#35
.c a t
DETROIT
Editorial: Perquè els pagesos van al tros amb tàblet. A la base de la piràmide de l'activitat econòmica hi ha els recursos que provenen de la Natura: els minerals ( metalls, energia, aigua ) i els cicles naturals que fan créixer i reproduirse animals i plantes ( la biomassa ). Les civilitzacions transformen aquests regals de la natura en productes i això és a la base del progrés i ha arribat un moment que aquest progrés és tan gran que han fet oblidar un principi fonamental: “Tot s’aguanta sobre el que hi ha a sota” i s’ha substituït per un mantra lisèrgic: “Si la part de sota falla, la tot poderosa part de dalt ho solucionarà”. Fent un símil casteller, és com si en un castell que tingués el tronc fort i a la pinya algú fes figa, el cap de colla fes baixar una corda des dels pisos per lligar l'element feble de la pinya i estirar cap amunt per aguantar-lo. Hi ha la creença il·lusòria que amb subvencions i tecnologia -estirar des de dalt- es poden resoldre els símptomes d'esgotament de la part baix. Que algú em digui d’alguna activitat econòmica que sigui possible sense aquestes aportacions gratuïtes de la Natura que, o bé s’estan acabant o bé estem destruint.
Conrad Rovira, Vilanova i la Geltrú, tardor 2023
02
L' E V A N G E L I S E G O N S M A T E U - e x c e p t e a l g u n e s c o s e s -
Mateu 12:30
-
03
PARAULA VS IMATGE
VIATGE A L’ORIENT Aprenent a dir sense parlar sense rima sense declamar. El lector és el forn on couen els mots que ha pastat un altre ambdós fan el pa.
Ignasi Riera
UNA TANCA i DOS HAIKUS Suca la ploma en gèlid llac transparent, per pescar haikus. Pica un vers amagat es peix de cel·lofana. L’aigua fa mirall, el pescador veu quelcom cap escata i molt pel. L’han pescat a ell Narcís mata adormint si mires els peus
Taula rodona: CONFUCI, SHERLOCK HOLMES i MAFALDA Moderador: Benvinguts a aquesta taula rodona ràpida sobre filosofia i, per començar, com plantegen el dilema pensament vs sentiments? Holmes: Deixeu-me pensar un moment, sol, amb la meva pipa i el meu Stradivarius ... El sentiment és un defecte químic; No podem governar el nostre cor però sí les nostres accions. Confuci: Per molt lluny que vagi, l'esperit mai anirà tan lluny com el cor. Mafalda: Lo ideal sería tener el corazón en la cabeza y el cerebro en el pecho. Así pensaríamos con amor y amaríamos con sabiduría.
Moderador: Virtut o sabiduria? Confuci: Un home de paraules virtuoses no sempre és un home virtuós. L'home virtuós descansa en la virtut i l'home savi l'ambiciona. El que el savi ambiciona, ho busca en si mateix i la gent vulgar ho busca en els altres. Holmes: Un ximple sempre en troba un d'encara més ximple que l'admira. Mafalda: No es necesario decir todo lo que se piensa, lo que sí es necesario es pensar todo lo que se dice. Confuci: Saber que se sap el que se sap i que no se sap el que no se sap; vet aquí l'autèntic saber. Mafalda: A mi me gustan las personas que dicen lo que piensan pero por encima de todo me gustan las que hacen lo que dicen.
06
Moderador: i com afrontar el pas del temps? Confuci: Aprèn a viure i sabràs morir bé. Mafalda: ¿Que importan los años? la mejor edad de la vida es estar vivo. Holmes: Tot són cicles. La vella roda torna, el mateix discurs es repeteix. Tot ja ha estat fet abans i tot tornarà a ser fet de nou.
Moderador: i per acabar quin consell de vida ens poden donar. Confuci: La vida és realment simple, però insistim a complicar-la. Mafalda : La vida es linda, lo malo es que muchos confunden linda con fácil. Confuci: Exigeix-te molt a tu mateix i espera poc dels altres i no pretenguis apagar el foc amb un incendi ni evitar amb aigua una inundació. Holmes: Adapta les teories als fets i no els fets a les teories. Mafalda: Ya que amarnos los unos a los otros no resulta, ¿por qué no probamos amarnos los otros a los unos?
SOSTENIBILITAT I ANTIFEIXISME
Enric Garriga
Ras i curt. Anem cap al precipici posant en perill la pròpia subsistència de l’espècie humana. Perquè el planeta i altres formes de vida, seguiran existint i subsistint sense el seu principal depredador: l’ésser humà. El Canvi Climàtic i totes les llargues i tràgiques conseqüències és un dels grans problemes que tenim al davant. Una situació ambiental terriblement delicada. La sostenibilitat està en risc. Però la sostenibilitat no és només ambiental. La sostenibilitat té 3 potes, Ecologia, Economia i Equitat. El medi ambient, l’economia que ho marca tot, i els aspectes socials, la justícia social, el benestar de les persones. Els 3 inseparables. I quan treballem per la sostenibilitat, cal identificar els principals causants. En primer lloc el capitalisme salvatge. Un model de societat on prima el tenir per damunt del ser, l’individu per damunt de la comunitat, l’acumulació de la riquesa per damunt del repartiment just, i l’explotació irracional dels recursos naturals i de les persones, per damunt de la seva capacitat de regeneració. Aquesta explotació és la causa de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i a la fi causa del canvi climàtic. Però la destrucció progressiva del planeta, per enriquiment d’una minoria capitalista exigeix d’una estratègia determinada. Que la ciutadania deixi de ser precisament això persones amb Drets i llibertats que emanen ja de la revolució francesa, per a ser súbdits, submisos, ignorants i dòcils. Cal un sistema educatiu que no creï persones que esdevinguin crítiques, que pensin, sinó peces d’un engranatge productiu.
08
Cal imposar un pensament únic; cal reescriure la història dels pobles per adaptar-la a la nova situació que les classes dominants volen imposar. Cal que la gent no es conegui i es tingui por, , fomentar la diferència. I en cas que algú gosi sortir del ramat, instaurar un potent aparell militar repressiu per aixafar qualsevol intent. Al capitalisme,li cal una eina, per a controlar la societat. I això té un nom: feixisme. Capitalisme i Democràcia són incompatibles, per això el capitalisme sempre tendirà a limitar, menystenir, controlar i fins i tot suprimir la democràcia. Quan el capital veu perillar els seus interessos i els seus privilegis, ràpidament provoca moviments tendents a recuperar-los i mantenir-los. En tenim un clar exemple a Espanya, amb el cop d’estat feixista del Franco, contra el govern legal i democràtic de la República. No és pot ser demòcrata, ecologista, lluitar per la sostenibilitat sense ser antifeixista. Ser antifeixista vol dir defensar els valors republicans, els DDHH, els ODS, l’Agenda 20/30. Ser antifeixista vol dir ser internacionalista, lluitar pels drets i les llibertats de totes les persones i els pobles, sense mirar com són, que pensen i d’on venen. És veure la terra com a la casa comuna, i tota la humanitat com una sola família. Lluitem per la sostenibilitat quan som humanistes, internacionalistes i antifeixistes.
09
EL N O U H O S P I T A L - 2 -
Oscar Valverde Moliné
L’any 2010 es varen reunir la Consellera de Sanitat, el Director del Servei Català de la Salut, l’Alcalde de Vilanova i la Geltrú, i el Gerent del Consorci Sanitari del Garraf acordant en document signat iniciar els tràmits per a la construcció d’un nou Hospital Comarcal del Garraf a Vilanova i la Geltrú, al mateix temps que reconduir l’activitat de l’Hospital Sant Camil cap a Centre Socio Sanitari. Som conscients de la dificultat que representa en política reunir a tots els actors, i acordar voluntats per tal de posar en marxa equipaments necessaris, així doncs podríem esbrinar com s’arriba a l’objectiu (construcció d’un nou hospital) i fins i tot la ubicació d’aquest. L’hospital Sant Camil es posa en servei l’any 1975 i a partir de finals del S XX esdevé l’Hospital Comarcal del Garraf. Emplaçat entre vinyes i situat al centre geogràfic de la comarca, va esser la lògica elecció davant d’un desfasat Hospital de Sant Antoni Abat (malgrat moltes veus discordants que esmenaven la densitat poblacional de Vilanova i la deficient comunicació amb transport públic, ambdues característiques persistents avui dia). Aquest assentament hospitalari comença a posar-se en dubte a principis del S XXI quan veus expertes alerten de la NO CAPACITAT estructural de l’Hospital de Sant Camil per adequar aquest a les complexes instal·lacions necessàries per als hospitals del S XXI.
10
En l’actualitat els hospitals requereixen sistemes d’instal·lacions molt sofisticats i alhora capaços d’innovar-se i regenerar-se constantment, al mateix temps d’un funcionament específic de relació entre diferents àrees sanitàries. Aquesta característica és essencial per entendre el perquè els actors es poden d’acord amb la necessitat de construir un nou hospital. Per fi arribem a la ubicació del nou hospital. On el col·loquem? El criteri escollit és la ubicació a la capital del Garraf (Vilanova i la Geltrú), resolent així una anomalia en la ubicació sanitària catalana doncs és l’única capital de comarca (juntament amb Ripoll) que no té en el seu territori municipal l’Hospital Comarcal. Així doncs tenint en compte aquestes explicacions la pregunta encara persisteix: Per què no s’està invertint en el procés de construcció del Nou Hospital i ans al contrari s’aboquen recursos importants en altres direccions?
11
P OSTALS APÒCRIFES
Vilanova i la Geltrú
12
Josep Masalles
13
Targeta Postal
Mondo cane bobi tenir pilota de tenis per jugar i amo tirar pilota i bobi buscar pilota i amo tornar a tirar i bobi tornar a buscar i bobi no cansar mai de jugar i un dia a parc amo i bobi jugar a tirar pilota i amo tirar pilota fort i pilota anar lluny i nen petit agafar pilota abans de bobi arribar i nen petit no voler tornar pilota i bobi bordar per nen tornar pilota i nen petit no tornar i bobi voler agafar pilota amb boca i mama de nen petit venir corrent i cridar i dir bobi voler mosegar nen i amenaçar bobi amb bolso i amo bobi acostar i dir bobi no mosegar i pilota de tenis ser de bobi i culpa ser de nen per no tornar i mama dir bobi ser agressiu i voler mossegar i amo i senyora discutir i nen deixar anar pilota i bobi agafar pilota i amo i senyora continuar a disctutir i despres quan tornar a trobar a parc amo i senyora no saludar i bobi pensar de gossos i nens petits saber arreglar problemes i oblidar rapid i amos grans no saber oblidar i problemes no acabar mai bup bup bobi
14
C rèdits Oscar Valverde: El nou hospital -2Enric Garriga: Sostenibilitat i antifeixisme Josep Masalles: Postals apòcrifes Ignasi Riera: Paraula vs Imatge Bobi: Mondo cane Conrad Rovira, conrad.rovira@gmail.com: Edició
detroit.cat és un fanzine editat a Vilanova i la Geltrú i està subjecte a una llicència CC BY-NC-ND Agraïments : Els exemplars en paper d'aquest fanzine es poden trobar gratuïtament i segons existències a: Biblioteca Joan Oliva, Biblioteca Cardona Torrandell, Foment Vilanoví, Agrupació excursionista Talaia, Llibreria la Mulassa, Llibreria a Tres Tintes, Neàpolis, Centre Cívic Sant Joan i Centre Cívic la Geltrú, La versió digital és consultable a la secció d'opinió de www.exidiari.cat i a www.detroit.cat .
15
Al cel lletretes, al terra pastetes www.detroit.cat