECTRICITAT I ENLLUMENAT GAS

0,33 2,22 0,10 0,06 0,68 10,49

2.080,47 13.804,06 605,77 358,72 4.216,09 65.288,10

INST. AUDIOVISUALS, DADES I CONTROL CENTRALITZAT CALEFACCIÓ I VENTILACIÓ PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS PROTECCIÓ I SEGURETAT OBRA COMPLEMENTARIA INSTAL·LACIONS INSTAL·LACIONS

0,12 0,00 0,05 0,10 0,18 0,09 0,13 0,42 0,00 0,05 5,18 6,32

731,71 14,22 322,23 593,75 1.094,60 572,86 835,73 2.583,52 0,00 319,60 32.241,11 39.309,33

ENDERROCS MOVIMENT DE TERRES ESTRUCTURA DIVISIONS I ELEMENTS INTERIORS PRIMARIS ACABATS EXTERIORS ACABATS INTERIORS TANCAMENTS SECUNDARIS SANEJAMENT, CLAVEGUERAM I DRENATGE JARDINERIA VARIS OBRA COMPLEMENTARIA URBANITZACIÓ URBANITZACIÓ

46,51

289.334,24

SUBTOTAL OBRA CONVENCIONAL

€ m2 €/m2

inicials de moviment de terres i infraestructures, Pel control d’execució de producte i pel control i acceptació del producte final obtingut, fabricat a taller amb bones condicions de treball i de disposició de mitjans auxiliars i de seguretat.

La decisió, a part de valenta, condiciona un acurat estudi de projecte de detall que arribi a un alt grau de definició de les solucions adoptades.

L’obra s’ha executat amb la concurrència d’un industrial que ha fabricat els mòduls prefabricats, un contractista general per als treballs d’obra in situ i una empresa local per als moviments de terres i fonaments.

En aquestes circumstàncies la direc-

Distribució del cost en edificació

seguretat i salut 1%

arquitectura (obra modular) 40%

urbanització 6% instal·lacions 10% arquitectura 30%

instal·Lacions (obra modular) 13%

56 c L’informaTIU DEL CAATB juliol 2008

reportatge LLAR D’INFANTS A LES BORGES BLANQUES

Les façanes per acabar de col·locar els revestiment dels punts que no es Hissat del mòdul des del camió

ció d’obra es fa també a la fàbrica on es construeixen els mòduls prefabricats.

Amb relació al valor del cost de projecte, les ràtios deduïdes representen una repercussió de cost de 915 €/m2, amb una distribució per disciplines força anàloga a altres sistemes constructius. En canvi, les característiques del projecte imposen l’anàlisi dels components de cost diferenciant entre la part d’obra

poden fer a taller

prefabricada a taller i la part d’obra fabricada in situ.

Cost de l’obra prefabricada D’una banda, l’obra prefabricada o modular –com així l’anomenen els projectistes pel fet d’interpretar el projecte descompost en mòduls que després s’encaixen al seu lloc de destírepresenta més de la meitat del cost, exactament un 52,5% de la inversió,

i per tant diríem que es tracta de l’adjudicatari principal. D’aquest import ¾ parts (39%) es refereixen a elements constructius i ¼ part (13%) es refereix a instal·lacions.

L’altra part, es a dir l’obra construïda en l’emplaçament –o diríem fabricada en el lloc, per analogia amb l’altre sistema- assoleix en aquest cas la fracció minoritària del cost tot i que comprèn la preparació del ter-

reny, les infraestructures, les connexions de serveis, la part pròpiament d’edificació construïda amb les seves instal·lacions, i els treballs d’urbanització final de l’entorn. Tot plegat representa un 46,5%, import del qual gairebé 2/3 (30%) corresponen als treballs de construcció, prop d’1/4 (10%) es refereix a les instal·lacions, i la resta (6%) son actuacions complementàries d’urbanització. ■

HEMPEL, SOLUCIONES E IDEAS PARA LA ARQUITECTURA

Porque estamos orientados a proyectos, planificando y anticipando las soluciones técnicas de pintado más adecuadas a sus necesidades. Con la máxima calidad, eficacia y garantía. Con el mejor asesoramiento profesional.

Proyectos ejecutados: Torre Agbar. Barcelona • Torre de Telecomunicaciones Calatrava. Barcelona • Torre Foster. Barcelona • Parking Diagonal Mar. Barcelona • Cubos de la Memoria. Asturias • Edificio Levitt. Madrid • Auditorio de Tenerife. Canarias • Ciudad de la Justicia. Valencia • Fundació Miró. Barcelona • Hotel Sheraton. Bilbao • Bodegas Buil & Giné. Tarragona • Café Versalles. Barcelona • Universidad de Castilla - La Mancha. Toledo…y muchos más.

PINTURAS HEMPEL, S.A.U. Ctra. de Sentmenat, 108 • 08213 Polinyà (Barcelona) • Tel. 937 130 000 • Fax 937 130 368 • general@es.hempel.com • www.hempel.es

COAAT BARCEL 215x297.fh11 22/4/08 11:35 P�gina 1

Repsol Gas. La energía que trabaja para ti.

REPSOL GAS, LA SOLUCIÓN ENERGÉTICA QUE SE ADAPTA A LAS NECESIDADES DEL HOGAR Y DE LA INDUSTRIA Con el gas propano de Repsol Gas revalorizará al máximo sus proyectos de construcción: • Por facilidad: con el nuevo Reglamento Técnico ya no hace falta proyecto en la mayoría de las instalaciones de gas con depósito fijo y además nos encargamos de la realización y ejecución de la instalación.

• Por comodidad: gestionamos y supervisamos el proyecto, montaje y legalización. Tiene la garantía de contar con nuestra estrecha colaboración en el desarrollo de todo el proyecto.

• Por ser el mejor apoyo de la Energía Solar: el gas propano se erige como el sistema de energía convencional que mejor se adapta a los requisitos del nuevo Código Técnico de Edificación.

• Por versatilidad: con un solo combustible podrá cubrir todas las necesidades energéticas de calefacción, cocina y agua caliente en el sector doméstico y de generación de vapor, cocción, secado, agua caliente, calefacción, climatización y cocinas en el sector industrial.

repsolgas.es

58 c L’informaTIU DEL CAATB setembre 2008

Tecnologia:

T

MUR CORTINA

Una façana a mida La façana de l’Hotel Sky de Barcelona presenta una sèrie de particularitats fetes a mida que la fa singular Renato Cilento Enginyer industrial Technocladd Fachadas El concepte de què els enginyers han de fer realitat els dissenys dels arquitectes, resumiria el treball realitzat a la façana de l’Hotel Sky, dissenyat per Dominique Perrault i els seus col·laboradors, i que se situa en l’encreuament de l’Avinguda Diagonal amb el carrer Pere IV a la ciutat de Barcelona. L’edifici (Fig. 1), està format per un gratacels de 117 metres d’alçada, que presenta una geometria semblant a un quatre, inspirat en un rapa nui (moai), i un edifici annex de 25 metres d’alçada en forma de cub.

■■■

La façana La façana està formada per plafons prefabricats de mur cortina de diverses tipologies, d’alçades que es combinen en 2,6 i 4,6 metres, situats entre ells en forma de dents de serra, que un cop instal·lats, resolen amb el seu disseny i solució, l’estanquitat, l’aïllament al foc, tèrmic, acústic i l’acabat interior de l’habitació.

Cada una de les habitacions està formada per quatre pannells (Fig. 2 i 3), dos dels quals són de tipologia Opacos, d’alçada 4,6 metres, que consten d’una triple pell formada per un vidre exterior laminar transparent, una xapa en forma de greca d’acer inoxidable situada a l’interior de la cambra i un pannell aïllant amb un acabat en acer inoxidable brillant per l’interior de l’habitació.

Una altra tipologia de pannell és l’anomenat Filtrant, d’alçada 2,6 metres, que permet el pas de la radiació solar a través d’una triple pell, formada per dues pells de vidre i una xapa perforada, també inoxidable brillant, ubicada a la cambra intermèdia. La pell de vidre interior és enregistrable per a manteniment.

L’últim és un pannell anomenat Transparent, que consta d’una finestra de 2,6 metres d’alçada.

Un capítol a part mereixeria la quarta tipologia de plafó, que només està instal·lat a les zones d’escales i que permet ventilació natural, amb un disseny de lamel·les verticals d’acer inoxidable.

Figura 1. Vista de l’edifici des de l’encreuament d’Avinguda Diagonal amb el Carrer Lope de Vega

Enginyeria L’esquelet del mòdul està format per dues retícules d’alumini, unides entre sí per un material de baixa conductivitat tèrmica, que li proporciona la ruptura de pont tèrmic. L’estanquitat de la unió entre els perfils horitzontals i verticals de la retícula d’alumini està resolta mitjançant un material segellador hidròfug. Cada

mòdul (Fig. 4), consta de dos pannells i conté les seves respectives plaques d’ancoratge per unir-se a l’ancoratge principal fixat a l’estructura de l’edifici.

Un dels requeriments del projecte era la resolució de l’aïllament al foc, entre el pas de forjats que dicta la normativa, incorporant-lo a la façana. Per aconseguir-ho es va afegir un

pannell de llana de roca en els fronts de forjat i les juntes entre els mòduls es van resoldre amb materials intumescents. Un cop dissenyada la solució, aquesta es va assajar en un laboratori homologat, sent el resultat un aïllament al foc de 92 minuts.

De la mateixa manera que el punt anterior, el conjunt de pannells que formen una habitació, va ser assajat acústicament, obtenint un resultat de 39 decibels d’aïllament, sent aquest valor major a l’indicat per la normativa. L’estanquitat a l’aigua s’obté mitjançant el contacte de les gomes perimetrals incorporades al perímetre de la retícula d’alumini (Fig. 5).

Els pannells de tipologia filtrant i opac presenten a la cambra intermèdia, una xapa en forma de greca perforada d’acer inoxidable polit brillant. El disseny exclusiu de la greca, va fer que aquestes es pleguessin manualment.

Els mòduls de tipologia opaca presenten en tots els casos, a la seva pell interior, l’acabat final de l’habitació amb un pannell de llana de roca, revestit d’una xapa d’acer inoxidable polit mirall, fixada perimetralment per una tapeta d’alumini.

El vidre exterior, de composició laminar float transparent, està fixat perimetralment a la retícula d’alumini mitjançant unió química.

Addicionalment, per requeriments de l’entitat de control de qualitat, s’afegeix un perfil exterior que fixa mecànicament el vidre a la retícula.

El vidre interior, de composició aïllant sota emissiu transparent, està present en els mòduls transparents i filtrants. La façana resol i complementa els lliuraments perimetrals a les divisòries verticals, terra i sostre, pel que fa a aïllament acústic (Fig. 6) i al foc es refereix (fig. 7). Aquests espais s’executen “in situ”, posteriorment al muntatge de mòduls. Com a resultat final, es munten els acabats embellidors d’interiorisme.

Execució Les dues principals intervencions de muntatge, ancoratges i mòduls, es van portar a terme des de l’exterior de l’edifici, degut a les particularitats

c 59 TECNOLOGIA MUR RESTAURACIÓ CORTINA DEL PATRIMONI

L’informaTIU DEL CAATB setembre 2008

Figura 2. S’observa l’encaix de mòduls prefabricats Figura 5. Vista de la unió de dos mòduls, on s’aprecia

en forma de dents de serra, combinant les tres tipologies de plafons, sent l’opac el de l’alçada

Figura 3. Vista dels plafons prefabricats des de

la ruptura de pont tèrmic, les gomes perimetrals

de 4,6 m i el filtrant i transparent d’alçada 2,6 m.

l’interior, que corresponen a una habitació. Es

d’estanquitat, el material segellador hidròfug en

La façana de la figura és del costat muntanya, on

diferencien els mòduls opacs amb l’acabat interior

la unió de perfil horitzontal i vertical, i la tapeta

s’aprecia que cada plafó cobreix dues plantes.

en inoxidable, el mòdul filtrant i el transparent.

com element de fixació mecànica.

del Projecte, les quals es descriuen a continuació: ■ La limitació d’espessors del paviment, va impedir la col·locació d’ancoratges a la superfície del forjat, obligant a col·locar-los al cantell de forjat des de l’exterior de l’edifici.

■ El disseny de l’estructura de l’edifici, amb pantalles de formigó com a divisòries a la façana mar i encavallades metàl·liques també com a divisòries a la façana muntanya, no permetia instal·lar cap medi auxiliar, que es pogués desplaçar horitzontalment en planta, per descarregar i muntar els mòduls prefabricats.

Figura 4. Mòdul prefabricat de façana d’alçada 7,2 i amplada d’1,2 metres.

Cobreix dues habitacions i està format per dos plafons, el superior és el transparent i l’inferior és l’opac.

Per tant, es va plantejar un sistema de mitjans auxiliars que resolgués la interferència amb l’interior de l’edifici i permetés portar a terme els treballs des de l’exterior, amb l’objectiu d’aconseguir la major seguretat, confort i rendiment, d’aquesta situació de desavantatge. El sistema estava format per un carril exterior que recorria perimetralment l’edifici, amb una separació constant del perímetre de l’estructura de l’edifici (Fig. 8).

Al carril, ancorat a l’estructura

mitjançant unes mènsules en volada, es disposaven mitjançant carros de translació, dues cistelles i dos palanquins de càrrega. El sistema de carril es va ubicar primer en planta 24, previ a la finalització de l’estructura de l’edifici, i posteriorment es va traslladar a planta 32.

Les cistelles es desplaçaven en horitzontal i vertical per totes les façanes de l’edifici, tenint accés a la totalitat de la mateixa. Les cistelles incorporaven tots els elements necessaris per realitzar els treballs amb confort, optimitzant d’aquesta manera, els temps de muntatge.

El palanquí de càrrega (Fig. 9), tenia la funció d’hissat i muntatge de mòduls. Aquest s’havia dimensionat per una càrrega de 1.100 quilograms en servei. Permetia l’hissat des de planta baixa fins a la planta 31 de l’edifici, el trasllat en horitzontal al lloc corresponent de posicionament i muntatge del mòdul.

El desplaçament vertical del mòdul es guiava mitjançant un sistema de cable pre-tesat, de llarg igual a l’alçada de l’edifici.

El procediment de muntatge es basa en diverses etapes des de la descàrrega del paquet de mòduls, el desempaquetat de cada un individu-

Figura 6. Solució adoptada per a lliurament

Figura 7. Es mostra la solució de lliurament

vertical de façana amb divisòries entre habitacions.

horitzontal d’aïllament al foc del plafó

Figura 9. Palanquí de càrrega, sistema de carril

La solució garanteix 45 decibels d’aïllament acústic.

prefabricat de façana amb l’estructura de l’edifici.

electrificat, amb sistema estructural de mènsules.

60 c L’informaTIU DEL CAATB setembre 2008

TECNOLOGIA MUR CORTINA RESTAURACIÓ DEL PATRIMONI

alment, l’hissat mitjançant el palanquí de càrrega i el seu trasllat vertical a la zona de guiatge. Un cop el mòdul està a la planta corresponent, aquest es desplaça horitzontalment fins a la seva posició, on s’anivella mitjançant els cargols de microregulació que incorporen les plaques de penjada i que garanteixen el contacte amb els ancoratges.

El rendiment del sistema va ser de 70 metres quadrats diaris de mitjana, tenint el vent com a principal obstacle. El rendiment mitjà diari, tenint en compte només els dies treballats, és de 90 metres quadrats.

Dintre de l’apartat d’execució, cal destacar el rigorós control de qualitat realitzat, on es van inspeccionar les soldadures i parells d’acoblament d’ancoratges, les toleràncies de muntatge de mòduls, per acomplir els Figura 8. Es mostra el sistema de mitjans auxiliars de muntatge, amb el sistema de carril ancorat a la planta 32 mitjançant mènsules en volada, des d’on s’ubica el palanquí de càrrega i les cistelles. A la imatge, es mostra l’hissat del mòdul fins a la seva

anunci horizal barandillas 28/6/07 10:09 P�gina 2

posició.

requeriments de projecte i obtenir les prestacions d’estanquitat dissenyats.

Respecte a la topografia, previ al muntatge d’ancoratges es realitzava un aixecament topogràfic de l’estructura de l’edifici, per un posterior estudi i anàlisis, que definia la ubicació de la façana, amb la finalitat de corregir les desalineacions de l’estructura.

Agraïments

Conclusió Sens cap dubte, per aquest tipus d’edificis, el sistema prefabricat de mòduls, minimitza les intervencions en obra, obtenint òptims terminis de lliurament i qualitat, respecte al sistema de façanes elaborades “in situ”.

L’èxit d’aquest tipus de façanes radica en una precisa definició del projecte quatre mesos previs a l’entrada en obra, una planificació rigorosa i una estreta col·laboració dels tècnics de l’empresa de façanes i la constructora principal, per obtenir les aprovacions de la direcció d’obra i entitats de control de qualitat, i portar a terme la producció en sintonia amb la resta d’industrials en obra. ■ C

M

Y

CM

MY

CY CMY

A l’Administrador de Technocladd Fachadas, pel seu suport incondicional, que ha fet realitat aquest projecte.

■ A tot l’equip de Technocladd Fachadas que s’ha bolcat en el projecte.

■ A Núria Cormand Solà, per la tasca realitzada en aquesta obra, sense el seu lideratge i dedicació, no hagués estat possible portar a terme aquesta singular construcció.

■ A totes les empreses proveïdores de Technocladd Fachadas que han aportat coneixements, col·laboració i esforç diari.

■■■

K

Baranes d'alumini Fa més de 35 anys que les baranes d'alumini HORIZAL es venen amb èxit a nombrosos països, evolucionant constantment el seu disseny i mantenint la seva qualitat inalterable.

Els sistemes HORIZAL permeten nombroses configuracions de balconades per adaptar-se a les diverses arquitectures i realçar els valors de la façana.

El seu estil flexible i elegant ofereix a la mirada el plaer dels encadenaments de línies rectes o corbes.

La possibilitat d’incorporar elements decoratius sobre plafons, vidres o barrots, confereix una gran llibertat de disseny al creador.

El muntatge ràpid en obres i la exacta anivellació són una realitat fins i tot per a superfícies irregulars, gràcies a les toleràncies d'ajustament tant dels suports patentats com de les brides de fixació del passamà.

Distribuidor oficial

Les baranes HORIZAL acompleixen la normativa vigent i han estat certificades per un Institut de control, incloent-hi les proves de càrrega.

Bernat Metge, 63 - 08205 Sabadell - Tel. 93 720 79 00 - Fax 93 711 54 30 - horizal@coalsa.es - www.coalsa.es

Composici�n

62 c L’informaTIU DEL CAATB setembre 2008

Espai Empresa:

Mur cortina

Productes amb solucions fotovoltaiques integrades de Reynaers

El llançament dels nous Mur Cortina i Brise-Soleill Solar confirma la forta aposta de Reynaers per l’energia verda

Després de la col·locació de la major instal·lació fotovoltaica sobre coberta a Bèlgica en els seus nous magatzems de 16.000 m2, Reynaers Aluminium, líder europeu proveï· dor d’innovadores i sostenibles solu· cions arquitectòniques en alumini, demostra el seu compromís amb els objectius de Kioto. Reynaers pro· mou l’energia verda en els seus més recents productes per a Murs Cortina (CW 60 Solar) i Brise Soleil (BS Solar), presentats al Juny i en el quart tri· mestre de 2008 respectivament.

El desenvolupament de solucions de construcció sostenible forma part integral de la seva responsabilitat social. El llançament del CW 50 Solar i BS Solar es sumen a altres recents innovacions, com perfils d’alumini de gran aïllament, proteccions solars externes que milloren l’eficiència energètica dels edificis i solucions per a façana de doble pell. Les com· binacions dels productes disponibles és senzilla, el que permet beneficis òptims d’energia al millor cost; tot això sense perdre atractiu estètic.

■■■

Murs cortina per a altes quotes d’energia verda i estètica La seva última oferta és una solució completa que consta d’un Mur Corti· na i Brise Soleil amb unitat Fotovoltai· ca Integrada en l’Edifici BIPV). El CW 60 Solar consta d’un nou perfil per a mur cortina, que ofereix una estètica agradable, així com una alta solució tecnològica d’energia verda. Diverses característiques innovadores que per· metin la integració de plafons fotovol· taics. Els perfils travessers horitzon· tals del CW 60 Solar són asimètrics i reserven un espai per al quadre del plafó fotovoltaic i per emmagatzemar els cables elèctrics, el que facilita la instal·lació dels plafons.

Al mateix temps, el mainell verti· cal està equipat amb un canal de cable cobert amb una neta tapeta d’acabat.

El canal de cablejat està situat a l’inte· rior de l’edifici, des del terra fins al sos· tre. Això proporciona una fàcil instal· lació i manteniment de les connexions elèctriques i el pas de cablejat.

Les noves platines de pressió estan dissenyades amb un mínim d’alça· da per maximitzar l’absorció de la

llum del sol i minimitzar l’ombrejat sobre les cèl·lules fotovoltaiques. El sistema ve amb nous accessoris per permetre un pas de cables estanc de la zona humida exterior a l’interior de l’edifici sense limitar el drenatge eficient del sistema CW 60.

Els beneficis del sistema són impor· tants. No només ofereixen la producció d’energia renovable, sinó que també és plenament compatible amb els actuals CW 50 i CW 60 per façanes mixtes. Això permet aaplicar diverses combinaci· ons per obtenir el millor efecte creatiu i funcional i integrar els avantatges en dilatació, drenatge i aïllament del CW 60 en l’aplicació CW 60 Solar.

Nova Brise Soleil La solució Brise Soleil Solar estarà disponible durant l’últim trimestre de 2008 i es basa en els mateixos principis que el CW 60 Solar. La solució integra· da, orientarà els cables dels mòduls fotovoltaics a través de canals dels perfils Brise Soleil permetent el pas estanc dels cables a l’interior de l’edi·

fici. El BS es basa en els actuals BS 100 amb plafons de vidre. Permet que els seus semitransparents mòduls foto· voltaics de 300 mm d’alçada puguin rotar per arribar a l’angle més eficaç per a l’absorció de la llum del sol.

Al instal·lar aquests sistemes, les empreses poden reforçar la seva imatge corporativa oferint una visió clara i concreta sobre els seus valors i objectius ecològics.

Martine Reynaers, CEO de Rey· naers Aluminium explica: “Volem demostrar visiblement el nostre com· promís amb els principis de l’Acord de Kyoto enfocant-los progressivament en el lliurament de solucions comple· tes i solucions completes i eficients enèrgicament per a la indústria de la construcció. D’aquesta manera, ens mantindrem al dia en les últimes tendències a la indústria, i al mateix temps afermarem la nostra posició de líder en aquest dinàmic camp. ■ reynaers

www.reynaers.es

Reynaers Aluminium Reynaers Aluminium és un líder europeu en el disseny i comercialització de sistemes d’alumini d’alta qualitat per a la construcció i l’arquitectura.

La seva amplia gamma de productes comprèn diversos sistemes de portes i finestres, corredisses, murs cortina, verandes i claraboies, baranes, sistemes de protecció solar i altres sistemes complementaris.

Aquesta gamma de sistemes és molt amplia permetent cobrir així les necessitats de cada tancament de la manera més optimitzada possible.

Per això, es pot oferir un servei tècnic i un recolzament en projectes per buscar, amb les màximes garanties, la millor solució. El Departament de projectes pot oferir, per a l’execució de cada obra, el taller d’alumini que millor convingui i assegurar la màxima professionalitat i servei al millor preu. ■ ■■■

c 63 espai empresa

L’informaTIU DEL CAATB

premis construir amb formigó

setembre 2008

Els premis d’Arquitectura Aluminier Technal 2008 ja tenen guanyadors Technal, marca europea líder en fusteria d’alumini d’alta gamma, va lliurar el passat dijous 12 de juny els Premis d’Arquitectura Aluminier Technal 2008 en un acte que va comp· tar amb més de 300 assistents entre autoritats, tècnics, empreses de la Xarxa Aluminier-Technal i professi· onals de la premsa. Aquests premis es ■■■

lliuren a obres realitzades a Espanya per empreses de la Xarxa AluminierTechnal 2008, valorant el bon mari· datge entre industrial i projectista i, en global, la bona arquitectura.

El jurat encarregat de formular el veredicte va estar format per recone· guts arquitectes de la talla de M. José Aranguren, Richard Levene, Jovino

Martínez, Rosa Clotet, Javier Ariz· curen, Miguel Alonso Flamarique, Juan Añón i César Ruiz Larrea, qui, en qualitat de president del jurat, va destacar l’elevat nivell arquitectònic de les més de cent obres participants.

Les obres premiades El premi al millor habitatge unifa· miliar va ser per l’habitatge Pascual Marin Correoso a Albacete, de l’ar· quitecte Jesús Sempere i l’empresa Metallistería Almanseña. La millor obra en la categoria de rehabilita· ció va resultar ser Casa a Vallvidri· era dels arquitectes Jordi Hidalgo i Daniela Hartmann i l’empresa E. Plantalech. A la categoria d’obra residencial el jurat va concedir dos primers premis ex aequo. El primer va recaure sobre el Conjunt Resi· dencial Castellana Pinar a Madrid

Biblioteca i Centre Cultural Sagrada Família (Institucional)

és l’original lluernari tubular d’alt rendiment. Baixant per espais petits, SOLATUBE proporciona una gran il.luminació.

Zones que fins ara eren fosques, ara es poden il.luminar amb llum solar de manera natural i ecològica, fins i tot els dies ennuvolats.

No crea humitats, no té manteniment i a més, bloqueja els raigs UV. És una nova solució, senzilla, segura i econòmica de portar la llum natural a la seva llar o al seu treball.

Garantia per 10 anys.

SOLATUBE

Edifici d’habitatges a Plaça Lesseps (Obra residencial)

Casa a Vallvidriera (Rehabilitació)

És un producte enèrgeticament eficient. No transmet la calor ni el fred. Recomanat per a la construcció sostenible.

DISTRIBUÏDOR OFICIAL

Conjunt residencial Castellana Pinar

5. Habitatge Pascual Marín

(Obra residencial)

Correoso (Habitatge unifamiliar)

BENQUIN SL. C/ Faraday 102 Local - Terrassa Tel. 609 35 50 16

dels arquitectes Alejandro BuesoInchausti y Pablo Rein i l’empresa Cerrajería Teófilo. L’edifici d’habi· tatges construïts a la Plaça Lesseps de Barcelona dels arquitectes Lucía Ferrater, Carlos Ferrater i Xavier Martí i l’empresa Talleres Valeriano Montón, es va emportar l’altre. El premi a la millor obra institucional va ser per la Biblioteca i Centre Cul· tural Sagrada Família a Barcelona de l’arquitecte Manuel Ruisánchez i l’empresa Capmar.

Les obres guanyadores i finalistes podran conèixer-se amb detall al lli· bre Premis d’Arquitectura AluminierTechnal 2008 que està en preparació i es publicarà en els pròxims mesos. ■

Telèfon: 902 22 23 23 www.tec hnal.es hbs.spain@hydro.com TECHNAL ■

64 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

setembre 2008

ceràmica construir amb acústica formigó

Nou sistema constructiu ceràmic d’alt aïllament ����������������������������� Silesnsis és un sistema cons· tructiu integral desenvolupat per l’Associació Espanyola de Fabricants de Maó i Teules d’Argila Cuita (His· palyt) amb unes altes prestacions acústiques que garanteix el compli· ment de les exigències del CTE al mateix temps que assegura una ele· vada qualitat, fiabilitat i robustesa en obra a promotors i projectistes.

Les solucions Silensis mantenen les propietats inherents al maó, com la seguretat a l’intrusisme, la resis· tència al foc, la inèrcia tèrmica i l’ab· sència de problemes acústics deguts a la col·locació de les instal·lacions elèctriques i de sanejament.

Aquest nou sistema constructiu es basa en la utilització de parets separadores ceràmiques d’una o de dues fulles, amb bandes elàstiques en les unions amb determinats ele· ments constructius (forjats, pilars, façanes, envans, etc.) en funció de la solució de que es tracti.

L’aïllament acústic en laboratori d’una paret doble ceràmica amb ban· des elàstiques perimetrals pot ser entre 10 i 15 dBA major que el de la mateixa paret doble ceràmica amb el sistema de muntatge tradicional, és a dir, sense bandes elàstiques perime· trals. La millora de l’aïllament acús· tic d’aquestes solucions és deguda a la desconnexió mitjançant bandes elàstiques de les fulles de la resta dels elements.

Amb tot això, Silensis permet el compliment de les noves exigències del CTE emprant parets ceràmiques d’espessors i masses semblants a les emprades avui en dia, portant a terme lleugeres modificacions en el sistema de muntatge actual.

El sistema SILENSIS engloba tres solucions que es diferencien fonamentalment en el tipus de paret separadora emprada:

Silensis presenta un sistema en compliment amb les noves exigències el CTE

■■■

■

■

SILENSIS TIPUS 1: Paret simple sense bandes elàstiques. Paret d’una sola fulla pesada recolzada (un peu o dos ½ peu a tope de maó perforat o massís o un sol bloc).

SILENSIS TIPUS 2 A: Paret doble ceràmica amb bandes elàstiques en ambdues fulles. Paret doble formada per dues fulles lleugeres (maó buit doble o triple) amb bandes en el perímetre d’ambdu-

SILENSIS TIPUS 1. Una sola fulla

SILENSIS TIPUS 2A. dos fulles

SILENSIS TIPUS 2B. una fulla pesada

pesada recolzada (sense bandes

lleugeres amb bandes elàstiques

recolzada amb un extradossat lleuger

elàstiques)

perimetrals en ambdues fulles i

amb bandes elàstiques perimetrals i

material absorbent a la cambra.

material absorbent a la cambra.

amb l’objectiu de validar les presta· cions del sistema en situacions reals, obtenint sempre resultats que supe· ren les exigències de 50 dBA establer· ta pel CTE arribant en alguns casos als 56 dBA. És impor tant destacar que, durant el desenvolupament del projecte, no només s’han tingut en compte els aspectes acústics. També altres qüestions tècniques han estat estudiades en profunditat amb resul· tats molt satisfactoris, com l’estabi· litat estructural i el comportament davant els incendis.

En conclusió, el sistema construc· tiu SILENSIS millora l’aïllament a soroll aeri en horitzontal i en vertical emprant parets de masses i espessors semblants als utilitzats actualment portant a terme un lleuger canvi en el sistema de muntatge.

Així mateix, SILENSIS és un sis· tema constructiu vàlid per maons de tots els formats que permet el com· pliment de les exigències del DB HR del CTE. La col·locació de bandes

elàstiques en una o les dues fulles d’una paret doble, millora l’aïlla· ment a soroll aeri en laboratori entre 10 i 15 dBA. Les solucions SILENSIS mantenen les característiques inhe· rents a la ceràmica com la seguretat davant l’intrusisme i la resistència al foc i han demostrat el seu funciona· ment en obra real, sense suposar un sobrecost ni una pèrdua de superfície útil significativa respecte a la situa· ció actual. ■

es fulles i material absorbent a la cambra.

■

SILENSIS TIPUS 2 B: Paret doble ceràmica amb bandes elàstiques en una de les seves fulles. Paret doble formada per una fulla pesada (maó perforat o massís o bloc) recolzada amb un extradossat en una cara d’una fulla lleugera (maó buit senzill o doble) amb bandes elàstiques en el perímetre i material absorbent a la cambra.

Les solucions de SILENSIS són vàlides per tot tipus de formats, maons de petit i gran format.

S’han realitzat múltiples assaigs en diversos laboratoris entre els quals cal destacar el Laboratori del Govern Basc, l’Institut d’Acústica i Applus obtenint-se resultats d’entre 52 i 64 dBA en funció de l’espessor de la cambra, el material aïllant, etc. De la mateixa manera, s’han realitzat diverses experiències en obres reals

HISPALYT

Asociación Española de Fabricantes de Ladrillos y Tejas de Arcilla Cocida www.hispalyt.es

Unicity Plus: la ventana con protección solar integrada Unicity Plus es una ventana de doble hoja oculta que responde a las exigencias térmicas y acústicas más elevadas del mercado. Con protección solar integrada entre las dos hojas de vidrio, a través de un store o una veneciana, evita el sobrecalentamiento de las estancias y el aumento del consumo eléctrico en aire acondicionado.

Doble Vidrio Unicity Plus está concebida para alojar un doble acristalamiento interior de 13 a 31 mm, y un doble o simple acristalamiento exterior de 10 a 24 mm, quedando una cámara entre los dos de 40 a 72 mm para la integración de un store o persiana de banda laminada de 16, 25 ó 35 mm.

Ahorro energético Unicity Plus cumple con el CTE en todas las zonas climáticas gracias a la Rotura del Puente Térmico, el módulo del marco de 115 mm y la reducida sección de aluminio en contacto con el exterior (82 mm). Así se consigue una baja transmitancia térmica y una menor pérdida de energía, ahorrando así en calefacción y aire acondicionado.

Aislamiento Acústico El ruido exterior medio en una zona urbana se sitúa alrededor de los 60 decibelios. La ventana Unicity Plus con capacidad para un doble acristalamiento tanto en la hoja interior como en la exterior, logra un índice de atenuación acústica con valores que oscilan entre los 45 y los 46 dB. Todo ello sin olvidar que se eliminan los puentes acústicos que originan las cajas de las persianas.

A prueba de agua y de viento La posibilidad de infiltraciones se elimina mediante un sistema de aislamiento compuesto por una cuádruple barrera de juntas colocada entre el marco y las hojas de la ventana.

Para toda una vida El aluminio es el material más estable y duradero de entre todos los que se utilizan para cerramientos residenciales. Además no requiere más manutención que una limpieza periódica.

Colores y acabados Con sus lacados clásicos, lacados exclusivos, lacados efecto madera, anodizados satinados, anodizados exclusivos e incluso los bicolor (un color en el interior y otro distinto en el exterior), Unicity Plus ofrece una selección de acabados casi ilimitada.

Garantía Technal, la marca líder europea en cerramientos de aluminio, dispone de una red de talleres oficiales distribuidos en toda España y Andorra, cuyo distintivo Aluminier Technal asegura la calidad de instalación. Este compromiso se formaliza mediante un Certificado de Garantía que se entrega al terminar la obra.

Posibles composiciones

Fijo

Ventana y balconera 2 hojas con fijos laterales

Ventana y balconera de 2 hojas

Ventana y balconera oscilobatiente

Ventana abatible

Ventana y balconera 2 hojas con fijos

902 22 23 23 hbs.spain@hydro.com www.technal.es TECHNAL® es una marca de Hydro

66 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

setembre 2008

tancaments construir amb de façana formigó

Tancaments de fàbrica M. Concepción del Río Doctora Arquitecta

Sistema Structura per a façanes de maó cara vista

MODELS D’ANÀLISI DELS TANCAMENTS SEGONS LES CONDICIONS DE SUSTENTACIÓ càrrega gravitatòria

■■■ El sistema Structura per façanes

Reacció obliqua

Reacció horitzontal

Reacció horitzontal

Compressió

Funcionament en “arc” (compressió) Mur confinat

Forjat Succió del vent

Forjat Succió del vent

Forjat Succió del vent

de maó cara vista és el resultat d’una seriosa investigació per optimitzar la utilització d’aquest material cerà· mic, fruit de l’exploració de les pos· sibilitats i recursos sancionats pel Codi Tècnic de l’Edificació, i portada a terme pels fabricants de maó agru· pats a la Secció Cara Vista d’Hispalyt en estreta col·laboració amb el Depar· tament Tècnic de Geohidrol, empre· sa amb llarga tradició en la investiga· ció i comercialització de sistemes per tancaments.

El Codi Tècnic de l’Edificació ha cobert el buit legal en el que estaven sotmesos els tancaments de fàbrica des de que van deixar de ser murs de càrrega. Actualment, aquesta unitat constructiva es tracta en tres Docu· ments Bàsics (Seguretat Estructu· ral, Estalvi d’Energia i Salubritat), i amb tota probabilitat es veurà afecta· da per un quart (Protecció davant el Soroll) que està a punt d’aprovar-se.

Això no suposa cap restricció a l’ús del maó cara vista com a material d’acabat dels tancaments, sinó que per contra, obre un ampli camp de possibilitats per a l’ús d’aquest mate· rial. Tot i que les exigències pel que fa a prestacions s’han elevat conside· rablement, sobretot les relacionades amb la seguretat estructural i l’efi· ciència energètica, no és menys cert que la mateixa normativa que impo· sa més requisits aporta també les vies adequades per aconseguir-los.

tracció

Compressió

Funcionament en “biga” (flexió simple) Mur ancorat sense pes

Compressió

Funcionament en “biga” (compressió composta) Mur ancorat amb pes

QUADRE 1

ESQUEMA DE PANY TIPUS

Secció tipus

Secció per suport

Alçat per suport de formigó

Filada amb ancoratges

Sistema Structura

QUADRE 2

El sistema Structura és fonamenta en l’aprofitament del potencial que tenen els murs de fàbrica per ser uti· litzats com a elements estructurals.

La innovació fonamental del sistema és la recuperació del caràcter tradi· cional de les fàbriques de material ceràmic com a elements portants de sí mateixos. El resultat final és una proposta que concilia la tradició mil· lenària de les peces de maó amb la innovació i modernitat d’una solució que gaudeix d’altes prestacions tèc· niques i funcionals.

Els tancaments de façana no són, en rigor, elements estructurals, enca· ra que sí són elements constructius susceptibles d’anàlisi estructural.

Han de resistir les accions gravitatò· ries i horitzontals que hi incideixen i transmetre-les a l’estructura de l’edifici sense caure’s, sense trencarse i sense fissurar-se. Per verificar aquest requisit, el DB SE-F sanciona els tres models clàssics aplicables a elements que han de transmetre càr· regues a flexió: model arc, model biga i model placa. La diferència està en les condicions de sustentació, fet que implica diferents formes de treball del material.

Mentre que el model arc requereix compressions per transmetre l’acció horitzontal, els models biga o placa precisen recórrer a les traccions, que

poden ser contrarestades per càrrega gravitatòria. Com a contrapartida, el model arc necessita que es puguin generar suficients empentes en els extrems, per la qual cosa és impres· cindible confinar-ho entre forjats carregats; mentre que els altres dos models només precisen reacció horit· zontal en les sustentacions, que pot ser subministrada per dispositius d’ancoratge (vegeu quadre 1).

En els tres models d’anàlisi, el paràmetre fonamental que determi· na el rang de validesa de la solució és sempre el mateix: l’esveltesa, que es tracta d’un paràmetre geomètric.

I També, amb qualsevol dels tres

models, la càrrega gravitatòria resul· ta favorable, ja sigui per aconseguir “empentes”, o bé sigui per compen· sar “traccions”1. Això confirma el que ha estat tradicionalment la regla d’or del comportament mecànic de les fàbriques: com més pes, millor.

Si s’exploren i analitzen els dife· rents tipus que es venen utilitzant des de què els tancaments van dei· xar de ser murs de càrrega, es pot extreure una important conclusió de caràcter general: les solucions més senzilles constructivament i més segures des del punt de vista de l’anàlisi estructural, són aquelles en les que el pes propi del tancament es transmet sense interrupció de continuïtat a la planta d’arrencada.

De tots els recursos disponibles en la nova normativa, la incorporació del pes del tancament com a càrrega gravitatòria és, sens dubte, el recurs més rendible. Des del punt de vista de l’anàlisi, s’aconsegueix incrementar gratuïtament la resistència a flexió de la fàbrica, el que permet augmen· tar el rang geomètric de solucions viables amb espessor de mig peu; des del punt de vista del cost de la solució, per l’estalvi en dispositius auxiliars de suport i una enorme simplificació del procés constructiu. Per aquesta raó, el tipus constructiu en el que es fonamenta el sistema Structura és el tancament autoportant.

En el tancament autoportant, el principal element de sustentació el constitueix el propi mur de maó. La solució constructiva consisteix en separar-lo de l’estructura de l’edifici, transmetent el pes a la planta d’ar· rencada per compressió de la fàbri· ca, i contribuint d’aquesta manera a la resistència davant les accions horitzontals. La resta de prestaci· ons estructurals es resolen amb el procés constructiu GHAS (GeoHi· drol Advanced System), que aporta els elements de retenció necessaris (veugeu quadre 2).

L’únic element auxiliar impres· cindible del sistema el constitueix el dispositiu de retenció davant la tendència a la bolcada2. Serveixen per garantir l’estabilitat de la fulla exterior, i limiten l’esveltesa del pany davant del vinclament, que constitu· eix, en aquest cas, una de les princi· pals restriccions del comportament mecànic en edificis d’alçada.

c 67

des dels destinats a ús residencial o d’oficina, amb panys de façana de proporcions geomètriques relativa· ment modestes, fins als edificis d’ús industrial o superfícies comercials, amb grans llenços de façana, pas· sant per obres de caràcter singular com revestiment de túnels o treballs de rehabilitació.

El sistema Structura per cons· truir façanes de maó cara vista, que presentem en aquest article, cons· titueix una mostra de les nombro· ses possibilitats que ofereix la nova normativa en l’optimització de l’ús dels materials ceràmics, per aconse· guir solucions avançades pel que fa a les seves prestacions mecàniques i funcionals, utilitzant peces la llarga tradició dels quals suposa la millor garantia d’idoneïtat per a la seva uti· lització en la construcció d’elements de tancament, sense necessitat d’in· crementar sensiblement el cost del producte final. ■ figura 2. Façana

espai empresa

L’informaTIU DEL CAATB

tancaments construir amb de façana formigó

setembre 2008

ment amb els dos únics paràmetres que intervenen decisivament en la seva capacitat de resposta davant accions horitzontals: la geometria i la presència de càrrega gravitatòria. És possible que no es reconeguin a simple vista en el DB SE-F els pro· cediments tradicionals d’anàlisi que han servit, durant mil·lenis, per construir obres de fàbrica especta· culars; però, no obstant això, una exploració minuciosa dels resultats als que condueix la nova normativa, permet concloure que els fonaments segueixen sent els mateixos.

2 Els dispositius d’ancoratge s’uti· litzen també com a recursos auxi· liars en solucions convencionals per restituir la condició de “lliura· ment” quan és localment deficità· ria. Només en el cas de tancaments autoportants són imprescindibles.

NOTES:

ventilada de maó cara figura 1. Dispositiu d’ancoratge amb doble moviment

El disseny d’ancoratge reté la tendència a la bolcada, però per· met llibertat total dels moviments continguts en el pla del tancament (vertical i horitzontal). D’aquesta manera s’evita el transvasament de càrrega de l’estructura al tancament i el risc de fissuració per tensions provocades per la coacció de movi· ments horitzontals, per exemple, els causats per l’expansió per humitat (vegeu figura 1) .

La continuïtat de la fulla exterior del tancament en alçada, que és la principal característica del sistema Structura, no només suposa una acu· mulació de càrrega beneficiosa des del punt de vista mecànic, sinó que habilita la possibilitat d’aconseguir la mateixa continuïtat en altres ele· ments que constitueixen la façana, com per exemple l’aïllament, evitant ponts tèrmics i millorant l’eficièn· cia energètica de la solució respecte dels sistemes convencionals. Des del punt de vista constructiu, el princi· pal avantatge de la continuïtat de la fulla exterior està en l’eliminació del conflicte que suposa la trobada amb l’estructura: no s’estrangula al pas per forjats o suports, no es precisen plaquetes ni talls o peces especials per ajustar el replanteig a l’alçada de cada planta, i es pot aconseguir el plom i planitud amb independència de les toleràncies en el replanteig dels elements estructurals.

Si els requisits d’impermeabilitat ho aconsellen, a més es pot dotar de ventilació a la cambra.

La ventilació de la cambra per efecte Venturi protegeix l’edifici con·

vista

tra la humitat i dissipa, per conven· ció, la calor causada per la radiació solar directa. Aquests avantatges són comuns a qualsevol façana ventilada amb qualsevol material d’acabat; però, a més, si la fulla exterior és de maó cara vista, existeixen avantatges addici· onals que repercuteixen substanci· alment en el cost de la solució i en les condicions de servei del tancament.

L’avantatge fonamental és que la fulla exterior pot ser autoportant.

Això suposa reduir al mínim el cost en dispositius auxiliars, eliminant els perfils o aparells de suport, que en altres solucions s’utilitzen per trans· metre la càrrega planta a planta, i el consegüent personal especialitzat.

La fulla exterior és estanca a l’ai· gua de la pluja, fonamental en regi· ons amb fortes plujes, torrencials (per exemple en les que es produeix el fenomen atmosfèric de la “gota freda”). (Vegeu figura 2).

En la transmitància del tancament es pot comptabilitzar, tant la contribu· ció de la fulla exterior (mig peu de maó perforat no és menyspreable), com el 50% de la contribució de la cambra. A més, compleix pel grau d’impermea· bilitat cinc sense necessitat de revesti· ments addicionals en cap de les cares en contacte amb la cambra.

Aplicació del sistema El camp d’aplicació del sistema Structura és molt ampli. Amb els procediments de l’anàlisi disponi· bles en la normativa i els recursos auxiliars disponibles en el mercat, ofereix solucions viables per una àmplia gamma d’edificis que abasta,

1 Aquesta important conclusió con· firma un cop més els fonaments tra· dicionals del comportament estruc· tural de les fàbriques. Des de temps immemorials, els elements de fàbri· ca s’han analitzat gairebé exclusiva·

HISPALYT

Asociación Española de Fabricantes de Ladrillos y Tejas de Arcilla Cocida www.hispalyt.es

68 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

setembre 2008

construir amb intal·lacions formigó tèrmiques i cte

Instal·lacions tèrmiques

Adaptació de les instal·lacions de subministrament d’aigua calenta i freda al nou reglament RITE i CTE

■■■ ��������������������������������� En el nou RITE, que va ser publi·

diferents instal·lacions que es poden trobar dins de l’edifici; Aigua freda i calenta, Calefacció i Climatització.

Les canonades de polibutè desta· quen pels següents avantatges: ■ Aptes per a la conducció d’aigua destinada al consum humà.

■ Resistència a la corrosió.

■ Sense dipòsits calcaris.

■ Pesen poc.

■ Molt flexibles.

■ Unió fàcil, ràpida i segura.

■ Les canonades plàstiques no afa· voreixen la proliferació de bactèri· es i suporten amb èxit els mètodes de desinfecció.

cat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el 29 d’agost del 2007, i va entrar en vigor el passat 29 de febrer, hi ha un apartat dirigit a les xarxes de cano· nades i conductes, que malgrat això, el seu impacte no és tan notable com va succeir en el seu dia amb l’entrada en vigor del CTE. No s’ha de prendre el RITE com un reglament aïllat, s’ha de fer una visió conjunta amb el CTE. El nou RITE es desenvolupa amb un enfocament basat en prestaci· ons o objectius, és a dir, expressant els requisits que han de satisfer les instal·lacions tèrmiques però sense obligar a l’ús d’una determinada tèc· nica o material. A efectes de l’apli· cació del RITE, es consideren com instal·lacions tèrmiques les instal· lacions fixes de climatització (cale· facció, refrigeració i ventilació) i de producció d’aigua calenta sanitària.

Un punt reflectit al RITE sobre les xarxes de canonades, és la regulació del diàmetre mínim de les connexi· ons d’alimentació i de purga, en fun· ció de la potència tèrmica nominal de la instal·lació.

El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) va ser aprovat el 17 de març del 2006, entrant en vigor el dia següent al de la seva publicació al BOE. Com s’ha dit anteriorment, el CTE és un marc normatiu que estableix les exi· gències bàsiques de qualitat, segu· retat i habitabilitat dels edificis i les seves instal·lacions.

Directrius per al dimensionament de les xarxes de distribució La secció d’exigències bàsiques de salubritat (HS), és aplicable a instal· lacions de subministrament d’aigua en els edificis. En aquest apartat s’indiquen diverses directrius per al dimensionament de les xarxes de distribució. El dimensionament de la xarxa es farà a partir del tram del circuit considerat com més desfavo· rable. Per aquest dimensionament es tindrà en compte, el cabdal màxim de cada tram i la velocitat. Amb la com· binació d’aquestes dades, s’obté el diàmetre corresponent a cada tram.

Per al dimensionament de les derivacions a cambres humides i ramals d’enllaç als aparells domès· tics, s’estableixen unes taules amb el diàmetre nominal mínim. Aquestes

recomanacions serveixen tant pel circuit d’ACS, com pel càlcul de xar· xes d’aigua freda.

En funció de les condicions de ser· vei, un dels materials que es conside· ren adequats per a les conduccions d’aigua de consum humà és el tub de polibutè (PB), segons norma UNE

EN ISO 15876:2004. Els sistemes de canonada plàstica s’utilitzen des de fa més de 50 anys per a la conducció d’aigua. La tecnologia desenvolupa· da per la indústria plàstica ha donat com a resultat tubs i accessoris de diferents materials plàstics que ofe· reixen òptimes prestacions en les

El polibutè es va descobrir fa més de 50 anys. La seva introducció per aplicacions de canonades de pressió va començar a mitjans dels anys 60.

Les instal·lacions de calefaccions per districtes i sota el terra que es van portar a terme a Àustria i Alemanya a principis de la dècada dels anys 70 segueixen funcionant en l’actualitat sense problemes.

Els proveïdors de sistemes de canonades de polibutè ofereixen sis· temes complets que inclouen cano· nades, accessoris i empalmaments, el que garanteix la integritat del rendiment. Com més fàcil sigui de manipular la canonada, menor serà el temps d’instal·lació. En referència a això, la facilitat de conduir la cano· nada de polibutè a través d’orificis perforats i d’espais reduïts, combinat amb seccions llargues de canonades i la consegüent reducció en el número de subjeccions necessàries, són tots ells factors que contribueixen a la rapidesa d’instal·lació i a la reducció associada dels costos de mà d’obra.

Si realitzem una comparativa de costos amb diferents materials, es pot observar que el sistema de polibutè és el que ofereix un millor resultat. Considerant un habitatge unifamiliar de dues plantes, amb una superfície construïda total de 100 m2, un sistema d’ACS i calefacció per radiadors, el cost del material (canonada i accessoris) i mà d’obra pot ser d’un 40% més econòmic que una instal·lació en coure i un 25 % més econòmic que una instal·lació realitzada en multicapa. ■ Standard Hidráulica

www.standardhidraulica.com

c 69

Components per a piscines

espai empresa

L’informaTIU DEL CAATB

piscines construir amb formigó

setembre 2008

Fiberpool és líder en processos de fabricació que apliquen les noves tecnologies

Fiberpool, empresa fundada fa més de 20 anys, ha estat pionera en la fabricació de filtres de polièster amb la tècnica del bobinatge, espe· cialment recomanable en la fabri· cació de filtres de gran grandària, per la seva major resistència a la pressió. Gràcies a la flexibilitat que proporciona a les parets del dipò· sit el recobriment, mitjançant un fil de fibra de vidre, que embolica el dipòsit, s’aconsegueix una gran resistència mecànica. Tot això jun· tament amb el desenvolupament de noves tecnologies en els processos de fabricació, han adequat aquests filtres a les majors exigències, tant quant a la seva utilització òptima en piscines, aquaris o parcs aquàtics, com en instal·lacions de tractament d’aigües (dessaladores, potabilitza· dores, etc.).

Un dels avantatges principals és el poder oferir un filtre que pot fabri· car-se per treballar amb pressions de fins a 6 bar en la seva versió vertical i aconseguir grandàries de fins a 2,5 m de diàmetre i 5 m de longitud en la seva versió horitzontal.

■■■

Filtes Fiberpool Els filtres bobinatges de Fiberpool estan presents en moltes instal· lacions hoteleres, lúdiques (parcs aquàtics) i industrials de tot el món, a pesar de la complicitat en el seu transport, atès especialment a la seva grandària, importants empre· ses d’enginyeria, constructores i instal·ladores han optat per adquirir aquests filtres a Espanya: aquaris en Hong Kong, piscines públiques a Austràlia i Nova Zelanda, hotels i resorts a Mèxic, Sud-Àfrica, Israel, Egipte o El Marroc, són alguns de les destinacions d’aquests equips, fabri· cats a Olèrdola.

El desenvolupament d’aquest tipus de mercats, han anat formant un programa de fabricació i venda orientat a un tipus de client exigent en qualitat i rendiment que a més de filtres, requereix altres equips complementaris, especialment en les piscines, com són les bombes centrífugues, en la fabricació de les quals s’ha aconseguit una gamma en plàstic endurit tèrmicament amb motors de fins a 12,5 CV., que faciliten el seu ús amb aigua de mar i reduint el cost que ha suposat fins a ara l’úni·

ca opció de bombes en fosa de ferro o bronze.

Altres capítols que s’han anat desenvolupant en les seves pròpies instal·lacions són: quadres de mani· obra i il·luminació electrònics, focus de piscina, tant convencionals de llum com de colors en tecnologia, Led i molts altres elements com jocs 0d’ai· gua dutxes i escales en acer inoxida· ble, equips de dosificació, cloradors salins i material d’ABS per a encastar (skimmers, boneres, filtres, etc.). Pràc· ticament el 90 % dels materials que composen el catàleg, estan fabricats en les seves instal·lacions a Espanya.

Dintre de la seva política comer· cial, Fiberpool facilita tota la infor· mació a aquells professionals que,

dintre de les seves activitats, han de dissenyar, oferir, certificar o executar obres que continguin instal·lacions aquàtiques de qualsevol tipus.

Existeixen molts detalls construc· tius i d’equipament que poden con· dicionar el correcte funcionament d’una instal·lació, especialment en dimensionar les sales de màquines, on, sovint, els fabricants ens trobem amb enormes dificultats per a una correcta instal·lació dels equips necessaris i fins i tot per a la possible substitució, reparació o manteni· ment d’aquestes instal·lacions. És per això que, a part de la col·laboració existent amb la majoria d’instal·· ladors professionals d’aquest tipus d’instal·lacions, és molt important el

contacte des de l’inici d’un projecte, amb els professionals que hi hagin de treballar.

El món de la piscina a Espanya s’ha desenvolupat de forma especta· cular durant els últims 15 anys, pas· sant a ser el segon d’Europa en nom· bre d’unitats construïdes. Tot això ha afavorit la creació d’una impor· tant indústria nacional de fabricació d’equips, materials i productes per a aquest mercat, la qualitat del qual, disseny i servei els han permès expor· tar els seus articles a tot el món. ■ FIBERPOOL INTERNACIONAL

Telèfon: 93 818 00 16 fiberpool@fiberpool.com www.fiberpool.com

70 c L’informaTIU DEL CAATB

PUBLIespai REPORTATGE empresa

setembre 2008

PISCINES construir amb formigó

Espai Empresa: ARQUITECTURA I AIGUA

CERANCO ARK+POOL

Las piscinas del grupo Porcelanosa

Ceranco presenta su serie de material cerámico técnico para piscinas públicas, deportivas y olímpicas.

Es común pensar que una piscina olímpica deportiva debe ser una gran estructura que fomenta el deporte, el relax y el ocio, pero esto no debe estar reñido con la calidad, la estética y la seguridad.

Los materiales cerámicos que revisten las piscinas deben ser productos muy especificos y con unas condiciones técnicas notables. Es facil hacerse a la idea de la necesidad de un correcto mantenimiento de la higiene en un espacio tan concurrido, por ello los trabajos de limpieza con productos desinfectantes abrasivos así como operaciones de mantenimiento son continuos.

La cerámica de la gama Ark+Pool de Ceranco permanece siempre a la intemperie en continuo contacto con el agua, en situaciones climaticas variables. Por lo que es un producto cerámico idóneo para recubrir tanto piscinas de centros deportivos municipales, hoteles, spas, zonas residenciales y viviendas privadas.

Gama de producto La gama de producto de porcelánico esmaltado de Ceranco se divide en tres grandes grupos: -Revestimientos para los interiores de piscina que se adaptan a cualquier tipo de proyecto.

-Piezas no esmaltadas antideslizantes, para zonas donde una alta cota de seguridad se hace indispensable.

-Bordes de Piscina, que ofrecen varias coronaciones de piscina, así como canales modulares de desagüe, escaleras internas, etc.

Ark+Pool de Ceranco un producto para el deporte, el relax, el ocio unido a la calidad, la estética y la seguridad La modularidad 12,5x25cm. de las piezas y sus distintos acabados, son conformes las normas F.I.N.A ( Federation Internationale Natation Amateur) aunque también está disponible el formato 10x20.

Estas piezas permiten crear una estetica trama de lineas rectas tanto en las calles como en el global de las piscinas, gracias al estricto metodo de fabricación que garantiza la proporción controlada de

cada una de las piezas Ambas dimensiones estan presentadas en tres tipos de acabados de mayor a menor cantidad de agarre, permitiendo el uso continuado de la cerámica en zonas específicas

dentro del vaso de la piscina.

Los bordes de piscina a su vez poseen una zona esmaltada en contacto con el agua y una zona semi cubierta de paso de alto agarre antideslizante de seguridad.

c 71

Para completar la oferta de producto Ceranco suma esfuerzos con otras empresas del grupo Porcelanosa como son Systempool, Noken y Butech para ofrecer un servicio completo y global para la realización de piscinas del más alto nivel.

Systempool y Noken amplian la gama de producto ofreciendo productos que van desde rejillas, escaleras de la piscina, así como griferia de piscinas para spas o duchas externas para espacios públicos y deportivos. Butech por su parte presenta un producto de impermeabilización y colocación específico para piscinas.

La busqueda continua de un servicio personalizado y de calidad ha llevado a crear un departamento técnico específico compuesto por un completo equipo de especialistas, que partiendo de unos datos esenciales, desarolla el resto del proyecto.

Este departamento además de consultas sobre el material, se realizan los estudios de despieces, presupuestos desglosados, planos

de las piscinas y prescripciones en formato Presto y BC3.

El servicio que ofrece Ark+ es la evolución de los proyectos piscinas, aunando los materiales de la más alta gama junto con un equipo de especialistas que resuelven las necesidades de cada proyecto en particular, ofreciendo un amplio apoyo técnico así como un asesoramiento comercial profesional con cobertura logística a proyectos de todo el mundo, gracias a la red internacional de distribución de Porcelanosa Grupo.

PUBLIespai REPORTATGE empresa

L’informaTIU DEL CAATB

PISCINES construir amb formigó

setembre 2008

Ceranco es una empresa de Porcelanosa Grupo Ceranco además de su gama de producto cerámico profesional, dispone tambien de una completa gama específica para la arquitectura como són: Ark+Pool, que engloba proyectos de piscinas deportivas y municipales de bordes desbordantes, también llamadas “de espejo rasante”, donde se consigue una calidad y pureza de agua óptimas.

Ark+Technic, con material cerámico técnico de altas prestaciones en porcelánico esmaltado y todo mása con un amplio abanico de formatos, colores y acabados. Así como una gran cantidad de piezas especiales diseñadas para espacios de alto nivel de higiene.

Ark+Urban, una serie de losas y adoquines de piedra reconstruida para pavimentar zonas urbanas de transito tanto peatonal como rodado. Esta serie cuanta además con mobiliario para decorar espacios públicos.

Esta gama de productos ofrece a los arquitectos una opción de calidad para sus proyectos de construcción de zonas de agua, wellness, vestidores, espacios comunes, hospitales, geriatricos, colegios, calles peatonales, plazas públicas, viviendas, etc.

BARCELONA Paseo de Gracia, 27. Tel: 934 678 646 - Fax: 934 678 647 GRAN VIA L HOSPITALET Ciències, 65. Gran Vía l´Hospitalet. Tel: 932 642 500 - Fax: 932 007 036

72 c L’informaTIU DEL CAATB

publireportatge

setembre 2008

INSTAL·LACIONS D’AIGUA

Entrevista a Diego Buades, gerent de HANSA

“L’estalvi d’aigua, ha de ser aixetes, com les de HANSA”

Diego Buades és el responsable en la Península Ibèrica d’una de les més importants firmes d’aixetes d’Europa. El gerent de HANSA analitza la situació del mercat, i aporta les novetats d’aquesta companyia per al consum d’aigua i energia.

HANSA compta en tots les seves aixetes amb un cartutx economitzador d’aigua per controlar el consum d’un bé tan preuat, i cada vegada més escàs, com és el líquid element. La firma d’aixetes alemanya treballa en més de 62 països de tot el món. La seva expansió està avalada per la qualitat i funcionalitat dels seus productes, caracteritzats, a més, per dissenys avantguardistes.

HANSA és una de les principals firmes d’aixetes a Europa, quin és el secret del seu èxit?

Diego Buades: Per a HANSA és imprescindible la qualitat i funcionalitat dels seus productes, cosa que, durant any, l’ha convertit en un referent en el mercat d’aixetes, i no només d’Europa. Per això, utilitza els millors materials, com el llautó MS63, la base ceràmica, etc. En resum, tot l’indispensable perquè les aixetes siguin de primeríssima qualitat, sense oblidar, per descomptat, l’excel·lent equip de professionals amb què consta. A més, a aquesta qualitat, s’ha sumat en els últims anys el disseny, i és que HANSA ha apostat per importants equips de dissenyadors, el que ha derivat en productes de qualitat puntera amb dissenys de primer nivell.

Aquesta qualitat està avalada per premis internacionals, no és així?

Sí. En l’apartat de qualitat, hem rebut el certificat MarkIntern que atorga l’Associació d’Instal·ladors d’Alemanya. Aquest organisme ens ha seleccionat com la millor firma d’aixetes durant els últims 32 anys, sempre situant-nos com número 1, per davant d’empreses com Hansgrohe, o Grohe. A més, pel que fa a disseny, són molts els guardons que hem rebut com són, el DesignPlus, el Reddot Design Award, el Design Center Stuttgart, el Premi de Disseny IF.

En el mercat espanyol, quin és la clau de HANSA? Des de l’any 2006 HANSA ha canviat l’estratègia en el territori nacional.

L’objectiu des de llavors no és només donar a conèixer el producte, sinó atendre de forma especial als especialistes que determinen el producte a utilitzar tant en habitatges com en edificis públics, ja siguin hotels, hospitals, etc. Parlem en concret d’arquitectes, aparelladors i dissenyadors, que són els que millor coneixen les necessitats de cada client, i la qualitat dels millors productes, i que són els que determinen en la memòria de qualitats de cada projecte les aixetes a instal·lar.

Quin model de HANSA és el de més èxit en el mercat espanyol?

Ara mateix el HANSASTELA, que per disseny i preu té una acceptació enorme. Ho vam presentar fa tot just un any amb quatre models bàsics, i a causa del èxit que ha tingut hem ampliat el producte a 13 models diferents d’aixetes. Insisteixo, en només un any.

Quin és la tendència actual en el sector de les aixetes?

La tendència és una mica relativa. Depèn del país on es distribueixi. En Espanya, com a Itàlia, el disseny és importantíssim, però HANSA no pot prescindir de la seva qualitat. Per això, aplica el disseny a la seva funcionalitat. Personalment, crec que l’estalvi d’aigua ha de ser una obligació, no una opció. Aquí a Barcelona, hem tingut durant 2008 un clar exemple de l’important que és controlar el consum d’un bé cada vegada més escàs, com és l’aigua. Cada vegada n’hi haurà menys, i l’energia serà cada vegada més cara.

I quina és la resposta de HANSA a aquestes necessitats?

HANSA conta de dos cartutxos, l’ECO i el ECOTOP, economitzadors d’aigua. El segon, a més, compta amb la funció d’economitzar energia.

Aquests són els principals. L’ECO és un cartutx que va en tots les nostres aixetes. Uns altres conten amb el 6.0, per controlar els cabals perquè no surtin més de cinc litres.

c 73 publireportatge

L’informaTIU DEL CAATB

INSTAL·LACIONS D’AIGUA

setembre 2008

una obligació en totes les HANSA CUBE

Com assoleix el cartutx ECOTOP economitzar a més d’aigua, energia?

Els monocomandaments, que són les aixetes més utilitzades en l’actualitat, es caracteritzen perquè en obrir-lo, és un barrejat i engega automàticament el sistema d’aigua calenta. El ECOTOP, no només controla el flux de l’aigua, sinó que a més obliga a l’aixeta a engegar-se en fred.

Només sortirà aigua calenta, quan així ho seleccionem, i no sempre com ocorre amb la majoria.

els millors productes i les principals novetats. Va ser HANSA, gràcies a aquest treball, la primera signatura que va presentar els termostats.

A més, compta amb dissenyadors de reconeixement internacional, que treballen per aplicar la qualitat i funcionalitat al disseny més avantguardista. Es tracta dels estudis de disseny OKTOPUS DESIGN i NOA DESIGN, dirigits per Bruno Sacco i Reinhard Zetsche; i Michael Lammel i Bertrand Illert, respectivament.

El sistema d’instal·lació és complex?

Comptem amb un encastat universal, que es diu HANSAVAROX, molt senzill d’instal·lar, i amb un acabat de muntatge que no va amb cargols, sinó a pressió.

La crisi en el mercat immobiliari els ha afectat?

La crisi ha afectat a tots els gremis relacionats. Dir el contrari seria enganyar a la gent. Però les crisis se superen treballant dur i, per les nostres característiques en el mercat espanyol, creo que ens permetrà mantenir l’estratègia i l’estructura fins que superem aquest sot.

Quines garanties ofereix HANSA? Bé, el principal, és la qualitat dels nostres productes. A més, com a garantia en sentit literal, comptem amb 5 anys per a totes les peces, i 10 anys quan desapareix la sèrie.

Afectarà els objectius de HANSA per a 2008?

Arribarem a els objectius, encara que reconec que seran anys complicats per al sector. En HANSA ens hem marcat ser la cinquena aixetes en volum de vendes a Espanya en 2012.

Comptem amb alguna novetat per a aquest 2008?

Al final de 2007 presentem les últimes aixetes, el HANSASTELA o el HANSACLEAR, entre molts altres. HANSA compte amb un important departament d’investigació que treballa de forma constant per a assolir

Per contactar amb HANSA ESPANYA Telèfon: 902 401 420 • www.hansa.es • info@hansa/.es

guia activa

74 c L’informaTIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

setembre 2008

solucions professionals

1

La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professions especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

estructures

2

4

façanes

5

Tancaments i divisions

6

revestiments i paviments

COBERTES

%L LLUERNARI TUBULAR D ALT RENDIMENT "%.15). 3, #TRA D /LESA 4ERRASSA 4EL





Cubiertas: Teja,Chapa y Fibrocemento Fachadas Ventiladas: Fibrocemento Tel. 93 666 72 59 - Fax. 93 666 38 57 cubiertaslrv@yahoo.es

Soluciones para la colocación de pavimentos y revestimentos cerámicos.

Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oficinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es

7

rehabilitació

c 75

8

instal·lacions

14 9

ESPAI EMPRESA

L’informaTIU DEL CAATB

solucions professionals

setembre 2008

17

MAQUINÀRIA

19

CLIMATITZACIÓ

20

bastides

22

APUNTALAMENTS

23

CONSTRUCTORES

informàtica

interiorisme

�������������������������������������� ��������������������������

10

11

������������ urbanisme i mobiliari urbà

15

sanitaris

tancaments practicables

16

serveis professionals

76 c L’informaTIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

setembre 2008

solucions professionals

24

DEMOLICIONS

25

26

PROTECCIÓ PERIMETRAL

Hemeroteca on line de L’Informatiu

SOLUCIONS ACÚSTIQUES

guia activa La seva solució professional.

L’Informatiu és la publicació periòdica que dóna a conèixer els serveis que ofereix el Col·legi, informa de l’actualitat professional i mostra les novetats en les tècniques de construcció i arquitectura.

Podeu: - Consultar el darrer Informatiu - Consultar l'hemeroteca visualment - Fer recerca amb paraules clau

www.apabcn.cat /informatiu

Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu.

guia activa La seva solució professional.

Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professionals especialitzada en el procés constructiu. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57 1. Estructures 2. Cobertes 3. Aïllaments i impermeabilitzacions 4. Façanes 5. Tancaments i divisions 6. Revestiments i paviments 7. Rehabilitació 8. Instal·lacions 9. Interiorisme 10. Urbanisme i mobiliari urbà 11. Tancaments practicables 12. Envidraments 13. Mitjans auxiliars 14. Informàtica 15. Sanitaris 16. Serveis professionals 17. MAQUINÀRIA 18. Industrials 19. CLIMATITZACIÓ 20. Bastides 21. Automoció 22. Apuntalaments 23. CONSTRUCTORES 24. DEMOLICIONS. 25. PROTECCIÓ PERIMETRAL. 26. solucions acústiques.

Petits anuncis:

MERCAT DE TREBALL

Serveis professionals i formació anuncia’t

SCRIPTIVA scriptiva@scriptiva.com n www.scriptiva.com Mònica n Telèfon: 93 459 46 17

Tel: 932 40 23 76

SCRIPTIVA: especialistes en perspectives i vídeos 3D

ARINSA. Serveis al professional Aixecaments topogràfics i d’estat actual, projectes d’enderroc, càlcul d’estructures i instal·lacions, mesuraments i pressupostos, estudis de seguretat, projectes bàsics execu· tius expedients d’activitat i legalitzacions, plans d’emergència, dictàmens, informes, peritatges, cèdules d’habitabilitat.

ARINSA Tel. 93 323 87 61 n 629 379 289 Diputació 193 5è n 08011 Barcelona www.arinsa.com n arinsa@coac.net

ARINSA Busquem col·laboradors per al desenvolupa· ment de projectes, estats de mesuraments i pressupostos, projectes d’enderroc, direccions d’execució, plans de seguretat i tota classe de tasques pròpies de l’arquitecte tècnic.

ARINSA Tel. 93 323 87 61 n 629 379 289 Diputació 193 5è n 08011 Barcelona www.arinsa.com n arinsa@coac.net Serveis de topografia S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel· lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 n Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi n Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació - Serveis de delineació per arquitectes, apare· lladors i promotors.

- Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució.

- Aixecament d’estat actual.

- Visualització de projectes en 3D.Textures i acabats foto-realistes.

- Retoc digital i fotomuntatges.

- Integració en lloc d’emplaçament. Fotografia.

Tel.: 937 50 93 71 n M.: 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’estruc· tures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·· lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45 n Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofe· reix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documen· tació gràfica).

Oriol n Telèfon: 639 89 10 63 SCRIPTIVA: Perspectives i plantes de venta comercials per ajudar a promotors en la venta Professionals del 3D dedicats exclusivament a: perspectives realistes, fotomuntatges, víde· os interiors i exteriors, maquetes amb els mate· rials reals d’obra, recorreguts virtuals i plantes de venda. Ens desplacem a l’estudi del client.

Complim amb la data d’entrega. Recursos suficients pe poder realitzar un servei complert, ràpid i eficaç.

per als treballadors de l’obra de manera immedi· ata i ràpida, en les nostres instal·lacions o a l’obra.

Auditories a empreses contractistes.

Tel.: 647 62 67 11 info@fhprevencion.com n www.fhprevencion.com

Empresa especialista en fer perspectives i ani· macions de grans promocions, concursos, ani· macions virtuals, fotomuntatges, interiors i exte· riors, plantes de venda etc. Tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pres· supostos sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim amb la data d’entrega.

SCRIPTIVA n Telèfon: 93 459 46 17 www.scriptiva.com n scriptiva@scriptiva.com

Pressupostos, prevenció i altres serveis

Serveis tècnics d’arquitectura

Despatx d’arquitectes tècnics

Serveis tècnics d’arquitectura, edició de docu· mentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions.

TRESDCAD n Telèfon: 938 79 65 61

CASOBI, equip d’arquitectes tècnics i arquitec· tes col·laboradors, amb àmplia experiència en edificació industrial i residencial, s’ofereix per a assessoria immobiliària, estudis de viabilitat, informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habi· tabilitat, gestió integral de l’obra (project mana· ger), direcció d’obra, estudis i plans de seguretat i salut, coordinacions (perfil tècnic europeu), programes de qualitat.

93 372 04 94 n 678 77 32 62 tecnic@casobi.cat

Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructu· res, projectes de rehabilitació i plans de mante· niment. Redacció d’informes, dictàmens, peri· tatges i estudis de seguretat i salut; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, con· trol de costos i inspecció d’instal·lacions.

Tel.:696 39 29 25 n 649 46 12 16 jventura@apabcn.com n egabas@apabcn.com Serveis al professional Empresa de gestió d’obra realitza amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus pro· jectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom n C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 n M.: 679 06 55 61 Perspectives professionals Som un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència dedicats a: perspectives fotorealístiques, animacions i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, fotos/videomuntatges, decoració, etc. Utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avançats sense que això enca· reixi els costos. Ens desplacem per tota Catalu· nya i complim amb les dates d’entrega.

Render & Design n Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com Despatx arquitectura AEDES, arquitectes i constructors. Ens oferim per fer tot tipus de projectes executius, obra nova o rehabilitació. Direcció d’obra i certificats, perita· cions, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amida· ments i pressupostos... som un equip d’aparella· dors i arquitectes col·laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 consulting@aedesarquitectura.com www.aedesarquitectura.com Equip tècnic Equip tècnic amb àmplia experiència en execució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edi· ficació, plans de seguretat i salut i plans d’emer· gència i autoprotecció. Àrea de treball Catalunya.

Gregorio n 653 792 435 n 93 337 67 67 Especialistes en prevenció S’ofereixen especialistes en prevenció de riscos laborals a la construcció. Proporcionem recolza· ment als coordinadors de seguretat i salut, amb seguiment de l’obra, control de les empreses i/o subcontractistes, i assessorament continu (també als caps d’obra). Formació en prevenció

Professionals amb experiència, s’ofereixen per realitzar amidaments, pressupostos i control de costos en qualsevol format. Podem realitzar estudis i plans de seguretat, cèdules d’habitabili· tat, legalitzacions, informes i projectes bàsics.

CP consultors de construcció Telèfon: 654 34 40 57 93 284 59 05 n benete@wanadoo.es

Arquitecta tècnica Arquitecta tècnica lliberal, en col·laboració amb d’altres professionals, s’ofereix per a la realitza· ció de: Projectes bàsics i executius (edificació, rehabilitació i urbanització), Projectes d’enderroc, Projectes de rehabilitació de façanes, Estudis i Plans de seguretat i salut, Estat d’amidaments i pressupostos, Direccions d’obra, Programes de control de qualitat, Col·laboracions externes amb despatxos, Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i certificats, Cèdules d’habitabilitat.

Pressupostos sense compromís.

Tel/fax: 93 192 18 37 Mòbil: 638 71 95 23 n arkbcn@gmail.com

P

DEMANDES

c 77 L’informaTIU DEL CAATB setembre 2008

Projectes de reforma i rehabilitació Projectes de rehabilitacions de façanes n Tedis n Projectes d’enderroc n Estudis i Plans de seguretat i salut n Redacció d’informes, dictàmens i certificats n Taxacions n Cèdules d’habitabilitat n Llibres de l’edifici n Legalitzacions n Perspectives n Aixecament de plànols 93 437 86 97 n 696 89 65 74 arctecnic@gmail.com n n

Serveis al professional Equip tècnic s’ofereix per a la rehabilitació de: - aixecaments de plànols - plànols de venda - perspectives professionals - estudis de seguretat - projectes d’enderroc - projectes d’urbanització - projectes de rehabilitació - altres (cèdules, informes, etc.)

Víctor n Tels. 637 200 931 n 677 538 021 S’ofereix arquitecta tècnica Arquitecta tècnica liberal s’ofereix per a treballs diversos: estudis, estudis bàsics, plans i coor· dinacions de seguretat, projectes i direccions d’obres de rehabilitació, reformes i obra nova; cèdules; informes; legalitzacions, etc.

Telèfon: 607 764 040.

Lloguer de pis Pis de lloguer situat al carrer Enric Granados de Barcelona núm. 30, 4rt pis, amb ascensor, portera, 75 m2, 2 sales grans i arxiu petit, i bany.

Molt lluminós. Preu: 1.000 € al mes + IVA. Telèfon: 93 424 39 00.

Es comparteix estudi-àtic

Es lloga plaça d’aparcament al centre de Terrassa i nou despatx de 50 m2 a Cornellà (davant del Cili· lab). Ben comunicat, ideal per a oficina tècnica.

M. Angeles n 609 325 146

Es comparteix estudi-àtic de 60 m2 amb arqui· tecte. Disposa de sala de reunions, espai comú de treball, terrassa de 30 m2 i molta llum natu· ral. Situat al carrer Numància de Barcelona en edifici d’oficines. Preu: 450 € + despeses.

Contactar amb Xavier al tel. 609 985 649.

Empresa de topografia

Estudi d’arquitectura

S’ofereix per a realitzar aixecaments topogràfics amb aparell ELTA A Zeiss amb Psion per fer res· titucions, corbes de nivell, taquimètrics, càlculs, cubicacions en format digital i autocad.

Telèfons: 607 314 373 n 93 218 33 43 Fax: 93 218 33 43 n jbarjau@ya.com

S’ofereix espai, per a arquitecte tècnic o arquitec· te, dintre d’estudi d’arquitectura compartit. Possi· bilitat de zona per un tècnic o tècnic més ajudant.

Inclou zona de taula, arxiu, sala reunions, telèfon i ADSL de 24h., impressores, fax, material, neteja i assegurança. Preu tot inclòs: 175 €/mes. eSetr3s Telèfons: 932 386 123 / 607 882 100 Martínez de la Rosa 59 08012 Barcelona n fbonete@esetres.net

Lloguer plaça d’aparcament i despatx

SCRIPTIVA, perspectives i plantes de venda Perspectives reals integrades en el seu entorn.

Plantes de venda comercials per ajudar a la venta. Fotomnuntatges i canvis de color en faça· na. Ens desplacem a l’estudi del client. Pressu· postos sense compromís. scriptiva@scriptiva.com n www.scriptiva.com Mayte 93 459 46 17 Granollers Topografia Aixecaments topogràfics i planimètrics. GPS UTM. Projectes de segregació i desllindament.

Edificació i replanteig d’obra civil. Anivellament de precisió. Control de moviment i deformacions.

Modelització 3D, seccions i cubicació de terres.

Plànols d’edificis i alçats de façanes. Línies elèctri· ques i estudis d’inundabilitat. Informes, dictàmens i peritacions – Visat. www.granollerstopografia.com info@granollerstopografia.com Tel.: 653257063 n Fax: 938705167 Arquitecta tècnica lliberal Arquitecta tècnica lliberal s’ofereix per a la realit· zació de:

Despatx a compartir Arquitecte compartiria despatx de 65 m2 totalment moblat i equipat. Edifici molt cèn· tric amb servei de consergeria de 6.00 a 22 hores. Disseny molt còmode. Preu: 450 € + despeses a compartir. Carrer Balmes 195, 5è 7a Barcelona.

Interessats preguntar per Santi Manen Telèfon: 630 254 669 Estudi d’Arquitectura Tècnica S’ofereix per a realitzar: n Coordinacions de Seguretat i Salut. n Estudis i Plans de Seguretat i Salut per a con· tractistes. n Projectes de rehabilitació de façanes, refor· mes interiors, cobertes, reforços n Direccions d’obra.

Josep: 609 34 24 77 n 93 845 50 70 Despatxos en lloguer a Barcelona Despatxos en lloguer a la Rambla Catalunya.

78 c L’informaTIU DEL CAATB

petits DEMANDES anuncis MERCAT DE

setembre 2008

serveis TREBALL professionals

anuncia’t Tel: 932 40 23 76 Triï el despatx que millor s’adapti a les seves necessitats professionals. Totalment equipats i moblats, diferents mides i amb total flexibilitat de contractació: per hores, dies, mesos o anu· alment. També li oferim la oportunitat de tenir una Oficina Virtual on domiciliar el seu negoci.

Atendrem les seves trucades, gestió de correu, fax, missatgeria, etc. i tindrà a l’abast els més moderns equipaments: sala per reunions, pro· jector, ordinadors, impressora color, fax, Inter· net d’alta velocitat i moltíssims serveis més.

Truqui’ns i li informarem sense compromís: CACPlus Rbla. Catalunya, 38, 8a planta n 08007 Barce· lona n Tel. 902906408 n 665941491 www.cacplus.cominfo@cacplus.com Despatx per a compartir a Poblenou Despatx d’arquitectes al carrer Pujades lloga espai de treball amb tots els serveis: taula de treball individual, sala de reunions, office, aire condicionat calor-fred, plotter, impressora, fax, connexió en xarxa ADSL, alarma, asseguran· ça de contingut, llum, aigua i servei de neteja.

Despatx de 50 m2 amb molta llum natural i ben comunicat. C. Pujades 74-80 3r 7B 08005 Barcelona (davant del metro de Bogatell) 93 309 20 14 / 666 436 762 cinta.masdeu@coac.net Delineant ofereix servei

Tus perfiles mas valiosos Tus perfiles mas valiosos Tus perfiles mas valiosos Isopractic es el único fabricante de perfiles que ha llevado Isopractic es cada el único perfiles queensayar ha llevado muestras de tipofabricante de perfil ade Applus para todas Isopractic es el único fabricante de perfiles que ha llevado muestras de cadaque tipola denorma perfil aUNE-EN Applus para ensayar todas las características 14195 de marcado muestras de cadaque tipola denorma perfil aUNE-EN Applus para ensayar todas las de marcado CEcaracterísticas de perfiles nombra y garantizarte así la14195 máxima calidad. las características que la norma UNE-EN 14195 de marcado CE de perfiles nombra y garantizarte así la máxima calidad.

CE de perfiles nombra y garantizarte así la máxima calidad.

En el expediente Applus núm 07/31200456 figuran para cada En expediente Applus núm 07/31200456 figuran para cada tipoelde perfil los siguientes parámetros: En expediente Applus núm 07/31200456 figuran para cada tipoelde perfil los siguientes parámetros: - Calidad del material y galvanizado tipo de perfil los siguientes parámetros: - Calidad Espesordel material y galvanizado -- Calidad del material y galvanizado Espesor Reacción al fuego -- Espesor Reacción al fuego Límite de elasticidad -- Reacción al fuego Límite de elasticidad Longitud -- Límite de elasticidad Longitud Anchuras de alma y ala -- Longitud Anchuras alma y ala Dimensiónde angular -- Anchuras de alma y ala Dimensión Rectitud delangular perfil -- Dimensión Rectitud delangular perfil Torsión del perfil -- Rectitud delperfil perfil Torsión Medidasdel de las perforaciones en los montantes -- Torsión del perfil Medidas de las perforaciones en los montantes - Medidas de las perforaciones en los montantes

Delineant experimentada en la col·laboració amb arquitectes, arquitectes tècnics i engi· nyers. Autocad i Archicad. Servei de delineació de plànols. Aixecament d’estat actual.

Marta Costa n Tel.: 629327295.

Lloguer de despatx Es lloga despatx situat a Sarrià: superfície de 50 m2 per compartir. nTelèfon: 630 929 800 ESTUDIBASIC, disseny i creació infogràfica Som un estudi especialitzat en la infografia aplicada a l’arquitectura i l’interiorisme, i donem suport a d’altres professionals del nostre sector en la presentació dels seus projectes, produint imatges 3D d’alt nivell realista i animacions, mitjançant tecnologies d’avantguarda. Troba· reu una mostra de les nostres feines al web www.estudibasic.es. Contacte: Marta Gordillo, arquitecta n Telèfons: 93 317 37 89 - 636 75 73 70 n c/ Aribau 12, 5è 2a, Barcelona estudi@estudibasic.es n www.estudibasic.es DEMOTEK. Demolició tècnica Serveis de demolició tècnica per obres d’edifi· cació i obra civil: - Robots de demolició.

- Fresats.

- Demolicions amb poc espai i en llocs tancats.

- Aixecar paviments.

- Demolició amb cisalla.

- Hidrodemolició i neteja de pantalles.

- Tall amb disc i fil de diamant.

- Perforacions a rotopercusió i amb corona de diamant.

DEMOTEK Telèfon: 937 070 248 n 671 637 146 ignacio@demotek.es n www.demotek.es Es traspassa despatx d’arquitectura a Piera

Av. Mare de Déu de Montserrat, 96-98. P.I Sant Pere Molanta. 08907 Olèrdola, Barcelona. Tel. 902 15 80 90 | www.isopractic.es | isopractic@isopractic.es Av. Mare de Déu de Montserrat, 96-98. P.I Sant Pere Molanta. 08907 Olèrdola, Barcelona.

15 80 90 | 96-98. www.isopractic.es isopractic@isopractic.es Av. Mare de Tel. Déu902 de Montserrat, P.I Sant Pere| Molanta.

08907 Olèrdola, Barcelona. Tel. 902 15 80 90 | www.isopractic.es | isopractic@isopractic.es

S’ofereix despatx professional d’arquitectu· ra i d’Agent de la Propietat Immobiliària, en ple funcionament, per prejubilació de l’actual usuari. Local molt ben situat, en planta baixa,

amb 25 m de façana i llum natural. Superfície útil de 164 m2. Ampli vestíbul, sala de treball, 4 despatxos, traster i dos lavabos. Ben equipat tècnicament, amb taules de treball, ordinadors, impressora, fotocopiadores, monitors de TV, centraleta de telèfon, fax, connexió en xarxa ADSL, aire condicionat calor-fred, alarma, assegurances. Aigua, llum i servei de neteja.

34 anys al servei del públic i amb una cartera de més de 3.000 clients.

Antoni Argilés (Arquitecte tècnic) Telèfons: 93 776 24 64 / 609 87 63 96 Horari: De dimarts a divendres de 10 a 12h i de 17 a 19h.

CREALLAR – Serveis professionals Arquitecta tècnica lliberal amb gran experièn· cia, s’ofereix per a col·laboracions externes amb despatxos la realització de: n Estat d’amidaments i pressupostos d’edifi· cació. n Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i certificats. n Cèdules d’habitabilitat.

Es donen pressupostos sense compromís. epineiro@apabcn.com n Tel.: 677 62 42 75 Despatx d’arquitectura realitza perspectives econòmiques Realitzem perspectives d’interiors i exteriors a petició del client, amb qualitat fotorrealista tipus VRAY, a tarifes raonables. Interessats contactar: Sr. Pérez n Telèfon: 695 925 135 Estudi d’arquitectura Estudi d’arquitectura format per arquitectes tècnics i arquitectes, i amb recursos necessaris per a la realització de la feina, s’ofereix per : - Realització de projectes bàsics i d’execució (unifamiliars, habitatges, urbanització).

- Col·laboracions externes amb despatxos.

- Amidaments i pressupostos.

- Projectes de rehabilitació de façanes, refor· mes, legalitzacions.

- Estudis de Seguretat i Salut.

- Projectes d’enderroc.

- Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’ha· bitabilitat.

- Perspectives, fotomuntatges.

- Aixecament i delineació de plànols.

Núria 678 98 28 08 n Judit 607 91 79 11 Telèfon 93 368 47 83 Sant Agustí, 3 1C n 08012 Barcelona tcestudi@gmail.com Lloguer de dúplexs Llogo 3 dúplexs a masia de muntanya. Con· tracte anual arrendament temporada (750 € / mes, 4-5 persones, moblat, llar de foc, entre Girona-Olot). n Telèfon: 972 430 036.

Lloguer d’espai de treball Es lloga espai de treball en un despatx com· partit. Cèntric, molt lluminós i completament equipat. 260 Euros/mes/taula. Llogant més llocs, el preu és a negociar.

Telèfon: 657 570 523.

Càlcul d’estructures Enginyer especialista, en lliure exercici, s’ofe· reix per a realització de projectes d’estructures (formigó, acer, fusta, alumini, rehabilitacions...), estudis i assessorament integral en aquesta matèria.

Ferran Telèfon: 629 20 57 66

També podeu consultar els

PETITS ANUNCIS a la plana

www.apabcn.es

Avantatges:

MERCAT DE TREBALL

per als col·legiats serveis Tel: 932 40 20 60 Descomptes especials per a certificats mèdics Per beneficiar-se del descompte cal identificar-se com a col·legiat en sol· licitar el servei.

Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es Atenció Sanitària Domiciliària C./ Muntaner,217 ■ 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com

Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col· legiats i familiars condicions avantatjo· ses en el diagnòstic i tractament integral de la visió. Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el

CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc.

Més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 www.clinicabaviera.com

Instituts Odontològics Avantatges per a col·legiats i familiars.

20% de descompte en la resta de tracta· ments odontològics. A més, disposem de finançament sense interessos fins a 12 mesos i no tanquem per vacances.

Informació: InstitutsOdontològics, Tel: 902 119 321

Assessorament informàtic amb Infassi Amb Infassi el col·legiat podrà beneficiarse de: ■ Condicions preferents respecte al mercat en adquisició de material i serveis informàtics.

■ Atenció professional personalitzada en qualsevol gestió que realitzi.

Més informació: http://apabcn.infassionline.com/wac/ Tel.: 93 418 78 88

A

DEMANDES

c 79 L’informaTIU DEL CAATB setembre 2008

Descomptes en entrades a l’Auditori de Barcelona

Oferta de vehicles nous amb QUADIS

Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Au· ditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barcelo· na i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones.

El CAATB i Quadis, empresa especialitza· da en l’assessorament, la comercialització i la distribució de vehicles, han establert un conveni de col·laboració per oferir a tots els col·legiats i familiars descomptes i avantatges en la compra de vehicles.

Més informació: telèfon 932 47 93 00

Més informació: Quadis Tel.: 902 424 241 colectivos@quadis.es

Descomptes en activitats de lleure Roc Roi ofereix als col·legiats un 20% de descompte en les activitats següents: ■ Temporada Pallars Sobirà, fins a l’octu· bre: rafting, hidrospeed, open kayak, bar· ranquisme, canoes al llac, BTT, orientació i tir amb arc.

■ Temporada Andorra, estació d’esquí de Grand Valira, de desembre a abril: motos de neu, mushing, raquetes, orientació, A.R.V.A, construcció d’iglús.

Cal reserva previa al telèfon: 973 622 035 activitats@rocroi.com

Visión Cruceros Visión Cruceros ofereix un 5% de des· compte als col·legiats, sobre el preu dels creuers, (no inclou taxes, assegurances i carburant). A més a més els col·legiats es podran beneficiar dels avantatges de First Club.

Més informació: Visión Cruceros Telèfons: 91 310 72 15/ 902 88 60 08 / 91 789 64 00 www.visioncruceros.com

80 c L’informaTIU DEL CAATB

-

L’ALGUER

setembre 2008

Metròpolis:

L’ALGUER

L’Alguer –en català–, s’Alighera –en dialecte sard– i Alghero –en italià– donen nom a la ciutat de la costa nord-oest de l’illa de Sardenya, que va ser fundada pels genovesos, conquerida pels aragonesos i poblada, posteriorment, per colons barcelonins i valencians.

Cristina Arribas informatiu@apabcn.cat ��������������������������������� El seu principal atractiu és pre� cisament aquest mestissatge sardoitalianocatalà, que unit a l’aïllament geogràfic propi d’una illa, li confereix una atmosfera variada, on podem trobar “una mica de tot”. És Itàlia i no ho és... És marinera, però també pastorívola... i crec que, malgrat la proximitat física, continua sent una desconeguda.

■■■

Situació La seva situació propera a la península italiana, a les illes Balears, a la penín� sula Ibèrica... li afegeix aquest atrac� tiu suplementari. Malgrat la meva desconeixença de l’illa, he tingut la sensació de tornar a un lloc conegut, és més, a molts llocs coneguts: platges paradisíaques que et transporten a Formentera; paisatges verds de l’in� terior on pasturen ovelles i vaques, que et traslladen a Cantàbria o Astú� ries; detalls arquitectònics, com les persianes articulades mallorquines; la llengua catalana... Però, com no, l’aroma de la pizza, la pasta i el cafè et recorden que, malgrat aquest menú degustació mediterrani, al cap i a la fi, et trobes a Itàlia.

El barri antic (l’Alguer vella, com ells l’anomenen) és reconegut com el més interessant de tot Sardenya

Malgrat la meva desconeixença de l’illa, he tingut la sensació de tornar a un lloc conegut Em pregunto, què és el que ens va portar a triar l’Alguer com a destí de vacances... Primer de tot, la predilec� ció geogràfica per les illes (que n’és d’agradable tornar sempre al Mediter� rani... on des de fa 5.000 anys no han deixat de succeir coses!); la pervivèn� cia miraculosa del català a l’Alguer; el nou servei de vols de baix cost que ens hi connecten des de Girona des de fa un parell d’anys... i la desconeixença del que trobaríem en aquesta Itàlia que està fora del circuit del grans cen� tres com Roma-Florència-Venècia, en què tots pensem quan pensem en Itàlia -la Itàlia “con encanto”-.

Curiosament, preguntant a la gent del nostre voltant, ningú no tenia gaire clara la situació geogrà� fica de l’Alguer. Ni tan sols de Sarde� nya (el dubte generalitzat era: “És

L’antic Ospedale es troba en rehabilitació per convertir-se en la nova Facultad d’Arquitectura ( un emplaçament de luxe! )

França o Itàlia?”). Però us puc asse� gurar que de francesa no en té res més que el Mediterrani...

Podem confirmar que de català, a l’Alguer, se’n parla. Poc, però se’n parla. De fet, actualment sembla que s’està potenciant a les escoles, als esdeveniments culturals, etc. Des de fa dos mesos escassos, Televisió de Catalunya (TVC) i Televisió de l’Al� guer han signat un acord per tal que els algueresos puguin veure documen� tals i alguns programes de la cadena catalana. Televisió de l’Alguer és un canal de nova creació, que ofereix una programació en català i italià.

L’Alguer és una ciutat portuà� ria, d’origen medieval, que encara

presenta la muralla aragonesa i amb, aproximadament, uns 40.000 habitants. Es troba en un territori de perfils retallats i amb nombrosos accidents litorals. El seu port es troba situat, en línia recta, a 350 km de Maó, i a 530 km de Barcelona.

Abans he qualificat de miraculosa la pervivència del català. I és que malgrat que algunes epidèmies van deixar la ciutat pràcticament buida, totes les repoblacions van reincorpo� rar la catalanitat.

L’Alguer vella El barri antic (l’Alguer vella, com ells l’anomenen) és reconegut com el més interessant de tot Sardenya:

c 81 METRÒPOLIS L’ALGUER

L’informaTIU DEL CAATB

Fotografies: Pau Guerrero

setembre 2008

Muralles i arquitectura religiosa i civil constitueixen un continu testimoniatge de la presència catalana que ha perdurat durant segles en aquesta terra

Muntatge espontani sota el Passeig: “barca nonna Antonia“

L’hotel Florida tenyeix el front del Passeig amb certa estètica dels 70

les muralles amb les seves torres ben conservades, la catedral de Santa Maria, l’església de Sant Francesc amb el seu meravellós claustre, els carrers empedrats... les places, el passeig Marítim... componen l’esce� nari medieval del nucli antic. Però no parlaré de la seva arquitectura ni hi aprofundiré, ni de la seva història -tot això es pot trobar fàcilment a les guies-... Parlaré de tot allò que hi és però no es pot capturar (ni tan sols en una fotografia). Són sensacions aèries, sense suport físic, però que són les que més m’han quedat: en primer lloc, aquest no-res visual a què no estem acostumats i que tant s’agraeix. Sí, hi ha horitzons lliures

ment com els italians no saben el que és “fer cua” o “fer la fila”, com ells diuen... A mort... va ser una batalla campal, tot un espectacle de preàm� bul. La pel·lícula va ser presentada pel seu director, en viu, i va proposar un torn de precs i preguntes després de la projecció. Mai no havia vist res igual... era com tornar enrere en el temps... Un cinema de barri d’abans.

Un altre gran esdeveniment va ser el Festival de Música “La Nostra Cançó”, que se celebrava durant tres dies al teatre cívic de la ciutat. Va ser molt especial sentir cantar en català (un català italianitzat ben curiós).

Sempre està bé integrar-se en algu� na activitat quotidiana en el destí de

de la mà de l’home i el formigó. Quin descans... quina pau visual.

Tanta costa (1.897 km de perímetre) i... quant de respecte, quanta natura, quanta pau per a les nostres retines.

Grans esdeveniments Anar al cinema ( “al”, perquè només n’hi ha un) a l’Alguer va ser tota un experiència. De fet, ens va cridar l’atenció l’estrena d’una pel·lícula sarda, filmada a les vores de l’Alguer: Sonetàula (molt recomanable!)...

Gran acumulació de gent esperant... impacients... i el gran moment: es van obrir les portes, la multitud es va amuntegar a la taquilla (també una ) i... es pot comprovar perfecta�

vacances.

Actualment, i coordinades per l’arquitecte i urbanista català Joan Busquets, es duen a terme les obres del nou passeig Marítim (il Lungoma� re Busquets), que connectarà la ciutat històrica amb el port i la zona de plat� ges. Una part ja ha estat finalitzada, juntament amb el nou port de iots, i es detecta de seguida la mà catalana... fins i tot de l’escola barcelonina.

Les obres han estat i continuen sent força polèmiques: per l’exces� siva durada; els models, potser una mica rebuscats; les lluminàries, 5 tipus d’il·luminació en el passeig (5 tipus diferents!)... Alguns també es queixen de la incomoditat dels nous

82 c L’informaTIU DEL CAATB

METRÒPOLIS L’ALGUER

setembre 2008

Un festival de textures, colors, detalls... inhunden els carrers de la ciutat: roba estesa, carrers estrets, vegetació emergent, edificis que ressalten les seves imperfeccions..

bancs (a mi no m’ho sembla, però tampoc no vaig passar-m’hi hores asseguda com ho fan els senyors grans algueresos, o potser és perquè m’agrada el seu disseny...).

Què visitar ■■■

L’arquitecte i urbanista català Joan Busquets coordina les obres del nou passeig Marítim Gastronomia Quant a la gastronomia, com sempre a Itàlia, una meravella! Les delícies gastronòmiques que ens ofereix Sar� denya són moltes. En primer lloc, són uns artistes dels embotits i també de tot tipus de formatges. Un element curiós és el pa carasau, format per fines i cruixents fulles circulars, pensat per durar mesos (atès que acompanyava els pastors). De pasta, són destacables el gnochetti sardi, els culijoni, raviolis grans farcits amb patata, formatge o peix. També tro� bem arrossos amb reminiscències catalanes... Les pizzes, com sempre, estupendes. I de postres, a part dels clàssics italians, la crema catalana que es pot trobar arreu.

A tot Sardenya tenen una anti� ga tradició vitivinícola: uns vins robusts i de graduació més aviat ele� vada. Entre els més preuats es troben el cannonau, la malvasia, el vermentino, el nuragus, entre d’altres.

Podem confirmar que de català, a l’Alguer, se’n parla. Poc, però se’n parla Fullejant algunes guies antigues (i no tan antigues) d’Itàlia es pot compro� var com les pàgines dedicades a l’illa són ben poques, però, és més... L’Al� guer ni tan sols apareix en algunes!

A l’Alguer no cal anar de visita a cap museu (de fet, no n’hi ha), ni tam� poc trobem grans monuments... Per tant, ens resta passejar, gaudir d’un horitzó sense entrebancs i dels bons àpats... Un veritable descans. ■

Palau Carcassona

■ Catedral de Santa Maria. Comen-

Capo Caccia, una excursió molt recomanable

Muralles i arquitectura religiosa i civil constitueixen un continu testimoniatge de la presència catalana que ha perdurat durant segles en aquesta terra

Pont romà semienfonsat proper a Fertília.

Les plaques dels carrers són

Imatge del II Festival de música en

bilingües (català - italià ) sense

català “La nostra cançó”

connexió entre ells

çada al 1570, va ser oberta al 1593 però va ser acabada i consagrada al 1730. L’església original té un estil gòtic català, com es pot veure a les 5 capelles del presbiteri o la base del campanar. La nau principal i les dues laterals, però, són d’estil renacentista tardiu. Al segle XX es va afegir un nàrtex neoclàssic a la façana, canviant bruscament la seua aparença.

■ Església de St. Francesc (1360, reconstruïda a finals del segle XVI).

Les parts originals gòtiques catalanes es poden veure a l’altar major, a les capelles del presbiteri i a la capella del Santíssim Sacrament. El campanar és de la primera meitat del segle XVI. ■ Església de St. Miquel ■ L’antiga església de la Mare de Déu del Rosari, ara seu del Museu Diocesà d’Art Sacre.

■ Torre del Portal, construïda a expenses de la comunitat jueva en 1360, i la Torre de l’Esperó Reial (segle XVI).

■ Palau d’Albis (segle XVI), un exemple típic d’arquitectura catalanoaragonesa del segle XVI. Durant l’octubre de 1541 l’emperador Carles V hi va viure.

Fins al 31 d’octubre del 2008 A MPR CO STOS O S SE C CER SEN FINAN NALS ICIO ADD

BENEFICIA’T DELS TERMINIS “SENSE” COMPRA LA TEVA IMPRESSORA EN CÒMODES TERMINIS I PAGA NOMÉS LA MÀQUINA, SENSE COSTOS ADDICIONALS DE FINANÇAMENT

DES DE INS F T A G PRORROOCTUBRE! ’ AL 31 D

83,33

AL MES

EN 24 MESOS

HP DESIGNJET SÈRIE T610

Per a petits grups de fins a tres persones: A1 en 35 segons. Fins a 70 A1/h en mode econòmic.

Ample A0+ Ample A1+

A l’hora de decidir la compra d’una nova impressora de gran format HP Designjet sèrie 4000 o HP Designjet sèrie T no perdis el temps fent números. Relaxa’t pensant que pots pagar-la a terminis, sense cap cost financer addicional.

TOTA UNA GAMMA “SENSE” HP DESIGNJET SÈRIE T1100

HP DESIGNJET SÈRIE T1100mfp

Per a grups de treball en xarxa 10/100/1000, disc dur de 40 GB i 3 processadors interns.

Imprimeix els treballs més complexos sense problemes.

Copiat, escanejat i impressió en un mateix dispositiu.

2 ANYS DE GARANTIA INCLOSOS.

2 ANYS DE GARANTIA INCLOSOS.

HP DESIGNJET SÈRIE 4500

La producció més elevada: 2 rotlles amb capacitat de fins a 350 m de paper (175 m per rotlle). Fins a 100 A1/h.

2 ANYS DE GARANTIA INCLOSOS.

Promoció vàlida entre l’1 d’agost i el 31 d’octubre del 2008 per a totes les impressores HP Designjet sèrie T610, HP Designjet sèrie T1100, HP Designjet sèrie 4000 i HP Designjet sèrie 4500.

No acumulable a altres ofertes d’HP en el mateix període. *Quota mensual calculada, amb HP Smart Renting, sobre el preu de venda sense IVA recomanat pel fabricant, a 23 mesos, de la impressora HP Designjet sèrie T610 de 24”, amb un valor residual de 83,33 €. Preu de venda recomanat: 2.000 €, sense IVA. El descompte de la promoció és equivalent als imports dels interessos financers de la compra a terminis sobre el preu de venda recomenat.

24 terminis per les impressores HP Designjet sèrie T i 36 terminis per les impressores HP Designjet sèrie 4000.

SANT CELONI I BARCELONA

Bruc, 19 - 08470 Sant Celoni Tel.: 93 867 32 67 Fax: 93 867 45 59 www.aplicacions.com aplicacions@aplicacions.com

Infórma’t al 902 10 14 14 o a www.hp.es/promociones